Grec 2018 Festival de Barcelona
Teatre Lliure Abonaments 18-19

Barcelona divendres,   20 de juliol de 2018   Actualitzat a les   12:08 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

L’empestat

L'empestat

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Direcció:

Xavier Albertí

Músic, compositor i director d’escena, ha obtingut els següents guardons: el Premi Extraordinari d’Art Dramàtic 1991 de l’Institut del Teatre de Barcelona, Premi Nacional Adrià Gual atorgat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona en dues ocasions, 1992 i 1994, el Premi especial de la crítica temporada 94-95, el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona com a millor director de la temporada 1993-1994, el Premi Serra d’Or de Teatre temporada 1994-95 i el Premi Butaca 2004 a la millor direcció teatral per Vianants, el Premi d’Arts Escèniques 2005 de la Generalitat Valenciana al millor espectacle no valencià per Mestres antics. També va obtenir el Premi a la Jove Creativitat atorgat per la Generalitat de Catalunya per l’òpera Schneider, amb llibret de Sergi Belbel. Durant els anys de formació, realitza estudis de piano i de composició musical a Barcelona, Madrid, Granada, Florència, Siena, Stuttgart i Viena amb Luis de Pablo, Cristobal Halffter, Tomás Marco, Helmuth Lachenmann, Luciano Berio, Armando Gentilucci i Karl -Heinz Stockhausen. Té composicions estrenades als Festivals de Música Contemporània d’Assís, Florència, Siena, Basilea, Múnic, Viena, Madrid i Barcelona, entre altres. Titulat superior en Direcció Escènica per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 1996 i fins 1999 va dirigir el Festival d’Estiu de Barcelona Grec, i des del 2004 i fins el 2006 va dirigir l’àrea de creació de l’Institut Ramon Llull. Entre els seus treballs com a director escènic destaquen: Made in Catalunya recital de Poesía catalana amb Lou Reed, Laurie Anderson i Pati Smith, Mostra de cultura catalana a Nova York, Baryshnikow Ars Center. El Duo de la Africana de Xavier Albertí y Lluïsa Cunillé, Teatre Lliure, Crónica Sentimental de España un espectacle mucsical amb textos de Manuel Vázquez Montalbán, Tennessee basat en textos de Tennessee Williams, Sangre lunar, de José Sanchis Sinisterra (estrenat al Centro Dramático Nacional María Guerrero); PPP, sobre l’obra de Pier Paolo Pasolini; De Manolo a Escobar, de Marc Rosich; L’home de teatre, de Thomas Bernhard; Boris Vian, constructor d’imperis, sobre l’obra de Boris Vian; Mestres antics, de Thomas Bernhard (producció del Teatre Romea i versió en castellà estrenada al Centro Dramático Nacional); Hamlet, o les conseqüències de l’amor filial, de Jules Laforgue, dins el cicle Solos al Festival Grec 03; Traïció, de Harold Pinter; Et diré sempre la veritat, de Lluïsa Cunillé, Lluis Homar i Xavier Albertí (espectacle estrenat al Festival Temporada Alta de Girona 2002); Carmen, de Georges Bizet (producció del Teatro Verdi de Pisa); Marina, òpera d’Emilio Arrieta i Francesc Camprodon, al Festival de Peralada 2002 i al Teatro de la Maestranza de Sevilla; Troilus i Cressida, de W. Shakespeare, versió de Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 2002; Homenatge a Conxita Badia i Anna Ricci, producció del Gran Teatre del Liceu; Orgía, de Pier Paolo Pasolini; Más extraño que el Paraíso, espectacle de Xavier Albertí amb textos de Jaime Gil de Biedma i Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 2001; Pèndols d’aigua, de Francesc Messeguer; El gat negre, de Lluïsa Cunillé; I la llum no es veu. Pels carrers de Basquiat, de la companyia Lanònima Imperial; Tórtola Valencia, cabaret coreogràfic original de Xavier Albertí; Ànsia, de Sarah Kane; Mirador de Paco Zarzoso; Passatge Gutenberg, de Lluïsa Cunillé; Simon Bocanegra, òpera de Giuseppe Verdi; The Meeting, de Lluïsa Cunillé al Festival d’Edimburg 1999; La Cita, de Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 1999; Vals Ex Machina, una partitura escènica per a trio amb text del mateix director; Privado, de Lluïsa Cunillé; El llibre dels canvis, espectacle concert amb el grup Vol ad libitum; El dia dels morts, de Narcís Comadira; Macbeth o Macbetto, de Xavier Albertí, espectacle estrenat al Festival Internacional de Teatre de Sitges 1997; La llavor dels somnis, sobre l’obra poètica de Narcís Comadira; Les paraules de l’ànima, sobre la obra poètica de Ramon Llull; Una geografia estilogràfica, sobre la obra literària de Josep Maria de Sagarra; Libración, de Lluïsa Cunillé; Hedda Gablerde Henrik Ibsen, al Festival Internacional de Teatre al Carrer de Tàrrega 1993; Un Otel•lo per a Carmelo Bene, obra estrenada al Festival Internacional de Teatre de Sitges 1993 i que va inaugurar l’Artenbrut; Colatures per a cinta magnètica o Chomsky Show, entre molts d’altres. Entre els seus treballs com a intèrpret cal esmentar: Tennessee, Sis personatges en cerca d’autor; Boris Vian, constructor d'imperis; El mestre i Margarita; El Gat Negre; Más extraño que el Paraíso; Okupes al Museu del Prado (en el paper de Federico García Lorca) i Troilus i Cressida (en el paper de Tersites/ Menelau).

Xavier Albertí
Producció: Festival Temporada Alta 2015-Festival de Tardor de Catalunya
/ Indi Gest
/ OSIC (Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural)

L’empestat és una perversió de La Tempesta de Shakespeare

Sinopsi de L'empestat

L’empestat és una perversió de La Tempesta de Shakespeare, basada en la figura de Caliban, però també la d’Ariel. És una reescriptura tan personal i juganera del clàssic com ja ho era La caiguda d’Amlet (TA 2007) respecte de Hamlet. I, com aleshores, l’altre gran referent és Albert Camus (allà, La caiguda; aquí La pesta). A les mans de Xavier Albertí i aquest cop acompanyat de l’actor i músic Carles Pedragosa, Jordi Oriol torna a presentar-nos un treball en què el text i la música juguen un paper similar: el d’un treball acústic per empastar-nos del seu bon gust rítmic, poètic, gramàtic i dramàtic.


Repartiment

Carles Pedragosa /

Jordi Oriol

Nascut a Barcelona l’any 1979. Llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre (Premi Extraordinari, 2007). Ha rebut formació com a actor a l’estudi Nancy Tuñón i al Col·legi de Teatre de Barcelona, i com a músic a l’Arc, a l’Aula de Música Moderna i al Taller de Músics de Barcelona. Ha escrit i dirigit diversos espectacles teatrals amb la seva companyia Indi Gest, entre els quals destaquen: Home-Natja. Temporada Alta 2010 i Teatre Lliure. 2011; Prometeu No Res. Temporada Alta 2009; Un tal ímpetu vital. Teatre Lliure. 2009; El títol no mata. Grec 2008, Ara estem d’acord estem d’acord. Teatre Lliure. 2008; OB-sessions. Círculo de Bellas Artes, Madrid. 2007. Sala Beckett. 2008. Premi INjuve 2007 a la millor proposta escènica i nominació als Premis Butaca; Concert per a sis oficinistes i un lloro. Teatre Romea. 2006; Digestions mentals. AREAtangent. 2006. També ha dirigit espectacles d’altres autors com: Three More Sleepless Nights de Caryl Churchill. The Barn Theatre, London. 2005; Lleons al jardí d’Albert Roig. Festival Internacional Entrecultures, Tortosa. 2004; I pelava la taronja amb les dents / E pelava a laranja com os dentes, conjuntament amb Silvia Delagneau. AREAtangent. 2004. Ha fet la direcció artística de L’Ocell de Foc amb la Banda Municipal de Barcelona (L’Auditori, 2009), l’assessorament escènic de l’espectacle La Belbel Underground (BarriBrossa, Mercat de les Flors, 2006), i d’ajudant de direcció de Stefan Metz a Are You Talking To Me? (La Manufacture, Lausanne, i Teatre Estudi, Barcelona. 2006). Com a actor, en teatre l’hem pogut veure a la seves obres: Prometeu No Res. 2009; Ara estem d’acord estem d’acord. 2008; La Caiguda d’Amlet. Dir. Xavier Albertí. Temporada Alta 2007. També a Alícia. Un viatge al país de les Meravelles de Lewis Carroll (Teatre Lliure. 2009) i L’home de la flor a la boca de Luigi Pirandello (Biblioteca de Catalunya, 2008) dirigides per Carlota Subirós, o Mil Tristos Tigres dirigida per Álex Serrano (Festival Neo 2006), entre d’altres. En cinema, ha participat a Forasters de Ventura Pons o La Mari de Jesús Garay. En televisió, ha treballat a les sèries Zoo, De moda, Majoria Absoluta o Setze Dobles, entre d’altres. També ha escrit textos radiofònics per a COM Ràdio (La flor del cul o la clau del paradís o Estúpida història d’un estúpid, 2007). Com a músic ha format part de quartets de jazz, Big Bands (Alois Hába Big Band, amb Ramon Cuadrada i la Big Band de Terrassa, amb John Dubuclet), bandes de funky i música Disco com INO (Inspector No), i formacions pròpies com UNISO (amb Sergi Sirvent), entre d’altres. Fa sis anys que treballa com a professor d’interpretació poètica al CaixaForum de Barcelona. Membre fundador de les associacions Heliogàbal i AREAtangent, i ara ho és de l’associació artística Indi Gest.

Jordi Oriol

Fitxa tècnica

/ Dramatúrgia:

Jordi Oriol

Nascut a Barcelona l’any 1979. Llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre (Premi Extraordinari, 2007). Ha rebut formació com a actor a l’estudi Nancy Tuñón i al Col·legi de Teatre de Barcelona, i com a músic a l’Arc, a l’Aula de Música Moderna i al Taller de Músics de Barcelona. Ha escrit i dirigit diversos espectacles teatrals amb la seva companyia Indi Gest, entre els quals destaquen: Home-Natja. Temporada Alta 2010 i Teatre Lliure. 2011; Prometeu No Res. Temporada Alta 2009; Un tal ímpetu vital. Teatre Lliure. 2009; El títol no mata. Grec 2008, Ara estem d’acord estem d’acord. Teatre Lliure. 2008; OB-sessions. Círculo de Bellas Artes, Madrid. 2007. Sala Beckett. 2008. Premi INjuve 2007 a la millor proposta escènica i nominació als Premis Butaca; Concert per a sis oficinistes i un lloro. Teatre Romea. 2006; Digestions mentals. AREAtangent. 2006. També ha dirigit espectacles d’altres autors com: Three More Sleepless Nights de Caryl Churchill. The Barn Theatre, London. 2005; Lleons al jardí d’Albert Roig. Festival Internacional Entrecultures, Tortosa. 2004; I pelava la taronja amb les dents / E pelava a laranja com os dentes, conjuntament amb Silvia Delagneau. AREAtangent. 2004. Ha fet la direcció artística de L’Ocell de Foc amb la Banda Municipal de Barcelona (L’Auditori, 2009), l’assessorament escènic de l’espectacle La Belbel Underground (BarriBrossa, Mercat de les Flors, 2006), i d’ajudant de direcció de Stefan Metz a Are You Talking To Me? (La Manufacture, Lausanne, i Teatre Estudi, Barcelona. 2006). Com a actor, en teatre l’hem pogut veure a la seves obres: Prometeu No Res. 2009; Ara estem d’acord estem d’acord. 2008; La Caiguda d’Amlet. Dir. Xavier Albertí. Temporada Alta 2007. També a Alícia. Un viatge al país de les Meravelles de Lewis Carroll (Teatre Lliure. 2009) i L’home de la flor a la boca de Luigi Pirandello (Biblioteca de Catalunya, 2008) dirigides per Carlota Subirós, o Mil Tristos Tigres dirigida per Álex Serrano (Festival Neo 2006), entre d’altres. En cinema, ha participat a Forasters de Ventura Pons o La Mari de Jesús Garay. En televisió, ha treballat a les sèries Zoo, De moda, Majoria Absoluta o Setze Dobles, entre d’altres. També ha escrit textos radiofònics per a COM Ràdio (La flor del cul o la clau del paradís o Estúpida història d’un estúpid, 2007). Com a músic ha format part de quartets de jazz, Big Bands (Alois Hába Big Band, amb Ramon Cuadrada i la Big Band de Terrassa, amb John Dubuclet), bandes de funky i música Disco com INO (Inspector No), i formacions pròpies com UNISO (amb Sergi Sirvent), entre d’altres. Fa sis anys que treballa com a professor d’interpretació poètica al CaixaForum de Barcelona. Membre fundador de les associacions Heliogàbal i AREAtangent, i ara ho és de l’associació artística Indi Gest.

Jordi Oriol / Espai escènic: Sílvia Delagneau / Il·luminació:

Alex Aviñoa

Alex Aviñoa / Música original: Carles Pedragosa / Vestuari: Sílvia Delagneau

Crítiques Express

+
Joc poètic intens i hipnòtic, amb una posada en escena contundent.
+
Un brillant exercici teatral, jugant amb el llenguatge i amb molt sentit de l'humor.

Crítiques

  • No hi ha Critiques d'aquest espectacle

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • No hi ha noticies d'aquest espectacle

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Català
Durada: 60 min.