A Vore/Escenes/ L

Barcelona dimecres,   17 de gener de 2018   Actualitzat a les   12:59 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

El Rei Lear

El Rei Lear

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor text: William Shakespeare
Direcció:

Lluís Pasqual

Nacido en Reus (Tarragona) en 1951.Es licenciado en Filosofía y Letras, en la especialidad de Filología Catalana, por la Universitat Autónoma de Barcelona y licenciado en Arte Dramático por el Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Es fundador del Teatre Lliure en 1976. A los 32 años, en 1983, es nombrado director del Centro Dramático Nacional - Teatro María Guerrero de Madrid. En 1990 se va a París para dirigir, durante seis años, el Teatro de Europa - Théatre de l’Odeón. Mientras, dirige la Biennal de Teatro de Venecia (1995/96). De 1997 a 1999 fue comisionado por el Ayuntamiento de Barcelona para el Proyecto Ciutat del Teatre, y codirector del Teatre Lliure de Barcelona desde 1998 hasta el 31 de diciembre del 2000. Dirige el primer espectáculo en 1968, “Roots" d’Arnold Wesker. En 1976, inaugura el Teatre Lliure con “Camí de nit”, dirección a la que le siguen algunos de los títulos más importantes de este teatro, como “Leonci i Lena”, “La vida del Rei Eduard II d’Anglaterra” (Premio Óscar Viva, Long Play, 1983; Premio del Espectador y la Crítica, 1984), “Les tres gremanes” (con Rosa Maria Sardà; Premio de la crítica Serra d'Or, 1975), “El balcó” (Premio Adrià Gual, 1980; Premio Josep Maria de Sagarra de la Diputació de Barcelona, 1982), “Primera història d’Esther”, “Al vostre gust” (Premio Nacional de Teatro y Danza, 1984), “Un del últims vespres de Carnaval” (Premio de la Sociedad General de Autores de España, 1984; Premio Ciutat de Barcelona, 1985; Premio Serra d'Or, 1986), “Roberto Zucco” (Premio ADE, 1994), “Cómo canta una ciudad de Noviembre a Noviembre”. Entre los años 1997 y 2001, dirige en el Teatre Lliure de Barcelona, “Tot esperant Godot”, de S. Beckett y la obra de un único acto “Diumenge”, de Joan Brossa, para el espectáculo “Cantonada Brossa”; la reposición de “Cómo Canta una ciudad de noviembre a noviembre” (estrenada en el Lliure la temporada 1997 / 1998) después de una gira por todo el estado español; la reposición de “La nit de les tríbades” (según el montaje de Fabià Puigserver de 1978) y el estreno de “L’hort dels cirerers”, de A. Txèkhov, que despide la etapa del Lliure en la sala de Gràcia. Durante la temporada 2000/2001 estrena “La Tempestad”, de W. Shakespeare, en el Teatro San Martín Buenos Aires con Alfredo Alcón, y la versión castellana de “Esperando a Godot”, una co-producción del Teatre Lliure con Concha Busto Producción y Distribución. Compagina estos trabajos con numerosas direcciones en otros teatros y compañías. Con el Centro Dramático Nacional, “La hija del aire” (1981), la versión castellana de “La vida del Rey Eduardo II de Inglaterra” (1983), “Madre Coraje y sus hijos” (Premio Long Play, 1986) y “El público” (1986) (Premio de la Crítica Europea), “Comedia sin título” (1989), “Haciendo Lorca” (1996, Premio Internacional "El Cairo", que otorga el Ministerio de Cultura de Egipto; Premio de la Cámara de Comercio de Paris), entre otros. Con Odéon-Théâtre de l’Europe dirige “Luces de Bohemia” (1984), “Tirano Banderas” y “Le chevalier d’Olmedo” (1992), “Les estivants” (1993) y “Le livre de Spencer” (1995). De sus colaboraciones con la compañía de Nuria Espert destacan “Una altra Fedra, si us plau” (1978) y “Medea” (1981). Con Rosa Maria Sardà ha dirigido “Duet for one”. Monta su primera ópera, “Samson et Dalila” (1981), en el Teatro de la Zarzuela de Madrid, y después siguen “Falstaff” en Madrid (1983), en Bruselas (1987), en Italia (1987) y en Amsterdam (1994); “Don Carlo” (1985) en Madrid, “La Vera Storia” en París (1985) y en Florencia (1986), “Il Trittico” en Madrid (1987) y en Bolonia (1993), “Il Turco in Italia” en Madrid (1990-1992) y en Sicilia (1995), “L’Enlèvement au Serial” en París (1991) y en Bilbao (1992), “La Traviata” en Salzburg (1995) y en Génova (1995 y 1997), “Gianni Schicchi” (1996) en Milán y “Boris Godunov “(1996) en Frankfurt. A lo largo de su carrera artística ha recibido distintos premios y distinciones honoríficas: Premio Nacional de Teatro y Danza (1984), título de Caballero de las artes y las Letras otorgado por la República francesa (1984), Premi Ciutat de Barcelona (1985), Premi de la Generalitat de Catalunya (1988), Premio Nacional de Teatro del Ministerio de Cultura (1991), Premio de la Cámara de Comercio de Paris, Premio Honorífico de la CIFET del Ministerio de la Cultura de Egipto (1995). La república francesa le da el Título de Oficial de las Artes y Letras (1991) y lo nombra por decreto Caballero de la Legión de Honor (1996). Acaba de recibir el Premio de la Comunidad de Madrid, 2002. En este último año ha estrenado “EDIPO XX”I, del que ha sido coproductor junto con Concha Busto, y del que ha realizado la dirección, la versión del texto y la iluminación. El espectáculo, que se estrenó en Barcelona durante el Festival Grec 2002, está nominado como finalista de los Premios Max de Teatro (España) en la categoría de Mejor Traducción o Adaptación de la Obra Teatral. Así mismo ha dirigido e iluminado el último espectáculo de Sara Baras, “Mariana Pineda”, coproducido por Sara Baras y MarianaGialyui, que se estrenó en Sevilla en el Festival de Flamenco durante el mes de Septiembre de 2002.

Lluís Pasqual
Direcció musical: Dani Espasa
Producció: Teatre Lliure

Si amb l'amor n'hi hagués prou...

Sinopsi d´ El Rei Lear

Algú ha escrit que El rei Lear és la versió no religiosa, és a dir humana, de la suma del llibre de les Lamentacions de Jeremies i el llibre de Job, que llegim a la Bíblia.

Cada vegada que, com a espectadors, acompanyem les desventures del vell rei, ens emocionem i se'ns encongeix el cor davant de la misèria i la grandesa que poden habitar al mateix temps les nostres ànimes. Grandesa i misèria de l'art, en aquest cas del teatre, que ens fa sensibles davant d'una representació i insensibles a les mateixes escenes que la vida ens mostra diàriament de tant a prop que en podem sentir fins l'olor de marcit. Acostumats a viure envoltats de tòpics i de llocs comuns que amaguen les realitats més concretes i palpables de la nostra existència, aquesta catedral del teatre i de la poesia ens col·loca al davant d'una veritat difícil d'acceptar, però tan certa com terrible: l'amor és un motor, potser el motor de la nostra vida, i sense ell seríem eixorcs, orfes. És cert. Però l'amor no fa desaparèixer la crueltat ni la vilesa ni la indiferència, que també es troben a l'arrel més profunda del nostre esperit, capaç de provocar el dolor més insuportable a qualsevol dels nostres semblants, fins i tot dels més propers, pares, fills, germans...


Repartiment

David Selvas

DAVID SELVAS (Barcelona 1971) Com a director “Who is P ?”. Pier Paolo Passolini. Teatre Lliure. “El virus” de Richard Strand. Sala Muntaner. Com a actor Teatre “Los veraneantes”de Maximo Gorka. Dir.C. Subirós. Teatre Lliure. “La Celestina” de F. De Rojas.Dir. Robert Lepage “Julio Cesar” de W. Shakespeare. Dir. Alex Rigola “El polígrafo” de Robert Lepage y Marie Brassard. Dir. R.Lepage “Mesura per mesura” de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito “La verdadera naturaleza del amor” de B. Frasser. Dir. M. Dueso “La serva amorosa” de Moliere. Dir. Ariel Garcia Valdés “Testamento” de Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel “Amfitrion” de Moliere. Dir. Calixto Bieito Cinema “Atlas de Geografía Humana” Dir. Azucena Rodríguez. “Nubes de Verano” Dir. Felipe Vega “Valentin” Dir. J. Luis Iborra “Pau y su hermano” Dir. Marc Recha “Amic/Amat” Dir. Ventura Pons “Carícies” Dir. Ventura Pons

David Selvas /

Jordi Boixaderas

Ha rebut els següents premis: Premis de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. Actor de repartiment 1992, Actor de televisió 1993, Protagonista masculí de teatre 1994. Premis de la Crítica Teatral de Barcelona per Otel·lo en 1994 i per Paraules Encadenades en 1997. Premi Butaca 1998 al millor actor de teatre per Paraules Encadenades i Premi Butaca 2001 al millor actor de musical. Iniciació a l’Aula de Teatre de la Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, amb direcció de Francesc Ventura en muntatges col·lectius amb The Manchester of Catalonia, El Tutalimundi i Un Pessic al Melic. Pertany a la companyia Teatre Estable de Sabadell dirigida per Ignasi Roda Fàbregas i participa entre d’altres en les obres teatrals: L’hostal de l’Amor, Un Ianqui a la cort del Rei Artur, El carro de les Pomes i Romeu i Julieta. Com a actor, ha treballat en els següents muntatges teatrals: Romeu i Julieta, de W. Shakespeare. Dir . E. Polls. La Ronda, d'Arthur Schnitzler. Dir. Mario Gas. La Bona Persona de Sezuan, de B. Brecht. Dir. F.Puigserver. El Temps i els Conway, de J. B. Priestley. Dir. M. Gas. Golfos de Roma, de S. Sondheim. Dir. M. Gas. Fugaç, de J. M. Benet i Jornet. Dir. Rosa M. Sardà. El Concurs, de J. Cavallé. Dir. P. Sagristà. Otel·lo, de W. Shakespeare. Dir. M. Gas. La Llavor dels Somnis, sobre N. Comadira. Dir. X. Albertí. L’Hostalera, de C. Goldoni. Dir. S. Belbel. El Visitant, d’ E. E. Schmitt. Dir. Rosa Mª Sardà. Testament, de J. M. Benet i Jornet. Dir. S. Belbel. El Silenci és or, d’A. Mestres. Dir. F.Roda F. Paraules Encadenades, de J. Galceran. Dir. T. Townsend. El Gos del Tinent, de J. M. Benet i Jornet. Dir. T.Casares. La Sang, de S. Belbel. Dir. T. Casares. L’Estiueig de C. Goldoni. Dir. S. Belbel. A Little Night Music, de S. Sondheim. Dir. M. Gas. Don Joan o el festí de pedra, de Molière. Dir. Ariel G. Valdés. Sumuermis, de Lluís Soler i Oscar Molina. Dir. Oscar Molina. Moll Oest, de Bernard-Marie Koltès. Dir. Sergi Belbel. El club de la corbata, de Roger Fabrice-Lacan. Direcció: Pep Anton Gómez. Amants, de Joe Dipietro i Jimmy Roberts, Direcció: Paco Mir Primera plana, de Ben Hetch i Charles MacArthur, Direcció: Sergi Belbel

Jordi Boixaderas /

Jordi Bosch

Neix a Mataró el 18 de desembre de 1956. A partir del 1983 treballa bàsicament al Teatre Lliure: Advertència per a embarcacions petites de T. Williams. Dir. Carlos Gandolfo. 1983; L’Héroe de Santiago Rusiñol. Dir. F. Puigserver. 1983; Al vostre gust de Shakespeare. Dir. L. Pasqual. 1983; La flauta màgica de Mozart. Dir. F. Puigserver. 1984; Un dels últims vespres de carnaval de Goldoni. Dir. L. Pasqual. 1985; Fulgor i mort de Joaquín Murrieta de P. Neruda. Dir. F. Puigserver. 1986; El 30 d’abril de Joan Oliver. Dir. Pere Planella. 1987; El muntaplats de Harold Pinter. Dir. C. Portacelli. 1987; Lorenzaccio, Lorenzaccio d’A. De Muset. Dir. L. Pasqual. 1987; La bona persona del Sezuan de Brecht. Dir. F. Puigserver. 1988; Titànic 92 de Guillem-Jordi Graells. Dir. Pere Planella. 1988; Les noces de Fígaro de Beaumarchais. Dir. F. Puigserver. 1989; Els gegants de la muntanya de Pirandello. Dir. X. Masó. 1990; Capvespre al jardí de R. Gomis. Dir. L. Pasqual. 1990; Història d’un soldat d’Stravinsky. Dir. L. Homar. 1991; Timon d’Atenes de Shakespeare. Dir. Ariel G. Valdés. 1991; El parc de B. Strauss. Dir. C. Portacelli. 1992; Roberto Zucco de Koltés. Dir. L. Pasqual. 1993; El barret de cascavells de Pirandello. Dir. L. Homar. 1994. Premi Nacional de Teatre. Premi de la Crítica de Barcelona; Arsènic i puntes de coixí de Kesselring. Dir. Anna Lizaran. 1995; Els bandits de Schiller. Dir. L. Homar. 1995; Lear o el somni d’una actriu, sobre textos de Shakespeare. Dir. Ariel G. Valdés. 1996; El temps i l’habitació de B. Strauss. Dir. L. Homar. 1996; Zowie de Sergi Pompermayer. Dir. L. Homar. 1997; Cantonada Brossa. Dir. R.M. Sardà, J.M. Mestres, J. Montanyès i L. Pasqual. 1999. Premi de la Crítica de Barcelona; L’hort dels cirerers de Txèkhov. Dir. L. Pasqual. 2000; L’adeu de Lucrècia Borja de F. Mira. Dir. Carles Santos. 2001. Treballs al Centre Dramàtic de la Generalitat-Teatre Romea: El tango de dom Joan de J.Savary i Q. Monzó. Dir. J. Savary. 1986; El viatge de M. Vázquez Montalbán. Dir. Ariel G. Valdés. 1989; Restauració d’E. Mendoza. Dir. Ariel G. Valdés. 1990. Premi de la Crítica de Barcelona. Premi de l’Associació d’Actors i Directors; El desengany de F. Fontanella. Dir. D. Reixach. 1992; La guàrdia blanca de Bulgàkov. Dir. P. Chomsky. 1993; Morir de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. 1998. Treballs amb altres companyies: Muntatge poètic sobre M. Martí i Pol. Centre Cultural Sant Cugat. 1997; Fuita de Jordi Galceran. Dir. Eduard Cortés. Vània Produccions. 1998; Espai pel somni. Muntatge poètic sobre M. Martí i Pol. Centre Cultural Sant Cugat. 1999; Novecento. El pianista de l’Oceà d’Alessandro Baricco. Dir. Fernando Bernués. Teatre Poliorama. 2001. Televisió. Ha participat a les següents sèries de TV3: Crònica negra; Qui?; L’avi Bernat; Quico el progre; Agència de viatges; Arnau. Els dies secrets; La Lloll; Estació d’enllaç; Pedralbes centre; Nissaga de poder; La memòria dels Cargol; Nissaga. L’herència; Crims; Jet lag; Majoria absoluta. També ha intervingut al dramàtic de TVE Tots els que cauen de Jesús Garay, a la TV-movie de TV3 Junts de M. Ros, i a la sèrie de Tele 5 El comisario. Cinema: El niño de la luna d’A. Villaronga; Capità Escalaborns de C. Benpar; Un día volveré de F. Betriu; La febre d’or de G. Herralde; Monturiol de F. Bellmunt; El perquè de tot plegat de Ventura Pons. Premi de l’Associació d’Actors i Directors. Premi Butaca; Boca a boca de M. Gómez Pereira; La buena vida de D. Trueba; De qué se ríen las mujeres de J. Oristrell; Carretera y manta d’A. Arandia; Silencio roto de M. Armendáriz; Deseo de Gerardo Vera.

Jordi Bosch /

Julio Manrique

Llicenciat en dret per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, cursa els tres cursos oficials d’Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona, després de quatre anys de formació a l’Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra i el Col·legi del Teatre de Barcelona. Fa un curs de treball sobre l’obra de William Shakespeare organitzat per la Unió de Teatres d’Europa, a càrrec de Bruce Mayers. S’estrena professionalment el 1994 sota la direcció de Josep Maria Mestres (Enemic de classe), amb qui ha treballat en diversos muntatges (Klowns, Salvats!, Fashion Feeling Music, Romeo i Julieta). Des d’aleshores Ha treballat també amb Rafel Duran (L’alfabet de l‘aigua, Perifèria Koltès), Tamzin Towsend (Macbeth), Pep Anton Sánchez (Bunyols de quaresma), Joan Ollé (Así que pasen cinco años) i Calixto Bieito (Mesura per mesura). Entre els seus muntatges es compten Terra Baixa, dir. Ferran Madico; Ànsia (Premi de la Crítica de Barcelona) i El pes de la palla, dir. Xavier Albertí; Far Away, dir. Peter Brook; The bug (el virus), dir. David Selvas, Salamandra, dir. Toni Casares, i Titus Andrònic (Premi de la Crítica de Barcelona) i Juli Cèsar, dir. Àlex Rigola. El 2004 va estrenar una peça seva, El miedo y la música, al STI-CC. També ha participat en les sèries televisives Nissaga: l´herència, Temps de silenci i Porca Misèria, i a les telemovies Valèria i L´estratègia del cucut, de Sílvia Quer; Delta, d’Oriol Ferrer i Coses que passen, de Sílvia Munt. En cinema destaca la seva participació a Soldados de Salamina, de David Trueba i a Febrero, de Sílvia Quer. Ha participat també a En Pólvora, d’Àngel Guimerà, dir. Sergi Belbel i, com a director, Els boscos, de David Mamet. Pel Festival Barcelona Grec de 2006 va participar a Arbusht un text de Paco Zarzoso dirigit per Àlex Rigola i el 2007 entra a formar part de la companyia Teatre Lliure on ha participat en l’explotació en gira d’Otel·lo, European House, ha format part també del repartiment d’El dúo de la Africana, de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé, de La torre de la Défense de Copi, dir. Marcial di Fonzo Bo i de 2666 de Roberto Bolaño. dir. Àlex Rigola. Aquesta temporada s’ha estrenat com a director al Teatre Lliure amb La forma de les coses.

Julio Manrique /

Laura Conejero

Nascuda a Barcelona el 8 de setembre de 1966. Teatre · Moll Oest de Bernard- Marie Koltés. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. Grec 2002 · La Dona Incompleta de David Plana. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2001 · Fragments d'una carta de comiat llegits per Geòlegs de Normand Chaurette. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2000 · La Plaça dels Herois de T. Bernhard. Dir. A. García Valdés. TNC Sala Petita. 2000 · Mesura per Mesura de Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. TNC Sala Gran. 1999 · L’estiueig de C. Goldoni (versió de J. Galceran) Dir. S. Belbel. TNC Sala Gran. 1999 · Fuita de Jordi Galcerán. Dir. Eduard Cortés. Vania Produccions. 1998 · Morir de Sergi Belbel. Dir. S. Belbel. CDGC. Teatre Romea. 1998 · Soc lletja de Jordi Sánchez i Sergi Belbel. Dir. S. Belbel. Cia. Kràmpack. 1997 · L’Hostalera de Carlo Goldoni. Dir. Sergi Belbel. Focus. 1995 · Colometa la Gitana i Qui...compra maduixes? d’Emili Vilanova. Dir. Sergi Belbel. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Romea. 1994 · El Mercader de Venècia de William Shakespeare. Dir. Sergi Belbel. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Poliorama. 1994 · Després de la pluja de S. Belbel. Dir. S. Belbel. C. Cultural Sant Cugat. 1993 · Carícies de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. CDGC Teatre Romea. 1992 · La Filla del Mar d’Àngel Guimerà. Dir. S. Belbel. CDGC Teatre Romea. 1992 · Les tres germanes de Txèkhov. Dir.: Pierre Roman. Cia. Flotats. 1990 · El Caballero de Olmedo de Lope de Vega. Dir. Miguel Narros. Compañía Nacional de Teatro Clásico. 1990 · Elsa Schneider de Sergi Belbel. Dir. Ramon Simó. 1989 · Duros a quatre pessetes de Santiago Rusiñol. Dir. Joan Anguera. CDGC. 1989 · L’Augment de Georges Perec. Dir. Sergi Belbel. Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona. 1988 Televisió Sèries a TV3: Poblenou (1994-95); Sitges (1996-97); Psicoexpress (2001); Des del Balcó (2000). TV-movies: Gossos. Dir. Romà Guardiet (2001); Sara. Dir. Silvia Quer (2000). Col·laboracions en altres sèries: Periodistas (Telecinco), Estació d'Enllaç i Crims (TV3). Cinema La vida de nadie. Dir.Eduard Cortés. 2002; Dones. Dir. Judith Colell. 2000; Atilano Presidente. Dir. La Cuadrilla. 1998; Carícies. Dir. Ventura Pons. 1997; El Amor perjudica seriamente la salud. Dir. Manuel Gómez Pereira. 1996 Premis · Premi Revelació de la Crítica Teatral per Elsa Schneider. Temporada: 1988/89 · Premi de l’Ajuntament de Tarragona a la millor interpretació teatral femenina per L’Hostalera. 1996 · Premi d’interpretació de la crítica teatral de Barcelona per Soc lletja. 1996/97. · Premi Memorial Margarita Xirgu. 2001 · Premi Butaca a la millor actriu de teatre de repartiment. 2001

Laura Conejero /

Míriam Iscla

Teatre: co-fundadora de la Companyia T de Teatre. Ha participat en tots els seus espectacles: Petits contes misògins de Patricia Highsmith. Dir. Pere Sagristà. 1991-1993; Homes! Dir. Sergi Belbel. Co-autora del text “Ai, Homes!”. 1994-1997; Criatures. Dir. David Plana i T de Teatre. Autora del text: “Vida de mare”. 1998-2001; Això no és vida. Dir. David Plana. 2003-2004; 15. Dir. Sergi Belbel i T de Teatre. Co-autora de diversos textos. 2006; Com pot ser que t’estimi tant. Dir. Javier Daulte. 2007-2008. Altres espectacles: M de Mortal de Carles Mallol. Projecte T6. 2010; El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana. Dir. Joan Castells. TNC Sala Petita. 2009; Leonci i Lena de Georg Büchner. Dir. Pep Pla. Sala Muntaner. Grec 2007; Les falses confidències de Marivaux. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2005; Desprès ve la nit de David Plana. Dir. David Plana. Sala Beckett. 2001; El desengany de F. Fontanella. Dir. Domènec Reixach. Teatre Romea. 1992; Teatre Natural d'Oklahoma de Kafka. Dir. Luis Miguel Climent. Sala Beckett. 1991; Línia roja. Teatre de l'Ocàs. Dir. T. Vilardell i M. Casamayor. Teatre Condal. 1990; Paraula de poeta. Muntatge de poemes de Maria Mercè Marçal. Dir. Jordi Mesalles. 1989. Televisió: a TV3: Tres pics i repicó; El joc del segle; Dones d'aigua; Efectes secundaris; Laura; Jet Lag, una sèrie de T de Teatre amb 6 temporades (d’aquesta sèrie també n’és coordinadora de guions, guionista i directora de 10 capítols). Altres sèries: Los ladrones van a la oficina; El Comisario; Calle 13. Guió i interpretació de la secció “Les tietes” dins el programa Dies de ràdio d'Elisenda Roca, a COM Ràdio.

Míriam Iscla /

Nuria Espert

Nace en Hospitalet de Llobregat y a la edad de doce años formaba ya parte de la Compañía Titular infantil del Teatro Romea de Barcelona. A los veinticuatro años crea con su esposo Armando Moreno, su propia compañía, con la que actuará por todo el territorio español con obras de Lope de Vega, Calderón, Eurípides, Sartre, Guimerá, Brecht, O´Neill y Shakespeare, entre otros autores. En 1969 comienza una fructífera relación profesional con el director argentino Víctor García que la dirigirá en tres espectáculos: “Las criadas”, de J. Genet; “Yerma”, de F. G. Lorca y “Divinas Palabras” de Valle-Inclán abriendo a la Compañía Nuria Espert las puertas de todos los festivales internacionales. Durante dos temporadas (1979 a 1981) codirigirá el Centro Dramático Nacional, asumiendo la programación del Teatro María Guerrero. En la segunda temporada de su gestión al frente del Teatro interpretará “Doña Rosita la Soltera” de F. G. Lorca, dirigida por Jorge Lavelli. Al abandonar el Teatro María Guerrero en 1981 y de nuevo con su Compañía, realizará los espectáculos: “Medea” de Eurípides, dirigida por Lluis Pasqual; “La Tempestad” de W. Shakespeare, dirigida por J. Lavelli y “Salomé” de O. Wilde, dirigida por Mario Gas. Desde 1986 suma a su trabajo como actriz el de la dirección de escena, tanto en producciones de teatro como en ópera; “Madama Buterfly”, “Electra”, “Rigoletto”, “La Traviata”, “Carmen” o “Turandot”, han recorrido los más importantes foros operísticos del mundo: Liceu de Barcelona, Covent Garden, Lyric Hammersmith de Londres, Royal Theatre de Glasgow, Los Angeles Opera, La Monnaine de Bruselas, Maestranza de Sevilla, entre otros, compartiendo responsabilidad con directores musicales como Plácido Domingo o Zubin Metha. En teatro ha dirigido a actores de la talla de Glenda Jackson, Joan Plowright (“La casa de Bernarda Alba”) en Londres, Irene Papas (“Medea”) en Barcelona o Tamasaburo Bando (“Contradanza”) en Tokyo. Entre sus últimos trabajos interpretativos, destacan: el papel de Yoko en “Maquillaje” de H. Inoue; el de Arkadina en “La Gaviota” de Chejov, con Josep Mª Flotats; el de María Callas en “Master Class” de T. McNally, dirigida por Mario Gas y el de Marta en “¿Quién teme a Virginia Woolf?” junto a Adolfo Marsillach. Los más de ciento cincuenta premios otorgados en todo el mundo a lo largo de la carrera de Nuria Espert, hacen que en este momento esté considerada como una de las personalidades más sobresalientes y prolíficas del panorama interpretativo y de la dirección de escena. Sus trabajos más recientes han sido la gira con “Medea” de Eurípides, bajo la dirección de M. Cacoyannys y la realización de una serie de recitales con los espectáculos “Poemas y Canciones”, en homenaje a Kurt Weill y Bertolt Brecht, y “Aire y Canto de Rafael Albert”i. En la actualidad se encuentra preparando la dirección de “Tosca” para el Teatro Real de Madrid y el Tokio Opera House y la gira de “La Brisa de la Vida” junto a Amparo Rivelles, dirigida por Lluis Pascual.

Nuria Espert /

Teresa Lozano

Teresa Lozano

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció: Leo Castaldi

Crítiques Express

+
La tragèdia del rei Lear està tintada de sang, en aquesta versió de Lluís Pasqual, sang que brolla a flor de pell, preludi de la mort que persegueix alguns dels personatges.
+
Encerta de ple en tot allò que ha de ser Shakespeare per a que el públic d’avui dia en gaudeixi.
+
Repartiment excepcional, muntatge superb, treball sonor magnífic, un de les millors direccions de Lluis Pasqual en anys.
+
Lluís Pasqual signa un dels seus millors espectacles amb aquest Lear imponent que li permet a la gran Espert fer una exhibició de talent interpretatiu.

Crítiques

  • El rei Lear

    'El rei Lear' és una gran tragèdia sobre l'amor, entre pares i fills, bàsicament, i la traïció. Una obra plena de dolor i ràbia. Diríem que Lluís Pasqual ha tirat justament del dolor per apropar-se a una història on regna la hipocresia i la mentida i a on l'amor genuí és perseguit i marginat. I a fe...
  • El rei Lear

    Ho diu Lluís Pasqual, en el programa de mà d’aquest espectacle memorable que cal incloure ja en el llistat dels millors seus . Com diu Pasqual, és ben cert que l’amor és un motor. Però amb l’amor no en hi ha prou. L’amor, no fa pas desaparèixer ni la crueltat ni la vilesa, del tot consubstancials a ...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • 'El Bufón del Rei Lear', un monòleg de Felipe Cabezas a la Sala Fènix

    La Sala Fènix proposa per a partir del 30 de novembre l’espectacle [El Bufón del Rei Lear,] Murri, sarcàstic, astut i burleta, el bufó del rei -està considerat un dels més carismàtics personatges de l’obra de[ Shakespeare- ]narra les lluites del poder des de la seva perspectiva crítica i satírica....
    Redacció - 29/11/2017Continuar llegint
  • Lluís Pasqual, premi Max a la Millor Adaptació per 'El rei Lear'

    La XIX edició dels Premios Max de las Artes Escénicas va distingir ahir a la nit Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure, amb el Premi Max a la millor adaptació o versió d'obra teatral per El rei Lear, premi al qual optava juntament amb Alfredo Sanzol per Edipo Rey i Miguel del Arco per Antíg...
    Redacció - 26/04/2016Continuar llegint
  • Aquest dijous torna 'El Rei Lear' al Lliure/Montjuïc carregat de premis

    Després de l’èxit esclatant de la temporada passada, El rei Lear, amb direcció de Lluís Pasqual, torna al mateix escenari del Lliure de Montjuïc i amb gairebé el mateix repartiment (llevat de Rafa Delgado que substitueix Marcel Borràs al paper d'Oswald). Núria Espert, al paper del rei protagoni...
    Redacció - 15/12/2015Continuar llegint
  • ‘El Rei Lear’ i ‘Terra Baixa’ triomfen als Premis Butaca

    Els Premis Butaca de Teatre de Catalunya s’han lliurat aquest vespre al Teatre Lliure de Barcelona. La cerimònia ha celebrat una 21a edició en què El Rei Lear i Terra Baixa han compartit protagonisme i s’han imposat com a guanyadors de la nit enduentse quatre Premis Butaca. Darrera seu, El curi...
    Redacció - 24/11/2015Continuar llegint
  • Confirmat: 'El Rei Lear' tornarà la temporada vinent al Lliure

    Lluís Pasqual, a la presentació d'El Rei Lear i intuïnt el merescut èxit que ha tingut, ja va dir que no hi havia possibilitat de pròrroga per motius de programació del teatre i agenda dels artistes. Va apuntar, però, la possibilitat de recuperar-lo per a la propera temporada. Doncs ja és una real...
    Redacció - 27/02/2015Continuar llegint
  • Núria Espert encapçala un gran repartiment de 25 actors a ‘El rei Lear’

    No hi ha dubte que Núria Espert és una gran icona escènica. S’ho ha guanyat amb el seu treball minuciós al llarg dels anys fruit del seu amor al teatre i la seva il•lusió per la feina: [“Durant els assaigs, la Núria i la Teresa Lozano, aquestes dues grans dones, ens han ensenyat que, malgrat els any...
    Teresa Bruna - 09/01/2015Continuar llegint
  • El Festival Shakespeare suspèn 'El Rei Lear'

    L’obra El Rei Lear, programada per demà dijous 15 de juliol a les 22.00 hores, s'ha suspès per causes alienes a l’organització d’aquest certamen. La companyia del Turkmenistan d’Ovliakuli Kodakulijev ha comunicat al festival la seva decisió unilateral de no viatjar a Mataró, per raons que...
    Redacció - 14/07/2010Continuar llegint
  • El Grec acull ‘El Rei Lear’ dirigit per Broggi

    El director escènic Oriol Broggi ha presentat aquest matí l’obra de Shakespeare, El Rei Lear, que s’estrenarà el proper divendres dia 27 de juny de 2008 a la Biblioteca de Catalunya dintre del marc del Festival Grec’08 de Barcelona. La producció, en paraules de Broggi [“és senzilla i sense de...
    Marga Parrilla - 19/06/2008Continuar llegint
  • Suspesa l’estrena d’El Rei Lear per accident d’actriu

    L’estrena d’El Rei Lear prevista per a aquesta nit a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya s’ha suspès a causa d’una lesió de l’actriu Myriam Gallego del Centro Dramático Nacional. Gallego va patir ahir un cop al cap durant la funció prèvia amb públic que es va oferir a les 20h. L...
    Redacció - 22/05/2008Continuar llegint
  • El Romea aplaudeix 'El rei Lear' de Bieito sense gran entusiasme

    Com els toros, el teatre de Calixto Bieito genera tota mena d'emocions i opinions. Brillant, provocador, violent, estrident, passat de rosca, visceral, llarg. Aquests són alguns dels adjectius amb què els espectadors cataloguen la seva adaptació d'El rei Lear, un muntatge violent, amb diverses ref...
    Jordi Subirana - 08/07/2004Continuar llegint
  • Bieito emmarca ‘El Rei Lear’ a una dictadura de l’est europeu

    Entre les destacades estrenes absolutes del Fòrum Grec 04 apareix un Shakespeare, El Rei Lear, que per primer cop puja a escena en català i a l’escenari del Romea com a colofó d’una de les millors temporades del teatre gestionat per Focus. Calixto Bieito signa la direcció i completa d’aquesta mane...
    Christian Machío - 22/06/2004Continuar llegint
  • Bieito converteix 'El rei Lear' en un dur retrat de la família

    Calixto Bieito ha convertit El rei Lear, de William Shakespeare, en una radiografia sobre l'odi en les relacions familiars. El muntatge, protagonitzat per l'actor José María Pou, es representarà al Teatre Romea de Barcelona, entre el 29 de juny i l'1 d'agost, en el Fòrum de les Cultures. Pou diu ...
    Jordi Subirana - 14/05/2004Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Tragèdia
Idioma: Català
Subtítols: Anglès,Castellà


©Teatralnet Digital Media S.L. 1997-2018

comodo secure

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra "política de Cookies". X Tancar