La Mercè 2018
Fira Mediterrània 2018

Barcelona dissabte,   22 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

El rei Lear

El rei Lear

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor: William Shakespeare
Direcció:

Lluís Pasqual

Nacido en Reus (Tarragona) en 1951.Es licenciado en Filosofía y Letras, en la especialidad de Filología Catalana, por la Universitat Autónoma de Barcelona y licenciado en Arte Dramático por el Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Es fundador del Teatre Lliure en 1976. A los 32 años, en 1983, es nombrado director del Centro Dramático Nacional - Teatro María Guerrero de Madrid. En 1990 se va a París para dirigir, durante seis años, el Teatro de Europa - Théatre de l’Odeón. Mientras, dirige la Biennal de Teatro de Venecia (1995/96). De 1997 a 1999 fue comisionado por el Ayuntamiento de Barcelona para el Proyecto Ciutat del Teatre, y codirector del Teatre Lliure de Barcelona desde 1998 hasta el 31 de diciembre del 2000. Dirige el primer espectáculo en 1968, “Roots" d’Arnold Wesker. En 1976, inaugura el Teatre Lliure con “Camí de nit”, dirección a la que le siguen algunos de los títulos más importantes de este teatro, como “Leonci i Lena”, “La vida del Rei Eduard II d’Anglaterra” (Premio Óscar Viva, Long Play, 1983; Premio del Espectador y la Crítica, 1984), “Les tres gremanes” (con Rosa Maria Sardà; Premio de la crítica Serra d'Or, 1975), “El balcó” (Premio Adrià Gual, 1980; Premio Josep Maria de Sagarra de la Diputació de Barcelona, 1982), “Primera història d’Esther”, “Al vostre gust” (Premio Nacional de Teatro y Danza, 1984), “Un del últims vespres de Carnaval” (Premio de la Sociedad General de Autores de España, 1984; Premio Ciutat de Barcelona, 1985; Premio Serra d'Or, 1986), “Roberto Zucco” (Premio ADE, 1994), “Cómo canta una ciudad de Noviembre a Noviembre”. Entre los años 1997 y 2001, dirige en el Teatre Lliure de Barcelona, “Tot esperant Godot”, de S. Beckett y la obra de un único acto “Diumenge”, de Joan Brossa, para el espectáculo “Cantonada Brossa”; la reposición de “Cómo Canta una ciudad de noviembre a noviembre” (estrenada en el Lliure la temporada 1997 / 1998) después de una gira por todo el estado español; la reposición de “La nit de les tríbades” (según el montaje de Fabià Puigserver de 1978) y el estreno de “L’hort dels cirerers”, de A. Txèkhov, que despide la etapa del Lliure en la sala de Gràcia. Durante la temporada 2000/2001 estrena “La Tempestad”, de W. Shakespeare, en el Teatro San Martín Buenos Aires con Alfredo Alcón, y la versión castellana de “Esperando a Godot”, una co-producción del Teatre Lliure con Concha Busto Producción y Distribución. Compagina estos trabajos con numerosas direcciones en otros teatros y compañías. Con el Centro Dramático Nacional, “La hija del aire” (1981), la versión castellana de “La vida del Rey Eduardo II de Inglaterra” (1983), “Madre Coraje y sus hijos” (Premio Long Play, 1986) y “El público” (1986) (Premio de la Crítica Europea), “Comedia sin título” (1989), “Haciendo Lorca” (1996, Premio Internacional "El Cairo", que otorga el Ministerio de Cultura de Egipto; Premio de la Cámara de Comercio de Paris), entre otros. Con Odéon-Théâtre de l’Europe dirige “Luces de Bohemia” (1984), “Tirano Banderas” y “Le chevalier d’Olmedo” (1992), “Les estivants” (1993) y “Le livre de Spencer” (1995). De sus colaboraciones con la compañía de Nuria Espert destacan “Una altra Fedra, si us plau” (1978) y “Medea” (1981). Con Rosa Maria Sardà ha dirigido “Duet for one”. Monta su primera ópera, “Samson et Dalila” (1981), en el Teatro de la Zarzuela de Madrid, y después siguen “Falstaff” en Madrid (1983), en Bruselas (1987), en Italia (1987) y en Amsterdam (1994); “Don Carlo” (1985) en Madrid, “La Vera Storia” en París (1985) y en Florencia (1986), “Il Trittico” en Madrid (1987) y en Bolonia (1993), “Il Turco in Italia” en Madrid (1990-1992) y en Sicilia (1995), “L’Enlèvement au Serial” en París (1991) y en Bilbao (1992), “La Traviata” en Salzburg (1995) y en Génova (1995 y 1997), “Gianni Schicchi” (1996) en Milán y “Boris Godunov “(1996) en Frankfurt. A lo largo de su carrera artística ha recibido distintos premios y distinciones honoríficas: Premio Nacional de Teatro y Danza (1984), título de Caballero de las artes y las Letras otorgado por la República francesa (1984), Premi Ciutat de Barcelona (1985), Premi de la Generalitat de Catalunya (1988), Premio Nacional de Teatro del Ministerio de Cultura (1991), Premio de la Cámara de Comercio de Paris, Premio Honorífico de la CIFET del Ministerio de la Cultura de Egipto (1995). La república francesa le da el Título de Oficial de las Artes y Letras (1991) y lo nombra por decreto Caballero de la Legión de Honor (1996). Acaba de recibir el Premio de la Comunidad de Madrid, 2002. En este último año ha estrenado “EDIPO XX”I, del que ha sido coproductor junto con Concha Busto, y del que ha realizado la dirección, la versión del texto y la iluminación. El espectáculo, que se estrenó en Barcelona durante el Festival Grec 2002, está nominado como finalista de los Premios Max de Teatro (España) en la categoría de Mejor Traducción o Adaptación de la Obra Teatral. Así mismo ha dirigido e iluminado el último espectáculo de Sara Baras, “Mariana Pineda”, coproducido por Sara Baras y MarianaGialyui, que se estrenó en Sevilla en el Festival de Flamenco durante el mes de Septiembre de 2002.

Lluís Pasqual
Direcció musical: Dani Espasa
Producció: Teatre Lliure

Núria Espert és Lear dirigida per Lluís Pasqual. Qui, si no, podria alçar-se fent el rei de Shakespe

Sinopsi d´ El rei Lear

Si amb l'amor n'hi hagués prou...
Algú ha escrit que El rei Lear és la versió no religiosa, és a dir humana, de la suma del llibre de les Lamentacions de Jeremies i el llibre de Job, que llegim a la Bíblia. Cada vegada que, com a espectadors, acompanyem les desventures del vell rei, ens emocionem i se'ns encongeix el cor davant de la misèria i la grandesa que poden habitar al mateix temps les nostres ànimes. Grandesa i misèria de l'art, en aquest cas del teatre, que ens fa sensibles davant d'una representació i insensibles a les mateixes escenes que la vida ens mostra diàriament de tant a prop que en podem sentir fins l'olor de marcit. Acostumats a viure envoltats de tòpics i de llocs comuns que amaguen les realitats més concretes i palpables de la nostra existència, aquesta catedral del teatre i de la poesia ens col·loca al davant d'una veritat difícil d'acceptar, però tan certa com terrible: l'amor és un motor, potser el motor de la nostra vida, i sense ell seríem eixorcs, orfes. És cert. Però l'amor no fa desaparèixer la crueltat ni la vilesa ni la indiferència, que també es troben a l'arrel més profunda del nostre esperit, capaç de provocar el dolor més insuportable a qualsevol dels nostres semblants, fins i tot dels més propers, pares, fills, germans...
Quan un teatre decideix encarar el repte i la responsabilitat artística de muntar El rei Lear vol dir que és un teatre (artistes i espectadors) que ha arribat a la seva majoria d'edat i que ha perdut, encara que sigui durant un espai de temps curt, la por d'enfrontar-se a la seva veritable imatge, reflectida sense compassió pel més gran dels poetes dramàtics de tots els temps, aquell a qui tornem cada vegada per veure i comprovar de quina matèria estem fets els humans.


Repartiment

Alberto Díaz /

Aleix Albareda

Teatre (EROGENOUS ZONES). F.Vickery. Teatre Villaroel. 2005. Dir. Àngel Llàcer QUARTET. H. Muller. IT Teatre. 2004-05. Dir. Carles Fernàndez SIS PERSONATGES EN CERCA D'AUTOR. L. Pirandello.(Galánt Jove). Teatre Lliure. Sala Fabià Puigserver. 2004. Dir. Joan Ollé. CONTE D'HIVERN. W. Shakespeare. (Políxenes/Floricel). Sala Beckett. 2003. Dir. Anna Estrada. NITS A BESORA. Carles Batlle. (albert bardal/periodista). Teatre Municipal d'Olot. 2003. Dir.Pere Planella. TREBALLS D'AMOR PERDUT. William Shakespeare. (Biron). Teatre Estudi. Mercat de les Flors. Barcelona. 2003. Dir. Pere Planella. MOLL OEST. BM Koltés. (Koch). Teatre Ovidi Montllor. Mercat de les Flors. Barcelona. 2003. Dir. Joan Ollé. ADVERTÈNCIA per embarcacions petites. Tennessee Williams. (Bill). Institut del Teatre. Barcelona 2002. Dir. Frederic Roda. MARIA ESTUARD. F. Schieller. (Leicester). Institut del Teatre. Barcelona 2002. Dir. Ramon Vila. LORCA Piezas Breves de Juventud. Espai Brossa. Barcelona 2001-03. Dir. Hernann Bonin. DANSA D'AGOST. Brian Frield. (Dirección). GT Lacetània. Solsona 2003 BLACK COMEDY. Peter Shaffer. (Dirección). GT Lacetània. Solsona 2004 MOLL OEST. BM Koltés. (Dirección). GT Lacetània. Solsona 2005 Televisió AN EM B. Programa-concurs. BTV. 2005-... (Presentador) EL COR DE LA CIUTAT. Telesérie catalana. TV3. 2004-05 (Sergi Frias) MIRALL TRENCAT. Telesérie. Mercè Rodoreda. TV3. Antena3. (Milicià 1er). 2001 EL COR DE LA CIUTAT. TV3. 2002 MAJORIA ABSOLUTA. Telesérie catalana. TV3. 2003 Cinema COGED A ESOS TRES. ICC. Juny 2003 UN TOC DE GRIS. Curtmetratje. Jan Baca. (protag.) 2002 Radio La Petita Flauta Màgica. Catalunya Cultura. Catalunya Ràdio. 2005 Solitud. Catalunya Ràdio. 2005 Contes Sonors. Com Ràdio. 2005

Aleix Albareda / Andrea Ros /

Carles Algué

Carles Algué /

David Menéndez

David Menéndez /

David Selvas

DAVID SELVAS (Barcelona 1971) Com a director “Who is P ?”. Pier Paolo Passolini. Teatre Lliure. “El virus” de Richard Strand. Sala Muntaner. Com a actor Teatre “Los veraneantes”de Maximo Gorka. Dir.C. Subirós. Teatre Lliure. “La Celestina” de F. De Rojas.Dir. Robert Lepage “Julio Cesar” de W. Shakespeare. Dir. Alex Rigola “El polígrafo” de Robert Lepage y Marie Brassard. Dir. R.Lepage “Mesura per mesura” de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito “La verdadera naturaleza del amor” de B. Frasser. Dir. M. Dueso “La serva amorosa” de Moliere. Dir. Ariel Garcia Valdés “Testamento” de Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel “Amfitrion” de Moliere. Dir. Calixto Bieito Cinema “Atlas de Geografía Humana” Dir. Azucena Rodríguez. “Nubes de Verano” Dir. Felipe Vega “Valentin” Dir. J. Luis Iborra “Pau y su hermano” Dir. Marc Recha “Amic/Amat” Dir. Ventura Pons “Carícies” Dir. Ventura Pons

David Selvas /

David Teixidó

David Teixidó / Eduard Lloveras /

Joan Sureda

Joan Sureda /

Jordi Bosch

Neix a Mataró el 18 de desembre de 1956. A partir del 1983 treballa bàsicament al Teatre Lliure: Advertència per a embarcacions petites de T. Williams. Dir. Carlos Gandolfo. 1983; L’Héroe de Santiago Rusiñol. Dir. F. Puigserver. 1983; Al vostre gust de Shakespeare. Dir. L. Pasqual. 1983; La flauta màgica de Mozart. Dir. F. Puigserver. 1984; Un dels últims vespres de carnaval de Goldoni. Dir. L. Pasqual. 1985; Fulgor i mort de Joaquín Murrieta de P. Neruda. Dir. F. Puigserver. 1986; El 30 d’abril de Joan Oliver. Dir. Pere Planella. 1987; El muntaplats de Harold Pinter. Dir. C. Portacelli. 1987; Lorenzaccio, Lorenzaccio d’A. De Muset. Dir. L. Pasqual. 1987; La bona persona del Sezuan de Brecht. Dir. F. Puigserver. 1988; Titànic 92 de Guillem-Jordi Graells. Dir. Pere Planella. 1988; Les noces de Fígaro de Beaumarchais. Dir. F. Puigserver. 1989; Els gegants de la muntanya de Pirandello. Dir. X. Masó. 1990; Capvespre al jardí de R. Gomis. Dir. L. Pasqual. 1990; Història d’un soldat d’Stravinsky. Dir. L. Homar. 1991; Timon d’Atenes de Shakespeare. Dir. Ariel G. Valdés. 1991; El parc de B. Strauss. Dir. C. Portacelli. 1992; Roberto Zucco de Koltés. Dir. L. Pasqual. 1993; El barret de cascavells de Pirandello. Dir. L. Homar. 1994. Premi Nacional de Teatre. Premi de la Crítica de Barcelona; Arsènic i puntes de coixí de Kesselring. Dir. Anna Lizaran. 1995; Els bandits de Schiller. Dir. L. Homar. 1995; Lear o el somni d’una actriu, sobre textos de Shakespeare. Dir. Ariel G. Valdés. 1996; El temps i l’habitació de B. Strauss. Dir. L. Homar. 1996; Zowie de Sergi Pompermayer. Dir. L. Homar. 1997; Cantonada Brossa. Dir. R.M. Sardà, J.M. Mestres, J. Montanyès i L. Pasqual. 1999. Premi de la Crítica de Barcelona; L’hort dels cirerers de Txèkhov. Dir. L. Pasqual. 2000; L’adeu de Lucrècia Borja de F. Mira. Dir. Carles Santos. 2001. Treballs al Centre Dramàtic de la Generalitat-Teatre Romea: El tango de dom Joan de J.Savary i Q. Monzó. Dir. J. Savary. 1986; El viatge de M. Vázquez Montalbán. Dir. Ariel G. Valdés. 1989; Restauració d’E. Mendoza. Dir. Ariel G. Valdés. 1990. Premi de la Crítica de Barcelona. Premi de l’Associació d’Actors i Directors; El desengany de F. Fontanella. Dir. D. Reixach. 1992; La guàrdia blanca de Bulgàkov. Dir. P. Chomsky. 1993; Morir de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. 1998. Treballs amb altres companyies: Muntatge poètic sobre M. Martí i Pol. Centre Cultural Sant Cugat. 1997; Fuita de Jordi Galceran. Dir. Eduard Cortés. Vània Produccions. 1998; Espai pel somni. Muntatge poètic sobre M. Martí i Pol. Centre Cultural Sant Cugat. 1999; Novecento. El pianista de l’Oceà d’Alessandro Baricco. Dir. Fernando Bernués. Teatre Poliorama. 2001. Televisió. Ha participat a les següents sèries de TV3: Crònica negra; Qui?; L’avi Bernat; Quico el progre; Agència de viatges; Arnau. Els dies secrets; La Lloll; Estació d’enllaç; Pedralbes centre; Nissaga de poder; La memòria dels Cargol; Nissaga. L’herència; Crims; Jet lag; Majoria absoluta. També ha intervingut al dramàtic de TVE Tots els que cauen de Jesús Garay, a la TV-movie de TV3 Junts de M. Ros, i a la sèrie de Tele 5 El comisario. Cinema: El niño de la luna d’A. Villaronga; Capità Escalaborns de C. Benpar; Un día volveré de F. Betriu; La febre d’or de G. Herralde; Monturiol de F. Bellmunt; El perquè de tot plegat de Ventura Pons. Premi de l’Associació d’Actors i Directors. Premi Butaca; Boca a boca de M. Gómez Pereira; La buena vida de D. Trueba; De qué se ríen las mujeres de J. Oristrell; Carretera y manta d’A. Arandia; Silencio roto de M. Armendáriz; Deseo de Gerardo Vera.

Jordi Bosch /

Jordi Collet

(Actor-músic). Argentona 1967 Llicenciat en art dramàtic per l´Institut del Teatre de Barcelona. (1995) 2 Nominacions al premi butaca de teatre en la catagoria de millor actor protagonista per: Vianants 2004 i Dimonis 2006 Teatre • homebody/kabul de Tony kushner Dir. Mario gas (2007) producció Teatro Español (castellà) • Dimonis de Lars Noren Dir: Lurdes Barba (2006/2007) Producció Sala Beckett (català) • Tenneessee de Tenneessee Williams Dir: Xavier Albertí (2006) Producció Teatre Romea (català) • El malentès de Albert Camus Dir: Joan Ollé (2006) Producció Teatre Lliure de Barcelona (català) • PPP Espectacle de Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí sobre l’obra de Pier Paolo Pasolini Dir: Xavier Albertí (2005-06) Producció Teatre Lliure Barcelona (català) • Amor, fe , esperança de Odon Von Horvat Dir: Carlota Subirós (2005) Producció Festival grec 2005 (català) • Occisió de Lluïsa Cunillé Dir: Lurdes Barba (2005) Producció Teatre Lliure i Companyia per imperatiu legal (català) • Heil Tanz! de Caterina Sagna. (teatre –dansa) (2004-2005) producció Associazione Compagnia Caterina Sagna, îles de danse, Opéra de Lille, Fondazione Romaeuropa(Roma), MC2:Maisonnde la culture(Grenoble),Kunstencentrum Vooruit (Gent),etc..(francés-italià) • Barcelona mapa d’ombres de LLuïsa Cunillé Dir: Lurdes Barba (2004) producció sala Beckett (català) • Vianants de Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso Dir. Xavier Albertí (2004) producció Bulevard espectacles per la sala Beckett (català) • Traïció de Harold Pinter Dir: Xavier Albertí (2002/2003) producció Sala muntaner per la cia. Cae la sombra (català) • Troilus i Cressida de william Shaquespeare dramaturgia de Lluïsa Cunillé Dir: Xavier Albertí (2002) producció festival grec 2002, teatre Lliure i bitó produccions (català) • Libera me de Yehoshua sobol Dir: Franco di Francescantonio (2002)/(2005) producció de Sitges teatre internacional 2002 y temporada alta 2002 i sala muntaner temporada 2005 (català-italià) • Ubú rey de Alfred Jarry Dir: Alex Rigola (2002) (castellà) producció Teatro de la Abadia. • Más extraño que el paraiso espectacle de creació a partir de l´obra de Jaime Gil de Biedma/Lluïsa Cunillé. Dir: Xavier Albertí. (2001) (català/castellà) • El gat negre de Lluïsa Cunillé. Dir: Xavier albertí. (2001) (català) • Titus Andrónic de William Shakespeare. Dir: Alex Rigola (2000/2001) (català) • Hamlet de William Shakespeare. Dir: Lluis Homar (1999/2000) (castellà/català) • La maquina d´ aigua de David Mamet. Dir: Alex Rigola (1999) (català) • Dall´altra parte versió italiana d´ A l´altra banda (1999) (italià/castellà) • Peep show verona de Rafael Duran a partir de Romeo i Julieta de W. Shakespeare. Dir: Rafael Duran (1999) (català/italià/anglès) • Asi que pasen cinco años de Federico Garcia Lorca. Dir: Joan Ollé (1998) (castellà) • Combat de Carles Batlle. Dir: Ramon Simó (1998) (català) • A l´altra banda espectacle de creació pròpia a partir de La nuit juste avant les forêts de Bernard-Marie Koltès. Dir: Franco di Francescantonio (1997) (català/castellà) • 055 My favourite numbers espectacle de creació pròpia (1997/1999) (castellà/ català/ italià) • Treballs d´amor perdut de William Shakespeare. Dir: Ferran Madico (1995-96) (català) Cine • Rivales de Fernando Colomo (llargmetratge, 2007) • Positius de Judith cullell (llargmetratge, 2007) • La Biblia negra de David Pujol (llargmetratge, 2001) • Todo me pasa a mí de Miquel Garcia Borda (llargmetratge, 1999) • Un banco en el parque d´ Agustí Vila (llargmetratge, 1998) • El dominio de los sentidos (el gust) de Teresa de Pelegrí (llargmetratge, 1996) • Ronda de nit de Ramon Térmens (curt 2001) televisió • Mir tele5 (2007) • Hospital central tele5 (2006) • Estació d´enllaç TV3 (1997-98) Secrets de família TV3 (1995)

Jordi Collet / Jordi Llovet /

Josep Sobrevals

Josep Sobrevals /

Julio Manrique

Llicenciat en dret per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, cursa els tres cursos oficials d’Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona, després de quatre anys de formació a l’Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra i el Col·legi del Teatre de Barcelona. Fa un curs de treball sobre l’obra de William Shakespeare organitzat per la Unió de Teatres d’Europa, a càrrec de Bruce Mayers. S’estrena professionalment el 1994 sota la direcció de Josep Maria Mestres (Enemic de classe), amb qui ha treballat en diversos muntatges (Klowns, Salvats!, Fashion Feeling Music, Romeo i Julieta). Des d’aleshores Ha treballat també amb Rafel Duran (L’alfabet de l‘aigua, Perifèria Koltès), Tamzin Towsend (Macbeth), Pep Anton Sánchez (Bunyols de quaresma), Joan Ollé (Así que pasen cinco años) i Calixto Bieito (Mesura per mesura). Entre els seus muntatges es compten Terra Baixa, dir. Ferran Madico; Ànsia (Premi de la Crítica de Barcelona) i El pes de la palla, dir. Xavier Albertí; Far Away, dir. Peter Brook; The bug (el virus), dir. David Selvas, Salamandra, dir. Toni Casares, i Titus Andrònic (Premi de la Crítica de Barcelona) i Juli Cèsar, dir. Àlex Rigola. El 2004 va estrenar una peça seva, El miedo y la música, al STI-CC. També ha participat en les sèries televisives Nissaga: l´herència, Temps de silenci i Porca Misèria, i a les telemovies Valèria i L´estratègia del cucut, de Sílvia Quer; Delta, d’Oriol Ferrer i Coses que passen, de Sílvia Munt. En cinema destaca la seva participació a Soldados de Salamina, de David Trueba i a Febrero, de Sílvia Quer. Ha participat també a En Pólvora, d’Àngel Guimerà, dir. Sergi Belbel i, com a director, Els boscos, de David Mamet. Pel Festival Barcelona Grec de 2006 va participar a Arbusht un text de Paco Zarzoso dirigit per Àlex Rigola i el 2007 entra a formar part de la companyia Teatre Lliure on ha participat en l’explotació en gira d’Otel·lo, European House, ha format part també del repartiment d’El dúo de la Africana, de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé, de La torre de la Défense de Copi, dir. Marcial di Fonzo Bo i de 2666 de Roberto Bolaño. dir. Àlex Rigola. Aquesta temporada s’ha estrenat com a director al Teatre Lliure amb La forma de les coses.

Julio Manrique /

Laura Conejero

Nascuda a Barcelona el 8 de setembre de 1966. Teatre · Moll Oest de Bernard- Marie Koltés. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. Grec 2002 · La Dona Incompleta de David Plana. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2001 · Fragments d'una carta de comiat llegits per Geòlegs de Normand Chaurette. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2000 · La Plaça dels Herois de T. Bernhard. Dir. A. García Valdés. TNC Sala Petita. 2000 · Mesura per Mesura de Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. TNC Sala Gran. 1999 · L’estiueig de C. Goldoni (versió de J. Galceran) Dir. S. Belbel. TNC Sala Gran. 1999 · Fuita de Jordi Galcerán. Dir. Eduard Cortés. Vania Produccions. 1998 · Morir de Sergi Belbel. Dir. S. Belbel. CDGC. Teatre Romea. 1998 · Soc lletja de Jordi Sánchez i Sergi Belbel. Dir. S. Belbel. Cia. Kràmpack. 1997 · L’Hostalera de Carlo Goldoni. Dir. Sergi Belbel. Focus. 1995 · Colometa la Gitana i Qui...compra maduixes? d’Emili Vilanova. Dir. Sergi Belbel. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Romea. 1994 · El Mercader de Venècia de William Shakespeare. Dir. Sergi Belbel. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Poliorama. 1994 · Després de la pluja de S. Belbel. Dir. S. Belbel. C. Cultural Sant Cugat. 1993 · Carícies de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. CDGC Teatre Romea. 1992 · La Filla del Mar d’Àngel Guimerà. Dir. S. Belbel. CDGC Teatre Romea. 1992 · Les tres germanes de Txèkhov. Dir.: Pierre Roman. Cia. Flotats. 1990 · El Caballero de Olmedo de Lope de Vega. Dir. Miguel Narros. Compañía Nacional de Teatro Clásico. 1990 · Elsa Schneider de Sergi Belbel. Dir. Ramon Simó. 1989 · Duros a quatre pessetes de Santiago Rusiñol. Dir. Joan Anguera. CDGC. 1989 · L’Augment de Georges Perec. Dir. Sergi Belbel. Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona. 1988 Televisió Sèries a TV3: Poblenou (1994-95); Sitges (1996-97); Psicoexpress (2001); Des del Balcó (2000). TV-movies: Gossos. Dir. Romà Guardiet (2001); Sara. Dir. Silvia Quer (2000). Col·laboracions en altres sèries: Periodistas (Telecinco), Estació d'Enllaç i Crims (TV3). Cinema La vida de nadie. Dir.Eduard Cortés. 2002; Dones. Dir. Judith Colell. 2000; Atilano Presidente. Dir. La Cuadrilla. 1998; Carícies. Dir. Ventura Pons. 1997; El Amor perjudica seriamente la salud. Dir. Manuel Gómez Pereira. 1996 Premis · Premi Revelació de la Crítica Teatral per Elsa Schneider. Temporada: 1988/89 · Premi de l’Ajuntament de Tarragona a la millor interpretació teatral femenina per L’Hostalera. 1996 · Premi d’interpretació de la crítica teatral de Barcelona per Soc lletja. 1996/97. · Premi Memorial Margarita Xirgu. 2001 · Premi Butaca a la millor actriu de teatre de repartiment. 2001

Laura Conejero /

Marcel Borràs

Formació artística ● 1997-2003: Estudis de teatre a l'Escola Municipal d'Expressió d'Olot amb els professors Pep Mora, Maria Costa i Montse Mondet. Experiència professional ● 2003: Participació a l'espectacle dirigit per Pere Planella i escrit per Carles Batlle i Jordà: "Nits a Basora". Un obra en motiu del centenari de la mort de Marià Vayreda que es va representar al Teatre Principal d'Olot. ● 2003: Anunci publicitari de la Mostra de Pessebres d'Olot que es va retransmetre a TV3 i al canal 33. ● 2004: Creació, juntament amb Job Ramos, de l'espectacle "Sis vides d'altres persones". Una creació on Ramos utilitzava el vídeo art, la seva eina de treball, i Borràs treballava amb text i interpretació. Aquesta creació es va poder veure a llocs com la casa de cultura de Girona o "La carnisseria" d'Esparreguera. Actuació a Hangar de Barcelona, dins L'estat de les estructures. ● 2005: Participació en la creació del vídeo de Job Ramos "El día en que Jim Pomeroy descubrió el Vallès". Un vídeo que estigué a la Sala Montcada de la Fundació "la Caixa" en el cicle res/alguna cosa. ● 2005: Participació en el documental de ficció "Ni fàcil ni difícil", un curtmetratge de 45 minuts de durada. Un projecte d'encàrrec europeu per el Comenius 3 amb els co-directors y co-guionistes Dani Fernández i Marian Pitter i produït per la productora Somni de Mico SL. ● 2005: Participació en el projecte "Tot és perfecte" amb la direcció de Roger Bernat i dramatúrgia de Ignasi Duarte. Un espectacle produït per el Teatre Lliure de Barcelona, el festival CITEMOR i el Panorama Escena d'Olot. ● 2006: Participació en el film "53 días de invierno", de Judith Colell. ● 2006: Participació en el vídeo-art de Roger Bernat per a l'exposició "El rei de la Casa" a la Sala de la Virreina. Pròxims projectes ● Personatge de Pons al curtmetratge "Dibujos de David", dirigit i escrit per Ivan Morales. ● Creació i muntatge de l’espectacle "Streighten con Freighten", amb la funció d’autor i actor.

Marcel Borràs / Martí Salvat /

Míriam Iscla

Teatre: co-fundadora de la Companyia T de Teatre. Ha participat en tots els seus espectacles: Petits contes misògins de Patricia Highsmith. Dir. Pere Sagristà. 1991-1993; Homes! Dir. Sergi Belbel. Co-autora del text “Ai, Homes!”. 1994-1997; Criatures. Dir. David Plana i T de Teatre. Autora del text: “Vida de mare”. 1998-2001; Això no és vida. Dir. David Plana. 2003-2004; 15. Dir. Sergi Belbel i T de Teatre. Co-autora de diversos textos. 2006; Com pot ser que t’estimi tant. Dir. Javier Daulte. 2007-2008. Altres espectacles: M de Mortal de Carles Mallol. Projecte T6. 2010; El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana. Dir. Joan Castells. TNC Sala Petita. 2009; Leonci i Lena de Georg Büchner. Dir. Pep Pla. Sala Muntaner. Grec 2007; Les falses confidències de Marivaux. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2005; Desprès ve la nit de David Plana. Dir. David Plana. Sala Beckett. 2001; El desengany de F. Fontanella. Dir. Domènec Reixach. Teatre Romea. 1992; Teatre Natural d'Oklahoma de Kafka. Dir. Luis Miguel Climent. Sala Beckett. 1991; Línia roja. Teatre de l'Ocàs. Dir. T. Vilardell i M. Casamayor. Teatre Condal. 1990; Paraula de poeta. Muntatge de poemes de Maria Mercè Marçal. Dir. Jordi Mesalles. 1989. Televisió: a TV3: Tres pics i repicó; El joc del segle; Dones d'aigua; Efectes secundaris; Laura; Jet Lag, una sèrie de T de Teatre amb 6 temporades (d’aquesta sèrie també n’és coordinadora de guions, guionista i directora de 10 capítols). Altres sèries: Los ladrones van a la oficina; El Comisario; Calle 13. Guió i interpretació de la secció “Les tietes” dins el programa Dies de ràdio d'Elisenda Roca, a COM Ràdio.

Míriam Iscla / Núria Espert /

Òscar Rabadán

Va estudiar al’Institut del Teatre, i va realitzar cursos d’interpretació, dansa i cant al Col·legi del Teatre de Barcelona. A més, va realitzar el treball final de carrera de l’Escola de Cinema de Catalunya ESCAC sota la direcció de Rosa Vergés i Sergi Casamitjana amb el migmetratge “A tiro limpio”. Com a actor de teatre, ha participat en multitud de muntatges, entre els que destaquen: Panorama des del pont, d’Arthur Miller, amb direcció de Rafel Duran (TNC); Fuenteovejuna, de Lope de Vega, amb direcció de Ramon Simó; Cara de plata de Ramon Valle Inclán, sota la direcció de Ramon Simó; Glengarry Glenross de David Mamet, amb direcció d’Àlex Rigola (Teatre Lliure); Evitant qudar-nos immòbils, un espectacle de diversos autors amb direcció de Jordi Fondevila; Fortuna accidental amb text i direcció de Manel Dueso; El cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra, amb direcció de Rafel Duran; Corolià de William Shakespeare, amb direcció de Georges Lavaudant, El alcalde de Zalamea, de Calderón de La Barca, amb direcció de Sergi Belbel; Titus Andrónicus, de Shakespeare, amb direcció d’Àlex Rigola; Todos eran mis hijos d’Arthur Miller, amb direcció de Ferran Madico; Mucho ruido y pocas nueces, de Shakespeare, també sota la direcció de Ferran Madico; Ombra, amb textos de Federico García Lorca, amb La Fura del Baus i direcció de Hansel Cereza; Pesombra, espectacle de dansa-teatre sobre textos de J. Salvat Papasseit, sota la direcció de Magda Puyo; Un actor se repara de Sabina Bergman amb direcció d’Isabel Rodríguez; Suburbia d’Eric Bogossian amb direcció de Pep Plà; La festa del blat d’Àngel Guimerà, amb direcció de Joan Castells; El mercader de Venècia de William Shakespeare, amb direcció de Sergi Belbel; Anatol d’Snichler amb direcció de Jordi Mesalles i Yvonne, princesa de Borgoña, de Witold Gombrowicz, sota la direcció de Josep Maria Mestres. De la seva feina en cinema i televisió cal esmentar les pel·lícules “Anita no pierde el tren”, amb direcció de Ventura Pons, i “Tres días de libertad”, amb direcció de José Antonio de la Loma, així com diversos capítols de les sèries “El cor de la ciutat”, “16 dobles” i “I ara què, Xènia?” de TV3, “Hospital Central” de Tele5, i dues temporades de “Quico el progre” a TV3.

Òscar Rabadán /

Ramon Madaula

Titulat en interpretació per l'Institut del Teatre de Barcelona el 1984. Teatre ·Acosta’t (Closer) de Patrick Marber. Dir. Tamzin Townsend. Villarroel Teatre. 2003 ·Escenes d’una execució de Howard Barker. Dir. Ramon Simó. TNC Sala Petita. 2002. Gira per Catalunya i Espanya i reposició al TNC el 2003. ·El paradís oblidat de David Plana. Dir. Carlota Subirós. TNC Sala Tallers. 2002 ·Terra baixa d’Àngel Guimerà. TNC Sala Gran. Dir. Ferran Madico. 2000 ·La Gavina de Txekhov. TNC Sala Gran. Dir. Josep Maria Flotats. 1997 ·Àngels a Amèrica de Tony Kushner. Tallers TNC. Dir. Josep Maria Flotats. 1996 ·Els bandits de F. Schiller. Teatre Lliure. Dir. Lluís Homar. 1995 ·Cartes d'amor d' A. R. Gumey. Gira. Dir. Josep Costa. 1995 ·La mort i la Donzella d' A. Dorfman. Teatreneu. 1994 ·Dansa d'agost de B. Priel. Teatre Lliure. Dir. Pere Planella. 1993 ·Cabaret de C. Isherwood. Teatre Novedades. Dir. Jerome Savary. 1992 ·Viaje de un largo día hacia la noche d'O'Neill. Cia. Julieta Serrano. Dir. John Strasberg. 1991 ·Història del soldat d'I. Stravinsky. Teatre Lliure. Dir. Lluís Homar. 1991 ·Restauració d'E. Mendoza. Centre Dramàtic. Dir. Ariel García Valdés. 1990 ·Capvespre al jardí de R. Gomis. Teatre Lliure. Dir. Lluís Pasqual. 1990 ·El viatge de M. Vázquez Montalbán. Centre Dramàtic. Dir. Ariel García Valdés. 1989 ·Comedia sin título de F. García Lorca. Teatro María Guerrero. Dir. Lluís Pasqual. 1989 ·El hombre deshabitado de R. Alberti. Cia. José Maria Rodero. Dir. Emilio Hernández. 1988 ·La Ronda d'A. Schnitzler. Teatre Condal. Dir. Mario Gas. 1986 ·Cyrano de Bergerac d'E. Rostand. Cia. Josep Maria Flotats. Dir. Maurizio Scaparro. 1985 ·L'auca del senyor Esteve de S. Rusiñol. Teatre Grec. Dir. Pere Planella. 1984 Cinema ·Cuernos de mujer d'Enrique Urbizu. 1994 ·La pasión turca de Vicente Aranda. 1994 ·La niña de tus sueños de Jesús Delgado. 1994 ·El perquè de tot plegat de Ventura Pons. 1994 ·Cómo ser infeliz y disfrutarlo d'Enrique Urbizu. 1993 ·La teranyina d'Antoni Verdaguer. 1990 Televisió ·Des del balcó. Sèrie de TV3. Dir. Jesús Garay. 2001 ·Laia (telefilm) Dir.: Jordi Frades. TV3. 1995 ·Estació d'enllaç. Diversos realitzadors. Sèrie TV3. 1994/95 ·La dama enamorada. Real.: Xavier Berraondo. Dramàtic TV3. 1993 ·Un día volveré. Dir.: P. Betriu. TVE. 1990 ·Pedro I, el cruel. Real.: F. Abad. Sèrie TVE. 1989 Premis ·Nominat als Premis Teatre BCN 2001 al millor actor per Terra baixa. ·Premi de l'Associació d'actors professionals. Millor actor de cine per La teranyina. 1991 ·Premi de l'Associació d'actors professionals. Millor actor secundari en teatre per El viatge. 1990

Ramon Madaula / Samuel Viyuela /

Teresa Lozano

Teresa Lozano /

Xavier Mestres

Neix a Manresa (Barcelona) i cursa els seus estudis artístics d’interpretació al H.B. Studio de Nova York. És diplomat per l’Escola d'Òpera de Barcelona i té el títol professional de cant pel Conservatori de Música de Manresa on estudia harmonia i arranjaments orquestrals. Estudia piano i tècniques d’improvisació amb Manel Camp i des de 1996 és professor de cant de l’escola de Dansa i Comèdia Musical Coco Comin. Participa entre d’altres en l’àmbit del teatre musical a Flor de Nit, Hair, El Retaule del Flautista, Company, Sweeney Todd, Guys & Dolls i Brecht x Brecht, T’estimo ets perfecte...ja et canviaré, The Full Monty i La Perritxola. Participa en diferents sèries televisives com són Hospital Central, El Comisario i Laberint d’Ombres entre d’altres. És director musical, compositor i arranjador d’obres com Vaig de Blues dirigida per Mingo Ràfols, El Nas Vermell, Oliver Twist i Charlie i la Fàbrica de Xocolata de Coco Comin, Castellet memòria mil·lenària i Sol, poniol, dos tallats i un curt de cafè amb sacarina de la Cia. De Sobte. Participa de forma destacada en òperes com Pimpinone, Der Schauspieldirektor, El Barber de Sevilla i Bastein und Bastienne entre d’altres.

Xavier Mestres

Fitxa tècnica

/ Assessorament vocal:

Xavier Mestres

Neix a Manresa (Barcelona) i cursa els seus estudis artístics d’interpretació al H.B. Studio de Nova York. És diplomat per l’Escola d'Òpera de Barcelona i té el títol professional de cant pel Conservatori de Música de Manresa on estudia harmonia i arranjaments orquestrals. Estudia piano i tècniques d’improvisació amb Manel Camp i des de 1996 és professor de cant de l’escola de Dansa i Comèdia Musical Coco Comin. Participa entre d’altres en l’àmbit del teatre musical a Flor de Nit, Hair, El Retaule del Flautista, Company, Sweeney Todd, Guys & Dolls i Brecht x Brecht, T’estimo ets perfecte...ja et canviaré, The Full Monty i La Perritxola. Participa en diferents sèries televisives com són Hospital Central, El Comisario i Laberint d’Ombres entre d’altres. És director musical, compositor i arranjador d’obres com Vaig de Blues dirigida per Mingo Ràfols, El Nas Vermell, Oliver Twist i Charlie i la Fàbrica de Xocolata de Coco Comin, Castellet memòria mil·lenària i Sol, poniol, dos tallats i un curt de cafè amb sacarina de la Cia. De Sobte. Participa de forma destacada en òperes com Pimpinone, Der Schauspieldirektor, El Barber de Sevilla i Bastein und Bastienne entre d’altres.

Xavier Mestres / Escenografia:

Alejandro Andújar

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, llicenciat en Escenografia per la Reial Escola Superior d’Art Dramàtic, becat per l’Akademie der Bildende Künste de Munic, becat per la Unió de Teatres Europeus, becat per la Fundació José Estruch; Masterclass a càrrec de Guy Claude Francoise, Richard Hudson, Anna Kontek i José Manuel Castanheira. Entre els seus treballs, hi destaquen: Escenografia i vestuari a Inauguración de Václav Havel, amb direcció de Rafael Cea de Liébana; vestuari a Nigthmare, de Rafa Ruiz i Marta Schinca (Festival Quijote de París); vestuari a Selva de amor, de Lope de Vega, amb direcció de Rafa Ruiz per a la Compañía Zascandil; escenografia i vestuari a Disidente, claro de Michel Vinaver, amb direcció de Nacho Sevilla; escenografia a The James Dean’s sweet dream, de Fernando Heras; escenografia a La azotea de las malvas de Fernando Heras; escenografia i vestuari a El Plauto de Carlos Trias, direcció de Rafael Cea de Liébana (Festival d’Estiu de Varsòvia i Festival de Teatre Clàssic d’Alcalá de Henares); escenografia i vestuari a El Castigo sin venganza de Lope de Vega, amb direcció de Yolanda Porras; escenografia a Sólo para Paquita, d’Ernesto Caballero (Txalo Producciones); escenografia i vestuari a He visto dos veces el cometa Halley, d’Ernesto Caballero (Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales); Garcilaso Cortesano, amb direcció de Carlos Aladro (producció del Teatro de la Abadía); vestuari a Himmelweg, de Juan Mayorga, amb direcció d’Antonio Simón, per al CDN; vestuari a La voz humana, de Jean Cocteau i Francis Poulenc, amb direcció de Gerardo Vera, producció del Teatro de la Zarzuela; vestuari a Divinas palabras de Valle-Inclán, amb direcció de Gerardo Vera i producció del CDN; vestuari d’Un enemigo del pueblo, amb direcció de Gerardo Vera i producció del CDN. Així mateix, ha estat ajudant de vestuari de Sabinne Moynck a Dos Molieres, Gerardo Vera a Macbeth per al Teatro Real, i Frederic Amat a Roberto Zucco (CDN). Ha participat en nombroses exposicions, entre les quals la col•lectiva de joves escenògrafs europeus de la UTE (Institut del Teatre de Barcelona); exposició d'escenografia per a l'òpera Simon Boccanegra al Centro Colón de Gran Canària; exposició amb el grup Encuentro Casual al Col•legi d'Arquitectes d'Extremadura.

Alejandro Andújar /

Lluís Pasqual

Nacido en Reus (Tarragona) en 1951.Es licenciado en Filosofía y Letras, en la especialidad de Filología Catalana, por la Universitat Autónoma de Barcelona y licenciado en Arte Dramático por el Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Es fundador del Teatre Lliure en 1976. A los 32 años, en 1983, es nombrado director del Centro Dramático Nacional - Teatro María Guerrero de Madrid. En 1990 se va a París para dirigir, durante seis años, el Teatro de Europa - Théatre de l’Odeón. Mientras, dirige la Biennal de Teatro de Venecia (1995/96). De 1997 a 1999 fue comisionado por el Ayuntamiento de Barcelona para el Proyecto Ciutat del Teatre, y codirector del Teatre Lliure de Barcelona desde 1998 hasta el 31 de diciembre del 2000. Dirige el primer espectáculo en 1968, “Roots" d’Arnold Wesker. En 1976, inaugura el Teatre Lliure con “Camí de nit”, dirección a la que le siguen algunos de los títulos más importantes de este teatro, como “Leonci i Lena”, “La vida del Rei Eduard II d’Anglaterra” (Premio Óscar Viva, Long Play, 1983; Premio del Espectador y la Crítica, 1984), “Les tres gremanes” (con Rosa Maria Sardà; Premio de la crítica Serra d'Or, 1975), “El balcó” (Premio Adrià Gual, 1980; Premio Josep Maria de Sagarra de la Diputació de Barcelona, 1982), “Primera història d’Esther”, “Al vostre gust” (Premio Nacional de Teatro y Danza, 1984), “Un del últims vespres de Carnaval” (Premio de la Sociedad General de Autores de España, 1984; Premio Ciutat de Barcelona, 1985; Premio Serra d'Or, 1986), “Roberto Zucco” (Premio ADE, 1994), “Cómo canta una ciudad de Noviembre a Noviembre”. Entre los años 1997 y 2001, dirige en el Teatre Lliure de Barcelona, “Tot esperant Godot”, de S. Beckett y la obra de un único acto “Diumenge”, de Joan Brossa, para el espectáculo “Cantonada Brossa”; la reposición de “Cómo Canta una ciudad de noviembre a noviembre” (estrenada en el Lliure la temporada 1997 / 1998) después de una gira por todo el estado español; la reposición de “La nit de les tríbades” (según el montaje de Fabià Puigserver de 1978) y el estreno de “L’hort dels cirerers”, de A. Txèkhov, que despide la etapa del Lliure en la sala de Gràcia. Durante la temporada 2000/2001 estrena “La Tempestad”, de W. Shakespeare, en el Teatro San Martín Buenos Aires con Alfredo Alcón, y la versión castellana de “Esperando a Godot”, una co-producción del Teatre Lliure con Concha Busto Producción y Distribución. Compagina estos trabajos con numerosas direcciones en otros teatros y compañías. Con el Centro Dramático Nacional, “La hija del aire” (1981), la versión castellana de “La vida del Rey Eduardo II de Inglaterra” (1983), “Madre Coraje y sus hijos” (Premio Long Play, 1986) y “El público” (1986) (Premio de la Crítica Europea), “Comedia sin título” (1989), “Haciendo Lorca” (1996, Premio Internacional "El Cairo", que otorga el Ministerio de Cultura de Egipto; Premio de la Cámara de Comercio de Paris), entre otros. Con Odéon-Théâtre de l’Europe dirige “Luces de Bohemia” (1984), “Tirano Banderas” y “Le chevalier d’Olmedo” (1992), “Les estivants” (1993) y “Le livre de Spencer” (1995). De sus colaboraciones con la compañía de Nuria Espert destacan “Una altra Fedra, si us plau” (1978) y “Medea” (1981). Con Rosa Maria Sardà ha dirigido “Duet for one”. Monta su primera ópera, “Samson et Dalila” (1981), en el Teatro de la Zarzuela de Madrid, y después siguen “Falstaff” en Madrid (1983), en Bruselas (1987), en Italia (1987) y en Amsterdam (1994); “Don Carlo” (1985) en Madrid, “La Vera Storia” en París (1985) y en Florencia (1986), “Il Trittico” en Madrid (1987) y en Bolonia (1993), “Il Turco in Italia” en Madrid (1990-1992) y en Sicilia (1995), “L’Enlèvement au Serial” en París (1991) y en Bilbao (1992), “La Traviata” en Salzburg (1995) y en Génova (1995 y 1997), “Gianni Schicchi” (1996) en Milán y “Boris Godunov “(1996) en Frankfurt. A lo largo de su carrera artística ha recibido distintos premios y distinciones honoríficas: Premio Nacional de Teatro y Danza (1984), título de Caballero de las artes y las Letras otorgado por la República francesa (1984), Premi Ciutat de Barcelona (1985), Premi de la Generalitat de Catalunya (1988), Premio Nacional de Teatro del Ministerio de Cultura (1991), Premio de la Cámara de Comercio de Paris, Premio Honorífico de la CIFET del Ministerio de la Cultura de Egipto (1995). La república francesa le da el Título de Oficial de las Artes y Letras (1991) y lo nombra por decreto Caballero de la Legión de Honor (1996). Acaba de recibir el Premio de la Comunidad de Madrid, 2002. En este último año ha estrenado “EDIPO XX”I, del que ha sido coproductor junto con Concha Busto, y del que ha realizado la dirección, la versión del texto y la iluminación. El espectáculo, que se estrenó en Barcelona durante el Festival Grec 2002, está nominado como finalista de los Premios Max de Teatro (España) en la categoría de Mejor Traducción o Adaptación de la Obra Teatral. Así mismo ha dirigido e iluminado el último espectáculo de Sara Baras, “Mariana Pineda”, coproducido por Sara Baras y MarianaGialyui, que se estrenó en Sevilla en el Festival de Flamenco durante el mes de Septiembre de 2002.

Lluís Pasqual / Il·luminació: Pascal Mérat / Traducció: Joan Sallent / Versió:

Lluís Pasqual

Nacido en Reus (Tarragona) en 1951.Es licenciado en Filosofía y Letras, en la especialidad de Filología Catalana, por la Universitat Autónoma de Barcelona y licenciado en Arte Dramático por el Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Es fundador del Teatre Lliure en 1976. A los 32 años, en 1983, es nombrado director del Centro Dramático Nacional - Teatro María Guerrero de Madrid. En 1990 se va a París para dirigir, durante seis años, el Teatro de Europa - Théatre de l’Odeón. Mientras, dirige la Biennal de Teatro de Venecia (1995/96). De 1997 a 1999 fue comisionado por el Ayuntamiento de Barcelona para el Proyecto Ciutat del Teatre, y codirector del Teatre Lliure de Barcelona desde 1998 hasta el 31 de diciembre del 2000. Dirige el primer espectáculo en 1968, “Roots" d’Arnold Wesker. En 1976, inaugura el Teatre Lliure con “Camí de nit”, dirección a la que le siguen algunos de los títulos más importantes de este teatro, como “Leonci i Lena”, “La vida del Rei Eduard II d’Anglaterra” (Premio Óscar Viva, Long Play, 1983; Premio del Espectador y la Crítica, 1984), “Les tres gremanes” (con Rosa Maria Sardà; Premio de la crítica Serra d'Or, 1975), “El balcó” (Premio Adrià Gual, 1980; Premio Josep Maria de Sagarra de la Diputació de Barcelona, 1982), “Primera història d’Esther”, “Al vostre gust” (Premio Nacional de Teatro y Danza, 1984), “Un del últims vespres de Carnaval” (Premio de la Sociedad General de Autores de España, 1984; Premio Ciutat de Barcelona, 1985; Premio Serra d'Or, 1986), “Roberto Zucco” (Premio ADE, 1994), “Cómo canta una ciudad de Noviembre a Noviembre”. Entre los años 1997 y 2001, dirige en el Teatre Lliure de Barcelona, “Tot esperant Godot”, de S. Beckett y la obra de un único acto “Diumenge”, de Joan Brossa, para el espectáculo “Cantonada Brossa”; la reposición de “Cómo Canta una ciudad de noviembre a noviembre” (estrenada en el Lliure la temporada 1997 / 1998) después de una gira por todo el estado español; la reposición de “La nit de les tríbades” (según el montaje de Fabià Puigserver de 1978) y el estreno de “L’hort dels cirerers”, de A. Txèkhov, que despide la etapa del Lliure en la sala de Gràcia. Durante la temporada 2000/2001 estrena “La Tempestad”, de W. Shakespeare, en el Teatro San Martín Buenos Aires con Alfredo Alcón, y la versión castellana de “Esperando a Godot”, una co-producción del Teatre Lliure con Concha Busto Producción y Distribución. Compagina estos trabajos con numerosas direcciones en otros teatros y compañías. Con el Centro Dramático Nacional, “La hija del aire” (1981), la versión castellana de “La vida del Rey Eduardo II de Inglaterra” (1983), “Madre Coraje y sus hijos” (Premio Long Play, 1986) y “El público” (1986) (Premio de la Crítica Europea), “Comedia sin título” (1989), “Haciendo Lorca” (1996, Premio Internacional "El Cairo", que otorga el Ministerio de Cultura de Egipto; Premio de la Cámara de Comercio de Paris), entre otros. Con Odéon-Théâtre de l’Europe dirige “Luces de Bohemia” (1984), “Tirano Banderas” y “Le chevalier d’Olmedo” (1992), “Les estivants” (1993) y “Le livre de Spencer” (1995). De sus colaboraciones con la compañía de Nuria Espert destacan “Una altra Fedra, si us plau” (1978) y “Medea” (1981). Con Rosa Maria Sardà ha dirigido “Duet for one”. Monta su primera ópera, “Samson et Dalila” (1981), en el Teatro de la Zarzuela de Madrid, y después siguen “Falstaff” en Madrid (1983), en Bruselas (1987), en Italia (1987) y en Amsterdam (1994); “Don Carlo” (1985) en Madrid, “La Vera Storia” en París (1985) y en Florencia (1986), “Il Trittico” en Madrid (1987) y en Bolonia (1993), “Il Turco in Italia” en Madrid (1990-1992) y en Sicilia (1995), “L’Enlèvement au Serial” en París (1991) y en Bilbao (1992), “La Traviata” en Salzburg (1995) y en Génova (1995 y 1997), “Gianni Schicchi” (1996) en Milán y “Boris Godunov “(1996) en Frankfurt. A lo largo de su carrera artística ha recibido distintos premios y distinciones honoríficas: Premio Nacional de Teatro y Danza (1984), título de Caballero de las artes y las Letras otorgado por la República francesa (1984), Premi Ciutat de Barcelona (1985), Premi de la Generalitat de Catalunya (1988), Premio Nacional de Teatro del Ministerio de Cultura (1991), Premio de la Cámara de Comercio de Paris, Premio Honorífico de la CIFET del Ministerio de la Cultura de Egipto (1995). La república francesa le da el Título de Oficial de las Artes y Letras (1991) y lo nombra por decreto Caballero de la Legión de Honor (1996). Acaba de recibir el Premio de la Comunidad de Madrid, 2002. En este último año ha estrenado “EDIPO XX”I, del que ha sido coproductor junto con Concha Busto, y del que ha realizado la dirección, la versión del texto y la iluminación. El espectáculo, que se estrenó en Barcelona durante el Festival Grec 2002, está nominado como finalista de los Premios Max de Teatro (España) en la categoría de Mejor Traducción o Adaptación de la Obra Teatral. Así mismo ha dirigido e iluminado el último espectáculo de Sara Baras, “Mariana Pineda”, coproducido por Sara Baras y MarianaGialyui, que se estrenó en Sevilla en el Festival de Flamenco durante el mes de Septiembre de 2002.

Lluís Pasqual / Vestuari:

Alejandro Andújar

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, llicenciat en Escenografia per la Reial Escola Superior d’Art Dramàtic, becat per l’Akademie der Bildende Künste de Munic, becat per la Unió de Teatres Europeus, becat per la Fundació José Estruch; Masterclass a càrrec de Guy Claude Francoise, Richard Hudson, Anna Kontek i José Manuel Castanheira. Entre els seus treballs, hi destaquen: Escenografia i vestuari a Inauguración de Václav Havel, amb direcció de Rafael Cea de Liébana; vestuari a Nigthmare, de Rafa Ruiz i Marta Schinca (Festival Quijote de París); vestuari a Selva de amor, de Lope de Vega, amb direcció de Rafa Ruiz per a la Compañía Zascandil; escenografia i vestuari a Disidente, claro de Michel Vinaver, amb direcció de Nacho Sevilla; escenografia a The James Dean’s sweet dream, de Fernando Heras; escenografia a La azotea de las malvas de Fernando Heras; escenografia i vestuari a El Plauto de Carlos Trias, direcció de Rafael Cea de Liébana (Festival d’Estiu de Varsòvia i Festival de Teatre Clàssic d’Alcalá de Henares); escenografia i vestuari a El Castigo sin venganza de Lope de Vega, amb direcció de Yolanda Porras; escenografia a Sólo para Paquita, d’Ernesto Caballero (Txalo Producciones); escenografia i vestuari a He visto dos veces el cometa Halley, d’Ernesto Caballero (Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales); Garcilaso Cortesano, amb direcció de Carlos Aladro (producció del Teatro de la Abadía); vestuari a Himmelweg, de Juan Mayorga, amb direcció d’Antonio Simón, per al CDN; vestuari a La voz humana, de Jean Cocteau i Francis Poulenc, amb direcció de Gerardo Vera, producció del Teatro de la Zarzuela; vestuari a Divinas palabras de Valle-Inclán, amb direcció de Gerardo Vera i producció del CDN; vestuari d’Un enemigo del pueblo, amb direcció de Gerardo Vera i producció del CDN. Així mateix, ha estat ajudant de vestuari de Sabinne Moynck a Dos Molieres, Gerardo Vera a Macbeth per al Teatro Real, i Frederic Amat a Roberto Zucco (CDN). Ha participat en nombroses exposicions, entre les quals la col•lectiva de joves escenògrafs europeus de la UTE (Institut del Teatre de Barcelona); exposició d'escenografia per a l'òpera Simon Boccanegra al Centro Colón de Gran Canària; exposició amb el grup Encuentro Casual al Col•legi d'Arquitectes d'Extremadura.

Alejandro Andújar

Crítiques Express

+
No l'he vist en 2016, sino quan es van estrenar. Sensacional.

Crítiques

  • Una mirada a la relació pares/fills

    Tota la potència que té l'obra El rei Lear demana una resposta també potent dels intèrprets. Sense aquesta resposta, almenys pel que fa als que tenen els papers principals, no s'hi valen sofisticacions estranyes ni modernors imposades. En aquest muntatge dirigit per Lluís Pasqual els intèrpre...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • 'El Bufón del Rei Lear', un monòleg de Felipe Cabezas a la Sala Fènix

    La Sala Fènix proposa per a partir del 30 de novembre l’espectacle [El Bufón del Rei Lear,] Murri, sarcàstic, astut i burleta, el bufó del rei -està considerat un dels més carismàtics personatges de l’obra de[ Shakespeare- ]narra les lluites del poder des de la seva perspectiva crítica i satírica....
    Redacció - 29/11/2017Continuar llegint
  • Lluís Pasqual, premi Max a la Millor Adaptació per 'El rei Lear'

    La XIX edició dels Premios Max de las Artes Escénicas va distingir ahir a la nit Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure, amb el Premi Max a la millor adaptació o versió d'obra teatral per El rei Lear, premi al qual optava juntament amb Alfredo Sanzol per Edipo Rey i Miguel del Arco per Antíg...
    Redacció - 26/04/2016Continuar llegint
  • Aquest dijous torna 'El Rei Lear' al Lliure/Montjuïc carregat de premis

    Després de l’èxit esclatant de la temporada passada, El rei Lear, amb direcció de Lluís Pasqual, torna al mateix escenari del Lliure de Montjuïc i amb gairebé el mateix repartiment (llevat de Rafa Delgado que substitueix Marcel Borràs al paper d'Oswald). Núria Espert, al paper del rei protagoni...
    Redacció - 15/12/2015Continuar llegint
  • ‘El Rei Lear’ i ‘Terra Baixa’ triomfen als Premis Butaca

    Els Premis Butaca de Teatre de Catalunya s’han lliurat aquest vespre al Teatre Lliure de Barcelona. La cerimònia ha celebrat una 21a edició en què El Rei Lear i Terra Baixa han compartit protagonisme i s’han imposat com a guanyadors de la nit enduentse quatre Premis Butaca. Darrera seu, El curi...
    Redacció - 24/11/2015Continuar llegint
  • Confirmat: 'El Rei Lear' tornarà la temporada vinent al Lliure

    Lluís Pasqual, a la presentació d'El Rei Lear i intuïnt el merescut èxit que ha tingut, ja va dir que no hi havia possibilitat de pròrroga per motius de programació del teatre i agenda dels artistes. Va apuntar, però, la possibilitat de recuperar-lo per a la propera temporada. Doncs ja és una real...
    Redacció - 27/02/2015Continuar llegint
  • Núria Espert encapçala un gran repartiment de 25 actors a ‘El rei Lear’

    No hi ha dubte que Núria Espert és una gran icona escènica. S’ho ha guanyat amb el seu treball minuciós al llarg dels anys fruit del seu amor al teatre i la seva il•lusió per la feina: [“Durant els assaigs, la Núria i la Teresa Lozano, aquestes dues grans dones, ens han ensenyat que, malgrat els any...
    Teresa Bruna - 09/01/2015Continuar llegint
  • El Festival Shakespeare suspèn 'El Rei Lear'

    L’obra El Rei Lear, programada per demà dijous 15 de juliol a les 22.00 hores, s'ha suspès per causes alienes a l’organització d’aquest certamen. La companyia del Turkmenistan d’Ovliakuli Kodakulijev ha comunicat al festival la seva decisió unilateral de no viatjar a Mataró, per raons que...
    Redacció - 14/07/2010Continuar llegint
  • El Grec acull ‘El Rei Lear’ dirigit per Broggi

    El director escènic Oriol Broggi ha presentat aquest matí l’obra de Shakespeare, El Rei Lear, que s’estrenarà el proper divendres dia 27 de juny de 2008 a la Biblioteca de Catalunya dintre del marc del Festival Grec’08 de Barcelona. La producció, en paraules de Broggi [“és senzilla i sense de...
    Marga Parrilla - 19/06/2008Continuar llegint
  • Suspesa l’estrena d’El Rei Lear per accident d’actriu

    L’estrena d’El Rei Lear prevista per a aquesta nit a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya s’ha suspès a causa d’una lesió de l’actriu Myriam Gallego del Centro Dramático Nacional. Gallego va patir ahir un cop al cap durant la funció prèvia amb públic que es va oferir a les 20h. L...
    Redacció - 22/05/2008Continuar llegint
  • El Romea aplaudeix 'El rei Lear' de Bieito sense gran entusiasme

    Com els toros, el teatre de Calixto Bieito genera tota mena d'emocions i opinions. Brillant, provocador, violent, estrident, passat de rosca, visceral, llarg. Aquests són alguns dels adjectius amb què els espectadors cataloguen la seva adaptació d'El rei Lear, un muntatge violent, amb diverses ref...
    Jordi Subirana - 08/07/2004Continuar llegint
  • Bieito emmarca ‘El Rei Lear’ a una dictadura de l’est europeu

    Entre les destacades estrenes absolutes del Fòrum Grec 04 apareix un Shakespeare, El Rei Lear, que per primer cop puja a escena en català i a l’escenari del Romea com a colofó d’una de les millors temporades del teatre gestionat per Focus. Calixto Bieito signa la direcció i completa d’aquesta mane...
    Christian Machío - 22/06/2004Continuar llegint
  • Bieito converteix 'El rei Lear' en un dur retrat de la família

    Calixto Bieito ha convertit El rei Lear, de William Shakespeare, en una radiografia sobre l'odi en les relacions familiars. El muntatge, protagonitzat per l'actor José María Pou, es representarà al Teatre Romea de Barcelona, entre el 29 de juny i l'1 d'agost, en el Fòrum de les Cultures. Pou diu ...
    Jordi Subirana - 14/05/2004Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Català
Durada: 175 min.


©Teatralnet Digital Media S.L. 1997-2018

comodo secure

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra "política de Cookies". X Tancar