La Mercè 2018
Fira Mediterrània 2018

Barcelona dissabte,   22 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Si no ens paguen, no paguem!

Si no ens paguen, no paguem!

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor text:

Dario Fo

Pintor y arquitecto, abandonó pronto tales disciplinas al conocer a Franca Rame, hija de artistas ambulantes, con quién inició toda una vida de cómplice trabajo en todos los campos de la profesión escénica. Actor brillante y de fuerte presencia, dramaturgo de más de sesenta obras, es asimismo escenográfo y director de sus obras y de otros autores europeos vivos que han sido traducidas a muchos idiomas. Sus obras más célebres se representan en todos los continentes. Dario Fo ha centrado siempre su trabajo en dos ejes fundamentales de interés y pasión: por un lado, un teatro de denuncia, político y cuestionador de una realidad que en Italia fue especialmente dura en los años 70 y 80. De esos “años del plomo”, de intentos de desestabilización democrática y ausencia de garantías, nacen algunos de sus grandes textos como Muerte accidental de un anarquista, La mueca del miedo, o Aquí no paga nadie. En la década de los 90, Fo, junto con Franca Rame, escribe una serie de textos sobre la condición femenina, denunciando las actitudes autoritarias, injustas y discriminatorias incluso en el mundo de la izquierda. A esa etapa pertenecen textos tan conocidos y representados como Pareja abierta, Los Monólogos para actrices o Un día cualquiera. Esta vertiente cristalizó hace cuatro años con el monólogo Tengamos el sexo en paz. El otro eje en que Dario Fo ha centrado años de estudio e investigación es la tradición de la comedia popular, desde los bufones medievales, pasando después por la Comedia dell Arte hasta los vodeviles y comedias de equívocos del siglo XX. La reflexión sobre la larga tradición de la juglaresca medieval no sólo ha impregnado su actuación escénica, donde la pantomima, el gesto y el empleo de la onomatopeya han dado resultados espléndidos, sino en toda una teorización sobre esas raíces antiguas, que considera fundamentales para el trabajo del actor: toda esa experiencia y estudio han quedado plasmados en su Manual mínimo del actor, texto esencial para cualquier persona que ame el teatro y, principalmente, para cualquier actor. Cuando Fo recibió el PREMIO NOBEL de literatura, hubo críticas feroces- no sólo desde el Vaticano- sobre su elección. Pero la Academia Sueca no sólo premió al juglar contemporáneo, heredero de una tradición tan antigua como aún viva, sino sobre todo a un hombre de teatro valiente, arriesgado y coherente, que ha sabido defender con sus textos su postura disconforme con la injusticia y la sinrazón.

Dario Fo
Direcció:

Carles Fernández Giua

Llicenciat en Dret (Universitat Pompeu Fabra, març de 1996). Finalitzant la Llicenciatura en Història de l´Art (Universitat de Barcelona) i la Llicenciatura en Direcció Escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Director d’Escena membre de la FEI Factoria Escènica Internacional. TREBALLS REALITZATS COM A DIRECTOR D’ESCENA: · ‘Negra i Criminal’ de Dani Nel.lo: amb textos de l’autor, de Jaume Ribera i Andreu Martín. Estrena a la Sala Muntaner Octubre 2006. · ‘Quartet’ de H. Müller. Festival Internacional de Teatre Temporada Alta 2005, Sala La Planeta. Octubre de 2005. Versus Teatre Set-Oct 2006 · Diferents càpsules a l’espai Àreatengent (“Snaut”, “Entropia”, “Impro plastika”, al 2004. “Vies paral.leles”, al 2005) · Direcció artística de l’Aula de Teatre d’Ex-alumnes de la Universitat Pompeu Fabra (des de l’octubre del 2003). Muntatges: ‘Matrioshka’ març de 2005. “Límits”, Juny i Novembre 2004. “Wild(e)”, maig-juny 2003. · “Hi ha tan poca gent que estimi els paisatges que no existeixen” (sobre textos de Joan Brossa), al Teatre Bartrina de Reus, desembre de 2003. Codirecció. · “Que pagui qui pugui” de Dario Fo (2002). Direcció i traducció. AJUDANTIES DE DIRECCIÓ · 'El duo de l'africana' dramaturgia de Lluïsa Cunillé, direcció Xavier Albertí.Teatre Lliure, abril-maig 2007 · ‘PPP’ sobre Pier Paolo Pasolini. Espectacle de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé. Teatre Lliure. · ‘La pell en Flames’ direcció de Carme Portaceli. Villarroel Teatre (març 2005 i Festival Grec). · ‘Libera me’ Direcció de Franco Di Francescantonio. Sala Muntaner febrer 2005. · ‘El Pes de la Palla’ direcció de X. Albertí. Teatre Romea. Novembre – desembre de 2004. · “Genova01” de Fausto Paravidino, Direcció Carme Portaceli, Grec 2004. · “Vianants” de Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso. Direcció Xavier Albertí, Sala Beckett, febrer de 2004. TRADUCCIÓ LITERÀRIA I TEATRAL: · Francesco Samonà, ‘Fratelli’ (Ed. Garzanti). Propera col.laboració en la dramaturgia sota la direcció de Roberto Romei. · ‘Natura morta a una cuneta’ de F. Paravidino. Producció del Teatre de Ponent. Publicació als quadrens de la Coordinadora de Sales Alternatives. · ‘Gènova01’ de Fausto Paradivino. Grec ‘04 · ‘El jardí dels Secrets’ de Penny Richter. Publicacions Assoc. de Mestres Rosa Sensat ALTRES · Col.laboració amb els serveis culturals de l’Institut del Teatre. Responsable del Cine-Club de l’Institut del Teatre (des de setembre de 2004). · “Línies saturades” de Thais Buforn a l’Ateneu Barcelonès (2001). Lectura dramatitzada. Director. · Premi d’interpretació Margarida Xirgu (Molins de Rei, 2000) · Curs de Monòleg al Col.legi del Teatre, sota la direcció de Jordi Mesalles. Juliol 2000. · Aula de Teatre de la U.P.F.: del 1992 al 1996, sota la direcció de J.Mª. Mestres.

Carles Fernández Giua
Producció: cia. La conquesta del Pol Sud
/ Teatre de l’Enjòlit
/ Teatre Tantarantana

Rebel·lió contra el sistema a l'estil de Dario Fo.

Sinopsi de Si no ens paguen, no paguem!

Un grup de treballadors, farts de la situació d’explotació i d’inseguretat laboral contínua, farts d’una crisi que la gran banca ha provocat i arrel de l’encariment abusiu dels preus, decideixen rebel•lar-se contra el sistema i, simplement, deixar de pagar. El detonant de la situació és, precisament, el fet que, a alguns supermercats, la gent s’emporta el menjar sense passar per caixa. La situació, és clar, s’anirà complicant i esdevenint cada cop més surreal i frenètica fins arribar a un escenari d’autèntica revolta social.

Repartiment

Albert Alemany /

Arnau Marín

TEATRE: Com a alumne de “la Casona” LOCOS DE AMOR de Sam Shepard en el paper d’Eddie. LA LLAMADA DE LAUREN de Paloma Pedrero en el paper de Pedro. CASA DE NINES d’Henrik Ibsen en el paper de Torvald. DANNY I ROBERTA de J.P. Shanlee en el paper de Danny. TOT ESPERANT GODOT de Samuel Becket en el paper de Gogo. HAMLET de W. Shakespeare en el paper de Hamlet. ANTONIO Y CLEOPATRA de W. Shakespeare en el paper d’Antonio. QUI TE POR DE V. WOLF d’Edward Albee en el paper de George. A l’Institut del Teatre de Vic: SOMNI D’UNA NIT DE SANT JOAN de W.Shakespeare en el paper d’Oberon. A “Ecole Philippe Gaulier”: ELECTRA de Sófocles en el paper d’Horestes. OTEL.LO de W. Shakespeare en el paper d’Otel.lo. LA GAVINA d’Anton Txèkhov en el paper Konstantín Gavrílovitx. LA TRAGÈDIA DE MACBETH de W. Shakespeare en el paper de Macbeth (anglés) EL REI LEAR de W. Shakespeare en el paper de Lear (castellà) RICARD III de W. Shakespeare en el paper de Ricard III (català) TEATRE - TREBALLS PROFESSIONALS: 1995 Animació per a la Generalitat de Catalunya. 1996 Gira per a l’empresa Frederic M realitzant funcions de mim WORK IN PROGRESS dirigit per La Fura dels Baus i en Xicu Masó. Versió “furera” del Macbeth de W. Shakespeare. Teatre de Salt. 1999 HAMLET de W. Shakespeare. Convent de Sant Agustí en el decurs del Festival Grec al Juliol del 1999. BLASTED de Sara Kane. Lectura dramatitzada dirigida per Glòria Balañà. JORDI DANDIN de Molière, dirigit per Oriol Broggi. Artenbrut Teatre 2000 MADAME BOVARY de Glòria Balañà. Artenbrut Teatre 2000 TARTUF O L’IMPOSTOR de Molière. Direcció: Oriol Broggi al Versus Teatre dins el festival Grec’00 i en gira per Catalunya. 2001 TRES Direcció: Matías Mercè a l’Institut del Teatre de Barcelona. 2002 MADAME BOVARY dramatúrgia i direcció Glòria Balanyà. Artenbrut Teatre MACHINAL de Sophie Treadwell, dirigit per Elina Männi. Espectacle en anglès a “The White Bear Theatre Club” dins el Fringe Festival de Londres. CLOWN SCENES creació pròpia dirigit per Philippe Gaulier. Al Work Center de Vincennes, París. Desembre 2002. DOCÈNCIA TEATRAL: Monitor de teatre a l’escola d’EGB “Les Bóbiles” de l’Hospitalet de Llobregat dins la campanya de la Generalitat ACCIÓ ESCOLAR d’apropament del teatre a les escoles durant els cursos. Professor de teatre a l’escola “Santa Eulalia” de Vilanova i la Geltrú. Professor de teatre a l’escola d’infants de “La Casona” durant el curs 95-96. Professor adjunt d’interpretació a l’escola d’adults de “La Casona” 96-97.

Arnau Marín / Elies Barberà / Jenny Beacraft / Marta Montiel

Fitxa tècnica

/ Escenografia: Lluna Albert / Fotografia: Fede Nieto / Il·luminació:

Joan Grané

Joan Grané / So:

Samuel Törnqvist

Samuel Törnqvist / Traducció:

Carles Fernández Giua

Llicenciat en Dret (Universitat Pompeu Fabra, març de 1996). Finalitzant la Llicenciatura en Història de l´Art (Universitat de Barcelona) i la Llicenciatura en Direcció Escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Director d’Escena membre de la FEI Factoria Escènica Internacional. TREBALLS REALITZATS COM A DIRECTOR D’ESCENA: · ‘Negra i Criminal’ de Dani Nel.lo: amb textos de l’autor, de Jaume Ribera i Andreu Martín. Estrena a la Sala Muntaner Octubre 2006. · ‘Quartet’ de H. Müller. Festival Internacional de Teatre Temporada Alta 2005, Sala La Planeta. Octubre de 2005. Versus Teatre Set-Oct 2006 · Diferents càpsules a l’espai Àreatengent (“Snaut”, “Entropia”, “Impro plastika”, al 2004. “Vies paral.leles”, al 2005) · Direcció artística de l’Aula de Teatre d’Ex-alumnes de la Universitat Pompeu Fabra (des de l’octubre del 2003). Muntatges: ‘Matrioshka’ març de 2005. “Límits”, Juny i Novembre 2004. “Wild(e)”, maig-juny 2003. · “Hi ha tan poca gent que estimi els paisatges que no existeixen” (sobre textos de Joan Brossa), al Teatre Bartrina de Reus, desembre de 2003. Codirecció. · “Que pagui qui pugui” de Dario Fo (2002). Direcció i traducció. AJUDANTIES DE DIRECCIÓ · 'El duo de l'africana' dramaturgia de Lluïsa Cunillé, direcció Xavier Albertí.Teatre Lliure, abril-maig 2007 · ‘PPP’ sobre Pier Paolo Pasolini. Espectacle de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé. Teatre Lliure. · ‘La pell en Flames’ direcció de Carme Portaceli. Villarroel Teatre (març 2005 i Festival Grec). · ‘Libera me’ Direcció de Franco Di Francescantonio. Sala Muntaner febrer 2005. · ‘El Pes de la Palla’ direcció de X. Albertí. Teatre Romea. Novembre – desembre de 2004. · “Genova01” de Fausto Paravidino, Direcció Carme Portaceli, Grec 2004. · “Vianants” de Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso. Direcció Xavier Albertí, Sala Beckett, febrer de 2004. TRADUCCIÓ LITERÀRIA I TEATRAL: · Francesco Samonà, ‘Fratelli’ (Ed. Garzanti). Propera col.laboració en la dramaturgia sota la direcció de Roberto Romei. · ‘Natura morta a una cuneta’ de F. Paravidino. Producció del Teatre de Ponent. Publicació als quadrens de la Coordinadora de Sales Alternatives. · ‘Gènova01’ de Fausto Paradivino. Grec ‘04 · ‘El jardí dels Secrets’ de Penny Richter. Publicacions Assoc. de Mestres Rosa Sensat ALTRES · Col.laboració amb els serveis culturals de l’Institut del Teatre. Responsable del Cine-Club de l’Institut del Teatre (des de setembre de 2004). · “Línies saturades” de Thais Buforn a l’Ateneu Barcelonès (2001). Lectura dramatitzada. Director. · Premi d’interpretació Margarida Xirgu (Molins de Rei, 2000) · Curs de Monòleg al Col.legi del Teatre, sota la direcció de Jordi Mesalles. Juliol 2000. · Aula de Teatre de la U.P.F.: del 1992 al 1996, sota la direcció de J.Mª. Mestres.

Carles Fernández Giua / Versió:

Carles Fernández Giua

Llicenciat en Dret (Universitat Pompeu Fabra, març de 1996). Finalitzant la Llicenciatura en Història de l´Art (Universitat de Barcelona) i la Llicenciatura en Direcció Escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Director d’Escena membre de la FEI Factoria Escènica Internacional. TREBALLS REALITZATS COM A DIRECTOR D’ESCENA: · ‘Negra i Criminal’ de Dani Nel.lo: amb textos de l’autor, de Jaume Ribera i Andreu Martín. Estrena a la Sala Muntaner Octubre 2006. · ‘Quartet’ de H. Müller. Festival Internacional de Teatre Temporada Alta 2005, Sala La Planeta. Octubre de 2005. Versus Teatre Set-Oct 2006 · Diferents càpsules a l’espai Àreatengent (“Snaut”, “Entropia”, “Impro plastika”, al 2004. “Vies paral.leles”, al 2005) · Direcció artística de l’Aula de Teatre d’Ex-alumnes de la Universitat Pompeu Fabra (des de l’octubre del 2003). Muntatges: ‘Matrioshka’ març de 2005. “Límits”, Juny i Novembre 2004. “Wild(e)”, maig-juny 2003. · “Hi ha tan poca gent que estimi els paisatges que no existeixen” (sobre textos de Joan Brossa), al Teatre Bartrina de Reus, desembre de 2003. Codirecció. · “Que pagui qui pugui” de Dario Fo (2002). Direcció i traducció. AJUDANTIES DE DIRECCIÓ · 'El duo de l'africana' dramaturgia de Lluïsa Cunillé, direcció Xavier Albertí.Teatre Lliure, abril-maig 2007 · ‘PPP’ sobre Pier Paolo Pasolini. Espectacle de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé. Teatre Lliure. · ‘La pell en Flames’ direcció de Carme Portaceli. Villarroel Teatre (març 2005 i Festival Grec). · ‘Libera me’ Direcció de Franco Di Francescantonio. Sala Muntaner febrer 2005. · ‘El Pes de la Palla’ direcció de X. Albertí. Teatre Romea. Novembre – desembre de 2004. · “Genova01” de Fausto Paravidino, Direcció Carme Portaceli, Grec 2004. · “Vianants” de Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso. Direcció Xavier Albertí, Sala Beckett, febrer de 2004. TRADUCCIÓ LITERÀRIA I TEATRAL: · Francesco Samonà, ‘Fratelli’ (Ed. Garzanti). Propera col.laboració en la dramaturgia sota la direcció de Roberto Romei. · ‘Natura morta a una cuneta’ de F. Paravidino. Producció del Teatre de Ponent. Publicació als quadrens de la Coordinadora de Sales Alternatives. · ‘Gènova01’ de Fausto Paradivino. Grec ‘04 · ‘El jardí dels Secrets’ de Penny Richter. Publicacions Assoc. de Mestres Rosa Sensat ALTRES · Col.laboració amb els serveis culturals de l’Institut del Teatre. Responsable del Cine-Club de l’Institut del Teatre (des de setembre de 2004). · “Línies saturades” de Thais Buforn a l’Ateneu Barcelonès (2001). Lectura dramatitzada. Director. · Premi d’interpretació Margarida Xirgu (Molins de Rei, 2000) · Curs de Monòleg al Col.legi del Teatre, sota la direcció de Jordi Mesalles. Juliol 2000. · Aula de Teatre de la U.P.F.: del 1992 al 1996, sota la direcció de J.Mª. Mestres.

Carles Fernández Giua / Elies Barberà / Vestuari: Lluna Albert

Crítiques Express


Crítiques

  • Hi ha coses que no canvien

    Passen els anys però hi ha coses que no canvien. Aquella {Aquí no paga ni Déu} que Dario Fo va escriure el 1974 amb una indignació tan radical com la que vivim ara, segueix vigent tant en la part més teatral, més còmica, com en el revulsiu polític, la crida a la revolta que hi ha al darrere. Revisad...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Comèdia
Idioma: Català
Durada: 105 min.