A Vore/Escenes/ L

Barcelona dissabte,   20 de gener de 2018   Actualitzat a les   13:23 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

À la ville de... Barcelona

À la ville de... Barcelona

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor text:

Joan Ollé

Professor de l’Institut del Teatre, director del STI (Sitges Teatre Internacional) del 1992 al 2001. Ha estat membre de l’Equip de Direcció Artística del Teatre Lliure el 2003 i el 2004. Es va iniciar com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos (1974) i Nocturn per acordió (1975), espectacles a partir de textos de Joan Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll- Dagom. Els anys 1977 i 1978 va dirigir dos èxits seguits que van consolidar la seva carrera: No hablaré en clase, de Josep Parramon i el mateix Joan Ollé i Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Mª Benet i Jornet i Terenci Moix. Entre els muntatges que va dirigir als anys vuitanta cal esmentar Els Pledejaires, de Jean Racine (1983); Baal de Bertolt Brecht al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya; Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre, de J. Sanchis Sinistierra amb el Teatro Fronterizo i Teatropolitán (1986); Antígona, de Salvador Espriu al Festival de Teatro Clásico de Mérida (1987) i Un any sense estiu, de Catherine Anne, a la Gàbia Teatre (1988). Als noranta va dirigir, entre d’altres, Rossiniana, de Gioacchino Rossini, Franco Di Francescantonio i Joan Ollé, una producció del Teatre Grec i del Gran Teatre del Liceu (1990); L’hora dels adéus, de Narcís Comadira, Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1995); De poble en poble, de Peter Handke, Festival Grec-96 (Premi Ciutat de Barcelona 1996); Accident, de Lluïsa Cunillé, Mercat de les Flors (Premi de les Lletres Catalanes 1997) i Así que pasen cinco años, de Federico García Lorca, Festival Grec de Barcelona, Festival de Otoño de Madrid (1998). El 2002 dirigeix Víctor o els nens al poder de Roger Vitrac, Sala Fabià Puigserver, i Fedra de Jean Racine, una producció de Festival Temporada Alta-2002, Festival Grec de Barcelona i Les Estivales de Perpinyà. El 2003 va estrenar L’hora en què res no sabíem els uns dels altres, de Peter Handke, al Mercat de les Flors, una producció del Festival Grec de Barcelona i Cròniques Catalonia Splendens al XVII Festival Castell de Peralada, amb direcció musical de Jordi Savall. El 2004 va estrenar Sis personatges en busca d’autor de Luigi Pirandello, i L’oncle Vània, d’Anton Txèkhov, a la Sala Fabià Puigserver, i La plaça del diamant al Festival Castell de Peralada, un espectacle basat en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda que ha arribat a les 150 representacions. El 2006 va presentar L’illa del tresor (cabaret de paraules), una versió teatral del programa que va fer des del 1996 en col·laboració amb l’escriptor Joan Barril per a TVC (Premi Nacional de Televisió 2005) i La verdad de las mentiras, una lectura amb Mario Vargas Llosa i Aitana Sánchez-Gijón. A la Sala Fabià Puigserver ha estrenat també El malentès, d’Albert Camus. I al Festival de Teatro Clásico de Mérida, Odiseo y Penélope, de M. Vargas Llosa. El 2007 va estrenar una versió teatral de la novel·la Soldados de Salamina, de Javier Cercas, també va dirigir l’espectacle inaugural de la presència de la literatura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt. La tardor del 2007 dirigeix Coral Romput, de Vicent Andrés Estellés, espectacle amb el qual s’inaugurava EL CANAL Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona. El 2008 estrena al Festival de Barcelona Grec El Ángel exterminador, de Luis Buñuel i Luis Alcoriza i Yvonne, princesa de Borgonya, de W. Gombrowicz al Teatre Lliure. Al 2009 ha presentat al Festival Catalan Days a Nova York una lectura dramatitzada de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda amb l’actriu Jessica Lange. També al 2009 ha estrenat El quadern gris, de Josep Pla, una coproducció de EL CANAL i el Grec ’09 Festival de Barcelona i El jardí dels cinc arbres a partir de textos de Salvador Espriu, un espectacle produït pel Canal, el CAER, el CAET i el Teatre Principal de Palma.

Joan Ollé
Direcció:

Joan Ollé

Professor de l’Institut del Teatre, director del STI (Sitges Teatre Internacional) del 1992 al 2001. Ha estat membre de l’Equip de Direcció Artística del Teatre Lliure el 2003 i el 2004. Es va iniciar com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos (1974) i Nocturn per acordió (1975), espectacles a partir de textos de Joan Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll- Dagom. Els anys 1977 i 1978 va dirigir dos èxits seguits que van consolidar la seva carrera: No hablaré en clase, de Josep Parramon i el mateix Joan Ollé i Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Mª Benet i Jornet i Terenci Moix. Entre els muntatges que va dirigir als anys vuitanta cal esmentar Els Pledejaires, de Jean Racine (1983); Baal de Bertolt Brecht al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya; Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre, de J. Sanchis Sinistierra amb el Teatro Fronterizo i Teatropolitán (1986); Antígona, de Salvador Espriu al Festival de Teatro Clásico de Mérida (1987) i Un any sense estiu, de Catherine Anne, a la Gàbia Teatre (1988). Als noranta va dirigir, entre d’altres, Rossiniana, de Gioacchino Rossini, Franco Di Francescantonio i Joan Ollé, una producció del Teatre Grec i del Gran Teatre del Liceu (1990); L’hora dels adéus, de Narcís Comadira, Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1995); De poble en poble, de Peter Handke, Festival Grec-96 (Premi Ciutat de Barcelona 1996); Accident, de Lluïsa Cunillé, Mercat de les Flors (Premi de les Lletres Catalanes 1997) i Así que pasen cinco años, de Federico García Lorca, Festival Grec de Barcelona, Festival de Otoño de Madrid (1998). El 2002 dirigeix Víctor o els nens al poder de Roger Vitrac, Sala Fabià Puigserver, i Fedra de Jean Racine, una producció de Festival Temporada Alta-2002, Festival Grec de Barcelona i Les Estivales de Perpinyà. El 2003 va estrenar L’hora en què res no sabíem els uns dels altres, de Peter Handke, al Mercat de les Flors, una producció del Festival Grec de Barcelona i Cròniques Catalonia Splendens al XVII Festival Castell de Peralada, amb direcció musical de Jordi Savall. El 2004 va estrenar Sis personatges en busca d’autor de Luigi Pirandello, i L’oncle Vània, d’Anton Txèkhov, a la Sala Fabià Puigserver, i La plaça del diamant al Festival Castell de Peralada, un espectacle basat en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda que ha arribat a les 150 representacions. El 2006 va presentar L’illa del tresor (cabaret de paraules), una versió teatral del programa que va fer des del 1996 en col·laboració amb l’escriptor Joan Barril per a TVC (Premi Nacional de Televisió 2005) i La verdad de las mentiras, una lectura amb Mario Vargas Llosa i Aitana Sánchez-Gijón. A la Sala Fabià Puigserver ha estrenat també El malentès, d’Albert Camus. I al Festival de Teatro Clásico de Mérida, Odiseo y Penélope, de M. Vargas Llosa. El 2007 va estrenar una versió teatral de la novel·la Soldados de Salamina, de Javier Cercas, també va dirigir l’espectacle inaugural de la presència de la literatura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt. La tardor del 2007 dirigeix Coral Romput, de Vicent Andrés Estellés, espectacle amb el qual s’inaugurava EL CANAL Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona. El 2008 estrena al Festival de Barcelona Grec El Ángel exterminador, de Luis Buñuel i Luis Alcoriza i Yvonne, princesa de Borgonya, de W. Gombrowicz al Teatre Lliure. Al 2009 ha presentat al Festival Catalan Days a Nova York una lectura dramatitzada de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda amb l’actriu Jessica Lange. També al 2009 ha estrenat El quadern gris, de Josep Pla, una coproducció de EL CANAL i el Grec ’09 Festival de Barcelona i El jardí dels cinc arbres a partir de textos de Salvador Espriu, un espectacle produït pel Canal, el CAER, el CAET i el Teatre Principal de Palma.

Joan Ollé
Producció:

Bitò Produccions SL

Bitò Produccions SL
/ Grec 2012 Festival de Barcelona
/ L’Auditori de Barcelona
Producció executiva:

Lola Davó

Lola Davó

Barcelona reviu la seva història en forma d’una sàtira poètica.

Sinopsi de À la ville de... Barcelona

La “gran encisera” de Joan Maragall, la Rosa de Foc sacsejada per les bombes a principi del segle XX... Barcelona és totes aquestes coses i algunes més però, per retratar-la, res millor que donar veu a alguns dels qui hi han viscut. Tots passen per un cafè atrotinat on la parròquia endormiscada segueix de cua d’ull les actuacions que se succeeixen en un petit escenari. No és la Monyos aquella que canta les seves penes? I aquells que interpreten “Qué bonita es Barcelona” a ritme de foxtrot no sonen com Los Clippers? Ells són alguns dels molts personatges que visiten el local, on podríem trobar des de l’alcalde Joan Pich i Pon —famós pels seus esgarrifosos lapsus verbals— fins a un goril·la albí o un senyor en gavardina fent salts d’alegria. Tots són fantasmes del passat i del futur que dibuixen, plegats, el retrat col·lectiu d’una ciutat i els seus habitants.

Repartiment

Eduard Altaba /

Enric Majó

Rubí (Vallès Occidental). Consumat actor de l’escena teatral catalana, la trajectòria teatral d’Enric Majó s’ha desenvolupat essencialment a Barcelona. Des del seu començament al teatre Poliorama l’any 1965 amb Después de la caida dirigida per Adolfo Marsillach fins a Me gustas dirigida per ell mateix i estrenada a l’Espai Brossa l’any 2004. Entre les obres en les quals ha intervingut com a actor destaquen: Ronda de mort a Sinera de Salvador Espriu i Ricard Salvat, dirigida per Ricard Salvat. 1969. Terra baixa d’Àngel Guimerà, dirigida per Josep Montanyés i Josep Maria de Segarra. 1981. El mercader de Venecia de William Shakespeare, dirigida per Sergi Belbel. 1994 L’autèntic inspector Hound de Tom Stoppard, dirigida per Tamzin Townsend. 1999 Ronda de mort a Sinera de Salvador Espriu i Ricard Salvat, dirigida per Ricard Salvat. 2002 Pel davant … i pel darrera de Michael Frayn, dirigida per Alexander Herold. 2003 Sis personatges en busca d’autor de Pirandelo, dirigida per Joan Oller. 2004 Intèrpret de personatges dramàtics per a la televisió, entre ells destaca la seva magnifica recreació de Francisco de Goya a la sèrie Goya dirigida per José Ramón Larraz. També ha participat a les series catalanes Nissaga de poder i Nissaga l’herència. Com a actor cinematogràfic l’hem vist a El pájaro de la felicidad de Pilar Miró, Souvenir de Rosa Vergés, Puta Miseria de Ventura Pons i més recentment a El sueño de Ibiza de Igor Fioravanti.

Enric Majó /

Ivan Benet

Nascut a Vic, és llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona amb el Premi Extraordinari de la promoció 1994-1998. Ha estat becat pel Teatre Lliure per participar a dos “work in progress” a l’International Theater Akademy Ruhr a Bochum (Alemanya), i per l’Institut del Teatre per participar a un espectacle de creació a la Hoges School voor de Kunsten d'Amsterdam (Països Baixos). Com a actor, destaquen els seus treballs als següents muntatges: European House, amb direcció i dramatúrgia d’Àlex Rigola (Festival de Temporada Alta de Girona 2005-2006); Ricard 3r de W. Shakespeare, amb direcció d’Àlex Rigola; Santa Joana dels escorxadors de Bertolt Brecht, amb direcció d’Àlex Rigola; El miedo y la música, escrit i dirigit per Julio Manrique; Juli Cèsar de W. Shakespeare amb direcció d’Àlex Rigola; Do’m d’Enric Casasses, amb direcció d’Albert Mestres; El somni d’una nit d’estiu de W. Shakespeare, amb direcció d’Àngel Llàcer; Escenes d’una execució de Howard Barker, amb direcció de Ramón Simó; La mare coratge i els seus fills de Bertolt Brecht, amb direcció de Mario Gas; Titus Andrònic de W. Shakespeare, amb direcció d’Àlex Rigola; Violació de límits de Manuel de Pedrolo, amb direcció de Joan Castells; Jordi Dandin de Molière, amb direcció d’Oriol Broggi; Els tres mosqueters versió i direcció de Pep Anton Gómez; Cantonada Brossa de Joan Brossa, amb direcció de Rafel Duran, Josep Maria Mestres, Josep Montanyès, Lluis Pasqual, David Plana, Pere Sagristà i Rosa Maria Sardà; Amadeus de Peter Shaffer, amb direcció d’Àngel Alonso, i L’alfabet de l'aigua, escrit i dirigit per Rafel Duran. A més, a televisió ha treballat a les sèries de Televisió de Catalunya “Porca misèria”, “Temps de silenci” i “Laberint d'ombres”, i a la telemovie “Valèria”, dirigida per Sílvia Quer, també per a TV3.

Ivan Benet / Jeròme Lavoix /

Joan Alavedra

Nascut a Sabadell el 6 de juliol de 1959 i llicenciat en Història de l’Art a la UAB. Ha cursat estudis de piano, acordió i harmonia als Conservatoris del Liceu i Municipal de Barcelona i al Centre d'Estudis Musicals de Barcelona. Actualment és pianista i professor de música de l'Institut del Teatre de Barcelona. Els seus últims treballs com a compositor i intèrpret són: 11 de setembre-les troianes. Dir. Ramon Simó. TNC. 2002; El somni d’una nit d’estiu. Dir. D’Àngel Llàcer. Amb Parracs. 2002; Meus amores. Di. De Miquel Gorriz. Amb De Maximiliano. 2002; Escenes d’una execució. Dir. Ramon Simó. TNC. 2002; Cabaret Faustroll. Dir. Magda Puyo. Amb la companyia Lisboa Zentral Cafè. 2002; Ball trampa. Dir. Carme Portaceli. Kombat Produkcions. 2001; La dama enamorada. Dir. Rafel Duran. 2001; La barca nova. Dir. Joan Castells. TNC. 1999; Mesura per mesura. Dir. Calixto Bieito. TNC. 1999; El suïcida. Dir. Magda Puyo. Amb Plealvuit. 1999. També ha participat com a acordionista ens els espectacles: Zentral Cafè. Dir. Magda Puyo. Amb El Quintet & Co. 1999; Happy end ? Dir. Magda Puyo. Amb El Quintet & Co. 1998; Camino de Nueva York. Dir. Ramon Simó. Artenbrut. 1997.

Joan Alavedra / Joan Anguera /

Jordi Vidal

Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, Vidal ha participat en musicals com The Full Monty dirigida per Mario Gas al Teatre Novedades; Gaudí al Barcelona Teatre Musical; John i Jen, estrenat al Versus Teatre; Senzillament (coses de l’Ovidi) estrenat a Barcelona a la sala Ovidi Montllor; i Fats Jam, dirigida per Quim Lecina al Teatreneu. Com actor, ha intervingut en obres de text com El tinent d’Inishmore dirigida per Josep Mª Mestres al TNC; Romeo i Ofelia escrita i dirigida per Victor Alvaro al Nou Tantarantana, Obra Vista escrita i dirigida per Jordi Prat i Coll a la Sala Beckett i El hombre de Teatro, dirigida per Xavier Albertí al Teatro de la Abadía de Madrid. Entre els seus darrers treballs cal destacar La Festa de Jordi Prat i Coll dins el Festival Temporada Alta i l’espectacle Num3r@lia de Comediants.

Jordi Vidal / Laura Guiteras / Marta Betriu / Oriol Camprodon /

Oriol Genís

Ha estudiat interpretació a l´Institut del Teatre de Barcelona. Tècnica vocal amb diversos professors de cant: Lina Richarte, Joaquím Proubasta, Sjabbe van Selfhout i Alejandra Spagnuolo i María de Vega. Cursos de comèdia musical amb Hellen Gallagher, sobre Shakespeare amb Konrad Zchiedrich, Penny Cherns i Sue Weston, curs d´ interpretació amb Carol Rosenfeld i stage al Théâtre du Soleil amb Ariane Mnouchkine. És fundador de diversos grups i companyies de teatre: Terrabastall-Tall-Ball-Ventall, ( especializat en teatre de carrer), Teatre de l´àngel A.C. (espectacles de petit format: SOLDADITO VALIENTE, cabaret antimilitarista, ANDRÉS VILLARROSA i EL DUO DE LA SUDAFRICANA, espectacle inspirat en el món de la sarsuela), Teatre Al Ring i actualment és el director y fundador de la companyía Teatre de Calaix S.C.C.L. i L´Arrencacors. TREBALLS TEATRALS 2008 Els assassinats del carrer de la Morgue d’ EDAGAR ALLAN POE. Direcció de Josep Mª Miró. 2007 Assajant Pitarra de LLUÏSA CUNILLÉ I XAVIER ALBERTÍ. Sala petita del Teatre Lliure de Montjuïc. Direcció de Xavier Albertí. 2007 Boris Vian, constructor d’imperis, reposició Sala Muntaner, direcció Xavier Albertí. 2007 El dúo de la Africana un espectacle de XAVIER ALBERTÍ i LLUÍSA CUNILLÉ. Teatre Lliure, sala Fabià Puigserver. 2006 Crónica sentimental de España amb textos de MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Temporada Alta ’06 i Sala Muntaner. 2006 La nit capgirada (La nuit à l’envers) de Xavier Durringer. Direcció IMA RANEDO. Versus Teatre. 2006 Al fil de la mar de Ramon Gomis. Direcció de MANUELA LORENTE. Versus Teatre. 2005-2006 PPP sobre textos de PIER PAOLO PASOLINI. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Espai Lliure. Teatre Lliure. 2005 Pulsió (Der Drang) de FRANZ XAVER KROETZ. Cia Teatre de Calaix. Direcció GLÒRIA BALAÑÀ i ALTIMIRA. Teatre Zorrilla de Badalona. 2005 L´home de teatre de THOMAS BERNHARD. Cia Lluís Homar. Direcció XAVIER ALBERTÍ. Teatre Lliure de Montjuïc. 2004 Buits de Toni Martín. Cia teatre de Calaix. Direcció LURDES BARBA. Teatre Nou Tantarantana. 2003-2004 Boris Vian, constructor d´ imperis cançons de BORIS VIAN. Cia L´Arrencacors. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. 2003 Vermell, negre i ignorant de EDWARD BOND. Direcció de Manuel Dueso. Festival de Sitges i Sala Muntaner. 2002 El nas a partir d´una narració de N. GÒGOL. Cia Teatre de Cordó. Premi Rialles al millor espectacle infantil 2002. 2002 Troilus i Cressida de W. SHAKESPEARE. Grec 2002. Cia Cae la Sombra. Director XAVIER ALBERTÍ 2001 Mort accidental d´un anarquista de DARIO FO. Club Capitol. Sala 2. Cia. Teatre de Calaix . Director PERE PLANELLA. 2001 Kavafis (Recital de poemes de KONSTANDINOS P. KAVAFIS), directores MARIONA ROSSELLÓ y MANEL DUESO. Versus Teatre. 2000 El tiet Vània d´ A. P. TXÈKHOV, director JOSEP MINGUELL. Grec 2000 CIA Teatre de Calaix. Teatre Nou Tantarantana 1999 Mn, Choufleri restera chez lui opereta de J. OFFENBACH. Centre Cultural Barrades de l’Hospitalet 1999 La Comèdia dels Errors de W. SHAKESPEARE, directora HELENA PIMENTA. Teatre Nacional de Catalunya 1999 Brecht por Brecht, direcció de MARIO GAS. Teatro Albeniz, Madrid 1999 L´ especulador de DAVID GREIG, director PHILIP HOWARD. Al Mercat de les Flors, Grec ´99. 1999 Vernissatge de VÁCLAV HAVEL, Direcció de JOSEP MINGUELL. Cia Teatre de Calaix. Artenbrut i Teatre del Sol de Sabadell. 1998 Sweeney Todd de STEPHEN SONDHEIM, Direcció de MARIO GAS/MANOLO GAS. Reposició al Teatro Albéniz de Madrid. 1997 Hotel de mala mort Estranyament estrany de JOAN CAVALLÉ, Direcció EVER MARTIN BLANCHET. Versus Teatre Grec 97. 1997 Epifania del Amor, recital de poemes de K. P. KAVAFIS, Direcció de MANEL DUESO y MARIONA ROSSELLÓ. Versus Teatre cicle Poetes i profetes. 1997 El retaule del flautista de JORDI TEIXIDOR, Direcció de J. L. BOZZO. Teatre Condal. 1996 Càndid de VOLTAIRE - BERNSTEIN, Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Teatre ROMEA, Centre dramàtic de la Generalitat. 1995 Sweeney Todd de STEPHEN SONHEIM, Direcció de MARIO GAS i MANOLO GAS. Teatre POLIORAMA, Centre dramàtic de la Generalitat. Muerte accidental de un anarquista de DARIO FO, direcció d´ÁNGEL ALONSO. De gira per diversos teatres de l´estat espanyol. 1994-1995 La extraña pareja de NEIL SIMON, direcció d´ÁNGEL ALONSO. Teatre Borràs. 1994 L´hort de cirerers d´ANTON P. TXEKHOV, direcció de KONRAD SCHIEDRICH. Cia Talleret de Salt. Mercat de les Flors. Grec 94. El cercle de guix, segons BERTOLT BRECHT, Direcció de CARLO FORMIGONI. Cia JOVE TEATRE REGINA. Leonce i Lena de GEORG BUCHNER, Direcció de MAURICI FARRÉ. Cia Teatre al Ring. Teatre REGINA. Aquell boig d´en Jourdain de MIJAIL BULGAKOV, Direcció de JOAN ANTON SÁNCHEZ. Cia DAU RODÓ. Teatre REGINA. Pedro y el Capitán de MARIO BENEDETTI, Direcció de VÍCTOR HERNANDO. Cia TEATRE DE LA RIERETA. SCHAUPLATZ TEATHER de Berlin. L´illa d´ ATHOL FUGARD, Direcció de MAURICI FARRÉ. Cia Teatre al Ring. Sala BECKETT. La flauta màgica de W. A. MOZART i E. SCHIKENADER, direcció de FABIÀ PUIGSERVER. Teatre LLIURE. Bandoleres d´ARMONIA RODRÍGUEZ amb GRUP INDEPENDENT DE TEATRE (N.I.T.) Quin cop! espectacle de Commedia dell´Arte, Direcció de RAMON TEIXIDOR. Amb la Cia N.I.T. El gran màgic d´Oz de FRANK L. BAUM y El gran Claus i el petit Claus, segons H.C. ANDERSEN amb la Cia. U DE CUC TEATRE. Les joguines oblidades de JORGE DÍAZ , Direcció de JOAN M. GUAL. Cia LA TREPA CINE I TELEVISIÓ Andorra con Direcció de J.M. GUELL Poble Nou Milagro! y Tiempos pasados cortos de l´ESCAC Direcció de ÀLEX LLOPIS. El segundo nombre de Carlos Plaza El mayor negocio del mundo El Premi episodio de Carvalho (por emitir) Las vidas de Celia de Antonio Chavarrias Atlas de geografia humana de Azucena Rodríguez. El coronel Macià de Josep Mª Forn Diversos treballs de publicitat: Nescafé oro, Madame Brioix de Bimbo, Banesto, Agua de Veri, Hojiblanca, etc.

Oriol Genís / Paula Blanco / Salvador Boix / Victòria Pagès / Xavier Maureta

Fitxa tècnica

/ Arranjaments: Lisboa Zentral Cafè / Caracterització: Núria Llunell / Coreografia: Andrés Corchero / Direcció adjunta: Iban Beltran / Escenografia:

Eugenio Szwarcer

Realización de Video de la Producción, Blanco de Octavio Paz, Dir. Y Esc. Federic Amat, Festival Temporada alta de Girona y Teatre Lliure. Escenogarfía y vestuario de “La maquina de parlar” de Victoria Szpunzberg, Sala Beckett Realización de video para la ceremonia de apertura de la Feria del Libro de Frankfurt, Dir. Joan Olle, Schauspielhaus Frankfurt. 2007 Escenografía de “Leonce i Lena” de G. Büchner, Dir. Pep Pla. Sala Muntaner, Festival Grec 07 Escenografía de “L´olor sota la pell” de Marta Buchaca, Dir. J.C. Martel. Sala Beckett 2006 Escenografía de “God is a Dj” de Falk Richter, Dir. J.C. Martel, Ca L´Estruch Sabadell, Festival Grec 07. Diseño de video para “Zena Bomba” Dir. Carme Portaceli Escenografía y Vestuario de “Volpone”, de Ben Jonson, Dir. Pep Pla, Centre Dramatic del Valles, L´Alegria de Terrassa. Escenografía de “La Mujer franquicia” de Raquel Tomàs, Festival Temporada Alta 06, Areatangent. Realización de Video para “Odiseo y Penélope” de M. Vargas Llosa, Dir. Joan Olle, Escenografía Federic Amat. Escenografía para “El Mercader de Venecia”, de W. Shakespeare, Dir. Pep Pla, Festival Grec 06, sala Ovidi Montllor, Festival Shakespeare Santa Susana 06. Diseño del espacio para una versión escénica de “Baby Mozart”, serie de videos de estimulación temprana para niños de 0-3 años. Dir. J.C. Martel Diseño de video, para “La finestra tancada” de Agusti Vila, Dir. Carmen Portaceli, Teatre Lliure 2005 Escenografía de “No et moguis” de Clara Segura y Bruno Oro, Club Capitol. Desarrollo de una pantalla de proyección de agua, para la Fura dels Baus, ceremonia de apertura de los Juegos Mediterráneos, Almería 2005. Escenografía para “Quartett” de H. Müler, Dir. Carles Fernandez Giua, Festival Temporada Alta Girona 05, Sala Verus Barcelona 06. Escenografía para “Rosencratz i Guildenstern son morts” de Tom Stoppard, Dir. Oriol Broggi, Festival Shakespeare Santa Susana 05, Sala Beckett 06. Beca del Goethe Institut para asistir al “Theatertreffen 05” en el marco del “Forum Junger Bühnenangehöriger” (Foro de jóvenes trabajadores de la escena). Escenografía y vestuario para “A-dicció” de Andreu Carandell, Sala Beckett 2004 Realización de Video para la producción teatral “Génova 01”, dirigida por Carmen Portaceli, en el marco del Festival Grec ´04, Barcelona Colaboración en la realización de los audiovisuales para la producción “Això és una cadira”, bajo la dirección de Brigitte Luik, para el Teatre Artenbrut, Barcelona

Eugenio Szwarcer / Il·luminació: Lionel Spycher / So:

Damien Bazin

Caen, França, 1977. Treballs com a dissenyador de so: • • M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 • Boulevard de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2009 • El jardí dels cinc arbres. A partir de textos del Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta Girona. 2009 • JULIA SMELLS like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Grec 2009 • Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martinez. Teatre Borràs. Grec 2009 • El quadern gris de Josep Pla. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. Grec 2009 • L'enigma. Coreògrafs: Montse Colomé, Santi Sempere i Tomeu Vergés. TNC Sala Tallers. 2009 • La nit més freda (Veus a l’exili). Dir. Teresa Vilardell. TNC Sala Tallers. 2009 • Germana Pau de Víctor Català. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Romea. 2009 • La pimera cançó. Dir. Anna Llopart. Foyer del Liceu. 2009 • Una comedia espanyola de Yasmina Reza. Dir. Sílvia Munt. Teatro Valle-Inclán de Madrid. TNC Sala Gran. 2009 • Germanes de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2008 • Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008 • Brossalobrossotdebrossat de Carles Santos. Teatre de Salt i Teatre Lliure. 2008 • Su seguro servidor, Orson Welles de Richard France. Dir. Esteve Riambaud. Teatre Romea. 2008 • El ángel exterminador de Luis Buñuel i Luis Alcoriza. Dir. Joan Ollé. Grec 2008 • Rodoreda. Retrat imaginari de Carlota Subirós. Mercat de les Flors. 2008 • Vides Privades de Noel Coward. Dir. Jordi Prat. Sala La Planeta, Girona. Temporada Alta. 2008 • El Vestit Nou de l'Emperador de H.C. Andersen. Adaptació i dir. Anna Llopart. Música d'Ignasi Terraza. Teatre de Salt (Temporada Alta) i Sala Gran del TNC. 2008 • Somnis i pregàries d'Isaac el Cec, Ensemble Athenea. Dir. Jordi Prat i Coll. Auditori de Girona. 2008 • Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat. CAER i Teatre Lliure. 2007 • En defensa dels mosquits albins de Mercè Sàrries. Dir. Carol López. TNC Sala Tallers. 2007 • Soldados de Salamina de Javier Cercas. Dir. Joan Ollé. Teatre Romea. 2007 • Pensaments escrits al caure de les fulles d’Ayub Khan-Din. Dir. Jordi Prat. Temporada Alta. 2007 • Inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt (Cultura catalana singular i • universal). Dir. Joan Ollé. 2007 • El fervor de la perseverança de Carles Santos. Teatre Lliure. 2006 • La mujerfranquícia. Direcció i text Raquel Tomàs. Sala Planeta. Temporada Alta. 2006 • Nausicaa de Joan Maragall. Dir. Hermann Bonnín. Grec 2006 • Bales i ombres de Pau Miró. Dir. Pau Miró. Teatre Lliure. Espai Lliure. 2006 • Ofegades de Jordi Prat i Coll. Teatre de Ponent Granollers. 2006 • La meua filla sóc jo de Carles Santos. Teatre Lliure. 2005 • Obra vista de Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2005 • Amnèsia de fuga de Roger Bernat. Mercat de les Flors. Grec 2004 • El compositor, el cuiner, la cantant i la pecadora de Carles Santos. TNC Sala Tallers. 2003

Damien Bazin / Vestuari: Míriam Compte

Crítiques Express

+
Qualsevol altre dramaturg potser hauria necessitat unes inacabables obres completes per encabir-hi tot el que ell hi encabeix. I aquesta capacitat per a la síntesi és un dels mèrits de l'espectacle.
+
Una mirada lúdica i lúcida de la Barcelona olímpica, divertida i suggerent

Crítiques

  • À la ville de... Barcelona!

    Un {time-lapse} de la història de Barcelona. Un viatge accelerat format per infinitat d'estampes amb el full de ruta caòtica d'un poeta amb segones, com els que tintaven les pàgines del {Cu-Cut!} amb la seva mètrica càustica. {À la ville... de Barcelona!} és un esplèndid mosaic de tipus, records, t...
  • Estupendo Monopoly de recuerdos

    Recorrido ágil, ocurrente y amablemente mordaz por nuestra ciudad, desde la otrora Barcino de los romanos hasta la Barcelona actual de los turistas, pasando por exposiciones universales, congreso eucarístico y juegos olímpicos; mosaico de textos sobre ella (Rodoreda, Mendoza, Sagarra, Maragall y un ...
  • Festa vibrant

    L’únic espectacle teatral que enguany es pot veure a l’amfiteatre de Montjuïc és una festa amable i espurnejant sobre la ciutat de Barcelona. El títol reprodueix les paraules que proclamaven l’adjudicació dels Jocs Olímpics del 1992. L’anunci “À la ville de… Barcelona”, amb la pausa punyetera que af...
  • Onades incessants d'imatges

    Res de ritme calmat. Joan Ollé planteja una dramatúrgia amb un ritme de mil dimonis: les imatges, els eslògans, les crítiques i els enamoraments furtius a Barcelona es revelen tan inesgotables com les onades del mar. La cançó s'erigeix com l'emblema del moment. Però queda amagat el conjunt de Lisboa...
  • Passin, senyors, passin i vegin!

    En una mena de gegantina capsa de nines russes, el director i dramaturg Joan Ollé ha encapsulat en un espectacle de creació pròpia la seva mirada sorneguera, crítica, afable, divertida, càustica i amorosida a la vegada sobre la ciutat de Barcelona. Qualsevol altre dramaturg potser hauria necessitat ...
  • Un amable i divertit retrat de Barcelona

    No resulta fàcil copsar en un seguit d'imatges, de sons, de personatges, la història d'una ciutat. Joan Ollé aquesta vegada ha deixat de banda les limitacions del text escrit, ja sigui Pla o Beckett, per lliurar-se a un treball de creació que l'acosta als seus inicis amb Dagoll Dagom (aquell inoblid...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

'À la vile de... Barcelona'


Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Comèdia
Idioma: Català
Durada: 110 min.


©Teatralnet Digital Media S.L. 1997-2018

comodo secure

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra "política de Cookies". X Tancar