Campanya Circ Cric
butlleti_banner

Barcelona dimecres,   25 d'abril de 2018   Actualitzat a les   11:45 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

El president

El president

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor text:

Thomas Bernhard

Va néixer el 9 de febrer de 1931 a Holanda, però va residir la major part de la seva vida a Alemanya i a Àustria, on és considerat un dels seus autors contemporanis més importants. Passada la II Guerra Mundial, estudia música i art dramàtic a Salzburg, i comença a dedicar-se de ple a la literatura. El tema central de la seva obra és l’absurditat de l’existència humana; aprofundeix en els sentiments i en les pressions que condueixen al límit de la bogeria. : “Tot és ridícol si hom pensa en la mort”. Bernhard va arribar a la perfecció artística en les seves obres, perfecció que inclús el va destruir: malaltia, aïllament, mort, decadència del Jo i del món. La seva primera narració en prosa, El porquer (1956), anticipa una visió gens complaent amb l’ideal rural amb què es sol relacionar el seu país. Posteriorment treballa també la poesia, Així en la terra com en el cel, o In hora mortis. El seu estil impacta, els seus temes són feréstecs. El 1963 publica la novel·la Gelada, que a més d’avançar les claus de les seves intencions amb l’escriptura, li adjudica una polèmica que no el deixarà de banda mai més. Àustria s’està refent de la seva derrota, i sobretot, de la seva col·laboració amb l’Alemanya nazi, i ell llança conscientment el seu rebuig als valors estatals i patriòtics, tant amb les seves obres com de forma personal. Escriu amb una ràbia que es desprèn de la seva lluita interna, posant en dubte constantment els pilars de l’estat i manifestant la contradicció entre el seu despreci i l’interès que la situació li provoca. Tot i els seus detractors, Bernhard guanya prestigi: el 1967 li atorguen el Premi Nacional de Literatura Austríaca per Gelada. El 1970, La Calera obté el Premi Georg Büchner de l’Acadèmia Alemanya de Llengua i Literatura. Les seves obres posteriors també són àmpliament exitoses: Correcció (1975), L’ignorant i el boig (1972), La partida de caça (1974), representada al Burgtheater de Viena, La força del costum (1974), representada al Festival de Salzburg... En les seves obres, el discurs del narrador ens fa abordar des de l’exterior els processos interns dels personatges, ens dóna pas al que aquests personatges proven d’afirmar. L’element narratiu es fa mínim, i allò que pren importància és una aparent transcripció del discórrer repetitiu, sense pauses, sense ordre, de l’interior d’aquestes consciències. Aquest llenguatge, que es presenta inicialment com a deficitari, es pot veure com a paral·lel a les assumpcions de l’estètica que s’ha vingut a denominar “postmoderna”. “Un cop morta la raó, la Il·lustració, i en un món creixentment conscient de com és de falsa l’experiència vertadera, les paraules no serveixen. Ni expliquen, ni comuniquen, o bé ho fan de manera imperfecta, indueixen a l’error”. Aquest tipus de teatre, amb els seus monòlegs irònics, es coneix amb el nom de “Teatre de la Nova Subjectivitat”, del qual posteriorment n’han sorgit alguns altres exponents. Les repeticions, les correccions, el desordre, les llargues i confuses explicacions són tan essencials com el que no està escrit. El narrador provoca una identificació del lector amb ell, com a observador i dipositari dels personatges i dels seus discursos. Tot es plega a aquest corrent de pensaments, sense consideració 6 envers les normes literàries. No s’expliquen esdeveniments externs, sinó la consideració interna d’aquests esdeveniments que en tenen els personatges. I ells, casualment, eludeixen justament les dades que podrien explicar les seves actituds. Aquesta tècnica té un efecte demolidor. L’ésser que es retrata no té agafadors en el món extern, perquè no és precisament exemple d’integració en aquella realitat. De fet, si totes les obres de l’autor apunten al mateix estil i temes, també els personatges principals són lleus variacions d’unes certes característiques. El protagonista sol ser un ésser distant de la realitat que l’envolta i amb un projecte intel.lectual que mai no s’acaba de concloure. Són veus que procuren una visió fosca, tot i que amb humor, de la societat austríaca, a l’ensems que el seu caràcter obsessiu, la seva lluita per definir què volen dir, els aboca a un fracàs expressiu, en el qual tot queda en un intent. Això conté una ironia que els fa patètics. Es rectifiquen, es contradiuen, es perden en els seus propis discursos, no deixen de buscar més enllà de la còmoda realitat. La grandesa sempre queda en recerca, tan obsessiva, tan confusa, que anticipa el fracàs de qualsevol projecte humà. A més, la prosa de Bernhard conté un element musical que contribueix a donar-li una certa capacitat subjugant. I encara una altra característica més: la manca de pauses crea una impossibilitat per a aturar-se i reflexionar. L’autor ens acosta a una experiència “enganxada” a la vida. I al mateix temps, el narrador, sempre present, ens recorda que assistim a uns pensaments per via interposada i des de fora, sense mediació ni aclariments. Aquest contrast entre arribar a l’experiència des d’un punt de vista distant remarca i posa de manifest el tram que hi ha entre literatura i experiència. Cosa que normalment és apaivagada gràcies a les estratègies de narració clàssiques. La realitat que la major part del temps assumim com a vertadera, queda, d’aquesta manera, qüestionada. L’autor remou la necessària recerca de l’ésser, la recerca que habitualment és posposada, oblidada, negada. Va reflectir les seves circumstàncies personals en la seva pentalogia autobiogràfica: L’origen (1975), El sòtan (1976), L’alè (1978), El fred (1981) i Un nen (1982). Potser a mode de supervivència, manté sempre una relació entre els elements biogràfics i la seva obra. Aquí el seu estil és més concret, sense narradors interposats ni tantes repeticions. Amb això es constata que l’opció estètica de les seves novel·les i obres teatrals és plenament conscient i no una suposada impossibilitat d’escriure d’altra manera, o bé una prova d’esgotament creatiu. Aquestes obres permeten conèixer les seves fíl.lies, els seus odis, les seves influències. Els textos de Bernhard aporten al teatre contemporani aquesta destrucció de la coherència. Tendeix al monòleg, i tot i així, l’interés en el desenvolupament es manté, perquè deriva de la tensió en escena que causen aquests monòlegs en què l’altre personatge calla i escolta, actitud que emfatitza l’atenció sobre aquest darrer. Lògicament, no es dóna una història “tancada” amb un final que ofereixi un “aprenentatge” en els personatges per part dels espectadors. Només es despleguen davant d’ells, desafiant el costum d’emmarcar cada peça en un tot. Thomas Bernhard va morir el 12 de febrer de 1989. La seva darrera voluntat fou que durant els 70 anys que duren els drets d’autor a Àustria, les seves obres hi fossin prohibides. Hi ha qui veu en això una burla, un peculiar sentit de l’humor. Hi ha qui es refereix al seu afany de polemitzar fins al final. Però potser només sigui un pas més en un discurs coherent, tan clar en la seva obra com en la seva vida.

Thomas Bernhard
Direcció:

Carme Portaceli

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i Professora de Direcció i d’interpretació a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Des de l’any 2004 és la Directora artística de la FEI – Factoria Escènica Internacional. Treballs més destacats com a directora d’escena: •Ante la jubilación de Thomas Bernhard. Teatro Valle Inclán de Madrid. Centro Dramático Nacional. 2008 •Josep i Maria de Peter Turrini. Nau Ivanov. 2007 •Fairy de Toni Martin i Carme Portaceli. Festival Grec 07. Nau Ivanow. Juny 2007 •Un lloc conegut de Daniela Feixas. Sala Escorxador. Lleida. Sala Muntaner. 2007 •La suïcida d’Ivana Sajko. Auditori de Paiporta. València. Desembre 2006 •L’agressor de Thomas Jonigk. Nau Ivanow. FEI (Factoria Escènica Internacional). Juliol 2006 •Codirecció de J’arrive...! de Marta Carrasco. TNC Sala Petita. Juny 2006 •La finestra tancada d’Agustí Vila. Espai Lliure. Teatre Lliure. Febrer 2006 •Aguantando la vela de Fabrice Melquiot. Círculo de Bellas Artes. Festival de Otoño. Madrid. 2005 •La casa de Bernarda Alba de Garcia Lorca. Teatro Gayarre de Pamplona. 2005 •La pell en flames de Guillem Clua. Villarroel Teatre. Grec 2005 •Raccord de Rodolf Sirera. TNC Sala Tallers. 2005 •Sopa de pollastre amb ordi d'Arnold Wesker. Teatres de la Generalitat Valenciana. Sala Rialto. Novembre 2004. Teatro Español de Madrid. Març 2005. Premi ADE 2005 a la millor direcció. Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat de València (direcció, actriu, escenografia i il•luminació). •The rape of Lucretia de Benjamin Britten. Festival Shakespeare de Santa Susanna. Agost 2004 •Genova 01 de Fausto Paravidino. Teatre Grec. Forum 2004 •Cançons dedicades de F.X. Kroetz. Festival de Sitges. Sala Muntaner. Juliol. 2004 •Hamlet màquina de Heiner Müller. Festival Shakespeare. Santa Susanna. Agost 2003 •Lear d’Edward Bond. Festival Grec de Barcelona 2003. Teatre Lliure 2003 •Un enemic del poble de H. Ibsen. Teatres de la Generalitat Valenciana. Febrer 2003. Teatre Romea. Novembre 2003 Premi a la millor direcció de Teatres de la Generalitat de València. Premi a la millor direcció de la Universitat del País Valencià. •El retorn al desert de B.M. Koltês. Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure. Gener 2003 •Sallinger de B.M. Koltès. Mercat de les flors. Maig 2002 •Cara de foc de Marius von Mayemburg. Festival Internacional de Sitges. Juny 2001. Teatre Lliure de Gràcia. Barcelona. Febrer 2002 Premi Butaca a la Millor direcció. •Ball trampa de X. Durringer. Teatre Nou Tantarantana. Barcelona. Grec 2001 •Jubileum de G. Tabori. Teatre Micalet. València. Abril 2001 •Solness, el constructor de Henrik Ibsen. Dir. Carme Portaceli. TNC Sala Petita. 2000. Premis ADE 2001 a la millor direcció i a la millor escenografia. •Por menjar-se ànima de R.W. Fassbinder. Teatre Nou Tantarantana. Grec 2000 •Contra l’oblit. Diversos autors. Teatre Nou Tantarantana. Maig 2000 •El banquete de Chema Cardeña. Cia. Arden Producciones. València. 1999/2000 •Els vells temps de Harold Pinter. Cia. Artenbrut. Teatre Artenbrut. Desembre 1999 •Mein Kampf de George Tabori. Teatre Nou Tantarantana. Grec 1999 Premis Butaca: millor espectacle, direcció, actor, actriu de repartiment i actor de repartiment. •El idiota en Versalles de Chema Cardeña. Cia. Arden Producciones. València. 1998/99 •La bohèmia d’Enric Arredondo. Luz de gas. Setembre 1998 •Les presidentes de Werner Schwab. Teatre Lliure. Grec 1998 •Pat’s room de Núria Amat. Sala Beckett. Grec 1997 •El triunfo del amor de Marivaux. Mercat de les Flors. Novembre 1995 •Queridos míos: es preciso contaros ciertas cosas d’Agustín Gómez-Arcos. Centro Dramático Nacional. Teatro María Guerrero de Madrid. Desembre 1994 •Les alegres casades de Windsor de William Shakespeare. Grec 1994 •Muelle Oeste de Bernard-Marie Koltès. Coproducció del Ministerio de Cultura i el Festival de Otoño de Madrid. Teatro Albéniz. Novembre 1993 •Los gatos d’Agustín Gómez-Arcos. Coproducció del Ministerio de Cultura i el Festival de Otoño de Madrid. Teatro María Guerrero. Novembre 1992. Gira per l’estat espanyol desembre-juny. Temporada a Buenos Aires (juliol-agost). •El parc de Botho Strauss. Teatre Lliure. Gener 1992 •La Missió de Heiner Müller. Mercat de les Flors. Març 1990 Premi Serra d’Or al millor espectacle de 1990 •El retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla. Orquestra de Cambra del Teatre Lliure. Juny 1989 •Combat de negre i de gossos de Bernard-Marie Koltès. Traducció al català de Sergi Belbel. Mercat de les Flors. Setembre 1988 •El muntaplats de Harold Pinter. Tetre Lliure. Maig 1987 Els fills del sol de M. Gorki. Teatre Lliure. Febrer 1984 •Món, dimoni i carn de Maria Aurèlia Capmany. Producció de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de València i el Centre Dramàtic de la Generalitat. Teatre Lliure. Octubre 1982 Entre 1981 i 1985 fa d’ajudant de direcció en diversos muntatges del Teatre Lliure dirigits per Fabià Puigserver i Lluís Pasqual (Fulgor i mort de Joaquim Murieta, El Misantrop, L’Héroe, Al vostre gust, La flauta màgica, Un dels últims vespres de carnaval).

Carme Portaceli
Producció: Festival Temporada Alta 2014
/ Teatre Nacional de Catalunya

Bernhard fa una despietada radiografia dels més elevats cercles de poder.

Sinopsi d´ El president

Amb el país en un estat de crispació creixent, la parella presidencial acaba d’escapar il·lesa d’un atemptat que s’ha endut la vida de l’estimat gos de la presidenta i també d’un coronel. El terror que experimentaran el president i la presidenta —accentuat pel risc de ser assassinats pel seu propi fill, que s’ha passat a les files anarquistes— revelarà progressivament l’abisme que separa la solidesa aparent del seu poder i la mediocritat de la seva fragilitat real.

La farsa política construïda per Thomas Bernhard ataca sense cap mena de concessions les bombolles dels nuclis de poder, per oferir aquesta despietada radiografia d’una intimitat familiar en què la companyia de massatgistes, confidents i amants oficials només serveix per distreure les solituds inevitables d’una parella de dirigents amb aires dictatorials, que són tan incapaços de connectar amb el seu poble com amb ells mateixos.


Repartiment

Daniela Feixas

Llicenciada en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona (curs 98-99). Dansa contemporànea amb Toni Mira, Avelina Argüelles, Alvaro de la Peña i Toni Jodar. Teatre · Titus Andrònic de William Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. Gira 2002 · Suzuki I i II d’Alexei Xÿipenko. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2001 · Woyzeck de George Buchner. Dir. Àlex Rigola. Teatre Romea. Grec 2001 · Un tramvia anomenat desig de T. Williams. Dir. Manel Dueso. T. Romea. 2000 · Titus Andrònic de William Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. Grec 2000 · La màquina d'aigua de David Mamet. Dir. Àlex Rigola. STI 1999 · Peep Show Verona. Adaptació de Romeo i Julieta de Shakespeare de Rafel Duran. Dir. Rafel Duran. Grec 1999 · Sussie de Carol López. Premio Mª Teresa de León. Dir. Carol López. 1998 · Así que pasen cinco años de Federico García Lorca. Dir. Joan Ollé. Grec 1998. Festival de Otoño 1998. Mercat de les Flors. 1999 · Ricard III de Carmelo Benne. Dir. Ramon Simó. 1997 · A la Meta de Thomas Bernhard. Dir. Xavier Albertí. 1997 Televisió: Pagats per riure. Dir. Agustí Vila. TV3. 2001; Plats bruts. Dir. Joel Joan. TV3. 2001 Cinema: El mensaje de Acacio d’Albert Planell i Eduardo Laplaza. Curt. Festival de Sitges 1996; Spleen de Rafa Ruiz. Curt

Daniela Feixas /

Francesc Orella

FORMACIÓ TÈCNICA • Institut del Teatre de Barcelona • Herbert Berghoff Studio de Nova York • Cursos amb: John Strasberg, Carol Rosenfeld, Carlos Gandolfo, Genadi Karatkov i Bob McAndrews TEATRE • Tot esperant Godot de Beckett. Dir. Lluís Pasqual. Teatre Lliure • Galatea de Josep Maria de Sagarra. Dir. Ariel Garcia Valdés. TNC • Morir de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. Centre Dramatic de la Generalitat • L'Auca del Sr. Esteve de Santiago Rusiñol. Dir. Adolfo Marsillach. TNC • Àngels a Amèrica de Tony Kushner. Dir. Josep Ma Flotats. TNC • De poble en poble de Peter Handke. Dir. Joan Ollé. Grec 96 • Els bandits de Schiller. Dir Lluis Homar. Teatre Lliure • El zoo de cristal de Tennessee Williams. Dir. Mario Gas. FagottOM Teatro • Roberto Zucco de Bernard Marie Koltés. Dir. Lluís Pasqual. Teatre Lliure • Asdrubila de Carles Santos. Dir. Carles Santos/Pere Portabella. OCSA • Edip, tirà de Sófocles/Heiner Müller. Dir. Matthias Langhoff. OCSA/Festival de Tardor • Autentic Oest de Sam Shepard. Dir. Josep Minguell. Cia. Josep Ma Flotats • Una visita inoportuna de Copi. Dir. Jorge Lavelli. Cia. Josep Ma Flotats • Dancing de Jean C. Painchenat. Dir. Helder Costa. Teatre Condal • La botiga del horrors de Howard Ashman. Dir. Joan Lluís Bozzo • La ronda d’A. Schnitzler. Dir. Mario Gas. Centre Dramatic de la Generalitat • Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre de José Sanchís Sinisterra. Dir. Joan Ollé. Teatro Fronterizo/Teatro Politan • Antaviana de Pere Calders. Dir. Joan Lluís Bozzo. Dagoll Dagom • L'Òpera de tres rals de Bertolt Brecht. Dir. Mario Gas. Centre Dramàtic de la Generalitat • Mirandolina de Carlo Goldoni. Dir. Ramon Teixidor. La Sínia Teatre • Peer Gynt de H. Ibsen. Dir. Francesc Nel·lo. Centre Dramàtic de la Generalitat • Marat Sade de Peter Weiss. Dir. Pere Pianella. Centre Dramatic de la Generalitat CINEMA • Nudos. Dir. Lluis Ma Güell • Clara y Elena. Dir. Manuel Iborra • Smoking Room. Dirs. Roger Gual i Julio Wallovits • Mi dulce. Dir. Jesús Mora • Yoyes. Dir. Helena Taberna • Morir (o no). Dir Ventura Pons • El viaje de Arian. Dir. Eduard Bosch • La ciudad de los prodigios. Dir. Mario Camus • Déjeme que le cuente. Dir. Silvia Munt (Curtmetratge) • Subjúdice. Dir. Josep Maria Forn • El pianista. Dir. Mario Gas • A tiro limplo. Dir. Jesús Mora • La Moños. Dir. Mireia Ros • Ábreme la puerta. Dir. Agusti Vila (Curtmetratge) • El perquè de tot plegat. Dir. Ventura Pons • Tierra y Libertad. Dir. Ken Loach • Roig. Dir. Teresa de Pelegri • Carambolas. Dir. Jesús Font • Los Mares del Sur. Dir. Manuel Esteban • Boom Boom. Dir. Rosa Verges • Pont de Varsòvia. Dir. Pere Portabella TELEVISIÓ • El Comisario. Dir. Jesús Font / J.M. Paíno / Xavier Elorrieta • Andorra. Entre el Torb i la Gestapo. Dir. Lluís M. Güell • Hermanas. (Sèrie). Tele 5 • Carvalho. Dir Rafa Moleón. (Sèrie). Tele 5 • Estació d'enllaç. Dir. Orestes Lara / Jordi Frades / Carles Farrás (Sèrie) TV3 • Cafè & Clixé. Dir. Manuel Balaquer. (TV Movie). TV3 • Secrets de Família. Dir. Sònia Sánchez / Enric Banqué / Ildefons Duran. (Telenovela). TV3 • La sucursal. Dir. Jesús Font. (TV Movie). TV3 • La Lloll. Dir. Jordi Roura. (Programa de sketchs). TV3 • Laia. Dir. Jordi Frades. (TV Movie). TV3 • Quico. Dir. Eduard Cortés. (Comèdia de situació). TV3 • Arnau. Dir. Lluís M. Güell. (Llargmetratge en capítols). TV3 • Quan es fa fosc (Dark Justice). Dir. David Calloway. (Sèrie). TV3 • El dia que me quieras. Dir. Paco Barrachina. (Sèrie). TVE • María de las Noches. Dir. Emma Cohen. (Sèrie Delirios de Amor). TVE PREMIS • Millor actor secundari de teatre per Roberto Zucco (Teatre Lliure - Dir. Lluís Pasqual). Associació d'Actors i Directors de Catalunya. • Millor actor protagonista de teatre temporada 96/97 per Àngels a Amèrica (Teatre Nacional de Catalunya - Dir. Josep Maria Flotats). Crítica teatral de Barcelona. • Premi Butaca per votació popular al millor actor 2002 per La caiguda. • Premi de la crítica teatral valenciana a la millor interpretació masculina 2002 per La caiguda.

Francesc Orella /

Josep Julien

Josep Julien /

Montse Pérez

Ha treballat en els muntatges T'odio, amor meu (Dagoll Dagom), 5mujeres.com (José Miguel Contreras i Ana Riva) i Mapa d'ombres (Lurdes Barba) i en les pel·lícules Souvenir, de Rosa Vergés, i Carambola, de Jesús Font. En televisió ha aparegut a Celia, de J.L. Borau, Veo, veo, de Maria Ripoll, Abuela de verano, de Joaquim Oristrell, i Plats bruts.

Montse Pérez /

Rosa Renom

Teatre El mentider, de Jean Cocteau. Direcció de Damià Barbany. Espai Brossa. La cantant calba, de Ionesco La cantant calba al McDonald´s, de Lluïsa Cunillé. Dir. de Joan Ollé. T. Lliure Vells temps (Old Times), de Harold Pinter. Dir. de Rosa Novell.Grec2006 Armengol, de Miguel Murillo. Dir. d´Esteve Ferrer. T. Español de Madrid Casa i jardi, d’Alan Aykbourn. Dir. de Ferran Madico. CAER de Reus La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda. Dir. de Joan Ollé. Víctor o els nens al poder, de Roger Vitrac. Direcció de Joan Ollé.T. Lliure Sopar d'amics, de Donald Margulies. Direcció d'Esteve Ferrer. T Apolo/ Borràs Little Night Music, de Sondheim. Direcció de Mario Gas . Grec Maria Rosa, d’Àngel Guimerà. Direcció de Rosa Novell. T.Principal Cinema i Televisió Azaña, de Santiago San Miguel. Llargmetratge. Valentífilms. Delta, de Pedro Molina Temboury, tele-movie dirigida per Oriol Ferrer. Bausan Films, TV3, ARTE, Canal Sur. Joc de mentides, de Lluís Zayas. Tele-movie per a TV3. Oberon Cinematográfica. Freetown, de Javier Arazola, tele-movie per a TV3. La Productora El cor de la ciutat, de Lluís Arcarazo. "Culebrot" per a TV3. Pleure pas germaine, sobre una novel-la de Claude Jasmin. Guió de Eric Van Beuren i Alain de Halleux. Dirigida per Alain de Halleux per a Oberon Cinematográfica.

Rosa Renom / Sergi Misas

Crítiques Express

+
Els dos protagonistes de l'obra no són res més sinó això: una parella de gegants del cinisme polític i del cinisme del poder.
+
Corrosiva sàtira sobre l'exercici tirànic del poder amb dos excepcionals interprets: Rosa Renom i Francesc Orella. Un dosis en vena del millor Bernhard.
+
Mirada corrosiva sobre el poder, amb un excés de reiteració en el text i ben servida per dos grans actors: Renom i Orella.

Crítiques

  • Aferrats al poder i els seus privilegis

    Àustria mai no és anomenada a {El president}, però Thomas Bernhard va fer-hi present que en el seu país hi havia polítics que, adaptant-se a les formes democràtiques, enyoraven l'autoritarisme de l'època nazi. Hi convida a pensar aquest president d'una república centreeuropea que, després de sobrevi...
  • Dos monstres al TNC

    Thomas Bernhard sempre va gastar mala bava en el seu retrat de la societat austríaca del seu temps. El dramaturg i novel·lista va destapar amb cruesa la misèria moral d'un món acomodat i burgès. Aquella acidesa desprèn {El president}, una farsa política escrita a mitjans dels 70 sobre l'exercici tir...
  • El president

    És un fet inqüestionable: a la senyora presidenta, li escau molt bé el dol. I això, vistes les circumstàncies pels les quals ha de passar la presidenta d’aquest punyentment sarcàstic - i sovint brutalment divertit, també cal dir-ho- text de Thomas Bernhard, és una bona sort. Els anarquistes han fet ...
  • Rosa i Francesc d’ Àustria

    [“Ambició. Odi. Res més”]. Amb aquestes paraules dites amb una violent determinació, la presidenta inicia un dels grans soliloquis que hi ha en l’extensa creació dramàtica de Thomas Bernhard (1931-1989). Tot i que el nom d’Àustria mai no es diu, tothom sabria que la presidenta era la primera dama d’...
  • Un patetismo demasiado largo

    Para quien no conozca a Thomas Bernhard le diremos que fue un autor asqueado con el pasado de la Austria que degeneró del Imperio Austrohúngaro al canciller Döllfus y el Anchsluss nazi: un país -dicen las malas lenguas-, cuya hipocresía es capaz de asegurar que Hitler era alemán y Beethoven austriac...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Tragicomèdia
Idioma: Català
Durada: 120 min.