Grec Nadal

Barcelona dilluns,   11 de desembre de 2017   Actualitzat a les   13:48 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

La rosa tatuada

La rosa tatuada

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Direcció:

Carlota Subirós

Carlota Subirós Bosch va néixer a Barcelona el 1974. És llicenciada en Direcció Escènica i Dramatúrgia, amb el Premi Extraordinari de l'Institut del Teatre 1997. És també llicenciada en Filologia Italiana per la Universitat de Barcelona (2001). Així mateix, ha rebut formació en dansa, piano i harmonia. La seva activitat com a directora escènica inclou: 2001 I mai no ens separarem, de Jon Fosse Producció Teatre Malic Estrenat el 21 de desembre de 2001 1999 Dramatúrgia i direcció escènica d’Ària del diumenge, basat en l’obra dramàtica, poètica i d’assaig de Joan Oliver. Producció del Teatre Nacional de Catalunya. 1999 Dramatúrgia i direcció escènica de Dies de Festa presentat en tres fases: Dies i dies, Sitges Teatre Internacional; Estiu, Festival Grec 99; Un dia d'aquests..., Sala Beckett. Coproducció de La Sonora i Bulevard Espectacles amb la col.laboració de Sitges Teatre Internacional, Grec 99, Sala Beckett, Ajuntament de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 1998 Dramatúrgia i direcció escènica de El vuitè sentit, espectacle basat en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti. Coproducció del Festival Grec 98 i Barcelona 216 Direcció musical d'Ernest Martínez Izquierdo. 1997 Dramatúrgia i direcció escènica de El malaguanyat, una recreació escènica de la novel.la de Thomas Bernhard. Producció del Festival Grec 97 presentada al Teatre Lliure. Premi de la Crítica per la Creació de l'Espai Sonor. 1996 La lliçó, d'Eugène Ionesco, a càrrec d'Èxic-teatre, muntatge presentat a la Capella de Se7 i Se7. Traduccions: 2002. Traducció de Bash. Latterday plays (Excés. Escenes dels darrers dies), de Neil LaBute. Es presentarà a la Sala Tallers del TNC amb direcció de Magda Puyo. 2001. Traducció de Enrico IV (Enric IV), de Pirandello. Presentada a la Sala Villarroel amb direcció d’Oriol Broggi. Producció Grec 2001. 2001. Traducció de A life in the theatre (Una vida al teatre), de David Mamet. Presentada al Teatre Malic amb direcció de Rafel Duran. Producció Grec 2001. 2000. Traducció de Knives in hens (Ganivets en les gallines), de David Harrower. Presentada al Sitges Teatre Internacional, en una lectura dramatitzada dirigida per Carlota Subirós. 1999. Traducció de The criptogram (El criptograma), de David Mamet. Presentada l'abril de 1999 al Teatre Nacional amb direcció de Sergi Belbel i publicada per TNC-Proa. 1998. Traducció de Capire il teatro (Entendre el teatre), de Marco de Marinis, publicat per l'Institut del Teatre, desembre 1998. 1996. Traducció de Moonlight (Llum de lluna), de Harold Pinter, presentada a la Sala Beckett en una lectura dirigida per Xavier Albertí en el marc de la Tardor Pinter. 1995. Traducció de La Lena, de Ludovico Ariosto, inèdita. Formació internacional: 2001. Participació en el Forum Jünger Theaterangehöriger del Theatertreffen, Berlin, juntament amb altres dirextors, autors, actors i escenògrafs europeus. 2000. Beca del Goethe Institut i de la Generalitat de Catalunya per una estada de quatre mesos a Berlin. 1999. Participació en la Royal Court International Residency (Londres), amb una beca del British Council. Carlota Subirós també ha treballat com a ajudant de direcció amb Joan Ollé (Mass, de Leonard Bernstein, Otel.lo Espectacles, 2000; Apocalipsi, de Lluïsa Cunillé, TNC 1998); amb Ariel Garcia Valdés (Lear o el somni d'una actriu, Teatre Lliure 1997); amb Franco di Francescantonio (Món Brossa, TNC 2001); i amb Lluís Homar (Els bandits, de Schiller, Teatre Lliure, presentat al Mercat de les Flors.) També havia estat ajudant de poducció i traductora en les representacions al Gran Teatre del Liceu de Barcelona del Dance Theater of Harlem i de Le nozze di Figaro, dirigides per Peter Sellars, el 1991, i ajudant de producció i traductora al Festival dei Due Mondi de Spoleto, Itàlia, els anys 1990 i 1991.

Carlota Subirós
Producció: Teatre Nacional de Catalunya

Tennessee Williams s’endinsa en les contradiccions d’una època.

Sinopsi de La rosa tatuada

En la comunitat siciliana d’una petita població nord-americana no gaire lluny de Nova Orleans, Serafina delle Rose espera el seu marit, transportista. Ben aviat sabrem, però, que l’home ja no tornarà. Aquesta mort violenta és el punt de partida de La rosa tatuada. A partir d’aleshores, Serafina es reclourà a casa seva, amb la intenció de guardar un dol rigorós per un amor que creu pur i irrepetible. Tot i així, les ombres de l’engany i la mentida s’aniran fent cada cop més grans, i finalment els intents d’aïllar-se del món, tancant la casa amb pany i forrellat, toparan amb un renaixement inesperat del seu propi desig, que conduirà Serafina a un xoc violent entre les rigideses del seu entorn i la seva nova i exuberant sensualitat. Amb La rosa tatuada, Tennessee Williams s’endinsa de ple en les contradiccions d’una època que encara ressonen en algunes ferides de la nostra societat, per retratar el que ell mateix consideraria «l’element dionisíac de la vida humana, el seu misteri, la seva bellesa, la seva transcendència».

Repartiment

Alicia González Laá

Formació: Institut del Teatre de Barcelona, Estudi Nancy Tuñon, Col.legi del Teatre de Barcelona i Estudi de Manuel Lillo i Txiqui Berraondo. Teatre. Entre d’altres: Valentina de Carles Soldevila. Dir. Toni Casares. TNC Sala Petita. 2006; Ñi Juhrí-Muhrí-no és fàcil de dir de Eva Hibernia, a partir de La Gavina de Txèkhov. Dir: Marta Gil. Teatre Nacional d’Strasbourg, Festival “Nouvelles createurs europees” 2006 i Antic Teatre de Barcelona; Entre meses variados, a partir d’entremeses de Miguel de Cervantes. Dir: Antonio Calvo. Teatre Lliure; Las Señoritas de Siam d’Ever Blanchet. Premi SGAE’93. Versus Teatre. Dir: Ever Blanchet; Las Furias de Bernarda d’Antonia’s company. A partir de La Casa de Bernarda Alba de Lorca. 1er Premi a La Mostra de Teatre de Barcelona 2003. Artenbrut i gira per Cataluña. Dir. Sarah Dahan; Estimada Helena Sergueievna de Ludmila Razumovskaia. Versus Teatre. Dir: Ever Blanchet; Separaciones d’Ever Blanchet. Versus Teatre. Dir: Ever Blanchet; La Casa en Obras a partir de la obra del poeta Blai Bonet. Grec 1998. Dramatúrgia i direcció de Pep Tosar. Cinema i televisió. Entre d’altres: 13 anys i un dia, Ventdelplà, De Moda, Lady Kaña, Sclub7 in Barcelona, Psycho-Express, Temps de silenci, Nissaga de poder, Ambiciones, Passi-ho bé, Sota el signe de Taure: la rossa del revolt, El domini dels sentits, L’Escala de Diamants, Cabell d’àngel, Tránfuga.

Alicia González Laá /

Antonia Jaume

Antonia Jaume / Bruno Oró /

Clara Segura

Neix el 1974. Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona el 1996. A més a més obté el títol de solfeig i cant coral, i el de sisè de piano al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Al llarg de la seva carrera realitza cursos de dansa (Amb Ramon Ollé, Mercè Boronat, Carles Salas, DV8 Physical Teatre...), de cant (Helen Rovson i Viv Manning, Salvador Casadevall, Dolors Aldea...) i de teatre, entre els que destaquen els de Julia Varley (Odin Teatre), Teodor Terzopoulus, Catalina Buzoianu, Jaume Melendres, el Seminari amb la Guildhall School of Music and drama, l’escola Silvio d’Amicco Roma,... La seva experiència professional al teatre comença el 1996 i es va consolidant fins avui dia: Antígona, de Sòfocles, dirigida per Oriol Broggi, i No et moguis, de Bruno Oro, dirigida per ella mateixa i Bruno Oro, al Club Capitol el 2006. Amor fe esperança, d'Odön von Horváth, dirigida per Carlota Subirós Ets aquí?, de Javier Daulte, al Teatre Romea el 2005. Maca, per favor, les postres, al Club Capitol el 2004. Refugi, de J. Goldberg, dirigida per Oriol Broggi a la Sala Beckett el 2003. El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare, dirigida per Àngel Llàcer al Teatre Borràs i al Principal el 2002. La filla del mar, d’Àngel Guimerà, dirigida per Josep Maria Mestres al Teatre Nacional de Catalunya el 2002. Nena, maca, per favor, les postres, de Pichot i Segura, al Teatre Malic el 2001. El alcalde de Zalamea, de Calderón, dirigida per Sergi Belbel al Teatre Nacional de Catalunya el 2000. Violació de límits, de Pedrolo, dirigida per Joan Castells el 1999. Jordi Dandin, de Molière, dirigida per Oriol Broggi, el 1999. Quédate con la copla, dirigida per Àngel Llàcer el 1999. Perversions, de J. Prévert, dirigida per Joan Castells el 1999. Set portes, de B. Strauss, dirigida per Moisès Maicas el 1999. Petita mort, escrita i dirigida per David Plana el 1998. Un cop més una mica de música, dirigida per Daniel Anglès i Manu Guix. El somni de Mozart, de Kujit, dirigida per Àngel Llàcer, Daniel Anglès i Manu Guix. Parracs, de Bertolt Brecht, dirigida per Joan Castells el 1997. El Pas, d’Azama, dirigida per Núria Inglada el 1997. El amor de Don Perlimplín y Belisa en su jardín, de Lorca, dirigida per Genoveva Pellicer. La bona gent, de Santiago Russiñol, dirigida per Pep Cruz al Centre Dramàtic de la Generalitat el 1996. Dossier de premsa La Felicitat 12 Destaquen també les seves interpretacions per televisió (Porca Misèria, AMF) i diversos curtmetratges (Càmping, Glòria, Ànimes Bessones, Opción C), així com a la gran pantalla: Excuses (Jordi Sànchez, Joel Joan, Pep Anton Gómez), dirigida per Joel Joan Mar Adentro (Mateo Gil i Alejandro Amenábar), dirigida per Amenábar. Sin ti (P. Garsaball, Alicia Lunas), dirigida per Raimon Masllorens.

Clara Segura / David Marcè /

Màrcia Cisteró

Màrcia Cisteró neix a Barcelona el 1972. És llicenciada en Art Dramàtic per l’Escola Superior d’Art Dramàtic - Institut del Teatre. Pren formació de teatre amb Philippe Gaulier, Lilo Baur, Magda Puyo, Franco di Francescantonio, Théâtre de la Complicité i Scuola Europea per l'Arte dell'Attore. En dansa destaca la seva formació clàssica (Escola "Filo Feliu") i contemporània (Àrea i Escola de Pastora Martos), és membre del Ballet de Barcelona‑Esbart Verdaguer. També ha estat professora de teatre i veu (Col.legi d’Advocats de Barcelona i Universitat Autònoma de Barcelona, Aula de Mataró) La seva formació teatral passa per obres com Sweet Dreams, de Ricard Gàzquez i Enric Nolla, dir. per Ricard Gázquez, El Misantrop, de Molière, dir. per Oriol Broggi, Per què te’n vas?, dir. per Oriol Broggi, Monológico, de José Sanchis Sinisterra, dir. per Oriol Broggi, El somni d’una nit d’estiu, de W. Shakespeare dir. per Ángel Llàcer, Niederungen de Herta Müller, Enric IV, de L. Pirandello dir. per Oriol Broggi, Tartuf o l’impostor, de Molière dir. per Oriol Broggi; Agamis conte musical dir. per Maria Castillo i música d’Àlex Martínez , Calígula, d’Albert Camus, Grumic / Hers el fantasma del teatre, espectacle infantil amb la companyia Tàbata Teatre (Gira per tota Espanya); El Maleficio de la Mariposa, de Federico Garcia Lorca, dir. per Maria Castillo, Leonce i Lena, de Georg Büchner, dir. per Sven‑Eric Bechtolf, Toujours l’orage, d’Enzo Cormann. Com a ajudant de direcció destaquen La mort d’Ivan Ilitx (dir. per Oriol Broggi), Atemptats contra la seva vida (Direcció de Juan Carlos Martel), Jugo jo (Dir. Marta G. Otín) i Niederungen (dir. de Ricard Gàzquez i Anabel Moreno). Pel que fa a televisió ha participat en El Cor de la Ciutat (sèrie de TV3) i a la TV de Barcelona, en l'apartat d'Informació cultural.

Màrcia Cisteró / Marta Ossó /

Montse Esteve

2007 “Assajant Pitarra” direcció Xavier Albertí. Text Lluïsa Cunillé. Teatre Lliure. 2008 2006 “Crónica Sentimental de España” espectacle musical de Xavier Albertí amb textes de Manuel Vázquez Montalbán. Direcció Xavier Albertí. Teatre de Salt, Festival Temporada Alta 2006 I Sala Muntaner de Barcelona. 2007 2005/06 “P.P.P.” Direcció Xavier Albertí. Teatre lliure 2005 “El Profesional” Direcció Magda Puyo. Teatre Nacional de Catalunya 2004 “Flechas del Angel del Olvido” Direcció José Sanchis Sinisterra. Sala Becket 2003 “Les Troianes/ 11 de Setembre” Direcció Ramón Simó. Teatre Nacional de Catalunya 2002 “La dama enamorada” Direcció Rafel Durán. Teatre Nacional de Catalunya 2001 “La comèdia dels errors” Direcció Helena Pimienta. Teatre Nacional de Catalunya 2000 “Album” direcció Roger Bernat. Teatre Lliure “Combat” Direcció Ramóm Simó. Sala Becket “Mort-Home” Direcció Ramón Simó. Teatre Lliure 1993/97 Companyia Metadones. Direcció Magda Pujo: “Medea Mix” i “La Bernarda es Calva” 1993 “La Consagració de la Inocència” Direcció Xavier Albertí. Teatre SAT

Montse Esteve /

Oriol Genís

Ha estudiat interpretació a l´Institut del Teatre de Barcelona. Tècnica vocal amb diversos professors de cant: Lina Richarte, Joaquím Proubasta, Sjabbe van Selfhout i Alejandra Spagnuolo i María de Vega. Cursos de comèdia musical amb Hellen Gallagher, sobre Shakespeare amb Konrad Zchiedrich, Penny Cherns i Sue Weston, curs d´ interpretació amb Carol Rosenfeld i stage al Théâtre du Soleil amb Ariane Mnouchkine. És fundador de diversos grups i companyies de teatre: Terrabastall-Tall-Ball-Ventall, ( especializat en teatre de carrer), Teatre de l´àngel A.C. (espectacles de petit format: SOLDADITO VALIENTE, cabaret antimilitarista, ANDRÉS VILLARROSA i EL DUO DE LA SUDAFRICANA, espectacle inspirat en el món de la sarsuela), Teatre Al Ring i actualment és el director y fundador de la companyía Teatre de Calaix S.C.C.L. i L´Arrencacors. TREBALLS TEATRALS 2008 Els assassinats del carrer de la Morgue d’ EDAGAR ALLAN POE. Direcció de Josep Mª Miró. 2007 Assajant Pitarra de LLUÏSA CUNILLÉ I XAVIER ALBERTÍ. Sala petita del Teatre Lliure de Montjuïc. Direcció de Xavier Albertí. 2007 Boris Vian, constructor d’imperis, reposició Sala Muntaner, direcció Xavier Albertí. 2007 El dúo de la Africana un espectacle de XAVIER ALBERTÍ i LLUÍSA CUNILLÉ. Teatre Lliure, sala Fabià Puigserver. 2006 Crónica sentimental de España amb textos de MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Temporada Alta ’06 i Sala Muntaner. 2006 La nit capgirada (La nuit à l’envers) de Xavier Durringer. Direcció IMA RANEDO. Versus Teatre. 2006 Al fil de la mar de Ramon Gomis. Direcció de MANUELA LORENTE. Versus Teatre. 2005-2006 PPP sobre textos de PIER PAOLO PASOLINI. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Espai Lliure. Teatre Lliure. 2005 Pulsió (Der Drang) de FRANZ XAVER KROETZ. Cia Teatre de Calaix. Direcció GLÒRIA BALAÑÀ i ALTIMIRA. Teatre Zorrilla de Badalona. 2005 L´home de teatre de THOMAS BERNHARD. Cia Lluís Homar. Direcció XAVIER ALBERTÍ. Teatre Lliure de Montjuïc. 2004 Buits de Toni Martín. Cia teatre de Calaix. Direcció LURDES BARBA. Teatre Nou Tantarantana. 2003-2004 Boris Vian, constructor d´ imperis cançons de BORIS VIAN. Cia L´Arrencacors. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. 2003 Vermell, negre i ignorant de EDWARD BOND. Direcció de Manuel Dueso. Festival de Sitges i Sala Muntaner. 2002 El nas a partir d´una narració de N. GÒGOL. Cia Teatre de Cordó. Premi Rialles al millor espectacle infantil 2002. 2002 Troilus i Cressida de W. SHAKESPEARE. Grec 2002. Cia Cae la Sombra. Director XAVIER ALBERTÍ 2001 Mort accidental d´un anarquista de DARIO FO. Club Capitol. Sala 2. Cia. Teatre de Calaix . Director PERE PLANELLA. 2001 Kavafis (Recital de poemes de KONSTANDINOS P. KAVAFIS), directores MARIONA ROSSELLÓ y MANEL DUESO. Versus Teatre. 2000 El tiet Vània d´ A. P. TXÈKHOV, director JOSEP MINGUELL. Grec 2000 CIA Teatre de Calaix. Teatre Nou Tantarantana 1999 Mn, Choufleri restera chez lui opereta de J. OFFENBACH. Centre Cultural Barrades de l’Hospitalet 1999 La Comèdia dels Errors de W. SHAKESPEARE, directora HELENA PIMENTA. Teatre Nacional de Catalunya 1999 Brecht por Brecht, direcció de MARIO GAS. Teatro Albeniz, Madrid 1999 L´ especulador de DAVID GREIG, director PHILIP HOWARD. Al Mercat de les Flors, Grec ´99. 1999 Vernissatge de VÁCLAV HAVEL, Direcció de JOSEP MINGUELL. Cia Teatre de Calaix. Artenbrut i Teatre del Sol de Sabadell. 1998 Sweeney Todd de STEPHEN SONDHEIM, Direcció de MARIO GAS/MANOLO GAS. Reposició al Teatro Albéniz de Madrid. 1997 Hotel de mala mort Estranyament estrany de JOAN CAVALLÉ, Direcció EVER MARTIN BLANCHET. Versus Teatre Grec 97. 1997 Epifania del Amor, recital de poemes de K. P. KAVAFIS, Direcció de MANEL DUESO y MARIONA ROSSELLÓ. Versus Teatre cicle Poetes i profetes. 1997 El retaule del flautista de JORDI TEIXIDOR, Direcció de J. L. BOZZO. Teatre Condal. 1996 Càndid de VOLTAIRE - BERNSTEIN, Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Teatre ROMEA, Centre dramàtic de la Generalitat. 1995 Sweeney Todd de STEPHEN SONHEIM, Direcció de MARIO GAS i MANOLO GAS. Teatre POLIORAMA, Centre dramàtic de la Generalitat. Muerte accidental de un anarquista de DARIO FO, direcció d´ÁNGEL ALONSO. De gira per diversos teatres de l´estat espanyol. 1994-1995 La extraña pareja de NEIL SIMON, direcció d´ÁNGEL ALONSO. Teatre Borràs. 1994 L´hort de cirerers d´ANTON P. TXEKHOV, direcció de KONRAD SCHIEDRICH. Cia Talleret de Salt. Mercat de les Flors. Grec 94. El cercle de guix, segons BERTOLT BRECHT, Direcció de CARLO FORMIGONI. Cia JOVE TEATRE REGINA. Leonce i Lena de GEORG BUCHNER, Direcció de MAURICI FARRÉ. Cia Teatre al Ring. Teatre REGINA. Aquell boig d´en Jourdain de MIJAIL BULGAKOV, Direcció de JOAN ANTON SÁNCHEZ. Cia DAU RODÓ. Teatre REGINA. Pedro y el Capitán de MARIO BENEDETTI, Direcció de VÍCTOR HERNANDO. Cia TEATRE DE LA RIERETA. SCHAUPLATZ TEATHER de Berlin. L´illa d´ ATHOL FUGARD, Direcció de MAURICI FARRÉ. Cia Teatre al Ring. Sala BECKETT. La flauta màgica de W. A. MOZART i E. SCHIKENADER, direcció de FABIÀ PUIGSERVER. Teatre LLIURE. Bandoleres d´ARMONIA RODRÍGUEZ amb GRUP INDEPENDENT DE TEATRE (N.I.T.) Quin cop! espectacle de Commedia dell´Arte, Direcció de RAMON TEIXIDOR. Amb la Cia N.I.T. El gran màgic d´Oz de FRANK L. BAUM y El gran Claus i el petit Claus, segons H.C. ANDERSEN amb la Cia. U DE CUC TEATRE. Les joguines oblidades de JORGE DÍAZ , Direcció de JOAN M. GUAL. Cia LA TREPA CINE I TELEVISIÓ Andorra con Direcció de J.M. GUELL Poble Nou Milagro! y Tiempos pasados cortos de l´ESCAC Direcció de ÀLEX LLOPIS. El segundo nombre de Carlos Plaza El mayor negocio del mundo El Premi episodio de Carvalho (por emitir) Las vidas de Celia de Antonio Chavarrias Atlas de geografia humana de Azucena Rodríguez. El coronel Macià de Josep Mª Forn Diversos treballs de publicitat: Nescafé oro, Madame Brioix de Bimbo, Banesto, Agua de Veri, Hojiblanca, etc.

Oriol Genís /

Pepo Blasco

Pepo Blasco /

Rosa Cadafalch

Títol d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre de Barcelona. Va debutar el 1985 com a protagonista femenina del Cyrano de Bergerac dirigit per Josep Maria Flotats el 1985. Treballs més recents i destacats: El camp de Martin Crimp. Dir. Toni Casares. 2005; La dona com a camp de batalla de M. Visniec. Dir. Pep Pla. 2004; Tatuatge de Dea Loher. Dir. Pep Pla. 2003; 11 set. 2001/ Les Troianes. Adaptació: M. Vinaver. Dir. Ramon Simó. TNC. 2002; Oblidar de M. Laberge. Dir. Lurdes Barba. 2001; Les Troianes d´Eurípides. Versió: J.P. Sartre. Dir. Pep Pla. 2001; Ànsia de Sarah Kane. Dir. X. Albertí. 2000; El malentès d´A. Camus. Dir. A. Simón Rodríguez. 2000; Collar de cranis de J. Brossa. Dir. Beno Mazzone. 2000; Platja negra de Jordi Coca. Dir. Lurdes Barba. 1999; A la jungla de les ciutats de B. Brecht. Dir. Ricard Salvat. 1998; Després de la pluja de S. Belbel. Dir. Sergi Belbel. 1993

Rosa Cadafalch / Teresa Urroz

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció:

Ferran Dordal

Ferran Dordal / Ajudant de vestuari:

Georgina Viñolo

Barcelona,1972. Estudis de disseny de moda i disseny de vestuari per espectacles a l´Escola d´Arts i Tècniques de la Moda. Compagina els estudis de dibuix i pintura amb la seva feina com ajudant de la cap del taller d’alta costura Montserrat Figueras. El 2005 realitza un posgrau de la UB en gestió i producció d’espectacles i esdeveniments. Teatre: • M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 • Nixon/Frost. Dir. Àlex Rigola. Co-disseny amb Berta Riera. Teatre Lliure. 2009 • Hansel i Gretel. Dir. Dani Cherta. Teatre Poliorama. 2009 • Sang al coll del gat. Dir. Ricard Gazquez. UAB. 2008 • Connexions. Dir. Dani Cherta i MarcCrehuet. Espai Joan Maragall de Gavà. 2008 • Aquesta criatura. Dir. Antonio Simón. Teatre Lliure. Grec 2008 • MASCLEtà. Tres coreografies de Sofia Asencio, Roser Montlló Guberna i Teresa Nieto dins del Projecte T6-dansa del TNC. Sala Tallers. 2008 • A qui li pugui interessar. Dir. Antonio Simón. Tantarantana. 2008 • Jaula. Dir. Ricard Gàzquez. Tantarantana. 2008 • 2666. Dir. Àlex Rigola. Co-disseny amb Berta Riera. Teatre Lliure. 2007 • Efectes Secundaris. Dir. Ricard Gázquez. Tantarantana. 2007 • Abraham i Samuel. Dir. Vicente Genovés. SAT. 2006 • Sarab. Coreografía d’Increpación Danza. SAT. 2006 • Esperant Gaspar. Dir. Jordi Casasampera. Sala L’Evocador. 2006 • L’Idiota. Dir. Antonio Simón. La Planeta. Girona. 2005 • Viatge al país de Marmarà. Infantil. Auditori de l’Aquari de Barcelona. 2005 • 84 Charing Cross Road. Dir. Isabel Coixet. Teatre Romea. 2004 • El Club de les palles d’Albert Espinosa. Dir. Toni Casares. TNC Sala Tallers. 2004 • T’estimaré infinittt de Gemma Rodríguez. Dir. Magda Puyo. TNC Sala Tallers. 2004 • Almenys no és Nadal de Carles Alberola. Dir. Tamzin Townsend. TNC Sala Tallers. 2004 • El somriure del guanyador. Dir. Robert Torres. Tantarantana. 2002 • Numbert. Dir. Robert Torres. Sitges Teatre Internacional. 2001 Ha fet ajudanties amb figurinistes com Montse Amenós, Isidre Prunés, Javier Artiñano, Lluc Castells, César Olivar o Nina Pawlowski. Esdeveniments: • Disseny del vestuari de quatre espectacles de teatre de carrer per La Industrial Teatrera a Terra Mítica. 2007 • Estilisme de part dels personatges d’un acte educatiu sobre el teatre de Caixaforum a Bilbao. 2007 Vídeo-publicitat: Desde 1997 al 2008 treballa per a diferents productores a diferents spots o videos informatius: Albiñana films, Mirinda films, Bnc, Clan B&B Multimedia, La Cosa de las Películas, Milana Bonita, Bees International, El Gran Mogol i Ovideo. Per clients com Caixa Catalunya, ADETCA, Departament d´Educació de la Generalitat, Barcelona Activa, Iniciativa per Catalunya, Forum 2004, Caja Madrid, etc. Cinema: Divadlo (videodansa de la companyia Erre que Erre. Dir. Guillem Morales. 2003); UpsideDown, (curt. Dir. Guillem Morales. 2003); Cactus (llarg. Dir. Pau Freixas. 2000); La Petición (llarg. Dir. Hector Faver. 1999); i diversos curtmetratges realitzats entre 1997 i 1999 per a projectes de fi de carrera d’alumnes del CECC i de l´ESCAC.

Georgina Viñolo / Alumne en pràctiques de direcció de l’Institut del Teatre: Laura Batllori / Caracterització:

Àngels Salinas

Àngels Salinas / Construcció d'escenografia:

Jorba-Miró

Jorba-Miró / Escenografia:

Max Glaenzel

Max Glaenzel / Il·luminació:

Mingo Albir

Mingo Albir / Realització vestuari:

Goretti sastreria teatral

Goretti sastreria teatral / So:

Damien Bazin

Caen, França, 1977. Treballs com a dissenyador de so: • • M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 • Boulevard de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2009 • El jardí dels cinc arbres. A partir de textos del Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta Girona. 2009 • JULIA SMELLS like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Grec 2009 • Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martinez. Teatre Borràs. Grec 2009 • El quadern gris de Josep Pla. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. Grec 2009 • L'enigma. Coreògrafs: Montse Colomé, Santi Sempere i Tomeu Vergés. TNC Sala Tallers. 2009 • La nit més freda (Veus a l’exili). Dir. Teresa Vilardell. TNC Sala Tallers. 2009 • Germana Pau de Víctor Català. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Romea. 2009 • La pimera cançó. Dir. Anna Llopart. Foyer del Liceu. 2009 • Una comedia espanyola de Yasmina Reza. Dir. Sílvia Munt. Teatro Valle-Inclán de Madrid. TNC Sala Gran. 2009 • Germanes de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2008 • Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008 • Brossalobrossotdebrossat de Carles Santos. Teatre de Salt i Teatre Lliure. 2008 • Su seguro servidor, Orson Welles de Richard France. Dir. Esteve Riambaud. Teatre Romea. 2008 • El ángel exterminador de Luis Buñuel i Luis Alcoriza. Dir. Joan Ollé. Grec 2008 • Rodoreda. Retrat imaginari de Carlota Subirós. Mercat de les Flors. 2008 • Vides Privades de Noel Coward. Dir. Jordi Prat. Sala La Planeta, Girona. Temporada Alta. 2008 • El Vestit Nou de l'Emperador de H.C. Andersen. Adaptació i dir. Anna Llopart. Música d'Ignasi Terraza. Teatre de Salt (Temporada Alta) i Sala Gran del TNC. 2008 • Somnis i pregàries d'Isaac el Cec, Ensemble Athenea. Dir. Jordi Prat i Coll. Auditori de Girona. 2008 • Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat. CAER i Teatre Lliure. 2007 • En defensa dels mosquits albins de Mercè Sàrries. Dir. Carol López. TNC Sala Tallers. 2007 • Soldados de Salamina de Javier Cercas. Dir. Joan Ollé. Teatre Romea. 2007 • Pensaments escrits al caure de les fulles d’Ayub Khan-Din. Dir. Jordi Prat. Temporada Alta. 2007 • Inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt (Cultura catalana singular i • universal). Dir. Joan Ollé. 2007 • El fervor de la perseverança de Carles Santos. Teatre Lliure. 2006 • La mujerfranquícia. Direcció i text Raquel Tomàs. Sala Planeta. Temporada Alta. 2006 • Nausicaa de Joan Maragall. Dir. Hermann Bonnín. Grec 2006 • Bales i ombres de Pau Miró. Dir. Pau Miró. Teatre Lliure. Espai Lliure. 2006 • Ofegades de Jordi Prat i Coll. Teatre de Ponent Granollers. 2006 • La meua filla sóc jo de Carles Santos. Teatre Lliure. 2005 • Obra vista de Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2005 • Amnèsia de fuga de Roger Bernat. Mercat de les Flors. Grec 2004 • El compositor, el cuiner, la cantant i la pecadora de Carles Santos. TNC Sala Tallers. 2003

Damien Bazin / Traducció:

Carlota Subirós

Carlota Subirós Bosch va néixer a Barcelona el 1974. És llicenciada en Direcció Escènica i Dramatúrgia, amb el Premi Extraordinari de l'Institut del Teatre 1997. És també llicenciada en Filologia Italiana per la Universitat de Barcelona (2001). Així mateix, ha rebut formació en dansa, piano i harmonia. La seva activitat com a directora escènica inclou: 2001 I mai no ens separarem, de Jon Fosse Producció Teatre Malic Estrenat el 21 de desembre de 2001 1999 Dramatúrgia i direcció escènica d’Ària del diumenge, basat en l’obra dramàtica, poètica i d’assaig de Joan Oliver. Producció del Teatre Nacional de Catalunya. 1999 Dramatúrgia i direcció escènica de Dies de Festa presentat en tres fases: Dies i dies, Sitges Teatre Internacional; Estiu, Festival Grec 99; Un dia d'aquests..., Sala Beckett. Coproducció de La Sonora i Bulevard Espectacles amb la col.laboració de Sitges Teatre Internacional, Grec 99, Sala Beckett, Ajuntament de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 1998 Dramatúrgia i direcció escènica de El vuitè sentit, espectacle basat en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti. Coproducció del Festival Grec 98 i Barcelona 216 Direcció musical d'Ernest Martínez Izquierdo. 1997 Dramatúrgia i direcció escènica de El malaguanyat, una recreació escènica de la novel.la de Thomas Bernhard. Producció del Festival Grec 97 presentada al Teatre Lliure. Premi de la Crítica per la Creació de l'Espai Sonor. 1996 La lliçó, d'Eugène Ionesco, a càrrec d'Èxic-teatre, muntatge presentat a la Capella de Se7 i Se7. Traduccions: 2002. Traducció de Bash. Latterday plays (Excés. Escenes dels darrers dies), de Neil LaBute. Es presentarà a la Sala Tallers del TNC amb direcció de Magda Puyo. 2001. Traducció de Enrico IV (Enric IV), de Pirandello. Presentada a la Sala Villarroel amb direcció d’Oriol Broggi. Producció Grec 2001. 2001. Traducció de A life in the theatre (Una vida al teatre), de David Mamet. Presentada al Teatre Malic amb direcció de Rafel Duran. Producció Grec 2001. 2000. Traducció de Knives in hens (Ganivets en les gallines), de David Harrower. Presentada al Sitges Teatre Internacional, en una lectura dramatitzada dirigida per Carlota Subirós. 1999. Traducció de The criptogram (El criptograma), de David Mamet. Presentada l'abril de 1999 al Teatre Nacional amb direcció de Sergi Belbel i publicada per TNC-Proa. 1998. Traducció de Capire il teatro (Entendre el teatre), de Marco de Marinis, publicat per l'Institut del Teatre, desembre 1998. 1996. Traducció de Moonlight (Llum de lluna), de Harold Pinter, presentada a la Sala Beckett en una lectura dirigida per Xavier Albertí en el marc de la Tardor Pinter. 1995. Traducció de La Lena, de Ludovico Ariosto, inèdita. Formació internacional: 2001. Participació en el Forum Jünger Theaterangehöriger del Theatertreffen, Berlin, juntament amb altres dirextors, autors, actors i escenògrafs europeus. 2000. Beca del Goethe Institut i de la Generalitat de Catalunya per una estada de quatre mesos a Berlin. 1999. Participació en la Royal Court International Residency (Londres), amb una beca del British Council. Carlota Subirós també ha treballat com a ajudant de direcció amb Joan Ollé (Mass, de Leonard Bernstein, Otel.lo Espectacles, 2000; Apocalipsi, de Lluïsa Cunillé, TNC 1998); amb Ariel Garcia Valdés (Lear o el somni d'una actriu, Teatre Lliure 1997); amb Franco di Francescantonio (Món Brossa, TNC 2001); i amb Lluís Homar (Els bandits, de Schiller, Teatre Lliure, presentat al Mercat de les Flors.) També havia estat ajudant de poducció i traductora en les representacions al Gran Teatre del Liceu de Barcelona del Dance Theater of Harlem i de Le nozze di Figaro, dirigides per Peter Sellars, el 1991, i ajudant de producció i traductora al Festival dei Due Mondi de Spoleto, Itàlia, els anys 1990 i 1991.

Carlota Subirós / Vestuari: Marta Rafa / Vídeo: Àlex Serrano / Josep Maria Marimon

Crítiques Express

+
Clara Segura s'emporta els bravos dels espectadors del dia a dia a qui arriba plenament, envoltada d'una companyia que fa més de cor grec que mai.

Crítiques

  • Immensa Serafina

    L’imponent escenari del Nacional ha estat volgudament desaprofitat. En efecte, per l’escena principal del TNC corren a cel obert, les criatures, simbòliques o no, que incideixen d’alguna manera en la vida de Serafina, modista modesta, amb perdó, la protagonista de {La rosa tatuada} de Tennessee Will...
  • La figura gegant de Clara Segura

    Serafina Delle Rose (Clara Segura), siciliana de naixement i resident als Estats Units, viu sota els preceptes educatius del seu lloc d’origen. Està obsessionada per l’amor devot i cec que sent pel seu marit, Rosario, però quan aquest mor li deixa la pesada ombra del dubte sobre la infidelitat. Una ...
  • La rosa tatuada

    No sé si es tracta d'una pura coincidència o d'una metàfora dels temps d'austeritat que ens toca viure, però el cert és que, des que Xavier Albertí va assumir la direcció del TNC, la Sala Gran del teatre se'ns presenta més despullada que mai. Així va passar amb la inaugural Taxi al TNC!, així...
  • La rosa tatuada

    Clara Segura és una actriu tan extraordinària que brilla fins i tot en un projecte amb ombres com {La rosa tatuada} que protagonitza al TNC , dirigida per Carlota Subirós. Irradia sinceritat , lliurament , felicitat pel que fa . Una intèrpret natural que intueix l'expressivitat del seu cos i modula ...
  • L'obra 'catalana' de Tenessee Williams

    Primera anècdota: Quan Barcelona encara no estava de moda, no era port de creuers i encara no existien els intercanvis d'autors amb viatges finançats per l'erari públic, el dramaturg Tennesse Williams (Columbus, Mississipi, 1911 - Nova York, 1983) es va hostatjar per compte propi a l'Hotel Colón de ...
  • Massa voltes

    Una història siciliana no pot deixar fred l'espectador: és antinatura. Una trama d'enganys, d'enamoraments tendres i divertits equívocs, és per commoure i arrossegar les emocions de banda a banda de la sala. Carlota Subirós ha fet sovint treballs (el moviment, el vídeo i el gust pel ves...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Drama
Idioma: Català
Durada: 165 min.