Grec 2018 Festival de Barcelona

Barcelona diumenge,   24 de juny de 2018   Actualitzat a les   14:02 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Cyrano de Bergerac

Cyrano de Bergerac

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor text: Edmond Rostand
Direcció:

Oriol Broggi

Treballs com a director d’escena: L’Oncle Vània de Txèkhov. Producció La Perla 29 (Coproducció Festival Temporada Alta). Biblioteca de Catalunya. 2007; Passat el Riu de Joe DiPietro. Producció La Perla 29. Teatre Romea. 2007; Rosita, història d’una florista, adaptació de Rosa Gàmiz a partir de l’obra Pigmalió de Bernard Shaw. Biblioteca de Catalunya. Producció La Perla 29. 2007; Primera història d’Esther. de Salvador Espriu. TNC Sala Petita. 2007; El carter del Rei de R. Tagore. Producció del Teatre Municipal de Manacor. 2006; Arriba una cançó amb Jaume Sisa. Producció L’Alegria. Teatre Alegria. 2006; Antígona de Sófocles. Biblioteca de Catalunya. Producció La Perla 29. 2006. Premis Butaca 2006 al millor espectacle i millor direcció; Magnus de Jordi Teixidor. Sala Beckett. 2006; Rosencranz i Gildernstern són morts de Tom Stoppard. Festival Shakespeare de Santa Sussana Producció La Perla 29. 2005. Sala Beckett el 2006; La mort d’Ivan Ilitx de Lev Tolstoi. Sala Beckett. Producció La Perla 29. 2005; El Misantrop de Molière. Biblioteca de Catalunya. Producció La Perla 29. 2005; Per què te’n vas? Teatre del dir adéu amb Jaume Sisa. Idea i dramatúrgia d’Oriol Broggi. Producció del CDV. 2004; Els Fusells de la Senyora Carrà de Bertolt Brecht. La Perla 29 i CDV. 2004; Refugi de Jessica Goldberg. La Perla 29 i Sala Beckett. Grec 2003; Històries de Teatre de Rosa Gàmiz. Teatre Infantil. Producció de la Perla 29. 2003; Cyrano’s. Dramatúrgia de Rosa Gàmiz i Oriol Broggi. A partir de Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand. Teatre Principal de Palma i Municipal de Manacor. 2003; Els ulls de l’etern germà de Stephan Zweig. La Perla 29 i Sala Beckett. 2002; Enric IV de Luigi Pirandello. Coproducció Grec i Passadís Teatre. Grec 2001; Tartuf, o l'impostor de Molière. Grec, Passadís teatre, Versus Teatre. Grec 2000; Jordi Dandin de Molière. Festival Grec. Producció de Passadís Teatre. Grec 1999; Crit i Nit. Poesies i cançons. Diversos autors. Amb Mariona Sagarra, cantant i Marc Serra, guitarra. 1999; Els Fusells de la Mare Carrà de Bertolt Brecht. 1998 Treballs com a actor: Ronda de Mort a Sinera de Salvador Espriu i Ricard Salvat. Dir. Ricard Salvat. Teatre Lliure. 2001; La Dona Incompleta de David Plana. Dir. Sergi Belbel. Coproducció Sala Beckett, Cia Mala Sang i Passadís Teatre. 2001; Fragments d 'una carta de comiat llegits per geòlegs de Normand Chaurette. Dir. de Sergi Belbel. Sala Beckett. 2000; Ària del Diumenge. Sobre textos de Joan Oliver. Dramatúrgia i direcció de Carlota Subirós. TNC Sala Petita. 1999; El Vuitè Sentit. Dramatúrgia i direcció de Carlota Subirós. Direcció musical: Ernest Martínez Izquierdo. Música: György Ligeti. Coproducció de Grec, Barcelona 216 i La Sonora. 1998; Maria Rosa d'Àngel Guimerà. Dir. Rosa Novell. Focus. 1997; El Malaguanyat de Thomas Bernhard. Dir. Carlota Subirós. Grec 1997; L'Avar de Molière. Dir. Sergi Belbel. Focus. Grec 1996; La Lliçó de Ionesco. Dir. Carlota Subirós. Producció de Èxic Teatre. 1996 Ajudanties de direcció: Amb Sergi Belbel: Primera Plana. TNC 2003; Dissabte, diumenge i dilluns d’E. de Filippo. TNC 2002; El Alcalde de Zalamea de Calderón de la Barca. TNC 2000; L’Estiueig de Carlo Goldoni. TNC 1999; El Criptograma de David Mamet. TNC 1999 Amb Rosa Novell: Una nit amb Lu Xun. Lectura de poemes. Teatre del Sol de Sabadell. 1997; Greus Questions d’Eduardo Mendoza. Sala Muntaner. 2005

Oriol Broggi
Producció:

La Perla 29

La Perla 29

La complicada existència del Cyrano torna a escena.

Sinopsi de Cyrano de Bergerac

Cyrano de Bergerac és, des de fa més de 25 anys, un dels referents més intensos del teatre del nostre país. Recordo molt bé el dia que vaig anar a veure l’obra al teatre, jo era un nen, i recordo també haver-la vist moltes vegades més en la versió de cinema, al vídeo de casa. El muntatge de Josep Maria Flotats és una de les raons que em porten cap al món del teatre. A cada assaig em plantejo per què no haver fet aquest text abans? Com és possible que hagin passat 28 anys i ningú no l’hagi tornat a fer? Segurament la resposta és senzilla: l’empremta del muntatge del Flotats ha estat massa forta! És una meravella assajar aquests grans textos on a cada vers et sorprens de cadascuna de les paraules. Per una companyia com la nostra, La Perla 29, és interessant canviar tant de registre (venim de fer Incendis del libanès Wajdi Mouawad) i fer una obra d’espases, barrets, amors, odis, enganys, guerra, humor i enginy... ens ve molt de gust en aquest moment. Cyrano em té el cor robat. És commovedor i molt encisador, et capta des de l’inici, et sedueix. És un home fort, àgil, intel·ligent, un líder. És bona persona, agut, agosarat, valent, lleugerament impertinent i irònic. Aconsegueix ofendre però alhora atrau. És un cavaller orgullós i coherent, un home íntegre que mai no acceptaria vendre’s. Àgil amb l’espasa i amb el vers. Un home total: bo amb les lletres i bo a la batalla. Presentat així semblaria l’home perfecte, però no! No, la perfecció no existeix... i Cyrano té un problema. Una deformació que es concentra en el seu gran nas. La jugada de l’autor és magnífica, perquè el nas és allò que el fa imperfecte. És la mostra visible de la imperfecció. Cyrano està obsessionat amb el seu nas desproporcionat i la problemàtica que té amb ell s’enquista dins el seu esperit i tenyeix tota la seva existència, fent-la complicada i difícil. Pateix. Cyrano és fort i valent (té totes les qualitats d’un home) i alhora és extremadament sensible i donat a la paraula. Un home que acaba seduint no a través del físic sinó a través del pensament i la poesia. A través de la paraula afilada. Finalment, el defecte de Cyrano (el seu nas gros) el fa ser més brillant, però el fa patir desmesuradament. I quan troba a Cristià, jove i guapo, fabriquen un joc intel·ligent que va teixint una trampa per als personatges. Un joc molt shakesperià que passa per fer teatre dins del teatre. Suplantar personalitats, arribar a l’espectador de forma clara: si interpretes a un altre creixes amb ell, i t’enredes en uns móns perillosos però preciosos. L’obra de Cyrano és una meravella i l’argument està molt ben trenat. També per la frescor del versos i la manera d’arribar a l’ànima de tots els espectadors. Allò que Cyrano diu a Rosaura és preciós. Et fa estremir i emocionar. En temps de crisi busquem emocions fortes i “del tot tremendes”. Busquem amb ànsia allò que et fa vibrar tot el cos i l’ànima. Allò que et fa riure mentre plores. Cyrano és una obra de mosqueters, amb baralles, balls, espases, corredisses, guerres, amor, teatre, cançons, traïcions, conspiracions, emoció, mort i més amor. Una obra completa i extraordinària.

Repartiment

Andrea Portella /

Babou Cham

Babou Cham /

Bernat Quintana

Bernat Quintana Óscar Ha estudiat teatre amb Boris Rotenstein. Ha treballat als següents muntatges: L’home, la bèstia i la virtut, de Luigi Pirandello, direcció de Ramon Ribalta, Teatre del Sol de Sabadell (1995). El criptograma, de David Mamet, direcció de Sergi Belbel, TNC (1999). Bernadeta xoc, adaptació i direcció de Magda Puyo, TNC (1999). Pel cinema ha treballat al llargmetratge La ciudad de los prodigios, dirigit per Mario Camus (1999); a la telemovie Valèria, dirigit per Sílvia Quer (2000); i al curtmetratge La presó orgànica, de Jordi Soler (1998). Per a la Televisió de Catalunya ha actuat a les sèries Laura i El cor de la ciutat en la qual actualment continua interpretant el paper de Max.

Bernat Quintana / Emma Arquillué / Isaac Morera /

Jordi Figueras

Jordi Figueras és llicenciat en Interpretació l’any 1985-1986 i ha participat en nombrosos muntatges teatrals com són Home per home, de Bertolt Brecha. Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver, Per què t’en vas? Direcció d’Oriol Broogi, Colometa la citana i qui compra maduixes? D’Emili Vilanova, La Filla del Mar, d’Angel Guimerà, Un dia, de Mercé Rodoreda, Molt soroll per no res, de W. Shakespeare, Ombra, de Federico Garcia Lorca, L’Estrada, de Federico Fellini, Un tramvia anomenat desig, de Tennesee Wiliams, Woycek, de Georg Büchner… Són molts els directors amb els quals ha tingut l'oportunitat de treballar. Entre ells destaquen Frederic Roda, Sergi Belbel, Calixto Bieito, J.P. Peyró, Jordi Girabal, Miquel Gorriz, Ferran Madico, Manuel Dueso, Hansel Cereza, Jordi Basora, Helena Pimenta, Pep Pla, Antonio Simó, Tomas Sauerteig i Jordi Vilà També ha intervingut en la sèrie catalana Poblenou i Lo Cartanyà de TV3 i en les pel·lícules Solitud, de Víctor Català, dir. Romà Guardiet i La Tierra Yerma, d’Alfredo Vera, dir. Alfredo Ve

Jordi Figueras / Marta Betriu /

Pau Vinyals

Pau Vinyals /

Pere Arquillué

Debuta als escenaris professionals el 1990 amb Tàlem, de Sergi Belbel. Des de llavors ha participat en nombrosos muntatges del mateix Belbel (Qui compra maduixes?, La filla del mar – amb què obté el premi de l’Associació d’actors i Directors al Millor Actor Protagonista -, Colometa la gitana, Morir i L’habitació del nen). Ha treballat també amb Calixto Bieito (El somni d’una nit d’estiu), Domènech Reixach (Lo desengany), Rafel Duran (El mercat de les delícies), Lluís Homar (Els bandits), Penny Cherns (Tant x tant Shakespeare), Georges Lavaudant (Els gegants de la muntanya), Rosa M. Sardà (El visitant) i Xavier Albertí (Orgia). Destaca especialment la seva participació en diversos muntatges de J.M. Flotats (Àngels a Amèrica – amb què obté el premi de la Crítica de Barcelona 1997 a la Millor Interpretació - i La Gavina), Ariel García Valdés (La corona d’espines i Galatea) i Joan Ollé (Así que pasen cinco años, De poble en poble i Fedra). Des del 2003 ha treballat amb Àlex Rigola a Juli César, Santa Joana dels escorxadors, Ricard 3r, Arbusht i La nit just abans dels boscos, i aquesta temporada ha protagonitzat Otel•lo, dir. Carlota Subirós. En cinema, ha rodat una desena de pel•lícules amb directors com Ventura Pons, Carlos Saura, Cesc Gay, Fernando León de Aranoa o Manuel Martín Cuenca. En televisió ha participat en sèries (Secrets de família, Estació d’enllaç, Jet Lag o Mar de Fons) i també en telefilms (L’estratègia del cucut, Mónica o El concursazo).

Pere Arquillué /

Ramon Vila

Ramon Vila neix l’any 1957i és llicenciat en Art Dràmatic a L’Institut del teatre. Dins el seu currículum teatral cal destacar La venda de Lluïsa Cunillé. dir. Iva Vigatà, Maria Rosa de A. Guimerà. dir. Rosa Novell, Un somni de A. Strindberg. dir. Catalina Buzoianu, A la jungla de les ciutats de B. Brecht, dir. Ricard Salvat, Ultramarins de Lluïsa Cunillé. dir. Ivette Vigatà, Aria del diumenge. sobre textos de Joan Oliver. dir. Carlota Subirós, El tartuf de Molière. dir. Oriol Broggi, La ratlla dels 50 de Joan Casas dir. Antoni Chic, Enric IV de L. Pirandello dir. Oriol Broggi, I mai no ens separarem de Jon Fosse dir. Carlota Subirós, El café de la marina de J. de Sagarra dir. Rafel Duran, El mestre i margarita de M. Bulgàkhov, dir. Xicu Masó, Nits a Besora Dramatúrgia de Carles Batlle, dir. Pere Planella, Un ram de mar de Pep Paré i Carles Batlle, dir. Joan Castells. També ha intervingut en diverses sèries de TV, films i en la direcció de "DIÀBLEGS" de Roland Dubillard, "DIÀBLEGS II" de Roland Dubillard, "EXECUTOR 14” de Adel Hakim. És professor de Tècniques d’Interpretació i Tallers a l’Institut del Teatre des del 1982 i professor habitual d’Interpretació al Col·legi del Teatre. També Ha donat cursos a diverses poblacions de Catalunya i als Cursos Internacionals de Montalcino (Itàlia). Actualment cursa els estudis de Tercer Cicle (Dins del Doctorat en Arts Escèniques) i va ser membre de la companyia “La gàbia” des de 1976 fins a la seva dissolució el 1994, on va treballar com a actor en una trentena d’espectacles

Ramon Vila

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció: Ferran Utzet / Disseny de so:

Damien Bazin

Caen, França, 1977. Treballs com a dissenyador de so: • • M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 • Boulevard de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2009 • El jardí dels cinc arbres. A partir de textos del Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta Girona. 2009 • JULIA SMELLS like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Grec 2009 • Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martinez. Teatre Borràs. Grec 2009 • El quadern gris de Josep Pla. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. Grec 2009 • L'enigma. Coreògrafs: Montse Colomé, Santi Sempere i Tomeu Vergés. TNC Sala Tallers. 2009 • La nit més freda (Veus a l’exili). Dir. Teresa Vilardell. TNC Sala Tallers. 2009 • Germana Pau de Víctor Català. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Romea. 2009 • La pimera cançó. Dir. Anna Llopart. Foyer del Liceu. 2009 • Una comedia espanyola de Yasmina Reza. Dir. Sílvia Munt. Teatro Valle-Inclán de Madrid. TNC Sala Gran. 2009 • Germanes de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2008 • Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008 • Brossalobrossotdebrossat de Carles Santos. Teatre de Salt i Teatre Lliure. 2008 • Su seguro servidor, Orson Welles de Richard France. Dir. Esteve Riambaud. Teatre Romea. 2008 • El ángel exterminador de Luis Buñuel i Luis Alcoriza. Dir. Joan Ollé. Grec 2008 • Rodoreda. Retrat imaginari de Carlota Subirós. Mercat de les Flors. 2008 • Vides Privades de Noel Coward. Dir. Jordi Prat. Sala La Planeta, Girona. Temporada Alta. 2008 • El Vestit Nou de l'Emperador de H.C. Andersen. Adaptació i dir. Anna Llopart. Música d'Ignasi Terraza. Teatre de Salt (Temporada Alta) i Sala Gran del TNC. 2008 • Somnis i pregàries d'Isaac el Cec, Ensemble Athenea. Dir. Jordi Prat i Coll. Auditori de Girona. 2008 • Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat. CAER i Teatre Lliure. 2007 • En defensa dels mosquits albins de Mercè Sàrries. Dir. Carol López. TNC Sala Tallers. 2007 • Soldados de Salamina de Javier Cercas. Dir. Joan Ollé. Teatre Romea. 2007 • Pensaments escrits al caure de les fulles d’Ayub Khan-Din. Dir. Jordi Prat. Temporada Alta. 2007 • Inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt (Cultura catalana singular i • universal). Dir. Joan Ollé. 2007 • El fervor de la perseverança de Carles Santos. Teatre Lliure. 2006 • La mujerfranquícia. Direcció i text Raquel Tomàs. Sala Planeta. Temporada Alta. 2006 • Nausicaa de Joan Maragall. Dir. Hermann Bonnín. Grec 2006 • Bales i ombres de Pau Miró. Dir. Pau Miró. Teatre Lliure. Espai Lliure. 2006 • Ofegades de Jordi Prat i Coll. Teatre de Ponent Granollers. 2006 • La meua filla sóc jo de Carles Santos. Teatre Lliure. 2005 • Obra vista de Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2005 • Amnèsia de fuga de Roger Bernat. Mercat de les Flors. Grec 2004 • El compositor, el cuiner, la cantant i la pecadora de Carles Santos. TNC Sala Tallers. 2003

Damien Bazin / Escenografia: Max Glaenzel / Il·luminació:

Guillem Gelabert

Guillem Gelabert / Traducció:

Xavier Bru de Sala

Xavier Bru de Sala / Vestuari: Berta Riera

Crítiques Express

+
Si l'obra 'Cyrano de Bergerac' no s'hagués escrit, probablement s'hauria hagut d'inventar per poder-la representar un dia en el marc de la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya.
+
Excel·lent posada en escena però li convindria una retallada de text al segon acte.
+
No hi ha comentari de la qualificació.

Crítiques

  • Cyrano de Bergerac

    Cyrano és un personatge tan fascinant de la ficció literària universal —òpera, cinema, teatre— que fins i tot costa de creure que va existir de debò. Gràcies, esclar, a Edmond Rostand (Marsella, 1868 - París, 1918) que el va convertir en una llegenda a través de l'obra clàssica francesa, segurament ...
  • Cyrano de Bergerac

    Tot i que les seves sensibilitats musicals siguin notablement diferents, al teatre d’Oriol Broggi li passa com al teatre d’Àlex Rigola: una cançó, en els seus muntatges, no hi és mai perquè sí. Sempre ve a complir una funció molt concreta, a introduir un contrapunt irònic, a recolzar un determinat c...
  • Fill de lluna

    L'altre dia, en una representació privada de la Lucrècia de Joan Ramis dirigida per Sergí Marí a La Seca Espai Brossa, comprovàvem la porosa fluència dels versos alexandrins de la nostra millor tragèdia neoclàssica. Una sensació similar s'experimenta amb la prosòdia del Cyrano que ressona sota les v...
  • Redondo como la Luna

    Poderoso, ingenioso, irónico, honesto, modesto, caballeroso, inseguro, tierno y romántico. Cyrano es feo pero adorable. Todos estos atributos en un poeta, músico y filósofo que además es un gran espadachín y un esteta tan imprudente como fiel a sus principios hacen del protagonista de la pieza de Ro...
  • Un Cyrano més lúdic que dramàtic

    Obviem qualsevol comparació. El Cyrano que Josep Maria Flotats va protagonitzar fa gairebé 28 anys al Poliorama i el que interpreta ara Pere Arquillué no tenen res a veure. Com tampoc té res a veure la mirada d'Oriol Broggi amb la de Maurizio Scaparro de fa més d'un quart de segle. Si en alguna cosa...
  • Versos de Cyrano

    Últimament les bones notes només les poso a gent del teatre. I és que els espectadors catalans -concretament els de Barcelona- estem molt ben servits amb una cartellera esplèndida, amb muntatges de primera qualitat i uns repartiments de categoria que, per unes hores, ens fan oblidar la crisi. Agost ...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • 'Cyrano de Bergerac' torna a la Biblioteca amb el mateix equip

    [“Som el mateix equip de fa un any i el mateix traductor de fa 30 anys (Xavier Bru de Sala). El projecte va sortir bé, hem estat a Madrid, de gira per l’Estat, de gira per Catalunya i ara, potser per acabar d’una manera rodona, hem cregut que valia la pena reprendre l’obra i tornar-la al seu lloc d’...
    Teresa Bruna - 13/03/2013Continuar llegint
  • Oriol Broggi estrena el ‘Cyrano de Bergerac’, al CDN de Madrid

    El proper 30 de novembre s'estrena Cyrano de Begerac, l’èxit d'Edmond Rostand dirigit per Oriol Broggi, que es va estrenar a la Biblioteca de Catalunya. Ara, viatja al Centro Dramático Nacional (Teatro Valle Inclán), de Madrid on s’estarà fins al 6 de gener. La traducció ha anat a càrrec de Xa...
    Redacció - 27/11/2012Continuar llegint
  • Plácido Domingo torna al Teatro Real amb 'Cyrano de Bergerac'

    Aquell home que era a un nas enganxat deixarà de ser durant uns dies Góngora ridiculitzat pel seu gran rival Quevedo. Entre el 10 i el 22 de maig el relleu el prendrà el tenor Plácido Domingo, una de les grans llegendes vives de la lírica, per encarnar el protuberant Cyrano de Bergerac, un paper amb...
    Silvia Hernando - 09/05/2012Continuar llegint
  • Plácido Domingo, un tenor de narices con el 'Cyrano de Bergerac'

    Mientras sus compañeros de quinta optan por la jubilación, Plácido Domingo sigue conquistando a los aficionados más exigentes. A sus 65 años, el esperado estreno el lunes de la obra de Franco Alfano Cyrano de Bergerac» en la Royal Opera House desencadenó una nueva salva de encendidos aplausos...
    Gonzalo Suárez - 10/05/2006Continuar llegint
  • Plácido Domingo porta 'Cyrano de Bergerac' al Met

    El coliseu operístic de Nova York presenta la temporada 2004-2005, durant la qual farà un descans hivernal. El teatre de Nova York estrena noves produccions de 'Rodelinda', 'Cyrano de Bergerac', 'La flauta màgica' i 'Faust' El Metropolitan Opera House de Nova York (Met) inaugura la temporada 2...
    Emma Reverter - 22/03/2004Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Comèdia
Idioma: Català