A Vore/Escenes/ L

Barcelona divendres,   19 de gener de 2018   Actualitzat a les   19:34 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Dones com jo

Dones com jo

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor text:

Pau Miró

Barcelona, 1974. Llicenciat en interpretació a l’Institut del teatre (1999). Com a dramaturg, seminaris a la Sala Beckett impartits per Carles Batlle, Sergi Belbel, Xavier Albertí, Sanchis Sinisterra, Martin Crimp, Juan Mayorga i Javier Daulte. Fundador de la companyia Menudos, formada per ex-alumnes de l’Institut del Teatre. Dramatúrgia i direcció: 2009: Búfals. Autor i director. Text estrenat a Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya. Girona. Temporada al Versus Teatre (2009) 2008: Enfermo imaginario. Co-autor. Dir. Antonio Calvo. Teatre Condal. 2007: Singapur. Autor i director. Projecte T6 TNC. Teatre de Ponent de Granollers. Sala Beckett. Text publicat a Proa. Nominat al Premi Max al millor espectacle revelació en representació de Catalunya. 2007: Los persas: Réquiem por un soldado. Dramatúrgia conjunta amb Calixto Bieito. Teatre Romea. 2006: Banal sessions of Fedra. Autor i director. Versus teatre. Espectacle guanyador del premi al millor muntatge en la 11 mostra de teatre de Barcelona. 2006: Somriure d’elefant. Autor i direcctor. Nominació als Premis Butaca en la categoria de millor text. Grec. Biblioteca de Catalunya. Text traduït al castellà i a l’Italià i a l’eslovac. Text publicat a la revista de difusió teatral Pausa. 2005: Bales i Ombres (un western contemporani). Autor i director. Teatre Lliure. Espai Lliure. Nominació als premis butaca en la categoria de millor text. 2005: Happy Hour. Dramatúrgia i direcció. Dins del projecte d’assajos oberts del Teatre Lliure i posterior estrena al Teatre Borràs. Nominació als premis Butaca en la categoria de millor text. 2004: Plou a Barcelona. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. Text publicat a En cartell, volum 8. 5 nominacions als Premis Butaca, entre las que destaquen, millor text i millor espectacle de petit format. Traduït al castellà, italià, francès, portuguès, polonès i anglès. Estrenat el 12 d’octubre 2007 a Nàpols, Teatro Nuovo. Estrenat al juny del 2008 al Teatre Picolo de Milà, premi nacional de la crítica a Itàlia. Versió radiofònica a la Rai i també versió cinematogràfica a Itàlia. Editat per la editorial italiana Guida, sota el títol de Chiove. Participa en la setmana de cultura Catalana a Xile, 2005. Publicat per la Universitat de Richmond, New York. Participa en la setmana cultural catalana a Sao Paulo, Brasil. Estrenat en la seva versió castellana al Festival de Otoño de Madrid 2006, sota el títol Lluvia en el Raval a càrrec de la companyia Segundo Viento, a la sala Cuarta Pared. Estrenat a Buenos Aires, Venezuela, Córdoba. Versió radiofònica per a Ràdio Barcelona. Convertit en guió cinematogràfic amb adaptació de Carles Mallol, Pau Miró i sota la direcció de Carles Torrens.

Pau Miró
Direcció:

Pau Miró

Barcelona, 1974. Llicenciat en interpretació a l’Institut del teatre (1999). Com a dramaturg, seminaris a la Sala Beckett impartits per Carles Batlle, Sergi Belbel, Xavier Albertí, Sanchis Sinisterra, Martin Crimp, Juan Mayorga i Javier Daulte. Fundador de la companyia Menudos, formada per ex-alumnes de l’Institut del Teatre. Dramatúrgia i direcció: 2009: Búfals. Autor i director. Text estrenat a Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya. Girona. Temporada al Versus Teatre (2009) 2008: Enfermo imaginario. Co-autor. Dir. Antonio Calvo. Teatre Condal. 2007: Singapur. Autor i director. Projecte T6 TNC. Teatre de Ponent de Granollers. Sala Beckett. Text publicat a Proa. Nominat al Premi Max al millor espectacle revelació en representació de Catalunya. 2007: Los persas: Réquiem por un soldado. Dramatúrgia conjunta amb Calixto Bieito. Teatre Romea. 2006: Banal sessions of Fedra. Autor i director. Versus teatre. Espectacle guanyador del premi al millor muntatge en la 11 mostra de teatre de Barcelona. 2006: Somriure d’elefant. Autor i direcctor. Nominació als Premis Butaca en la categoria de millor text. Grec. Biblioteca de Catalunya. Text traduït al castellà i a l’Italià i a l’eslovac. Text publicat a la revista de difusió teatral Pausa. 2005: Bales i Ombres (un western contemporani). Autor i director. Teatre Lliure. Espai Lliure. Nominació als premis butaca en la categoria de millor text. 2005: Happy Hour. Dramatúrgia i direcció. Dins del projecte d’assajos oberts del Teatre Lliure i posterior estrena al Teatre Borràs. Nominació als premis Butaca en la categoria de millor text. 2004: Plou a Barcelona. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. Text publicat a En cartell, volum 8. 5 nominacions als Premis Butaca, entre las que destaquen, millor text i millor espectacle de petit format. Traduït al castellà, italià, francès, portuguès, polonès i anglès. Estrenat el 12 d’octubre 2007 a Nàpols, Teatro Nuovo. Estrenat al juny del 2008 al Teatre Picolo de Milà, premi nacional de la crítica a Itàlia. Versió radiofònica a la Rai i també versió cinematogràfica a Itàlia. Editat per la editorial italiana Guida, sota el títol de Chiove. Participa en la setmana de cultura Catalana a Xile, 2005. Publicat per la Universitat de Richmond, New York. Participa en la setmana cultural catalana a Sao Paulo, Brasil. Estrenat en la seva versió castellana al Festival de Otoño de Madrid 2006, sota el títol Lluvia en el Raval a càrrec de la companyia Segundo Viento, a la sala Cuarta Pared. Estrenat a Buenos Aires, Venezuela, Córdoba. Versió radiofònica per a Ràdio Barcelona. Convertit en guió cinematogràfic amb adaptació de Carles Mallol, Pau Miró i sota la direcció de Carles Torrens.

Pau Miró
Producció:

T de Teatre

El maig de 1991 cinc joves actrius acabades de graduar a l'Institut del Teatre de Barcelona opten per no consumir-se al costat del telèfon esperant la trucada d'un director que les sol·liciti. Aquesta és la raó que les impulsa a muntar alguna cosa pel seu compte. Es troben amb Pere Sagristà, que també acaba de graduar-se amb elles, i els proposa llegir el volum Petits contes misògins, de Patricia Higsmith, publicat per primera vegada el 1977. Fascinades per la mordacitat i la ironia dels relats, decideixen posar-se a treballar amb el material de l'autora nord-americana. Per a les tasques de producció compten amb un amic comú, Daniel López-Orós, que fins avui s'ha ocupat de la producció executiva de tots els espectacles. En aquest primer muntatge, la companyia es veu obligada a apostar per la senzillesa escènica: dos tamborets, una taula, una cadira de fòrmica i una butaca són els únics elements escenogràfics. El pes de l'espectacle recau, doncs, en el text i en la interpretació de Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca. En els muntatges següents la companyia continua fidel a aquesta senzillesa escènica, que es converteix en una de les seves màximes. Creen la companyia per presentar en societat els seus Petits contes misògins i la bategen amb el nom T de Teatre, per l'afició de totes elles al te. Les primeres funcions d'aquest primer espectacle poden veure's al circuit alternatiu (La Cuina, Sala Beckett, Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega), però l'interès que desperta entre els espectadors fa que l'espectacle iniciï un pelegrinatge per diverses sales (Mercat de les Flors, Villarroel Teatre) i una gira per gran part de la Península (participen en diversos festivals i actuen a nombroses ciutats d'Espanya), i obtenen una excel·lent acollida de crítica i públic. Reben el Premi de la Crítica de Barcelona a la Revelació Teatral de la Temporada. El 1994 després de gairebé tres-centes funcions ironitzant sobre la dona, estrenen el seu segon espectacle: Homes! L'espectacle s'estrena al Mercat de les Flors de Barcelona i, gràcies a la resposta del públic, es manté sis mesos en cartell. Després inicien una extensa gira per Catalunya i per totes les ciutats espanyoles. Rosa Gàmiz decideix iniciar una carrera en solitari i l'actriu Marta Pérez entra a formar part de la companyia. L'agost de 1995 arriben a Madrid per cobrir una vacant de mes i mig en la programació estival, però l'èxit les sorprèn i Homes! es manté un any seguit en la cartellera del Marquina. Aquest triomf a la capital és decisiu per a la companyia i els permet accedir als circuits de gira comercials. El gener de 1997 els proposen fer les Amèriques. El teatre La Plaza de Buenos Aires acull durant tres mesos les últimes funcions d'Homes! La companyia promet estrenar el seu proper espectacle en aquesta ciutat. I ho compleixen. L'abril de 1998 s'estrena al mateix teatre de Buenos Aires Criatures, l'última parida de T de Teatre, en què per primer cop són quatre actrius les que trepitgen les taules. Àgata Roca assumeix en aquest muntatge les tasques d'ajudant de direcció. Arriben a Barcelona el setembre i s'instal·len al teatre Poliorama amb gran èxit de crítica i de públic. Inicien una gira per tot Catalunya. I tornen a Madrid, al Teatro Lara, on Criatures es manté vuit mesos en cartell. Després d'aquesta llarga temporada, surten de gira per Espanya i tornen una altra vegada al teatre Poliorama per concloure l'espectacle. El maig de 2000 comencen a gravar per TV3 una comèdia de situació, ideada per la mateixa companyia i el director de cinema Cesc Gay, que es titula Jet Lag, el que suposa la primera incursió televisiva de T de Teatre. La primera entrega de Jet Lag va ser molt ben acollida pels espectadors. Va aconseguir una audiència mitjana de 691.000 espectadors i una quota de pantalla del 27,4%. Actualment la companyia es troba enregistrant la segona temporada de la sèrie Jet Lag, que es podrà veure a partir del mes d'octubre de 2002 a TV3, Canal Satélite i Vía Digital. Paral·lelament, prepara el que serà el seu quart espectacle, que té previst estrenar el juny de 2003. X de xifres T de Teatre ha fet tres espectacles i més de 1.700 funcions, a les quals han assistit més de 660.000 espectadors.

T de Teatre
Producció executiva:

Daniel López-Orós

Daniel López-Orós

Una maleta converteix una obra reflexiva en un thriller d'acció.

Sinopsi de Dones com jo

Una dona, que s’apropa als 50 anys, surt una nit de casa seva i, decideix no tornar. S’amaga en un estudi d’uns 30 metres quadrats que li ha aconseguit una amiga seva. L'estudi és al raval de Barcelona, una zona de la ciutat que no coneixia gaire. No vol sortir d'allà. Vol desaparèixer durant un temps. Estar sola. Menjar pizza, veure pel·lícules i partits de futbol. Vol aïllar-se del món. Però per què? Què li va passar aquella nit quan va decidir deixar-ho tot? Què és el que va fer canviar la seva vida completament? Tres amigues seves, amigues de l'adolescència amb qui no ha perdut el contacte, s'amoïen per ella. Era una dona aparentment feliç, amb un fill i un marit. Les tres la visiten i, malgrat que ella no es deixa ajudar, la recolzen, li fan companyia. Miren de fer-la recapacitar, pensen que potser es tracta d'una depressió, però la dona que ho ha abandonat tot sembla que està més lúcida que mai. Quan li pregunten per què va marxar de casa, ella respon vaguetats. Amaga la veritable raó. De moment no té ganes d'explicar-ho. En certa manera, la seva acció contagia una mica a les altres, es qüestionen la vida que porten. A poc a poc, s'acaben enmirallant les unes amb les altres. Sortirà d'aquell estudi? Tornarà a la seva vida d'abans? Quan la història sembla que seguirà el plàcid camí de les reflexions sobre l'ofici extremadament dur de ser una dona a prop dels 50, tot plegat fa un gir insospitat. Troben per casualitat una maleta a l'estudi. El que hi ha dins transforma una història de sentiments en una història d'acció i suspens.


Repartiment

Àgata Roca

teatre Trio en mi bemol, d'Erich Rohmer. Direcció: Joan Ollé Maria Estuard, de Schiller. Direcció: Josep Montanyès Paraula de poeta, muntatge de poemes de Maria Mercè Marçal, dirigit per Jordi Mesalles Un dels últims vespres de carnaval, de Goldoni. Direcció: Lluís Pacual. A la glorieta, de Jane Bowles. Direcció: Simone Benmussa Forma part de la companyia T de Teatre des dels seus inicios i ha participat a tots els seus muntatges: Petits contes misògins, de Patricia Highsmith. Direcció: Pere Sagristà Homes!, de diversos autors. Direcció: Sergi Belbel. En aquest muntatge s'estrenen totes juntes com a autores: Ai, homes! (Conversa femenina sobre la realitat masculina) Criatures, exerceix d'ajudant de direcció i és autora dels textos Carta utòpica i Vull ser gran!. Direcció: David Plana i T de Teatre televisió TV3: Gradua’t, ara pots, Estació d'enllaç, Sitges, Laura, Crims, Casting, i el llargmetratge per a televisió L'estratègia del cucut, dirigit per Sílvia Quer, Jet Lag, una sèrie de T de Teatre Canal Plus: Crack BTV: Conductora del magazine diari Hola Barcelona ràdio Col·labora en el programa de ràdio «L'hora del pati», d'Albert Om (Rac 1)

Àgata Roca /

Carme Pla

teatre Què et passa, Marta? Teatre de l’Ocàs. Direcció: M. Casamayor i T. Vilardell Kabarreig, Cia. Kabarreig Paraula de poeta, muntatge de poemes de Maria Mercè Marçal, dirigit per Jordi Mesalles Mal viatge, de Francesc Luchetti. Direcció: Lourdes Barba El tigre de Mary Plexiglàs, de Miquel Obiols. Direcció: Berty Tovias La filla del mar, d’Àngel Guimerà. Direcció: Sergi Belbel El carnaval dels animals i Liliana, amb l'Orquestra de Cadaqués. No es tan fàcil, de Paco Mir. Direcció: Josep Mª Mestres Forma part de la companyia T de Teatre des dels seus inicis i ha participat a tots els seus espectacles: Petits contes misògins, de Patricia Highsmith. Direcció: Pere Sagristà Homes!, de diversos autors. Direcció: Sergi Belbel. En aquest muntatge s'estrenen totes juntes com a autores: Ai, homes! (Conversa femenina sobre la realitat masculina) Criatures, de diversos autors. Direcció: David Plana i T de Teatre televisió TV3: Tres estrelles, El Tricicle, Tres pics i repicó, Dones d'aigua, Efectes secundaris, Plats Bruts, Laura, Jet Lag, una sèrie de T de Teatre TV2: Plàstic Antena 3 TV: Los ladrones van a la oficina Canal Plus: Crack cinema No et tallis ni un pèl, de Francesc Casanovas

Carme Pla /

Mamen Duch

teatre Mitjanit a l'Starlit, de Michael Hastings. Direcció: Carles Lasarte Paraula de poeta, muntatge de poemes de Maria Mercè Marçal, dirigit per Jordi Mesalles Forma part de T de Teatre des dels seus inicis i ha participat a tots els seus muntatges: Petits contes misògins, de Patricia Highsmith. Direcció: Pere Sagristà Homes!, de diversos autors. Direcció: Sergi Belbel. En aquest espectacle s'estrenen totes juntes com a autores: Ai, homes! (Conversa femenina sobre la realitat masculina) Criatures, de diversos autors. Direcció: David Plana i T de Teatre televisió TV3: Tres estrelles, El Tricicle, Estació d'enllaç, La caixa sàvia, Poblenou, i el llargmetratge per a televisió Laia, el regal d'aniversari, de Jordi Frades. Efectes secundaris, Jet lag, una sèrie de T de Teatre TVE: Locos por la tele Canal Plus: Crack, Calle 13 cine Què t'hi jugues, Mari Pili?, de Ventura Pons

Mamen Duch /

Marta Pérez

teatre Les llunastronautes, Teatre de l’Ocàs. Direcció: M. Casamayor i T. Vilardell Els misteris del confessionari, de Pierre Lamy i Louis Hammon Direcció: Jaume Melendres El casament dels petits burgesos, de B. Brecht. Dirección: J. Melendres Tira’t de la moto, Teatre de l’Ocàs. Direcció: M. Casamayor i T. Vilardell Estimat Bruce Springsteen, de Kevin Majo. Direcció: M. Casamayor i T. Vilardell Boeing, Boeing, de Marc Camoletti. Direcció: Federic Roda Línia roja, Teatre de l’Ocàs. Direcció: M. Casamayor i T. Vilardell Petits contes misògins, de Patricia Highsmith. Direcció: Pere Sagristà. S'incorpora a la gira d'aquest espectacle. La parella és..., de Josep Pere Peyró. Direcció: Josep Pere Peyró Per molts anys! Direcció: Federic Roda Homes!, de diversos autors. Direcció: Sergi Belbel Criatures, de diversos autors. Direcció: David Plana i T de Teatre. televisió TV3: Crònica Negra, Dones d’aigua, Efectes secundaris, Jet Lag, una sèrie de T de Teatre TV2: Plàstic cinema No et tallis ni un pèl, de Francesc Casanovas, L'amant francès, de Judith Aparicio, Cucarachas, de Toni Mora, Nexus, de Jordi Cadena, Nosaltres, de Judith Colel, i Gente pez, de Jorge Iglesias ràdio Col·labora en el programa «Dies de Ràdio», d'Elisenda Roca (COM Ràdio)

Marta Pérez

Fitxa tècnica

/ Cap de producció:

Carmen Álvarez

Carmen Álvarez / Cap tècnic:

Carles Borras

Carles Borras / Coreografia:

Roberto G. Alonso

Titulat en Dansa Contemporània per l’Institut del Teatre de Barcelona (1993) i Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (2000). Inicia la seva trajectòria el 1992 guanyant el 2on Premi de Coreografia al VI Certamen Coreográfico de Madrid amb No me dejes. Des del 1995 dirigeix la companyia que porta el seu nom estrenant els espectacles ...I tu no hi ets (1995), Sota la neu a l’agost (1997), Lulú, primera nit (2000), (Ob)sessió (2004), Mon Genet (2005), 10+2 Fotografies en moviment (2007) i Undeserved loneliness (2007); els espectacles de carrer Sin Ton Ni Son (1998) i (ob)sessio_NA2 (2006) i els espectacles per a públic familiar Planeta Gaia (2004) i Al nostre gust (2006). Amb la seva companyia ha participat en festivals nacionals i internacionals com: Dansa València, Sitges Teatre Internacional, Fira de Tàrrega, Festival Internacional Dansa-Arquitectura (Dies de Dansa), Mostra de Teatre Infantil i Juvenil de Catalunya, Festival Shakespeare, Sommerwerft Theaterfestival de Frankfurt i el Festival Grec de Barcelona. Conjuntament desenvolupa una amplia tasca com a formador i docent en el camp de la dansa i el moviment actoral en diferents centres de dansa i teatre destacant l’Escola Superior d’Art Dramàtic del Institut del Teatre de Barcelona, el Conservatori de Cant del Liceu i l’Aula de teatre de la Universitat de Girona. Notable i polifacètic artista compagina l’activitat creativa de la seva companyia amb la participació com a director coreogràfic i de moviment en diferents espectacles teatrals, operes i musicals, treballant amb reconeguts directors d’escena com Josep Costa o Pere Planella, destacant entre d’altres Follies (2003), El vino en un barco (2004), La bella Galatea (2006) i Flamec ohh! (2007). Des del 2000 forma part del reconegut grup de teatre The Chanclettes com a coreògraf i intèrpret. Roberto G. Alonso també ha fet incursions en el mon del periodisme publicant diversos articles d’opinió i entrevistes a la revista Zero i participant al programa radiofònic La Transversal de RNE dirigit per Paco Tomás. Ha col•laborat amb la particular artista de la contra cultura La Terremoto de Alcorcón i amb Pedro Almodovar a la estrena de Volver. També ha fet d’actor al projecte fotogràfic Fotos bordadas dirigit per Lorenzo i Pascuale Caprile (2007) i al cinema en els curtmetratges de José Martret Todas (2007) i de Belén Herrera de la Osa Estrella (2008).

Roberto G. Alonso / Disseny gràfic:

Enric Jardí

Enric Jardí / Escenografia:

Alejandro Andújar

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, llicenciat en Escenografia per la Reial Escola Superior d’Art Dramàtic, becat per l’Akademie der Bildende Künste de Munic, becat per la Unió de Teatres Europeus, becat per la Fundació José Estruch; Masterclass a càrrec de Guy Claude Francoise, Richard Hudson, Anna Kontek i José Manuel Castanheira. Entre els seus treballs, hi destaquen: Escenografia i vestuari a Inauguración de Václav Havel, amb direcció de Rafael Cea de Liébana; vestuari a Nigthmare, de Rafa Ruiz i Marta Schinca (Festival Quijote de París); vestuari a Selva de amor, de Lope de Vega, amb direcció de Rafa Ruiz per a la Compañía Zascandil; escenografia i vestuari a Disidente, claro de Michel Vinaver, amb direcció de Nacho Sevilla; escenografia a The James Dean’s sweet dream, de Fernando Heras; escenografia a La azotea de las malvas de Fernando Heras; escenografia i vestuari a El Plauto de Carlos Trias, direcció de Rafael Cea de Liébana (Festival d’Estiu de Varsòvia i Festival de Teatre Clàssic d’Alcalá de Henares); escenografia i vestuari a El Castigo sin venganza de Lope de Vega, amb direcció de Yolanda Porras; escenografia a Sólo para Paquita, d’Ernesto Caballero (Txalo Producciones); escenografia i vestuari a He visto dos veces el cometa Halley, d’Ernesto Caballero (Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales); Garcilaso Cortesano, amb direcció de Carlos Aladro (producció del Teatro de la Abadía); vestuari a Himmelweg, de Juan Mayorga, amb direcció d’Antonio Simón, per al CDN; vestuari a La voz humana, de Jean Cocteau i Francis Poulenc, amb direcció de Gerardo Vera, producció del Teatro de la Zarzuela; vestuari a Divinas palabras de Valle-Inclán, amb direcció de Gerardo Vera i producció del CDN; vestuari d’Un enemigo del pueblo, amb direcció de Gerardo Vera i producció del CDN. Així mateix, ha estat ajudant de vestuari de Sabinne Moynck a Dos Molieres, Gerardo Vera a Macbeth per al Teatro Real, i Frederic Amat a Roberto Zucco (CDN). Ha participat en nombroses exposicions, entre les quals la col•lectiva de joves escenògrafs europeus de la UTE (Institut del Teatre de Barcelona); exposició d'escenografia per a l'òpera Simon Boccanegra al Centro Colón de Gran Canària; exposició amb el grup Encuentro Casual al Col•legi d'Arquitectes d'Extremadura.

Alejandro Andújar / Fotografia:

David Ruano

David Ruano / Il·luminació:

Albert Faura

Albert Faura / Maquinista:

Jordi Fuster

Jordi Fuster / So:

Roger Ábalos

Roger Ábalos / Vestuari:

Alejandro Andújar

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, llicenciat en Escenografia per la Reial Escola Superior d’Art Dramàtic, becat per l’Akademie der Bildende Künste de Munic, becat per la Unió de Teatres Europeus, becat per la Fundació José Estruch; Masterclass a càrrec de Guy Claude Francoise, Richard Hudson, Anna Kontek i José Manuel Castanheira. Entre els seus treballs, hi destaquen: Escenografia i vestuari a Inauguración de Václav Havel, amb direcció de Rafael Cea de Liébana; vestuari a Nigthmare, de Rafa Ruiz i Marta Schinca (Festival Quijote de París); vestuari a Selva de amor, de Lope de Vega, amb direcció de Rafa Ruiz per a la Compañía Zascandil; escenografia i vestuari a Disidente, claro de Michel Vinaver, amb direcció de Nacho Sevilla; escenografia a The James Dean’s sweet dream, de Fernando Heras; escenografia a La azotea de las malvas de Fernando Heras; escenografia i vestuari a El Plauto de Carlos Trias, direcció de Rafael Cea de Liébana (Festival d’Estiu de Varsòvia i Festival de Teatre Clàssic d’Alcalá de Henares); escenografia i vestuari a El Castigo sin venganza de Lope de Vega, amb direcció de Yolanda Porras; escenografia a Sólo para Paquita, d’Ernesto Caballero (Txalo Producciones); escenografia i vestuari a He visto dos veces el cometa Halley, d’Ernesto Caballero (Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales); Garcilaso Cortesano, amb direcció de Carlos Aladro (producció del Teatro de la Abadía); vestuari a Himmelweg, de Juan Mayorga, amb direcció d’Antonio Simón, per al CDN; vestuari a La voz humana, de Jean Cocteau i Francis Poulenc, amb direcció de Gerardo Vera, producció del Teatro de la Zarzuela; vestuari a Divinas palabras de Valle-Inclán, amb direcció de Gerardo Vera i producció del CDN; vestuari d’Un enemigo del pueblo, amb direcció de Gerardo Vera i producció del CDN. Així mateix, ha estat ajudant de vestuari de Sabinne Moynck a Dos Molieres, Gerardo Vera a Macbeth per al Teatro Real, i Frederic Amat a Roberto Zucco (CDN). Ha participat en nombroses exposicions, entre les quals la col•lectiva de joves escenògrafs europeus de la UTE (Institut del Teatre de Barcelona); exposició d'escenografia per a l'òpera Simon Boccanegra al Centro Colón de Gran Canària; exposició amb el grup Encuentro Casual al Col•legi d'Arquitectes d'Extremadura.

Alejandro Andújar

Crítiques Express

+
El muntatge li ha sortit breu, aquesta vegada, a Pau Miró. I més val així, sense forçar, que no pas que s'hagi d'allargassar per acontentar el públic.
+
Fructífera simbiosi entre les T de Teatre i Pau Miró.

Crítiques

  • Dones com jo

    Del nou espectacle de T de Teatre es poden dir dues coses inqüestionablement bones. La primera, de fet, gairebé no cal ni dir-la, perquè és ben sabuda per tots i totes vosaltres: aquestes noies són unes actrius de primera que saben modular a la perfecció tant la química que existeix entre elles com ...
  • Dones com jo

    Del nou espectacle de T de Teatre es poden dir dues coses inqüestionablement bones. La primera, de fet, gairebé no cal ni dir-la, perquè és ben sabuda per tots i totes vosaltres: aquestes noies són unes actrius de primera que saben modular a la perfecció tant la química que existeix entre elles com ...
  • Dones en crisi

    L’arquitecta està trista, què deu tenir l’arquitecta? L’arquitecta és un dels quatre personatges femenins que participen en {Dones com jo}, un espectacle escrit i dirigit per Pau Miró i fet a mida per a les actrius de T de Teatre. Les quatre dones coincideixen en un pis interinament desocupat, on l...
  • El riure més glaçat de les de T de Teatre

    El públic de T de Teatre entra a la platea amb el somriure posat. Vol que la històrica companyia femenina (ara torna en versió original de quatre dones i ningú més a escena) els satisfaci aquest desig. I per això, a la mínima, proven d'esclatar amb el seu diàleg picat d'amigues i actrius que saben p...
  • Fusió Miró/T de Teatre

    Un dia van veure passar el dramaturg Pau Miró per allà i a les quatre integrants de T de Teatre els va semblar que la intriga de l'obra {Els jugadors}, amb homes dels seixanta anys, (Teatre Lliure de Gràcia) es podia ampliar i reinventar amb quatre dones com elles. I així va ser com l'autor, en un p...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

'Dones com jo' uneix Pau Miró i les T de Teatre al Teatre Romea


Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Comèdia
Idioma: Català