La Mercè 2018
Fira Mediterrània 2018

Barcelona divendres,   21 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

L’hort de les oliveres

L'hort de les oliveres

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor:

Narcís Comadira

Girona, 22 de gener de 1942 Escriptor i pintor. Ha conreat sobretot la poesia. La seva lírica tendeix, a través d’un progressiu rigor mètric i lingüístic, cap a les formes clàssiques, la contemplació, la reflexió i la ironia. Ha publicat La febre freda, dins Cinc poetes de Girona (1965), i Papers privats (1969). El recull La llibertat i el terror. Poesia 1970-1980 (1981) aplega Amich de plor.. (1970), El verd jardí (1972), Un passeig pels bulevards ardents (1974), Les ciutats (1976), Desdesig (1976), Terra natal (1978) i Àlbum de família (1980). Posteriorment ha publicat els reculls Enigma (1985, Premis de la Crítica Serra d’Or i de la Generalitat de Catalunya), En quarantena (1990, Lletra d’Or i Premi de la Crítica 1991), l’antologia Somnis i runa (1992), Usdefruit (1995), Recull de poemes i serigrafies (1999), Lírica lleugera (2000), L’art de la fuga (2002), l’antologia Formes d’ombra (1996-2002) (2003) i Llast (2007). És també autor dels texts de Guia de l’arquitectura dels segles XIX i XX a Girona (1978) i de Girona. Matèria i memòria (1989), ha publicat els volums de prosa L’ànima dels poetes (2002), Camins d’Itàlia (2005) i Dies de França (2008). Ha fet traduccions de C.Pavese, G.Bassani, R.Lowell, E.Montale, W.H.Auden (Digue’m la veritat sobre l’amor, premi Cavall Verd 1998), G.Leopardi (Cants, 2004), etc. El 1991 s’inicià com a dramaturg amb La vida perdurable (1991), obra a la qual seguiren Neva (1992), L’hora dels adéus (1995), El dia dels morts. Un oratori per a Josep Pla (1997), Pinsans i Caderneres (2008) i Al cel (2009). Com a pintor, la seva obra, que ha donat a conèixer en nombroses exposicions, mostra un clar interès pels volums i una tendència a la geometrització i la simplificació de les formes.

Narcís Comadira
Direcció escènica:

Xavier Albertí

Músic, compositor i director d’escena, ha obtingut els següents guardons: el Premi Extraordinari d’Art Dramàtic 1991 de l’Institut del Teatre de Barcelona, Premi Nacional Adrià Gual atorgat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona en dues ocasions, 1992 i 1994, el Premi especial de la crítica temporada 94-95, el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona com a millor director de la temporada 1993-1994, el Premi Serra d’Or de Teatre temporada 1994-95 i el Premi Butaca 2004 a la millor direcció teatral per Vianants, el Premi d’Arts Escèniques 2005 de la Generalitat Valenciana al millor espectacle no valencià per Mestres antics. També va obtenir el Premi a la Jove Creativitat atorgat per la Generalitat de Catalunya per l’òpera Schneider, amb llibret de Sergi Belbel. Durant els anys de formació, realitza estudis de piano i de composició musical a Barcelona, Madrid, Granada, Florència, Siena, Stuttgart i Viena amb Luis de Pablo, Cristobal Halffter, Tomás Marco, Helmuth Lachenmann, Luciano Berio, Armando Gentilucci i Karl -Heinz Stockhausen. Té composicions estrenades als Festivals de Música Contemporània d’Assís, Florència, Siena, Basilea, Múnic, Viena, Madrid i Barcelona, entre altres. Titulat superior en Direcció Escènica per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 1996 i fins 1999 va dirigir el Festival d’Estiu de Barcelona Grec, i des del 2004 i fins el 2006 va dirigir l’àrea de creació de l’Institut Ramon Llull. Entre els seus treballs com a director escènic destaquen: Made in Catalunya recital de Poesía catalana amb Lou Reed, Laurie Anderson i Pati Smith, Mostra de cultura catalana a Nova York, Baryshnikow Ars Center. El Duo de la Africana de Xavier Albertí y Lluïsa Cunillé, Teatre Lliure, Crónica Sentimental de España un espectacle mucsical amb textos de Manuel Vázquez Montalbán, Tennessee basat en textos de Tennessee Williams, Sangre lunar, de José Sanchis Sinisterra (estrenat al Centro Dramático Nacional María Guerrero); PPP, sobre l’obra de Pier Paolo Pasolini; De Manolo a Escobar, de Marc Rosich; L’home de teatre, de Thomas Bernhard; Boris Vian, constructor d’imperis, sobre l’obra de Boris Vian; Mestres antics, de Thomas Bernhard (producció del Teatre Romea i versió en castellà estrenada al Centro Dramático Nacional); Hamlet, o les conseqüències de l’amor filial, de Jules Laforgue, dins el cicle Solos al Festival Grec 03; Traïció, de Harold Pinter; Et diré sempre la veritat, de Lluïsa Cunillé, Lluis Homar i Xavier Albertí (espectacle estrenat al Festival Temporada Alta de Girona 2002); Carmen, de Georges Bizet (producció del Teatro Verdi de Pisa); Marina, òpera d’Emilio Arrieta i Francesc Camprodon, al Festival de Peralada 2002 i al Teatro de la Maestranza de Sevilla; Troilus i Cressida, de W. Shakespeare, versió de Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 2002; Homenatge a Conxita Badia i Anna Ricci, producció del Gran Teatre del Liceu; Orgía, de Pier Paolo Pasolini; Más extraño que el Paraíso, espectacle de Xavier Albertí amb textos de Jaime Gil de Biedma i Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 2001; Pèndols d’aigua, de Francesc Messeguer; El gat negre, de Lluïsa Cunillé; I la llum no es veu. Pels carrers de Basquiat, de la companyia Lanònima Imperial; Tórtola Valencia, cabaret coreogràfic original de Xavier Albertí; Ànsia, de Sarah Kane; Mirador de Paco Zarzoso; Passatge Gutenberg, de Lluïsa Cunillé; Simon Bocanegra, òpera de Giuseppe Verdi; The Meeting, de Lluïsa Cunillé al Festival d’Edimburg 1999; La Cita, de Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 1999; Vals Ex Machina, una partitura escènica per a trio amb text del mateix director; Privado, de Lluïsa Cunillé; El llibre dels canvis, espectacle concert amb el grup Vol ad libitum; El dia dels morts, de Narcís Comadira; Macbeth o Macbetto, de Xavier Albertí, espectacle estrenat al Festival Internacional de Teatre de Sitges 1997; La llavor dels somnis, sobre l’obra poètica de Narcís Comadira; Les paraules de l’ànima, sobre la obra poètica de Ramon Llull; Una geografia estilogràfica, sobre la obra literària de Josep Maria de Sagarra; Libración, de Lluïsa Cunillé; Hedda Gablerde Henrik Ibsen, al Festival Internacional de Teatre al Carrer de Tàrrega 1993; Un Otel•lo per a Carmelo Bene, obra estrenada al Festival Internacional de Teatre de Sitges 1993 i que va inaugurar l’Artenbrut; Colatures per a cinta magnètica o Chomsky Show, entre molts d’altres. Entre els seus treballs com a intèrpret cal esmentar: Tennessee, Sis personatges en cerca d’autor; Boris Vian, constructor d'imperis; El mestre i Margarita; El Gat Negre; Más extraño que el Paraíso; Okupes al Museu del Prado (en el paper de Federico García Lorca) i Troilus i Cressida (en el paper de Tersites/ Menelau).

Xavier Albertí
Producció: Teatre Nacional de Catalunya

"L’hort de les oliveres" deixa sentir el perfum de "Hamlet", "L'hort dels cirerers" i Dijous Sant.

Sinopsi de L'hort de les oliveres

Després de la mort del patriarca de la família Bofill, a la gran casa pairal de l'Hort de les Oliveres només s'hi va quedar la minyona, la qual ara es disposa a preparar-ho tot perquè els Bofill s'hi reuneixin i hi celebrin la Setmana Santa, tal com havien fet sempre mentre hi era el pare.
Es tracta segurament de l'última celebració que podrà acollir la finca abans que sigui venuda contra l'última voluntat del difunt i aquells terrenys carregats d'arbres, d'història i de records personals acabin reconvertits en una urbanització de segones residències per a turistes russos delerosos de gaudir del sol de la Costa Brava.
Uns voldran vendre, per treure's un pes de sobre i no caure en la pobresa; d'altres s'hi oposaran. I així, la disputa pel futur de l'herència s'acabarà convertint en un delirant espectacle musical, en una gran Passió contemporània.


Repartiment

Aina Sánchez / Antoni Comas /

Carles Canut

Recibe el Premio Els millors de 2000 en el Teatre Metropol de Tarragona, por la Mejor Interpretación Teatral Masculina por Tots eren fills meus de Ferran Madico. En 1991 recibe el Premio de la Asociación de espectadores de Alicante. Ha recibido el premio Critven , Críticos Teatrales de Venezuela y el Municipal de la Ciudad de Caracas, en los años 1975 y 1979. Debuta en 1963. De 1973 a 1982 vive y trabaja en Venezuela. En 1982 vuelve a España. Ha sido subdirector del Grupo de Teatro Rajatabla, del Taller del Teatro del Ateneo de Caracas y co-fundador de GOGO Teatro Experimental Independiente. Ha trabajado también como productor ejecutivo de espacios dramáticos para Canal 2 y 8 de la televisión venezolana. Entre otros, destacan los siguientes montajes en los cuales ha intervenido como actor: Galileo Galilei, de B. Brecht. Dirección Calixto Bieito. Trampa para pájaros, de Alonso de Santos. Dirección Gerardo Malla. L’òpera de tres rals, de Bertol Brecht. Dirección Mario Gas. La Tempesta, de William Shakespeare. Dirección Jorge Lavelli. La verbena de la paloma. Dirección Calixto Bieito. Divinas palabras, de Valle-Inclán. Dirección Carlos Giménez. Águila de Blasón, de Valle-Inclán. Dirección Adolfo Masillach. Tots eren Fills meus, de Arthur Miller. Dir. Ferran Madico. Teatre Romea Terra Baixa, de Àngel Guimerà. Dir. Ferran Madico. TNC. Sala ran Woyzeck, de Georg Büchner. Dir. Àlex Rigola. Teatre Romea Un sopar amb els clàssics. Dir. Joan Anton Rechi. T. Joventut de Hospitalet Macbeth, de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. Teatre Romea. Actualmente en gira por España y Cataluña. En cuanto a cine, ha trabajado en películas dirigidas por los siguientes directores: Quevedo, Guerrero Zamora, Rosellini, Chalbaud, Wallerstein, Oropeza, Mármol, Bolívar, Bellmunt, Forqué, Isasi Isasmendi, Massó, Reguant y Verdaguer, Quer.

Carles Canut / Marta Ossó / Mercè Aránega /

Mont Plans

Històrica component de dos dels grups teatrals més significatius del país, La Cubana i Dagoll Dagom, Mont Plans ha pres part a muntatges tan importants com Cegada de amor; Cómeme el coco, negro; Flor de Nit; El Temps de Planck; El cafè de la Marina i Dissabte, diumenge i dilluns. També és autora d’espectacles de producció pròpia com Chaise Longue i Les dones som...com som!

Mont Plans /

Oriol Genís

Ha estudiat interpretació a l´Institut del Teatre de Barcelona. Tècnica vocal amb diversos professors de cant: Lina Richarte, Joaquím Proubasta, Sjabbe van Selfhout i Alejandra Spagnuolo i María de Vega. Cursos de comèdia musical amb Hellen Gallagher, sobre Shakespeare amb Konrad Zchiedrich, Penny Cherns i Sue Weston, curs d´ interpretació amb Carol Rosenfeld i stage al Théâtre du Soleil amb Ariane Mnouchkine. És fundador de diversos grups i companyies de teatre: Terrabastall-Tall-Ball-Ventall, ( especializat en teatre de carrer), Teatre de l´àngel A.C. (espectacles de petit format: SOLDADITO VALIENTE, cabaret antimilitarista, ANDRÉS VILLARROSA i EL DUO DE LA SUDAFRICANA, espectacle inspirat en el món de la sarsuela), Teatre Al Ring i actualment és el director y fundador de la companyía Teatre de Calaix S.C.C.L. i L´Arrencacors. TREBALLS TEATRALS 2008 Els assassinats del carrer de la Morgue d’ EDAGAR ALLAN POE. Direcció de Josep Mª Miró. 2007 Assajant Pitarra de LLUÏSA CUNILLÉ I XAVIER ALBERTÍ. Sala petita del Teatre Lliure de Montjuïc. Direcció de Xavier Albertí. 2007 Boris Vian, constructor d’imperis, reposició Sala Muntaner, direcció Xavier Albertí. 2007 El dúo de la Africana un espectacle de XAVIER ALBERTÍ i LLUÍSA CUNILLÉ. Teatre Lliure, sala Fabià Puigserver. 2006 Crónica sentimental de España amb textos de MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Temporada Alta ’06 i Sala Muntaner. 2006 La nit capgirada (La nuit à l’envers) de Xavier Durringer. Direcció IMA RANEDO. Versus Teatre. 2006 Al fil de la mar de Ramon Gomis. Direcció de MANUELA LORENTE. Versus Teatre. 2005-2006 PPP sobre textos de PIER PAOLO PASOLINI. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Espai Lliure. Teatre Lliure. 2005 Pulsió (Der Drang) de FRANZ XAVER KROETZ. Cia Teatre de Calaix. Direcció GLÒRIA BALAÑÀ i ALTIMIRA. Teatre Zorrilla de Badalona. 2005 L´home de teatre de THOMAS BERNHARD. Cia Lluís Homar. Direcció XAVIER ALBERTÍ. Teatre Lliure de Montjuïc. 2004 Buits de Toni Martín. Cia teatre de Calaix. Direcció LURDES BARBA. Teatre Nou Tantarantana. 2003-2004 Boris Vian, constructor d´ imperis cançons de BORIS VIAN. Cia L´Arrencacors. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. 2003 Vermell, negre i ignorant de EDWARD BOND. Direcció de Manuel Dueso. Festival de Sitges i Sala Muntaner. 2002 El nas a partir d´una narració de N. GÒGOL. Cia Teatre de Cordó. Premi Rialles al millor espectacle infantil 2002. 2002 Troilus i Cressida de W. SHAKESPEARE. Grec 2002. Cia Cae la Sombra. Director XAVIER ALBERTÍ 2001 Mort accidental d´un anarquista de DARIO FO. Club Capitol. Sala 2. Cia. Teatre de Calaix . Director PERE PLANELLA. 2001 Kavafis (Recital de poemes de KONSTANDINOS P. KAVAFIS), directores MARIONA ROSSELLÓ y MANEL DUESO. Versus Teatre. 2000 El tiet Vània d´ A. P. TXÈKHOV, director JOSEP MINGUELL. Grec 2000 CIA Teatre de Calaix. Teatre Nou Tantarantana 1999 Mn, Choufleri restera chez lui opereta de J. OFFENBACH. Centre Cultural Barrades de l’Hospitalet 1999 La Comèdia dels Errors de W. SHAKESPEARE, directora HELENA PIMENTA. Teatre Nacional de Catalunya 1999 Brecht por Brecht, direcció de MARIO GAS. Teatro Albeniz, Madrid 1999 L´ especulador de DAVID GREIG, director PHILIP HOWARD. Al Mercat de les Flors, Grec ´99. 1999 Vernissatge de VÁCLAV HAVEL, Direcció de JOSEP MINGUELL. Cia Teatre de Calaix. Artenbrut i Teatre del Sol de Sabadell. 1998 Sweeney Todd de STEPHEN SONDHEIM, Direcció de MARIO GAS/MANOLO GAS. Reposició al Teatro Albéniz de Madrid. 1997 Hotel de mala mort Estranyament estrany de JOAN CAVALLÉ, Direcció EVER MARTIN BLANCHET. Versus Teatre Grec 97. 1997 Epifania del Amor, recital de poemes de K. P. KAVAFIS, Direcció de MANEL DUESO y MARIONA ROSSELLÓ. Versus Teatre cicle Poetes i profetes. 1997 El retaule del flautista de JORDI TEIXIDOR, Direcció de J. L. BOZZO. Teatre Condal. 1996 Càndid de VOLTAIRE - BERNSTEIN, Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Teatre ROMEA, Centre dramàtic de la Generalitat. 1995 Sweeney Todd de STEPHEN SONHEIM, Direcció de MARIO GAS i MANOLO GAS. Teatre POLIORAMA, Centre dramàtic de la Generalitat. Muerte accidental de un anarquista de DARIO FO, direcció d´ÁNGEL ALONSO. De gira per diversos teatres de l´estat espanyol. 1994-1995 La extraña pareja de NEIL SIMON, direcció d´ÁNGEL ALONSO. Teatre Borràs. 1994 L´hort de cirerers d´ANTON P. TXEKHOV, direcció de KONRAD SCHIEDRICH. Cia Talleret de Salt. Mercat de les Flors. Grec 94. El cercle de guix, segons BERTOLT BRECHT, Direcció de CARLO FORMIGONI. Cia JOVE TEATRE REGINA. Leonce i Lena de GEORG BUCHNER, Direcció de MAURICI FARRÉ. Cia Teatre al Ring. Teatre REGINA. Aquell boig d´en Jourdain de MIJAIL BULGAKOV, Direcció de JOAN ANTON SÁNCHEZ. Cia DAU RODÓ. Teatre REGINA. Pedro y el Capitán de MARIO BENEDETTI, Direcció de VÍCTOR HERNANDO. Cia TEATRE DE LA RIERETA. SCHAUPLATZ TEATHER de Berlin. L´illa d´ ATHOL FUGARD, Direcció de MAURICI FARRÉ. Cia Teatre al Ring. Sala BECKETT. La flauta màgica de W. A. MOZART i E. SCHIKENADER, direcció de FABIÀ PUIGSERVER. Teatre LLIURE. Bandoleres d´ARMONIA RODRÍGUEZ amb GRUP INDEPENDENT DE TEATRE (N.I.T.) Quin cop! espectacle de Commedia dell´Arte, Direcció de RAMON TEIXIDOR. Amb la Cia N.I.T. El gran màgic d´Oz de FRANK L. BAUM y El gran Claus i el petit Claus, segons H.C. ANDERSEN amb la Cia. U DE CUC TEATRE. Les joguines oblidades de JORGE DÍAZ , Direcció de JOAN M. GUAL. Cia LA TREPA CINE I TELEVISIÓ Andorra con Direcció de J.M. GUELL Poble Nou Milagro! y Tiempos pasados cortos de l´ESCAC Direcció de ÀLEX LLOPIS. El segundo nombre de Carlos Plaza El mayor negocio del mundo El Premi episodio de Carvalho (por emitir) Las vidas de Celia de Antonio Chavarrias Atlas de geografia humana de Azucena Rodríguez. El coronel Macià de Josep Mª Forn Diversos treballs de publicitat: Nescafé oro, Madame Brioix de Bimbo, Banesto, Agua de Veri, Hojiblanca, etc.

Oriol Genís / Ricard Farré / Robert González / Rubèn de Eguía

Fitxa tècnica

/ Assessorament moviment: Roberto G. Alonso / Escenografia:

Jordi Roig

Nascut a Lleida en 1960. De molt jove s’inicia en les arts plàstiques, gràcies a la influència del seu pare, pintor i dibuixant molt reconegut pels seus quadres especialitzats en el món del ballet. El 1976 es trasllada a Barcelona, ingressa a l’Institut del Teatre en les especialitats d’escenografia i titelles, on treballa amb mestres com Andreu Vallvé, Iago Pericot, etc. I molt especialment amb Joan Andreu Vallvé i Fabià Puigserver. En aquesta època d’estudiant, ja comença a col•laborar en activitats professionals de teatre i televisió. El 1978 inicia estudis en el Departament de Dansa del mateix Institut, continuant alhora la formació i activitats en el món de l’escenografia i les seves especialitats. A partir d’aquest moment, comença una etapa molt activa com a ballarí professional i com a creador d’escenografies i vestuaris. A principis de 1987 deixa l’activitat como ballarí per dedicar-se plenament al disseny de vestuari i escenografies fins a l’actualitat. Aquell any és invitat per l’Associació de Pintors i Escultors de Dansa de Paris, per exposar en la IV Bienal. Fins al 1991, cal destacar els seus dissenys per al Ballet Lírico Nacional, dirigit en aquella època per Maya Plissezkaya, Lola Greco i per a Lanònima Imperial, en diversos espectacles com Castor i Pòllux (1988), Kairos (1990) i Afanya't a poc a poc (1991). En aquest període també continua el perfeccionament dels seus coneixements escenogràfics, participant en diversos cursos amb Ezio Frigerio. Dels seus treballs per a teatre i dansa realitzats des de llavors, podem destacar: Tartuf. 1992. Mercat de les Flors Dir. K. Schiedrich; Empty Place. 1992. Stuttgart Ballet. Dir. R. Zanella; The Four Seasons. 1992. Staatsoper Dresden. Dir. S. Thoss; Anuncis Classificats. 1993. Villarroel Teatre. Dir. K. Schiedrich ; Apol.lo. 1993. John Cranko Schule-Stuttgart. Dir. R. Zanella; Mata Hari. 1993. Stuttgart Ballet. Dir. R.Zanella; L'Enfantillage. 1994. Wiener Philarmoniker. Dir. R. Zanella; La Chambre. 1994. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; La Alondra. 1994. Teatro Albeniz-Madrid. Dir. E. Polls; Les Noces. 1994. Stuttgart Ballet. Dir. S. Thoss, Watching Waters. 1994. Les Ballets de Montecarlo. Dir. R. Zanella; Prozess Polka. 1995. Wiener Philarmoniker. Dir. R. Zanella; Perpetuum Mobile. 1995. Wiener Philarmoniker. Dir. R. Zanella; Pieces of Earth. 1995. Dutch Introdans Comp.-Anheim. Dir. R. Zanella; Voila c'est ça. 1995. Ballet Victor Ullate-Madrid. Dir. V. Ullate; Konzertantes Duo. 1995. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; Mon Euridice. 1995. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; Le Spectre de la Rose. 1995. Festival di Spoleto. Dir. M. Fokine; Sacre. 1996. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; Love Beyond. 1996. Dutch Introdans Comp.-Anheim. R. Zanella; Louis XIV. 1996. Fiestpielhaus St.Pölten. Dir. R. Zanella; Swan Lake. 1996. Wiener Staatsoper. Dir. R. Nureyev; Thin Air. 1997. Odeon Wien. Dir. R. Zanella; Alles Walzer. 1997. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; Last Blues. 1998. Deutche Oper Berlin. Dir. R. Zanella; Wolfang Amadé. 1998. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; Die Sieben Letzen Worte. 1998. Odeon Wien. Dir. R. Zanella; Zone. 1998. Odeon Wien. Dir. C. Bombardo; Die Bajadere. 1999. Wiener Staatsoper. Dir. V. Malakhov; Narcisse. 1999. Festival de Cannes. Dir. K. Goleizovsky; Elle e(s)t moi. 1999. Stuttgart Ballet. Dir. J.C. Blavier; Cant Espiritual. 2000. Esbart de Mollet-Barcelona. Dir. A. Sans; Temps de Llegendes. 2000. Esbart de Mollet-Barcelona. Dir. A. Sans-J. Vallbona; Kobold Polka. 2001. Wiener Philarmoniker. R. Zanella; Quintet. 2002. Zürich Ballet; Die Bajadere. 2002. Berlin Staatsoper; Les Indes Galantes. 2003. Opernhaus Zürich; Cinderella. 2004. Berlin Staatsoper; Coppelia. 2004. Zürich Ballet; Alles Walzer. 2005. Krefeld. Alemanya.

Jordi Roig / Il·luminació:

David Bofarull

Molins de Rei 1978. Dissenys d´il•lumació destacats: • M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 • Aquí s'aprèn poca cosa. Adaptació teatral de la novel•la Jakob von Gunten, de Robert Walser, de Toni Casares. Sala Beckett. 2009 • Asufre. Dir. Gemma Beltran. Cia. Dei Furbi. Teatre Tantarantana. 2009 • Julia smells like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Grec 2009 • Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martínez. Teatre Borrás. Grec 2009 • Dublin Carol de Conor McPherson. Dir. Manel Dueso. Sala Beckett. 2008 • Les criades de Jean Genet. Dir. Manel Dueso. Sala Muntaner. 2008 • La corte del Faraón. Dir. Xavier Albertí. Sala Muntaner. 2008 • Homes de Shakespeare. Dir. Gemma Beltran. Cia. Dei Furbi. 2008 • El dia del profeta de Joan Brossa. Dir. Rosa Novell. TNC Sala Petita. 2008 • Ruddigore o la nissaga maleïda de Gilbert i Sullivan. Dir. Joan Maria Segura. Egos teatre. Versus teatre. 2007 • Pensaments escrits al caure de les fulles. Dir. Jordi Prat i Coll. Sala La Planeta, Espai Brossa. Temporada Alta. 2007 • En cualquier otra parte d´Àlex Mañas. Dir. Àlex Mañas. Biblioteca de Catalunya. Grec 2007 • Leonce i Lena de Georg Büchner. Dir. Pep Pla. Sala Muntaner, Q-ars. Grec 2007 • Sex n´drugs n´Johan Cruyff de Josep Julien. Dir. Josep Julien. Versus Teatre. 2007 • Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat i Coll. Teatre Lliure i Teatre Bartrina de Reus. 2007. Nominat a millor il•luminacio Premis Butaca. • El dia que va morir Marilyn de Terenci Moix. Adaptació i direcció de Josep Costa. Teatre Modern el Prat de Llobregat. Teatre Kaddish. 2006 • Tu jo ell ella i 10 anys més. Dir. Daniel Anglès. El musical més petit. 2006 • Crónica sentimental de España de M. Vázquez Montalban. Dir. Xavier Albertí. Temporada Alta i Sala Muntaner. 2006 • Merrily we roll along de Stephen Sondheim. Dir. Daniel Anglès. El musical més petit. 2006 • Anitta Split de Josep Julien. Dir. Manel Dueso. Sala Villarroel. Grec 2006 • El presoner de la segona avinguda de Neil Simon. Dir. Manel Dueso. Sala Villarroel. 2005 • El beso de la mujer araña de Manel Puig. Dir. Manel Dueso. Teatre Romea. 2005 • Obra vista de Jordi Prat i Coll. Dir. Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2005 • Off Broadway. El musical més petit. Dir. Dani Anglès. Teatre Romea. 2005 • La ventafocs, potser si potser no... Adaptació de J. M. Benet i Jornet. Teatre Nu. TNC. 2004 • Molt soroll per res i Otel•lo de Shakespeare. Dir. Anna Lizaran, Ferran Madico. Versus Teatre. 2004 • No son maneres de matar una dona. Dir. Silvia Sanfeliu. Artenbrut. 2004 • Eva Perón de Copi. Dir. Jordi Prat i Coll. Teatre Lliure. 2004 • Les amargues llàgrimes de Petra von Kant. Dir. Manel Dueso. Sala Muntaner. 2003 • Flor de otoño. Dir. Josep Costa. Artenbrut. 2003 • Mestres antics de Thomas Berhard. Dir. Xavier Albertí. Teatre Romea. 2003 • JRS, de dotze anys d´Octavi Egea. Dir. Manel Dueso. Teatre Romea. 2003 • Follies. Dramatúrgia i direcció de Josep Costa. Artenbrut teatre i Teatre Kaddish. 2003 • Lluny de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat I Coll. Sala Beckett. 2003 • Gertrude Stein i una senyoreta de companyia de Win Wells. Dir. Josep Costa. Artenbrut teatre i Teatre Kaddish. 2003. Nominat als premis Butaca al millor espectacle de petit format. • Jugant a Rodgers. El musical més petit. Dir. Daniel Anglès. Versus Teatre. 2003. Nominat als premis Butaca al millor espectacle musical. • Adéu a Berlín. Dir. Josep Costa. Teatre Kaddish i Artenbrut Teatre. 2001. Premi Butaca al millor espectacle musical.

David Bofarull / Vestuari: Maria Araujo

Crítiques Express

+
Teatre i música, tragèdia, comèdia, vodevil... òpera, opereta, farsa i repicó.
+
Un espectacle visualment potent, però esquemàtic a nivell argumental i amb excès de càrrega simbolista pel meu gust.
+
Aiguabarreig desdibuixat

Crítiques

  • Catalunya, ‘quo vadis?’

    Pàtria, identitat, tradició, llengua, Txékhov, Shakespeare, l’Evangeli amb una Passió profana, turisme rus, una mica de gastronomia... Tot barrejat per presentar un còctel teatral intens, un digestiu de gust fort per a bevedors (espectadors) avesats. Així se serveix i assaboreix 'L’hort de les olive...
  • L'hort de les oliveres

    El tàndem Xavier Albertí-Narcís Comadira funciona. Des d’aquell meravellós 'Pinsans i caderneres' a aquest muntatge bizarre que ara han estrenat al TNC on el poeta fa servir 'L’hort dels cirerers' de Txékhov, els Evangelis i el 'Hamlet' de Shakespeare per fer un retrat de la Catalunya d’avui. Una sa...
  • Molt xic de tot

    Ja ho deixa ben clar l’estimadíssim Narcís Cordelira (Oriol Genís), que no sap ben bé què vol escriure. I, segurament, aquest és el mal. Perquè el salt de nenúfar a nenúfar de la granota és divertit però, al final, un punt absurd. ‘L’hort de les oliveres’ és el principi de moltes coses però el final...
  • Txèkhov, Shakespeare, l'Evangeli i Cordalira

    A {L'hort dels cirerers}, d'Anton Txèkhov, són els russos aristòcrates rurals arruïnats els que volen vendre les terres a canvi d'un projecte urbanístic. A {L'Hort de les Oliveres}, de Narcís Comadira, són els hereus d'un patriarca català els que volen vendre als russos el seu camp d'oliveres a canv...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Català
Durada: 95 min.