Campanya Circ Cric
butlleti_banner

Barcelona dijous,   19 d'abril de 2018   Actualitzat a les   13:31 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

El somni d’una nit d’estiu

El somni d'una nit d'estiu

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor text: William Shakespeare
Direcció:

Joan Ollé

Professor de l’Institut del Teatre, director del STI (Sitges Teatre Internacional) del 1992 al 2001. Ha estat membre de l’Equip de Direcció Artística del Teatre Lliure el 2003 i el 2004. Es va iniciar com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos (1974) i Nocturn per acordió (1975), espectacles a partir de textos de Joan Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll- Dagom. Els anys 1977 i 1978 va dirigir dos èxits seguits que van consolidar la seva carrera: No hablaré en clase, de Josep Parramon i el mateix Joan Ollé i Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Mª Benet i Jornet i Terenci Moix. Entre els muntatges que va dirigir als anys vuitanta cal esmentar Els Pledejaires, de Jean Racine (1983); Baal de Bertolt Brecht al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya; Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre, de J. Sanchis Sinistierra amb el Teatro Fronterizo i Teatropolitán (1986); Antígona, de Salvador Espriu al Festival de Teatro Clásico de Mérida (1987) i Un any sense estiu, de Catherine Anne, a la Gàbia Teatre (1988). Als noranta va dirigir, entre d’altres, Rossiniana, de Gioacchino Rossini, Franco Di Francescantonio i Joan Ollé, una producció del Teatre Grec i del Gran Teatre del Liceu (1990); L’hora dels adéus, de Narcís Comadira, Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1995); De poble en poble, de Peter Handke, Festival Grec-96 (Premi Ciutat de Barcelona 1996); Accident, de Lluïsa Cunillé, Mercat de les Flors (Premi de les Lletres Catalanes 1997) i Así que pasen cinco años, de Federico García Lorca, Festival Grec de Barcelona, Festival de Otoño de Madrid (1998). El 2002 dirigeix Víctor o els nens al poder de Roger Vitrac, Sala Fabià Puigserver, i Fedra de Jean Racine, una producció de Festival Temporada Alta-2002, Festival Grec de Barcelona i Les Estivales de Perpinyà. El 2003 va estrenar L’hora en què res no sabíem els uns dels altres, de Peter Handke, al Mercat de les Flors, una producció del Festival Grec de Barcelona i Cròniques Catalonia Splendens al XVII Festival Castell de Peralada, amb direcció musical de Jordi Savall. El 2004 va estrenar Sis personatges en busca d’autor de Luigi Pirandello, i L’oncle Vània, d’Anton Txèkhov, a la Sala Fabià Puigserver, i La plaça del diamant al Festival Castell de Peralada, un espectacle basat en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda que ha arribat a les 150 representacions. El 2006 va presentar L’illa del tresor (cabaret de paraules), una versió teatral del programa que va fer des del 1996 en col·laboració amb l’escriptor Joan Barril per a TVC (Premi Nacional de Televisió 2005) i La verdad de las mentiras, una lectura amb Mario Vargas Llosa i Aitana Sánchez-Gijón. A la Sala Fabià Puigserver ha estrenat també El malentès, d’Albert Camus. I al Festival de Teatro Clásico de Mérida, Odiseo y Penélope, de M. Vargas Llosa. El 2007 va estrenar una versió teatral de la novel·la Soldados de Salamina, de Javier Cercas, també va dirigir l’espectacle inaugural de la presència de la literatura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt. La tardor del 2007 dirigeix Coral Romput, de Vicent Andrés Estellés, espectacle amb el qual s’inaugurava EL CANAL Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona. El 2008 estrena al Festival de Barcelona Grec El Ángel exterminador, de Luis Buñuel i Luis Alcoriza i Yvonne, princesa de Borgonya, de W. Gombrowicz al Teatre Lliure. Al 2009 ha presentat al Festival Catalan Days a Nova York una lectura dramatitzada de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda amb l’actriu Jessica Lange. També al 2009 ha estrenat El quadern gris, de Josep Pla, una coproducció de EL CANAL i el Grec ’09 Festival de Barcelona i El jardí dels cinc arbres a partir de textos de Salvador Espriu, un espectacle produït pel Canal, el CAER, el CAET i el Teatre Principal de Palma.

Joan Ollé
Producció: Teatre Nacional de Catalunya

Joan Ollé posa en escena l'obra més eròtica de Shakespeare.

Sinopsi d´ El somni d'una nit d'estiu

La comèdia més popular de Shakespeare és una de les més suggeridores aproximacions que ha ofert mai el teatre universal sobre la convivència ambivalent entre l’amor i el sexe, entre la família i el desig, que en el bosc extramurs dels somnis nocturns corren el risc de quedar atrapats entre els jocs endimoniats de les forces de la naturalesa, entre les arbitrarietats d’uns esperits arcaics que no tenen cap inconvenient a l’hora de capgirar les relacions humanes construïdes sota la llum del dia, encara que aquests desordres només tinguin lloc en la realitat esmunyedissa dels somnis.

La celebració del casament entre el duc d’Atenes i la reina de les Amazones és imminent. Tota la ciutat està de festa, excepte Hèrmia i Lisandre, dos enamorats que semblen condemnats a separar-se perquè el pare de la noia vol casar la seva filla amb un altre jove. La mateixa nit en què un grup d’artesans es reunirà al bosc per assajar una tragèdia en honor de les esposalles reials, la parella d’enamorats també s’endinsarà en aquests paratges per intentar fugir de les imposicions socials, però els seguirà Demetri, el pretendent oficial de la noia, que al seu torn serà perseguit per Helena, la seva antiga promesa que continua bojament enamorada d’ell. Mentrestant, el rei i la reina de les fades es barallen per un jove patge que cadascun vol al seu costat. L’enfrontament ferotge entre aquests dos esperits de la naturalesa provocarà el desconcert en el grup d’artesans, alhora que tindrà unes conseqüències incontrolables sobre les relacions dels quatre joves enamorats.

Tal com afirma Jan Kott, El somni d’una nit d’estiu és l’obra més eròtica de Shakespeare, un text d’una prodigiosa modernitat on la nit es mostra com la clau del dia, i provoca un violent contrast entre la bogeria amorosa, que allibera la nit, i la censura del dia, que obliga a l’oblit.


Repartiment

Albert Prat

Boris Godunov, de David Plana. 2008. Direcció d’Àlex Ollé i David Plana. Cia La Fura dels Baus. TNC i CDN. Quotidiania Delirant, de Miguelanxo Prado. 2006. Direcció d’Eles Alavedra. Versus Teatre. SAM, peces curtes de Samuel Beckett. 2006. Direcció de Llàtzer García i Abel Coll. Sala Beckett. Nit de Poetes. 2005. direcció de recitals. Cia. Teatre de Reserva. Cafè Teatre Llantiol. Bartleby, de Herman Melville. 2005. Direcció d’Ever Blanchet. Versus Teatre. Baal, de Bertolt Brecht. 2004. Direcció d’Abel Coll. Teatre Tantarantana. Minim·mal Show, de Sergi Belbel i Miquel Górriz. 2004. Direcció de Mercè Lleixà. Teatre Regina de Barcelona. Selaginel·les (o la tragèdia d’una cabra), de Txema Stamfford. 2004. Cia. elnacionalnoensvol. Direcció de Peter Gadish i Txema Stamfford. Versus Teatre. Com a Casa-ssas, basat en poemes d’Enric Casassas. 2004. Cia. elnacionalNOensvol. Cafè Teatre Llantiol. Estercolàcies I i II, de Txema Stamfford. 2001/2003. Cia. elnacionalNOensvol. Cafè Teatre Llantiol.

Albert Prat / Carol Muakuku / Clàudia Benito / Dani Espasa / Doctor Soler / Eduard Muntada /

Enric Majó

Rubí (Vallès Occidental). Consumat actor de l’escena teatral catalana, la trajectòria teatral d’Enric Majó s’ha desenvolupat essencialment a Barcelona. Des del seu començament al teatre Poliorama l’any 1965 amb Después de la caida dirigida per Adolfo Marsillach fins a Me gustas dirigida per ell mateix i estrenada a l’Espai Brossa l’any 2004. Entre les obres en les quals ha intervingut com a actor destaquen: Ronda de mort a Sinera de Salvador Espriu i Ricard Salvat, dirigida per Ricard Salvat. 1969. Terra baixa d’Àngel Guimerà, dirigida per Josep Montanyés i Josep Maria de Segarra. 1981. El mercader de Venecia de William Shakespeare, dirigida per Sergi Belbel. 1994 L’autèntic inspector Hound de Tom Stoppard, dirigida per Tamzin Townsend. 1999 Ronda de mort a Sinera de Salvador Espriu i Ricard Salvat, dirigida per Ricard Salvat. 2002 Pel davant … i pel darrera de Michael Frayn, dirigida per Alexander Herold. 2003 Sis personatges en busca d’autor de Pirandelo, dirigida per Joan Oller. 2004 Intèrpret de personatges dramàtics per a la televisió, entre ells destaca la seva magnifica recreació de Francisco de Goya a la sèrie Goya dirigida per José Ramón Larraz. També ha participat a les series catalanes Nissaga de poder i Nissaga l’herència. Com a actor cinematogràfic l’hem vist a El pájaro de la felicidad de Pilar Miró, Souvenir de Rosa Vergés, Puta Miseria de Ventura Pons i més recentment a El sueño de Ibiza de Igor Fioravanti.

Enric Majó / Guillem Motos / Joan Anguera /

Laura Pujolàs

Laura Pujolàs /

Lluís Marco

Lluís Marco Ulisses Ha treballat com a actor als següents espectacles teatrals: Després de l'assaig, d'Ingmar Bergman. Dir. Jordi Mesalles (2003-02). Popcorn, de Ben Elton. Dir. Angel Alonso. Villarroel Teatre (2001-00). Històries d'amor, de Toni Cabré. Dir. Toni Casares. TNC (2000). El sopar dels idiotes, de Francis Veber. Dir. Paco Mir. Teatre Condal (2000-98). Pigmalió, de George Bernard Shaw. Dir. Joan Lluís Bozzo. Teatre Poliorama (1998-97). Tres actos desafiantes, de David Mamet, Elaine May, Woody Allen. Dir. José Pascual. Teatro Lara (1997-96). Kvetch, de Steven Berkoff. Dir. José Pascual. Gira per l'Estat espanyol (1996-95). A l'est de qualsevol lloc, d'Edward Thomas. Dir. Josep M. Mestres. Mercat de les flors (1995). La corona d'espines, de Josep M. de Sagarra. Dir. Ariel García Valdés. Centre Dramàtic Teatre Romea (1994-93). Paraula de poeta-17 Joan Margarit. Dir. Anna Lizaran. Teatre Lliure (1994-93). Colometa la gitana o el regrés dels confinats. Qui... compra maduixes?, d'Emili Vilanova. Dir. Sergi Belbel. Centre Dramàtic Teatre Romea (1994-93). La festa, de Lluïsa Cunillé. Dir. Nuria Furió. Centre Dramàtic Teatre Romea (1994-93). Roberto Zucco, de Bernard Marie Koltés. Dir. Lluís Pascual. Teatre Lliure (1994-93). La filla del mar, d'Àngel Guimerà. Dir. Sergi Belbel. Centre Dramàtic Teatre Romea (1993-92). El parc, de Botho Strauss, Dir. Carme Portaceli. Teatre Lliure (1993-91). Timon d'Atenes, de William Shakespeare. Dir. Ariel García Valdés. Teatre Lliure (1991-90). Trucades a mitjanit, d'Eric Bogosian. Dir. Pere Planella (1991-90). El castell dels tres dragons, de Serafí Soler Pitarra. Dir. Damià Barbany. Teatre S.A.T. (1991-90). Ondina, de Jean Giraudoux. Dir. Santi Sans (1988-87). Anònim Venecià, de Giuseppe Berto. Dir. Francesc Cruzate. Teatre Municipal de Badalona (1987-86). Romeo y Julieta, de William Shakespeare. Dir. Esteban Polls. Teatre Victòria (1985-84). Batalla de reines, de Serafí Soler Pitarra. Dir. Antoni Chic. Centre Dramàtic Teatre Romea (1984-83). Pel que fa al cinema, ha treballat als llargmetratges: Ilegal, de Ignacio Vilar (2001); Mi casa es tu casa, de Miguel Álvarez (2001); Nosotras, de Judith Collell (2001); A tiro limpio, dirigit per l'SCAC (2000); No es pot tenir tot, de Jesús Garay (1997); A tiro limpio, de Jesús Mora (1996); Asunto interno, de Carles Balagué (1995); Gimlet de José Luis Acosta (1995); Transeúntes de Luis Aller (1994); Mal de amores, de Carles Balagué (1993); El cazador furtivo, de Carles Benpar (1992). També ha protagonitzat les TV movies següents: Iris TV, de Xavier Manich (2002); L'orquestra de les estrelles, d'Eduard Cortés (2002); Temps Afegit, de Jesús Font (2002); Última jugada, de Lluís M. Güell (1997); Laia, de Jordi Frades (1995) i els curtmetratges Angavu, de Marta Creus (2000); La ciudad sin puentes, de Manel Polls (1991); Palomas en la carretera, de Manel Polls (1991) i Salida del estadio (1990). Pel que fa a la televisió ha treballat, entre altres sèries i espais dramàtics, a Para qué sirve un marido i Cuando las nubes cambian de nariz, per a TVE; Hospital Central, El comisario, Carvallo, per a Tele 5; La saga de los Clark, per a Canal Plus i Jet Lag, Temps de silenci, Psico-Express, El mirall trencat, Casting, Dinamita, Nissaga de poder, La Rosa, La Lloll, Estació d'enllaç, Poble Nou, Vostè mateix, Quico el progre, El parc, Timó d'Atenes, Bala perduda, Terranova, Crònica negre per a TV3. També ha treballat a programes de ràdio i com a actor de doblatge.

Lluís Marco /

Mercè Arànega

Llicenciada en Art Dramàtic per l' Institut del Teatre de Barcelona (1980) Estudis de Pantomima amb Pawel Rouba (1979) Estudis de Commedia dell´Arte amb Carlo Boso, seleccionada per a la Trobada Internacional d'Avinyó. Becada per la Generalitat de Catalunya (1981-82) Estudis Mètode Stanislavsky amb Carlos Gandolfo (1981 i 83) TEATRE: 2003 Àrea privada de caça, d'Enric Nolla. Dir. Rafel Duran. TNC. 2002/03 Geloses, d' Esther Vilar. Dir. Teresa Devant. 2001/02 Bodas de sangre, de F. García Lorca . Dir. Ferran Madico. Les variacions Goldberg, de George Tabori. Dir. Àlex Rigola. 2000 Hurracán, d'Enric Nolla. Dir. Rafael Durán. Cartas de amor a Stalin, de Juan Mayorga. Dir. José Sanchís Sinisterra. 1999 El suicida, de Nikolai Erdman. Dir. Magda Puyo. Bernadetta xoc. Dir. Magda Puyo. 1998/99 Las Presidentas, de Werner Schwab. Dir. Carme Portaceli. 1998 Periferia Koltès, textos de Bernard-Marie Koltès. Dir. Rafael Durán. 1997 Ivanov, de Chejov. Dir. Gennadi Korotkov. 1996 L´amant, de Harold Pinter. Dir. Pere Sagristà. 1994 E.R., de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Josep Montanyès. 1993 Viatge a la felicitat. Dir. Pere Planella. 1992 La luna de Valencia, de Jaime Salom. Dir. Ricard Reguant. 1991 Indian Summer, de Rodolf Sirera. Dir. Guillermo Heras. 1990 Terra Baixa, d' Àngel Guimerá. Dir. Fabià Puigserver. 1989 Por los pelos, de Paul Pörtner. Compañía Salvador Collado. 1988 La primera de la classe, de Rodolf Sirera. Dir. Lurdes Barba. Teatre d'Horta (Barcelona) 1987 Pels pèls, de Paul Pörtner. Dir. Pere Planella. 1985/86 Pel davant i pel darrera, de Michael Frayn. Dir. Alexander Herold. 1983/85 Glups, de Dagoll Dagom. 1983 El cafè de la marina, de Josep M. de Sagarra. Dir. Juan-German Schroeder. 1982 Els Beatles contra els Rolling Stones, de J. Mesalles y M. Casamayor. Dir. Jordi Mesalles. Peer Gynt, de Henrik Ibsen. Dir. Francesc Nel.lo. 1981 L´impromptu de Versalles, de Molière. Dir. Lluís Pasqual. El gran teatro natural de Oklahoma, de Sanchis Sinisterra/Kafka. Dir. José Sanchís Sinisterra. 1980 Un lloc entre els morts, de Maria Aurèlia Capmany Dir. Josep Montanyès. El mal de la juventud, de F. Bückner. Dir. Jordi Mesalles. CINEMA: 2004 “Beatriz/Barcelona”, de Claudio Zulián. 2001 “Anita no pierde el tren” Dir. Ventura Pons. 1997 “El pianista” Dir. Mario Gas. 1994“El porqué de las cosas” Dir. Ventura Pons. 1993 “Rosita, please” Dir: Ventura Pons. 1992 “Cucarachas” Dir: Toni Mora. TV: (principals treballs) 2000/04.-El cor de la ciutat Sèrie per a TV3. 2000.- Valèria TV movie para TV3 Dir. Sílvia Quer. 1999.- Junts TV movie para TV3 Dir. Mireia Ros. 1995.- La sucursal TV movie para TV3 Dir. Jesús Font. 1994.- Dones i homes TV movie para TV3. Dir. Antoni Verdaguer. 1994/98.- Estació d´enllaç Sèrie para TV3. 1989.- La prueba curtmetratge. Dir. Enric Galcerán PREMIS: 2001.- Premi FIPA d´Or a la millor interpretació femenina en el Festival Internacional de Productes Audiovisuals de Biarritz per Valèria TV movie per a TV3 (Dir. Sílvia Quer) 1994.- Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat a la millor interpretació femenina per “Rosita, please” (Dir. Ventura Pons) 1989.- Accèsit de interpretació femenina en el Festival Internacional de Cinema de Barcelona per el curt La prueba Premio Margarita Xirgu per El amante de Harold Pinter.

Mercè Arànega / Oriol Tramvia / Pau Viñals /

Pere Eugeni Font

Somni de somnis d’A.Tabucchi. Dir.Pep Tosar. Sala Muntaner (2007) European House d’Àlex Rigola. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure (06-07) Otel.lo de W. Shakespeare. Dir. Carlota Subirós. Teatre Lliure (06-07) Ricard III de W. Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure (06-07) Arbush de Paco Zarzoso. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure (2006) La fam de Joan Oliver. Dir. Pep Pla. Teatre Nacional de Catalunya (2006) Mort Sobtada de Eduardo Alonso. Dir. Frederic Roda. Sala Ponent de Granollers (2005-06) Al Vostre Gust. Dir. Xicu Masó. Coproducció del Festival Grec i Festival Shakespeare de Sta. Susanna. Teatre Romea (05-06) Greus Qüestions d’Eduardo Mendoza. Dir.Rosa Novell. Sala Muntaner (04-05) Sota el til.ler. Dir. Xicu Masó. Centre Dramàtic del Vallès (04) El Mestre i Margarita de Bulgakov.Dir. Xicu Masó. (03) Romeo i Julieta de William Shakespeare. Dir. Josep Maria Mestres. Cia. Teatre Lliure (03) Ronda de mort a Sinera de Salvador Espriu.Dir. Ricard Salvat. Cia. Teatre Lliure (02) Suzuki I i II de Alexei Xipenko Dir. Àlex Rigola. Cia.Teatre Lliure (02) Terra Baixa d’Àngel Guimerà. Dir. Ferran Madico. Cia.Teatre Nacional de Catalunya (00-01) Hamlet de William Shakespeare Dir. Lluís Homar. Cia. Lluís Homar (99-00) L’Auca del Senyor Esteve de Santiago Rossinyol Dir. Adolfo Marsillach. Cia.Teatre Nacional de Catalunya (97) Els Bandits de Friedrich Schiller Dir. Lluís Homar. Cia Teatre Lliure (95) Àngels a Amèrica de Tony Kushner Dir. Josep Maria Flotats. Cia.Teatre Nacional de Catalunya (96) Kasimir i Karoline d’ Ödön von Horvàth. Dir. Calixto Bieito (94) Cavalls de mar de Rodolf Sirera. Dir. Josep Maria Flotats Cia. Flotats (92) Les tres germanes d’Anton Txèhkov. Dir. Pierre Romans Cia. Flotats (90) Lorenzaccio d’Alfred de Musset. Dir. Josep Maria Flotats Cia. Flotats (88) El dret d’escollir de Brian Clark. Dir. Josep Maria Flotats Cia. Flotats (87) El despertar de la primavera de Frank Wedekind. Dir. Josep Maria Flotats Cia. Flotats (86) TELEVISIÓ A TV3: Vostè Jutge, Tal com sóc, Poble nou, Secrtets de família, Laura, Nisaga de poder, El cor de la ciutat, Majoria absoluta, Via Augusta, L’estrangera CINEMA El complot dels anells de Francesc Bellmunt, Què t’hi jugues Mari Pili? De Ventura Pons, Intacto de Juan Carlos Fresnadillo, Torapia de Karra Elejalde Inconscientes de Joaquim Uristrell, Cargo de Clife

Pere Eugeni Font /

Rosa Muñoz

Rosa Muñoz / Victòria Pagès /

Xicu Masó

Com a director Des de fa 28 anys forma part de la companyia El Talleret de Salt, de la que és membre fundador i a la que ha treballat com a director i actor. Tot esperant l’esquerrà, de Clifford Odetts, L’Escapí de Molière, Jacques i el seu amo, de Milan Kundera i El Príncep de Dinamarca, una adaptació de Hamlet de T. Letger, es compten entre les obres que ha dirigit amb ells. Ha exercit durant cinc anys com a ajudant de direcció de Lluís Pasqual i Fabià Puigserver al Teatre Lliure. Allà hi ha dirigit L’última copa, de Harold Pinter, i Els Gegants de la Muntanya, de Pirandello. També ha treballat com a ajudant de direcció de Lluís Pasqual al Centro Dramático Nacional María Guerrero en obres com Historia de una muñeca abandonada, de Sastre, Brecht i Strelher. L’any 1993 funda juntament amb Pep Tosar i Lluís Massanet la companyia Teatre de Ciutat, amb la qual dirigeix Sa història des senyor Sömmer, de Patrick Süskind; Rèquiem i Revés, d’Antonio Tabucchi, i El Mestre i Margarita, de Mijail Bulghakov. Amb la companyia Teatre de l’Estació ha dirigit Strictu Sensu, obra d’ell mateix i Jordi Arbonés, i Woyzeck, de G. Büchner. Amb la companyia del Teatre Municipal de Banyoles ha dirigit Al vostre gust, de Shakespeare; Ivonne, princesa de Borgonya, de Gombrowickz; Leonci i Lena, de G.Büchner, i Pervertimento, de José Sanchís Sinistierra. Al Centre Dramàtic del Vallés dirigeix Absolutamet lluny, de D. Julien, i Sota el til•ler, de Connor Mcpherson.

Xicu Masó

Fitxa tècnica

/ Ajudant d'escenografia: Judit Colomer / Arranjaments: Dani Espasa / Assessor literari: Lola Josa / Assessorament moviment: Andrés Corchero / Assistent de direcció: Iban Beltran / Caracterització: Núria Llunell / Disseny de so: Damien Bazim / Escenografia:

Sebastià Brosa

Estudis de disseny d’interiors a l’escola EINA, i d’escenografia a l’Institut del Teatre. Espectacles destacats: • M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 • El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana. Dir. Joan Castells. TNC Sala Petita. 2009 • El jardí dels cinc arbres. A partir de textos de Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta. TNC. 2009 • Present vulnerable. Cia. Raravis. Andrés Corchero-Rosa Muñoz. TNC Sala Petita. 2009 • Trueta d’Àngels Aymar. Dir. Àngels Aymar. TNC Sala Tallers. 2009 • Dublín Carol de Conor Mcpherson. Dir. Manel Dueso. Sala Beckett. 2008 • Entremès de dos estudiants . Dir. Iban Beltran. Auditori Sant Francesc.11a fira de la Mediterrània. Manresa. 2008 • El Ángel exterminador de Luis Buñuel. Dir. Joan Ollé. Teatre Grec / Palacio de Congresos Expo Zaragoza. 2008 • N&N. Una parella jove busca pis a Barcelona de Marc Rosich. Dir. Antonio Calvo. Sala Beckett. 2008 • Un fill, un llibre, un arbre de Jordi Silva. Dir. Antonio Calvo. TNC Sala Tallers. 2008 • Una mujer en transparencia d’Eva Hibernia. Dir. Eva Hibernia. TNC Sala Tallers. 2008 • Garrick d’El Tricicle. 2007 • Party line de Marc Rosich. Dir. Andrea Segura. Sala Beckett. 2007 • Molta Aigua de Carles Mallol. Dir. Víctor Muñoz i Calafell. Sala Beckett. 2007 • Soldados de Salamina. Dir. Joan Ollé. Teatre Romea. 2007 • Escenografia a l’obra En defensa dels mosquits albins de Mercè Sàrrias. Dir. Carol López. TNC Projecte T6. 2007 • Escenografia a l’obra El jardí abandonat de Santiago Rusiñol. Dir. Francesc Nel•lo. Espai Escènic Joan Brossa. Gener 2007 • Escenografia a l’obra Party line de Marc Rossich. Dir. Andrea Segura. El Teatret. Festival LOLA d’Esparraguera. Novembre 2006 • Escenografia de l’obra Vells temps de Harold Pinter. Dir. Rosa Novell. Sala Beckett. Festival Grec 06. Juliol 2006 • Escenografia de l’obra Last chance (última oportunitat). Direcció i dramatúrgia de Carol López. Teatre Bartrina Reus. Espai Lliure. Abril 2006 • Escenografia de l’obra L´home coixí de Martin MacDonagh. Dir. Victor Muñoz. Teatre Estudi. Març 2006 • Escenografia conjuntament amb Bibiana Puigdefàbregas a l’obra European House. Pròleg d´un Hamlet sense paraules. Dir. Àlex Rigola. Cia Teatre Lliure. Al teatre de Salt. Girona. Temporada Alta. Desembre 2005. Premi Butaca 2007

Sebastià Brosa / Il·luminació: Lyonel Spycher / Traducció: Joan Sellent / Vestuari: Míriam Compte

Crítiques Express

+
La intenció oculta de Shakespeare recobra el seu valor i, de passada, enforteix la poètica i el lirisme que conté i que tan sovint ha quedat en un segon terme.
+
Un muntatge espectacular de posada en escena, però desequilibrat en les interpretacions i mancat de ritme i gràcia en moments clau (per exemple en el final)
+
Una posada en escena sense imaginació desllueix un planter de luxe desaprofitat.
+
Joan Ollé es perd pels boscos de Shakespeare, i no encerta a transmetre ni l'atmosfera salvatge, ni la sensualitat ,ni l'humor, ni la melangia d'aquest somni.

Crítiques

  • El somni d'una nit de tardor

    Joan Ollé està en ratxa. Després de les magnífiques postes de Doña Rosita la soltera i La plaça del diamant, ha tornat a donar en la diana amb El somni d'una nit d'estiu, que està oferint el TNC en excel·lent versió catalana de Joan Sellent. Crec que Ollé encerta en no cenyir el text a un "concepte"...
  • El somni d'una nit d'estiu

    Joan Ollé anuncia que s'ha reconciliat amb 'El somni d'una nit d'estiu 'de Shakespeare. Potser amb el text. No tant amb la seva poesia. El muntatge que dirigeix al TNC és bonic de veure i agradable de seguir. Ofici per a una producció integrada en la línia dramatúrgica del 'mainstream' de les lectur...
  • El somni d'una nit d'estiu

    Joan Ollé puja a l'escenari del Teatre Nacional de Catalunya un dels textos més coneguts de Shakespeare: "El somni d'1 nit d'estiu". La versió del dramaturg s'allunya de l'essència inicial de l'autor anglosaxó per endinsar-nos en una obra on s'emfatitza el toc humorístic i on la lírica romàntica de ...
  • El somni d'una nit d'estiu

    Un somni? No ben bé. Un malson? Tampoc del tot. I aquesta indefinició constitueix sens dubte un dels problemes (no pas l'únic) d'un muntatge que també en termes globals es queda en terra de ningú. Aquí, ben cert, no hi manquen les qualitats. Però ni aquestes poden impedir la sensació de malbaratamen...
  • El somni d'una nit d'estiu

    ‘El somni d’una nit d’estiu’ en mans del TNC és complicat. El Nacional encarrega les paraules firmades per Shakespeare a Joan Ollé per la temporada 14/15. És una de les grans obres. El més gran dels dramaturgs. Es fa a la Sala Gran. Hi participen “grans” actors. Hi ha una expectativa molt gran. No e...
  • El somni d'una nit d'estiu

    L’ús i abús que s’ha fet al llarg del temps d’aquesta obra de William Shakespeare és tan evident que, davant d’una nova proposta, un s’hi acosta amb una certa prevenció. De les tones d’estudis i comentaris que l’obra ha propiciat hi ha un retall de Jan Kott, estudiós polonès exiliat als EUA, especia...
  • Encís intergeneracional

    L'ús i abús que s'ha fet al llarg del temps d'aquesta obra de William Shakespeare és tan evident que, davant d'una nova proposta, un s'hi acosta amb una certa prevenció. De les tones d'estudis i comentaris que l'obra ha propiciat hi ha un retall de Jan Kott, estudiós polonès exiliat als EUA, especia...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • 'El somni d'una nit d'estiu' un gegant al TNC, amb 19 actors a escena

    El somni d’una nit d’estiu és una de les comèdies més representades de Shakespeare, tal vegada pel seu tarannà apte per a totes les edats... segons la versió. N’hem vist múltiplespropostes, però sembla que la imaginació que desperta és inacabable. El director Joan Ollé ens n’ofereix una de nova, ...
    Teresa Bruna - 14/11/2014Continuar llegint
  • Àlex Rigola situa 'El Somni d'una nit d'estiu' a la Factory Warhol

    Àlex Rigola, director de la secció de teatre de la Biennale de Venezia des del 2011, obre la temporada del Düsseldorfer Schauspielhauss (el primer teatre de la ciutat alemanya de Düsseldorf) dirigint una innovadora versió de Ein sommernachtstraum (Somni d’una nit d’estiu) de William Shakespeare aq...
    Redacció - 20/09/2014Continuar llegint
  • Els britànics Propeller expliquen El somni d'una nit d'estiu, per Nadal

    La companyia britànica Propeller van venir al Temporada Alta per primer cop el 2005. En questa edició ja es complirà la sisena vegada que repeteixen: [“Estem encantats de venir, el Temporada Alta és el nostre festival preferit!”], diuen una gent que va a festivals de tot el món. [“Ens agrada pel seu...
    Teresa Bruna - 03/12/2013Continuar llegint
  • 'El somni d'una nit d'estiu' a Banyoles

    L’excel·lent comèdia El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare, és una de les obres més representades en la història del teatre occidental. Des de sempre ha exercit una fascinació especial sobre directors, intèrprets i públic a la qual no han estat aliens els membres de la companyia banyo...
    Redacció - 13/04/2006Continuar llegint
  • El Teatre Principal reobre amb 'El Somni d'una nit d'estiu'

    El Teatre Principal de Barcelona, ubicat al peu de La Rambla, reobrirà demà dimecres les seves portes després d'haver estat tancat durant sis mesos. Els propietaris del local, el Grup Balañà, van afirmar llavors que el tancament era a causa a la crisi que viu el sector teatral a Barcelona. Aques...
    Redacció - 20/11/2002Continuar llegint
  • El Principal reobre les seves portes amb 'El Somni d'una Nit d'Estiu'

    Segons fonts de la companyia, a partir del proper 14 de novembre Parracs prorrogarà al Teatre Principal el seu darrer espectacle 'El Somni d'una nit d'estiu', que actualment es pot veure al Teatre Borràs, on a partir del dia 11 es representarà la comèdia 'Pel Davant i pel darrera'. Amb la qual cosa ...
    Christian Machío - 29/10/2002Continuar llegint
  • Funció benèfica d''El somni d'una nit d'estiu' a favor de SOS Racisme

    La compañía Parracs, interpretarà una funció extraordinària dimarts 29 d'octubre. Els fons recaptats aniran destinats íntegrament a SOS Racisme, i especialment al seu projecte d'atenció a les víctimes del racisme de la seva Oficina d'Informació i Denúncies. Els 14 actors que formen la companyia P...
    Redacció - 27/10/2002Continuar llegint
  • El Somni d'una Nit d'Estiu arriba a Barcelona

    Després d'esdevenir un del èxtis de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega d'enguany, El Somni d'Una Nit d'Estiu va arribar anit al Teatre Borràs. Dirigida per Àngel Llàcer i produïda per Azorín Serveis tècnics i el Centre Cultural de Sant Cugat romandrà al teatre barceloní els propers dos mesos. ...
    Christian Machío - 13/09/2002Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Comèdia
Idioma: Català