La Mercè 2018
Fira Mediterrània 2018

Barcelona diumenge,   23 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Tots fem comèdia

Tots fem comèdia

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor música:

Joan Vives

sdf

Joan Vives
Autor text: Joaquim Oristrell
Direcció: Joaquim Oristrell
Producció:

Anexa

Anexa
/ Grec 2013 Festival de Barcelona

Què faríeu per evitar que us facin fora de la cadira?

Sinopsi de Tots fem comèdia

Què estaríeu disposats a fer per evitar que us facin fora de la cadira? Els protagonistes d’aquesta comèdia, en el límit entre teatre i cinema, no dubten a usurpar la personalitat dels seus fills. És dur, fer-se gran! Ho experimenten aquests dos homes de cinema, que porten des dels anys 80 escrivint i dirigint pel·lícules d’èxit. Però hi ha qui pensa que el seu moment ja ha passat i, després d’una temporada de fracassos, veuen com els empresaris rebutgen el seu nou projecte. Ara bé, els protagonistes d’aquest muntatge ple de cançons estan disposats a fer qualsevol cosa per tal de mantenir el seu lloc al món del cinema. Fins i tot convéncer els seus fills perquè es facin passar per ells. Signa l’espectacle Joaquim Oristrell, un director i guionista de cinema i televisió amb un fort lligam amb el món de l’escena que va ser coautor de {Cegada de amor} amb La Cubana i que l’any passat dirigia Mercedes Sampietro a {9 maletes}, vista al festival Temporada Alta de Girona. Ell condueix una proposta escènica que utilitza el ritme, el llenguatge i els recursos cinematogràfics per parlar sobre l’èxit, la poca predisposició que tots tenim a renunciar-hi i sobre les relacions, de vegades vampíriques, que estableixen pares i fills.

Repartiment

Ferran Rañé

Ha interpretat tants personatges en el teatre, el cinema i la televisió que no és fa difícil resumir el seu currículum. En el teatre ha fet de Falstaff a Les alegres casades de Windsor -amb direcció de Carme Portacelli-, de Makinavaja a Makinavaja el último choriso sota la direcció d`Al Víctor i Pepe Miravete, interpretació per la qual va rebre el premi de la crítica de Barcelona l`any 1990. Per les seves interpretacions del Lucio a Mesura per mesura, amb direcció de Calixto Bieito, i d`Esbarzer a Molt soroll per no res amb direcció de Ferran Madico, rep el premi de la Critica Barcelona de la temporada 98-99. Ha treballat per a les companyies de teatre Dagoll Dagom -El Mikado, Glups! i Cacao-, Els Joglars -El Joc, Cruel Ubris, Mary d`Ous, Alias Serrallonga i La Torna-. Ha treballat per als Teatres Nacionals de Catalunya i València, alternant-ho amb coproduccions com Xampú de sang d`Al Víctor, i Busco al senyor Ferran de Jean Claude Carrière. Ha estat fundador de companyies com Tossal-Teatre i Las Veneno. En cinema a protagonitzat Un plaer indescriptible d`Ignasi P. Ferré i L`home ronyó de Raul Contel. També ha estat un secundari de luxe a les pel·lícules: El embrujo de Shangai de Fernando Trueba, Perdona bonita pero Lucas me quería a mí de Félix Sabroso i Dunia Ayaso, Si te dicen que caí de Vicente Aranda i Amanece que no es poco de José Luis Cuerda, entre d`altres. Per a la televisió ha alternat els seus treballs a TV3, TVE i TV5, i títols com Quico el progre, Locos por la Tele, Gatos en el Tejado, Villarosaura, Tocat de l`ala, Laura, Majoria Absoluta, Hospital Central són part de les seves col·laboracions amb aquestes cadenes. A més d`actor ha fet de director teatral, productor i professor.

Ferran Rañé /

Jordi Bosch

Neix a Mataró el 18 de desembre de 1956. A partir del 1983 treballa bàsicament al Teatre Lliure: Advertència per a embarcacions petites de T. Williams. Dir. Carlos Gandolfo. 1983; L’Héroe de Santiago Rusiñol. Dir. F. Puigserver. 1983; Al vostre gust de Shakespeare. Dir. L. Pasqual. 1983; La flauta màgica de Mozart. Dir. F. Puigserver. 1984; Un dels últims vespres de carnaval de Goldoni. Dir. L. Pasqual. 1985; Fulgor i mort de Joaquín Murrieta de P. Neruda. Dir. F. Puigserver. 1986; El 30 d’abril de Joan Oliver. Dir. Pere Planella. 1987; El muntaplats de Harold Pinter. Dir. C. Portacelli. 1987; Lorenzaccio, Lorenzaccio d’A. De Muset. Dir. L. Pasqual. 1987; La bona persona del Sezuan de Brecht. Dir. F. Puigserver. 1988; Titànic 92 de Guillem-Jordi Graells. Dir. Pere Planella. 1988; Les noces de Fígaro de Beaumarchais. Dir. F. Puigserver. 1989; Els gegants de la muntanya de Pirandello. Dir. X. Masó. 1990; Capvespre al jardí de R. Gomis. Dir. L. Pasqual. 1990; Història d’un soldat d’Stravinsky. Dir. L. Homar. 1991; Timon d’Atenes de Shakespeare. Dir. Ariel G. Valdés. 1991; El parc de B. Strauss. Dir. C. Portacelli. 1992; Roberto Zucco de Koltés. Dir. L. Pasqual. 1993; El barret de cascavells de Pirandello. Dir. L. Homar. 1994. Premi Nacional de Teatre. Premi de la Crítica de Barcelona; Arsènic i puntes de coixí de Kesselring. Dir. Anna Lizaran. 1995; Els bandits de Schiller. Dir. L. Homar. 1995; Lear o el somni d’una actriu, sobre textos de Shakespeare. Dir. Ariel G. Valdés. 1996; El temps i l’habitació de B. Strauss. Dir. L. Homar. 1996; Zowie de Sergi Pompermayer. Dir. L. Homar. 1997; Cantonada Brossa. Dir. R.M. Sardà, J.M. Mestres, J. Montanyès i L. Pasqual. 1999. Premi de la Crítica de Barcelona; L’hort dels cirerers de Txèkhov. Dir. L. Pasqual. 2000; L’adeu de Lucrècia Borja de F. Mira. Dir. Carles Santos. 2001. Treballs al Centre Dramàtic de la Generalitat-Teatre Romea: El tango de dom Joan de J.Savary i Q. Monzó. Dir. J. Savary. 1986; El viatge de M. Vázquez Montalbán. Dir. Ariel G. Valdés. 1989; Restauració d’E. Mendoza. Dir. Ariel G. Valdés. 1990. Premi de la Crítica de Barcelona. Premi de l’Associació d’Actors i Directors; El desengany de F. Fontanella. Dir. D. Reixach. 1992; La guàrdia blanca de Bulgàkov. Dir. P. Chomsky. 1993; Morir de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. 1998. Treballs amb altres companyies: Muntatge poètic sobre M. Martí i Pol. Centre Cultural Sant Cugat. 1997; Fuita de Jordi Galceran. Dir. Eduard Cortés. Vània Produccions. 1998; Espai pel somni. Muntatge poètic sobre M. Martí i Pol. Centre Cultural Sant Cugat. 1999; Novecento. El pianista de l’Oceà d’Alessandro Baricco. Dir. Fernando Bernués. Teatre Poliorama. 2001. Televisió. Ha participat a les següents sèries de TV3: Crònica negra; Qui?; L’avi Bernat; Quico el progre; Agència de viatges; Arnau. Els dies secrets; La Lloll; Estació d’enllaç; Pedralbes centre; Nissaga de poder; La memòria dels Cargol; Nissaga. L’herència; Crims; Jet lag; Majoria absoluta. També ha intervingut al dramàtic de TVE Tots els que cauen de Jesús Garay, a la TV-movie de TV3 Junts de M. Ros, i a la sèrie de Tele 5 El comisario. Cinema: El niño de la luna d’A. Villaronga; Capità Escalaborns de C. Benpar; Un día volveré de F. Betriu; La febre d’or de G. Herralde; Monturiol de F. Bellmunt; El perquè de tot plegat de Ventura Pons. Premi de l’Associació d’Actors i Directors. Premi Butaca; Boca a boca de M. Gómez Pereira; La buena vida de D. Trueba; De qué se ríen las mujeres de J. Oristrell; Carretera y manta d’A. Arandia; Silencio roto de M. Armendáriz; Deseo de Gerardo Vera.

Jordi Bosch /

Nausicaa Bonnín

Nausicaa Bonnín / Peter Vives

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció:

Ota Vallès

Ota Vallès / Caracterització:

Toni Santos

Toni Santos / Direcció tècnica:

Joan Segura

Joan Segura / Disseny gràfic: Frankie de Leonardis / Escenografia: Llorenç Miquel / Fotografia: Daniel Escalé / Il·luminació:

Ignasi Morros

Dissenyador de llums per a Teatre, Òpera i Dansa. Destaquem els darrers dissenys d’il·luminació creats per als següents textes teatrals: 2007: El Llibertí dirigit per Joan Lluís Bozzo (Teatre Poliorama). 2003: Acosta’t dirigida per Tamzin Townsend (Villarroel Teatre), 5 mujeres.com. dirigida per Ana Rivas. 2002: Mamaaá dirigit per Ángel Alonso. 2001: 5 hombres.com. dirigit per Ana Rivas. 2000: 23 centímetres dirigida per Josep Maria Mestres, Taurons per Ferran Madico (Villarroel Teatre). 1999: Mesura per Mesura dirigida per Calixto Bieto (TNC), Colors per Pep Cruz. 1998: Heroe dirigida per Ferran Madico. 1997: Paraules encadenades de Tamzin Townsend, Pigmalió de Dagoll Dagom, Dakota de Jordi Galcerán, El Florido Pensil sota la direcció de Fernando Bernués (Tanttaka Teatroa). 1996: Pel davant i pel darrera dirigida per A. Herold, Galileo Galilei per Calixto Bieto. 1994: El diari d’Anna Frank dirigida per Tamzin Townsend (Teatreneu), Marina per Calixte Bieto a la Sala Beckett. També realitza els dissenys de llums per a Teatre Musical: Mar i Cel, Perritxola, Cacao, Pirates, T’odio amor meu, Historietes, Flor de nit Dagoll Dagom. La Bella Helena, Tot Lloll dirigides per Josep Maria Mestres. T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré dirigida per Esteve Ferrer. La verbena de la Paloma dirigida per Calixte Bieto. Blues de Nit dirigida per Ricard Reguant al Teatre Arnau. També ha realitzat dissenys per a Òpera (Rita, Rigolletto, Don Pasquale) i Dansa (Estem divinament, Rituals). Per últim, també ha creat el disseny de llums del Pavelló d’Espanya de l’Expo de Hannover.

Ignasi Morros / Moviment: Leo Quintana / Piano:

Joan Vives

sdf

Joan Vives / Projeccions: D'Block / So: Àngel Valverde / Vestuari: Míriam Compte / Vídeo: Teatralnet Multimèdia

Crítiques Express

+
No ens enganyem,'Tots fem comèdia' és una barreja de vodevil, en el bon sentit del terme, i de musical, també en el millor sentit del terme, amb el quals Joaquim Oristrell fa un homenatge al cinema.
+
Joaquim Oristrell crea una comèdia crepuscular sobre el món del cinema actual, la relació entre pares i fills i el relleu generacional. Amb aires de comèdia clàssica en blanc i negre.
+
Un joc molt efectiu, divertit, entretingut, per a una gamma àmplia de públic. Actors que canten sense saber-ne gaire, però que tampoc importa. Liderats per uns imponents Jordi Bosch i Ferran Rañé

Crítiques

  • Comediants de sempre

    Autor d’una trentena de guions de cinema i televisió, director de pel·lícules i sèries de gran èxit, Joaquim Oristrell (Barcelona, 1953) ha volgut tastar el sabor i el risc de l’espectacle teatral. En algun lloc he llegit que a l’home no se li fa estrany l’escenari, atès que va ser coautor de {Cegad...
  • Dos comedias suculentas

    Joaquín Oristrell ha escrito algunas de las mejores comedias del cine español de los últimos treinta años (tengo a {Novios} e {Inconscientes} en lo alto de su palmarés) y ahora ha debutado como dramaturgo y director con {Tots fem comèdia} (Poliorama) tras {9 maletes}, un espectáculo que armó y puso ...
  • Dues parelles artístiques en conflicte al Poliorama

    Dues comèdies que tenen com a eix els conflictes del vessant creatiu de dues parelles coincideixen al Poliorama: {La banqueta}, de Gèrald Sibleyras amb versió i posada en escena de Paco Mir, i {Tots fem comèdia}, amb text i direcció de Joaquim Oristrell. En el cas de l’obra francesa, Mir exhibeix el...
  • Tots fem comèdia

    Joaquim Oristrell debuta com a autor de teatre amb una comèdia musical, que també dirigeix, molt cinematogràfica per l’esplèndida utilització de les projeccions, genuïna i molt eficaç escenografia, i que, a la fi, ve a ser una mirada nostàlgica, tendra, sobre si mateix. I és que Bernat Badia (el dir...
  • Tu fas comèdia, jo faig comèdia..., tots fem comèdia!

    És teatre? És cinema? És un musical? No és cap de les tres coses i són totes tres a la vegada! Crec que més aviat hem de parlar de meta-teatre, meta-cinema o meta-musical. És probablement un acte d’autoafirmació per a un gran amant de la professió com és en Joaquim Oristrell. Després d’una llar...
  • Un acte d'amor cap a la gran pantalla

    El cineasta Joaquim Oristrell ha agafat les primeres 9 maletes que va carregar teatralment a la Sala Muntaner aquesta temporada i ha reconvertit la seva vena cinematogràfica i televisiva en vena escènica, però sense defugir el món que, potser com als dos principals protagonistes d'aquesta comèdia, h...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • Joaquim Oristrell fusiona cinema i teatre a 'Tots fem comèdia'

    El reconegut cineasta, autor, guionista, director i ara nou dramaturg Joaquim Oristrell confessa que [“estic molt agraït que em donin aquesta oportunitat al teatre. Després de 30 anys de carrera em sento tan il•lusionat i fràgil com un nouvingut!”]. Ens ho diu durant la presentació als mitjans de l’...
    Teresa Bruna - 26/06/2013Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Comèdia
Idioma: Català
Durada: 90 min.