Temporada Alta 2017

Barcelona dilluns,   20 de novembre de 2017   Actualitzat a les   11:10 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Els homes són de Mart i les dones de Venus

Els homes són de Mart i les dones de Venus

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor text: Paul Dewandre
Direcció: Edu Pericas
Producció:

Anexa

Anexa
/ Opus Productions
/ Vania Produccions

Data inici: 31/10/2017 Data final: 03/12/2017

Paco Mir adapta el best-seller en aquest monòleg teatralitzat

Sinopsi d´ Els homes són de Mart i les dones de Venus

A menys que no hàgiu viscut aquests darrers anys en una cova, segur que d’una manera o altra haureu sentit parlar del best-seller de John Gray Els homes són de Mart i les dones de Venus, o fins i tot us trobeu entre els 50 milions de persones que l’han llegit. Ara ens arriba l’adaptació teatral d’aquest llibre d’autoajuda, una obra igual d’instructiva i ara, a més a més, hilarant, sobre les relacions entre marcians i venusianes… Quin home no s’ha preguntat algun cop perquè la seva dona té necessitat 365 dies l’any de passar hores al telèfon parlant amb la seva mare, fins i tot els dies que acaba d’estar amb ella? Quina dona no s’ha sentit decebuda pel seu marit perquè no li diu “t’estimo” 20 cops al dia? Hem d’entendre que hi ha una raó: “l’altre” no funciona com nosaltres, ell/ella vénen d’un altre planeta! Afortunadament tot té solució, i la podreu trobar, al mateix temps que passeu una estona divertidíssima, en aquest espectacle amb un omnipresent Jordi Díaz.


Repartiment

Jordi Díaz

Nascut el 27 de gener de 1975. Ha fet de professor de teatre a diversos centres i escoles per a nens i grans. Actualment i des de l’any 1999, compagina la seva feina d’actor amb la tasca de cap de sala del Teatre Zorrilla de Badalona. Els seus treballs en teatre han estat: · L’afer de Lluïsa Conillé. Dir. Cèsar Martínez. Juliol 2002 · Copellia de Delibes. Ballet Clàssic de Badalona. 2001 · En el més cru del cru hivern de Keneth Branagh (adaptació teatral del guió cinematogràfic). 1999 · El trencanous de Txaikowski. Ballet Clàssic de Badalona. 1998 · Fugaç de Josep M. Benet i Jornet (lectura dramatitzada). 1997 · Trilogías de Jordi Diaz amb Dolly Van Doll. 1997 · Fantasmas de tinta de Sixto Arjona. 1996 · La bona persona de Sezuan de Bertolht Brecht. 1994 · Las galas del difunto de Ramon. M. del Valle Inclán. 1994 · Jaques i el seu amo de Milan Kundera. 1994 · Pel davant i pel darrera de Michael Frayn. 1993 · El crit d’un àngel de Jordi Diaz. 1993 · Memòria general d’activitats de Rudolf Sirera. 1992 · La estrangera del Raval (adaptació de l’obra La estrangera de Vallecas de Alonso de Santos). 1992 · Lisístrata d’Aristòfenes. 1991 · Milagro en el mercado viejo de Oswaldo Dragun. 1991 · El jardí de Flaira-nas de Joaquim Carbó. 1989 També ha treballat en cinema i televisió: · El cor de la ciutat. TV3. 200-2003 · Fumata blanca de Miguel Garcia Borda. 2001 · Des del balcó. TV3. 2000 · La memòria dels cargols. TV3 i Dagoll Dagom. 1999 · Laberint d’ombres. TV3. 1998 · Estació d’enllaç. TV3. 1997 · Makinavaja. Carlos Suárez, TVE. 1995

Jordi Díaz

Fitxa tècnica

/ Adaptació:

Paco Mir

Paco Mir va néixer a Barcelona l’any 1957. Va llicenciar-se en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i a l’Institut del Teatre de Barcelona. Tot i que la seva condició com a membre de tricicle ha fet que la major part de la seva activitat estigui relacionada amb el món de l’espectacle, això no ha tret que hagi buscat temps per continuar dibuixant per a publicacions i dissenyant objectes, per exemple rellotges. Teatre 1990 Creació i direcció de Clochard per a Grappa Teatre. 1993 Adaptació d’ El barber de Sevilla de Rossini. Òpera adaptada per a nens i joves, estrenada el 2 de març al Teatre Victòria de Barcelona. Direcció: Carles Sans. Disseny de vestuari: Joan Gràcia. 1996 Adaptació de Pel davant i pel darrera (Noises Off) de Michael Frayn. Una producció de 3xtr3s que es va estrenar el 19 de gener al Teatre Victòria de Barcelona. 1996 Adaptació i direcció de Políticament incorrecte (Out of Order) de Ray Cooney. Es va estrenar el 13 de desembre al Centre Cultural de Sant Cugat i el 21 de gener de 1997 al Teatre Condal de Barcelona. 1997 Don o maldición: una peça curta seleccionada entre dramaturgs espanyols per participar en el Festival de Manizales de Colòmbia. 1998 Adaptació i direcció d’El sopar dels idiotes (Le diner de cons) de Francis Veber per al Festival Grec de Barcelona. Es va estrenar el 30 de juny al Teatre Condal de Barcelona. 1998 Criatures, un espectacle de T de Teatre, va seleccionar i adaptar textos de diferents autors per al seu espectacle, entre ells, tres de firmats per Paco Mir. Criatures es va estrenar el 24 d’abril a Buenos Aires (Argentina) i el 3 de setembre al Teatre Poliorama de Barcelona. 1998 Autor de ¿Pero existe Papá Noel? Peça curta basada en una informació apareguda a Internet. 1999 Traducció i adaptació de L’autèntic inspector Hound de Tom Stoppard i Comèdia negra de Peter Schaffer per a 3xtr3s. 1999 Adaptació i direcció de La venganza de don Mendo de Pedro Muñoz Seca. Es va estrenar el 12 de març al Teatre Arnau de Barcelona. 1999 Mostra de teatre al Raval dirigit per Tamzin Townsend. Espectacle basat en els textos de Cracks apareguts al Canal +. 1999 Peça curta comissionada per l’exposició del centenari de la Cadena Ser. 1999 Autor de No és tan fàcil. Peça teatral en un sol acte per al Festival de Sitges. La versió catalana és va estrenar el 25 de desembre al Club Capitol Sala 2 de Barcelona dirigida per Josep Maria Mestres.Actualment en cartell en versió castellana. Nominat al millor autor català en la IV edició dels premis Max.(2001) Guanyador del premi Max al millor autor català en la V edició. (2002) 1999 Preadaptació del musical I Love You, You Are Perfect, Now Change per a Vània Produccions. 2000 Adaptació i direcció de Vides Privades de Noel Coward. És va estrenar el 7 de setembre al Teatre Borràs de Barcelona. 2001 El 14 de gener s’estrena l’espectacle musical Bon Profit! de la companyia Percussió de Butxaca dirigit per Paco Mir. 2001 El 30 de gener s’estrena a Madrid la versió castellana de “El sopar dels idiotes” dirigida per Paco Mir. 2001 A finals d’any s’estrena a Madrid la sarsuela Los Hijos del Capitan Grant dirigida per Paco Mir. Televisió 1992 Creació i direcció de Fem de tot, un pilot d’una comèdia de situació per a TV3. Actuació de Carles Sans. 1996 Guió i direcció de T de Teatre. 500 funciones d’Homes. Un curt commemoratiu de l’esmentada companyia teatral. 1997 Creació i direcció de La saga de los Clark, un culebrot de 54 capítuls de dos minuts de duració per al Canal +. 1997 Codirecció, junt amb Joan Gracia, de Mendigos sin fronteras. 1998 Guió i direcció de la campanya de l’Once “Julio Canal”. 21 espots de televisió i 25 de ràdio per a la campanya publicitària de l’ Once. Guardonat amb el Premi Nacional de Televisió i Ràdio i Gran Premi del Festival de San Sebastià. 2002 Guió i direcció de la campanya de IKEA per la televisió. 2002 Guió i direcció de la campanya de BEEP per la televisió. Cinema 1996 Codirecció del curtmetratge Mendigos sin fronteras. Guionista, productor i codirecció: Joan Gràcia. Interpretació: Carles Sans. Guions 1990 Duros a quatre pessetes. Cinc guions de 60’ per a Catalunya Ràdio. 1992 Media vida. Un llargmetratge subvencionat pel Ministeri de Cultura. 1993 Oh Europa! Coguionista amb Joan Lluís Bozzo d’una sèrie de 13 capítols de 30’ per a Dagoll Dagom/TV3. 1993 Sexe dèbil. Projecte seleccionat per Media Bussiness School per al seu programa Pilots per al desenvolupament d’una Sitcom. 1993 Quico el progre. Coguionista en tres capítols. 1993 La puta mili. Un capítol de la Sitcom per a Mad Televisió. 1994 Guió del lliurament dels premis Sant Jordi. 1995 Los ladrones van a la oficina. Coguionista en tres capítols de la sèrie. 1996 Aquí hacemos los sueños realidad. Coguionista d’aquest curtmetratge. 1996 Oh Espanya! Coguionista de quatre capítols de la producció de Dagoll Dagom. Publicacions 1981-1999 Col·laboracions setmanals com a humorista gràfic en el setmanari El Jueves. 1979-1982 Col·laboracions setmanals en el setmanari TBO. 1981-1982 Publicació diària d’una tira còmica a Diario de Barcelona. 1999 Edició de No és tan fàcil a la revista Escena numero 63. 2000 Edició de No és tan fàcil a Edicions La Magrana. Muchas gracias, Interviu, Matarratos, Cul de sac, Más madera i H dios O: col·laboracions esporàdiques d’articles i historietes. Menudo viento: llibre recopilatori de les historietes aparegudes a diferents publicacions. El miércoles mercado: tres llibres recopilatoris de les col·laboracions amb Quatricomía4 per a la revista El Jueves.

Paco Mir / Direcció tècnica:

Joan Segura

Joan Segura / Disseny gràfic:

Frankie de Leonardis

Frankie de Leonardis / Fotografia: Daniel Escalé / Il·luminació:

Ignasi Morros

Dissenyador de llums per a Teatre, Òpera i Dansa. Destaquem els darrers dissenys d’il·luminació creats per als següents textes teatrals: 2007: El Llibertí dirigit per Joan Lluís Bozzo (Teatre Poliorama). 2003: Acosta’t dirigida per Tamzin Townsend (Villarroel Teatre), 5 mujeres.com. dirigida per Ana Rivas. 2002: Mamaaá dirigit per Ángel Alonso. 2001: 5 hombres.com. dirigit per Ana Rivas. 2000: 23 centímetres dirigida per Josep Maria Mestres, Taurons per Ferran Madico (Villarroel Teatre). 1999: Mesura per Mesura dirigida per Calixto Bieto (TNC), Colors per Pep Cruz. 1998: Heroe dirigida per Ferran Madico. 1997: Paraules encadenades de Tamzin Townsend, Pigmalió de Dagoll Dagom, Dakota de Jordi Galcerán, El Florido Pensil sota la direcció de Fernando Bernués (Tanttaka Teatroa). 1996: Pel davant i pel darrera dirigida per A. Herold, Galileo Galilei per Calixto Bieto. 1994: El diari d’Anna Frank dirigida per Tamzin Townsend (Teatreneu), Marina per Calixte Bieto a la Sala Beckett. També realitza els dissenys de llums per a Teatre Musical: Mar i Cel, Perritxola, Cacao, Pirates, T’odio amor meu, Historietes, Flor de nit Dagoll Dagom. La Bella Helena, Tot Lloll dirigides per Josep Maria Mestres. T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré dirigida per Esteve Ferrer. La verbena de la Paloma dirigida per Calixte Bieto. Blues de Nit dirigida per Ricard Reguant al Teatre Arnau. També ha realitzat dissenys per a Òpera (Rita, Rigolletto, Don Pasquale) i Dansa (Estem divinament, Rituals). Per últim, també ha creat el disseny de llums del Pavelló d’Espanya de l’Expo de Hannover.

Ignasi Morros / Regidoria: Maria Laporta

Crítiques Express

+
Un tema que hem vist un munt de vegades en un escenari, o sigui, tòpic, salvat pel carisma i simpàtia del seu gran intèpret, Jordi Martínez

Crítiques

  • Els homes són de Mart i les dones de Venus

    Com diu el dossier de l’espectacle devem haver viscut en una caverna ja que no sabem res de res de John Gray, multimilionari autor de llibres d’autoajuda i conferenciant que il·lumina els conflictes de parella. No en sabíem res, ni ganes. L’obra és un versió humorística del llibre del tal Gray aixe...
  • Els homes són de Marts i les dones de Venus

    John Gray és ric. Viu en una mansió a San Francisco. Un llibre li va portar la fortuna. El 1992 publica {Men are from Mars and Women are from Venus}. Vendes milionàries a partir d'un únic paradigma: homes i dones són diferents. Solucions fàcils, exemples concrets, bona organització dels estereotips....

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Comèdia
Idioma: Català
Durada: 95 min.

On pots veure'l

Club Capitol - Sala 2

La Rambla, 138
Barcelona

http://www.grupbalana.com

Ver mapa más grande

Próximes actuacions

dijous 23 a les 20:00h per 16€

divendres 24 a les 20:00h per 18€

dissabte 25 a les 20:00h per 18€

diumenge 26 a les 17:30h per 18€

Comprar Entrada