Campanya Circ Cric
butlleti_banner

Barcelona dijous,   19 d'abril de 2018   Actualitzat a les   13:31 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

La partida (Dealer’s Choice)

La partida (Dealer’s Choice)

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor text: Patrick Marber
Direcció:

Julio Manrique

Llicenciat en dret per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, cursa els tres cursos oficials d’Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona, després de quatre anys de formació a l’Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra i el Col·legi del Teatre de Barcelona. Fa un curs de treball sobre l’obra de William Shakespeare organitzat per la Unió de Teatres d’Europa, a càrrec de Bruce Mayers. S’estrena professionalment el 1994 sota la direcció de Josep Maria Mestres (Enemic de classe), amb qui ha treballat en diversos muntatges (Klowns, Salvats!, Fashion Feeling Music, Romeo i Julieta). Des d’aleshores Ha treballat també amb Rafel Duran (L’alfabet de l‘aigua, Perifèria Koltès), Tamzin Towsend (Macbeth), Pep Anton Sánchez (Bunyols de quaresma), Joan Ollé (Así que pasen cinco años) i Calixto Bieito (Mesura per mesura). Entre els seus muntatges es compten Terra Baixa, dir. Ferran Madico; Ànsia (Premi de la Crítica de Barcelona) i El pes de la palla, dir. Xavier Albertí; Far Away, dir. Peter Brook; The bug (el virus), dir. David Selvas, Salamandra, dir. Toni Casares, i Titus Andrònic (Premi de la Crítica de Barcelona) i Juli Cèsar, dir. Àlex Rigola. El 2004 va estrenar una peça seva, El miedo y la música, al STI-CC. També ha participat en les sèries televisives Nissaga: l´herència, Temps de silenci i Porca Misèria, i a les telemovies Valèria i L´estratègia del cucut, de Sílvia Quer; Delta, d’Oriol Ferrer i Coses que passen, de Sílvia Munt. En cinema destaca la seva participació a Soldados de Salamina, de David Trueba i a Febrero, de Sílvia Quer. Ha participat també a En Pólvora, d’Àngel Guimerà, dir. Sergi Belbel i, com a director, Els boscos, de David Mamet. Pel Festival Barcelona Grec de 2006 va participar a Arbusht un text de Paco Zarzoso dirigit per Àlex Rigola i el 2007 entra a formar part de la companyia Teatre Lliure on ha participat en l’explotació en gira d’Otel·lo, European House, ha format part també del repartiment d’El dúo de la Africana, de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé, de La torre de la Défense de Copi, dir. Marcial di Fonzo Bo i de 2666 de Roberto Bolaño. dir. Àlex Rigola. Aquesta temporada s’ha estrenat com a director al Teatre Lliure amb La forma de les coses.

Julio Manrique
Producció: Grec 2014 Festival de Barcelona
/ Teatre Romea

El pòquer serveix d’excusa per parlar de pares i fills.

Sinopsi de La partida (Dealer’s Choice)

Després d’haver interpretat en John de Senyoreta Júlia al Grec 2012, Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber. Ho fa dirigint una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una partida de pòquer per parlar de temes que van més enllà del joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra al restaurant on passa tot (a Londres en l’original, a Barcelona en aquesta posada en escena), “no es juga a les cartes, es juga a l’home”. Sis personatges amb vida pròpia, d’aquells que només aconsegueix crear la millor escriptura teatral, transiten pel menjador i la cuina del restaurant: un cuiner, dos cambrers, el propietari del negoci, un fill amb problemes amb el joc i el seu mentor en el pòquer. Tots ells participaran en l’acte final en una partida al soterrani del local. I, entre whisky i cigarrets, cada jugada farà emergir algun dels molts temes que tracta l’obra i que van de l’amistat i la lleialtat a la veritat i la mentida passant per l’èxit i el fracàs. Quin dels jugadors ha guanyat partida en realitat?

Repartiment

Andreu Benito

Actor de teatre, cinema i televisió. La seva carrera abraça més d’una vintena de produccions. Durant els últims anys ha treballat amb Joan Ollé (Apocalipsi, 1998; L’oncle Vània, 2004), Sergi Belbel (El criptograma,1999), Manel Dueso (La presa, 2000), Mario Gas (La Mare Coratge i els seus fills, 2001), Antonio Simón (Vindrà algú, 2002), Lluís Pasqual (Edipo XXI, 2002), Magda Puyo (Excès, 2003), Georges Lavaudant (Començaments sense fi, 2003), Àlex Rigola (Glengarry Glen Ross, 2003), Ramon Simó (Calígula, 2004), Xicu Masó (El fantàstic Francis Hardy, 2005) i Rafel Duran (Casa de nines, 2004; Panorama des del pont, 2006). En cinema destaca la seva participació a El Pont de Varsòvia (dir. Pere Portabella, 1990). En televisió, ha participat a les sèries Quin curs el meu tercer! (dir. Ignasi P. Ferrer, 1994) i Valèria (dir. Sílvia Quer, 2000). La temporada passada va estrenar Els estiuejants, de Maksim Gorki, dir. Carlota Subirós, a la Sala Fabià Puigserver, i aquest any ha presentat també La cantant calba & La cantant calba al Mc Donald’s, dir. Joan Ollé, a l’Espai Lliure. Aquesta temporada també ha format part dels repartiments d’Una còpia, de Caryl Churchill, dir. Jordi Prat i Coll, i de La cantant calba & la cantant calba al Mc Donald’s, d’Eugène Ionesco i Lluïsa Cunillé, dir. Joan Ollé.

Andreu Benito / Andrew Tarbet /

Joan Carreras

Format a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Ha treballat amb diversos directors, com Moisès Maicas (Quan serà pintada una escena de fons sense fi, de J. Brossa), Ferran Madico (Molt soroll per no res, de W. Shakespeare), Rosa Novell (Les dones sàvies, de Molière), Magda Puyo (L’excés, de Neil Labute), Ariel García Valdés (Galatea, de J.M. de Sagarra), Toni Caffiero (Els dos bessons venecians, de C. Goldoni), David Plana (Mala Sang) o Víctor Conde (La tienda de los horrores, d’Alan Menken i Howard Ashman). Ha participat també a La filla del mar, dir. Josep Maria Mestres, El coronel ocell, dir. Rafel Duran, El somni d'una nit d'estiu, dir. Àngel Llàcer, L'escola de dones, dir. Carles Alfaro, Electra, dir. P. A. Angelopoulos, Nits blanques, dir. Carlota Subirós. Amb Àlex Rigola ha treballat a Titus Andrònic, Suzuki I i II, Woyzeck, Glengarry Glen Ross, Santa Joana dels escorxadors, Ricard 3r. i Arbusht, i a la segona temporada de Juli Cèsar. El 2006-07 va participar en Otel·lo, dir. Carlota Subirós, i a El dúo de la Africana, de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé. En televisió ha treballat en sèries com Porca Misèria i també en diverses telemovies. Aquest any ha format part del repartiment de La torre de La Défense, de Copi, dir. Marcial di Fonzo Bo i a 2666 de Roberto Bolaño, dir. Àlex Rigola.

Joan Carreras /

Marc Rodríguez

Debuta com a actor de teatre el amb València, de Paco Zarzoso, dir. Rafel Duran, amb qui treballa més endavant a Una vida al teatre, de D. Mamet, i La dama enamorada, de J. Puig i Ferrater. Ha estat dirigit per Joan Raja (L’inspector, de N. Gògol), Àlex Rigola (Titus Andrònic i Juli Cèsar, de W. Shakespeare), Carme Portaceli (El retorn al desert, de B-M Koltès, i Hamlet- Machine, de H. Müller) i Josep Maria Mestres (Romeo i Julieta, de W. Shakespeare), entre d’altres. Darrerament ha participat en Obra vista, de Jordi Prat i Coll. En televisió ha col·laborat a les sèries Nissaga. L’herència, 7 de notícies, Pagats per riure, Jet lag, Majoria absoluta, Porca misèria i El pulso, i a les pel·lícules Freetown, de Javier Arazola, Delta, d’Oriol Ferrer i Rapados, de Roman Parrado. Ha fet també cinema en dues ocasions: Salvador, dir. Manel Huerga, i Tu vida en 65 minutos, dir. Maria Ripoll. El 2004 també va treballar a les ordres de Julio Manrique al seu primer espectacle com a autor i director, El miedo y la música, estrenat al Sitges Teatre Internacional.

Marc Rodríguez /

Oriol Vila

Cinema 2005 Salvador, de Manuel Huerga 2005 Tu vida en 65 segundos, de María Ripoll 2004 Jóvenes, de Ramón Termes 2003 El séptimo día, de Carlos Saura 2002 Las maletas de Tulse Luper, de Peter Greenaway 2000 El zoo d’en Pitus, de Mireia Ros Teatre 2006 Largo viaje hacia la noche. Dir. Àlex Rigola 2003 El teniente de Inishmore. Dir. Josep Ma Mestres 2003 Súper-Rawal. Dir. Marc Martínez 2002 Cara de foc. Dir. Carme Portacelli 2001 Restes humanes sense identificar. Dir. Manel Dueso 2000 El Puente. Dir Boris Rotenstein 2000 Trist com quan la lluna no hi és. Pere Sagristà 1998 Orfes. Dir. Boris Rotenstein 1993 L’agost. Teatro Musical 1993 Big Rive, Bick Goss Hampton Theatre, Boston (EEUU) 1993 The Little Mermaid. Michael Mararian, Boston (EEUU) 1993 The Munster Family. Michael Mararian, Boston (EEUU) Televisió 2005 TVE Mujeres, de Félix Sabroso i Dunia Ayaso 2000 TV3 El cor de la ciutat 2002 Antena3 La escena del crimen, d’Isidro Ortiz 1995 TV3 Pedralbes Centre 1988 Premi Crítica Teatral Barcelona i Premi Revelació de la temporada

Oriol Vila /

Ramon Madaula

Titulat en interpretació per l'Institut del Teatre de Barcelona el 1984. Teatre ·Acosta’t (Closer) de Patrick Marber. Dir. Tamzin Townsend. Villarroel Teatre. 2003 ·Escenes d’una execució de Howard Barker. Dir. Ramon Simó. TNC Sala Petita. 2002. Gira per Catalunya i Espanya i reposició al TNC el 2003. ·El paradís oblidat de David Plana. Dir. Carlota Subirós. TNC Sala Tallers. 2002 ·Terra baixa d’Àngel Guimerà. TNC Sala Gran. Dir. Ferran Madico. 2000 ·La Gavina de Txekhov. TNC Sala Gran. Dir. Josep Maria Flotats. 1997 ·Àngels a Amèrica de Tony Kushner. Tallers TNC. Dir. Josep Maria Flotats. 1996 ·Els bandits de F. Schiller. Teatre Lliure. Dir. Lluís Homar. 1995 ·Cartes d'amor d' A. R. Gumey. Gira. Dir. Josep Costa. 1995 ·La mort i la Donzella d' A. Dorfman. Teatreneu. 1994 ·Dansa d'agost de B. Priel. Teatre Lliure. Dir. Pere Planella. 1993 ·Cabaret de C. Isherwood. Teatre Novedades. Dir. Jerome Savary. 1992 ·Viaje de un largo día hacia la noche d'O'Neill. Cia. Julieta Serrano. Dir. John Strasberg. 1991 ·Història del soldat d'I. Stravinsky. Teatre Lliure. Dir. Lluís Homar. 1991 ·Restauració d'E. Mendoza. Centre Dramàtic. Dir. Ariel García Valdés. 1990 ·Capvespre al jardí de R. Gomis. Teatre Lliure. Dir. Lluís Pasqual. 1990 ·El viatge de M. Vázquez Montalbán. Centre Dramàtic. Dir. Ariel García Valdés. 1989 ·Comedia sin título de F. García Lorca. Teatro María Guerrero. Dir. Lluís Pasqual. 1989 ·El hombre deshabitado de R. Alberti. Cia. José Maria Rodero. Dir. Emilio Hernández. 1988 ·La Ronda d'A. Schnitzler. Teatre Condal. Dir. Mario Gas. 1986 ·Cyrano de Bergerac d'E. Rostand. Cia. Josep Maria Flotats. Dir. Maurizio Scaparro. 1985 ·L'auca del senyor Esteve de S. Rusiñol. Teatre Grec. Dir. Pere Planella. 1984 Cinema ·Cuernos de mujer d'Enrique Urbizu. 1994 ·La pasión turca de Vicente Aranda. 1994 ·La niña de tus sueños de Jesús Delgado. 1994 ·El perquè de tot plegat de Ventura Pons. 1994 ·Cómo ser infeliz y disfrutarlo d'Enrique Urbizu. 1993 ·La teranyina d'Antoni Verdaguer. 1990 Televisió ·Des del balcó. Sèrie de TV3. Dir. Jesús Garay. 2001 ·Laia (telefilm) Dir.: Jordi Frades. TV3. 1995 ·Estació d'enllaç. Diversos realitzadors. Sèrie TV3. 1994/95 ·La dama enamorada. Real.: Xavier Berraondo. Dramàtic TV3. 1993 ·Un día volveré. Dir.: P. Betriu. TVE. 1990 ·Pedro I, el cruel. Real.: F. Abad. Sèrie TVE. 1989 Premis ·Nominat als Premis Teatre BCN 2001 al millor actor per Terra baixa. ·Premi de l'Associació d'actors professionals. Millor actor de cine per La teranyina. 1991 ·Premi de l'Associació d'actors professionals. Millor actor secundari en teatre per El viatge. 1990

Ramon Madaula

Fitxa tècnica

/ Adaptació:

Cristina Genebat

Ha treballat amb directors com Magda Puyo (Ricard G, a partir de Ricard III de W. Shakespeare, i Excés, de Neil Labute); Toni Casares (Salamandra, de Josep Maria Benet i Jornet, i Suite, de Carles Batlle); Ariel García-Valdés (Don Juan, de Molière); Ramon Simó (Escenes d’una execució, de Howard Barker) o Àlex Rigola (Juli Cèsar, de Shakespeare) i Marta Angelat (Tape, d’Stephen Belber), entre d’altres. En televisió ha participat a la sèrie i a la pel·lícula Majoria absoluta, dir. Joaquim Oristrell. També ha traduït fins ara dues peces de teatre: L’illa dels esclaus, de Marivaux, dirigida per Pep Plà a l’Artenbrut i El virus, de Richard Strand, dirigida per David Selvas a la Sala Muntaner.

Cristina Genebat / Ajudant de direcció: Marc Artigau / Escenografia:

Sebastià Brossa

Sebastià Brossa / So: Ramon Ciércoles / Vestuari: Jaume Ventura / Maria Armengol

Crítiques Express

+
Actors en estat de gràcia i un text que t'endinsa en la profunditat de 6 personatges entre entranyables i perversos.
+
La ronda funciona en la direcció de les agulles del rellotge al voltant de la taula i les conseqüències de fins on pot arribar el joc depenen de la febrada dels jugadors.
+
Un treball d'artesania teatral a carrec de Julio Manrique i sis grans actors. Les cartes de la partida ens traslladan a l'univers del personatges masculins i les seves circunstàncies.
+
Julio Manrique torna a recuperar el seu millor olfacte a l'hora de servir un text on el pòquer és l'excusa per parlar de relacions, desafectes i petites frustracions personals. Excel·lent repartiment.
+
Millors cartes a l'escenari que a la taula de joc.
+
Julio Manrique s'acomiada com a director del Teatre Romea amb aquesta sòlida jugada escènica brillantment escrita per Patrick Marber i plena de bones actuacions

Crítiques

  • Domingo noche, póquer

    En 1995, Patrick Marber estrenó por todo lo alto {Dealer’s choice}, su primera obra, en el Nacional inglés. Críticas superlativas (“ha nacido un gran dramaturgo”), premios, salto al West End. Dos años más tarde tiene lugar el exitazo de {Closer}. En 2001 llegan los palos a {Howard Katz}, su tercera ...
  • Febleses en una espiral malaltissa

    Julio Manrique s'acomiada del Teatre Romea amb una producció ben fidel als seus paràmetres: obra contemporània, posada en escena que genera empatia i que va descarregant petites dosis de bilis en les rèpliques (i també els silencis) dels personatges. Tot i que tot sembli que parli de la capacitat de...
  • La partida

    Posats a ficar totes les cartes damunt la taula, preferiu jugar al tot o res i arriscar present i futur en cada nova partida, o més aviat sou partidaris del joc que no et compromet del tot, que sempre et permet tenir sota control danys i pèrdues i evitar, així, la possibilitat de caure a l'abisme? T...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • No hi ha noticies d'aquest espectacle

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Drama
Idioma: Català
Durada: 90 min.