A Vore/Escenes/ L

Barcelona divendres,   19 de gener de 2018   Actualitzat a les   19:34 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

I love TV

I love TV

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor text: Alberto Ramos
/

Blanca Bardagil

Blanca Bardagil
/ Cristina Clemente
/

Guillem Clua

TEATRE Invisibles (2001). XXX Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2002. Publicada a la col·lecció El Galliner/Teatre d’Edicions 62. Mort a Venècia (2001-02). Co-autor de la dramatúrgia de l’adaptació de la novel·la de Thomas Mann en dansa-teatre, posada en escena a la Sala Muntaner de Barcelona els mesos de maig i juny de 2002 a càrrec de la Companyia Vincles (Director: Mingo Ràfols / Coreografia: Víctor Rodrigo). Infidels (2002). Autor del text presentat a l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona en lectura dramatitzada el gener de 2003. Mare miratge (2002). Inèdita. Historietes sincròniques III (2003). Autor de la peça curta L’evocatriu, presentada amb quatre textos més de joves autors al Teatre Bartrina de Reus l’abril de 2003 i a la Sala Beckett de Barcelona el maig de 2003. La pell en flames (2003). XXXII Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2004. TELEVISIÓ El cor de la ciutat. Guionista de la sèrie produïda per Televisió de Catalunya des de gener de 2003. Feina en curs. RÀDIO La políglota (2002). Monòleg radiofònic emès al programa El visitant d’Ona Catalana l’estiu de 2002. FORMACIÓ 1991-95. Llicenciatura en Periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 1994-95. Estudia a la London Guildhall University (Londres, Gran Bretanya) 2001-02. Seminaris d’escriptura dramàtica a l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona a càrrec de David Plana, Sergi Pompermayer, Jordi Galceran i Enric Nolla. ALTRES ACTIVITATS EN L’ÀMBIT TEATRAL 1999-2003. Col·laborador fix especialitzat en arts escèniques per a El Periódico de Catalunya. Responsable de les pàgines de teatre del suplement setmanal Viernes. Feina en curs. 1998-2003. Cap de premsa de la Companyia Vincles. En curs. 1999-2002. Redactor a les revistes especialitzades en arts escèniques TeatreBCN i TeatroMADRID. 1998-2000. Redactor de teatre i dansa a la revista de difusió gratuïta Punto H. Col·labora, a més, amb publicacions de Grupo Zeta, sempre en temes centrats en les arts escèniques. 1998-99. Col·labora amb l’Ateneu Popular Nou Barris, donant difusió als espectacles de teatre, dansa, circ i música programats en aquest espai com a coordinador de premsa. A més del ja mencionat anteriorment, entre 1990 i 1998 ha publicat amb assiduïtat als diaris La Vanguardia, Avui, El Periódico de Catalunya i La Razón i a les revistes DDD, CNR, Primera Línea, Búho 43, Jota!, Integral, Punto H i De Estreno. En televisió, ha treballat als informatius de Barcelona Televisió (BTV), a les sèries de documentals Vides privades i Generació D de Joan Úbeda i Francesc Escribano (TV3) i al programa L’Informatiu migdia de TVE-Catalunya.

Guillem Clua
/ Jordi Casanovas
/

Jordi Galceran

Jordi Galceran (Barcelona, 1964) va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. A partir del 1988 comença a escriure comèdies, i algunes d’elles es representen en circuits d’aficionats, dirigides per ell mateix. El 1995 decideix enviar per primer cop les seves dues darreres obres a premis teatrals. Paraules encadenades (1995) guanya el XX Premi Born de Teatre, convocat pel Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca, i el Premi Crítica "Serra d' Or" 1997. Dakota (1995) guanya el premi Ignasi Iglesias 1995, de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Dakota va ser estrenada l’octubre de 1996 al Teatre Poliorama de Barcelona, en una producció de Tr3sxTr3s, i més tard, en castellà i euskera per Tanttaka Teatroa. Va rebre el premi “Butaca” al millor text estrenat durant la temporada 96-97. S’ha reestrenat, produïda per Producciones Teatrales Contemporáneas, el gener del 2004 al Teatro Albeniz de Madrid, protagonitzada per Carlos Hipólito. Paraules encadenades, es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona, el gener de 1998, en una coproducció del CDGC i Focus. També va rebre Premi Butaca, atorgat per votació popular, al millor text estrenat a Barcelona en la temporada 97-98. Paraules encadenades ha estat estrenada en castellà a Madrid, Buenos Aires, Caracas i Medellín. Se n’ha realitzat, també, una adaptació cinematogràfica, dirigida per Laura Mañá. Surf (1990), una de les seves primeres obres, també es va estrenar el febrer de 1998 al Villarroel Teatre de Barcelona, en una producció de la companyia Teatre a la Deriva. Fuita (1994), va ser estrenada al Teatre Principal de Barcelona, el 3 de desembre de 1998, en una producció de Vània Produccions. Gaudí (2002), un espectacle musical representat al Barcelona Teatre Musical amb producció de Focus, CIE i Iberautor i escrit conjuntament amb Esteve Miralles i Albert Guinovart es va estrenar l’octubre del 2002. Premi “Butaca” 2003 al millor espectacle musical. El mètode Grönholm (2003) es va estrenar el mes de maig del 2003, dins del projecte T-6 del Teatre Nacional de Catalunya. Reestrenada el setembre de 2004 a Barcelona i a Madrid l’obra es manté encara en cartell i se n’ha rodat una adaptació cinematogràfica dirigida per Marcelo Piñeyro. Ara per ara, té produccions en marxa o previstes a una vintena de països. Paradís (2000), una adaptació musical de Civilitzats, tanmateix, de Carles Soldevila, escrita conjuntament amb Esteve Miralles i Albert Guinovart, es va estrenar al Teatre Condal de Barcelona el desembre de 2005. Ha realitzat traduccions i adaptacions de diverses obres. Entre elles Estan tocant la nostra cançó, Políticament incorrecte o Enredos. Els seus darrers treballs en aquest àmbit han estat l’adaptació de La Trilogia della Villegiattura, de Carlo Goldoni per al Teatre Nacional de Catalunya, i la de Neville’s Island, de Tim Firth, per al Villarroel Teatre, l’adaptació de The Front Page (Primera plana), de Ben Hecht i de El professional de Dusan Kovacevic, totes dues estrenades al Teatre Nacional de Catalunya. A més de la seva activitat teatral, ha treballat com a guionista per a diverses sèries de Televisió de Catalunya (Nissaga de poder, Laura, La memòria dels cargols) i ha escrit tres pel·lícules per a televisió: Dues dones, Cabell d’àngel i Gossos; totes elles produïdes per Oberon Cinematográfica per a TV3. També ha escrit el guió de Fragile, una pel·lícula de terror dirigida per Jaume Balagueró i produïda per Filmax. Els seus darrers treballs en l’àmbit audio-visual han estat la creació de la sèrie diària El cor de la ciutat, per Televisió de Catalunya, actualment en antena i de la que ja s’han emès més de 1000 capítols. Ha escrit diverses narracions breus amb el col·lectiu Germans Miranda.

Jordi Galceran
/

Llàtzer García

1980, Girona. Actor. Comença la seva formació a l’escola de teatre El Galliner de Girona. Continua al Col.legi de Teatre de Barcelona, on treballa amb directors com Ferran Audí, Mercè Lleixà i Jordi Mesalles. Compagina els seus estudis d’actor amb els d’escriptura dramàtica amb professors com Carles Batlle i Lluis Hansen. L’any 2003 presenta la seva primera obra Au revoir, Lumiere que queda finalista al premi Josep Ametller de teatre. Forma part de la companyia “Atrium” fundada per Raimon Molins l’any 2004. I dirigeix el seu segon text teatral: Desprès, una peça curta innecessària.

Llàtzer García
/ Marc Crehuet
/

Marta Buchaca

Barcelona, 1979 Formació: Llicenciada en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a dramaturga s’ha format al Centre d’Études Théatrales de Louvain-la-Neuve a Bèlgica, on cursa seminaris amb Georges Banu i Jean-Louis Besson, entre d’altres. També ha participat als seminaris de l’Obrador de la Sala Beckett amb José Sanchis Sinisterra, Sergi Belbel, Carles Batlle, Sergi Pompermayer, David Plana, Martin Crimp, Juan Mayorga, Roland Shimmelpfennig i Rafael Spregelburd entre d’altres. Actualment està estudiant Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Textos: la seva primera obra, L’Olor sota la pell, rep el V Premi Joaquim Bartrina de Reus 2005 i es publica a Arola Editors, i el 2007 s’estrena a la Sala Beckett dirigida per Juan Carlos Martel. La següent obra, Emergència, és finalista del III Premi Fundació Romea de textos teatrals 2006 i se’n fa una lectura el mes de juny al teatre Romea que dirigeix Carles Canut. Escriu i dirigeix En conserva, que es presenta a l’Institut del Teatre i a l’Obrador de la Sala Beckett el gener de 2007. Plastilina, que guanya el XXXV Premi de teatre Ciutat d’Alcoi i és accèssit del Premio Marqués de Bradomín 2007, es publica en castellà en una edició del Premio Marqués de Bradomín i en català a Edicions 62. El mes de maig del 2007 se’n fa una lectura dramatitzada dirigida per Marta Buchaca a la Sala Trono de Tarragona i a la Sala Beckett, i s’estrena el mes d’abril de 2009 a la Sala Beckett dirigida per Marta Angelat. Nominada als Premis Max 2010 al millor text en català. Representada a Guatemala i El Salvador sota la direcció Patricia Orantes. El 2010 se’n faran lectures dramatitzades a Nova York. Les nenes no haurien de jugar a futbol, 2009. Representada a la Cuina de la Biblioteca Bonnemaison en el marc del Grec 2009. El 2010 se’n farn lectures dramatitzades al Canadà. Guions: ha treballat com a guionista a Barcelona TV (Videomaton Show i No tenim Criteri) i a Com ràdio, on ha presentat La Gandula i Fora de sèries, i on ha fet diferents col•laboracions. Guionista a les sèrie El cor de la ciutat i La Riera (TV3). Ajudanties de direcció: en teatre ha fet d’assistent de direcció d’Àngel Llàcer a les obres Tenim un problema i La màgia dels Ki-kids, i ha estat alumna de l’Institut del Teatre en pràctiques a les produccions del TNC En defensa dels mosquits albins de Mercè Sarrias, dirigida per Carol López, i A la Toscana de Sergi Belbel.

Marta Buchaca
Direcció: Cristina Clemente
Producció: FlyHard Produccions
Producció executiva:

Blanca Caminal

Blanca Caminal

Una comèdia sobre com ens relacionem amb la televisió.

Sinopsi d´ I love TV

Després de molts anys de vida conjunta, ens vam separar. Potser no va ser una separació ni voluntària ni conscient, simplement ens vam deixar de veure. Van arribar altres al·licients, com les xarxes socials o els vídeos de youtube, que ens van distanciar. És veritat que va ser més culpa meva que seva, però s’ha de reconèixer que a ella li costava evolucionar. L’altre dia me la vaig trobar, casualment, al menjador. Ni me l’esperava, ni recordava que encara existia. Feia mala cara. Tenia pols. Se la veia molt vella. No deia res. Estava negra. I no era cosa d’ells. Ja no la tenia. Ja no tenia la televisió a casa. I llavors vaig recordar tot el que havíem compartit, tot el que havia après jo amb ella, com m’havia entretingut, com m’havia fet plorar, com m’havia emocionat o com m’havia, fins i tot, fet empipar. Vaig recordar com m’explicava el que passava a tot el món i com em feia somiar sovint en mons que desconeixia. Sé que ara potser ja és una mica tard, però, estimada televisió, espero que t’arribi aquesta declaració d’amor que t’escric i encara et faci reviure la flama del teu tub catòdic. I LOVE TV. I LOVE TV és una comèdia sobre la televisió i la nostra relació amb ella. Dotze escenes. Tres actors. Personatges davant i darrera la televisió. El nostre passat col·lectiu. La nostra memòria. Allò que tots compartim. Que encara ens fa somriure. Que encara ens emociona. Servit per nou dramaturgs catalans de primera categoria.

Repartiment

Alba Florejachs

Alba Florejachs /

Francesc Ferrer

Francesc Ferrer /

Sergio Matamala

Sergio Matamala

Fitxa tècnica

/ Administració:

Sergio Matamala

Sergio Matamala / Ajudant de direcció:

Carles Mallol

1958-Barcelona. Fundador i codirector de la companyia SenzaTempo. Va treballar amb Albert Boadella, Els Joglars i amb J. Subicz i Nazareth Panadero, membres de la companyia de Pina Baush. Ha codirigit i actuat en la major part de les peces creades per SenzaTempo.

Carles Mallol / Disseny gràfic:

Blanca Caminal

Blanca Caminal /

Jordi Casanovas

Jordi Casanovas / Escenografia: Albert Pascual / Fotografia:

Roser Blanch Gallego

Roser Blanch Gallego / Idea original: Jordi Casanovas / Il·luminació: Fernando Portillo / Regidoria: FlyHard Produccions / So: Lluís Rovirola / Tècnics: Alfons Mas / Vestuari:

Marta Soto

Marta Soto / Vídeo:

Pablo Lammers

Pablo Lammers

Crítiques Express


Crítiques

  • I love TV

    La col·lectivitat no funciona. {I Love TV} és la segona relliscada del "club" Flyhard –i convidats– després de {La revolució no serà tuitejada}. Igual ha arribat el moment de posar el fre, parar, recapitular i imaginar cap a on vol anar una generació d'autors –i persones properes– que, per separat, ...
  • I love TV

    Vosaltres éreu més d'El coche fantástico o d'El equipo A? La carbassa Ruperta us resulta familiar o, quan us vau enganxar a l' 1,2,3... responda otra vez (si és que ho vau fer alguna vegada), la famosa carbassa ja havia sigut substituïda per altres mascotes no tan afortunades? V...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • No hi ha noticies d'aquest espectacle

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Comèdia
Idioma: Català
Durada: 80 min.