La Mercè 2018
Fira Mediterrània 2018

Barcelona diumenge,   23 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores

Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor música: Paco Ibáñez
Autor text: Federico García Lorca
Direcció:

Joan Ollé

Professor de l’Institut del Teatre, director del STI (Sitges Teatre Internacional) del 1992 al 2001. Ha estat membre de l’Equip de Direcció Artística del Teatre Lliure el 2003 i el 2004. Es va iniciar com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos (1974) i Nocturn per acordió (1975), espectacles a partir de textos de Joan Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll- Dagom. Els anys 1977 i 1978 va dirigir dos èxits seguits que van consolidar la seva carrera: No hablaré en clase, de Josep Parramon i el mateix Joan Ollé i Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Mª Benet i Jornet i Terenci Moix. Entre els muntatges que va dirigir als anys vuitanta cal esmentar Els Pledejaires, de Jean Racine (1983); Baal de Bertolt Brecht al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya; Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre, de J. Sanchis Sinistierra amb el Teatro Fronterizo i Teatropolitán (1986); Antígona, de Salvador Espriu al Festival de Teatro Clásico de Mérida (1987) i Un any sense estiu, de Catherine Anne, a la Gàbia Teatre (1988). Als noranta va dirigir, entre d’altres, Rossiniana, de Gioacchino Rossini, Franco Di Francescantonio i Joan Ollé, una producció del Teatre Grec i del Gran Teatre del Liceu (1990); L’hora dels adéus, de Narcís Comadira, Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1995); De poble en poble, de Peter Handke, Festival Grec-96 (Premi Ciutat de Barcelona 1996); Accident, de Lluïsa Cunillé, Mercat de les Flors (Premi de les Lletres Catalanes 1997) i Así que pasen cinco años, de Federico García Lorca, Festival Grec de Barcelona, Festival de Otoño de Madrid (1998). El 2002 dirigeix Víctor o els nens al poder de Roger Vitrac, Sala Fabià Puigserver, i Fedra de Jean Racine, una producció de Festival Temporada Alta-2002, Festival Grec de Barcelona i Les Estivales de Perpinyà. El 2003 va estrenar L’hora en què res no sabíem els uns dels altres, de Peter Handke, al Mercat de les Flors, una producció del Festival Grec de Barcelona i Cròniques Catalonia Splendens al XVII Festival Castell de Peralada, amb direcció musical de Jordi Savall. El 2004 va estrenar Sis personatges en busca d’autor de Luigi Pirandello, i L’oncle Vània, d’Anton Txèkhov, a la Sala Fabià Puigserver, i La plaça del diamant al Festival Castell de Peralada, un espectacle basat en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda que ha arribat a les 150 representacions. El 2006 va presentar L’illa del tresor (cabaret de paraules), una versió teatral del programa que va fer des del 1996 en col·laboració amb l’escriptor Joan Barril per a TVC (Premi Nacional de Televisió 2005) i La verdad de las mentiras, una lectura amb Mario Vargas Llosa i Aitana Sánchez-Gijón. A la Sala Fabià Puigserver ha estrenat també El malentès, d’Albert Camus. I al Festival de Teatro Clásico de Mérida, Odiseo y Penélope, de M. Vargas Llosa. El 2007 va estrenar una versió teatral de la novel·la Soldados de Salamina, de Javier Cercas, també va dirigir l’espectacle inaugural de la presència de la literatura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt. La tardor del 2007 dirigeix Coral Romput, de Vicent Andrés Estellés, espectacle amb el qual s’inaugurava EL CANAL Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona. El 2008 estrena al Festival de Barcelona Grec El Ángel exterminador, de Luis Buñuel i Luis Alcoriza i Yvonne, princesa de Borgonya, de W. Gombrowicz al Teatre Lliure. Al 2009 ha presentat al Festival Catalan Days a Nova York una lectura dramatitzada de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda amb l’actriu Jessica Lange. També al 2009 ha estrenat El quadern gris, de Josep Pla, una coproducció de EL CANAL i el Grec ’09 Festival de Barcelona i El jardí dels cinc arbres a partir de textos de Salvador Espriu, un espectacle produït pel Canal, el CAER, el CAET i el Teatre Principal de Palma.

Joan Ollé
Producció: Teatre Nacional de Catalunya

Lorca ens parla del dolor, de l'amor i de la por a la solitud.

Sinopsi de Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores

Federico García Lorca va mantenir un estret vincle amb la ciutat de Barcelona, en la qual arribaria a estrenar dues de les seves obres, Mariana Pineda i Doña Rosita la Soltera. L’any 1935, la companyia de Margarida Xirgu va estrenar Doña Rosita al Teatre Principal Palace de Barcelona i aquesta va ser l’última obra que estrenaria en vida. Rosita, una noia òrfena que viu a casa dels seus oncles, a Granada, es veu obligada a separar-se del seu promès, que marxa a l’Argentina amb la seva família. Abans de marxar, però, aquest promet a Rosita que tan aviat com pugui tornarà per casar-s’hi, si ella està disposada a esperar-lo. La noia espera, però la situació es prolonga durant anys, mentre l’ambient opressiu i indiscret de la ciutat de províncies va caient sobre la família com una llosa cada cop més pesada. Situant les fronteres del temps en el centre de la tragèdia contemporània, García Lorca evidencia les tensions irresolubles d’una cultura cronològica en què l’esperança ocupa un espai preeminent, malgrat no saber sovint què s’espera ni per què. Amb el mirall de la rosa mutabile cultivada per l’oncle de la protagonista, que en el curs d’un sol dia neix d’un vermell intens i es va emblanquint fins a perdre els últims pètals, el poeta ofereix un àcid retrat de la vida d’aquesta «Rosita» que creu haver-se d’enfrontar al pas dels mesos i acaba topant contra la seva manera de viure i d’entendre l’espera.

Repartiment

Alba Pujol

Actriu formada a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. En la seva curta carrera s’hi compten dos muntatges destacats: Nausica, de Joan Maragall, dir. Hermann Bonnin, i Autorretrat III, de Tennessee Williams. Actualment interpreta Desdèmona a la gira d’Otel·lo, de W. Shakespeare, dir. Carlota Subirós.

Alba Pujol /

Albert Triola

ALBERT TRIOLA - actor 10 de novembre de 1973 (Mataró, 1973) Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona (1997) on rep una beca per estudiar a la Scuola Europea per l’Arte dell’Attore a San Miniato, Pisa (1996). Cursos amb Javier Daulte (2003/2004). Com a actor: Els últims muntatges en què ha participat són: 2007 - Un lloc conegut de Daniela Feixas. Dir.: Carme Portaceli. Sala Muntaner. 2007 - Qui a casa torna de Harold Pinter. Dir.: Ferran Madico. Teatre Nacional de Catalunya. 2006 - Push up 1-3 de Roland Schimmelpfennig. Dir: Juan C. Martel Bayod. Sala Beckett. 2005/2006 - A Electra le sienta bien el luto d’Eugene O’ Neill. Dir: Mario Gas. Mérida, Madrid i en Gira per Espanya. 2005/2006 - La Orestiada d’Èsquil. Dir: Mario Gas. Madrid, Barcelona i en Gira per Espanya. (2005-2006). 2005 - El diable compartit de Fabrice Melquiot. Dir: Roberto Romei. Teatre Nou Tantarantana. 2004 - 4D òptic de Javier Daulte. Dir. Javier Daulte. Londres. Fronteras Latin Festival. Barcelona. Antic Teatre. 2004 - Génova 01 de Fausto Paravidino. Dir: Carme Portaceli. Festival Grec. 2004 - Això és una cadira de Caryl Churchill. Dir: Briguitte Luik. Artenbrut. 2004 - Hamlet Màquina de Heiner Müller. Dir: G.Balañà. Teatre Lliure. 2003/04 - Flor de otoño de Jose Mª Rodríguez Méndez. Dir: Josep Costa. Artenbrut. 2003 - Just la fi del món. De Jean-Luc Lagarce. Dir: Roberto Romei. Teatre Nou Tantarantana. Grec 2003. Altres: El Somni d’una nit d’estiu, La filla del mar, Esperando a Godot, Titus Andrònic, Mare Coratge i els seus fills, Antígona, El tercer policia, Ricard Tercer, Fashion feeling music, Tango, Mesura per mesura, Salvats.

Albert Triola / Candella Serrat /

Carme Elias

En teatre ha participat entre altres als següents espectacles: El ventall de Lady Windermere (Dir. Josep Maria Mestres); 84 Charing Cross Road (Dir. Isabel Coixet); La gaviota (Dir. Amelia Ochandiano); Calígula (Dir. Ramon Simó); La dama enamorada (Dir. Rafel Duran); Els gegants de la montanya (Dir. Georges Lavandaunt); Las últimas lunas (Dir. José Luis García Sánchez); Acreedores (Dir. Juan Carlos Coraza); La doble inconstancia (Dir. Miguel Narros); Casi una diosa (Dir. Miguel Narros); La quinta columna (Dir. Ariel García Valdés); El hombre del destino (Dir. María Ruiz); El misantrop (Dir. Josep Maria Flotats); Lorenzaccio (Dir. Josep Maria Flotats); El dret d'escollir (Dir. Josep Maria Flotats); Madame de Sade, de Yukio Mishima (Dir. Josep Maria Flotats); La gata sobre el tejado de zinc (Dir. Carlos Gandolfo); Absalón (Dir. José Luis Gómez); Terra baixa (Dir. Josep Montanyes); La gaviota (Dir. Herman Bonnin). En cinema ha intervingut a pel•lícules com: Los aires difíciles (Dir. Gerardo Herrero); Cien maneras de acabar con el amor (Dir. Vicente Pérez Herrero); Bestiario (Dir. Vicente Pérez Herrero); Manos de seda (Dir. César Martínez); No se lo digas a nadie (Dir. Francisco Lombardi); Pesadilla para un rico (Dir. Fernando Femán Gómez); En brazos de la mujer madura (Dir. Manuel Lombardero); Menos que cero (Dir. Ernesto Tellería); El hombre de arena (Dir. Vicente Pérez Herrero); La flor de mi secreto (Dir. Pedro Almodóvar); Los peores años de nuestra vida (Dir. Emilio Martínez Lázaro); Els de davant (Dir. Jesús Garay); Pont de Varsòvia (Dir. Pere Portabella); Puzzle (Dir. Luis José Comerón); Stico (Dir. Jaime de Armiñán); Entre paréntesis (Dir. Simón Fábregas); Victòria (dir. Antoni Ribas). En televisió ha participat a: Mar de fons (TV3); 7 vidas (Telecinco); Mirall trencat; Antivicio (Antena 3); Dones d'aigua (Dir. Jesús Segura); Turno de oficio II (Dir. Manolo Matji); Turno de oficio.

Carme Elias / Enric Cambray /

Enric Majó

Rubí (Vallès Occidental). Consumat actor de l’escena teatral catalana, la trajectòria teatral d’Enric Majó s’ha desenvolupat essencialment a Barcelona. Des del seu començament al teatre Poliorama l’any 1965 amb Después de la caida dirigida per Adolfo Marsillach fins a Me gustas dirigida per ell mateix i estrenada a l’Espai Brossa l’any 2004. Entre les obres en les quals ha intervingut com a actor destaquen: Ronda de mort a Sinera de Salvador Espriu i Ricard Salvat, dirigida per Ricard Salvat. 1969. Terra baixa d’Àngel Guimerà, dirigida per Josep Montanyés i Josep Maria de Segarra. 1981. El mercader de Venecia de William Shakespeare, dirigida per Sergi Belbel. 1994 L’autèntic inspector Hound de Tom Stoppard, dirigida per Tamzin Townsend. 1999 Ronda de mort a Sinera de Salvador Espriu i Ricard Salvat, dirigida per Ricard Salvat. 2002 Pel davant … i pel darrera de Michael Frayn, dirigida per Alexander Herold. 2003 Sis personatges en busca d’autor de Pirandelo, dirigida per Joan Oller. 2004 Intèrpret de personatges dramàtics per a la televisió, entre ells destaca la seva magnifica recreació de Francisco de Goya a la sèrie Goya dirigida per José Ramón Larraz. També ha participat a les series catalanes Nissaga de poder i Nissaga l’herència. Com a actor cinematogràfic l’hem vist a El pájaro de la felicidad de Pilar Miró, Souvenir de Rosa Vergés, Puta Miseria de Ventura Pons i més recentment a El sueño de Ibiza de Igor Fioravanti.

Enric Majó /

Joan Anguera

Joan Anguera / Laura Guiteras / Marta Betriu /

Mercè Arànega

Llicenciada en Art Dramàtic per l' Institut del Teatre de Barcelona (1980) Estudis de Pantomima amb Pawel Rouba (1979) Estudis de Commedia dell´Arte amb Carlo Boso, seleccionada per a la Trobada Internacional d'Avinyó. Becada per la Generalitat de Catalunya (1981-82) Estudis Mètode Stanislavsky amb Carlos Gandolfo (1981 i 83) TEATRE: 2003 Àrea privada de caça, d'Enric Nolla. Dir. Rafel Duran. TNC. 2002/03 Geloses, d' Esther Vilar. Dir. Teresa Devant. 2001/02 Bodas de sangre, de F. García Lorca . Dir. Ferran Madico. Les variacions Goldberg, de George Tabori. Dir. Àlex Rigola. 2000 Hurracán, d'Enric Nolla. Dir. Rafael Durán. Cartas de amor a Stalin, de Juan Mayorga. Dir. José Sanchís Sinisterra. 1999 El suicida, de Nikolai Erdman. Dir. Magda Puyo. Bernadetta xoc. Dir. Magda Puyo. 1998/99 Las Presidentas, de Werner Schwab. Dir. Carme Portaceli. 1998 Periferia Koltès, textos de Bernard-Marie Koltès. Dir. Rafael Durán. 1997 Ivanov, de Chejov. Dir. Gennadi Korotkov. 1996 L´amant, de Harold Pinter. Dir. Pere Sagristà. 1994 E.R., de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Josep Montanyès. 1993 Viatge a la felicitat. Dir. Pere Planella. 1992 La luna de Valencia, de Jaime Salom. Dir. Ricard Reguant. 1991 Indian Summer, de Rodolf Sirera. Dir. Guillermo Heras. 1990 Terra Baixa, d' Àngel Guimerá. Dir. Fabià Puigserver. 1989 Por los pelos, de Paul Pörtner. Compañía Salvador Collado. 1988 La primera de la classe, de Rodolf Sirera. Dir. Lurdes Barba. Teatre d'Horta (Barcelona) 1987 Pels pèls, de Paul Pörtner. Dir. Pere Planella. 1985/86 Pel davant i pel darrera, de Michael Frayn. Dir. Alexander Herold. 1983/85 Glups, de Dagoll Dagom. 1983 El cafè de la marina, de Josep M. de Sagarra. Dir. Juan-German Schroeder. 1982 Els Beatles contra els Rolling Stones, de J. Mesalles y M. Casamayor. Dir. Jordi Mesalles. Peer Gynt, de Henrik Ibsen. Dir. Francesc Nel.lo. 1981 L´impromptu de Versalles, de Molière. Dir. Lluís Pasqual. El gran teatro natural de Oklahoma, de Sanchis Sinisterra/Kafka. Dir. José Sanchís Sinisterra. 1980 Un lloc entre els morts, de Maria Aurèlia Capmany Dir. Josep Montanyès. El mal de la juventud, de F. Bückner. Dir. Jordi Mesalles. CINEMA: 2004 “Beatriz/Barcelona”, de Claudio Zulián. 2001 “Anita no pierde el tren” Dir. Ventura Pons. 1997 “El pianista” Dir. Mario Gas. 1994“El porqué de las cosas” Dir. Ventura Pons. 1993 “Rosita, please” Dir: Ventura Pons. 1992 “Cucarachas” Dir: Toni Mora. TV: (principals treballs) 2000/04.-El cor de la ciutat Sèrie per a TV3. 2000.- Valèria TV movie para TV3 Dir. Sílvia Quer. 1999.- Junts TV movie para TV3 Dir. Mireia Ros. 1995.- La sucursal TV movie para TV3 Dir. Jesús Font. 1994.- Dones i homes TV movie para TV3. Dir. Antoni Verdaguer. 1994/98.- Estació d´enllaç Sèrie para TV3. 1989.- La prueba curtmetratge. Dir. Enric Galcerán PREMIS: 2001.- Premi FIPA d´Or a la millor interpretació femenina en el Festival Internacional de Productes Audiovisuals de Biarritz per Valèria TV movie per a TV3 (Dir. Sílvia Quer) 1994.- Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat a la millor interpretació femenina per “Rosita, please” (Dir. Ventura Pons) 1989.- Accèsit de interpretació femenina en el Festival Internacional de Cinema de Barcelona per el curt La prueba Premio Margarita Xirgu per El amante de Harold Pinter.

Mercè Arànega /

Mireia Llunell

Mireia Llunell / Nora Navas /

Oriol Genís

Ha estudiat interpretació a l´Institut del Teatre de Barcelona. Tècnica vocal amb diversos professors de cant: Lina Richarte, Joaquím Proubasta, Sjabbe van Selfhout i Alejandra Spagnuolo i María de Vega. Cursos de comèdia musical amb Hellen Gallagher, sobre Shakespeare amb Konrad Zchiedrich, Penny Cherns i Sue Weston, curs d´ interpretació amb Carol Rosenfeld i stage al Théâtre du Soleil amb Ariane Mnouchkine. És fundador de diversos grups i companyies de teatre: Terrabastall-Tall-Ball-Ventall, ( especializat en teatre de carrer), Teatre de l´àngel A.C. (espectacles de petit format: SOLDADITO VALIENTE, cabaret antimilitarista, ANDRÉS VILLARROSA i EL DUO DE LA SUDAFRICANA, espectacle inspirat en el món de la sarsuela), Teatre Al Ring i actualment és el director y fundador de la companyía Teatre de Calaix S.C.C.L. i L´Arrencacors. TREBALLS TEATRALS 2008 Els assassinats del carrer de la Morgue d’ EDAGAR ALLAN POE. Direcció de Josep Mª Miró. 2007 Assajant Pitarra de LLUÏSA CUNILLÉ I XAVIER ALBERTÍ. Sala petita del Teatre Lliure de Montjuïc. Direcció de Xavier Albertí. 2007 Boris Vian, constructor d’imperis, reposició Sala Muntaner, direcció Xavier Albertí. 2007 El dúo de la Africana un espectacle de XAVIER ALBERTÍ i LLUÍSA CUNILLÉ. Teatre Lliure, sala Fabià Puigserver. 2006 Crónica sentimental de España amb textos de MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Temporada Alta ’06 i Sala Muntaner. 2006 La nit capgirada (La nuit à l’envers) de Xavier Durringer. Direcció IMA RANEDO. Versus Teatre. 2006 Al fil de la mar de Ramon Gomis. Direcció de MANUELA LORENTE. Versus Teatre. 2005-2006 PPP sobre textos de PIER PAOLO PASOLINI. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Espai Lliure. Teatre Lliure. 2005 Pulsió (Der Drang) de FRANZ XAVER KROETZ. Cia Teatre de Calaix. Direcció GLÒRIA BALAÑÀ i ALTIMIRA. Teatre Zorrilla de Badalona. 2005 L´home de teatre de THOMAS BERNHARD. Cia Lluís Homar. Direcció XAVIER ALBERTÍ. Teatre Lliure de Montjuïc. 2004 Buits de Toni Martín. Cia teatre de Calaix. Direcció LURDES BARBA. Teatre Nou Tantarantana. 2003-2004 Boris Vian, constructor d´ imperis cançons de BORIS VIAN. Cia L´Arrencacors. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. 2003 Vermell, negre i ignorant de EDWARD BOND. Direcció de Manuel Dueso. Festival de Sitges i Sala Muntaner. 2002 El nas a partir d´una narració de N. GÒGOL. Cia Teatre de Cordó. Premi Rialles al millor espectacle infantil 2002. 2002 Troilus i Cressida de W. SHAKESPEARE. Grec 2002. Cia Cae la Sombra. Director XAVIER ALBERTÍ 2001 Mort accidental d´un anarquista de DARIO FO. Club Capitol. Sala 2. Cia. Teatre de Calaix . Director PERE PLANELLA. 2001 Kavafis (Recital de poemes de KONSTANDINOS P. KAVAFIS), directores MARIONA ROSSELLÓ y MANEL DUESO. Versus Teatre. 2000 El tiet Vània d´ A. P. TXÈKHOV, director JOSEP MINGUELL. Grec 2000 CIA Teatre de Calaix. Teatre Nou Tantarantana 1999 Mn, Choufleri restera chez lui opereta de J. OFFENBACH. Centre Cultural Barrades de l’Hospitalet 1999 La Comèdia dels Errors de W. SHAKESPEARE, directora HELENA PIMENTA. Teatre Nacional de Catalunya 1999 Brecht por Brecht, direcció de MARIO GAS. Teatro Albeniz, Madrid 1999 L´ especulador de DAVID GREIG, director PHILIP HOWARD. Al Mercat de les Flors, Grec ´99. 1999 Vernissatge de VÁCLAV HAVEL, Direcció de JOSEP MINGUELL. Cia Teatre de Calaix. Artenbrut i Teatre del Sol de Sabadell. 1998 Sweeney Todd de STEPHEN SONDHEIM, Direcció de MARIO GAS/MANOLO GAS. Reposició al Teatro Albéniz de Madrid. 1997 Hotel de mala mort Estranyament estrany de JOAN CAVALLÉ, Direcció EVER MARTIN BLANCHET. Versus Teatre Grec 97. 1997 Epifania del Amor, recital de poemes de K. P. KAVAFIS, Direcció de MANEL DUESO y MARIONA ROSSELLÓ. Versus Teatre cicle Poetes i profetes. 1997 El retaule del flautista de JORDI TEIXIDOR, Direcció de J. L. BOZZO. Teatre Condal. 1996 Càndid de VOLTAIRE - BERNSTEIN, Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Teatre ROMEA, Centre dramàtic de la Generalitat. 1995 Sweeney Todd de STEPHEN SONHEIM, Direcció de MARIO GAS i MANOLO GAS. Teatre POLIORAMA, Centre dramàtic de la Generalitat. Muerte accidental de un anarquista de DARIO FO, direcció d´ÁNGEL ALONSO. De gira per diversos teatres de l´estat espanyol. 1994-1995 La extraña pareja de NEIL SIMON, direcció d´ÁNGEL ALONSO. Teatre Borràs. 1994 L´hort de cirerers d´ANTON P. TXEKHOV, direcció de KONRAD SCHIEDRICH. Cia Talleret de Salt. Mercat de les Flors. Grec 94. El cercle de guix, segons BERTOLT BRECHT, Direcció de CARLO FORMIGONI. Cia JOVE TEATRE REGINA. Leonce i Lena de GEORG BUCHNER, Direcció de MAURICI FARRÉ. Cia Teatre al Ring. Teatre REGINA. Aquell boig d´en Jourdain de MIJAIL BULGAKOV, Direcció de JOAN ANTON SÁNCHEZ. Cia DAU RODÓ. Teatre REGINA. Pedro y el Capitán de MARIO BENEDETTI, Direcció de VÍCTOR HERNANDO. Cia TEATRE DE LA RIERETA. SCHAUPLATZ TEATHER de Berlin. L´illa d´ ATHOL FUGARD, Direcció de MAURICI FARRÉ. Cia Teatre al Ring. Sala BECKETT. La flauta màgica de W. A. MOZART i E. SCHIKENADER, direcció de FABIÀ PUIGSERVER. Teatre LLIURE. Bandoleres d´ARMONIA RODRÍGUEZ amb GRUP INDEPENDENT DE TEATRE (N.I.T.) Quin cop! espectacle de Commedia dell´Arte, Direcció de RAMON TEIXIDOR. Amb la Cia N.I.T. El gran màgic d´Oz de FRANK L. BAUM y El gran Claus i el petit Claus, segons H.C. ANDERSEN amb la Cia. U DE CUC TEATRE. Les joguines oblidades de JORGE DÍAZ , Direcció de JOAN M. GUAL. Cia LA TREPA CINE I TELEVISIÓ Andorra con Direcció de J.M. GUELL Poble Nou Milagro! y Tiempos pasados cortos de l´ESCAC Direcció de ÀLEX LLOPIS. El segundo nombre de Carlos Plaza El mayor negocio del mundo El Premi episodio de Carvalho (por emitir) Las vidas de Celia de Antonio Chavarrias Atlas de geografia humana de Azucena Rodríguez. El coronel Macià de Josep Mª Forn Diversos treballs de publicitat: Nescafé oro, Madame Brioix de Bimbo, Banesto, Agua de Veri, Hojiblanca, etc.

Oriol Genís / Victòria Pagès

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció: Iban Beltran / Ajudant d'escenografia:

Elisenda Pérez

Elisenda Pérez / Arranjaments: Dani Espasa / Caracterització: Núria Llunell / Escenografia:

Sebastià Brosa

Estudis de disseny d’interiors a l’escola EINA, i d’escenografia a l’Institut del Teatre. Espectacles destacats: • M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 • El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana. Dir. Joan Castells. TNC Sala Petita. 2009 • El jardí dels cinc arbres. A partir de textos de Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta. TNC. 2009 • Present vulnerable. Cia. Raravis. Andrés Corchero-Rosa Muñoz. TNC Sala Petita. 2009 • Trueta d’Àngels Aymar. Dir. Àngels Aymar. TNC Sala Tallers. 2009 • Dublín Carol de Conor Mcpherson. Dir. Manel Dueso. Sala Beckett. 2008 • Entremès de dos estudiants . Dir. Iban Beltran. Auditori Sant Francesc.11a fira de la Mediterrània. Manresa. 2008 • El Ángel exterminador de Luis Buñuel. Dir. Joan Ollé. Teatre Grec / Palacio de Congresos Expo Zaragoza. 2008 • N&N. Una parella jove busca pis a Barcelona de Marc Rosich. Dir. Antonio Calvo. Sala Beckett. 2008 • Un fill, un llibre, un arbre de Jordi Silva. Dir. Antonio Calvo. TNC Sala Tallers. 2008 • Una mujer en transparencia d’Eva Hibernia. Dir. Eva Hibernia. TNC Sala Tallers. 2008 • Garrick d’El Tricicle. 2007 • Party line de Marc Rosich. Dir. Andrea Segura. Sala Beckett. 2007 • Molta Aigua de Carles Mallol. Dir. Víctor Muñoz i Calafell. Sala Beckett. 2007 • Soldados de Salamina. Dir. Joan Ollé. Teatre Romea. 2007 • Escenografia a l’obra En defensa dels mosquits albins de Mercè Sàrrias. Dir. Carol López. TNC Projecte T6. 2007 • Escenografia a l’obra El jardí abandonat de Santiago Rusiñol. Dir. Francesc Nel•lo. Espai Escènic Joan Brossa. Gener 2007 • Escenografia a l’obra Party line de Marc Rossich. Dir. Andrea Segura. El Teatret. Festival LOLA d’Esparraguera. Novembre 2006 • Escenografia de l’obra Vells temps de Harold Pinter. Dir. Rosa Novell. Sala Beckett. Festival Grec 06. Juliol 2006 • Escenografia de l’obra Last chance (última oportunitat). Direcció i dramatúrgia de Carol López. Teatre Bartrina Reus. Espai Lliure. Abril 2006 • Escenografia de l’obra L´home coixí de Martin MacDonagh. Dir. Victor Muñoz. Teatre Estudi. Març 2006 • Escenografia conjuntament amb Bibiana Puigdefàbregas a l’obra European House. Pròleg d´un Hamlet sense paraules. Dir. Àlex Rigola. Cia Teatre Lliure. Al teatre de Salt. Girona. Temporada Alta. Desembre 2005. Premi Butaca 2007

Sebastià Brosa / Il·luminació: Lionel Spycher / Moviment: Andrés Corchero / So:

Damien Bazin

Caen, França, 1977. Treballs com a dissenyador de so: • • M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 • Boulevard de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2009 • El jardí dels cinc arbres. A partir de textos del Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta Girona. 2009 • JULIA SMELLS like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Grec 2009 • Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martinez. Teatre Borràs. Grec 2009 • El quadern gris de Josep Pla. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. Grec 2009 • L'enigma. Coreògrafs: Montse Colomé, Santi Sempere i Tomeu Vergés. TNC Sala Tallers. 2009 • La nit més freda (Veus a l’exili). Dir. Teresa Vilardell. TNC Sala Tallers. 2009 • Germana Pau de Víctor Català. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Romea. 2009 • La pimera cançó. Dir. Anna Llopart. Foyer del Liceu. 2009 • Una comedia espanyola de Yasmina Reza. Dir. Sílvia Munt. Teatro Valle-Inclán de Madrid. TNC Sala Gran. 2009 • Germanes de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2008 • Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008 • Brossalobrossotdebrossat de Carles Santos. Teatre de Salt i Teatre Lliure. 2008 • Su seguro servidor, Orson Welles de Richard France. Dir. Esteve Riambaud. Teatre Romea. 2008 • El ángel exterminador de Luis Buñuel i Luis Alcoriza. Dir. Joan Ollé. Grec 2008 • Rodoreda. Retrat imaginari de Carlota Subirós. Mercat de les Flors. 2008 • Vides Privades de Noel Coward. Dir. Jordi Prat. Sala La Planeta, Girona. Temporada Alta. 2008 • El Vestit Nou de l'Emperador de H.C. Andersen. Adaptació i dir. Anna Llopart. Música d'Ignasi Terraza. Teatre de Salt (Temporada Alta) i Sala Gran del TNC. 2008 • Somnis i pregàries d'Isaac el Cec, Ensemble Athenea. Dir. Jordi Prat i Coll. Auditori de Girona. 2008 • Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat. CAER i Teatre Lliure. 2007 • En defensa dels mosquits albins de Mercè Sàrries. Dir. Carol López. TNC Sala Tallers. 2007 • Soldados de Salamina de Javier Cercas. Dir. Joan Ollé. Teatre Romea. 2007 • Pensaments escrits al caure de les fulles d’Ayub Khan-Din. Dir. Jordi Prat. Temporada Alta. 2007 • Inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt (Cultura catalana singular i • universal). Dir. Joan Ollé. 2007 • El fervor de la perseverança de Carles Santos. Teatre Lliure. 2006 • La mujerfranquícia. Direcció i text Raquel Tomàs. Sala Planeta. Temporada Alta. 2006 • Nausicaa de Joan Maragall. Dir. Hermann Bonnín. Grec 2006 • Bales i ombres de Pau Miró. Dir. Pau Miró. Teatre Lliure. Espai Lliure. 2006 • Ofegades de Jordi Prat i Coll. Teatre de Ponent Granollers. 2006 • La meua filla sóc jo de Carles Santos. Teatre Lliure. 2005 • Obra vista de Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2005 • Amnèsia de fuga de Roger Bernat. Mercat de les Flors. Grec 2004 • El compositor, el cuiner, la cantant i la pecadora de Carles Santos. TNC Sala Tallers. 2003

Damien Bazin / Vestuari: Míriam Compte

Crítiques Express

+
Un muntatge estilitzat, net, clar, poètic, que enlluerna amb la jovialitat del primer acte, el vellutat del segon i les tenebres del tercer.

Crítiques

  • Doña Rosita la soltera

    {Doña Rosita la soltera} parla d’una jove de 20 anys que es promet amb el seu cosí que, ai las, marxa a l'Argentina amb la promesa de tornar per casar-se amb ella. El temps passa, Rosita ja no és tan jove però segueix esperant, com una Madame Butterfly, el seu enamorat. A la fi, amb 50 anys i traïd...
  • Doña Rosita la soltera

    Ho diu l’oncle de Rosita tot just sortir a l’escenari: “és necessari que tingueu cura de les flors”. Una flor, ja ho sabem , és una cosa preciosa i delicada: la seva bellesa efímera que sovint s’esgota en un sol dia, es pot desfer com si res. I així és també aquest estupenda obra de Lorca en q...
  • Lorca reina en Barcelona

    Buena noticia: llenazos en el TNC para ver a Lorca, con grandes aplausos y bravos al final. {Doña Rosita la soltera} ha vuelto a Barcelona, donde se estrenó (Principal, 1935), con Margarida Xirgu. Y han pasado treinta y tantos años de la Doña Rosita de Espert/Lavelli. Joan Ollé presenta un montaje e...
  • Malenconia elegant

    Tot d’una que s’il·lumina l’escena i comença l’espectacle, intuïm que viurem cent minuts de bon teatre. El director Joan Ollé ha volgut que la casa –el {carmen} granadí de {Doña Rosita la soltera}– tingués una gran sala a tot l’ample de l’escenari del TNC i, al fons, una vidriera d’igual amplada obe...
  • Un muntatge net, clar, poètic

    Fa més de cent anys, en els averns de l'Espanya negra i la no tan negra, que una noia —tant si era de casa bona com si no— es quedés per a vestir sants era considerada una taca que no es trauria del damunt per la resta de la seva vida ni amb Vanish, si ja s'hagués inventat. I això li conferia l'atri...
  • Un muntatge net, clar, poètic

    Fa més de cent anys, en els averns de l'Espanya negra i la no tan negra, que una noia —tant si era de casa bona com si no— es quedés per a vestir sants era considerada una taca que no es trauria del damunt per la resta de la seva vida ni amb Vanish, si ja s'hagués inventat. I això li conferia l'atri...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Tragicomèdia
Idioma: Castellà
Durada: 100 min.