La Mercè 2018
Fira Mediterrània 2018

Barcelona dissabte,   22 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Un tramvia anomenat desig

Un tramvia anomenat desig

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor: Tenesse Williams
Direcció:

Oriol Tarrasón

Llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha realitzat stages amb Jack Garfein, fundador de l'Actor’s Studio de Los Angeles, Victor Viala i Pierre Debauche. Ha treballat com a actor als següents muntatges teatrals: Romeu i Julieta, de William Shakespeare. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Lliure (2003). Separacions, dramatúrgia i direcció d’ Ever Blanchet. Versus Teatre (2002). La chatte sur le toit..., de Tennessee Williams. Dir. Jack Garfein. Théâtre Main d’Or (2002). Ran del camí, d’Anton Txèkhov. Dir. Joan Castells, Teatre Nacional (2002). Pluja seca, de Jaume Cabré. Dir. Joan Castells. Teatre Nacional (2001). El joc de l’amor i de l’atzar, de Pierre Marivaux. Dir. Pep Anton Gómez (Gira, 2000). Crim perfecte de Frederic Knott. Dir. Carles Canut. Teatre Joventut (2000). L’estiueig de Carlo Goldoni. Dir. Sergi Belbel. Teatre Nacional (1999). Els tres mosqueters, d'Alexandre Dumas. Dir. Pep Anton Gómez. Teatre Romea (1999). La bella i la bèstia, dramatúrgia i direcció d'A. Kurich. Teatre Regina (1998). A la jungla de la ciutat, de Bertolt Brecht. Dir. Ricard Salvat. Mercat de les flors (1997). El camí de Wolokolamsk, d'Heiner Müller. Dir. Àlex Rigola. Teatre Artenbrut (1996). El cor menjat, de R. Portet. Dir. Joan Anguera (Perpinyà, França, 1995). La nit de les tribades, de Per Olov Enquist. Dir. Joan Anguera. Teatre Alegria (1995). Eduard II, de Christopher Marlowe. Dir. O. Molina. SAT Teatre (1995). Le capitaine fracasse, de Theóphile Gaultier, Dir. Victor Viala (Ferrières, França, 1995). Dansa de mort, d'August Strindberg. Direcció Feliu Formosa. La Cuina (1994). Per al cinema ha treballat als llargmetratges Les germanes, de J. Baca (2003); Refugiats i fugitius, de Herman Bonnin (1994) i Morirás en Chafarinas, de Pedro Olea (1994), i als curtmetratges Nunca volveremos a casa, Veredicto, Noches en blanco i Moriré ho sé. Per a televisió a treballat a Homenots, dirigit per Sergi Schaff (2000) i Dalí être dieu, també dirigit per Sergi Schaff (2002). Ha dirigit els espectacles Whitmaniana, de Walth Whitman (CCCB; Kosmopolis, 2002) i El punxó siamès del qual també és autor (Teatre Tantarantana, 2001) i és autor del text Sota l’escorça (2001).

Oriol Tarrasón
Producció: Les Antonietes Teatre

Les Anotnietes proten a escena el clàssic de Tenesse Williams

Sinopsi d´ Un tramvia anomenat desig

Blanche i Stella Dubois són dues germanes que pertanyen a una rància i arruïnada família meridional dels Estats Units. Blanche, una dona tèrbola i decadent que viu ancorada en el passat, visita la seva germana a Nova Orleans. Stella, jovial i enamorada del seu marit rude i violent, Stanley, li obre les portes de casa seva. Malgrat la seva actitud melindrosa i arrogant, Blanche és un esperit esquerdat que arrossega un passat turmentós. La seva inestable conducta provoca conflictes que alteren la vida de la jove parella.


Repartiment

Annabel Castan

Annabel Castan /

Jorge Albuerne

Jorge Albuerne /

Mireia Illamola

Mireia Illamola /

Pepo Blasco

Pepo Blasco

Fitxa tècnica

/ Disseny gràfic:

Assad Kassab

Assad Kassab / Dramatúrgia:

Oriol Tarrasón

Llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha realitzat stages amb Jack Garfein, fundador de l'Actor’s Studio de Los Angeles, Victor Viala i Pierre Debauche. Ha treballat com a actor als següents muntatges teatrals: Romeu i Julieta, de William Shakespeare. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Lliure (2003). Separacions, dramatúrgia i direcció d’ Ever Blanchet. Versus Teatre (2002). La chatte sur le toit..., de Tennessee Williams. Dir. Jack Garfein. Théâtre Main d’Or (2002). Ran del camí, d’Anton Txèkhov. Dir. Joan Castells, Teatre Nacional (2002). Pluja seca, de Jaume Cabré. Dir. Joan Castells. Teatre Nacional (2001). El joc de l’amor i de l’atzar, de Pierre Marivaux. Dir. Pep Anton Gómez (Gira, 2000). Crim perfecte de Frederic Knott. Dir. Carles Canut. Teatre Joventut (2000). L’estiueig de Carlo Goldoni. Dir. Sergi Belbel. Teatre Nacional (1999). Els tres mosqueters, d'Alexandre Dumas. Dir. Pep Anton Gómez. Teatre Romea (1999). La bella i la bèstia, dramatúrgia i direcció d'A. Kurich. Teatre Regina (1998). A la jungla de la ciutat, de Bertolt Brecht. Dir. Ricard Salvat. Mercat de les flors (1997). El camí de Wolokolamsk, d'Heiner Müller. Dir. Àlex Rigola. Teatre Artenbrut (1996). El cor menjat, de R. Portet. Dir. Joan Anguera (Perpinyà, França, 1995). La nit de les tribades, de Per Olov Enquist. Dir. Joan Anguera. Teatre Alegria (1995). Eduard II, de Christopher Marlowe. Dir. O. Molina. SAT Teatre (1995). Le capitaine fracasse, de Theóphile Gaultier, Dir. Victor Viala (Ferrières, França, 1995). Dansa de mort, d'August Strindberg. Direcció Feliu Formosa. La Cuina (1994). Per al cinema ha treballat als llargmetratges Les germanes, de J. Baca (2003); Refugiats i fugitius, de Herman Bonnin (1994) i Morirás en Chafarinas, de Pedro Olea (1994), i als curtmetratges Nunca volveremos a casa, Veredicto, Noches en blanco i Moriré ho sé. Per a televisió a treballat a Homenots, dirigit per Sergi Schaff (2000) i Dalí être dieu, també dirigit per Sergi Schaff (2002). Ha dirigit els espectacles Whitmaniana, de Walth Whitman (CCCB; Kosmopolis, 2002) i El punxó siamès del qual també és autor (Teatre Tantarantana, 2001) i és autor del text Sota l’escorça (2001).

Oriol Tarrasón / Escenografia:

Oriol Tarrasón

Llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha realitzat stages amb Jack Garfein, fundador de l'Actor’s Studio de Los Angeles, Victor Viala i Pierre Debauche. Ha treballat com a actor als següents muntatges teatrals: Romeu i Julieta, de William Shakespeare. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Lliure (2003). Separacions, dramatúrgia i direcció d’ Ever Blanchet. Versus Teatre (2002). La chatte sur le toit..., de Tennessee Williams. Dir. Jack Garfein. Théâtre Main d’Or (2002). Ran del camí, d’Anton Txèkhov. Dir. Joan Castells, Teatre Nacional (2002). Pluja seca, de Jaume Cabré. Dir. Joan Castells. Teatre Nacional (2001). El joc de l’amor i de l’atzar, de Pierre Marivaux. Dir. Pep Anton Gómez (Gira, 2000). Crim perfecte de Frederic Knott. Dir. Carles Canut. Teatre Joventut (2000). L’estiueig de Carlo Goldoni. Dir. Sergi Belbel. Teatre Nacional (1999). Els tres mosqueters, d'Alexandre Dumas. Dir. Pep Anton Gómez. Teatre Romea (1999). La bella i la bèstia, dramatúrgia i direcció d'A. Kurich. Teatre Regina (1998). A la jungla de la ciutat, de Bertolt Brecht. Dir. Ricard Salvat. Mercat de les flors (1997). El camí de Wolokolamsk, d'Heiner Müller. Dir. Àlex Rigola. Teatre Artenbrut (1996). El cor menjat, de R. Portet. Dir. Joan Anguera (Perpinyà, França, 1995). La nit de les tribades, de Per Olov Enquist. Dir. Joan Anguera. Teatre Alegria (1995). Eduard II, de Christopher Marlowe. Dir. O. Molina. SAT Teatre (1995). Le capitaine fracasse, de Theóphile Gaultier, Dir. Victor Viala (Ferrières, França, 1995). Dansa de mort, d'August Strindberg. Direcció Feliu Formosa. La Cuina (1994). Per al cinema ha treballat als llargmetratges Les germanes, de J. Baca (2003); Refugiats i fugitius, de Herman Bonnin (1994) i Morirás en Chafarinas, de Pedro Olea (1994), i als curtmetratges Nunca volveremos a casa, Veredicto, Noches en blanco i Moriré ho sé. Per a televisió a treballat a Homenots, dirigit per Sergi Schaff (2000) i Dalí être dieu, també dirigit per Sergi Schaff (2002). Ha dirigit els espectacles Whitmaniana, de Walth Whitman (CCCB; Kosmopolis, 2002) i El punxó siamès del qual també és autor (Teatre Tantarantana, 2001) i és autor del text Sota l’escorça (2001).

Oriol Tarrasón / Il·luminació: Iñaqui Garz / Treball de cos: Fátima Campos / Vestuari:

Les Antonietes

Les Antonietes

Crítiques Express

+
La dualitat dels quatre personatges principals que es debaten entre la foscor i la claror és una de les forces que aguanten l'obra sense data de caducitat.
+
Alguna mancança interpretativa i algun error de direcció que malmeten el sentit original del text, espatllen una mica aquest muntatge minimalista del drama de Williams.

Crítiques

  • No hi ha Critiques d'aquest espectacle

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • Les Antonietes porten ‘Un tramvia anomenat desig’ a la Muntaner

    La companyia Les Antonietes Teatre tornen a la Sala Muntaner, un espai on ja hi han estrenat bona part dels seus espectacles (L’aigua, Molt soroll per no res, Stockman...), aquest com amb un dels grans clàssics de la literatura americana: Un Tramvia anomenat Desig, de Tennessee Williams, que es ...
    Teresa Bruna - 19/01/2016Continuar llegint
  • Polèmica a Londres pel debut de Glenn Close a 'Un tramvia anomenat desig'

    Una superestrella de Hollywood per a una peça genuïnament nord-americana. Aquesta és l'opció triada pel director artístic del National Theatre, Trevor Nunn, per presentar el muntatge d'Un tramvia anomenat desig. El mateix Nunn dirigeix la producció, que s'estrena oficialment avui, amb Glenn Close ...
    Quim Aranda - 08/10/2002Continuar llegint
  • Presentació d'Un Tramvia Anomenat Desig

    Absent Calixte Bieito per obligacions professionals -el director d'escena es troba a Madrid per donar els últims retocs a La vida es sueño que porta a la capital-, va correspondre a Daniel Martínez, director general de Focus, l'honor de presentar als mitjans de comunicació la nova temporada del Rome...
    Redacció - 04/10/2000Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Drama
Idioma: Català
Durada: 90 min.