La Mercè 2018
Fira Mediterrània 2018

Barcelona dilluns,   24 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

El crèdit

El crèdit

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor text:

Jordi Galceran

Jordi Galceran (Barcelona, 1964) va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. A partir del 1988 comença a escriure comèdies, i algunes d’elles es representen en circuits d’aficionats, dirigides per ell mateix. El 1995 decideix enviar per primer cop les seves dues darreres obres a premis teatrals. Paraules encadenades (1995) guanya el XX Premi Born de Teatre, convocat pel Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca, i el Premi Crítica "Serra d' Or" 1997. Dakota (1995) guanya el premi Ignasi Iglesias 1995, de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Dakota va ser estrenada l’octubre de 1996 al Teatre Poliorama de Barcelona, en una producció de Tr3sxTr3s, i més tard, en castellà i euskera per Tanttaka Teatroa. Va rebre el premi “Butaca” al millor text estrenat durant la temporada 96-97. S’ha reestrenat, produïda per Producciones Teatrales Contemporáneas, el gener del 2004 al Teatro Albeniz de Madrid, protagonitzada per Carlos Hipólito. Paraules encadenades, es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona, el gener de 1998, en una coproducció del CDGC i Focus. També va rebre Premi Butaca, atorgat per votació popular, al millor text estrenat a Barcelona en la temporada 97-98. Paraules encadenades ha estat estrenada en castellà a Madrid, Buenos Aires, Caracas i Medellín. Se n’ha realitzat, també, una adaptació cinematogràfica, dirigida per Laura Mañá. Surf (1990), una de les seves primeres obres, també es va estrenar el febrer de 1998 al Villarroel Teatre de Barcelona, en una producció de la companyia Teatre a la Deriva. Fuita (1994), va ser estrenada al Teatre Principal de Barcelona, el 3 de desembre de 1998, en una producció de Vània Produccions. Gaudí (2002), un espectacle musical representat al Barcelona Teatre Musical amb producció de Focus, CIE i Iberautor i escrit conjuntament amb Esteve Miralles i Albert Guinovart es va estrenar l’octubre del 2002. Premi “Butaca” 2003 al millor espectacle musical. El mètode Grönholm (2003) es va estrenar el mes de maig del 2003, dins del projecte T-6 del Teatre Nacional de Catalunya. Reestrenada el setembre de 2004 a Barcelona i a Madrid l’obra es manté encara en cartell i se n’ha rodat una adaptació cinematogràfica dirigida per Marcelo Piñeyro. Ara per ara, té produccions en marxa o previstes a una vintena de països. Paradís (2000), una adaptació musical de Civilitzats, tanmateix, de Carles Soldevila, escrita conjuntament amb Esteve Miralles i Albert Guinovart, es va estrenar al Teatre Condal de Barcelona el desembre de 2005. Ha realitzat traduccions i adaptacions de diverses obres. Entre elles Estan tocant la nostra cançó, Políticament incorrecte o Enredos. Els seus darrers treballs en aquest àmbit han estat l’adaptació de La Trilogia della Villegiattura, de Carlo Goldoni per al Teatre Nacional de Catalunya, i la de Neville’s Island, de Tim Firth, per al Villarroel Teatre, l’adaptació de The Front Page (Primera plana), de Ben Hecht i de El professional de Dusan Kovacevic, totes dues estrenades al Teatre Nacional de Catalunya. A més de la seva activitat teatral, ha treballat com a guionista per a diverses sèries de Televisió de Catalunya (Nissaga de poder, Laura, La memòria dels cargols) i ha escrit tres pel·lícules per a televisió: Dues dones, Cabell d’àngel i Gossos; totes elles produïdes per Oberon Cinematográfica per a TV3. També ha escrit el guió de Fragile, una pel·lícula de terror dirigida per Jaume Balagueró i produïda per Filmax. Els seus darrers treballs en l’àmbit audio-visual han estat la creació de la sèrie diària El cor de la ciutat, per Televisió de Catalunya, actualment en antena i de la que ja s’han emès més de 1000 capítols. Ha escrit diverses narracions breus amb el col·lectiu Germans Miranda.

Jordi Galceran
Direcció:

Sergi Belbel

Terrassa, 1963. Autor, director i traductor teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa per la Universitat Autònoma de Barcelona, 1986. Membre fundador de l'Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor de Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona, fins 2006. Director Artístic del Teatre Nacional de Catalunya, a partir de la temporada 2006-2007. Obres: Calidoscopis i fars d'avui, 1985. La nit del Cigne, 1986. Dins la seva memòria, 1986 (no estrenada). Minim.mal Show (amb Miquel Górriz), 1987. Elsa Schneider, 1987. Òpera, 1988. En companyia d'abisme, 1988. L'ajudant i Tercet, 1988. Tàlem, 1989. Carícies, 1991. Després de la pluja, 1993. Morir, 1994. Ramon (dins Homes!), 1994. La boca cerrada (dins Por mis muertos), 1996. Al mateix lloc, 1996 (inèdita). Sóc Lletja (amb Jordi Sánchez), 1997. La sang, 1998. El temps de Planck, 1999. Això no és vida (amb Albert Espinosa i David Plana, per a T de Teatre), 2003. Forasters, 2003. Mòbil, 2005. Direccions de textos propis: Minim.mal Show, 1987. Òpera, 1989. En companyia d'abisme, 1989. Tàlem, 1990. Carícies, 1992. Després de la pluja, 1993. Homes! 1994. Después de la lluvia, 1996. Sóc Lletja, 1997. Morir, 1998. El temps de Planck, 2000. Forasters, 2004. Direccions d'altres autors: L'augment, de Georges Perec, 1986 i 1994. Pervertimento, de J. Sanchis Sinisterra, 1987. Passos, de Samuel Beckett, 1987. La fageda, de Josep M. Benet i Jornet, 1989. Desig, de Josep M. Benet i Jornet, 1991. La filla del mar, d'Àngel Guimerà, 1992. Colometa la gitana i Qui... compra maduixes, d'Emili Vilanova, 1993. El mercader de Venècia, de William Shakespeare, 1994. L'hostalera, de Goldoni, 1995. L'avar, de Molière, 1996. Testament, de Josep M. Benet i Jornet, 1997. Rumors, de Neil Simon, 1999. El Criptograma, de David Mamet, 1999. L’estiueig (Trilogia della Villegiatura), de Goldoni, 1999. Fragments d’una carta de comiat llegits per geòlegs, de Normand Chaurette, 2000. El alcalde de Zalamea, de Calderón de la Barca, 2000. La dona Incompleta, de David Plana, 2001. Madre (el drama padre), de Jardiel Poncela. Muelle Oeste / Moll Oest, de Bernard-Marie Koltès, 2002. Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo De Filippo, 2002. L’habitació del nen, de Josep M. Benet i Jornet (2003). El mètode Grönholm, de Jordi Galceran (2003). Primera Plana, de Hecht i MacArthur (2003). Teatre sense animals, de Jean-Michel Ribes (2004). Les falses confidències de Marivaux (2005) i 15 de T de Teatre (2006). Traduccions i estrenes a l'estranger: Elsa Schneider: estrenada a França. En companyia d'abisme: estrenada a Alemanya, traducció a l'anglès. Carícies: estrenada a Argentina, Colòmbia, Uruguay, Portugal, França, Itàlia, Alemanya (3 produccions), Eslovènia, Dinamarca, Bèlgica (flamenc), Canadà (anglès), Brasil, New York (International Fringe Festival), Polònia, Cuba, Veneçuela; traduccions sense estrenar: rus, suec. Tàlem: estrenada a França, Portugal, Bèlgica, Alemanya, Holanda, Àustria, Regne Unit (Londres), Uruguay, Polònia, Noruega. Després de la pluja: estrenada a Portugal, Regne Unit (Londres), Alemanya (més de 15 produccions), Àustria, Suïssa, Noruega, Argentina, Suècia, França (2 produccions: Montpellier, París), Dinamarca, Bèlgica (2 produccions: francès i flamenc), Holanda, Mèxic, Itàlia, Estats Units (New York), Eslovènia, Grècia, Polònia, Luxemburg, Canadà, Brasil, Islàndia, Croàcia, Xipre, Hongria, Romania. Morir: estrenada a Finlàndia, Suècia, Alemanya, Japó, Dinamarca, Grècia, Uruguai. Traduccions sense estrenar: italià, francès. Sóc lletja, estrenada a Portugal, Dinamarca, Suècia i Noruega. La sang, Estrenada a Bèlgica (flamenc), Àustria, Colòmbia, França, Suècia, Alemanya, Polònia, Uruguay, Chile, Txèquia. Traduccions sense estrenar, a l’anglès, al suec. El temps de Planck, estrenada a Alemanya (Frankfurt, maig 2002), a Àustria (Burgtheater de Viena, abril 2003) i a Mèxic (2005) Forasters, estrenada a Alemanya (Schauspiel Leipzig, 2006). Mòbil, estrena absoluta a Dinamarca (Copenhagen, Plan-B, gener 2006). Traduccions: Fedra, de Racine. L'augment, de Georges Perec. Combat de negre i de gossos, Combate de negro y de perros, En la soledad de los campos de algodón, En la solitud dels camps de cotó, La nit just abans dels boscos, Tabataba i altres textos, Moll Oest i Muelle Oeste, de Bernard-Marie Koltès. L'hostalera, de Goldoni (amb Núria Furió). L'avar, de Molière. Rumors, de Neil Simon. Fragments d’una carta de comiat llegits per geòlegs, de Normand Chaurette. Vindrà algú, de Jon Fosse (amb Anne-Lise Cloetta). Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo de Filippo. Teatre sense animals, de Jean-Michel Ribes. Les falses confidències, de Marivaux. Òpera (Direcció escènica): Il Viaggio a Reims, de G. Rossini. Direcció musical: Jesús López Cobos. Gran Teatre del Liceu, març 2003. Televisió: Adaptació dramàtica i guió de la telenovel.la Secrets de Família (argument de Ma. Mercè Roca), Televisió de Catalunya,1995. Argument i guió de la sèrie Ivern, per a Televisió de Catalunya, 1996-2001. (Publicat a l’editorial Empúries, col. Narrativa, Barcelona 2002). Guió de Nissaga: l’herència, per a Televisió de Catalunya, 1999. Autor de Después de la lluvia, Estudio 1 de TVE, 2000. Cinema: Carícies, de Ventura Pons. Col.laboració en el guió, basat en la seva pròpia obra, 1997. Morir (o no), amb guió i direcció de Ventura Pons, basat en la seva obra Morir, 1999. Premis: Premio Marqués de Bradomín 1986, per Calidoscopis. Premi Ciutat de Granollers 1987, per Dins la seva memòria. Premi Nacional Ignasi Iglésias 1987, per Elsa Schneider. Premi de la Crítica 1991 a la millor direcció, per Desig. Premio Ojo Crítico de RNE, 1992. Premi Nacional de Literatura Dramàtica de la Generalitat de Catalunya 1993-95, per Després de la pluja. Premi Serra d'Or 1994, per Després de la pluja. Premi Born de Teatre, 1995, per Morir. Premio Ercilla de Teatro a la "mejor labor teatral", 1996. Premi Butaca 1996 a la millor direcció per L'hostalera. Premi "Els millors de 1997" de Tarragona, a la millor direcció per L'avar. Premio Meliá Parque 1997 al millor autor per Después de la lluvia. Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura 1996, per Morir. Premi “Els millors de 1997” de Tarragona a la millor direcció teatral per L’avar, de Molière. Premi “Molière 1999” a la millor obra còmica de la temporada per Après la pluie (Després de la pluja) en la producció del Théâtre de Poche Montparnasse de París (1998-99). Premi Nacional de Teatre 2000 de la Generalitat de Catalunya per la direcció de L’estiueig de Goldoni (TNC, 1999) Premi de la Crítica “Serra d’Or” 2002 al millor muntatge teatral per La dona incompleta. Premi Max de les Arts Escèniques 2002 a la projecció Internacional per Després de la pluja. Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques 2003 per la dramatúrgia i direcció de Dissabte, diumenge i dilluns de De Filippo (TNC, 2002) Premi Butaca 2003 a la millor direcció i al millor muntatge teatral per Dissabte, diumenge i dilluns (TNC, 2003) Premi “Teatre BCN” 2003 a la millor direcció de la temporada per Primera Plana (TNC, 2003). Premi “Els millors de 2003” de Tarragona a la millor direcció teatral per L’habitació del nen, de Benet i Jornet. Premi “Teatre BCN” a la millor direcció de la temporada 2004-2005 per “El mètode Grönholm”. Premi Butaca 2005 al millor text i al millor espectacle teatral per “Forasters”.

Sergi Belbel
Producció:

Bitò Produccions SL

Bitò Produccions SL
/

La Villarroel

La Villarroel
Producció executiva:

Meri Notario

Meri Notario

Què passa quan la caixa nega al client la concessió d'un crèdit?

Sinopsi d´ El crèdit

En el nostre civilitzat món, quan necessites diners vas al banc i demanes un crèdit. Si no te’l concedeixen te’n tornes cap a casa, capcot, pensant que les coses estan molt malament, que els temps han canviat, que el crèdit no flueix… Però potser avui no. Potser avui, quan et deneguin el crèdit no te n’aniràs cap a casa amb la cua entre les cames com un xaiet. Potser avui miraràs el director de l’oficina als ulls, posaràs les cartes sobre la taula i li diràs que avui ets tu qui té la paella pel mànec i que si no et dóna els diners penses emprendre mesures de força, mesures realment potents. Res violent, valgui’m déu, això no, però avui, si el senyor director no afluixa els quartos, iniciaràs una acció definitiva que convertirà la seva vida en una catàstrofe.

Repartiment

Jordi Boixaderas

Ha rebut els següents premis: Premis de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. Actor de repartiment 1992, Actor de televisió 1993, Protagonista masculí de teatre 1994. Premis de la Crítica Teatral de Barcelona per Otel·lo en 1994 i per Paraules Encadenades en 1997. Premi Butaca 1998 al millor actor de teatre per Paraules Encadenades i Premi Butaca 2001 al millor actor de musical. Iniciació a l’Aula de Teatre de la Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, amb direcció de Francesc Ventura en muntatges col·lectius amb The Manchester of Catalonia, El Tutalimundi i Un Pessic al Melic. Pertany a la companyia Teatre Estable de Sabadell dirigida per Ignasi Roda Fàbregas i participa entre d’altres en les obres teatrals: L’hostal de l’Amor, Un Ianqui a la cort del Rei Artur, El carro de les Pomes i Romeu i Julieta. Com a actor, ha treballat en els següents muntatges teatrals: Romeu i Julieta, de W. Shakespeare. Dir . E. Polls. La Ronda, d'Arthur Schnitzler. Dir. Mario Gas. La Bona Persona de Sezuan, de B. Brecht. Dir. F.Puigserver. El Temps i els Conway, de J. B. Priestley. Dir. M. Gas. Golfos de Roma, de S. Sondheim. Dir. M. Gas. Fugaç, de J. M. Benet i Jornet. Dir. Rosa M. Sardà. El Concurs, de J. Cavallé. Dir. P. Sagristà. Otel·lo, de W. Shakespeare. Dir. M. Gas. La Llavor dels Somnis, sobre N. Comadira. Dir. X. Albertí. L’Hostalera, de C. Goldoni. Dir. S. Belbel. El Visitant, d’ E. E. Schmitt. Dir. Rosa Mª Sardà. Testament, de J. M. Benet i Jornet. Dir. S. Belbel. El Silenci és or, d’A. Mestres. Dir. F.Roda F. Paraules Encadenades, de J. Galceran. Dir. T. Townsend. El Gos del Tinent, de J. M. Benet i Jornet. Dir. T.Casares. La Sang, de S. Belbel. Dir. T. Casares. L’Estiueig de C. Goldoni. Dir. S. Belbel. A Little Night Music, de S. Sondheim. Dir. M. Gas. Don Joan o el festí de pedra, de Molière. Dir. Ariel G. Valdés. Sumuermis, de Lluís Soler i Oscar Molina. Dir. Oscar Molina. Moll Oest, de Bernard-Marie Koltès. Dir. Sergi Belbel. El club de la corbata, de Roger Fabrice-Lacan. Direcció: Pep Anton Gómez. Amants, de Joe Dipietro i Jimmy Roberts, Direcció: Paco Mir Primera plana, de Ben Hetch i Charles MacArthur, Direcció: Sergi Belbel

Jordi Boixaderas /

Jordi Bosch

Neix a Mataró el 18 de desembre de 1956. A partir del 1983 treballa bàsicament al Teatre Lliure: Advertència per a embarcacions petites de T. Williams. Dir. Carlos Gandolfo. 1983; L’Héroe de Santiago Rusiñol. Dir. F. Puigserver. 1983; Al vostre gust de Shakespeare. Dir. L. Pasqual. 1983; La flauta màgica de Mozart. Dir. F. Puigserver. 1984; Un dels últims vespres de carnaval de Goldoni. Dir. L. Pasqual. 1985; Fulgor i mort de Joaquín Murrieta de P. Neruda. Dir. F. Puigserver. 1986; El 30 d’abril de Joan Oliver. Dir. Pere Planella. 1987; El muntaplats de Harold Pinter. Dir. C. Portacelli. 1987; Lorenzaccio, Lorenzaccio d’A. De Muset. Dir. L. Pasqual. 1987; La bona persona del Sezuan de Brecht. Dir. F. Puigserver. 1988; Titànic 92 de Guillem-Jordi Graells. Dir. Pere Planella. 1988; Les noces de Fígaro de Beaumarchais. Dir. F. Puigserver. 1989; Els gegants de la muntanya de Pirandello. Dir. X. Masó. 1990; Capvespre al jardí de R. Gomis. Dir. L. Pasqual. 1990; Història d’un soldat d’Stravinsky. Dir. L. Homar. 1991; Timon d’Atenes de Shakespeare. Dir. Ariel G. Valdés. 1991; El parc de B. Strauss. Dir. C. Portacelli. 1992; Roberto Zucco de Koltés. Dir. L. Pasqual. 1993; El barret de cascavells de Pirandello. Dir. L. Homar. 1994. Premi Nacional de Teatre. Premi de la Crítica de Barcelona; Arsènic i puntes de coixí de Kesselring. Dir. Anna Lizaran. 1995; Els bandits de Schiller. Dir. L. Homar. 1995; Lear o el somni d’una actriu, sobre textos de Shakespeare. Dir. Ariel G. Valdés. 1996; El temps i l’habitació de B. Strauss. Dir. L. Homar. 1996; Zowie de Sergi Pompermayer. Dir. L. Homar. 1997; Cantonada Brossa. Dir. R.M. Sardà, J.M. Mestres, J. Montanyès i L. Pasqual. 1999. Premi de la Crítica de Barcelona; L’hort dels cirerers de Txèkhov. Dir. L. Pasqual. 2000; L’adeu de Lucrècia Borja de F. Mira. Dir. Carles Santos. 2001. Treballs al Centre Dramàtic de la Generalitat-Teatre Romea: El tango de dom Joan de J.Savary i Q. Monzó. Dir. J. Savary. 1986; El viatge de M. Vázquez Montalbán. Dir. Ariel G. Valdés. 1989; Restauració d’E. Mendoza. Dir. Ariel G. Valdés. 1990. Premi de la Crítica de Barcelona. Premi de l’Associació d’Actors i Directors; El desengany de F. Fontanella. Dir. D. Reixach. 1992; La guàrdia blanca de Bulgàkov. Dir. P. Chomsky. 1993; Morir de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. 1998. Treballs amb altres companyies: Muntatge poètic sobre M. Martí i Pol. Centre Cultural Sant Cugat. 1997; Fuita de Jordi Galceran. Dir. Eduard Cortés. Vània Produccions. 1998; Espai pel somni. Muntatge poètic sobre M. Martí i Pol. Centre Cultural Sant Cugat. 1999; Novecento. El pianista de l’Oceà d’Alessandro Baricco. Dir. Fernando Bernués. Teatre Poliorama. 2001. Televisió. Ha participat a les següents sèries de TV3: Crònica negra; Qui?; L’avi Bernat; Quico el progre; Agència de viatges; Arnau. Els dies secrets; La Lloll; Estació d’enllaç; Pedralbes centre; Nissaga de poder; La memòria dels Cargol; Nissaga. L’herència; Crims; Jet lag; Majoria absoluta. També ha intervingut al dramàtic de TVE Tots els que cauen de Jesús Garay, a la TV-movie de TV3 Junts de M. Ros, i a la sèrie de Tele 5 El comisario. Cinema: El niño de la luna d’A. Villaronga; Capità Escalaborns de C. Benpar; Un día volveré de F. Betriu; La febre d’or de G. Herralde; Monturiol de F. Bellmunt; El perquè de tot plegat de Ventura Pons. Premi de l’Associació d’Actors i Directors. Premi Butaca; Boca a boca de M. Gómez Pereira; La buena vida de D. Trueba; De qué se ríen las mujeres de J. Oristrell; Carretera y manta d’A. Arandia; Silencio roto de M. Armendáriz; Deseo de Gerardo Vera.

Jordi Bosch

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció: Antonio Calvo / Construcció d'escenografia:

Jorba-Miró

Jorba-Miró / Disseny de producció:

Josep Domènech

Josep Domènech / Escenografia: Max Glaenzel / Il·luminació:

Kiko Planas

Kiko Planas / Regidoria:

María de Frutos

María de Frutos / Sastreria: Berta Riera / So:

Jordi Bonet

Neix a Barcelona el desembre de 1959. Enginier de So, creació i producció de Bandes Sonores. Actualment alterna la direcció de l’Estudi de So OIDO amb el disseny acústic i de bandes sonores per a espectacles (teatre, pavellons temàtics, spots publicitaris...). Destaquem alguns dels esdeveniments creats i dirigits:  Direcció de So de les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 92.  Cerimònia inaugural del Mundial de Fútbol 82.  Visita del Papa Joan Pau II a Montserrat (1982).  Concert Alfredo Kraus amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1988).  Festival de Jazz de San Sebastià (1981)  Festival de Flamenc amb Camarón de la Isla (1987)  Concert de Raimon “20 anys al vent” al Palau Sant Jordi (1993)  Espectacle “Pepsiclope” de La Fura dels Baus (1996)  Concert Joan Manel Serrat “D’un temps i d’un país” (1996)  Piromusical Boda Infanta Cristina amb Iñaki Urdangarín (1997)  Acte centenari del F.C.Barcelona al Camp Nou (1998)  Cerimònia Premis ONDAS (1999)  Cerimònia Premis GOYA (2000)  Creació Banda Sonora dels Piromusicals de La Mercè 2000, 2001 i 2002  Espectacle inaugural America’s Cup 2007  Espectacle 50è aniversari del Camp Nou (2007)  Cerimònia cloenda de la Barcelona World Race 2007 (En preparació)  Diversos concerts d’artistes nacionals i internacionals com ara: Luís Eduardo Aute, Mª del Mar Bonet, Lluís Llach, Víctor Manuel y Ana Belén, Gato Pérez, Caetano Veloso, Paco de Lucía, Radio Futura, Michael Nyman, Kevin Ayers, Wim Mertens, Ichiro Suzuki, Viena String Quartet... Com a dissenyador de So per a muntatges teatrals i arts escèniques destaquem obres com Antaviana, Nit de Sant Joan, Glups!, Mikado, Mar i Cel, Flor de Nit i Poe de Dagoll Dagom. El despertar de la primavera, Infantillatges, Lorenzaccio, El Misàntrop, Les Tres Germanes, Ara que els ametllers estàn batuts, Autèntic Oest, Un passeig pel bosc, A la Glorieta, Arte, París 1940, La Cena i Stalin amb la Companyia Flotats. Entretres i SIT de Tricicle. La Venganza de Don Mendo, T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré, No és tan fàcil, Vides Privades, Amants i Dinamita teatral amb Paco Mir. El Sopar dels Idiotes, 23 centímetres, La Bella Helena, La Lloll, La Filla del Mar i El Tinent Inshmore amb Josep Maria Mestres. Mentiders, Pels Pèls i Òscar, una maleta, dos maletes, tres maletes amb Abel Folk. També ha realitzat el So directe, la postproducció i el muntatge musical de diverses sèries de televisió i pel·lícules de cinema entre les que destaquem: No passa res (TV3), Tariro-Tariro (TVE), Espacial Fin de Año 1991 (TVE) amb La Trinca. Oh Espanya (TV3), La memòria dels cargols (TV3), Psicoexpress (TV3) amb Dagoll Dagom. Smoking Room amb Julio Walovich, Gala amb Sílvia Munt, Fragments de Judith Colell, Lo mejor que le puede pasar a un cruasán de Paco Mir, Cosas que pasan amb Sílvia Munt, Remake amb Roger Gual, 53 días de invierno de Judith Colell. Diverses produccions publicitàries d’audio per a diferents marques: Freixenet, Seat, Wolkswagen, Nissan, Taurus, BMW, Port Aventura, Nestle, La Caixa, Renault, Caixa Catalunya, Ford, Evax, Coca-Cola, Daewoo, Fujifilm, Ikea, Audi... Ha realitzat les sonoritzacions de les gires de diferents autors i grups musicals: Sisa i Melodrama, Don McLean, José Feliciano, Roberta Flack, Miles Davis, Miguel Ríos, Mecano, La Trinca, Bobby McFerrin, Keith Jarret Trio, Carles Benavent...

Jordi Bonet / Tècnic de llums:

Arnau Julián

Arnau Julián / Tècnic de so:

Jordi Agut

Jordi Agut

Crítiques Express

+
Una seu bancària convertida en un ring de boxa on els cops van i vénen entre dos personatges entranyables que ens enduríem a casa.
+
Els espectadors boten de la butaca amb Jordi Bosch i Jordi Boixaderas sobre el ring, des que es fa la llum fins que queden encapsulats dins la gran sitja negra.
+
Galceran diu que l'èxit d'una obra és en bona part gràcies als actors. En aquest cas té raó, tot i que el text aquí hi juga un alt percentatge a favor: entre Billy Wilder i Neil Simon. Fantàstica.
+
Comnèdia divertida amb arrencada intel·ligent i algunes llacunes al meitat d ela peça. Molt ben posada a escena gràcies al giratori i sobretot a dues interpretacions sublims.

Crítiques

  • Ejercicio de faroleo

    En esta época de nacionalismo exaltado que estamos viviendo, lo que está haciendo Jordi Galcerán por la causa con la obra que nos ocupa tiene más sentido que un montón de estelades juntas. Una nación se mide por su cultura y esta, por el estado de su lengua. Y en El crèdit, aunque sea como recurso p...
  • El Crèdit

    Era inevitable. L'economia i els seus tripijocs més recents, en el seu estat més primari, havia d'arribar en la ficció, un dia o altre, al teatre. I ja ho ha fet. A ritme de comèdia. Amb duel a quatre mans. Amb dos monstres de la batalla escènica: Jordi Bosch (el director de l'agència bancària) i Jo...
  • El crèdit

    No ho dubteu pas: si heu de demanar un crèdit bancari –com li passa a Jordi Boixaderas, que coprotagonitza aquesta comèdia de comicitat irresistible– i teniu guardada en un calaix de casa una obra com aquesta, porteu-la com a aval al director de la vostra sucursal bancària; és tan evident que un tex...
  • El crèdit

    Una {comedy factory} d'èxit. En això s'ha convertit el Torneig de Dramatúrgia Catalana que Jordi Casanovas celebra des de 2011 al ring que instal·la a Temporada Alta. {El crèdit} de Jordi Galceran va ser el guanyador de la primera edició. Vota i sentencia el públic. I ho ha fet durant tres anys amb ...
  • Fenomenal i imparable

    Tot just comença la funció i l’alt executiu de la caixa d’estalvis –un dels dos personatges de l’obra de Jordi Galceran– diu a l’altre que no reuneix les condicions necessàries per rebre el préstec que sol·licita. Aquesta negativa, formulada de totes les maneres possibles, ocupa els primers nou o de...
  • Festival de la comèdia

    Jordi Galceran seria capaç d’escriure una comèdia adormit. Per més que hagi explicat que li va costar més d’un any arrodonir l’obra que acaba d’estrenar a La Villarroel. Mestre en l’art d’encadenar gags i omplir les platees de riallades, {El crèdit} és l’últim exemple de la capacitat de l’autor barc...
  • Galceran treu petroli, ara, dels ‘punts estrella'

    Jordi Galceran té la pega de ser presentat sempre com l'autor d'{El mètode Grönholm}. Això és com dir que sempre haurà de suportar aquesta crossa. Tot el que fa es compara amb aquella peça, que és el fenomen mundial del teatre català. {El crèdit}, amb un punt d'embolic sentimental/sexual que se li p...
  • Un éxito de largo plazo

    Jordi Galceran vuelve a dar dividendos teatrales con {El crèdit}, otro acabado producto marca de la casa. Si {El método Grönholm} revelaba los ardides retóricos de los inhumanos ["recursos humanos"], {El crèdit}, presentada en Temporada Alta en unos gloriosos cuarenta minutos, constituye una origina...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • 'El Crèdit' s’acomiada diumenge al Teatre de Salt amb un brindis

    El Crèdit s'acomiadarà diumenge de Catalunya des de 'escenari del Teatre de Salt, compartint un brindis amb els espectadors. Però no s'acomiada del món: el gran èxit del text de Jordi Galceran continua més viu que mai arreu del planeta. Ha estat traduït, fins ara, a vuit idiomes (austriac, finès, ...
    Redacció - 13/06/2015Continuar llegint
  • El Crèdit s’acomiada de Barcelona amb més de 140.000 espectadors

    El Crèdit s’acomiada dels escenaris barcelonins amb més de 140.000 espectadors El crèdit, la comèdia de més èxit de la cartellera barcelonina, ha acomiadat aquest cap de setmana la seva segona temporada a La Villaroel de Barcelona. Des de la seva estrena, el setembre de 2013 fins ara, més de 1...
    Redacció - 03/03/2015Continuar llegint
  • Últimes representacions de 'El Crèdit'

    Després de més de 360 representacions, El Crèdit s'ha convertit en una de les obres més apreciades de la nova dramatúrgia catalana. Més de 125.000 espectadors han vist com un home aparentment normal és capaç d’amargar la vida de tot un director d’oficina bancària perquè aquest es nega a donar-li u...
    Redacció - 17/02/2015Continuar llegint
  • 'El crèdit' celebra 100 funcions a La Villarroel

    L’espectacle inaugural de la temporada 2013-2014 a La Villarroel, coproduït per Bitó Produccions i La Villarroel, està sent un èxit rotund. El passat 13 de setembre començava la seva estada al teatre de l’Eixample, per on ja hi han passat 50.000 espectadors al llarg de les primeres 100 funcions. Aqu...
    Redacció - 23/12/2013Continuar llegint
  • La comèdia de Jordi Galceran 'El Crèdit' obre temporada a La Villarroel

    I ja són quatre espectacles els que sorgeixen d’aquell primer combat de dramatúrgia que el Temporada Alta va organitzar fa dos anys amb la complicitat de Jordi Casanovas. Primer va ser Red Pontiac, de Pere Riera, i van seguir Smiley, de Guillem Clua, La nostra Champions particular, de Cristin...
    Christian Machío - 09/09/2013Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Comèdia
Idioma: Català
Durada: 75 min.