A Vore/Escenes/ L

Barcelona dissabte,   20 de gener de 2018   Actualitzat a les   13:23 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Smiley

Smiley

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor text:

Guillem Clua

TEATRE Invisibles (2001). XXX Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2002. Publicada a la col·lecció El Galliner/Teatre d’Edicions 62. Mort a Venècia (2001-02). Co-autor de la dramatúrgia de l’adaptació de la novel·la de Thomas Mann en dansa-teatre, posada en escena a la Sala Muntaner de Barcelona els mesos de maig i juny de 2002 a càrrec de la Companyia Vincles (Director: Mingo Ràfols / Coreografia: Víctor Rodrigo). Infidels (2002). Autor del text presentat a l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona en lectura dramatitzada el gener de 2003. Mare miratge (2002). Inèdita. Historietes sincròniques III (2003). Autor de la peça curta L’evocatriu, presentada amb quatre textos més de joves autors al Teatre Bartrina de Reus l’abril de 2003 i a la Sala Beckett de Barcelona el maig de 2003. La pell en flames (2003). XXXII Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2004. TELEVISIÓ El cor de la ciutat. Guionista de la sèrie produïda per Televisió de Catalunya des de gener de 2003. Feina en curs. RÀDIO La políglota (2002). Monòleg radiofònic emès al programa El visitant d’Ona Catalana l’estiu de 2002. FORMACIÓ 1991-95. Llicenciatura en Periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 1994-95. Estudia a la London Guildhall University (Londres, Gran Bretanya) 2001-02. Seminaris d’escriptura dramàtica a l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona a càrrec de David Plana, Sergi Pompermayer, Jordi Galceran i Enric Nolla. ALTRES ACTIVITATS EN L’ÀMBIT TEATRAL 1999-2003. Col·laborador fix especialitzat en arts escèniques per a El Periódico de Catalunya. Responsable de les pàgines de teatre del suplement setmanal Viernes. Feina en curs. 1998-2003. Cap de premsa de la Companyia Vincles. En curs. 1999-2002. Redactor a les revistes especialitzades en arts escèniques TeatreBCN i TeatroMADRID. 1998-2000. Redactor de teatre i dansa a la revista de difusió gratuïta Punto H. Col·labora, a més, amb publicacions de Grupo Zeta, sempre en temes centrats en les arts escèniques. 1998-99. Col·labora amb l’Ateneu Popular Nou Barris, donant difusió als espectacles de teatre, dansa, circ i música programats en aquest espai com a coordinador de premsa. A més del ja mencionat anteriorment, entre 1990 i 1998 ha publicat amb assiduïtat als diaris La Vanguardia, Avui, El Periódico de Catalunya i La Razón i a les revistes DDD, CNR, Primera Línea, Búho 43, Jota!, Integral, Punto H i De Estreno. En televisió, ha treballat als informatius de Barcelona Televisió (BTV), a les sèries de documentals Vides privades i Generació D de Joan Úbeda i Francesc Escribano (TV3) i al programa L’Informatiu migdia de TVE-Catalunya.

Guillem Clua
Direcció:

Guillem Clua

TEATRE Invisibles (2001). XXX Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2002. Publicada a la col·lecció El Galliner/Teatre d’Edicions 62. Mort a Venècia (2001-02). Co-autor de la dramatúrgia de l’adaptació de la novel·la de Thomas Mann en dansa-teatre, posada en escena a la Sala Muntaner de Barcelona els mesos de maig i juny de 2002 a càrrec de la Companyia Vincles (Director: Mingo Ràfols / Coreografia: Víctor Rodrigo). Infidels (2002). Autor del text presentat a l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona en lectura dramatitzada el gener de 2003. Mare miratge (2002). Inèdita. Historietes sincròniques III (2003). Autor de la peça curta L’evocatriu, presentada amb quatre textos més de joves autors al Teatre Bartrina de Reus l’abril de 2003 i a la Sala Beckett de Barcelona el maig de 2003. La pell en flames (2003). XXXII Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2004. TELEVISIÓ El cor de la ciutat. Guionista de la sèrie produïda per Televisió de Catalunya des de gener de 2003. Feina en curs. RÀDIO La políglota (2002). Monòleg radiofònic emès al programa El visitant d’Ona Catalana l’estiu de 2002. FORMACIÓ 1991-95. Llicenciatura en Periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 1994-95. Estudia a la London Guildhall University (Londres, Gran Bretanya) 2001-02. Seminaris d’escriptura dramàtica a l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona a càrrec de David Plana, Sergi Pompermayer, Jordi Galceran i Enric Nolla. ALTRES ACTIVITATS EN L’ÀMBIT TEATRAL 1999-2003. Col·laborador fix especialitzat en arts escèniques per a El Periódico de Catalunya. Responsable de les pàgines de teatre del suplement setmanal Viernes. Feina en curs. 1998-2003. Cap de premsa de la Companyia Vincles. En curs. 1999-2002. Redactor a les revistes especialitzades en arts escèniques TeatreBCN i TeatroMADRID. 1998-2000. Redactor de teatre i dansa a la revista de difusió gratuïta Punto H. Col·labora, a més, amb publicacions de Grupo Zeta, sempre en temes centrats en les arts escèniques. 1998-99. Col·labora amb l’Ateneu Popular Nou Barris, donant difusió als espectacles de teatre, dansa, circ i música programats en aquest espai com a coordinador de premsa. A més del ja mencionat anteriorment, entre 1990 i 1998 ha publicat amb assiduïtat als diaris La Vanguardia, Avui, El Periódico de Catalunya i La Razón i a les revistes DDD, CNR, Primera Línea, Búho 43, Jota!, Integral, Punto H i De Estreno. En televisió, ha treballat als informatius de Barcelona Televisió (BTV), a les sèries de documentals Vides privades i Generació D de Joan Úbeda i Francesc Escribano (TV3) i al programa L’Informatiu migdia de TVE-Catalunya.

Guillem Clua
Producció: FlyHard Produccions
Producció executiva:

Blanca Caminal

Blanca Caminal
/ Clara Cols Torras

Una comèdia romàntica amb una estranya parella.

Sinopsi de Smiley

Una llegenda japonesa afirma que quan dues persones estan destinades a estar juntes, estan unides per un fil vermell invisible que tenen lligat al dit petit de la mà. Per què el tenim al dit petit i no a un altre no ho sé. I encara menys com se sap que és vermell si resulta que és invisible, però això tan se val. El cas és que té el poder de lligar dues persones per sempre, per més lluny que siguin l’un de l’altre, i per més diferents que ens semblin. Els dos protagonistes d’aquesta comèdia romàntica no poden ser més diferents. Conformen una estranya parella on l’únic que tenen en comú és que són dos homes i que s’han enamorat. Les seves diferències semblen inabastables, i les seves personalitats antagòniques, però ho vulguin o no, estan units per aquest fil vermell, per més que sovint vulguin trencar-lo. L’estira i arronsa de l’Àlex i el Bruno l’hem viscut tots. Més enllà de l’orientació sexual dels seus personatges, SMILEY és una història d’amor amb totes les lletres que ens fa veure que tots som igual de vulnerables a l’amor, guapos i lletjos, llestos i ximples, joves i grans, gais o heteros, peperos o indignats... les papallones a l’estómac en el moment que et fan el primer petó sempre són les mateixes. Guillem Clua

Repartiment

Albert Triola

ALBERT TRIOLA - actor 10 de novembre de 1973 (Mataró, 1973) Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona (1997) on rep una beca per estudiar a la Scuola Europea per l’Arte dell’Attore a San Miniato, Pisa (1996). Cursos amb Javier Daulte (2003/2004). Com a actor: Els últims muntatges en què ha participat són: 2007 - Un lloc conegut de Daniela Feixas. Dir.: Carme Portaceli. Sala Muntaner. 2007 - Qui a casa torna de Harold Pinter. Dir.: Ferran Madico. Teatre Nacional de Catalunya. 2006 - Push up 1-3 de Roland Schimmelpfennig. Dir: Juan C. Martel Bayod. Sala Beckett. 2005/2006 - A Electra le sienta bien el luto d’Eugene O’ Neill. Dir: Mario Gas. Mérida, Madrid i en Gira per Espanya. 2005/2006 - La Orestiada d’Èsquil. Dir: Mario Gas. Madrid, Barcelona i en Gira per Espanya. (2005-2006). 2005 - El diable compartit de Fabrice Melquiot. Dir: Roberto Romei. Teatre Nou Tantarantana. 2004 - 4D òptic de Javier Daulte. Dir. Javier Daulte. Londres. Fronteras Latin Festival. Barcelona. Antic Teatre. 2004 - Génova 01 de Fausto Paravidino. Dir: Carme Portaceli. Festival Grec. 2004 - Això és una cadira de Caryl Churchill. Dir: Briguitte Luik. Artenbrut. 2004 - Hamlet Màquina de Heiner Müller. Dir: G.Balañà. Teatre Lliure. 2003/04 - Flor de otoño de Jose Mª Rodríguez Méndez. Dir: Josep Costa. Artenbrut. 2003 - Just la fi del món. De Jean-Luc Lagarce. Dir: Roberto Romei. Teatre Nou Tantarantana. Grec 2003. Altres: El Somni d’una nit d’estiu, La filla del mar, Esperando a Godot, Titus Andrònic, Mare Coratge i els seus fills, Antígona, El tercer policia, Ricard Tercer, Fashion feeling music, Tango, Mesura per mesura, Salvats.

Albert Triola / Rubèn de Eguia

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció:

Marta Buchaca

Barcelona, 1979 Formació: Llicenciada en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a dramaturga s’ha format al Centre d’Études Théatrales de Louvain-la-Neuve a Bèlgica, on cursa seminaris amb Georges Banu i Jean-Louis Besson, entre d’altres. També ha participat als seminaris de l’Obrador de la Sala Beckett amb José Sanchis Sinisterra, Sergi Belbel, Carles Batlle, Sergi Pompermayer, David Plana, Martin Crimp, Juan Mayorga, Roland Shimmelpfennig i Rafael Spregelburd entre d’altres. Actualment està estudiant Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Textos: la seva primera obra, L’Olor sota la pell, rep el V Premi Joaquim Bartrina de Reus 2005 i es publica a Arola Editors, i el 2007 s’estrena a la Sala Beckett dirigida per Juan Carlos Martel. La següent obra, Emergència, és finalista del III Premi Fundació Romea de textos teatrals 2006 i se’n fa una lectura el mes de juny al teatre Romea que dirigeix Carles Canut. Escriu i dirigeix En conserva, que es presenta a l’Institut del Teatre i a l’Obrador de la Sala Beckett el gener de 2007. Plastilina, que guanya el XXXV Premi de teatre Ciutat d’Alcoi i és accèssit del Premio Marqués de Bradomín 2007, es publica en castellà en una edició del Premio Marqués de Bradomín i en català a Edicions 62. El mes de maig del 2007 se’n fa una lectura dramatitzada dirigida per Marta Buchaca a la Sala Trono de Tarragona i a la Sala Beckett, i s’estrena el mes d’abril de 2009 a la Sala Beckett dirigida per Marta Angelat. Nominada als Premis Max 2010 al millor text en català. Representada a Guatemala i El Salvador sota la direcció Patricia Orantes. El 2010 se’n faran lectures dramatitzades a Nova York. Les nenes no haurien de jugar a futbol, 2009. Representada a la Cuina de la Biblioteca Bonnemaison en el marc del Grec 2009. El 2010 se’n farn lectures dramatitzades al Canadà. Guions: ha treballat com a guionista a Barcelona TV (Videomaton Show i No tenim Criteri) i a Com ràdio, on ha presentat La Gandula i Fora de sèries, i on ha fet diferents col•laboracions. Guionista a les sèrie El cor de la ciutat i La Riera (TV3). Ajudanties de direcció: en teatre ha fet d’assistent de direcció d’Àngel Llàcer a les obres Tenim un problema i La màgia dels Ki-kids, i ha estat alumna de l’Institut del Teatre en pràctiques a les produccions del TNC En defensa dels mosquits albins de Mercè Sarrias, dirigida per Carol López, i A la Toscana de Sergi Belbel.

Marta Buchaca / Ajudant producció:

Pablo Lammers

Pablo Lammers /

Roser Blanch Gallego

Roser Blanch Gallego / Cap tècnic:

Xavi Gardés

Xavi Gardés / Construcció d'escenografia: FlyHard Produccions / Escenografia: Albert Pascual / Il·luminació:

Xavi Gardés

Xavi Gardés / Imatge: Alfonso Casas / Vestuari: Albert Pascual

Crítiques Express

+
No hi ha comentari de la qualificació.
+
Un magnífic text de Guillem Clua que ens endinsa, sense tabús ni mitges tintes, en una història d'amor força convencional en què no importa tant el què sinó el com.
+
Guillem Clua signa una contundent comèdia romàntica de tall clàssic en un context de paròdia de l'univers gaixample.
+
comèdia sense pretensions sobre els capricis de l'amor. És una comèdia romàntica de gais, també per a heterosexuals. Divertida i tractant els tòpics intel·ligentment

Crítiques

  • Amor i telèfon

    Amor i telèfon. Per Jean Cocteau i {La voix humaine} l’ocasió per fixar per a la posteritat el monòleg del desamor. Àlex s’agafa a un telèfon fix com la protagonista de Cocteau per vomitar el seu desesperat intent de negar la ruptura. Por a la soledat que en aquesta era de la comunicació i les xarxe...
  • Final feliç, també per a heterosexuals

    Com es pot riure dels tòpics homosexuals de manera que en riguin tant els gais com els heterosexuals i sense que ningú se senti ferit? Aquest és el repte que respon {Smiley}, una obra senzilla, sense gaire més pretensions, que va escriure Guillem Clua per al primer torneig de dramaturgs de Catalunya...
  • L'amor, sí, és cec del tot

    Dos punts. Guió. Tancar parèntesi. De l’emoticona del somriure al doble check del whatsapp han passat pocs anys i moltes modes. La Sala Flyhard del barri de Sants de Barcelona ha tornat a reblar el clau amb una comèdia tendra i hilarant en que una parella gai reprodueix els tòpics de l’enamoramen...
  • Los chicos están bien

    Chico encuentra chico. Nuevo tanto de la sala Flyhard. Tras el thriller brutal de Las mejores ocasiones, de Jordi Casanovas, está agotando entradas {Smiley}, comedia romántica en clave gay de Guillem Clua, el autor de la ambiciosa y caleidoscópica {Marburg}, que ahora opta por el pequeño formato: ho...
  • Smiley

    Abans de començar, un parell de consells. El primer no admet ni un moment de demora: queden tan poques entrades lliures per gaudir de la millor comèdia catalana de l’any, que no podeu perdre ni un segon si encara no heu fet la vostra reserva a la Flyhard. Missió complerta? Doncs, ara ja amb més calm...

Prescripcions

  • Quan un :-) ho és tot

    Sí, fins ahir encara no havia vist Smiley. Sí, ja sé que va néixer a la sala Flyhard i gràcies a l'èxit obtingut va fer estada al Teatre Lliure i al Club Capitol. En la reestrena d'ahir hi havia molta gent que repetia, que han seguit l...


Noticies

Fotos

Videos

Smiley


Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Comèdia
Idioma: Català
Durada: 75 min.