Campanya Circ Cric
butlleti_banner

Barcelona dijous,   19 d'abril de 2018   Actualitzat a les   13:31 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Caiguts del cel

Caiguts del cel

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor: Sébastien Thiéry
Direcció:

Sergi Belbel

Terrassa, 1963. Autor, director i traductor teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa per la Universitat Autònoma de Barcelona, 1986. Membre fundador de l'Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor de Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona, fins 2006. Director Artístic del Teatre Nacional de Catalunya, a partir de la temporada 2006-2007. Obres: Calidoscopis i fars d'avui, 1985. La nit del Cigne, 1986. Dins la seva memòria, 1986 (no estrenada). Minim.mal Show (amb Miquel Górriz), 1987. Elsa Schneider, 1987. Òpera, 1988. En companyia d'abisme, 1988. L'ajudant i Tercet, 1988. Tàlem, 1989. Carícies, 1991. Després de la pluja, 1993. Morir, 1994. Ramon (dins Homes!), 1994. La boca cerrada (dins Por mis muertos), 1996. Al mateix lloc, 1996 (inèdita). Sóc Lletja (amb Jordi Sánchez), 1997. La sang, 1998. El temps de Planck, 1999. Això no és vida (amb Albert Espinosa i David Plana, per a T de Teatre), 2003. Forasters, 2003. Mòbil, 2005. Direccions de textos propis: Minim.mal Show, 1987. Òpera, 1989. En companyia d'abisme, 1989. Tàlem, 1990. Carícies, 1992. Després de la pluja, 1993. Homes! 1994. Después de la lluvia, 1996. Sóc Lletja, 1997. Morir, 1998. El temps de Planck, 2000. Forasters, 2004. Direccions d'altres autors: L'augment, de Georges Perec, 1986 i 1994. Pervertimento, de J. Sanchis Sinisterra, 1987. Passos, de Samuel Beckett, 1987. La fageda, de Josep M. Benet i Jornet, 1989. Desig, de Josep M. Benet i Jornet, 1991. La filla del mar, d'Àngel Guimerà, 1992. Colometa la gitana i Qui... compra maduixes, d'Emili Vilanova, 1993. El mercader de Venècia, de William Shakespeare, 1994. L'hostalera, de Goldoni, 1995. L'avar, de Molière, 1996. Testament, de Josep M. Benet i Jornet, 1997. Rumors, de Neil Simon, 1999. El Criptograma, de David Mamet, 1999. L’estiueig (Trilogia della Villegiatura), de Goldoni, 1999. Fragments d’una carta de comiat llegits per geòlegs, de Normand Chaurette, 2000. El alcalde de Zalamea, de Calderón de la Barca, 2000. La dona Incompleta, de David Plana, 2001. Madre (el drama padre), de Jardiel Poncela. Muelle Oeste / Moll Oest, de Bernard-Marie Koltès, 2002. Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo De Filippo, 2002. L’habitació del nen, de Josep M. Benet i Jornet (2003). El mètode Grönholm, de Jordi Galceran (2003). Primera Plana, de Hecht i MacArthur (2003). Teatre sense animals, de Jean-Michel Ribes (2004). Les falses confidències de Marivaux (2005) i 15 de T de Teatre (2006). Traduccions i estrenes a l'estranger: Elsa Schneider: estrenada a França. En companyia d'abisme: estrenada a Alemanya, traducció a l'anglès. Carícies: estrenada a Argentina, Colòmbia, Uruguay, Portugal, França, Itàlia, Alemanya (3 produccions), Eslovènia, Dinamarca, Bèlgica (flamenc), Canadà (anglès), Brasil, New York (International Fringe Festival), Polònia, Cuba, Veneçuela; traduccions sense estrenar: rus, suec. Tàlem: estrenada a França, Portugal, Bèlgica, Alemanya, Holanda, Àustria, Regne Unit (Londres), Uruguay, Polònia, Noruega. Després de la pluja: estrenada a Portugal, Regne Unit (Londres), Alemanya (més de 15 produccions), Àustria, Suïssa, Noruega, Argentina, Suècia, França (2 produccions: Montpellier, París), Dinamarca, Bèlgica (2 produccions: francès i flamenc), Holanda, Mèxic, Itàlia, Estats Units (New York), Eslovènia, Grècia, Polònia, Luxemburg, Canadà, Brasil, Islàndia, Croàcia, Xipre, Hongria, Romania. Morir: estrenada a Finlàndia, Suècia, Alemanya, Japó, Dinamarca, Grècia, Uruguai. Traduccions sense estrenar: italià, francès. Sóc lletja, estrenada a Portugal, Dinamarca, Suècia i Noruega. La sang, Estrenada a Bèlgica (flamenc), Àustria, Colòmbia, França, Suècia, Alemanya, Polònia, Uruguay, Chile, Txèquia. Traduccions sense estrenar, a l’anglès, al suec. El temps de Planck, estrenada a Alemanya (Frankfurt, maig 2002), a Àustria (Burgtheater de Viena, abril 2003) i a Mèxic (2005) Forasters, estrenada a Alemanya (Schauspiel Leipzig, 2006). Mòbil, estrena absoluta a Dinamarca (Copenhagen, Plan-B, gener 2006). Traduccions: Fedra, de Racine. L'augment, de Georges Perec. Combat de negre i de gossos, Combate de negro y de perros, En la soledad de los campos de algodón, En la solitud dels camps de cotó, La nit just abans dels boscos, Tabataba i altres textos, Moll Oest i Muelle Oeste, de Bernard-Marie Koltès. L'hostalera, de Goldoni (amb Núria Furió). L'avar, de Molière. Rumors, de Neil Simon. Fragments d’una carta de comiat llegits per geòlegs, de Normand Chaurette. Vindrà algú, de Jon Fosse (amb Anne-Lise Cloetta). Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo de Filippo. Teatre sense animals, de Jean-Michel Ribes. Les falses confidències, de Marivaux. Òpera (Direcció escènica): Il Viaggio a Reims, de G. Rossini. Direcció musical: Jesús López Cobos. Gran Teatre del Liceu, març 2003. Televisió: Adaptació dramàtica i guió de la telenovel.la Secrets de Família (argument de Ma. Mercè Roca), Televisió de Catalunya,1995. Argument i guió de la sèrie Ivern, per a Televisió de Catalunya, 1996-2001. (Publicat a l’editorial Empúries, col. Narrativa, Barcelona 2002). Guió de Nissaga: l’herència, per a Televisió de Catalunya, 1999. Autor de Después de la lluvia, Estudio 1 de TVE, 2000. Cinema: Carícies, de Ventura Pons. Col.laboració en el guió, basat en la seva pròpia obra, 1997. Morir (o no), amb guió i direcció de Ventura Pons, basat en la seva obra Morir, 1999. Premis: Premio Marqués de Bradomín 1986, per Calidoscopis. Premi Ciutat de Granollers 1987, per Dins la seva memòria. Premi Nacional Ignasi Iglésias 1987, per Elsa Schneider. Premi de la Crítica 1991 a la millor direcció, per Desig. Premio Ojo Crítico de RNE, 1992. Premi Nacional de Literatura Dramàtica de la Generalitat de Catalunya 1993-95, per Després de la pluja. Premi Serra d'Or 1994, per Després de la pluja. Premi Born de Teatre, 1995, per Morir. Premio Ercilla de Teatro a la "mejor labor teatral", 1996. Premi Butaca 1996 a la millor direcció per L'hostalera. Premi "Els millors de 1997" de Tarragona, a la millor direcció per L'avar. Premio Meliá Parque 1997 al millor autor per Después de la lluvia. Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura 1996, per Morir. Premi “Els millors de 1997” de Tarragona a la millor direcció teatral per L’avar, de Molière. Premi “Molière 1999” a la millor obra còmica de la temporada per Après la pluie (Després de la pluja) en la producció del Théâtre de Poche Montparnasse de París (1998-99). Premi Nacional de Teatre 2000 de la Generalitat de Catalunya per la direcció de L’estiueig de Goldoni (TNC, 1999) Premi de la Crítica “Serra d’Or” 2002 al millor muntatge teatral per La dona incompleta. Premi Max de les Arts Escèniques 2002 a la projecció Internacional per Després de la pluja. Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques 2003 per la dramatúrgia i direcció de Dissabte, diumenge i dilluns de De Filippo (TNC, 2002) Premi Butaca 2003 a la millor direcció i al millor muntatge teatral per Dissabte, diumenge i dilluns (TNC, 2003) Premi “Teatre BCN” 2003 a la millor direcció de la temporada per Primera Plana (TNC, 2003). Premi “Els millors de 2003” de Tarragona a la millor direcció teatral per L’habitació del nen, de Benet i Jornet. Premi “Teatre BCN” a la millor direcció de la temporada 2004-2005 per “El mètode Grönholm”. Premi Butaca 2005 al millor text i al millor espectacle teatral per “Forasters”.

Sergi Belbel
Producció: Focus

Retrat àcid i divertidíssim d'un dels vicis que mai sembla passar de moda: la cobdícia.

Sinopsi de Caiguts del cel

La vida tranquil·la i feliç d'una parella petit burgesa de mitjana edat es veu trastocada bruscament quan, un bon dia, sense motiu ni explicació aparents, comencen a aparèixer diners dins el menjador de casa seva. La situació s'embolica quan s'hi veuen implicats la dona de fer feines estrangera de la parella i un peculiar veí molt inquietant. I tot, per arribar a un final absolutament inesperat que cap espectador no hauria de revelar.


Repartiment

Anna Barrachina /

Carles Martínez

(Terrassa 1966) Llicenciat en Art Dramàtic a l’Institut de Teatre de Terrassa. TEATRE Líliom de Ferenc Molnar. Dir. Carlota Subirós. 2004. Primera plana de B. Hecht i C. MacArthur. Dir. S. Belbel. TNC. 2003 El mestre i margarida de J. C. Carrière. Dir. Xicu Masó. 2003 Començaments sense fi de Kafka. Dir. G. Lavaudant. TNC. 2003. La filla del mar d’Àngel Guimerà. Dir. J. M. Mestres. TNC. 2002 Víctor o els nens al poder de Roger Vitrac. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2002 Mort accidental d’un anarquista de Dario Fo. Dir. Pere Planella. 2001 Pluja seca de Jaume Cabré. Dir. Joan Castells. TNC. 2001 La comèdia dels errors de W. Shakespeare. Dir. Helena Pimenta. TNC. 2000 L’estiueig de C. Goldoni. Dir. S. Belbel. TNC. 1999 Hamlet de W. Shakespeare. Dir. Lluís Homar. 1999 Els gegants de la muntanya de Pirandello. Dir. G. Lavaudant. TNC. 1999 El sopar dels idiotes de F. Vewer. Dir. Paco Mir. 1998 Fum, fum, fum de J. Sànchez. Dir. J.M. Mestres. 1997 A trenc d’alba d’Ignasi Garcia. Dir. Pere Anglas. 1997 La bona gent de S. Rusiñol. Dir. Pep Cruz. 1997 El temps i l’habitació B. Strauss. Dir. Ll. Homar. 1996 Macbeth de W. Shakespeare. Dir. T. Townsend. Grec 96 De poble en poble de P. Handke. Dir. Joan Ollé. Grec 96 Càndid. Dir. Carles Alfaro. 1995 Treball d’amor perdut de W. Shakespeare. Dir.Ferran Madico. Grec 95. L’hora dels adèus de N. Comadira. Dir. Joan Ollé. 1995 CINEMA I TELEVISIÓ La ciudad de los prodigios. 1999 La memòria dels cargols (TV3) 1998-1999 Dies de guerra. 1994 Accident. 1992 Veronica L. 1991

Carles Martínez /

Emma Vilarasau

Emma Vilarasau /

Jordi Bosch

Neix a Mataró el 18 de desembre de 1956. A partir del 1983 treballa bàsicament al Teatre Lliure: Advertència per a embarcacions petites de T. Williams. Dir. Carlos Gandolfo. 1983; L’Héroe de Santiago Rusiñol. Dir. F. Puigserver. 1983; Al vostre gust de Shakespeare. Dir. L. Pasqual. 1983; La flauta màgica de Mozart. Dir. F. Puigserver. 1984; Un dels últims vespres de carnaval de Goldoni. Dir. L. Pasqual. 1985; Fulgor i mort de Joaquín Murrieta de P. Neruda. Dir. F. Puigserver. 1986; El 30 d’abril de Joan Oliver. Dir. Pere Planella. 1987; El muntaplats de Harold Pinter. Dir. C. Portacelli. 1987; Lorenzaccio, Lorenzaccio d’A. De Muset. Dir. L. Pasqual. 1987; La bona persona del Sezuan de Brecht. Dir. F. Puigserver. 1988; Titànic 92 de Guillem-Jordi Graells. Dir. Pere Planella. 1988; Les noces de Fígaro de Beaumarchais. Dir. F. Puigserver. 1989; Els gegants de la muntanya de Pirandello. Dir. X. Masó. 1990; Capvespre al jardí de R. Gomis. Dir. L. Pasqual. 1990; Història d’un soldat d’Stravinsky. Dir. L. Homar. 1991; Timon d’Atenes de Shakespeare. Dir. Ariel G. Valdés. 1991; El parc de B. Strauss. Dir. C. Portacelli. 1992; Roberto Zucco de Koltés. Dir. L. Pasqual. 1993; El barret de cascavells de Pirandello. Dir. L. Homar. 1994. Premi Nacional de Teatre. Premi de la Crítica de Barcelona; Arsènic i puntes de coixí de Kesselring. Dir. Anna Lizaran. 1995; Els bandits de Schiller. Dir. L. Homar. 1995; Lear o el somni d’una actriu, sobre textos de Shakespeare. Dir. Ariel G. Valdés. 1996; El temps i l’habitació de B. Strauss. Dir. L. Homar. 1996; Zowie de Sergi Pompermayer. Dir. L. Homar. 1997; Cantonada Brossa. Dir. R.M. Sardà, J.M. Mestres, J. Montanyès i L. Pasqual. 1999. Premi de la Crítica de Barcelona; L’hort dels cirerers de Txèkhov. Dir. L. Pasqual. 2000; L’adeu de Lucrècia Borja de F. Mira. Dir. Carles Santos. 2001. Treballs al Centre Dramàtic de la Generalitat-Teatre Romea: El tango de dom Joan de J.Savary i Q. Monzó. Dir. J. Savary. 1986; El viatge de M. Vázquez Montalbán. Dir. Ariel G. Valdés. 1989; Restauració d’E. Mendoza. Dir. Ariel G. Valdés. 1990. Premi de la Crítica de Barcelona. Premi de l’Associació d’Actors i Directors; El desengany de F. Fontanella. Dir. D. Reixach. 1992; La guàrdia blanca de Bulgàkov. Dir. P. Chomsky. 1993; Morir de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. 1998. Treballs amb altres companyies: Muntatge poètic sobre M. Martí i Pol. Centre Cultural Sant Cugat. 1997; Fuita de Jordi Galceran. Dir. Eduard Cortés. Vània Produccions. 1998; Espai pel somni. Muntatge poètic sobre M. Martí i Pol. Centre Cultural Sant Cugat. 1999; Novecento. El pianista de l’Oceà d’Alessandro Baricco. Dir. Fernando Bernués. Teatre Poliorama. 2001. Televisió. Ha participat a les següents sèries de TV3: Crònica negra; Qui?; L’avi Bernat; Quico el progre; Agència de viatges; Arnau. Els dies secrets; La Lloll; Estació d’enllaç; Pedralbes centre; Nissaga de poder; La memòria dels Cargol; Nissaga. L’herència; Crims; Jet lag; Majoria absoluta. També ha intervingut al dramàtic de TVE Tots els que cauen de Jesús Garay, a la TV-movie de TV3 Junts de M. Ros, i a la sèrie de Tele 5 El comisario. Cinema: El niño de la luna d’A. Villaronga; Capità Escalaborns de C. Benpar; Un día volveré de F. Betriu; La febre d’or de G. Herralde; Monturiol de F. Bellmunt; El perquè de tot plegat de Ventura Pons. Premi de l’Associació d’Actors i Directors. Premi Butaca; Boca a boca de M. Gómez Pereira; La buena vida de D. Trueba; De qué se ríen las mujeres de J. Oristrell; Carretera y manta d’A. Arandia; Silencio roto de M. Armendáriz; Deseo de Gerardo Vera.

Jordi Bosch

Crítiques Express

+
Muntatge correcte, amb desajustos, però amb un text inquietant i unes interpretacions esforçades de 4 grans de l'escena catalana.
+
'Caiguts del cel' és una comèdia que demana, es vulgui o no, que els espectadors es creguin el que hi passa. Es parla de l'absurd, però podríem dir que encara està en la línia del surrealisme.
+
Una història surrealista, plantejada com un vodevil i que amaga una comèdia negríssima, servida per un grup d'intèrprets extraordinaris.
+
Belbel dirigeix amb més correcció que gran imaginació aquesta comèdia que intenta compaginar el vodevil més convencional amb el teatre de l'absurd amb certes pretensions

Crítiques

  • Caiguts del cel

    Una encesa conversa en ucraïnès entre l’assistenta de la llar (magnifica Anna Barrachina tot i la brevetat del seu paper) i el burgès anestesista Jordi Bosch és el millor d’aquesta oblidable comèdia del francès Sébastien Thiéry. Una obra que beu amb precisió del teatre de bulevard i apunta cap al te...
  • Què bonica l'escenografia!

    Al menjador rèpliques de les cadires CH20 de Wegner. Al saló un parell de butaques Cigne de Hansen. Elegant decoració amb tocs vintage de fans de la sèrie Mad Men i el disseny nòrdic. Té gustos exquisits aquesta parella formada per un anestesista i una directora d'un col·legi de primària, el matrim...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • 'Caiguts del cel' celebra demà 100 funcions al Teatre Goya

    La funció de diumenge 18 de setembre serà especial: se celebren 100 funcions de Caiguts del cel, l'espectacle inaugural de la temporada 2016-2017 del Teatre Goya. El muntatge és l’adaptació signada i dirigida per Sergi Belbel de Comme s’il en pleuvait (2010) de Sébastien Thiéry, un dels màxims e...
    Redacció - 17/09/2016Continuar llegint
  • 'Caiguts del cel' dirigida per S. Belbel obrirà la temporada del Condal

    Caiguts del cel (Comme si'l en pleuvait), de Sébastien Thiéry, serà l'obra encarregada d'engegar la temporada 2015-2016 al Teatre Condal a partir del 4 de setembre. Amb un repartiment de luxe encapçalat per Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Anna Barrachina i Carles Martínez, aquesta nova producció de F...
    Redacció - 29/07/2015Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Català
Durada: 105 min.