Barcelona dimecres,   20 de juny de 2018   Actualitzat a les   13:58 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Els veïns de dalt

Els veïns de dalt

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor:

Cesc Gay

Cesc Gay
Direcció:

Cesc Gay

Cesc Gay
Producció: Elefant
/

Mola Produccions

Mola Produccions
/ Teatre Romea

La primera obra de teatre de Cesc Gay aborda, és clar, la vida en parella.

Sinopsi d´ Els veïns de dalt

Sens dubte, una de les aventures més grans i ambicioses que qualsevol de nosaltres pot arribar a experimentar en aquesta vida és la de viure en parella. Un repte majúscul, ple d’adversitats i obstacles en què la lluita s’esdevé en el dia a dia, les trinxeres són infinites i el consol davant les ferides i les esgarrinxades sofertes sovint és escàs o poc saludable. Així i tot, els homes i les dones seguim de forma inexplicable intentant-ho.

Per això mateix, estic convençut que sols amb ironia i sentit de l’humor és possible escriure sobre aquesta tragèdia que ens persegueix des dels orígens dels temps i de la qual no ens podem deslliurar.

I què hi tenen a veure els veïns de dalt amb tot això? Doncs que ells són els culpables que ara estigueu llegint aquestes línies.

Fa un parell d’anys, uns nous veïns van ocupar el pis de sobre on vivim amb la meva família. De seguida vam començar a sentir sorolls estranys, a qualsevol hora, sempre seguits d’una gran varietat de gemecs i esbufecs. Sens dubte per a mi va ser inspirador, i així, sense voler-ho, em van acabar regalant la que ha acabat sent la meva primera obra de teatre. Així que va per ells. Cesc Gay


Repartiment

Àgata Roca

teatre Trio en mi bemol, d'Erich Rohmer. Direcció: Joan Ollé Maria Estuard, de Schiller. Direcció: Josep Montanyès Paraula de poeta, muntatge de poemes de Maria Mercè Marçal, dirigit per Jordi Mesalles Un dels últims vespres de carnaval, de Goldoni. Direcció: Lluís Pacual. A la glorieta, de Jane Bowles. Direcció: Simone Benmussa Forma part de la companyia T de Teatre des dels seus inicios i ha participat a tots els seus muntatges: Petits contes misògins, de Patricia Highsmith. Direcció: Pere Sagristà Homes!, de diversos autors. Direcció: Sergi Belbel. En aquest muntatge s'estrenen totes juntes com a autores: Ai, homes! (Conversa femenina sobre la realitat masculina) Criatures, exerceix d'ajudant de direcció i és autora dels textos Carta utòpica i Vull ser gran!. Direcció: David Plana i T de Teatre televisió TV3: Gradua’t, ara pots, Estació d'enllaç, Sitges, Laura, Crims, Casting, i el llargmetratge per a televisió L'estratègia del cucut, dirigit per Sílvia Quer, Jet Lag, una sèrie de T de Teatre Canal Plus: Crack BTV: Conductora del magazine diari Hola Barcelona ràdio Col·labora en el programa de ràdio «L'hora del pati», d'Albert Om (Rac 1)

Àgata Roca /

Jordi Rico

Neix el 1971 i comença la seva formació teatral el 1993 al Col·legi del teatre, on fa classes amb Boris Rotenstein, Berty Rovias, Peter Gadish, Montse Mundet, Cacu Prat i Joan Minguell. El 1995 estudia interpretació amb la Txiki Berraondo i el Manuel Lillo a l’Estudi de Manuel Lillo. El 2002 realitza un seminari d’interpretació a Buenos Aires amb Javier Daulte i Alejandro Masi. El 2004 rep el Premi Butaca al millor actor de repartiment per l’obra 4D Optic de Javier Daulte. Ha actuat en les següents obres teatrals: 35.4 Estem quedant fatal, de Gemma Rodríguez, dirigida per Ana Silvestre el 2006. Uuuuuh!, de Gerard Vázquez, dirigida per Joan Font al Teatre Nacional de Catalunya el 2006. Obra vista, de Jordi Prat, dirigida per Jordi Prat el 2005. 4D Optic, escrita i dirigida per Javier Daulte, estrenada al Festival de Teatre de Temporada Alta de Girona i al Teatre Lliure entre 2003 i 2004. Ubú president o els últims dies de Pompeia, de Joglars, dirigida per Albert Boadella entre el 2002 i el 2003. De gira nacional. La increïble història del Dr. Floid & Mr. Pla, de Joglars, dirigida per Albert Boadella. De gira nacional. Daaalí, dels Joglars, dirigida per Boadella entre el 1999 i el 2002. De gira nacional i internacional. Leonci i Lena, de Georg Büchner, dirigida per Svent-Eric Bectolf al Sitges Teatre Internacional i al Festival del Grec el 1998. L’héroe, de Santiago Russiñol, dirigida per Ferran Madico el 1998. En alta mar, de Slawomir Mrozek, dirigida per Boris Rotenstein el 1998. Camino de Nueva York, dirigida per Ramon Simó al Festival del Grec de 1997. Les precioses ridícules, de Molière, amb la companyia Ilion Teatre. Habitualment ha treballat també per la petita i la gran pantalla : Porca Misèria (Segona i tercera temporada a TV3, dirigida per Joel Joan) Fuerte Apache, llargmetratge dirigit per Jaume Mateu Adrover el 2005. ¡Buen Viaje, excelencia!, pel·lícula dels Joglars dirigida per Albert Boadella el 2002. Línies, curtmetratge dirigit per Maria Litvan el 1999. Saïd, pel·lícula dirigida per Llorenç Soler el 1998.

Jordi Rico / Nora Navas /

Pere Arquillué

Debuta als escenaris professionals el 1990 amb Tàlem, de Sergi Belbel. Des de llavors ha participat en nombrosos muntatges del mateix Belbel (Qui compra maduixes?, La filla del mar – amb què obté el premi de l’Associació d’actors i Directors al Millor Actor Protagonista -, Colometa la gitana, Morir i L’habitació del nen). Ha treballat també amb Calixto Bieito (El somni d’una nit d’estiu), Domènech Reixach (Lo desengany), Rafel Duran (El mercat de les delícies), Lluís Homar (Els bandits), Penny Cherns (Tant x tant Shakespeare), Georges Lavaudant (Els gegants de la muntanya), Rosa M. Sardà (El visitant) i Xavier Albertí (Orgia). Destaca especialment la seva participació en diversos muntatges de J.M. Flotats (Àngels a Amèrica – amb què obté el premi de la Crítica de Barcelona 1997 a la Millor Interpretació - i La Gavina), Ariel García Valdés (La corona d’espines i Galatea) i Joan Ollé (Así que pasen cinco años, De poble en poble i Fedra). Des del 2003 ha treballat amb Àlex Rigola a Juli César, Santa Joana dels escorxadors, Ricard 3r, Arbusht i La nit just abans dels boscos, i aquesta temporada ha protagonitzat Otel•lo, dir. Carlota Subirós. En cinema, ha rodat una desena de pel•lícules amb directors com Ventura Pons, Carlos Saura, Cesc Gay, Fernando León de Aranoa o Manuel Martín Cuenca. En televisió ha participat en sèries (Secrets de família, Estació d’enllaç, Jet Lag o Mar de Fons) i també en telefilms (L’estratègia del cucut, Mónica o El concursazo).

Pere Arquillué

Fitxa tècnica

/ Escenografia:

Alejandro Andújar

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, llicenciat en Escenografia per la Reial Escola Superior d’Art Dramàtic, becat per l’Akademie der Bildende Künste de Munic, becat per la Unió de Teatres Europeus, becat per la Fundació José Estruch; Masterclass a càrrec de Guy Claude Francoise, Richard Hudson, Anna Kontek i José Manuel Castanheira. Entre els seus treballs, hi destaquen: Escenografia i vestuari a Inauguración de Václav Havel, amb direcció de Rafael Cea de Liébana; vestuari a Nigthmare, de Rafa Ruiz i Marta Schinca (Festival Quijote de París); vestuari a Selva de amor, de Lope de Vega, amb direcció de Rafa Ruiz per a la Compañía Zascandil; escenografia i vestuari a Disidente, claro de Michel Vinaver, amb direcció de Nacho Sevilla; escenografia a The James Dean’s sweet dream, de Fernando Heras; escenografia a La azotea de las malvas de Fernando Heras; escenografia i vestuari a El Plauto de Carlos Trias, direcció de Rafael Cea de Liébana (Festival d’Estiu de Varsòvia i Festival de Teatre Clàssic d’Alcalá de Henares); escenografia i vestuari a El Castigo sin venganza de Lope de Vega, amb direcció de Yolanda Porras; escenografia a Sólo para Paquita, d’Ernesto Caballero (Txalo Producciones); escenografia i vestuari a He visto dos veces el cometa Halley, d’Ernesto Caballero (Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales); Garcilaso Cortesano, amb direcció de Carlos Aladro (producció del Teatro de la Abadía); vestuari a Himmelweg, de Juan Mayorga, amb direcció d’Antonio Simón, per al CDN; vestuari a La voz humana, de Jean Cocteau i Francis Poulenc, amb direcció de Gerardo Vera, producció del Teatro de la Zarzuela; vestuari a Divinas palabras de Valle-Inclán, amb direcció de Gerardo Vera i producció del CDN; vestuari d’Un enemigo del pueblo, amb direcció de Gerardo Vera i producció del CDN. Així mateix, ha estat ajudant de vestuari de Sabinne Moynck a Dos Molieres, Gerardo Vera a Macbeth per al Teatro Real, i Frederic Amat a Roberto Zucco (CDN). Ha participat en nombroses exposicions, entre les quals la col•lectiva de joves escenògrafs europeus de la UTE (Institut del Teatre de Barcelona); exposició d'escenografia per a l'òpera Simon Boccanegra al Centro Colón de Gran Canària; exposició amb el grup Encuentro Casual al Col•legi d'Arquitectes d'Extremadura.

Alejandro Andújar / Il·luminació:

Carlos Lucena

Carlos Lucena / Vestuari:

Anna Güell

ANNA GÜELL TORNÉ. ACTRIU Estudis d’interpretació 1980-1983 Institut del Teatre del Vallès. 1983-1986 Institut del Teatre de Barcelona. 1981 Stage amb Georges Baal. Teatre Laboratori de Montpellier. 1982-1983 Cursos amb Antonio Fava de Commedia dell´Arte. 1983-1984 Dicció catalana, vers i poesia amb Núria Candela. 1984-1985 Mètode d´autoconsciència corporal Fedora Aberastury. Seminari d´interpretació amb John Strassberg. Curs amb Franco di Francescoantonio. Seminari amb Jordi Mesalles. Teatre 1995 Les escorxadores de Sarah Daniels. Dir. Ramon Simó. Mercat de les Flors. 1996 La Sra. Sàrti a Galileo Galilei de B. Brecht. Dir. Calixto Bieito. Lady Macbeth a Macbeth de W. Shakespeare. Dir. Tamzin Townsend. Grec 1996. 1997 Tomasa a Maria Rosa d´A. Guimerà. Dir. Rosa Novell.Teatre Pricipal. 1998 La Sra. del bar a Galatea de Josep Mª de Sagarra. Dir. Ariel Garcia Valdés. Teatre Nacional. 1999 Cookie a Rumors de Neil Simon. Dir. Sergi Belbel. 1999 Serafima a El suïcida de Nikolai Erdman. 2000 Doris a La mare sempre deia no de Charlotte Keatley. Dir. Lurdes Barba.Grec 2000. Artenbrut. 2001 Pepa a Terra Baixa d´Angel Guimerà. Direcció Ferran Madico.TNC 2001 Judith a Oblidar de Marie Laberge. Direcció Lurdes Barba. Grec 2001. Artenbrut. 2002 La mestressa a Un sant sopar Europeu de Werner Schwab. Dir. Lurdes Barba. Mercat de les Flors. 2002 La terapeuta a Addictes a la xocolata de Philipe Blasband. Dir. Lurdes Barba. Sala Muntaner. 2002 Kamikaze. Espectacle de creació dirigit per Konrad Zschiedrich. Sala Muntaner. Grec 2002. 2003 Cendres a les cendres de Harold Pinter. Dir Antonio Simón. Espai lliure. Direcció 1987 Direcció de Vides privades de Noël Coward. Centre Dramàtic del País Valencià. 1991 Ajudant de Mario Gas a El temps i els Conway. Teatre Condal. 1995 Ajudant de Calixto Bieito a Tres Dones. Sala Beckett. Direcció d’Agata de Marguerite Duràs. La cuina. 1996 Direcció de Parelles. Nou Tantarantana. 1998 Ajudant de Manel Dueso a Estriptis. Sala Muntaner. 2000 Direcció i dramatúrgia de Dones meves de Dacia Maraini. Artenbrut. Ajudant de Ricard Salvat a Okupes al Museu del Prado. Sala Muntaner. Televisió 1990 Qui?. Dir. Pere Planella. Realitzador: Jordi Roure. 1993 Agència de viatges. TV3 Jordi Roure. 1995 La Lloll. TV3 Jordi Roure. 1996 Marina. TVE Roger Justafré. Estació d´enllaç. TV3 Jordi Frades. Poble Nou. TV3 Jordi Frades, Silvia Quer. 1997 Sitges. TV3. 1998 Laura. TV3 Sònia Sanchez. Laberint d´ombres. TV3 Esteve Rovira. 2002 Psico Express. TV3 Dagoll Dagom 2003 Majoria absoluta. TV3 Sònia Sanchez.

Anna Güell

Crítiques Express

+
Una comèdia rodona amb un Pere Arquillué sobre qui recau el pes de la comicitat, però amb un repartiment avesat a les transicions del drama al somriure.
+
Hi ha lletra menuda, pauses, silencis i, sobretot, molta sorna, a càrrec de la parella del Juli i l'Anna, que protagonitzen Pere Arquillué i Àgata Roca.
+
Els mecanismes de la comèdia més popular serveixen per qüestionar un cop més la funció del matrimoni com fita de la realització personal.
+
Venint de Cesc Gay, m'he quedat una mica decebuda. Hi ha mes convencionalismes dels que jo esperava, tot i que millora cap al final. Els intèrprets, fantàstics.

Crítiques

  • Els veïns de dalt

    En què s'assemblen Cesc Gay i Woody Allen? Els dos tenen la seva pròpia tribu urbanita que retraten una i altra vegada, preferiblement quan el seu món trontolla. També comparteixen la mateixa obsessió per la caducitat de la parella. Els seus personatges estan dividits entre els que mai no prendran u...
  • Els veïns de dalt

    Vau veure el molt notable muntatge de l’obra d’Edward Albee ‘Qui té por de Virgínia Woolf?’ que Daniel Veronese va dirigir fa uns pocs anys en aquest mateix Teatre Romea? Recordeu l’estupenda interpretació que Pere Arquillué ens oferia llavors en el paper de George, el frustrat professor universitar...
  • Una.de parelles? No: dues!

    ¿Ara ens n'explicaran una altra de parelles...?, pot pensar algú. Doncs, sí, una altra de parelles. Però la clau de l'encert de la història {Els veïns de dalt} rau no en l'embolcall sinó en la manera com es destapa la capsa i acaba saltant la sorpresa. En aquesta comèdia del cineasta Cesc Gay —la...

Prescripcions

  • Rialles d'un matrimoni

    Poc s’equivocava aquell dramaturg que no fa gaire afirmava el 80% de l’èxit d’una obra, i sobretot si es tracta d’una comèdia, recau en el repartiment. A Els veïns de dalt Cesc Gay, que debuta en la direcció i dramatúrgia teatra...


Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Comèdia
Idioma: Català