Barcelona dilluns,   18 de juny de 2018   Actualitzat a les   17:35 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Contra l’amor

Contra l’amor

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor text:

Esteve Soler

(Hospitalet de Llobregat, 1976) és autor de diversos textos, com ara Runes, Nedant de nit, o bé Foscors. Ha traduït Purificats i Psicosi 4.48, de Sarah Kane. Actualment forma part del projecte T-6 del TNC.

Esteve Soler
Direcció:

Carles Fernández Giua

Llicenciat en Dret (Universitat Pompeu Fabra, març de 1996). Finalitzant la Llicenciatura en Història de l´Art (Universitat de Barcelona) i la Llicenciatura en Direcció Escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Director d’Escena membre de la FEI Factoria Escènica Internacional. TREBALLS REALITZATS COM A DIRECTOR D’ESCENA: · ‘Negra i Criminal’ de Dani Nel.lo: amb textos de l’autor, de Jaume Ribera i Andreu Martín. Estrena a la Sala Muntaner Octubre 2006. · ‘Quartet’ de H. Müller. Festival Internacional de Teatre Temporada Alta 2005, Sala La Planeta. Octubre de 2005. Versus Teatre Set-Oct 2006 · Diferents càpsules a l’espai Àreatengent (“Snaut”, “Entropia”, “Impro plastika”, al 2004. “Vies paral.leles”, al 2005) · Direcció artística de l’Aula de Teatre d’Ex-alumnes de la Universitat Pompeu Fabra (des de l’octubre del 2003). Muntatges: ‘Matrioshka’ març de 2005. “Límits”, Juny i Novembre 2004. “Wild(e)”, maig-juny 2003. · “Hi ha tan poca gent que estimi els paisatges que no existeixen” (sobre textos de Joan Brossa), al Teatre Bartrina de Reus, desembre de 2003. Codirecció. · “Que pagui qui pugui” de Dario Fo (2002). Direcció i traducció. AJUDANTIES DE DIRECCIÓ · 'El duo de l'africana' dramaturgia de Lluïsa Cunillé, direcció Xavier Albertí.Teatre Lliure, abril-maig 2007 · ‘PPP’ sobre Pier Paolo Pasolini. Espectacle de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé. Teatre Lliure. · ‘La pell en Flames’ direcció de Carme Portaceli. Villarroel Teatre (març 2005 i Festival Grec). · ‘Libera me’ Direcció de Franco Di Francescantonio. Sala Muntaner febrer 2005. · ‘El Pes de la Palla’ direcció de X. Albertí. Teatre Romea. Novembre – desembre de 2004. · “Genova01” de Fausto Paravidino, Direcció Carme Portaceli, Grec 2004. · “Vianants” de Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso. Direcció Xavier Albertí, Sala Beckett, febrer de 2004. TRADUCCIÓ LITERÀRIA I TEATRAL: · Francesco Samonà, ‘Fratelli’ (Ed. Garzanti). Propera col.laboració en la dramaturgia sota la direcció de Roberto Romei. · ‘Natura morta a una cuneta’ de F. Paravidino. Producció del Teatre de Ponent. Publicació als quadrens de la Coordinadora de Sales Alternatives. · ‘Gènova01’ de Fausto Paradivino. Grec ‘04 · ‘El jardí dels Secrets’ de Penny Richter. Publicacions Assoc. de Mestres Rosa Sensat ALTRES · Col.laboració amb els serveis culturals de l’Institut del Teatre. Responsable del Cine-Club de l’Institut del Teatre (des de setembre de 2004). · “Línies saturades” de Thais Buforn a l’Ateneu Barcelonès (2001). Lectura dramatitzada. Director. · Premi d’interpretació Margarida Xirgu (Molins de Rei, 2000) · Curs de Monòleg al Col.legi del Teatre, sota la direcció de Jordi Mesalles. Juliol 2000. · Aula de Teatre de la U.P.F.: del 1992 al 1996, sota la direcció de J.Mª. Mestres.

Carles Fernández Giua
Producció: Centre d’Arts Escèniques de Terrassa
/ La Conquesta del Pol Sud SCP
/ La Seca – Espai Brossa

La revolució emocional s’erigeix com l’única possible.

Sinopsi de Contra l’amor

Una comèdia romàntica Després de {Contra la democràcia} (Premi Serra d'Or 2012), la companyia La conquesta del Pol Sud torna amb un text de 2009 d’Esteve Soler, {Contra l’amor}, que tanca la trilogia traduïda a 10 idiomes i representada arreu del món. En un moment en el qual el factor humà ha deixat d’importar davant els interessos materials, la revolució emocional s’erigeix com l’única possible. Les 7 escenes còmiques i terrorífiques de Contra l’amor posen en contradicció els sentiments més propers i necessaris per evidenciar fins a quin punt la societat de consum ens ha intoxicat. Esteve Soler i La Conquesta del Pol Sud

Repartiment

Dani Arrebola /

Eva Cartañà

L’illa dels esclaus. Estrena el 4 de març del 2004 a l’Artenbrut. De Pierre de Mariveaux, dirigida per Pep Pla, en el paper de Cleantis. Wild(e). Muntatge sobre dos textos d’Oscar Wilde, La importància de ser Frank i El marit ideal, en el paper de lady Bracknell. Direcció de Carles Fernández. 2003, aula d’ex-alumnes de la Universitat Pompeu Fabra. Calígula. D’Albert Camus, dirigida per Lluis Fusté, en el paper d’Escipió. 2001, aula d’ex-alumnes de la UPF. Èdip. Espectacle de creació col.lectiva a partir del mite d’Èdip dirigit per Lluis Fusté. Primer Premi de teatre universitari al MITEU (mostra internacional de teatre universitari d’Ourense). 2000. Aldarulls a Chioggia. De Carlo Goldoni, en el paper de Gianninna. Sala Petita del TNC, 1998, direcció de Pep Anton Gómez. Aula de Teatre de la UPF. Desde la ventana. Espectacle de l’Aula de Teatre de la UPF a partir de textos de Federico García Lorca. La bella Helena. Opereta de Peter Hacks i Jacques Offenbach, en el pape de Galatea. Teatre de l’Aliança del Poblenou, 1997, direcció de Josep Maria Mestres. Texticles. Teatre de cabaret a partir de textos de Raymond Devos, Rolland Dubillard i Apel.les Mestres. 1996, direcció de Pep Anton Gómez. Fomació en dansa clàssica, espanyola i contemporània a l’Institut del Teatre de Barcelona. Conductora de programes de ràdio a Ràdio Barcelona-Cadena SER del 1999 al 2003. Actualment dirigeixo i presento el magazine d’entrevistes En Pijama a Locàlia Televisió.

Eva Cartañà / Guillem Motos /

Laia Martí

Llicenciada en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra, va entrar al Institut del Teatre al 1998 i ha fet cursos de veu, cant, escriptura dramàtica... Com ha productora executiva ha treballat amb Zitzània Teatre en Hola, Brecht (Sala Artenbrut) i Salvats (Teatre Lliure). Com actriu ha participat a Un dia després, d’Anaïs Schaaff (espectacle estrenat a Tàrrega 2000 i Premi al millor muntatge de la Mostra de Teatre Breu 2001. Gira per Catalunya); Assaigs oberts (’Espai Lliure amb direcció de Sílvia Ferrando); La filla del mar (dir. Josep Maria Mestres, Teatre Nacional de Catalunya 2002); La tempesta, (Festival de Temporada Alta. Girona 2002); Variacions Bernhart (text propi Mamushka 2003); Woyzeck (Teatre-Celler de Rubí 2003); Els justos (2003 Espai Lliure); Buits, de Toni Martín (Dir. Lurdes Barba. Teatre Tantarantana- 2004); El diable compartit, de Fabrice Melquiot (Dir. Roberto Romei, Teatre Tantarantana – 2004); Happy hour (de Pau Miró) o Entrañas, espectacle de creació amb companyia Titzina Teatre. Dirigit per Stephan Metz; Estrenat a Santander i amb dos anys de gira per España. A la televisió l’hem vist actuar a Porca misèria; El cor de la ciutat o Dalí, être Dieu, TVmoovie de Sergi Schaaff (en el paper d’Anna Maria Dalí).

Laia Martí

Fitxa tècnica

/ Escenografia: Alfonso Ferri / So: Lucas A. Vallejo

Crítiques Express

+
Una obra punyent, intel·ligent, àgil i divertida. Direcció acurada i amb els recursos molt ben aprofitats.
+
Una obra jove, fresca, lúcida, lligada a la generació de la nova dramatúrgia catalana, però amb un registre i un color que la fa singular, especial, estranya i entranyable a la vegada.

Crítiques

  • Adversitats amoroses

    El tercer títol escandalós de la trilogia d’Esteve Soler (Manresa, 1976) s’acaba d’estrenar a l’Espai Brossa de La Seca amb un èxit inqüestionable. {Contra l’amor}, en efecte, va ser rebut, el dijous a la nit, amb un llarg aplaudiment i mostres inequívoques d’adhesió a l’autor d’un tríptic fresc, im...
  • Ai, l'amor... escolant-se pel desguàs

    Esteve Soler tanca a La Seca la seva trilogia en què es pronuncia en contra de l'amor, el progrés i la democràcia. Evidentment, no és que ataqui aquests fonaments socials contemporanis d'avui, sinó que dilapida tot allò que l'embruta, que el perverteix, que el malbarata. I, en aquesta òptica, l'amor...
  • Contra l'amor

    Vet aquí que hi havia una vegada una princesa molt exigent en temes d’amor: la princesa es negava a donar el seu cor com si res al primer desconegut, tret que aquest desconegut que es declarava tan enamorat fos capaç de portar-li a canvi el cor de la seva pròpia mare. I com que diuen que l’amor d’un...
  • Contra l'amor

    Esteve Soler ha fonamentat el seu èxit internacional, i no és conya, sobre una trilogia que en els seus títols dóna ja una pista interessant de com l’autor s’enfronta a temàtiques o conceptes subjectes de moltes interpretacions, però que en qualsevol cas afecten profundament la societat occidental. ...
  • Esteve Soler torna a carregar contra l’amor a La Seca

    Amb els {Contra} Soler pretén fer una crítica, -un retrat sincer, de fet-,de la societat capitalista. I ho fa a través de la comèdia. A {Contra la democràcia} (Festival Grec, Sala Beckett, 2011) utilitzava el Grand Guignol per reflexionar sobre l’absència de representació política. Aquí també ens pr...
  • Soler barreja el surrealisme, el burlesque i el Grand Guignol

    El dramaturg Esteve Soler (Barcelona, 1976) és gairebé desconegut pel gran públic a casa seva. En canvi, la seva trilogia {Contra...} ha estat fins ara traduïda a nou idiomes (alemany, anglès, danès, espanyol, francès, grec, italià, romanès i txec) i té en marxa divuit produccions diferents arreu ...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • No hi ha noticies d'aquest espectacle

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Comèdia
Idioma: Català