La Mercè 2018
Fira Mediterrània 2018

Barcelona diumenge,   23 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Sí, primer ministre

Sí, primer ministre

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor text: Antony Jay
/ Jonathan Lynn
Direcció:

Abel Folk

Neix a La Farga de Bebiè, Montesquiu (Barcelona) a l’agost de 1959. Com a actor, destaquem algunes de les obres que l’Abel ha protagonitzat al llarg de la seva trajectòria: “Home amb Blues”, “11 de setembre” i “Antígona” amb el Grup d’estudis teatrals d’Horta. “Una altra Fedra si us plau” de Salvador Espriu, amb la companyia Núria Espert i direcció de Lluís Pascual. “Romeo i Julieta” de W. Shakespeare amb el Teatre de Trànsit i direcció de Jordi Mesalles. “Marat Sade” de Peter Weis, amb Zitzania Teatre i direcció de Pere Planella. “Fills d’un Déu menor” de Mark Medoff, amb la companyia Adrià Gual i direcció de Ricard Salvat. Amb la Companyia Flotats, interpreta “Cyrano de Bergerac” d’Edmond Rostand, sota la direcció de Maurizzio Scaparro, “El despertar de la primavera” de Frank Wedekind, direcció de Josep Maria Flotats, “El dret d’escollir” de Brian Clark, “Les tres germanes” d’Ànton Txèkhov, “El verí del teatre” de Rodolfo Sirera i “Un passeig pel bosc” de Lee Blessing i sota la direcció d’Enric Majó. A Madrid ha interpretat “Un tranvía llamado deseo” de Tennessee Williams amb la Companyia del Teatro Bellas Artes, dirigida per José Tamayo. Amb la productora 3xtr3s ha estrenat “Pel davant i pel darrera” de Michael Fryn sota la direcció d’Alexander Herold, “Dakota” de Jordi Galceran i dirigida per Josep Mª Mestres. També ha participat al musical “Guys and Dolls” al TNC sota la direcció de Mario Gas. Al Teatre Lliure va presentar “Unes Polaroids explícites” de Mark Ravenhill i direcció de Josep Maria Mestres i “Ronda de mort a Sinera” de Salvador Espriu dirigida per Ricard Salvat. La seva darrera obra teatral, estrenada al TNC (2007) és “El ventall de Lady Windermere” d’Oscar Wilde, sota la direcció de Josep Maria Mestres. També cal destacar la seva vessant com a director: “Mentiders” d’Anthony Neilson, “Pels Pèls” de Paul Pörtner i “Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes” de Claude Magnier. Com a actor de cinema destaquem “Hombres que rugen” d’Ignacio F. Iquino, “L’Escot”, “Havanera”, “Parella de tres” i “Dones i Homes” d’Antoni Verdaguer, “Mi general” de Jaime de Armiñán, “Barrios Altos” de José Luís Berlanga, “Los días del cometa” de Luís Ariño, “El llarg hivern” de Jaime Camino, “Monturiol, el Senyor del Mar” de Francesc Bellmunt, “Jocs de Rol” de Roberto Rodergas, “La teta i la lluna” de Bigas Luna, “El perquè de tot plegat” i “Animals Ferits” de Ventura Pons, “Razones sentimentales” d’Antonio Ferrer, “Subjudice” i “El Coronel Macià” de Josep Maria Forn, “Quia” de Sílvia Munt, “Iris” de Rosa Vergés, “53 días de invierno” de Judith Colell i “GAL” de Miguel Courtois. També ha interpretat per a la televisió diverses produccions nacionals i internacionals com ara: “Un domingo en Nueva York”, “Delirios de amor” dirigit per Gonzalo García Pelayo, “El amante complaciente” dirigit per Antoni Chic, “La Rambla de les Floristes” i “Quotidiana Quotidianitat” dirigides per Orestes Lara per a TV3. També participa a les telenovel·les “Estació d’enllaç”, “Secrets de família”, “Laura” i “Mirall trencat” (TV3), “Raquel busca su sitio” (TVE), “Una nueva vida” (Telecinco) i “Los simuladores” (Cuatro). “All tied up” de John Mark Robinson, “The dancer upstairs” de John Malkovich, “Face of terror”, “Art Heist”, “Crusader” i “The deal” de Bryan Goeres i “Savage Grace” de Tom Kalin amb Susan Sarandon. Premi de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya al millor actor de cinema (1993), Premi Butaca a la millor interpretació masculina (1997), Premi Teatre BCN a la millor interpretació masculina (2003), Festival Ibérico de Cine (2003), Festival de Cine Aranjuez (2003) i Premi Fundación Aisge a la millor interpretació masculina (2003).

Abel Folk
Producció: Focus
Producció executiva:

Raquel Doñoro

Raquel Doñoro

El Primer Ministre britànic haurà de salvar al país de la crisi.

Sinopsi de Sí, primer ministre

Mentre l’amenaça del col•lapse financer està a poques hores de ser una realitat, l’única esperança de rescat descansa sobre un acord moralment dubtós del govern anglès amb el ministre de Relacions Exteriors de Kumranistan. El Primer Ministre britànic Jim Hacker i el seu equip s’enfrontaran a un moment molt delicat en el que tindran que prendre ràpides i complicades decisions que posaran al descobert les vergonyes i la hipocresia de la política en general i dels mandataris anglesos en particular. Però, com acostuma a succeir, tots i cada un dels responsables que es veuen implicats en la trama tenen els seus propis interessos i contactes. Seran capaços de posar-se d’acord per trobar una solució satisfactòria per a tots? Els enganys, els escàndols i la intriga componen una desenfrenada sàtira política que, sense perdre el seu to còmic, també remourà els debats polítics i socials més intensos i profunds de la nostra societat actual.

Repartiment

Carles Canut

Recibe el Premio Els millors de 2000 en el Teatre Metropol de Tarragona, por la Mejor Interpretación Teatral Masculina por Tots eren fills meus de Ferran Madico. En 1991 recibe el Premio de la Asociación de espectadores de Alicante. Ha recibido el premio Critven , Críticos Teatrales de Venezuela y el Municipal de la Ciudad de Caracas, en los años 1975 y 1979. Debuta en 1963. De 1973 a 1982 vive y trabaja en Venezuela. En 1982 vuelve a España. Ha sido subdirector del Grupo de Teatro Rajatabla, del Taller del Teatro del Ateneo de Caracas y co-fundador de GOGO Teatro Experimental Independiente. Ha trabajado también como productor ejecutivo de espacios dramáticos para Canal 2 y 8 de la televisión venezolana. Entre otros, destacan los siguientes montajes en los cuales ha intervenido como actor: Galileo Galilei, de B. Brecht. Dirección Calixto Bieito. Trampa para pájaros, de Alonso de Santos. Dirección Gerardo Malla. L’òpera de tres rals, de Bertol Brecht. Dirección Mario Gas. La Tempesta, de William Shakespeare. Dirección Jorge Lavelli. La verbena de la paloma. Dirección Calixto Bieito. Divinas palabras, de Valle-Inclán. Dirección Carlos Giménez. Águila de Blasón, de Valle-Inclán. Dirección Adolfo Masillach. Tots eren Fills meus, de Arthur Miller. Dir. Ferran Madico. Teatre Romea Terra Baixa, de Àngel Guimerà. Dir. Ferran Madico. TNC. Sala ran Woyzeck, de Georg Büchner. Dir. Àlex Rigola. Teatre Romea Un sopar amb els clàssics. Dir. Joan Anton Rechi. T. Joventut de Hospitalet Macbeth, de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. Teatre Romea. Actualmente en gira por España y Cataluña. En cuanto a cine, ha trabajado en películas dirigidas por los siguientes directores: Quevedo, Guerrero Zamora, Rosellini, Chalbaud, Wallerstein, Oropeza, Mármol, Bolívar, Bellmunt, Forqué, Isasi Isasmendi, Massó, Reguant y Verdaguer, Quer.

Carles Canut / Dafnis Balduz /

Ferran Rañé

Ha interpretat tants personatges en el teatre, el cinema i la televisió que no és fa difícil resumir el seu currículum. En el teatre ha fet de Falstaff a Les alegres casades de Windsor -amb direcció de Carme Portacelli-, de Makinavaja a Makinavaja el último choriso sota la direcció d`Al Víctor i Pepe Miravete, interpretació per la qual va rebre el premi de la crítica de Barcelona l`any 1990. Per les seves interpretacions del Lucio a Mesura per mesura, amb direcció de Calixto Bieito, i d`Esbarzer a Molt soroll per no res amb direcció de Ferran Madico, rep el premi de la Critica Barcelona de la temporada 98-99. Ha treballat per a les companyies de teatre Dagoll Dagom -El Mikado, Glups! i Cacao-, Els Joglars -El Joc, Cruel Ubris, Mary d`Ous, Alias Serrallonga i La Torna-. Ha treballat per als Teatres Nacionals de Catalunya i València, alternant-ho amb coproduccions com Xampú de sang d`Al Víctor, i Busco al senyor Ferran de Jean Claude Carrière. Ha estat fundador de companyies com Tossal-Teatre i Las Veneno. En cinema a protagonitzat Un plaer indescriptible d`Ignasi P. Ferré i L`home ronyó de Raul Contel. També ha estat un secundari de luxe a les pel·lícules: El embrujo de Shangai de Fernando Trueba, Perdona bonita pero Lucas me quería a mí de Félix Sabroso i Dunia Ayaso, Si te dicen que caí de Vicente Aranda i Amanece que no es poco de José Luis Cuerda, entre d`altres. Per a la televisió ha alternat els seus treballs a TV3, TVE i TV5, i títols com Quico el progre, Locos por la Tele, Gatos en el Tejado, Villarosaura, Tocat de l`ala, Laura, Majoria Absoluta, Hospital Central són part de les seves col·laboracions amb aquestes cadenes. A més d`actor ha fet de director teatral, productor i professor.

Ferran Rañé /

Joan Pera

Joan Pera sube por primera vez a los escenarios de la mano de la Compañía Adrià Gual, donde interpreta a los clásicos del siglo XX: Sartre, Brecht, Ionesco, Pirandello, etc. Con Historias del Zoo, de Eduard Albee, obtiene su primer éxito de crítica. En televisión de los Estudios 1 en los que participó destacan: Los violines a veces hacen estragos, La silla número 13 y El Ocapi, entre otros... Joan Pera fue el primer rostro que apareció en la televisión autonómica catalana (TV3) y en la primera desconexión de televisión española (TVE-La 2) en los estudios de cataluña. Su carrera profesional siempre ha estado ligada a los grandes nombres cómicos del país, entre ellos resaltar con cariño a Joan Capri y Mari Sant Pere, con los que trabajó para diferentes series de televisión. Pero Joan Pera es también un reconocido actor de doblaje, prestando voz, entre otros a Woody Allen. El actor neoyorquino eligió personalmente la característica voz de Joan Pera para doblarle oficialmente en todas sus películas. Su mayor éxito profesional llega con La extraña pareja, de Neil Simon, interpretando a Félix, espectáculo que le convierte en uno de los actores más populares del país y que le lleva junto con Paco Moran a llenar el Palau Sant Jordi obteniendo un récord Guinnes. En su último trabajo, la comedia La Jaula de las locas, Joan Pera se convierte en Antoine, una antigua estrella de los espectáculos tranformistas en el cabaret. Sin duda uno de los mejores premios que ha recibido en su carrera profesional fue el reconocimiento personal de Woody Allen hacía su trabajo en un reciente encuentro en Barcelona. Woody Allen dijo que Joan Pera le convertía en un héroe en España gracias al perfecto doblaje de sus personajes, y que sin duda, la española y catalana, eran la mejores adaptación de todas las lenguas a las que sus películas son dobladas. De él la crítica ha dicho: ”Joan Pera alcanza en el escenario sus cotas más altas, lleva todos los personajes al terreno de los sentimientos, y nada consigue sacarle de su estadio de gran, gran actor.”

Joan Pera /

Marta Angelat

Com a actriu de teatre, i entre d’altres, ha treballat a les següents obres: Celebració (Festen), de T. Vinterberg i M. Rukov, amb direcció de Josep Galindo (Teatre Romea i Festival Grec 2005; gira per Espanya i al Festival de Otoño de Madrid); Les alegres casades de Windsor, de W. Shakespeare, direcció d’Antoni Chic; Les troianes d'Euripides, direcció d’Esteve Polls; Els fills del sol, de M. Gorki, direcció d’Esteve Polls; El criat de dos amos, de C. Goldoni, direcció d’Esteve Polls; El señor Puntila y su criado Mati, de B. Brecht, direcció d’Alejandro Ulloa; Roses roges per a mi, de S. O'Cassey, direcció de Just Segarra, Francesc Nel.lo i Pep Montanyes; Hamlet, de W. Shakespeare, direcció de Pere Planella; Batalla de reinas, d’en “Pitarra”, direcció d’Antoni Chic; La ronda, d’A. Schnitzler, direcció de Mario Gas; Les tres germanes, d’A. Txèkhov, direcció de Pierre Romans; A la glorieta, de J. Bowles, direcció de Simone Benmussa; Cavalls de mar, de J. Ll. i R. Sirera, direcció de Josep Maria Flotats; E. R., de J. M. Benet i Jornet, direcció de Pep Montanyès; La sang, de S. Belbel, direcció de Toni Casares; El clavicèmbal, de D. Salgado, direcció de Lourdes Barba, Jocs d’escena, de V. Haïm, direcció d’Òscar Molina i La cabra o Qui és Sylvia, d’Edward Albee, direcció de Josep Maria Pou. A més ha dirigit el muntatge de Tape (La cinta), de Stephen Belber, i ha treballat en nombroses produccions de televisió, com Maria Rosa, d’A. Guimerà; El idiota, de F. Dostoevski; El profundo mar azul, de T. Rattigan; Aigües encantades, de Puig i Ferrater; Les tres germanes, d’. Txèkhov; Paolo Paoli, d’A. Adamov; El dilema del doctor, de B.d Shaw; Estoy hablando de Jerusalén, d’. Wesker; Hamlet, de W. Shakespeare; L’enterrament és a les 4, de C. Valls; Deliciosamente absurdos, d’A. Ayckbourn; Berenàveu a les fosques; Descripció d'un paisatge; Quan la ràdio parlava de Franco i Recordar, peligro de muerte, de J. M. Benet i Jornet; La envenenadora de Valencia, de P. Olea; Estació d’enllaç i Crims, de J. Cabré i 16 dobles, de R. Sirera. Igualment, en cinema, ha participat com a actriu a les pel·lícules Siega verde, de Rafael Gil; Companys, procés a Catalunya, de Josep Maria Forn; Las aventuras de Zipi y Zape, d’Ernesto Guevara; Adela, la cubana, de Carles Balaguer; Caín, de Manolo Iborra i Las apariencias engañan, de Carles Balaguer. Marta Angelat també ha treballat en el doblatge de pel·lícules; ha posat veu a actrius com ara Nastassja Kinski, Sissy Spacek, Anjelica Huston, Geena Davis o Emma Thompson, i ha dirigit el doblatge de films com Lo que queda del día, Thelma y Louise, Philadelphia, Misterioso asesinato en Manhatan, Sentido y sensibilidad, Vidas cruzadas, Basquiat, Secretos y mentiras o El piano.

Marta Angelat / Victòria Pagès

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció:

Carles Velat Angelat

Carles Velat Angelat / Ajudant d'escenografia: Alessandro Arcangeli / Audiovisuals: Joan Riedweg / Cap de producció:

Maite Pijuan

Maite Pijuan / Cap tècnic: Miguel Ángel Arribas / Caracterització:

Toni Santos

Toni Santos / Construcció d'escenografia:

Arts-cenics

Arts-cenics / Direcció de producció:

Amparo Martínez

Amparo Martínez / Direcció tècnica:

Miguel Montes

Miguel Montes / Escenografia:

Paco Azorín

1992-1996: Estudis de escenografia i il•luminació escènica a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Premi de la Crítica Serra d’Or 2004. Treballs recents: •MozartNu de Iago Pericot. Mercat de les Flors. 2008 •Josep i Maria de Peter Turrini. Dir. Carme Portaceli. Nau Ivanov. 2007 •Fairy de Toni Martin i Carme Portaceli. Dir. Carme Portaceli. Festival Grec 07. Nau Ivanow. 2007 •La Gran Via de Federico Chueca. Dir. H. Pimenta. Plaza Mayor de Madrid. 2006 •Grease. Dir. Ricard Reguant. Teatre Victoria. 2006 •El amor del Ruiseñor de Timbberlake Wertenbaket. Dir. de Jorge Picó. Teatres de la Generalitat Valenciana. 2006 •Samsara. Coreografia i Direcció de Víctor Ullate. Ballet de Victor Ullate. 2006 •La buena persona de Se-Zuan de Bertolt Brecht. Dir. Luís Blat. Centro Dramático Nacional. 2006 •La finestra tancada de Agustí Vila. Dir. Carme Portaceli. Teatre Lliure. 2006 •Hamlet i La Tempestad de William Shakespeare. Dir. Lluís Pasqual. Teatro Arriaga. Teatro Español. Teatre Lliure. 2006 •Aguantando la vela de Fabrice Melquiot. Dir. Carme Portaceli. Festival de Otoño de 2005 •La casa de Bernarda Alba de F. García Lorca. Dir. Carme Portaceli. Teatre de Gayarre de Pamplona. 2005 •La pell en flames de Guillem Clua. Dir. C. Portaceli. Villarroel Teatre. Grec 2005 •Romance de lobos de Valle Inclán. Dir. Angel Facio. Teatro Español. 2005 •Sopa de Pollastre amb ordi d’Arnold Wesker. Dir. Carme Portaceli. Teatres de la Generalitat Valenciana. 2004. Premi de la Generalitat Valenciana a la millor escenografia i il•luminació (Premi Joseph Solbes). •La violació de Lucrecia de Benjamín Britten. Dir. Carme Portaceli. Festival Shakespeare. 2004 •Gènova ‘01 de Fausto Paradivino. Direcció de C. Portaceli. Grec 2004–Fòrum 2004 •Paella Mixta de la Companyia de Sol Picó. Teatre Nacional de Catalunya. 2004 •Un ram de mar. L’univers de Joaquim Ruyra a escena. Dir. Joan Castells. TNC Sala Petita. 2004 •Juliol del 36 Barcelona de Claude Mercadié. Dir. Boris Rotenstein. Teatre Tantarantana. 2003 •Lear d’Eduard Bond. Dir. Carme Portaceli. Teatre Grec. Teatre lliure. 2003. Premi Butaca a la millor escenografia. •Electra versió de José Sanchis Sinisterra. Di. Antonio Simon. Teatre Grec. Festival Teatro Clásico de Mérida. 2003 •Vides de tants d’Albert Mestres. Dir. Joan Castells. Sitges Teatre Internacional 2003 •El mètode Grönholm de Jordi Galceran. Dir. Sergi Belbel. TNC. 2003. Teatre Poliorama. 2004 •Oh, les beaux jours de Beckett. Dir. Boris Rotenstein. Tantarantana. 2003 •Mots de ritual per a Electra de Josep Palau i Fabre. Dir. Hermann Bonnin. Espai escènic Joan Brossa. 2003 •L’enemic del poble d’Henrik Ibsen. Dir. Carme Portaceli. Teatres de la Generalitat Valenciana. Teatre Romea. Barcelona. 2003 •Cendres a les cendres de Harold Pinter. Dir. Antonio Simón. Teatre Lliure. 2003 •El retorn al desert de Bernard-Marie Koltès. Dir. Carme Portaceli. Teatre Lliure. Teatre Fabià Puigserver. 2003 •El clavicèmbal de Dani Salgado. Dir. Lurdes Barba. TNC. 2002 •Que formidabile bordello de Ionesco. Dir. B. Mazzone. T. Libero. Palermo. 2002 •El paradís oblidat de David Plana. Dir. Carlota Subirós. TNC. 2002 •El somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare. Dir. Àngel Llàcer. Companyia Parracs. Teatre Borràs. Teatre Principal. 2002 •Sallinger de Bernard-Marie Koltès. Dir. Carme Portaceli. Co-producció del Mercat de les flors i Kombat produkcions S.L. 2002 •Vindrà algú de Jon Fosse. Dir. Antonio Simon. Sala Beckett. 2002 •Romeu i Ofèlia de Víctor Àlvaro. Dir. Víctor Âlvaro. Producció de l’Academia de Patafísica. Estrena al Tantarantana Teatre. 2002 •Refugiats de Sergi Pompermayer. Dir. David Plana. Cia. Mala sang. TNC. 2002 •Aller-retour de Ramón Oller. Teatro Albéniz (Madrid). 2002 •Follia d’amor de Sam Shepard. Dir. Antonio Simon. Tantarantana. 2002 •Ran del camí d’Anton Txèkhov. Dir. Joan Castells. TNC. 2002 •Dramàtic d’Albert Mestres. Dir. Joan Castells. Espai escènic Joan Brossa. 2001 •Ganivets a les gallines de David Harrower. Dir. Antonio Simon. TNC. 2001 •La confessione o l’esca del peccato de Palau i Fabre. Dir. H. Bonnin. Teatro Libero. Palermo. 2001 •Jump start and jazz de Wynton Marsalis. ITDansa. Orquestra de cambra del Teatre Lliure. Coreografia de Toni Mira. Direcció musical de Lluís Vidal. Estrena al Mercat de les Flors. Grec’2001. Il•luminació i escenografia •Ball–trampa de Xavier Durringer. Direcció de Carme Portaceli. Producció de Komba Produccions, S.L. Estrena al Grec’2001. Escenografia •Cara de foc de Marius Von Mayenburg. Direcció de Carme Portaceli. Teatre Lliure. Estrena al Sitges Teatre Internacional 2001. Escenografia •Antigona de Jean Anouilh. Direcció de Roberto Romei. Companyia Parracs. Teatre Tantarantana. Il•luminació i escenografia. 2001 •El far del maleït de Paul Autier y Paul Cloquemin. Direcció de Hermann Bonnin. Espai escènic Joan Brossa. Escenografia. 2001 •Casta diva de El musical més petit. Direcció de Víctor Alvaro. Teatreneu. Barcelona. Producció de De Gira S.L. Il•luminació i escenografia. 2000 •¡Ay, Carmela! de José Sanchis Sinisterra. Direcció de Antonio Simon. Tantarantana Teatre. Estrena al festival El Quijote (París). Il•luminació. 2000 •La confessió de Josep Palau i Fabre. Direcció de Hermann Bonnin. Espai Escènic Joan Brossa. Barcelona. Escenografia. 2000 •Cómicos y maleantes. Dramaturgia sobre entremeses de Cervantes. Producciones Viridiana. Huesca. Dramaturgia i Direcció: Jesús Arbués. Estrena a la Feria de Teatro de Huesca. Il•luminació i escenografia. 2000 •Por menjar-se ànima de Rainer W. Fassbinder. Companyia Tantarantana. Direcció: Carme Portaceli. Festival GREC’2000. Escenografia. 2000 •Contra l’oblit de diversos autors francesos. Companyia Tantarantana. Dir. Carme Portaceli, Antonio Simón i Konrad Zschiedrich. Escenografia. 2000

Paco Azorín / Il·luminació: Jaume Ventura / Producció vídeo: Animals Films / Regidoria:

Blai Pera

Blai Pera / Sastressa: Pilar Parra / So:

Jordi Bonet

Neix a Barcelona el desembre de 1959. Enginier de So, creació i producció de Bandes Sonores. Actualment alterna la direcció de l’Estudi de So OIDO amb el disseny acústic i de bandes sonores per a espectacles (teatre, pavellons temàtics, spots publicitaris...). Destaquem alguns dels esdeveniments creats i dirigits:  Direcció de So de les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 92.  Cerimònia inaugural del Mundial de Fútbol 82.  Visita del Papa Joan Pau II a Montserrat (1982).  Concert Alfredo Kraus amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1988).  Festival de Jazz de San Sebastià (1981)  Festival de Flamenc amb Camarón de la Isla (1987)  Concert de Raimon “20 anys al vent” al Palau Sant Jordi (1993)  Espectacle “Pepsiclope” de La Fura dels Baus (1996)  Concert Joan Manel Serrat “D’un temps i d’un país” (1996)  Piromusical Boda Infanta Cristina amb Iñaki Urdangarín (1997)  Acte centenari del F.C.Barcelona al Camp Nou (1998)  Cerimònia Premis ONDAS (1999)  Cerimònia Premis GOYA (2000)  Creació Banda Sonora dels Piromusicals de La Mercè 2000, 2001 i 2002  Espectacle inaugural America’s Cup 2007  Espectacle 50è aniversari del Camp Nou (2007)  Cerimònia cloenda de la Barcelona World Race 2007 (En preparació)  Diversos concerts d’artistes nacionals i internacionals com ara: Luís Eduardo Aute, Mª del Mar Bonet, Lluís Llach, Víctor Manuel y Ana Belén, Gato Pérez, Caetano Veloso, Paco de Lucía, Radio Futura, Michael Nyman, Kevin Ayers, Wim Mertens, Ichiro Suzuki, Viena String Quartet... Com a dissenyador de So per a muntatges teatrals i arts escèniques destaquem obres com Antaviana, Nit de Sant Joan, Glups!, Mikado, Mar i Cel, Flor de Nit i Poe de Dagoll Dagom. El despertar de la primavera, Infantillatges, Lorenzaccio, El Misàntrop, Les Tres Germanes, Ara que els ametllers estàn batuts, Autèntic Oest, Un passeig pel bosc, A la Glorieta, Arte, París 1940, La Cena i Stalin amb la Companyia Flotats. Entretres i SIT de Tricicle. La Venganza de Don Mendo, T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré, No és tan fàcil, Vides Privades, Amants i Dinamita teatral amb Paco Mir. El Sopar dels Idiotes, 23 centímetres, La Bella Helena, La Lloll, La Filla del Mar i El Tinent Inshmore amb Josep Maria Mestres. Mentiders, Pels Pèls i Òscar, una maleta, dos maletes, tres maletes amb Abel Folk. També ha realitzat el So directe, la postproducció i el muntatge musical de diverses sèries de televisió i pel·lícules de cinema entre les que destaquem: No passa res (TV3), Tariro-Tariro (TVE), Espacial Fin de Año 1991 (TVE) amb La Trinca. Oh Espanya (TV3), La memòria dels cargols (TV3), Psicoexpress (TV3) amb Dagoll Dagom. Smoking Room amb Julio Walovich, Gala amb Sílvia Munt, Fragments de Judith Colell, Lo mejor que le puede pasar a un cruasán de Paco Mir, Cosas que pasan amb Sílvia Munt, Remake amb Roger Gual, 53 días de invierno de Judith Colell. Diverses produccions publicitàries d’audio per a diferents marques: Freixenet, Seat, Wolkswagen, Nissan, Taurus, BMW, Port Aventura, Nestle, La Caixa, Renault, Caixa Catalunya, Ford, Evax, Coca-Cola, Daewoo, Fujifilm, Ikea, Audi... Ha realitzat les sonoritzacions de les gires de diferents autors i grups musicals: Sisa i Melodrama, Don McLean, José Feliciano, Roberta Flack, Miles Davis, Miguel Ríos, Mecano, La Trinca, Bobby McFerrin, Keith Jarret Trio, Carles Benavent...

Jordi Bonet / Vestuari: Laia Muñoz

Crítiques Express

+
'Sí, primer ministre', és un muntatge inserit en el gènere del costumisme social, polític i periodístic actual al servei de la ironia i el divertiment escènic.
+
Una comèdia sobre la série que no li fa justícia. en part perquè l'humor anglès cal servir-lo molt bé a l'escena i perquè el llenguatge de la tv té més recursos que el teatrals

Crítiques

  • Ben trobats secundaris

    Primer de tot: reivindicar una nova generació de grans secundaris, encara que aquesta categoria sigui cada vegada més difusa. Però si el paper del secretari personal del primer ministre es pogués incloure en aquesta llista, Dafnis Balduz broda el pedant Bernard Wooley. Grata sorpresa d’una funció qu...
  • Els perills del canvi climàtic

    Per superar amb èxit una versió teatral d’un producte televisiu, cal saber fer el gir amb intel•ligència. Que els teleespectadors hi vegin concordança però amb saba nova. Aquesta és la intenció de la nova comèdia del Condal. Cal trobar-li un canvi de clímax (climàtic, si ens fiquem en la peripècia) ...
  • Les trifulgues i els tripijocs del gabinet de Jim Hacker

    Del dret i del revés. Així és com transcorre aquesta paròdia de la política actual. I mai més ben dit perquè aquesta és també l'estructura de les dues parts de l'espectacle. A la primera, la posició de l'ambientació és frontal (finestral a l'esquerra, portalada a la dreta). I a la segona, l'acció s'...
  • Sàtira política sense fre

    El problema de la sàtira de {Sí, primer ministre} és que ja ens ve curta. Les corrupteles del primer ministre britànic i del seu inefable seguici (secretari d'Estat, secretari privat i consellera política) van encertar la diana en la llegendària sèrie de la BBC que va captivar la mateixa Margaret Th...
  • Sí, Primer Ministre

    És cert: corren temps tan políticament esperpèntics, que de vegades pot semblar que la caricatura grotesca i l’acudit conjuntural són els únics recursos que tenim al nostre abast per practicar la catarsi humorística. Però, és possible malgrat tot fer sàtira política d’altura sense haver de recórrer ...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • 'Sí, Primer Ministre' visita el Mercat de la Boqueria

    Malgrat no ser encara en plena campanya electoral, el Primer Ministre Jim Hacker ha trobat un lloc a la seva atapeïda agenda i, després d’abandonar a mitges la reunió de l’avantprojecte de reforma electoral, ha volgut passar el matí al Mercat de la Boqueria per saludar i conèixer de primera mà els p...
    Christian Machío. - 22/02/2013Continuar llegint
  • L'humor britànic de 'Sí, Primer Ministre' de la mà de Joan Pera

    No seria el primer cop que s’intenta establir un cert punt de contacte entre l’humor britànic i el català, deixant de banda les disquisicions sobre la seva veritable existència. Però almenys així ho vol posar a prova Focus important al mig del Paral•lel l’adaptació teatral de Sí, Ministre (i poste...
    Christian Machío - 22/01/2013Continuar llegint
  • 'Sí, Primer Ministre' arriba finalment a Londres

    La producció teatral de Sí, Primer Ministre, estrenada al Festival de Teatre de Chilchester (Anglaterra), farà temporada estable al West End després de la bona acollida de crítica i públic. L’adaptació escènica de la mítica sèrie de sàtira política emesa per la BBC durant la dècada dels vuita...
    Redacció - 11/06/2010Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Comèdia
Idioma: Català
Durada: 120 min.