A Vore/Escenes/ L

Barcelona divendres,   19 de gener de 2018   Actualitzat a les   19:34 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Terra baixa

Terra baixa

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor música: Sílvia Pérez Cruz
Autor text:

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà
Direcció:

Pau Miró

Barcelona, 1974. Llicenciat en interpretació a l’Institut del teatre (1999). Com a dramaturg, seminaris a la Sala Beckett impartits per Carles Batlle, Sergi Belbel, Xavier Albertí, Sanchis Sinisterra, Martin Crimp, Juan Mayorga i Javier Daulte. Fundador de la companyia Menudos, formada per ex-alumnes de l’Institut del Teatre. Dramatúrgia i direcció: 2009: Búfals. Autor i director. Text estrenat a Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya. Girona. Temporada al Versus Teatre (2009) 2008: Enfermo imaginario. Co-autor. Dir. Antonio Calvo. Teatre Condal. 2007: Singapur. Autor i director. Projecte T6 TNC. Teatre de Ponent de Granollers. Sala Beckett. Text publicat a Proa. Nominat al Premi Max al millor espectacle revelació en representació de Catalunya. 2007: Los persas: Réquiem por un soldado. Dramatúrgia conjunta amb Calixto Bieito. Teatre Romea. 2006: Banal sessions of Fedra. Autor i director. Versus teatre. Espectacle guanyador del premi al millor muntatge en la 11 mostra de teatre de Barcelona. 2006: Somriure d’elefant. Autor i direcctor. Nominació als Premis Butaca en la categoria de millor text. Grec. Biblioteca de Catalunya. Text traduït al castellà i a l’Italià i a l’eslovac. Text publicat a la revista de difusió teatral Pausa. 2005: Bales i Ombres (un western contemporani). Autor i director. Teatre Lliure. Espai Lliure. Nominació als premis butaca en la categoria de millor text. 2005: Happy Hour. Dramatúrgia i direcció. Dins del projecte d’assajos oberts del Teatre Lliure i posterior estrena al Teatre Borràs. Nominació als premis Butaca en la categoria de millor text. 2004: Plou a Barcelona. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. Text publicat a En cartell, volum 8. 5 nominacions als Premis Butaca, entre las que destaquen, millor text i millor espectacle de petit format. Traduït al castellà, italià, francès, portuguès, polonès i anglès. Estrenat el 12 d’octubre 2007 a Nàpols, Teatro Nuovo. Estrenat al juny del 2008 al Teatre Picolo de Milà, premi nacional de la crítica a Itàlia. Versió radiofònica a la Rai i també versió cinematogràfica a Itàlia. Editat per la editorial italiana Guida, sota el títol de Chiove. Participa en la setmana de cultura Catalana a Xile, 2005. Publicat per la Universitat de Richmond, New York. Participa en la setmana cultural catalana a Sao Paulo, Brasil. Estrenat en la seva versió castellana al Festival de Otoño de Madrid 2006, sota el títol Lluvia en el Raval a càrrec de la companyia Segundo Viento, a la sala Cuarta Pared. Estrenat a Buenos Aires, Venezuela, Córdoba. Versió radiofònica per a Ràdio Barcelona. Convertit en guió cinematogràfic amb adaptació de Carles Mallol, Pau Miró i sota la direcció de Carles Torrens.

Pau Miró
Producció:

EL CANAL

Va iniciar l´activitat els passats 5 i 6 de desembre amb l’estrena de les seves primeres produccions, Coral Romput, dirigida per Joan Ollé al Teatre Municipal de Girona i Blanco, dirigida per Frederic Amat al Teatre de Salt. Enguany, el passat 26 d’abril s’estrenava al Teatre de Salt Brossalobrossotdebrossat, Cia Carles Santos. La futura seu d’EL CANAL, l’antiga fàbrica Coma-Cros de Salt, ara pendent de les obres, està previst que s’inauguri durant la temporada 2009-2010. Mentrestant EL CANAL arranca amb la seva línia de programació i les primeres produccions, que s´estrenen als espais escènics ja existents a Girona i a Salt. Amb les produccions de les primeres dues temporades pretenem anar dibuixant el que serà al línia bàsica d’EL CANAL: un nou centre nacional de producció i de creació escènica que forma part de la xarxa de centres públics conjuntament amb el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors i els Centres de Reus i de Terrasa i que neix amb la voluntat de tenir una personalitat i una ambició pròpies i diferenciadores. EL CANAL serà un centre dedicat bàsicament al teatre de text en llengua catalana.

EL CANAL
/

Lluís Homar

Lluís Homar Barcelona, 1957 Estudia Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1974, participa al muntatge d’Otel•lo, dirigit per Àngel Carmona. El 1975, entra a formar part del Teatre de l’Escorpí, participant en dos muntatges: Terra Baixa, dirigit per Josep Montanyès, i Quiriquibú, dirigit per Fabià Puigserver i Guillem-Jordi Graells. El 1976, és un dels fundadors de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on treballa ininterrompudament des d’aquest moment, combinant-ho amb el cinema i la televisió. Ha participat en més de 30 espectacles del Lliure, entre els que destaquen: - Leonci i Lena de Büchner (Leonci) - Hedda Gabler d’Ibsen (Lòvborg) - Eduard II de Marlowe-Brecht (Gaveston) - Les tres germanes de Txèkhov (Tusenbach)l - Jordi Dandin de Molière (Dandin) - El balcó de Genet (Cap de policia) - El misàntrop de Molière (Alceste) - L’Héroe de Rusiñol (Héroe) - Al vostre gust de Shakespeare (Roland) - La flauta màgica de Schikaneder-Mozart (Papagueno) - Un dels últims vespres de carnaval de Goldoni (Anzoletto) - La Senyoreta Júlia d’Strindberg (Jean) - Lorenzaccio de Musset (Cardenal Cibo) - La bona persona de Sezuan de Brecht (Wang) - Les noces de Fígaro de Beaumarchais (Fígaro) - Terra Baixa de Guimerà (Manelic) - Timon d’Atenes de Shakespeare (Timon) - Quartet de Müller (Valmont) - Lear o el somni d’una actriu, a partir de l’obra de Shakespeare (Kent) - Company de Georges Furth i Stephen Sondheim (Peter) - Lear d’Edward Bond (Lear) També ha treballat a: - El viatge de Vázquez Montalbán (Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya) - Tirano Banderas de Valle-Inclán, amb l’Odeon Thèatre de l’Europe - Diàleg en Re major de Javier Tomeo (CDGC) - El señor Puntilla y su criado Mati de Brecht (Puntilla), al Teatro de la Abadía de Madrid - Els gegants de la muntanya de Pirandello, dirigit per Georges Lavaudant (TNC, 1999) - Taurons de David Mamet, dirigit per Ferran Madico i estrenat al Villarroel Teatre al Grec 2000 - Solness, el constructor de Henrik Ibsen, dirigit per Carme Portaceli (TNC, 2000) - Don Juan de Molière, dirigit per Ariel García Valdés (Grec 2001) - Coriolà de Shakespeare, dirigit per Georges Lavaudant (TNC, 2002) - Fedra de Jean Racine, dirigit per Joan Ollé (Estivales de Perpignan, Almada, Almagro, Grec i Sagunto a Escena 2002) - L’escola de les dones, de Molière, dirigit per Carles Alfaro (TNC, 2003) Des de la seva intervenció a La plaça del Diamant, ha participat en pel·lícules de diversos directors, com ara Pilar Miró, Vicente Aranda i Mario Camus, amb qui ha rodat La ciudad de los prodigios. Amb Ventura Pons ha participat a El perquè de tot plegat i Morir o no. Amb Pedro Almodóvar ha rodat La mala educación (pendent d’estrena).També ha treballat a molts dramàtics de televisió. Ha dirigit els següents muntatges: - Bastià i Bastiana de Mozart. - Història del soldat de Ramüz-Stravinsky - La reposició de Las bodas de Fígaro de Beaumarchais (en castellà) - Els bandits de Schiller - El Barret de Cascavells de Pirandello - El tiempo y la habitación de Botho Strauss (i la seva versió en català) - Zowie de Sergi Pompermayer - Pepita Jiménez; òpera d’Albéniz - Hamlet de William Shakespeare, que també protagonitza i estrena al Grec 1999 Entre els diversos premis que ha rebut, destaca el Premi Nacional d’Interpretació de 1986. Després de la mort de Fabià Puigserver, es converteix en director adjunt del Teatre Lliure. Ha estat director d’aquesta entitat de 1992 a juny de 1998. Premi Fotogramas de Plata de Teatre 2000. Des de setembre de 1998 és membre, a títol personal, de la Unió de Teatres d’Europa (UTE).

Lluís Homar
/ Temporada Alta 2014

Lluís Homar interpreta tots els papers del clàssic de Guimerà.

Sinopsi de Terra baixa

Terra baixa ha estat una referència per a Lluís Homar tota la vida. Després de fer l’obra de Guimerà als 16 anys va decidir ser actor, i un moment molt recordat de la seva trajectòria l’hem de situar al 1990, com a protagonista de la mítica posada en escena de Fabià Puigserver. Ara Homar assumeix els papers de l’obra sol a l’escenari: ja no tan sols l’ingenu Manelic, que baixa de la terra alta al fangar de les passions humanes més turbulentes, sinó també la Marta i fins i tot l’amo Sebastià, és a dir, la Caputxeta i el Llop alhora. Pau Miró concentra en un actor la universalitat del clàssic català.


Repartiment

Lluís Homar

Lluís Homar Barcelona, 1957 Estudia Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1974, participa al muntatge d’Otel•lo, dirigit per Àngel Carmona. El 1975, entra a formar part del Teatre de l’Escorpí, participant en dos muntatges: Terra Baixa, dirigit per Josep Montanyès, i Quiriquibú, dirigit per Fabià Puigserver i Guillem-Jordi Graells. El 1976, és un dels fundadors de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on treballa ininterrompudament des d’aquest moment, combinant-ho amb el cinema i la televisió. Ha participat en més de 30 espectacles del Lliure, entre els que destaquen: - Leonci i Lena de Büchner (Leonci) - Hedda Gabler d’Ibsen (Lòvborg) - Eduard II de Marlowe-Brecht (Gaveston) - Les tres germanes de Txèkhov (Tusenbach)l - Jordi Dandin de Molière (Dandin) - El balcó de Genet (Cap de policia) - El misàntrop de Molière (Alceste) - L’Héroe de Rusiñol (Héroe) - Al vostre gust de Shakespeare (Roland) - La flauta màgica de Schikaneder-Mozart (Papagueno) - Un dels últims vespres de carnaval de Goldoni (Anzoletto) - La Senyoreta Júlia d’Strindberg (Jean) - Lorenzaccio de Musset (Cardenal Cibo) - La bona persona de Sezuan de Brecht (Wang) - Les noces de Fígaro de Beaumarchais (Fígaro) - Terra Baixa de Guimerà (Manelic) - Timon d’Atenes de Shakespeare (Timon) - Quartet de Müller (Valmont) - Lear o el somni d’una actriu, a partir de l’obra de Shakespeare (Kent) - Company de Georges Furth i Stephen Sondheim (Peter) - Lear d’Edward Bond (Lear) També ha treballat a: - El viatge de Vázquez Montalbán (Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya) - Tirano Banderas de Valle-Inclán, amb l’Odeon Thèatre de l’Europe - Diàleg en Re major de Javier Tomeo (CDGC) - El señor Puntilla y su criado Mati de Brecht (Puntilla), al Teatro de la Abadía de Madrid - Els gegants de la muntanya de Pirandello, dirigit per Georges Lavaudant (TNC, 1999) - Taurons de David Mamet, dirigit per Ferran Madico i estrenat al Villarroel Teatre al Grec 2000 - Solness, el constructor de Henrik Ibsen, dirigit per Carme Portaceli (TNC, 2000) - Don Juan de Molière, dirigit per Ariel García Valdés (Grec 2001) - Coriolà de Shakespeare, dirigit per Georges Lavaudant (TNC, 2002) - Fedra de Jean Racine, dirigit per Joan Ollé (Estivales de Perpignan, Almada, Almagro, Grec i Sagunto a Escena 2002) - L’escola de les dones, de Molière, dirigit per Carles Alfaro (TNC, 2003) Des de la seva intervenció a La plaça del Diamant, ha participat en pel·lícules de diversos directors, com ara Pilar Miró, Vicente Aranda i Mario Camus, amb qui ha rodat La ciudad de los prodigios. Amb Ventura Pons ha participat a El perquè de tot plegat i Morir o no. Amb Pedro Almodóvar ha rodat La mala educación (pendent d’estrena).També ha treballat a molts dramàtics de televisió. Ha dirigit els següents muntatges: - Bastià i Bastiana de Mozart. - Història del soldat de Ramüz-Stravinsky - La reposició de Las bodas de Fígaro de Beaumarchais (en castellà) - Els bandits de Schiller - El Barret de Cascavells de Pirandello - El tiempo y la habitación de Botho Strauss (i la seva versió en català) - Zowie de Sergi Pompermayer - Pepita Jiménez; òpera d’Albéniz - Hamlet de William Shakespeare, que també protagonitza i estrena al Grec 1999 Entre els diversos premis que ha rebut, destaca el Premi Nacional d’Interpretació de 1986. Després de la mort de Fabià Puigserver, es converteix en director adjunt del Teatre Lliure. Ha estat director d’aquesta entitat de 1992 a juny de 1998. Premi Fotogramas de Plata de Teatre 2000. Des de setembre de 1998 és membre, a títol personal, de la Unió de Teatres d’Europa (UTE).

Lluís Homar

Fitxa tècnica

/ Adaptació:

Lluís Homar

Lluís Homar Barcelona, 1957 Estudia Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1974, participa al muntatge d’Otel•lo, dirigit per Àngel Carmona. El 1975, entra a formar part del Teatre de l’Escorpí, participant en dos muntatges: Terra Baixa, dirigit per Josep Montanyès, i Quiriquibú, dirigit per Fabià Puigserver i Guillem-Jordi Graells. El 1976, és un dels fundadors de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on treballa ininterrompudament des d’aquest moment, combinant-ho amb el cinema i la televisió. Ha participat en més de 30 espectacles del Lliure, entre els que destaquen: - Leonci i Lena de Büchner (Leonci) - Hedda Gabler d’Ibsen (Lòvborg) - Eduard II de Marlowe-Brecht (Gaveston) - Les tres germanes de Txèkhov (Tusenbach)l - Jordi Dandin de Molière (Dandin) - El balcó de Genet (Cap de policia) - El misàntrop de Molière (Alceste) - L’Héroe de Rusiñol (Héroe) - Al vostre gust de Shakespeare (Roland) - La flauta màgica de Schikaneder-Mozart (Papagueno) - Un dels últims vespres de carnaval de Goldoni (Anzoletto) - La Senyoreta Júlia d’Strindberg (Jean) - Lorenzaccio de Musset (Cardenal Cibo) - La bona persona de Sezuan de Brecht (Wang) - Les noces de Fígaro de Beaumarchais (Fígaro) - Terra Baixa de Guimerà (Manelic) - Timon d’Atenes de Shakespeare (Timon) - Quartet de Müller (Valmont) - Lear o el somni d’una actriu, a partir de l’obra de Shakespeare (Kent) - Company de Georges Furth i Stephen Sondheim (Peter) - Lear d’Edward Bond (Lear) També ha treballat a: - El viatge de Vázquez Montalbán (Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya) - Tirano Banderas de Valle-Inclán, amb l’Odeon Thèatre de l’Europe - Diàleg en Re major de Javier Tomeo (CDGC) - El señor Puntilla y su criado Mati de Brecht (Puntilla), al Teatro de la Abadía de Madrid - Els gegants de la muntanya de Pirandello, dirigit per Georges Lavaudant (TNC, 1999) - Taurons de David Mamet, dirigit per Ferran Madico i estrenat al Villarroel Teatre al Grec 2000 - Solness, el constructor de Henrik Ibsen, dirigit per Carme Portaceli (TNC, 2000) - Don Juan de Molière, dirigit per Ariel García Valdés (Grec 2001) - Coriolà de Shakespeare, dirigit per Georges Lavaudant (TNC, 2002) - Fedra de Jean Racine, dirigit per Joan Ollé (Estivales de Perpignan, Almada, Almagro, Grec i Sagunto a Escena 2002) - L’escola de les dones, de Molière, dirigit per Carles Alfaro (TNC, 2003) Des de la seva intervenció a La plaça del Diamant, ha participat en pel·lícules de diversos directors, com ara Pilar Miró, Vicente Aranda i Mario Camus, amb qui ha rodat La ciudad de los prodigios. Amb Ventura Pons ha participat a El perquè de tot plegat i Morir o no. Amb Pedro Almodóvar ha rodat La mala educación (pendent d’estrena).També ha treballat a molts dramàtics de televisió. Ha dirigit els següents muntatges: - Bastià i Bastiana de Mozart. - Història del soldat de Ramüz-Stravinsky - La reposició de Las bodas de Fígaro de Beaumarchais (en castellà) - Els bandits de Schiller - El Barret de Cascavells de Pirandello - El tiempo y la habitación de Botho Strauss (i la seva versió en català) - Zowie de Sergi Pompermayer - Pepita Jiménez; òpera d’Albéniz - Hamlet de William Shakespeare, que també protagonitza i estrena al Grec 1999 Entre els diversos premis que ha rebut, destaca el Premi Nacional d’Interpretació de 1986. Després de la mort de Fabià Puigserver, es converteix en director adjunt del Teatre Lliure. Ha estat director d’aquesta entitat de 1992 a juny de 1998. Premi Fotogramas de Plata de Teatre 2000. Des de setembre de 1998 és membre, a títol personal, de la Unió de Teatres d’Europa (UTE).

Lluís Homar /

Pau Miró

Barcelona, 1974. Llicenciat en interpretació a l’Institut del teatre (1999). Com a dramaturg, seminaris a la Sala Beckett impartits per Carles Batlle, Sergi Belbel, Xavier Albertí, Sanchis Sinisterra, Martin Crimp, Juan Mayorga i Javier Daulte. Fundador de la companyia Menudos, formada per ex-alumnes de l’Institut del Teatre. Dramatúrgia i direcció: 2009: Búfals. Autor i director. Text estrenat a Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya. Girona. Temporada al Versus Teatre (2009) 2008: Enfermo imaginario. Co-autor. Dir. Antonio Calvo. Teatre Condal. 2007: Singapur. Autor i director. Projecte T6 TNC. Teatre de Ponent de Granollers. Sala Beckett. Text publicat a Proa. Nominat al Premi Max al millor espectacle revelació en representació de Catalunya. 2007: Los persas: Réquiem por un soldado. Dramatúrgia conjunta amb Calixto Bieito. Teatre Romea. 2006: Banal sessions of Fedra. Autor i director. Versus teatre. Espectacle guanyador del premi al millor muntatge en la 11 mostra de teatre de Barcelona. 2006: Somriure d’elefant. Autor i direcctor. Nominació als Premis Butaca en la categoria de millor text. Grec. Biblioteca de Catalunya. Text traduït al castellà i a l’Italià i a l’eslovac. Text publicat a la revista de difusió teatral Pausa. 2005: Bales i Ombres (un western contemporani). Autor i director. Teatre Lliure. Espai Lliure. Nominació als premis butaca en la categoria de millor text. 2005: Happy Hour. Dramatúrgia i direcció. Dins del projecte d’assajos oberts del Teatre Lliure i posterior estrena al Teatre Borràs. Nominació als premis Butaca en la categoria de millor text. 2004: Plou a Barcelona. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. Text publicat a En cartell, volum 8. 5 nominacions als Premis Butaca, entre las que destaquen, millor text i millor espectacle de petit format. Traduït al castellà, italià, francès, portuguès, polonès i anglès. Estrenat el 12 d’octubre 2007 a Nàpols, Teatro Nuovo. Estrenat al juny del 2008 al Teatre Picolo de Milà, premi nacional de la crítica a Itàlia. Versió radiofònica a la Rai i també versió cinematogràfica a Itàlia. Editat per la editorial italiana Guida, sota el títol de Chiove. Participa en la setmana de cultura Catalana a Xile, 2005. Publicat per la Universitat de Richmond, New York. Participa en la setmana cultural catalana a Sao Paulo, Brasil. Estrenat en la seva versió castellana al Festival de Otoño de Madrid 2006, sota el títol Lluvia en el Raval a càrrec de la companyia Segundo Viento, a la sala Cuarta Pared. Estrenat a Buenos Aires, Venezuela, Córdoba. Versió radiofònica per a Ràdio Barcelona. Convertit en guió cinematogràfic amb adaptació de Carles Mallol, Pau Miró i sota la direcció de Carles Torrens.

Pau Miró / Ajudant de direcció:

Oscar Valsecchi

Oscar Valsecchi / Escenografia: Lluc Castells / Il·luminació:

Xavier Albertí

Músic, compositor i director d’escena, ha obtingut els següents guardons: el Premi Extraordinari d’Art Dramàtic 1991 de l’Institut del Teatre de Barcelona, Premi Nacional Adrià Gual atorgat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona en dues ocasions, 1992 i 1994, el Premi especial de la crítica temporada 94-95, el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona com a millor director de la temporada 1993-1994, el Premi Serra d’Or de Teatre temporada 1994-95 i el Premi Butaca 2004 a la millor direcció teatral per Vianants, el Premi d’Arts Escèniques 2005 de la Generalitat Valenciana al millor espectacle no valencià per Mestres antics. També va obtenir el Premi a la Jove Creativitat atorgat per la Generalitat de Catalunya per l’òpera Schneider, amb llibret de Sergi Belbel. Durant els anys de formació, realitza estudis de piano i de composició musical a Barcelona, Madrid, Granada, Florència, Siena, Stuttgart i Viena amb Luis de Pablo, Cristobal Halffter, Tomás Marco, Helmuth Lachenmann, Luciano Berio, Armando Gentilucci i Karl -Heinz Stockhausen. Té composicions estrenades als Festivals de Música Contemporània d’Assís, Florència, Siena, Basilea, Múnic, Viena, Madrid i Barcelona, entre altres. Titulat superior en Direcció Escènica per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 1996 i fins 1999 va dirigir el Festival d’Estiu de Barcelona Grec, i des del 2004 i fins el 2006 va dirigir l’àrea de creació de l’Institut Ramon Llull. Entre els seus treballs com a director escènic destaquen: Made in Catalunya recital de Poesía catalana amb Lou Reed, Laurie Anderson i Pati Smith, Mostra de cultura catalana a Nova York, Baryshnikow Ars Center. El Duo de la Africana de Xavier Albertí y Lluïsa Cunillé, Teatre Lliure, Crónica Sentimental de España un espectacle mucsical amb textos de Manuel Vázquez Montalbán, Tennessee basat en textos de Tennessee Williams, Sangre lunar, de José Sanchis Sinisterra (estrenat al Centro Dramático Nacional María Guerrero); PPP, sobre l’obra de Pier Paolo Pasolini; De Manolo a Escobar, de Marc Rosich; L’home de teatre, de Thomas Bernhard; Boris Vian, constructor d’imperis, sobre l’obra de Boris Vian; Mestres antics, de Thomas Bernhard (producció del Teatre Romea i versió en castellà estrenada al Centro Dramático Nacional); Hamlet, o les conseqüències de l’amor filial, de Jules Laforgue, dins el cicle Solos al Festival Grec 03; Traïció, de Harold Pinter; Et diré sempre la veritat, de Lluïsa Cunillé, Lluis Homar i Xavier Albertí (espectacle estrenat al Festival Temporada Alta de Girona 2002); Carmen, de Georges Bizet (producció del Teatro Verdi de Pisa); Marina, òpera d’Emilio Arrieta i Francesc Camprodon, al Festival de Peralada 2002 i al Teatro de la Maestranza de Sevilla; Troilus i Cressida, de W. Shakespeare, versió de Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 2002; Homenatge a Conxita Badia i Anna Ricci, producció del Gran Teatre del Liceu; Orgía, de Pier Paolo Pasolini; Más extraño que el Paraíso, espectacle de Xavier Albertí amb textos de Jaime Gil de Biedma i Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 2001; Pèndols d’aigua, de Francesc Messeguer; El gat negre, de Lluïsa Cunillé; I la llum no es veu. Pels carrers de Basquiat, de la companyia Lanònima Imperial; Tórtola Valencia, cabaret coreogràfic original de Xavier Albertí; Ànsia, de Sarah Kane; Mirador de Paco Zarzoso; Passatge Gutenberg, de Lluïsa Cunillé; Simon Bocanegra, òpera de Giuseppe Verdi; The Meeting, de Lluïsa Cunillé al Festival d’Edimburg 1999; La Cita, de Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 1999; Vals Ex Machina, una partitura escènica per a trio amb text del mateix director; Privado, de Lluïsa Cunillé; El llibre dels canvis, espectacle concert amb el grup Vol ad libitum; El dia dels morts, de Narcís Comadira; Macbeth o Macbetto, de Xavier Albertí, espectacle estrenat al Festival Internacional de Teatre de Sitges 1997; La llavor dels somnis, sobre l’obra poètica de Narcís Comadira; Les paraules de l’ànima, sobre la obra poètica de Ramon Llull; Una geografia estilogràfica, sobre la obra literària de Josep Maria de Sagarra; Libración, de Lluïsa Cunillé; Hedda Gablerde Henrik Ibsen, al Festival Internacional de Teatre al Carrer de Tàrrega 1993; Un Otel•lo per a Carmelo Bene, obra estrenada al Festival Internacional de Teatre de Sitges 1993 i que va inaugurar l’Artenbrut; Colatures per a cinta magnètica o Chomsky Show, entre molts d’altres. Entre els seus treballs com a intèrpret cal esmentar: Tennessee, Sis personatges en cerca d’autor; Boris Vian, constructor d'imperis; El mestre i Margarita; El Gat Negre; Más extraño que el Paraíso; Okupes al Museu del Prado (en el paper de Federico García Lorca) i Troilus i Cressida (en el paper de Tersites/ Menelau).

Xavier Albertí / So:

Damien Bazin

Caen, França, 1977. Treballs com a dissenyador de so: • • M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 • Boulevard de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2009 • El jardí dels cinc arbres. A partir de textos del Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta Girona. 2009 • JULIA SMELLS like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Grec 2009 • Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martinez. Teatre Borràs. Grec 2009 • El quadern gris de Josep Pla. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. Grec 2009 • L'enigma. Coreògrafs: Montse Colomé, Santi Sempere i Tomeu Vergés. TNC Sala Tallers. 2009 • La nit més freda (Veus a l’exili). Dir. Teresa Vilardell. TNC Sala Tallers. 2009 • Germana Pau de Víctor Català. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Romea. 2009 • La pimera cançó. Dir. Anna Llopart. Foyer del Liceu. 2009 • Una comedia espanyola de Yasmina Reza. Dir. Sílvia Munt. Teatro Valle-Inclán de Madrid. TNC Sala Gran. 2009 • Germanes de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2008 • Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008 • Brossalobrossotdebrossat de Carles Santos. Teatre de Salt i Teatre Lliure. 2008 • Su seguro servidor, Orson Welles de Richard France. Dir. Esteve Riambaud. Teatre Romea. 2008 • El ángel exterminador de Luis Buñuel i Luis Alcoriza. Dir. Joan Ollé. Grec 2008 • Rodoreda. Retrat imaginari de Carlota Subirós. Mercat de les Flors. 2008 • Vides Privades de Noel Coward. Dir. Jordi Prat. Sala La Planeta, Girona. Temporada Alta. 2008 • El Vestit Nou de l'Emperador de H.C. Andersen. Adaptació i dir. Anna Llopart. Música d'Ignasi Terraza. Teatre de Salt (Temporada Alta) i Sala Gran del TNC. 2008 • Somnis i pregàries d'Isaac el Cec, Ensemble Athenea. Dir. Jordi Prat i Coll. Auditori de Girona. 2008 • Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat. CAER i Teatre Lliure. 2007 • En defensa dels mosquits albins de Mercè Sàrries. Dir. Carol López. TNC Sala Tallers. 2007 • Soldados de Salamina de Javier Cercas. Dir. Joan Ollé. Teatre Romea. 2007 • Pensaments escrits al caure de les fulles d’Ayub Khan-Din. Dir. Jordi Prat. Temporada Alta. 2007 • Inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt (Cultura catalana singular i • universal). Dir. Joan Ollé. 2007 • El fervor de la perseverança de Carles Santos. Teatre Lliure. 2006 • La mujerfranquícia. Direcció i text Raquel Tomàs. Sala Planeta. Temporada Alta. 2006 • Nausicaa de Joan Maragall. Dir. Hermann Bonnín. Grec 2006 • Bales i ombres de Pau Miró. Dir. Pau Miró. Teatre Lliure. Espai Lliure. 2006 • Ofegades de Jordi Prat i Coll. Teatre de Ponent Granollers. 2006 • La meua filla sóc jo de Carles Santos. Teatre Lliure. 2005 • Obra vista de Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2005 • Amnèsia de fuga de Roger Bernat. Mercat de les Flors. Grec 2004 • El compositor, el cuiner, la cantant i la pecadora de Carles Santos. TNC Sala Tallers. 2003

Damien Bazin / Vestuari: Lluc Castells

Crítiques Express

+
El que fa Lluís Homar amb aquesta versió de 'Terra baixa' és primer "deconstruir" l'obra d'Àngel Guimerà per tornar-la a "reconstruir". I després, tastar-la, flairar-la, paladejar-la...
+
Esperant al mostre Homar, pensava abans de començar. Al terminar els pensaments anaven per: ell és Terra Baixa i nosaltres hem estat encantats per la serp.
+
El gran clàssic català explicat en clau mimimalista pel gran Lluis Homar, que manté tota la essència i la força del drama.
+
Un terra baixa d'alè glaçat. Magnífica revisió.
+
El millor Lluís Homar

Crítiques

  • Lluís Homar en la montanya russa

    No sé si Terra baixa, d'Àngel Guimerà, és "l'obra més representativa i universal del teatre català", com va dir Fabià Puigserver, però per descomptat és la més representada. Curiosament, es va estrenar abans en castellà: el 1896, a l'Espanyol, per la companyia de María Guerrero i amb traducció d'Ech...
  • Terra Baixa

    Arriba la cèlebre escena final. I amb ella arriba la que potser sigui la frase més popular de la història del teatre català, aquell “He mort el llop, he mort el llop!” que deixa anar el pastor Manelic, després d’haver dut a terme la màxima transgressió que algú com ell es podia permetre a una èpoc...
  • Terra Baixa

    Arriba la cèlebre escena final. I amb ella arriba la que potser sigui la frase més popular de la història del teatre català, aquell “He mort el llop, he mort el llop!” que deixa anar el pastor Manelic, després d’haver dut a terme la màxima transgressió que algú com ell es podia permetre a una època ...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • ‘El Rei Lear’ i ‘Terra Baixa’ triomfen als Premis Butaca

    Els Premis Butaca de Teatre de Catalunya s’han lliurat aquest vespre al Teatre Lliure de Barcelona. La cerimònia ha celebrat una 21a edició en què El Rei Lear i Terra Baixa han compartit protagonisme i s’han imposat com a guanyadors de la nit enduentse quatre Premis Butaca. Darrera seu, El curi...
    Redacció - 24/11/2015Continuar llegint
  • 'Terra Baixa i Lluís Homar' celebra 100 funcions al Borràs el divendres

    Terra Baixa i Lluís Homar, adaptació del clàssic de Guimerà per a una sola veu dirigida per Pau Miró, i Premi Max al millor actor protagonista, celebra divendres 23 d’octubre 100 funcions al Teatre Borràs de Barcelona, on acaba temporada el proper diumenge. Serà l’última oportunitat per veure el m...
    Redacció - 20/10/2015Continuar llegint
  • 'Terra Baixa i Lluís Homar' torna als escenaris aquesta tardor

    Terra Baixa i Lluís Homar, adaptació del clàssic de Guimerà per a una sola veu dirigida per Pau Miró, va ser un èxit rotund de crítica i públic en la seva estrena la passada temporada, fins arribar a conquerir el Premi Max al millor actor protagonista. El Teatre Borràs de Barcelona tornarà a acollir...
    Redacció - 08/09/2015Continuar llegint
  • 'Terra Baixa i Lluís Homar' tornarà al Teatre Borràs a la tardor

    L'espectacle Terra Baixa, dirigit per Pau Miró i que va fer merèixer el Premi Max al Millor Actor Protagonista a Lluís Homar, tornarà al Teatre Borràs de Barcelona a la propera tardor donat el seu espectacular èxit de públic i de crítica. L’espectacle, estrenat el passat mes de novembre al festiva...
    Redacció - 25/05/2015Continuar llegint
  • La 'Terra Baixa' de Lluís Homar/Pau Miró inicia gira per Catalunya

    Després de l’èxit de la temporada al Teatre Borràs de Barcelona, l’espectacle Terra Baixa que intrerpreta Lluís Homar tot sol dirigit per Pau NMiró comença una gira que el portarà a 9 poblacions catalanes. L’espectacle, estrenat el passat mes de novembre al festival Temporada Alta 2014, ha estat v...
    Redacció - 15/04/2015Continuar llegint
  • Lluís Homar estrena un 'Terra Baixa' fet a mida per Pau Miró

    Feia temps que el títol de Terra Baixa voltava per les oficines del Temporada Alta. Salvador Sunyer, director del Festival, no va dubtar en incloure la proposta del propi Lluís Homar a la carpeta de projectes que més d’hora que tard s’acabarien materialitzant. [“Més que col•laborar, el Temporada A...
    Christian Machío. - 04/11/2014Continuar llegint
  • Companyia Solitària analitza la Marta de ‘Terra Baixa’

    Ben aviat, del 22 d’octubre al 2 de novembre, tindrem ocasió d’endinsar-nos en la personalitat de la Marta, una dona que, tot i ser la protagonista de Terra Baixa, sempre s’ha mantingut en un segon pla: [“És un personatge en el que no s’ha aprofundit i hem volgut donar-li veu”], ens ha explicat Po...
    Teresa Bruna - 17/10/2014Continuar llegint
  • Lluís Homar torna amb 'Terra Baixa' al Temporada Alta

    Abans de les vacances el Festival Temporada Alta de Girona i Salt es prepara per a una vint-i-tresena edició, a partir del 3 d'octubre, de la que ja coneixem alguns títols que com sempre combinen el millor de la creació autòctona amb la mirada europea i iberoamericana. Enguany una de les perles ...
    Redacció - 01/08/2014Continuar llegint
  • 'Terra Baixa Reload', només 13 sessions a la Biblioteca

    Tot i la sequera escènica habitual de l’agost, hem de dir que aquest any s’ha alleugerat força i amb bons cartells. Anem bé. I sobretot anem bé després de l’estrena ahir de Terra Baixa Reload, en versió de La Fura dels Baus, probablement la visió més trencadora que s’ha fet del clàssic de Guimerà,...
    Teatralnet - 23/08/2011Continuar llegint
  • La Fura dels Baus presenta 'Terra Baixa Reload'

    Terra Baixa Reload és una producció de La Fura dels Baus que presenta una nova mirada sobre el clàssic d'Àngel Guimerà, una de les obres teatrals més populars i representades de la dramatúrgia catalana prenent a Marta com el nucli de l'obra. Aquest personatge, interpretat per Marina Gatell, és el ...
    Redacció - 16/08/2011Continuar llegint
  • Hasko Weber fa una versió de 'Terra baixa'

    Manelic és negre en la Terra baixa que s'estrena divendres a l'Atrium de Viladecans i que arrenca temporada al Romea de Barcelona a partir de Sant Jordi. El director artístic del Romea, Calixto Bieito, va convidar al director alemany Hasko Weber a fer una lectura d'un dels clàssics de Guimerà...
    Jordi Bordes - 15/04/2009Continuar llegint
  • 'Terra baixa' inicia una gira per Catalunya

    ‘Terra baixa’, d'Àngel Guimerà, dirigida per Ferran Madico, ha estat vista per 49.739 espectadors en les 72 representacions que s'han fet. L'obra es va estrenar el 30 de novembre i diumenge passat se'n va fer la darrera representació al TNC. L'ocupació mitjana de l'obra ha estat del 80 per cent. L...
    Redacció - 13/02/2001Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Drama
Idioma: Català
Durada: 60 min.


©Teatralnet Digital Media S.L. 1997-2018

comodo secure

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra "política de Cookies". X Tancar