Grec Nadal

Barcelona dilluns,   11 de desembre de 2017   Actualitzat a les   13:48 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Maria Rosa

Maria Rosa

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor:

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà
Direcció:

Carlota Subirós

Carlota Subirós Bosch va néixer a Barcelona el 1974. És llicenciada en Direcció Escènica i Dramatúrgia, amb el Premi Extraordinari de l'Institut del Teatre 1997. És també llicenciada en Filologia Italiana per la Universitat de Barcelona (2001). Així mateix, ha rebut formació en dansa, piano i harmonia. La seva activitat com a directora escènica inclou: 2001 I mai no ens separarem, de Jon Fosse Producció Teatre Malic Estrenat el 21 de desembre de 2001 1999 Dramatúrgia i direcció escènica d’Ària del diumenge, basat en l’obra dramàtica, poètica i d’assaig de Joan Oliver. Producció del Teatre Nacional de Catalunya. 1999 Dramatúrgia i direcció escènica de Dies de Festa presentat en tres fases: Dies i dies, Sitges Teatre Internacional; Estiu, Festival Grec 99; Un dia d'aquests..., Sala Beckett. Coproducció de La Sonora i Bulevard Espectacles amb la col.laboració de Sitges Teatre Internacional, Grec 99, Sala Beckett, Ajuntament de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 1998 Dramatúrgia i direcció escènica de El vuitè sentit, espectacle basat en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti. Coproducció del Festival Grec 98 i Barcelona 216 Direcció musical d'Ernest Martínez Izquierdo. 1997 Dramatúrgia i direcció escènica de El malaguanyat, una recreació escènica de la novel.la de Thomas Bernhard. Producció del Festival Grec 97 presentada al Teatre Lliure. Premi de la Crítica per la Creació de l'Espai Sonor. 1996 La lliçó, d'Eugène Ionesco, a càrrec d'Èxic-teatre, muntatge presentat a la Capella de Se7 i Se7. Traduccions: 2002. Traducció de Bash. Latterday plays (Excés. Escenes dels darrers dies), de Neil LaBute. Es presentarà a la Sala Tallers del TNC amb direcció de Magda Puyo. 2001. Traducció de Enrico IV (Enric IV), de Pirandello. Presentada a la Sala Villarroel amb direcció d’Oriol Broggi. Producció Grec 2001. 2001. Traducció de A life in the theatre (Una vida al teatre), de David Mamet. Presentada al Teatre Malic amb direcció de Rafel Duran. Producció Grec 2001. 2000. Traducció de Knives in hens (Ganivets en les gallines), de David Harrower. Presentada al Sitges Teatre Internacional, en una lectura dramatitzada dirigida per Carlota Subirós. 1999. Traducció de The criptogram (El criptograma), de David Mamet. Presentada l'abril de 1999 al Teatre Nacional amb direcció de Sergi Belbel i publicada per TNC-Proa. 1998. Traducció de Capire il teatro (Entendre el teatre), de Marco de Marinis, publicat per l'Institut del Teatre, desembre 1998. 1996. Traducció de Moonlight (Llum de lluna), de Harold Pinter, presentada a la Sala Beckett en una lectura dirigida per Xavier Albertí en el marc de la Tardor Pinter. 1995. Traducció de La Lena, de Ludovico Ariosto, inèdita. Formació internacional: 2001. Participació en el Forum Jünger Theaterangehöriger del Theatertreffen, Berlin, juntament amb altres dirextors, autors, actors i escenògrafs europeus. 2000. Beca del Goethe Institut i de la Generalitat de Catalunya per una estada de quatre mesos a Berlin. 1999. Participació en la Royal Court International Residency (Londres), amb una beca del British Council. Carlota Subirós també ha treballat com a ajudant de direcció amb Joan Ollé (Mass, de Leonard Bernstein, Otel.lo Espectacles, 2000; Apocalipsi, de Lluïsa Cunillé, TNC 1998); amb Ariel Garcia Valdés (Lear o el somni d'una actriu, Teatre Lliure 1997); amb Franco di Francescantonio (Món Brossa, TNC 2001); i amb Lluís Homar (Els bandits, de Schiller, Teatre Lliure, presentat al Mercat de les Flors.) També havia estat ajudant de poducció i traductora en les representacions al Gran Teatre del Liceu de Barcelona del Dance Theater of Harlem i de Le nozze di Figaro, dirigides per Peter Sellars, el 1991, i ajudant de producció i traductora al Festival dei Due Mondi de Spoleto, Itàlia, els anys 1990 i 1991.

Carlota Subirós
Producció: Teatre Nacional de Catalunya
/ Teatres en Xarxa

El clàssic d’Àngel Guimerà per redescobrir un dels personatges més suggeridors del teatre català.

Sinopsi de Maria Rosa

El clàssic d’Àngel Guimerà per redescobrir un dels personatges més suggeridors del teatre català. Una història d’assassinats, venjances, passions ocultes i tensions sexuals per oferir-nos també, i sobretot, un retrat de la precarietat laboral del món obrer i una denúncia de les injustícies socials.


Repartiment

Adrià Díaz

Adrià Díaz /

Albert Ausellé

Llicenciat en Art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, ha realitzat estudis de postgrau a l’escola de teatre El Galliner i d’interpretació amb Carme Portacelli, Konrad Zschiedirch, Xicu Masó, i a la Sala Beckett amb Rafael Spregelburd. En teatre ha participat als muntatges Panorama des del pont d’Arthur Miller, dirigida per Rafel Duran; Teràpies de Christopher Durang, dirigida per Rafael Calatayud; Miniatures violentes escrita i dirigida per Victòria Spunberg; The Backroom d’Adrian Pagan, dirigida per Xavier Pujolràs; Radio patera o la Síndrome de Ul.lisses, dirigida per Ginette Muñoz, Perversitat sexual a Xicago de David Mamet dirigida per Piotr Jedrzejas; Wamba va!!, dirigida per Gerard Altaió, Eduard Escofet, Marti Sales i Josep Pedrals; Descompensació, insignificant, deformitat… Un sant sopar europeu de Werner Scwab, dirigida per Carme Portacelli. També ha estat ajudant de direcció a l’obra La Senyora Klein, de Nicholas Wright, dirigida per Xavier Pujolràs. En televisió ha participat al Club Súper 3, Via Augusta, Jet-lag i Majoria Absoluta.

Albert Ausellé / Borja Espinosa /

Francesc Luchetti

Neix el 1944 a Barcelona. És llicenciat en Art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona i ha participat en cursos d’interpretació amb Carlos Gandolfo, John Strasberg, Konrad Zschiedrich i Carol Rosenfels, i al d’Alexander Technique amb Troup Mathius. Entre 1978 i 1979 crea el Col·lectiu Ignasi Iglèsies dins del Teatre Nord de la Ciutat juntament amb Alfred Lucchetti, Jordi Teixidor, Lurdes Barba i Marta Molins. Entre el 1980 i el 1981 crea i gestiona el Teatre de Barcelona amb Lurdes Barba. I entre el 1992 i 1994 funda i s’encarrega del Centre Urbà de les Arts i l’Espectacle (SAT) juntament amb Pep Munné, Josep Costa i Lurdes Barba. De la seva extensa trajectòria teatral destaquen: Les tres germanes, d’Anton Txèkhov, dirigida per Ariel Garcia Valdés al Teatre Nacional de Catalunya. Ricard III, de William Shakespeare, dirigida per Àlex Rigola al Teatre Lliure. L’home de teatre, de Thomas Bernhard, dirigida per Xavier Albertí al Teatre Lliure. Occisió, al Teatre Lliure. Forasters, escrita i dirigida per Sergi Belbel al Teatre Nacional de Catalunya. Lear, d’E. Bond, dirigida per Carme Portacelli. Els 7 contra Tebes i Antígona, de Sòfocles, dirigida per Hadi Kurich. L’enemic de classe, dirigida per Josep M. Mestres. Gust de mel, de Sehlag Delaney, dirigida per Lurdes Barba. Medea, d’Eurípides, dirigida per Núria Espert. Edip, tirà, de Sòfocles-Müller, dirigida per Mathias Langhoff. Mal viatge, de Lucchetti, dirigida per Lurdes Barba. Ai, carai!, de J.M. Benet i Jornet, dirigida per Rosa Maria Sardà. El manuscrit d’Ali Bei, de J. M. Benet i Jornet, dirigida per Josep Montanyès. Lorenzaccio, d’A. De Musset, dirigida per Pere Planella. Santa Joana dels escorxadors, de Bertolt Brecht, dirigida per Conrad Zschiedrich. El balcó, de Jean Genet, dirigida per Lluís Paqual. El cafè de la marina, de Josep Maria de Sagarra, dirigida per J.G. Schroeder. Terra baixa, d’Àngel Guimerà, dirigida per Josep Montanyès i Josep Maria de Segarra. Damunt l’herba, de Guillem Jordi Graells, dirigida per Pere Planella. Maria-Rosa, d’Àngel Guimerà, dirigida per John Strasberg. Marat Sade, de P. Weix, dirigida per Pere Planella. Hamlet, príncep de Dinamarca, de Shakespeare, dirigida per Pere Planella. Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Maria Benet i Jornet i Terenci Moix, dirigida per Joan Ollé. Les bacants, d’Eurípides, dirigida per Ricard Salvat. Víctor o els nens al poder!, de Roger Vitrac, dirigida per Santiago Sans. Dossier de premsa La Felicitat 14 El mentider, de Carlo Goldoni, dirigida per Lurdes Barba. Preguntes i respostes en la mort de Francesc Layret, de Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu, dirigida per Josep A. Codina. Un hombre es un hombre, de Bertolt Brecht, dirigida per J.A. Hormigón. A la petita pantalla també hi ha deixat empremta: Nissaga de poder (de J. M. Benet i Jornet), Las chicas de hoy en día (de F. Colomo), Qui? (de G.J. Graells i J. Fuster), Ai, carai (de J.M. Benet i Jornet), Lorenzaccio (d’A. De Musset), Santa Joana dels escorxadors (de B. Brecht. M. Vilaret), La dama blanca (d'Andreu Martín), Damunt l'herba (de G.J. Graells), Carvallo (de M. Vázquez Montalbán. A. Adiesterany), Quan la ràdio parlava de Franco (de J.M. Benet i Jornet), La Setmana Tràgica (de J.M. Benet I Jornet), Las salvajes de Puente San Gil (de J.M. Martín Recuerda), L'hostal de la bolla (de M. Dels Sant Oliver), Crònica del rei en Jaume (de M.A. Capmany), Sol solet (d'Àngel Guimerà), Hamlet, príncep de Dinamarca (de Shakespeare), Elisabeth i Maria (de J.M. Benet i Jornet), Layret (de M.A. Capmany i X. Romeo), Perduts al parking (de Víctor Mora), Violeta (de J.M. Carandell), La saga de los Rius (de J.M. Gironella). A més a més ha actuat a les pel·lícules La ciutat cremada (A. Ribas), Informe general (P. Portabella) i Material Urbà (J. Bayona). Com a autor dramàtic ha escrit Mal viatge, Final d’estiu amb tempesta, Les cinccentes i una nits, Picadillo i canelons i Annus Horríbilis, totes elles estrenades al teatre o emesses per televisió. Finalment també cal destacar la seva rellevància com a guionista de televisió i cinema. Guionista i/o coordinador i/o adaptador dramàtic de diversos espais culturals de TVE, TV3 i Canal 9 TVV (El año en que nacimos, Plaça Major, A l’abast de la mà, 1 de 5, Una historia particular, Valor y coraje...), de sèries de TV3 i Antena 3 (Poble Nou, Pedralbes Centre, Nissaga de Poder, Ambiciones, Laberint d’ombres, El cor de la ciutat, Misión de Paz...). I per cinema a L’altra habitació, Cuba i Lejos de casa.

Francesc Luchetti /

Jordi Figueras

Jordi Figueras és llicenciat en Interpretació l’any 1985-1986 i ha participat en nombrosos muntatges teatrals com són Home per home, de Bertolt Brecha. Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver, Per què t’en vas? Direcció d’Oriol Broogi, Colometa la citana i qui compra maduixes? D’Emili Vilanova, La Filla del Mar, d’Angel Guimerà, Un dia, de Mercé Rodoreda, Molt soroll per no res, de W. Shakespeare, Ombra, de Federico Garcia Lorca, L’Estrada, de Federico Fellini, Un tramvia anomenat desig, de Tennesee Wiliams, Woycek, de Georg Büchner… Són molts els directors amb els quals ha tingut l'oportunitat de treballar. Entre ells destaquen Frederic Roda, Sergi Belbel, Calixto Bieito, J.P. Peyró, Jordi Girabal, Miquel Gorriz, Ferran Madico, Manuel Dueso, Hansel Cereza, Jordi Basora, Helena Pimenta, Pep Pla, Antonio Simó, Tomas Sauerteig i Jordi Vilà També ha intervingut en la sèrie catalana Poblenou i Lo Cartanyà de TV3 i en les pel·lícules Solitud, de Víctor Català, dir. Romà Guardiet i La Tierra Yerma, d’Alfredo Vera, dir. Alfredo Ve

Jordi Figueras /

Lluïsa Castell

Llicenciada en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. Teatre: Ha sovintejat els treballs amb alguns directors. Amb Carme Portaceli: Fairy, a la Nau Ivanov, dins el Grec 2007; L’agressor de Thomas Jonigk; Finestra tancada d’Agustí Vila; Sallinger de B.M. Koltés; Genova 01 de Faustino Paradivino, Lear d’Edward Bond; El retorn al desert de B.M. Koltés; Mein Kampf de Georges Tabori; Por menjar-se ànima de R.W. Fassbinder; Ball trampa de Xavier Durringer. Amb Mario Gas: La ronda; El temps i els Conway; Otel•lo; El rapto del serrallo; Golfus de Roma. Altres: A la Toscana de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Petita. 2007; En defensa dels mosquits albins de Mercè Sarrias. TNC. 2007; Valentina de Carles Soldevila. Dir. Toni Casares. TNC. 2006; Magnus de Jordi Teixidor. Dir. Oriol Broggi; Casa i jardí d’Alan Aykbourn. Dir. Ferran Madico; Això és una cadira de Carol Churchill. Dir. Briguitte Luik; Les amargues llàgrimes de Petra von Kant de R.W. Fassbinder. Dir. Manel Dueso; 11 setembre 2001 – Les troianes de Michel Vinaver. Dir. Ramon Simó (a la Sala Petita del TNC); El sopar dels idiotes de Francis Weber. Dir. Paco Mir; Una jornada particular d’Ettore Escola. Dir. Josep Maria Flotats; L’intercanvi de Paul Claudel. Dir. Ariel García Valdés; Tirant Lo Blanc de Joanot Martorell. Dir. Pawel Rouba; El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare. Dir. Calixto Bieito; Dancing. Dir. Helder Costa; Les escorxadores. Dir. Ramon Simó; Contra l’oblit d’E. Corman, C. Anne i P. Minyana. Dir. Antonio Simon, C. Portaceli i Konrad Sziedrich. Televisió: Entre d’altres: El cor de la ciutat, Jet lag, Temps de silenci, Secrets de família, La granja, Estació d’enllaç. Cinema: Entre d’altres: Iris de Rosa Vergés; El somni de Mauren de Romà Guardiet; Chatarra de Félix Rotaeta; El pianista de Mario Gas; La ciudad de los prodigios de Mario Camus; Victòria d’Antoni Ribas.

Lluïsa Castell /

Manel Sans

TEATRE Sota l’escorça (2005) d’Oriol Tarrason. Dir. Oriol Tarrason. Versus Teatre Coneixes en Prosinetky (2004) de Paco Mir. Dir. Jaume Costa. Teatre Principal Broc-Gros (2004) de Gerard Vázquez. Dir. E. Alavedra. Versus Teatre. El Tinent d’Innishmore (2003) de M. Mac Donald. Dir. J. Mª Mestres. TNC. Vermell, Negre i ignorant (2003) d’Edward Bond. Dir. Manel Dueso. S.T.I. Sala Muntaner. Romeu i Julieta (2003) de W. Shakespeare. Dir. J. Mª Mestres. Sala Fabià Puigserver. Retorn al Desert (2003) de B. M. Koltés. Dir. Carme Portaceli. Sala Fabià Puigserver. Titus Andrònic (2002) de W. Shakespeare. Dir. Àlex Rigola (gira) El Somni del guanyador (2002) de Gerard Vázquez. Dir. Robert Torres. S.T.I. Tantarantana. Suzuki I i II (2001) d’Alexei Xipenco. Dir. Àlex Rigola. Sala Fabià Puigserver. Numbert (2001) de Gerard Vázquez. Dir. Robert Torres. S.T.I. Creieu-me, un esperit se m’ha ficat al cos (2001) de R. Ciambroni. Dir. Jaume Mallofré. Versus Teatre. Un cop baix (2001) de R. Dresser. Dir. Àlex Rigola (gira) La millor marihuana la fa la mama (2001) de D. Fo. Dir.Guillem Carilla. (gira) Restes humanes sense identificar o la veritable naturalesa de l’amor (2001) de Brad Fraser. Dir. Manel Dueso. Mercat de les Flors. La màquina d’aigua (2000) de D. Mamet. Dir. Àlex Rigola. S.T.I: No és tan fàcil (2000) de Paco Mir. Dir. J. Mª Mestres. Capitol II. TELEVISIÓ Estació d’enllaç Laberint d’Ombres Pagats per riure Temps de silenci L’un per l’altre Plats Bruts Jet-Lag

Manel Sans / Mar del Hoyo / Salvador Miralles / Sergi Gibert / Toni Guillemat

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció: Ferran Dordal i Lalueza / Ajudant de vestuari:

Anna Ribera

Anna Ribera / Ajudant d'escenografia:

Josep Iglesias

Josep Iglesias / Alumne de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona en pràctiques: Sadurní Vergés / Assessorament moviment: Pere Sais / Caracterització:

Àngels Salinas

Àngels Salinas / Col·laboració: ITNC Jove Companyia / Construcció d'escenografia: Taller Jorba-Miró / Escenografia:

Max Glaenzel

Max Glaenzel / Il·luminació:

David Bofarull

Molins de Rei 1978. Dissenys d´il•lumació destacats: • M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 • Aquí s'aprèn poca cosa. Adaptació teatral de la novel•la Jakob von Gunten, de Robert Walser, de Toni Casares. Sala Beckett. 2009 • Asufre. Dir. Gemma Beltran. Cia. Dei Furbi. Teatre Tantarantana. 2009 • Julia smells like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Grec 2009 • Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martínez. Teatre Borrás. Grec 2009 • Dublin Carol de Conor McPherson. Dir. Manel Dueso. Sala Beckett. 2008 • Les criades de Jean Genet. Dir. Manel Dueso. Sala Muntaner. 2008 • La corte del Faraón. Dir. Xavier Albertí. Sala Muntaner. 2008 • Homes de Shakespeare. Dir. Gemma Beltran. Cia. Dei Furbi. 2008 • El dia del profeta de Joan Brossa. Dir. Rosa Novell. TNC Sala Petita. 2008 • Ruddigore o la nissaga maleïda de Gilbert i Sullivan. Dir. Joan Maria Segura. Egos teatre. Versus teatre. 2007 • Pensaments escrits al caure de les fulles. Dir. Jordi Prat i Coll. Sala La Planeta, Espai Brossa. Temporada Alta. 2007 • En cualquier otra parte d´Àlex Mañas. Dir. Àlex Mañas. Biblioteca de Catalunya. Grec 2007 • Leonce i Lena de Georg Büchner. Dir. Pep Pla. Sala Muntaner, Q-ars. Grec 2007 • Sex n´drugs n´Johan Cruyff de Josep Julien. Dir. Josep Julien. Versus Teatre. 2007 • Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat i Coll. Teatre Lliure i Teatre Bartrina de Reus. 2007. Nominat a millor il•luminacio Premis Butaca. • El dia que va morir Marilyn de Terenci Moix. Adaptació i direcció de Josep Costa. Teatre Modern el Prat de Llobregat. Teatre Kaddish. 2006 • Tu jo ell ella i 10 anys més. Dir. Daniel Anglès. El musical més petit. 2006 • Crónica sentimental de España de M. Vázquez Montalban. Dir. Xavier Albertí. Temporada Alta i Sala Muntaner. 2006 • Merrily we roll along de Stephen Sondheim. Dir. Daniel Anglès. El musical més petit. 2006 • Anitta Split de Josep Julien. Dir. Manel Dueso. Sala Villarroel. Grec 2006 • El presoner de la segona avinguda de Neil Simon. Dir. Manel Dueso. Sala Villarroel. 2005 • El beso de la mujer araña de Manel Puig. Dir. Manel Dueso. Teatre Romea. 2005 • Obra vista de Jordi Prat i Coll. Dir. Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2005 • Off Broadway. El musical més petit. Dir. Dani Anglès. Teatre Romea. 2005 • La ventafocs, potser si potser no... Adaptació de J. M. Benet i Jornet. Teatre Nu. TNC. 2004 • Molt soroll per res i Otel•lo de Shakespeare. Dir. Anna Lizaran, Ferran Madico. Versus Teatre. 2004 • No son maneres de matar una dona. Dir. Silvia Sanfeliu. Artenbrut. 2004 • Eva Perón de Copi. Dir. Jordi Prat i Coll. Teatre Lliure. 2004 • Les amargues llàgrimes de Petra von Kant. Dir. Manel Dueso. Sala Muntaner. 2003 • Flor de otoño. Dir. Josep Costa. Artenbrut. 2003 • Mestres antics de Thomas Berhard. Dir. Xavier Albertí. Teatre Romea. 2003 • JRS, de dotze anys d´Octavi Egea. Dir. Manel Dueso. Teatre Romea. 2003 • Follies. Dramatúrgia i direcció de Josep Costa. Artenbrut teatre i Teatre Kaddish. 2003 • Lluny de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat I Coll. Sala Beckett. 2003 • Gertrude Stein i una senyoreta de companyia de Win Wells. Dir. Josep Costa. Artenbrut teatre i Teatre Kaddish. 2003. Nominat als premis Butaca al millor espectacle de petit format. • Jugant a Rodgers. El musical més petit. Dir. Daniel Anglès. Versus Teatre. 2003. Nominat als premis Butaca al millor espectacle musical. • Adéu a Berlín. Dir. Josep Costa. Teatre Kaddish i Artenbrut Teatre. 2001. Premi Butaca al millor espectacle musical.

David Bofarull / So:

Damien Bazin

Caen, França, 1977. Treballs com a dissenyador de so: • • M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 • Boulevard de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2009 • El jardí dels cinc arbres. A partir de textos del Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta Girona. 2009 • JULIA SMELLS like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Grec 2009 • Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martinez. Teatre Borràs. Grec 2009 • El quadern gris de Josep Pla. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. Grec 2009 • L'enigma. Coreògrafs: Montse Colomé, Santi Sempere i Tomeu Vergés. TNC Sala Tallers. 2009 • La nit més freda (Veus a l’exili). Dir. Teresa Vilardell. TNC Sala Tallers. 2009 • Germana Pau de Víctor Català. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Romea. 2009 • La pimera cançó. Dir. Anna Llopart. Foyer del Liceu. 2009 • Una comedia espanyola de Yasmina Reza. Dir. Sílvia Munt. Teatro Valle-Inclán de Madrid. TNC Sala Gran. 2009 • Germanes de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2008 • Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008 • Brossalobrossotdebrossat de Carles Santos. Teatre de Salt i Teatre Lliure. 2008 • Su seguro servidor, Orson Welles de Richard France. Dir. Esteve Riambaud. Teatre Romea. 2008 • El ángel exterminador de Luis Buñuel i Luis Alcoriza. Dir. Joan Ollé. Grec 2008 • Rodoreda. Retrat imaginari de Carlota Subirós. Mercat de les Flors. 2008 • Vides Privades de Noel Coward. Dir. Jordi Prat. Sala La Planeta, Girona. Temporada Alta. 2008 • El Vestit Nou de l'Emperador de H.C. Andersen. Adaptació i dir. Anna Llopart. Música d'Ignasi Terraza. Teatre de Salt (Temporada Alta) i Sala Gran del TNC. 2008 • Somnis i pregàries d'Isaac el Cec, Ensemble Athenea. Dir. Jordi Prat i Coll. Auditori de Girona. 2008 • Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat. CAER i Teatre Lliure. 2007 • En defensa dels mosquits albins de Mercè Sàrries. Dir. Carol López. TNC Sala Tallers. 2007 • Soldados de Salamina de Javier Cercas. Dir. Joan Ollé. Teatre Romea. 2007 • Pensaments escrits al caure de les fulles d’Ayub Khan-Din. Dir. Jordi Prat. Temporada Alta. 2007 • Inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt (Cultura catalana singular i • universal). Dir. Joan Ollé. 2007 • El fervor de la perseverança de Carles Santos. Teatre Lliure. 2006 • La mujerfranquícia. Direcció i text Raquel Tomàs. Sala Planeta. Temporada Alta. 2006 • Nausicaa de Joan Maragall. Dir. Hermann Bonnín. Grec 2006 • Bales i ombres de Pau Miró. Dir. Pau Miró. Teatre Lliure. Espai Lliure. 2006 • Ofegades de Jordi Prat i Coll. Teatre de Ponent Granollers. 2006 • La meua filla sóc jo de Carles Santos. Teatre Lliure. 2005 • Obra vista de Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2005 • Amnèsia de fuga de Roger Bernat. Mercat de les Flors. Grec 2004 • El compositor, el cuiner, la cantant i la pecadora de Carles Santos. TNC Sala Tallers. 2003

Damien Bazin / Versió:

Carlota Subirós

Carlota Subirós Bosch va néixer a Barcelona el 1974. És llicenciada en Direcció Escènica i Dramatúrgia, amb el Premi Extraordinari de l'Institut del Teatre 1997. És també llicenciada en Filologia Italiana per la Universitat de Barcelona (2001). Així mateix, ha rebut formació en dansa, piano i harmonia. La seva activitat com a directora escènica inclou: 2001 I mai no ens separarem, de Jon Fosse Producció Teatre Malic Estrenat el 21 de desembre de 2001 1999 Dramatúrgia i direcció escènica d’Ària del diumenge, basat en l’obra dramàtica, poètica i d’assaig de Joan Oliver. Producció del Teatre Nacional de Catalunya. 1999 Dramatúrgia i direcció escènica de Dies de Festa presentat en tres fases: Dies i dies, Sitges Teatre Internacional; Estiu, Festival Grec 99; Un dia d'aquests..., Sala Beckett. Coproducció de La Sonora i Bulevard Espectacles amb la col.laboració de Sitges Teatre Internacional, Grec 99, Sala Beckett, Ajuntament de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 1998 Dramatúrgia i direcció escènica de El vuitè sentit, espectacle basat en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti. Coproducció del Festival Grec 98 i Barcelona 216 Direcció musical d'Ernest Martínez Izquierdo. 1997 Dramatúrgia i direcció escènica de El malaguanyat, una recreació escènica de la novel.la de Thomas Bernhard. Producció del Festival Grec 97 presentada al Teatre Lliure. Premi de la Crítica per la Creació de l'Espai Sonor. 1996 La lliçó, d'Eugène Ionesco, a càrrec d'Èxic-teatre, muntatge presentat a la Capella de Se7 i Se7. Traduccions: 2002. Traducció de Bash. Latterday plays (Excés. Escenes dels darrers dies), de Neil LaBute. Es presentarà a la Sala Tallers del TNC amb direcció de Magda Puyo. 2001. Traducció de Enrico IV (Enric IV), de Pirandello. Presentada a la Sala Villarroel amb direcció d’Oriol Broggi. Producció Grec 2001. 2001. Traducció de A life in the theatre (Una vida al teatre), de David Mamet. Presentada al Teatre Malic amb direcció de Rafel Duran. Producció Grec 2001. 2000. Traducció de Knives in hens (Ganivets en les gallines), de David Harrower. Presentada al Sitges Teatre Internacional, en una lectura dramatitzada dirigida per Carlota Subirós. 1999. Traducció de The criptogram (El criptograma), de David Mamet. Presentada l'abril de 1999 al Teatre Nacional amb direcció de Sergi Belbel i publicada per TNC-Proa. 1998. Traducció de Capire il teatro (Entendre el teatre), de Marco de Marinis, publicat per l'Institut del Teatre, desembre 1998. 1996. Traducció de Moonlight (Llum de lluna), de Harold Pinter, presentada a la Sala Beckett en una lectura dirigida per Xavier Albertí en el marc de la Tardor Pinter. 1995. Traducció de La Lena, de Ludovico Ariosto, inèdita. Formació internacional: 2001. Participació en el Forum Jünger Theaterangehöriger del Theatertreffen, Berlin, juntament amb altres dirextors, autors, actors i escenògrafs europeus. 2000. Beca del Goethe Institut i de la Generalitat de Catalunya per una estada de quatre mesos a Berlin. 1999. Participació en la Royal Court International Residency (Londres), amb una beca del British Council. Carlota Subirós també ha treballat com a ajudant de direcció amb Joan Ollé (Mass, de Leonard Bernstein, Otel.lo Espectacles, 2000; Apocalipsi, de Lluïsa Cunillé, TNC 1998); amb Ariel Garcia Valdés (Lear o el somni d'una actriu, Teatre Lliure 1997); amb Franco di Francescantonio (Món Brossa, TNC 2001); i amb Lluís Homar (Els bandits, de Schiller, Teatre Lliure, presentat al Mercat de les Flors.) També havia estat ajudant de poducció i traductora en les representacions al Gran Teatre del Liceu de Barcelona del Dance Theater of Harlem i de Le nozze di Figaro, dirigides per Peter Sellars, el 1991, i ajudant de producció i traductora al Festival dei Due Mondi de Spoleto, Itàlia, els anys 1990 i 1991.

Carlota Subirós / Vestuari: Marta Rafa

Crítiques Express

+
El vi fa sang. I la directora Carlota Subirós n'aprofita tota la força quan arriba l'última escena del dinar de casament entre els onze amics de la brigada.
+
Malgrat alguns anacronismes, el muntatge recull la tensió creixent del drama i la passió que arrossega els seus personatges. Molt potent.
+
El molt potent espectacle de Carlota Subirós li treu la pols al molt bon text de Guimerà, i, gràcies al notable treball dels actors, ens mostra tota la seva càrrega passional.

Crítiques

  • El vi fa sang...

    Carlota Subirós (Barcelona, 1974) és una directora a qui, per generació, potser li hauria pogut passar per alt l'obra dramàtica d'Àngel Guimerà —venim d'on venim— i potser fins i tot no ha tingut l'oportunitat de veure'n cap muntatge anterior, com per exemple el de John Strassberg (1983) o el de Ros...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • La 'Maria Rosa' de Guimerà/Subirós va al TNC a seduir els joves

    L'Epicentre Guimerà comença demà al TNC amb l'estrena de Maria Rosa, un dels grans clàssics de Guimerà, amb la mirada posada al nostre temps a través de la directora Carlota Subirós. L'interpreten Mar del Hoyo i Borja Espinosa, en els papers protagonistes, acompanyats d'un gran equip: Alvert Ausel...
    Teresa Bruna - 19/01/2016Continuar llegint
  • 'Maria Rosa' comença una gira per Catalunya

    Maria Rosa d'Àngel Guimerà, dirigida per Àngel Alonso, acaba les seves funcions a la Sala Gran del TNC aquest diumenge 16 de maig. El muntatge protagonitzat per Rosa Renom (que va substituir Marta Calvó en el paper principal) i Lluís Soler, compta també en el repartiment amb Joan Cusó, Genís Hernà...
    Redacció - 12/05/2004Continuar llegint
  • Rosa Renom, nova protagonista de 'Maria Rosa' a la Sala Gran del TNC

    L'actriu Rosa Renom assumirà el paper protagonista de Maria Rosa d'Àngel Guimerà en el muntatge dirigit per Àngel Alonso que es pot veure a la Sala Gran del TNC fins al 16 de maig. Rosa Renom substitueix, a partir de la funció del dimarts 4 de maig, Marta Calvó, l'actriu que va estrenar l'espectac...
    Redacció - 30/04/2004Continuar llegint
  • Les actuacions de 'Maria Rosa', pendents del turmell de Calvó

    El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) prendrà una decisió aquest migdia sobre les representacions de maria Rosa a la sala gran. L'actriu protagonista, Marta Calvó, es va torçar el turmell divendres, accident que va fer suspendre les representacions el mateix divendres, alhora que s'anunciava la susp...
    Redacció - 06/04/2004Continuar llegint
  • 'Maria Rosa' reprèn les funcions a la Sala Gran del TNC

    Maria Rosa, l'obra d'Àngel Guimerà que s'està representant actualment a la Sala Gran del TNC, reprèn les funcions a partir d'avui dimarts 6 d'abril després que l'actriu Marta Calvó, que interpreta el paper central de Maria Rosa, s'ha recuperat de la lesió que va patir divendres passat, i que va ob...
    Redacció - 06/04/2004Continuar llegint
  • El TNC completa la trilogia tràgica de Guimerà amb 'Maria Rosa'

    Àngel Guimerà torna al Teatre Nacional de la mà d’Àngel Alonso i amb el text Maria Rosa (1894), on deu nou l’amor passional i la mort es creuen enmig d’una societat pobre, rural, analfabeta i desarrelada. Marta Calvó i Lluís Soler protagonitzen la tragèdia melodramàtica amb dos personatges, Maria ...
    Redacció - 20/03/2004Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Drama
Idioma: Català