Barcelona dilluns,   26 de juny de 2017   Actualitzat a les   09:12 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano.

Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano.

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor: Alberto Iglesias
/

Mario Gas

MARIO GAS CABRÉ. ACTOR Actor i director. Neix a Montevideo (Uruguai) el 5 de febrer de 1947, durant una gira per Sud-Amèrica, on el seu pare (Manuel Gas, baix cantant) va estrenar el repertori de Zarzuela del mestre Pablo Sorozábal. Pertany a una família amb una llarga tradició escènica: Manuel Gas, Mario Cabré, Ana Cabré, etc. Estudis inacabat de Dret i Filosofia. Iniciat i format en els grups independents i universitaris de mitjans dels 60, desenvolupa la seva tasca fonamentalment com a director teatral, encara que també la barrej amb altres activitats: actor de cinema, teatre i televisió (La boda de los pequeños burgueses, Recuerdo de dos lunes, Doña Rosita la soltera, La Ronda, Chatarra, Blanco Madison, Amic-Amat), gestor cultural i artístic (GoGo, Teatro Experimental independiente, “Teatre Universitari” Facultat de Dret, Grec 76, Saló Diana, Teatre Condal, Festivals de Tardor de Barcelona, Festival Olímpic de les Arts). Ha dirigit dos curtmetratges i una pel·lícula, El Pianista, basada en la novel·la homònima de Manuel Vázquez Montalbán. Esporàdicament ha exercit de crític de Teatre a la publicació Muchas Gracias y de professor d’interpretación. Director Teatral 2002 El sueño de un hombre lúcido de F. Dostoiewski. Scaramush 2001 Mare Coratge de B. Brecht. TNC Lulú de F. Wedekind. TNC. 2000 A Little Night Music de S. Sondheim. Bitò Produccions & Scaramush Olors, de J.M Benet i Jornet. TNC El criat, de R. Maugham. Llobal Produccions i el Mercat de les Flors. 1999 La reina de bellesa de Leenane, de M. McDonagh. Bitò Produccions & La Perla Lila. Top Dogs, d’U. Widmer. Palangana Teatre i Teatro de la Generalitat Valenciana. La habitación azul, de D. Hare. Larrañaga, Coronado & Gas. 1998 Master Class, de T. McNally. Cia. Núria Espert Guys & Dolls, de Loesser. Swerling & Burrows 1996 Frankie y Johnny en el Clai de Lune, de T. McNally. El rapto del Serrallo (òpera). Festival de Peralada. 1995 Sweeney Todd, de Sondheim & Wheller. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Martes de Carnaval, de R. Mª Valle Inclán. Centro Dramático Nacional. La gata sobre el tejado de zinc caliente, de T. Williams. 1994 Othel·lo, de W. Shakespeare. El zoo de cristal, de T. Williams. 1993 Golfus de Roma, de Sondheim & Shevelove. La cacatúa verde, d’A. Schatzler. La Sra. Florentina i el seu amor Homer, de M. Rodoreda. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. 1992 El Temps i els Conway, de J.B. Prietsley. 1991 Il matrimonio segreto (òpera). Gran Teatre del Liceu. 1990 Jenufa, de Janaceck (òpera). Teatro de la Zarzuela. Un ballo in maschera, de G. Verdi (òpera). Gran Teatre del Liceu. 1989 Frank V, de F. Dürrenmatt. Centro Dramático Nacional. 1988 O moço que xegou da lonxe, de J.M. Synge. 1987 What de Buttler Saw, de J. Orton. 1986 La Ronda, de A. Shnitzler. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. 1985 Salomé, de O. Wilde. Cia. Núria Espert. 1984 L’Òpera de tres rals, de B. Brecht. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Il turco in Italia, de G. Rossini (òpera). Teatre Grec de Barcelona. 1983 L’elissir d’amore, de G. Donnizetti (òpera). Teatre Grec de Barcelona. 1982 Madame Butterfly, de G. Puccini. Premis Ha obtingut diversos premis com a director, entre els quals cal destacar, per importància i proximitat en el temps, el Premi de la Crítica de Barcelona, el Premi de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya, el Premio Max (SGAE) i el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya per la posada en escena de Sweeney Todd. Ha rebut, també, el Premi Ciutat de Barcelona 1998 d’arts escèniques per Guys and Dolls i La reina de bellesa de Leenane. Premi Butaca 1999 al millor director per La reina de bellesa de Leenane.

Mario Gas
Direcció:

Mario Gas

MARIO GAS CABRÉ. ACTOR Actor i director. Neix a Montevideo (Uruguai) el 5 de febrer de 1947, durant una gira per Sud-Amèrica, on el seu pare (Manuel Gas, baix cantant) va estrenar el repertori de Zarzuela del mestre Pablo Sorozábal. Pertany a una família amb una llarga tradició escènica: Manuel Gas, Mario Cabré, Ana Cabré, etc. Estudis inacabat de Dret i Filosofia. Iniciat i format en els grups independents i universitaris de mitjans dels 60, desenvolupa la seva tasca fonamentalment com a director teatral, encara que també la barrej amb altres activitats: actor de cinema, teatre i televisió (La boda de los pequeños burgueses, Recuerdo de dos lunes, Doña Rosita la soltera, La Ronda, Chatarra, Blanco Madison, Amic-Amat), gestor cultural i artístic (GoGo, Teatro Experimental independiente, “Teatre Universitari” Facultat de Dret, Grec 76, Saló Diana, Teatre Condal, Festivals de Tardor de Barcelona, Festival Olímpic de les Arts). Ha dirigit dos curtmetratges i una pel·lícula, El Pianista, basada en la novel·la homònima de Manuel Vázquez Montalbán. Esporàdicament ha exercit de crític de Teatre a la publicació Muchas Gracias y de professor d’interpretación. Director Teatral 2002 El sueño de un hombre lúcido de F. Dostoiewski. Scaramush 2001 Mare Coratge de B. Brecht. TNC Lulú de F. Wedekind. TNC. 2000 A Little Night Music de S. Sondheim. Bitò Produccions & Scaramush Olors, de J.M Benet i Jornet. TNC El criat, de R. Maugham. Llobal Produccions i el Mercat de les Flors. 1999 La reina de bellesa de Leenane, de M. McDonagh. Bitò Produccions & La Perla Lila. Top Dogs, d’U. Widmer. Palangana Teatre i Teatro de la Generalitat Valenciana. La habitación azul, de D. Hare. Larrañaga, Coronado & Gas. 1998 Master Class, de T. McNally. Cia. Núria Espert Guys & Dolls, de Loesser. Swerling & Burrows 1996 Frankie y Johnny en el Clai de Lune, de T. McNally. El rapto del Serrallo (òpera). Festival de Peralada. 1995 Sweeney Todd, de Sondheim & Wheller. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Martes de Carnaval, de R. Mª Valle Inclán. Centro Dramático Nacional. La gata sobre el tejado de zinc caliente, de T. Williams. 1994 Othel·lo, de W. Shakespeare. El zoo de cristal, de T. Williams. 1993 Golfus de Roma, de Sondheim & Shevelove. La cacatúa verde, d’A. Schatzler. La Sra. Florentina i el seu amor Homer, de M. Rodoreda. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. 1992 El Temps i els Conway, de J.B. Prietsley. 1991 Il matrimonio segreto (òpera). Gran Teatre del Liceu. 1990 Jenufa, de Janaceck (òpera). Teatro de la Zarzuela. Un ballo in maschera, de G. Verdi (òpera). Gran Teatre del Liceu. 1989 Frank V, de F. Dürrenmatt. Centro Dramático Nacional. 1988 O moço que xegou da lonxe, de J.M. Synge. 1987 What de Buttler Saw, de J. Orton. 1986 La Ronda, de A. Shnitzler. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. 1985 Salomé, de O. Wilde. Cia. Núria Espert. 1984 L’Òpera de tres rals, de B. Brecht. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Il turco in Italia, de G. Rossini (òpera). Teatre Grec de Barcelona. 1983 L’elissir d’amore, de G. Donnizetti (òpera). Teatre Grec de Barcelona. 1982 Madame Butterfly, de G. Puccini. Premis Ha obtingut diversos premis com a director, entre els quals cal destacar, per importància i proximitat en el temps, el Premi de la Crítica de Barcelona, el Premi de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya, el Premio Max (SGAE) i el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya per la posada en escena de Sweeney Todd. Ha rebut, també, el Premi Ciutat de Barcelona 1998 d’arts escèniques per Guys and Dolls i La reina de bellesa de Leenane. Premi Butaca 1999 al millor director per La reina de bellesa de Leenane.

Mario Gas

Josep Maria Pou encapçala el repartiment de l'espectacle sobre el filòsof atenenc condemnat a mort.

Sinopsi de Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano.

A més de ser un dels pensadors més coneguts de l'antiga Atenes i mestre de Plató, Sòcrates està considerat el pare del pensament occidental. Ell, un savi que no va voler escriure els seus pensaments perquè trobava que tothom n’havia de desenvolupar els seus propis, va ser l'autor d'aquella irònica expressió amb què la humanitat reconeix avui la seva ignorància: «Només sé que no sé res». L'actor Josep Maria Pou dóna vida al pensador, dient un text escrit i dirigit per Mario Gas. Ell s'encarrega d'interpretar un Sòcrates que serà jutjat i condemnat pels seus conciutadans després d'haver denunciat la corrupció a Atenes i haver advertit contra el paper supersticiós i manipulador de la religió oficial. Acusat de menysprear els déus i corrompre la joventut, es va negar a fugir, com li proposaven els seus deixebles, quan va ser condemnat a ingerir una copa de cicuta. I la seva va acabar convertida en una de les morts més famoses de la història.


Repartiment

Amparo Pamplona / Borja Espinosa /

Carles Canut

Recibe el Premio Els millors de 2000 en el Teatre Metropol de Tarragona, por la Mejor Interpretación Teatral Masculina por Tots eren fills meus de Ferran Madico. En 1991 recibe el Premio de la Asociación de espectadores de Alicante. Ha recibido el premio Critven , Críticos Teatrales de Venezuela y el Municipal de la Ciudad de Caracas, en los años 1975 y 1979. Debuta en 1963. De 1973 a 1982 vive y trabaja en Venezuela. En 1982 vuelve a España. Ha sido subdirector del Grupo de Teatro Rajatabla, del Taller del Teatro del Ateneo de Caracas y co-fundador de GOGO Teatro Experimental Independiente. Ha trabajado también como productor ejecutivo de espacios dramáticos para Canal 2 y 8 de la televisión venezolana. Entre otros, destacan los siguientes montajes en los cuales ha intervenido como actor: Galileo Galilei, de B. Brecht. Dirección Calixto Bieito. Trampa para pájaros, de Alonso de Santos. Dirección Gerardo Malla. L’òpera de tres rals, de Bertol Brecht. Dirección Mario Gas. La Tempesta, de William Shakespeare. Dirección Jorge Lavelli. La verbena de la paloma. Dirección Calixto Bieito. Divinas palabras, de Valle-Inclán. Dirección Carlos Giménez. Águila de Blasón, de Valle-Inclán. Dirección Adolfo Masillach. Tots eren Fills meus, de Arthur Miller. Dir. Ferran Madico. Teatre Romea Terra Baixa, de Àngel Guimerà. Dir. Ferran Madico. TNC. Sala ran Woyzeck, de Georg Büchner. Dir. Àlex Rigola. Teatre Romea Un sopar amb els clàssics. Dir. Joan Anton Rechi. T. Joventut de Hospitalet Macbeth, de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. Teatre Romea. Actualmente en gira por España y Cataluña. En cuanto a cine, ha trabajado en películas dirigidas por los siguientes directores: Quevedo, Guerrero Zamora, Rosellini, Chalbaud, Wallerstein, Oropeza, Mármol, Bolívar, Bellmunt, Forqué, Isasi Isasmendi, Massó, Reguant y Verdaguer, Quer.

Carles Canut / Guillem Motos /

Josep Maria Pou

Josep Maria Pou /

Pep Molina

PEP MOLINA. ACTOR Estudis Diplomat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Cursos d’esgrima amb Ricard Pou. Teatre El Tenorio al Born. Faixes, turbants i barretines. Direcció: Barbany-Sants-F. Roda. Glups. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Dagoll-Dagom. Mikado. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Dagoll-Dagom. L’home, la bèstia i la virtut. Direcció: John Strasberg. Producció: Centre Dramàtic de València. Una nit qualsevol. Direcció: Konrad Zschiedrich. Producció: Centre Dramàtic de València. La Senyoreta de Trevélez. Direcció: John Strasberg. Producció: Centre Dramàtic de València. Tartuf. Direcció: Konrad Zschiedrich. Talleret de Salt. Isabel, 3 carabel·les i una embolicador, de Dario Fo. Direcció: Dario Fo. Noche de Reyes. Direcció: Konrad Zschiedrich. Talleret de Salt. Golfus de Roma. Direcció: Mario Gas. Sweeney Todd. Direcció: Mario Gas. La serventa amorosa. Direcció: Ariel García Valdés. Guys & Dolls. Direcció: Mario Gas. Top Dogs. Direcció: Mario Gas ¡Ay Carmela!, de Sanchis Sinisterra. Direcció: Mario Gas. Cinema Un negre amb un saxo. Direcció: Francesc Bellmunt Tierra y libertad. Direcció: Ken Loach. Atolladero. Direcció: Oscar Aibar. Un cos al bosc. Direcció: Joaquim Jordà. Primates. Direcció: Carles Jover. El crimen del Cine Oriente. Direcció: Pedro Costa. El viaje de Arián. Direcció: Eduard Bosch. Tardes con Gaudí. Direcció: Susan Seidelman. Fausto 5.0. Direcció: La Fura dels Baus Smoking Roomk. Direcció: J. Wallovitg i R. Gual.

Pep Molina / Ramon Pujol

Fitxa tècnica

/ Coproducció: Festival Barcelona Grec 2015 / Festival Internacional de Teatro Clasico de Mérida

Crítiques Express

+
Molt bones intencions amb un Josep Maria Pou savi que domina l'espai i la paraula com ningú, tot i que es manté un punt estàtica i distant.
+
Un gran Pou per donar veu a un gran pensador, en un text d'inusitada vigència.

Crítiques

  • No hi ha Critiques d'aquest espectacle

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • No hi ha noticies d'aquest espectacle

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Castellà
Durada: 90 min.