La Mercè 2018
Fira Mediterrània 2018

Barcelona dissabte,   22 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

New order

New order

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor text:

Sergi Pompermayer

Neix a Barcelona l’any 1967. Comença com actor en teatre d’aficionats on també dirigeix alguna peça. Més endavant combina els seus estudis de veterinària amb les classes d’interpretació al Col•legi de Teatre de Barcelona. La seva primera obra publicada és Zowie que obté el XXV Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi i s’estrena per a la temporada 97-98 al teatre Lliure sota la direcció de Lluís Homar. També ha escrit “Àngels” (estrenat al Tívoli), “Refugiats” (estrenada al TNC), “El sexe dels objectes” (lectura dramatitzada al TNC) i “Cafè”. També ha treballat a la ràdio i a la televisió com a guionista de diversos shows i programes de ficció. Entre d’altres, “Plats bruts”, “La Cosa Nostra”, “Moncloa ¿dígame?”, “7 de notícies” i “Jet lag”. Les relacions humanes, i més concretament les relacions de parella, són la base de l’obra de Pompermayer. Els seus personatges sempre són èssers solitaris que creuen trobar en la parella la seva salvació. Més tard arriba, inevitablement, el desengany. A Cafè l’home es separa de la seva dona perquè ha conegut una jove a la oficina que al final el deixa per un altre. A El sexe dels objectes la incomunicació forma part del món de la parella. Una incomunicació que transforma les persones en objectes inerts i els objectes en éssers vius. A Zowie una ciutat futurista és el centre de l’acció. Els telèfons no paren de sonar. La gent es busca constantment. Zowie mata l’amant de la seva germana/germà perquè no pot suportar que ningú ocupi el seu lloc. Refugiats resulta ser una ferotge crítica social contra els medis de comunicació. Sense treure-li importància, dota a aquest text d’un humor negre, irònic i enginyós, com a la resta de la seva producció dramàtica. Sergi Pompermayer, un membre de la jove generació de dramaturgs catalans que, text a text, es reivindica com a un autor compromès, innovador i amb un do especial per la comèdia.

Sergi Pompermayer
Direcció:

Sergi Pompermayer

Neix a Barcelona l’any 1967. Comença com actor en teatre d’aficionats on també dirigeix alguna peça. Més endavant combina els seus estudis de veterinària amb les classes d’interpretació al Col•legi de Teatre de Barcelona. La seva primera obra publicada és Zowie que obté el XXV Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi i s’estrena per a la temporada 97-98 al teatre Lliure sota la direcció de Lluís Homar. També ha escrit “Àngels” (estrenat al Tívoli), “Refugiats” (estrenada al TNC), “El sexe dels objectes” (lectura dramatitzada al TNC) i “Cafè”. També ha treballat a la ràdio i a la televisió com a guionista de diversos shows i programes de ficció. Entre d’altres, “Plats bruts”, “La Cosa Nostra”, “Moncloa ¿dígame?”, “7 de notícies” i “Jet lag”. Les relacions humanes, i més concretament les relacions de parella, són la base de l’obra de Pompermayer. Els seus personatges sempre són èssers solitaris que creuen trobar en la parella la seva salvació. Més tard arriba, inevitablement, el desengany. A Cafè l’home es separa de la seva dona perquè ha conegut una jove a la oficina que al final el deixa per un altre. A El sexe dels objectes la incomunicació forma part del món de la parella. Una incomunicació que transforma les persones en objectes inerts i els objectes en éssers vius. A Zowie una ciutat futurista és el centre de l’acció. Els telèfons no paren de sonar. La gent es busca constantment. Zowie mata l’amant de la seva germana/germà perquè no pot suportar que ningú ocupi el seu lloc. Refugiats resulta ser una ferotge crítica social contra els medis de comunicació. Sense treure-li importància, dota a aquest text d’un humor negre, irònic i enginyós, com a la resta de la seva producció dramàtica. Sergi Pompermayer, un membre de la jove generació de dramaturgs catalans que, text a text, es reivindica com a un autor compromès, innovador i amb un do especial per la comèdia.

Sergi Pompermayer
Producció: FlyHard Produccions
Producció executiva: Roser Blanch Gallego

Quan la crisi t'ho treu tots de les mans: feina i dignitat.

Sinopsi de New order

New Order són tres persones, dos homes i una dona, de classe mitjana, que durant la present crisi han vist com tot el que tenien se’ls hi ha escolat de les mans. Que senten que els hi han pres, a la força. La feina, els diners, la dignitat, el futur. Tres persones, dos homes i una dona, que podrien ser tu o jo. Que són nosaltres i que decideixen fer alguna cosa més. Que estan farts de cridar i que ningú els senti. Que ningú els escolti. Que ningú els vegi. Tres persones, dos homes i una dona, que decideixen passar a l’acció per canviar el món. El seu. El nostre. Que decideixen lluitar. Contra el seu enemic. Sense saber-ne. Equivocant-se. Fent-nos riure. Fent-nos patir. Ells són New Order. De moment.


Repartiment

Concha Milla

Concha Milla /

Gemma Brió

Formació: - Llicenciada en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona Treballs artístics Molt novembre de Lluïsa Cunillé, dirigida per José Sanchís Sinisterra. L'impromptus de Versalles de Molière, dirigida per Francisco Ortega. Germans de sang musical de Willy Russell, dirigit per Ricard Reguant. El retaule del flautista de Jordi Teixidor, dirigida per Joan Lluís Bozzo. Chao Rodríguez de Julio Manrique i Armand Villén, producció de La Troca, dirigida per Xavier Ricart i Ivan Benet. Sota les faldilles de Franklin Rodriguez, dirigida per Òscar Molina. Polvòdrom basada en “La Ronda” de Schnitzler, dirigida per Pep Tosar. Televisió: Protagonista a la sèrie Poblenou, produïda per Televisió de Catalunya. Protagonista a la sèrie La Rosa, produïda per Televisió de Catalunya. Presentadora del programa de balls de saló Bojos pel Ball, produït per televisió de Catalunya. Mirall Trencat, sèrie basada en la novel•la de Mercè Rodoreda, produïda per Diagonal TV i emesa per Televisió de Catalunya. Psico Express, sèrie produïda per Dagoll Dagom i emesa per Televisió de Catalunya Cinema: La febre d’or en el paper de Delfina. Pel•lícula i sèrie basades en la novel•la de Narcís Oller i dirigides per Gonzalo Herralde. Se me olvidó decirte curtmetratge dirigit per Cristina Berzosa. La sombra de Peter Pan curtmetratge dirigit per Jorge Barrio. Noche curtmetratge dirigit per Germán Garcia. Transeúntes llargmetratge dirigit per Luís Aller. La dona de gel telemovie per a Televisió de Catalunya dirigida per Lídia Zimmerman.

Gemma Brió /

Pablo Lammers

Pablo Lammers /

Sergio Matamala

Sergio Matamala

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció: Jumon Erra / Ajudant producció: Anna Serrano / Construcció d'escenografia:

Marta Soto

Marta Soto / Coreografia:

Núria Legarda

Núria Legarda / Disseny gràfic: Roser Blanch Gallego / Escenografia: Cesc Calafell / Fotografia: Roser Blanch Gallego / Il·luminació:

Xavi Gardés

Xavi Gardés / Premsa: Clara Cols Torras / So: Mar Orfila / Tècnics:

Xavi Gardés

Xavi Gardés / Vestuari:

Clara Peluffo

Clara Peluffo

Crítiques Express

+
Qui ha dit que el teatre polític no pot ser divertit? Encertat muntatge que compta amb 4 actors que desprenen complicitat i molt bones maneres en les distàncies curtes.
+
Un thriller ben portat cap a la qüestió violenta i les seves diverses formes d'execució en la nostra societat.
+
Un tema de rabiosa actualitat. La lluita de classes que enfronta la rabia i la arrogancia, i amb sentit de l'humor!
+
Un Pompermayer en millor forma que mai, organitza el tragicòmic segrestament d'aquesta intel·ligent i ben maliciosa comèdia per a temps de crisi.

Crítiques

  • La cara més fosca de l'ànima humana

    El que sembla una proposta entretinguda de terroristes principiants procurant fer un segrest a una exministra d'Indústria va enfosquint-se per revelar la fel més pudent i dolorosa de la societat. Perquè tothom vol fer el Bé però, mal comprès, acaba resultant un crim. La Sala Flyhard ja ha presentat ...
  • New Order

    S'està convertint {Joc de trons} en una obra de referència per a tots els moviments antisistema que corren pel món, i que pretenen transformar-lo de cap a peus convençuts que les regles del joc ni són regles ni són altra cosa que un gegantesc engany que cal capgirar per complet? Fins ara era conegud...
  • New Order

    S'està convertint {Joc de trons} en una obra de referència per a tots els moviments antisistema que corren pel món, i que pretenen transformar-lo de cap a peus convençuts que les regles del joc ni són regles ni són altra cosa que un gegantesc engany que cal capgirar per complet? Fins ara era conegud...
  • New Order

    Els segrestos en to de comèdia acaben malament. Per fer riure els segrestadors han de ser maldestres, mal avinguts i molt amateurs. El llest sempre és el segrestat, capaç de donar-li la volta a la síndrome d’Estocolm. New Order ho té tot per complir amb aquest retrat, ?ns i tot un autor (Sergi Pomp...

Prescripcions

  • Teatre directe a la jugular

    Qui ha dit que el teatre polític no pot ser divertit? Encertat muntatge que compta amb 4 actors que desprenen complicitat i molt bones maneres en les distàncies curtes.

    ...

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Comèdia
Idioma: Català
Durada: 95 min.