Grec 2018 Festival de Barcelona
Teatre Lliure Abonaments 18-19

Barcelona dissabte,   21 de juliol de 2018   Actualitzat a les   7:18 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Nit de musicals

Nit de musicals

Autor música:

Albert Guinovart

Compositor musical reconegut internacionalment. Ha acompanyat al piano a la soprano Victoria de los Ángeles. Ha estat convidat per diverses orquestres, sota la direcció de Christofer Hogwood, Josep Pons, F. Paul Decker, A. Garcia Navarro, J. Loughram, Edmon Colomer y Lawrence Foster, entre d’altres. Com a compositor és el creador dels espectacles musicals Mar i Cel, Flor de Nit, Desconcerto Grosso y Paradís. També es el compositor de la pel·lícula El largo invierno de Jaime Camino, i la de Los niños de Rusia del mateix director. També és autor de la banda sonora de La Monyos, dirigida per Mireia Ros, i de A la vida, al amor realitzada per J. Garay. Desde 1999 colabora con la Compañía Nacional de Danza dirigida por Nacho Duato. Per a televisió ha estat el creador de les bandes sonores de les series Nissaga de Poder, Laberint d’Ombres, Nissaga, L’Herència , El cor de la ciutat o Mirall Trencat.

Albert Guinovart
Direcció:

David Pintó

david pintó (manresa, 1977) com a actor: la casa per la finestra (roseland musical) blau marí (roseland musical) las 1001 noches (roseland musical) el país sense nom (tnc-roseland musical) la filla del mar (tnc gira per catalunya) mucho ruido por shakespeare (el musical més petit) paradís (IT) com a traductor/adaptador lady in the dark (IT) (dir josep maria mestres) kiss me kate (estudi IT) (dir silvia sanfeliu) adéu a berlín (artenbrut) (dir josep costa) dentro del bosque (resad) nine (memory) com a lletrista casta diva (el musical més petit) molt soroll per shakespeare (el musical més petit)

David Pintó
Direcció musical: Henrie Adams

Un recull dels principals temes dels musicals d'Albert Guinovart.

Sinopsi de Nit de musicals

Grans veus del musical català repassen amb la complicitat de la Banda Municipal de Barcelona les creacions d’un dels grans mestres del gènere, en una vetllada organitzada per la revista digital de les arts escèniques Teatralnet. Flor de nit, Mar i cel, Gaudí, Paradís, La vampira del Raval, Desconcerto Grosso, Crim i càstig... Potser el musical va néixer com a gènere en els escenaris anglosaxons, però a Catalunya ha fet fortuna amb un seguit de composicions de pes que, als teatres de casa nostra, han defensat amb fermesa i talent un grapat de veus espectaculars. Aquestes veus sonaran en una vetllada en què es ret homenatge al talent d’un dels grans mestres catalans del gènere del musical: Albert Guinovart. A més d’un ampli repertori de composicions de música clàssica —obres simfòniques i de cambra—, i també per al cinema i la televisió, ell ha signat les partitures de musicals que sonaran aquesta nit i que ha arranjat i interpretat al piano acompanyat de les veus d’artistes com Daniel Anglès, el grup vocal Deu de veu, Xavier Fernández, Elena Gadel, Ivan Labanda, Mone, Nina i Toni Viñals. Ells s’encarregaran, en interpretacions individuals, en duets o de manera coral, d’oferir un repertori de qualitat, atractiu i popular, sempre acompanyats de la Banda Municipal de Barcelona, una formació amb una tècnica i versatilitat extraordinàries que és una convidada habitual del Grec Festival de Barcelona.

Repartiment

Daniel Anglès

Neix a Barcelona i és el director i un dels fundadors de la companyia El Musical més Petit. Com a intèrpret ha participat en diferents obres com Pinotxo, Bojos per Broadway, Germans de Sang, La Verbena de la Paloma, El Retaule del Flautista, Degeneració en Generació, Rent i Notre Dame de Paris. Ha participat també com a intèrpret i fent tasques de direcció i creació en obres d’El Musical més Petit com Tu jo ell ella... i Webber... i Schönberg, El Somni de Mozart, Desert Blanc, Un cop més... Una mica de Música i Jugant a Rodgers. Ha participat en diverses tasques creatives i de direcció en altres obres fetes per El Musical més Petit com Casta Diva, Molt soroll per Schakespeare i De l’Opera al Musical. Ha estat director de càsting en espectacles com Notre Dame de Paris, La Opera de Cuatro Cuartos, Gaudí, Cats i Bagdad Café. Ha treballat dirigint i presentant diferents programes de ràdio a Catalunya Cultura i es dedica a la docència com a professor de cant a l’Escola Aules de la qual és director.

Daniel Anglès / Deu de veu / Elena Gadel /

Ivan Labanda

Estudia interpretació, cant, dansa i claqué. Ha intervingut en espectacles com “La Generala” (P. Mir), “Gaudí” (A. Gutiérrez i E. Crehuet), “Adéu a Berlín” (J. Costa), “Lluny” (J. Prat i Coll), “El Público” (J. Prat i Coll), “Kiss Me Kate” (S. Sanfeliu), “Nou Memory” (R. Reguant), a més de diversos montatges amb la companyia “El Musical Més Petit” (D. Anglès). Ha interpretat papers protagonistes en les sèries de TV “Laberint d’Ombres” i “Psico-Express” de Dagoll Dagom. En cinema ha intervingut en la pel•lícula “The Tulse Luper Suitcases” de Peter Greenaway, a més de protagonitzar diversos curtmetratges com el recent “Mudanza” (J. Ezpeleta). En doblatge ha intervingut en pel•lícules com “Star Wars: Episode II”, “Minority Report”, “Harry Potter i la Cambra Secreta”, “Atrápame si puedes” o “Atlantis” entre d’altres.

Ivan Labanda / Mone Teruel /

Nina

Nina /

Toni Viñals

Ha intervingut, entre d’altres, als següents espectacles: POE de Dagoll Dagom LA BELLA HELENA de 3xTres. Dir. Josep Mª Mestres. NAUFRAGHI? Del col.lectiu La Intimidada PETIT CORPUS de Teresa Garcia-Valenzuela MASS de L.Bernstein. Dirigit per Joan Ollé. MAHAGONY Dirigit per Peter Kleiner. LA CORTE DEL FARAÓN Dirigit per F. Nel.lo Workshops multidisciplinars amb Magda Puyo, Nigel Charnok i Franco di Francescoantonio.

Toni Viñals /

Xavier Fernández

Ha treballat, entre d'altres, a En la ardiente oscuridad, d'Antonio Buero Vallejo, Homes i no, de Manuel de Pedrolo, Crimen perfecto, de Frederick Knott, i en els musicals A little Night Music, de Stephen Sondheim, i Mar i Cel, de Dagoll Dagom, basat en l'obra d'Àngel Guimerà amb música d'Albert Guinovart.

Xavier Fernández

Fitxa tècnica

/ Arranjaments:

Albert Guinovart

Compositor musical reconegut internacionalment. Ha acompanyat al piano a la soprano Victoria de los Ángeles. Ha estat convidat per diverses orquestres, sota la direcció de Christofer Hogwood, Josep Pons, F. Paul Decker, A. Garcia Navarro, J. Loughram, Edmon Colomer y Lawrence Foster, entre d’altres. Com a compositor és el creador dels espectacles musicals Mar i Cel, Flor de Nit, Desconcerto Grosso y Paradís. També es el compositor de la pel·lícula El largo invierno de Jaime Camino, i la de Los niños de Rusia del mateix director. També és autor de la banda sonora de La Monyos, dirigida per Mireia Ros, i de A la vida, al amor realitzada per J. Garay. Desde 1999 colabora con la Compañía Nacional de Danza dirigida por Nacho Duato. Per a televisió ha estat el creador de les bandes sonores de les series Nissaga de Poder, Laberint d’Ombres, Nissaga, L’Herència , El cor de la ciutat o Mirall Trencat.

Albert Guinovart / Caracterització:

Toni Santos

Toni Santos / Direcció vocal:

Albert Guinovart

Compositor musical reconegut internacionalment. Ha acompanyat al piano a la soprano Victoria de los Ángeles. Ha estat convidat per diverses orquestres, sota la direcció de Christofer Hogwood, Josep Pons, F. Paul Decker, A. Garcia Navarro, J. Loughram, Edmon Colomer y Lawrence Foster, entre d’altres. Com a compositor és el creador dels espectacles musicals Mar i Cel, Flor de Nit, Desconcerto Grosso y Paradís. També es el compositor de la pel·lícula El largo invierno de Jaime Camino, i la de Los niños de Rusia del mateix director. També és autor de la banda sonora de La Monyos, dirigida per Mireia Ros, i de A la vida, al amor realitzada per J. Garay. Desde 1999 colabora con la Compañía Nacional de Danza dirigida por Nacho Duato. Per a televisió ha estat el creador de les bandes sonores de les series Nissaga de Poder, Laberint d’Ombres, Nissaga, L’Herència , El cor de la ciutat o Mirall Trencat.

Albert Guinovart / Lletres de les cançons:

Esteve Miralles

Com poeta lletrista ha escrit el musical Paradís, conjuntament con Jordi Galcerán y Albert Guinovart. Ha publicat amb notable èxit de crítica, la novel·la Núvols com. (2001, Premio FEC de narrativa). Ha treballat com a guionista a televisió a Dones d’aigua i Laura, ambdues per TV3. I ha col·laborat en programes documentals com Gran angular a TVE i Redescubriendo a Salinas a Via Digital. Per a teatre va preparar A ti debida, sobre textos de Pedro Salinas, amb Rosa Pons. Ha dirigit la revista literària Ratlles (quatre) i Crònica d’ensenyament. Ha elaborat l’antologia Roses, sobre la imatge literària de la rosa.

Esteve Miralles /

Joan Lluís Bozzo

Joan Lluís Bozzo / Josep Arias Velasco / Manuel Vázquez Montalbán /

Sergi Belbel

Terrassa, 1963. Autor, director i traductor teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa per la Universitat Autònoma de Barcelona, 1986. Membre fundador de l'Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor de Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona, fins 2006. Director Artístic del Teatre Nacional de Catalunya, a partir de la temporada 2006-2007. Obres: Calidoscopis i fars d'avui, 1985. La nit del Cigne, 1986. Dins la seva memòria, 1986 (no estrenada). Minim.mal Show (amb Miquel Górriz), 1987. Elsa Schneider, 1987. Òpera, 1988. En companyia d'abisme, 1988. L'ajudant i Tercet, 1988. Tàlem, 1989. Carícies, 1991. Després de la pluja, 1993. Morir, 1994. Ramon (dins Homes!), 1994. La boca cerrada (dins Por mis muertos), 1996. Al mateix lloc, 1996 (inèdita). Sóc Lletja (amb Jordi Sánchez), 1997. La sang, 1998. El temps de Planck, 1999. Això no és vida (amb Albert Espinosa i David Plana, per a T de Teatre), 2003. Forasters, 2003. Mòbil, 2005. Direccions de textos propis: Minim.mal Show, 1987. Òpera, 1989. En companyia d'abisme, 1989. Tàlem, 1990. Carícies, 1992. Després de la pluja, 1993. Homes! 1994. Después de la lluvia, 1996. Sóc Lletja, 1997. Morir, 1998. El temps de Planck, 2000. Forasters, 2004. Direccions d'altres autors: L'augment, de Georges Perec, 1986 i 1994. Pervertimento, de J. Sanchis Sinisterra, 1987. Passos, de Samuel Beckett, 1987. La fageda, de Josep M. Benet i Jornet, 1989. Desig, de Josep M. Benet i Jornet, 1991. La filla del mar, d'Àngel Guimerà, 1992. Colometa la gitana i Qui... compra maduixes, d'Emili Vilanova, 1993. El mercader de Venècia, de William Shakespeare, 1994. L'hostalera, de Goldoni, 1995. L'avar, de Molière, 1996. Testament, de Josep M. Benet i Jornet, 1997. Rumors, de Neil Simon, 1999. El Criptograma, de David Mamet, 1999. L’estiueig (Trilogia della Villegiatura), de Goldoni, 1999. Fragments d’una carta de comiat llegits per geòlegs, de Normand Chaurette, 2000. El alcalde de Zalamea, de Calderón de la Barca, 2000. La dona Incompleta, de David Plana, 2001. Madre (el drama padre), de Jardiel Poncela. Muelle Oeste / Moll Oest, de Bernard-Marie Koltès, 2002. Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo De Filippo, 2002. L’habitació del nen, de Josep M. Benet i Jornet (2003). El mètode Grönholm, de Jordi Galceran (2003). Primera Plana, de Hecht i MacArthur (2003). Teatre sense animals, de Jean-Michel Ribes (2004). Les falses confidències de Marivaux (2005) i 15 de T de Teatre (2006). Traduccions i estrenes a l'estranger: Elsa Schneider: estrenada a França. En companyia d'abisme: estrenada a Alemanya, traducció a l'anglès. Carícies: estrenada a Argentina, Colòmbia, Uruguay, Portugal, França, Itàlia, Alemanya (3 produccions), Eslovènia, Dinamarca, Bèlgica (flamenc), Canadà (anglès), Brasil, New York (International Fringe Festival), Polònia, Cuba, Veneçuela; traduccions sense estrenar: rus, suec. Tàlem: estrenada a França, Portugal, Bèlgica, Alemanya, Holanda, Àustria, Regne Unit (Londres), Uruguay, Polònia, Noruega. Després de la pluja: estrenada a Portugal, Regne Unit (Londres), Alemanya (més de 15 produccions), Àustria, Suïssa, Noruega, Argentina, Suècia, França (2 produccions: Montpellier, París), Dinamarca, Bèlgica (2 produccions: francès i flamenc), Holanda, Mèxic, Itàlia, Estats Units (New York), Eslovènia, Grècia, Polònia, Luxemburg, Canadà, Brasil, Islàndia, Croàcia, Xipre, Hongria, Romania. Morir: estrenada a Finlàndia, Suècia, Alemanya, Japó, Dinamarca, Grècia, Uruguai. Traduccions sense estrenar: italià, francès. Sóc lletja, estrenada a Portugal, Dinamarca, Suècia i Noruega. La sang, Estrenada a Bèlgica (flamenc), Àustria, Colòmbia, França, Suècia, Alemanya, Polònia, Uruguay, Chile, Txèquia. Traduccions sense estrenar, a l’anglès, al suec. El temps de Planck, estrenada a Alemanya (Frankfurt, maig 2002), a Àustria (Burgtheater de Viena, abril 2003) i a Mèxic (2005) Forasters, estrenada a Alemanya (Schauspiel Leipzig, 2006). Mòbil, estrena absoluta a Dinamarca (Copenhagen, Plan-B, gener 2006). Traduccions: Fedra, de Racine. L'augment, de Georges Perec. Combat de negre i de gossos, Combate de negro y de perros, En la soledad de los campos de algodón, En la solitud dels camps de cotó, La nit just abans dels boscos, Tabataba i altres textos, Moll Oest i Muelle Oeste, de Bernard-Marie Koltès. L'hostalera, de Goldoni (amb Núria Furió). L'avar, de Molière. Rumors, de Neil Simon. Fragments d’una carta de comiat llegits per geòlegs, de Normand Chaurette. Vindrà algú, de Jon Fosse (amb Anne-Lise Cloetta). Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo de Filippo. Teatre sense animals, de Jean-Michel Ribes. Les falses confidències, de Marivaux. Òpera (Direcció escènica): Il Viaggio a Reims, de G. Rossini. Direcció musical: Jesús López Cobos. Gran Teatre del Liceu, març 2003. Televisió: Adaptació dramàtica i guió de la telenovel.la Secrets de Família (argument de Ma. Mercè Roca), Televisió de Catalunya,1995. Argument i guió de la sèrie Ivern, per a Televisió de Catalunya, 1996-2001. (Publicat a l’editorial Empúries, col. Narrativa, Barcelona 2002). Guió de Nissaga: l’herència, per a Televisió de Catalunya, 1999. Autor de Después de la lluvia, Estudio 1 de TVE, 2000. Cinema: Carícies, de Ventura Pons. Col.laboració en el guió, basat en la seva pròpia obra, 1997. Morir (o no), amb guió i direcció de Ventura Pons, basat en la seva obra Morir, 1999. Premis: Premio Marqués de Bradomín 1986, per Calidoscopis. Premi Ciutat de Granollers 1987, per Dins la seva memòria. Premi Nacional Ignasi Iglésias 1987, per Elsa Schneider. Premi de la Crítica 1991 a la millor direcció, per Desig. Premio Ojo Crítico de RNE, 1992. Premi Nacional de Literatura Dramàtica de la Generalitat de Catalunya 1993-95, per Després de la pluja. Premi Serra d'Or 1994, per Després de la pluja. Premi Born de Teatre, 1995, per Morir. Premio Ercilla de Teatro a la "mejor labor teatral", 1996. Premi Butaca 1996 a la millor direcció per L'hostalera. Premi "Els millors de 1997" de Tarragona, a la millor direcció per L'avar. Premio Meliá Parque 1997 al millor autor per Después de la lluvia. Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura 1996, per Morir. Premi “Els millors de 1997” de Tarragona a la millor direcció teatral per L’avar, de Molière. Premi “Molière 1999” a la millor obra còmica de la temporada per Après la pluie (Després de la pluja) en la producció del Théâtre de Poche Montparnasse de París (1998-99). Premi Nacional de Teatre 2000 de la Generalitat de Catalunya per la direcció de L’estiueig de Goldoni (TNC, 1999) Premi de la Crítica “Serra d’Or” 2002 al millor muntatge teatral per La dona incompleta. Premi Max de les Arts Escèniques 2002 a la projecció Internacional per Després de la pluja. Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques 2003 per la dramatúrgia i direcció de Dissabte, diumenge i dilluns de De Filippo (TNC, 2002) Premi Butaca 2003 a la millor direcció i al millor muntatge teatral per Dissabte, diumenge i dilluns (TNC, 2003) Premi “Teatre BCN” 2003 a la millor direcció de la temporada per Primera Plana (TNC, 2003). Premi “Els millors de 2003” de Tarragona a la millor direcció teatral per L’habitació del nen, de Benet i Jornet. Premi “Teatre BCN” a la millor direcció de la temporada 2004-2005 per “El mètode Grönholm”. Premi Butaca 2005 al millor text i al millor espectacle teatral per “Forasters”.

Sergi Belbel / Xavier Bru de Sala / Músics: Banda Municipal de Barcelona / Piano:

Albert Guinovart

Compositor musical reconegut internacionalment. Ha acompanyat al piano a la soprano Victoria de los Ángeles. Ha estat convidat per diverses orquestres, sota la direcció de Christofer Hogwood, Josep Pons, F. Paul Decker, A. Garcia Navarro, J. Loughram, Edmon Colomer y Lawrence Foster, entre d’altres. Com a compositor és el creador dels espectacles musicals Mar i Cel, Flor de Nit, Desconcerto Grosso y Paradís. També es el compositor de la pel·lícula El largo invierno de Jaime Camino, i la de Los niños de Rusia del mateix director. També és autor de la banda sonora de La Monyos, dirigida per Mireia Ros, i de A la vida, al amor realitzada per J. Garay. Desde 1999 colabora con la Compañía Nacional de Danza dirigida por Nacho Duato. Per a televisió ha estat el creador de les bandes sonores de les series Nissaga de Poder, Laberint d’Ombres, Nissaga, L’Herència , El cor de la ciutat o Mirall Trencat.

Albert Guinovart / Vídeo:

Pol Turrents

Pol Turrents

Crítiques

  • No hi ha Critiques d'aquest espectacle

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

Assajos de Nit de musicals amb Albert Guinovart i la Banda Municipal de Barcelona


Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Comèdia
Idioma: Català
Durada: 90 min.