La Mercè 2018
Fira Mediterrània 2018

Barcelona dilluns,   24 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

El professor Bernhardi

El professor Bernhardi

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor: Artur Schintzler
Direcció:

Xavier Albertí

Músic, compositor i director d’escena, ha obtingut els següents guardons: el Premi Extraordinari d’Art Dramàtic 1991 de l’Institut del Teatre de Barcelona, Premi Nacional Adrià Gual atorgat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona en dues ocasions, 1992 i 1994, el Premi especial de la crítica temporada 94-95, el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona com a millor director de la temporada 1993-1994, el Premi Serra d’Or de Teatre temporada 1994-95 i el Premi Butaca 2004 a la millor direcció teatral per Vianants, el Premi d’Arts Escèniques 2005 de la Generalitat Valenciana al millor espectacle no valencià per Mestres antics. També va obtenir el Premi a la Jove Creativitat atorgat per la Generalitat de Catalunya per l’òpera Schneider, amb llibret de Sergi Belbel. Durant els anys de formació, realitza estudis de piano i de composició musical a Barcelona, Madrid, Granada, Florència, Siena, Stuttgart i Viena amb Luis de Pablo, Cristobal Halffter, Tomás Marco, Helmuth Lachenmann, Luciano Berio, Armando Gentilucci i Karl -Heinz Stockhausen. Té composicions estrenades als Festivals de Música Contemporània d’Assís, Florència, Siena, Basilea, Múnic, Viena, Madrid i Barcelona, entre altres. Titulat superior en Direcció Escènica per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 1996 i fins 1999 va dirigir el Festival d’Estiu de Barcelona Grec, i des del 2004 i fins el 2006 va dirigir l’àrea de creació de l’Institut Ramon Llull. Entre els seus treballs com a director escènic destaquen: Made in Catalunya recital de Poesía catalana amb Lou Reed, Laurie Anderson i Pati Smith, Mostra de cultura catalana a Nova York, Baryshnikow Ars Center. El Duo de la Africana de Xavier Albertí y Lluïsa Cunillé, Teatre Lliure, Crónica Sentimental de España un espectacle mucsical amb textos de Manuel Vázquez Montalbán, Tennessee basat en textos de Tennessee Williams, Sangre lunar, de José Sanchis Sinisterra (estrenat al Centro Dramático Nacional María Guerrero); PPP, sobre l’obra de Pier Paolo Pasolini; De Manolo a Escobar, de Marc Rosich; L’home de teatre, de Thomas Bernhard; Boris Vian, constructor d’imperis, sobre l’obra de Boris Vian; Mestres antics, de Thomas Bernhard (producció del Teatre Romea i versió en castellà estrenada al Centro Dramático Nacional); Hamlet, o les conseqüències de l’amor filial, de Jules Laforgue, dins el cicle Solos al Festival Grec 03; Traïció, de Harold Pinter; Et diré sempre la veritat, de Lluïsa Cunillé, Lluis Homar i Xavier Albertí (espectacle estrenat al Festival Temporada Alta de Girona 2002); Carmen, de Georges Bizet (producció del Teatro Verdi de Pisa); Marina, òpera d’Emilio Arrieta i Francesc Camprodon, al Festival de Peralada 2002 i al Teatro de la Maestranza de Sevilla; Troilus i Cressida, de W. Shakespeare, versió de Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 2002; Homenatge a Conxita Badia i Anna Ricci, producció del Gran Teatre del Liceu; Orgía, de Pier Paolo Pasolini; Más extraño que el Paraíso, espectacle de Xavier Albertí amb textos de Jaime Gil de Biedma i Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 2001; Pèndols d’aigua, de Francesc Messeguer; El gat negre, de Lluïsa Cunillé; I la llum no es veu. Pels carrers de Basquiat, de la companyia Lanònima Imperial; Tórtola Valencia, cabaret coreogràfic original de Xavier Albertí; Ànsia, de Sarah Kane; Mirador de Paco Zarzoso; Passatge Gutenberg, de Lluïsa Cunillé; Simon Bocanegra, òpera de Giuseppe Verdi; The Meeting, de Lluïsa Cunillé al Festival d’Edimburg 1999; La Cita, de Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 1999; Vals Ex Machina, una partitura escènica per a trio amb text del mateix director; Privado, de Lluïsa Cunillé; El llibre dels canvis, espectacle concert amb el grup Vol ad libitum; El dia dels morts, de Narcís Comadira; Macbeth o Macbetto, de Xavier Albertí, espectacle estrenat al Festival Internacional de Teatre de Sitges 1997; La llavor dels somnis, sobre l’obra poètica de Narcís Comadira; Les paraules de l’ànima, sobre la obra poètica de Ramon Llull; Una geografia estilogràfica, sobre la obra literària de Josep Maria de Sagarra; Libración, de Lluïsa Cunillé; Hedda Gablerde Henrik Ibsen, al Festival Internacional de Teatre al Carrer de Tàrrega 1993; Un Otel•lo per a Carmelo Bene, obra estrenada al Festival Internacional de Teatre de Sitges 1993 i que va inaugurar l’Artenbrut; Colatures per a cinta magnètica o Chomsky Show, entre molts d’altres. Entre els seus treballs com a intèrpret cal esmentar: Tennessee, Sis personatges en cerca d’autor; Boris Vian, constructor d'imperis; El mestre i Margarita; El Gat Negre; Más extraño que el Paraíso; Okupes al Museu del Prado (en el paper de Federico García Lorca) i Troilus i Cressida (en el paper de Tersites/ Menelau).

Xavier Albertí
Producció: Teatre Nacional de Catalunya

Una obra mestra per a grandíssims actors mai estrenada a Catalunya.

Sinopsi d´ El professor Bernhardi

En un hospital universitari, la decisió complexa d’un metge desencadena un seguit de conseqüències que faran trontollar tots els estaments polítics i religiosos d’un país obligat a posicionar-se. Una adaptació d’aquest clàssic extraordinari de 1912, prohibit durant molts anys a Àustria.


Repartiment

Albert Pérez

S’ha format amb Carol Rosenfeld, John Strasberg, Andy Higinson, Les Saxon, Penny Cherns, Sue Preston, Konrad Zschiedrich, José Sanchis Sinisterra, James de Paul, Bob McAndrew i Francina Rodríguez. També té estudis de dansa clàssica, contemporània, jazz i claqué. Ha participat en cinema i en diverses sèries de televisió des del 1992, entre les quals destaca actualment Porca misèria, Àngels i sants i Vent del pla. En teatre, ha participat en Por menjar-se l’ànima, direcció de Carme Portaceli (2000); The Full Monty, direcció de Mario Gas (2001); Cara de foc (2002), Retorn al desert i Lear (2003), direcció de Carme Portaceli; Barcelona mapa d’ombres, de Lluïsa Cunillé i Diktat, d’Enzo Cormann, direcció de Lurdes Barba (2004); Forasters, de Sergi Belbel (2004); El professional, de Dusan Kovacevic, direcció de Magda Puyo i Pedra i sang, de J.M. Jaumà, direcció de Dolors Vilarasau (2005).

Albert Pérez /

Albert Prat

Boris Godunov, de David Plana. 2008. Direcció d’Àlex Ollé i David Plana. Cia La Fura dels Baus. TNC i CDN. Quotidiania Delirant, de Miguelanxo Prado. 2006. Direcció d’Eles Alavedra. Versus Teatre. SAM, peces curtes de Samuel Beckett. 2006. Direcció de Llàtzer García i Abel Coll. Sala Beckett. Nit de Poetes. 2005. direcció de recitals. Cia. Teatre de Reserva. Cafè Teatre Llantiol. Bartleby, de Herman Melville. 2005. Direcció d’Ever Blanchet. Versus Teatre. Baal, de Bertolt Brecht. 2004. Direcció d’Abel Coll. Teatre Tantarantana. Minim·mal Show, de Sergi Belbel i Miquel Górriz. 2004. Direcció de Mercè Lleixà. Teatre Regina de Barcelona. Selaginel·les (o la tragèdia d’una cabra), de Txema Stamfford. 2004. Cia. elnacionalnoensvol. Direcció de Peter Gadish i Txema Stamfford. Versus Teatre. Com a Casa-ssas, basat en poemes d’Enric Casassas. 2004. Cia. elnacionalNOensvol. Cafè Teatre Llantiol. Estercolàcies I i II, de Txema Stamfford. 2001/2003. Cia. elnacionalNOensvol. Cafè Teatre Llantiol.

Albert Prat /

Guillem Gefaell

Guillem Gefaell /

Jacob Torres

(Barcelona, 1973) Estudia Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, 1993-97 Diferents cursos al Col·legi del Teatre de Barcelona,1992-93 Un curs d'interpretació a l'Aula de Teatre de la UAB amb "Teatro Fronterizo",1992 TEATRE La nit àrab, de Roland Schimmelpfennig. Dir: Toni Casares. Sala Beckett. 2006 La mort d’Ivan Ilitx, de Lleó Tolstoi. Dir: Oriol Broggi. Sala Beckett 2005 Santa Joana dels Escorxadors, de Bertold Brecht Dir. Àlex Rigola. Teatre Grec 2004. Teatre Lliure 2005. Juli Cèsar, de William Shakespeare. Dir: Àlex Rigola. Teatre Lliure 2004 Gira 2004- Sota el til•ler, de Conor McPherson. Dir. Xicu Masó. Sala Beckett 2004. L’últim cigarro, de Daniela Feixas. Dir. Jacob Torres. Teatre Principal 2003/04 El somni d'una nit d'estiu, de Wiilliam Shakespeare. Dir. Àngel Llàcer. Teatre Borràs i Teatre Principal 2002/03 La mare coratge, de Bertolt Brecht. Dir. Mario Gas. TNC. 2001/02. Guimerà. Dir. Ferran Madico. TNC. 2001. Titus Andrònic, de William Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. Teatre Zorrilla / Teatre Lliure. 2000/01. El Somni de Mozart, d’El Musical més petit. TNC.1998. Degeneració en generació, de Frank Capdet i Josep Galindo. Dir. Josep Galindo. Versus Teatre.1997 Galileo Galilei, de Brecht. Dir. Calixto Bieito. Mercat de les Flors i Teatre Condal 1996. Enemic de classe, de Nigel Williams. Dir. Josep Maria Mestres. SAT. 1994Teatre Lliure TELEVISIÓ Ventdelpla,TV3.2005 Setze dobles. TV3. 2003 El cor de la ciutat. TV3. 2000/01. La memòria dels cargols. Dagoll Dagom. TV3. 1999. CINEMA Salvador, Dir: Manel Huerga 2006 El Ciclo, (curtmetratge) Dir: Victor Garcia 2004

Jacob Torres /

Joan Negrié

Teatre: M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010; Mama Medea de Tom Lanoye. Dir. Magda Puyo. Teatre Romea. 2008; El lleig de Marius von Mayenburg. Dir. Juan Carlos Martel. Sala Trono, Tantarantana i gira per Catalunya. 2008; Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Dir. Calixto Bieito. Amb motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt. Hebbel am Ufer Berlin, Schauspielhaus Frankfurt, Atrium Viladecans, Teatro Albéniz Madrid i Teatre Romea. Institut Ramon Llull i Focus. 2007-2008; Carnaval de Jordi Galceran. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. 2007; La felicitat de Javier Daulte. Dir. Javier Daulte. Teatre Romea. Grec 2006; Tenim un problema de Frank Vikery. Dir. Àngel Llàcer. Villarroel Teatre. 2005; Ja en tinc 30 de Jordi Silva. Dir. Àngel Llàcer. Teatre Condal. 2004; Super-rawal d’Eric Bogosian. Adaptació a la realitat barcelonina de Miguel Casamayor i Marc Martínez. Dir. Marc Martínez. Vania Produccions. 2004; Flor de otoño de José Mª Rodríguez Méndez. Dir. Josep Costa. Artenbrut. 2003; Follies de Josep Costa. Dir. Josep Costa. Artenbrut. 2003; El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare. Dir. Àngel Llàcer. Teatre Borràs. 2003; La veu del món d’Oriol Grau. Dir. Oriol Grau. Cia. Trono Villegas. Jove Teatre Regina. 2002; The Full Monty de David Yazbek i Terrence McNally. Dir. Mario Gas. Teatre Novedades. 2001; Sopa de ràdio. Diferents autors. Obra commemorativa del 75è aniversari de la cadena SER. Dir. Oriol Grau. 1999-2001; Las preciosas ridículas. de Molière. Dir. Verle Spears. Teatre Metropol de Tarragona. 1998; El perquè de tot plegat de Quim Monzó. Dir. Josep Anton Badia. Cia D’Abisme Teatre. Teatre Llantiol i gira per Catalunya. 1997. Televisió: El comisario, Porca misèria, Los Serrano, Moncloa. ¿dígame?, La cosa NostraPlats Bruts, Malalts de tele.

Joan Negrié /

Joel Joan

Joel Joan /

Jordi Andújar

· TELEVISIÓ (2001) EL COR DE LA CIUTAT, produïda per TVC. (1998-2000) LABERINT D’OMBRES, produïda per TVC. (1998) LA MEMÒRIA DELS CARGOLS, produïda per TVC i Dagoll Dagom. (1998) AL SALIR DE CLASE, produïda per Tele5 y BOCA BOCA Producciones S.A. (1997-1998) DONES D’AIGUA, produïda per TVC i HAMLET Producciones S.L. (1997) EL JOC DE VIURE, produïda per TVC. (1996) SITGES, produïda per TVC. (1996) OH ESPANYA, produïda per TVC i Dagoll Dagom. (1994-1995) SECRETS DE FAMÍLIA, produïda per TVC. · CINEMA LLARGMETRATGES (2001) UN DIA, UNA NIT d’Enric Alberich. Telemovie en 16mm. co-produïda per TVC i ELS FILMS DE L’ORIENT S.L. (1999) LA CAVERNA d’Eduard Cortés (2º papel Jordi). Telemovie en 16 mm. co-produïda per TVC i CANAL+. (1998) AMIC/AMAT de Ventura Pons. Película en 35 mm. produïda per ELS FILMS DE LA RAMBLA, S.A. · TEATRE TEATRE INFANTIL (2001-2002) AIXÒ ÉS MEU de Jaume Grau, produïda per PRODUCCIONS CALIBAN S.L.. (2000-2002) LA CLARA I ELS SEUS AMICS de Jaume Grau, produïda per PRODUCCIONS CALIBAN S.L.. TEATRE AMATEUR (1990-2002) Membre del grup SOTACABINA TEATRE dels Lluïsos de Gràcia.

Jordi Andújar /

Lluís Homar

Lluís Homar Barcelona, 1957 Estudia Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1974, participa al muntatge d’Otel•lo, dirigit per Àngel Carmona. El 1975, entra a formar part del Teatre de l’Escorpí, participant en dos muntatges: Terra Baixa, dirigit per Josep Montanyès, i Quiriquibú, dirigit per Fabià Puigserver i Guillem-Jordi Graells. El 1976, és un dels fundadors de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on treballa ininterrompudament des d’aquest moment, combinant-ho amb el cinema i la televisió. Ha participat en més de 30 espectacles del Lliure, entre els que destaquen: - Leonci i Lena de Büchner (Leonci) - Hedda Gabler d’Ibsen (Lòvborg) - Eduard II de Marlowe-Brecht (Gaveston) - Les tres germanes de Txèkhov (Tusenbach)l - Jordi Dandin de Molière (Dandin) - El balcó de Genet (Cap de policia) - El misàntrop de Molière (Alceste) - L’Héroe de Rusiñol (Héroe) - Al vostre gust de Shakespeare (Roland) - La flauta màgica de Schikaneder-Mozart (Papagueno) - Un dels últims vespres de carnaval de Goldoni (Anzoletto) - La Senyoreta Júlia d’Strindberg (Jean) - Lorenzaccio de Musset (Cardenal Cibo) - La bona persona de Sezuan de Brecht (Wang) - Les noces de Fígaro de Beaumarchais (Fígaro) - Terra Baixa de Guimerà (Manelic) - Timon d’Atenes de Shakespeare (Timon) - Quartet de Müller (Valmont) - Lear o el somni d’una actriu, a partir de l’obra de Shakespeare (Kent) - Company de Georges Furth i Stephen Sondheim (Peter) - Lear d’Edward Bond (Lear) També ha treballat a: - El viatge de Vázquez Montalbán (Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya) - Tirano Banderas de Valle-Inclán, amb l’Odeon Thèatre de l’Europe - Diàleg en Re major de Javier Tomeo (CDGC) - El señor Puntilla y su criado Mati de Brecht (Puntilla), al Teatro de la Abadía de Madrid - Els gegants de la muntanya de Pirandello, dirigit per Georges Lavaudant (TNC, 1999) - Taurons de David Mamet, dirigit per Ferran Madico i estrenat al Villarroel Teatre al Grec 2000 - Solness, el constructor de Henrik Ibsen, dirigit per Carme Portaceli (TNC, 2000) - Don Juan de Molière, dirigit per Ariel García Valdés (Grec 2001) - Coriolà de Shakespeare, dirigit per Georges Lavaudant (TNC, 2002) - Fedra de Jean Racine, dirigit per Joan Ollé (Estivales de Perpignan, Almada, Almagro, Grec i Sagunto a Escena 2002) - L’escola de les dones, de Molière, dirigit per Carles Alfaro (TNC, 2003) Des de la seva intervenció a La plaça del Diamant, ha participat en pel·lícules de diversos directors, com ara Pilar Miró, Vicente Aranda i Mario Camus, amb qui ha rodat La ciudad de los prodigios. Amb Ventura Pons ha participat a El perquè de tot plegat i Morir o no. Amb Pedro Almodóvar ha rodat La mala educación (pendent d’estrena).També ha treballat a molts dramàtics de televisió. Ha dirigit els següents muntatges: - Bastià i Bastiana de Mozart. - Història del soldat de Ramüz-Stravinsky - La reposició de Las bodas de Fígaro de Beaumarchais (en castellà) - Els bandits de Schiller - El Barret de Cascavells de Pirandello - El tiempo y la habitación de Botho Strauss (i la seva versió en català) - Zowie de Sergi Pompermayer - Pepita Jiménez; òpera d’Albéniz - Hamlet de William Shakespeare, que també protagonitza i estrena al Grec 1999 Entre els diversos premis que ha rebut, destaca el Premi Nacional d’Interpretació de 1986. Després de la mort de Fabià Puigserver, es converteix en director adjunt del Teatre Lliure. Ha estat director d’aquesta entitat de 1992 a juny de 1998. Premi Fotogramas de Plata de Teatre 2000. Des de setembre de 1998 és membre, a títol personal, de la Unió de Teatres d’Europa (UTE).

Lluís Homar /

Manel Barceló

Actor Nascut a Barcelona el 19 de gener de 1953 Inicia la seva trajectòria professional l’any 1978, fundant junt amb en Pep Bou el grup Pa de Ral. El 1979 s’incorpora a la companyia Els Joglars amb l’espectacle “l’Odissea”. Actor, director, autor dramàtic, guionista de programes de televisió i d’historieta -forma equip amb la dibuixant Mariel i col·laboren a la revista “El Jueves” amb la sèrie Mamen. AUTOR D’ESPECTACLES Quatre i repicó (1981) All talking, all singing, all dancing, all Gershwin La gorgona sentimental Cabaret per la guerra de Bòsnia Un astronauta udola la lluna. TEATRE Hedda Gabler (2004) d’Henrik Ibsen, direcció Rafa Calatayud Un enemic del poble (2003) d’Henrik Ibsen, direcció de Carme Portaceli Antígona (2003) de Jordi Coca, dirigit per Ramón Simó Shylock (2.000) de Gareth Armstrong dirigit per Luca Valentino. La cita (1998) de Lluïsa Cunillé dirigit per Xavier Albertí. Els pirates (1997) de Gibert & Sullivan dirigit per Joan Lluís Bozzo. Dagoll Dagom. One for the road (1996) d’Harold Pinter, dirigit per Lluís Miguel Climent. Les alegres casades de Windsor (1994), de William Shakespeare, dirigit per Carme Portaceli. La tigressa i altres històries (1983) de Dario Fo dirigit per José Antonio Ortega. TELEVISIÓ Sara, (2003). Realització: Sílvia Quer Mònica. Realització: Eduard Cortés Des del balcó, (2001). Realitzador: Jesús Garay. Carles, príncep de Viana. Realització: Sílvia Quer. Laberint d’ombres (1999) Sitges (1997) Realitzador: Eduard Cortés. Quico (1993) Realitzador: Eduard Cortés Qui? (1990) Sèrie dramàtica realitzada en directe. Director: Pere Planella. Realitzador: Jordi Roure. Aquelarre (1987) de la sèrie Crònica negra. Realitzador: Ricard Reguant CINEMA Des del balcó (2000) Director: Jesús Garay La quinta del porro (1980) Director: Francesc Bellmunt PREMIS El 2003, Premi Honra do Festival de Almada (Lisboa) per Shylock. Premi Ciutat de Barcelona a les Arts Escèniques de l’any 2000 “ per Shylock Ha rebut en dues ocasions el premi “Aplaudiments Sebastià Gasch” que concedeix el FAD, el 1981 per Quatre i repicó i el 1996 per Cabaret per la guerra de Bòsnia.

Manel Barceló /

Oriol Genís

Ha estudiat interpretació a l´Institut del Teatre de Barcelona. Tècnica vocal amb diversos professors de cant: Lina Richarte, Joaquím Proubasta, Sjabbe van Selfhout i Alejandra Spagnuolo i María de Vega. Cursos de comèdia musical amb Hellen Gallagher, sobre Shakespeare amb Konrad Zchiedrich, Penny Cherns i Sue Weston, curs d´ interpretació amb Carol Rosenfeld i stage al Théâtre du Soleil amb Ariane Mnouchkine. És fundador de diversos grups i companyies de teatre: Terrabastall-Tall-Ball-Ventall, ( especializat en teatre de carrer), Teatre de l´àngel A.C. (espectacles de petit format: SOLDADITO VALIENTE, cabaret antimilitarista, ANDRÉS VILLARROSA i EL DUO DE LA SUDAFRICANA, espectacle inspirat en el món de la sarsuela), Teatre Al Ring i actualment és el director y fundador de la companyía Teatre de Calaix S.C.C.L. i L´Arrencacors. TREBALLS TEATRALS 2008 Els assassinats del carrer de la Morgue d’ EDAGAR ALLAN POE. Direcció de Josep Mª Miró. 2007 Assajant Pitarra de LLUÏSA CUNILLÉ I XAVIER ALBERTÍ. Sala petita del Teatre Lliure de Montjuïc. Direcció de Xavier Albertí. 2007 Boris Vian, constructor d’imperis, reposició Sala Muntaner, direcció Xavier Albertí. 2007 El dúo de la Africana un espectacle de XAVIER ALBERTÍ i LLUÍSA CUNILLÉ. Teatre Lliure, sala Fabià Puigserver. 2006 Crónica sentimental de España amb textos de MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Temporada Alta ’06 i Sala Muntaner. 2006 La nit capgirada (La nuit à l’envers) de Xavier Durringer. Direcció IMA RANEDO. Versus Teatre. 2006 Al fil de la mar de Ramon Gomis. Direcció de MANUELA LORENTE. Versus Teatre. 2005-2006 PPP sobre textos de PIER PAOLO PASOLINI. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Espai Lliure. Teatre Lliure. 2005 Pulsió (Der Drang) de FRANZ XAVER KROETZ. Cia Teatre de Calaix. Direcció GLÒRIA BALAÑÀ i ALTIMIRA. Teatre Zorrilla de Badalona. 2005 L´home de teatre de THOMAS BERNHARD. Cia Lluís Homar. Direcció XAVIER ALBERTÍ. Teatre Lliure de Montjuïc. 2004 Buits de Toni Martín. Cia teatre de Calaix. Direcció LURDES BARBA. Teatre Nou Tantarantana. 2003-2004 Boris Vian, constructor d´ imperis cançons de BORIS VIAN. Cia L´Arrencacors. Direcció de XAVIER ALBERTÍ. 2003 Vermell, negre i ignorant de EDWARD BOND. Direcció de Manuel Dueso. Festival de Sitges i Sala Muntaner. 2002 El nas a partir d´una narració de N. GÒGOL. Cia Teatre de Cordó. Premi Rialles al millor espectacle infantil 2002. 2002 Troilus i Cressida de W. SHAKESPEARE. Grec 2002. Cia Cae la Sombra. Director XAVIER ALBERTÍ 2001 Mort accidental d´un anarquista de DARIO FO. Club Capitol. Sala 2. Cia. Teatre de Calaix . Director PERE PLANELLA. 2001 Kavafis (Recital de poemes de KONSTANDINOS P. KAVAFIS), directores MARIONA ROSSELLÓ y MANEL DUESO. Versus Teatre. 2000 El tiet Vània d´ A. P. TXÈKHOV, director JOSEP MINGUELL. Grec 2000 CIA Teatre de Calaix. Teatre Nou Tantarantana 1999 Mn, Choufleri restera chez lui opereta de J. OFFENBACH. Centre Cultural Barrades de l’Hospitalet 1999 La Comèdia dels Errors de W. SHAKESPEARE, directora HELENA PIMENTA. Teatre Nacional de Catalunya 1999 Brecht por Brecht, direcció de MARIO GAS. Teatro Albeniz, Madrid 1999 L´ especulador de DAVID GREIG, director PHILIP HOWARD. Al Mercat de les Flors, Grec ´99. 1999 Vernissatge de VÁCLAV HAVEL, Direcció de JOSEP MINGUELL. Cia Teatre de Calaix. Artenbrut i Teatre del Sol de Sabadell. 1998 Sweeney Todd de STEPHEN SONDHEIM, Direcció de MARIO GAS/MANOLO GAS. Reposició al Teatro Albéniz de Madrid. 1997 Hotel de mala mort Estranyament estrany de JOAN CAVALLÉ, Direcció EVER MARTIN BLANCHET. Versus Teatre Grec 97. 1997 Epifania del Amor, recital de poemes de K. P. KAVAFIS, Direcció de MANEL DUESO y MARIONA ROSSELLÓ. Versus Teatre cicle Poetes i profetes. 1997 El retaule del flautista de JORDI TEIXIDOR, Direcció de J. L. BOZZO. Teatre Condal. 1996 Càndid de VOLTAIRE - BERNSTEIN, Direcció de XAVIER ALBERTÍ. Teatre ROMEA, Centre dramàtic de la Generalitat. 1995 Sweeney Todd de STEPHEN SONHEIM, Direcció de MARIO GAS i MANOLO GAS. Teatre POLIORAMA, Centre dramàtic de la Generalitat. Muerte accidental de un anarquista de DARIO FO, direcció d´ÁNGEL ALONSO. De gira per diversos teatres de l´estat espanyol. 1994-1995 La extraña pareja de NEIL SIMON, direcció d´ÁNGEL ALONSO. Teatre Borràs. 1994 L´hort de cirerers d´ANTON P. TXEKHOV, direcció de KONRAD SCHIEDRICH. Cia Talleret de Salt. Mercat de les Flors. Grec 94. El cercle de guix, segons BERTOLT BRECHT, Direcció de CARLO FORMIGONI. Cia JOVE TEATRE REGINA. Leonce i Lena de GEORG BUCHNER, Direcció de MAURICI FARRÉ. Cia Teatre al Ring. Teatre REGINA. Aquell boig d´en Jourdain de MIJAIL BULGAKOV, Direcció de JOAN ANTON SÁNCHEZ. Cia DAU RODÓ. Teatre REGINA. Pedro y el Capitán de MARIO BENEDETTI, Direcció de VÍCTOR HERNANDO. Cia TEATRE DE LA RIERETA. SCHAUPLATZ TEATHER de Berlin. L´illa d´ ATHOL FUGARD, Direcció de MAURICI FARRÉ. Cia Teatre al Ring. Sala BECKETT. La flauta màgica de W. A. MOZART i E. SCHIKENADER, direcció de FABIÀ PUIGSERVER. Teatre LLIURE. Bandoleres d´ARMONIA RODRÍGUEZ amb GRUP INDEPENDENT DE TEATRE (N.I.T.) Quin cop! espectacle de Commedia dell´Arte, Direcció de RAMON TEIXIDOR. Amb la Cia N.I.T. El gran màgic d´Oz de FRANK L. BAUM y El gran Claus i el petit Claus, segons H.C. ANDERSEN amb la Cia. U DE CUC TEATRE. Les joguines oblidades de JORGE DÍAZ , Direcció de JOAN M. GUAL. Cia LA TREPA CINE I TELEVISIÓ Andorra con Direcció de J.M. GUELL Poble Nou Milagro! y Tiempos pasados cortos de l´ESCAC Direcció de ÀLEX LLOPIS. El segundo nombre de Carlos Plaza El mayor negocio del mundo El Premi episodio de Carvalho (por emitir) Las vidas de Celia de Antonio Chavarrias Atlas de geografia humana de Azucena Rodríguez. El coronel Macià de Josep Mª Forn Diversos treballs de publicitat: Nescafé oro, Madame Brioix de Bimbo, Banesto, Agua de Veri, Hojiblanca, etc.

Oriol Genís / Pep Cruz /

Roger Casamajor

Roger Casamajor / Rubén de Eguía /

Sílvia Ricart

Sílvia Ricart

Fitxa tècnica

/ Adaptació:

Lluïsa Cunillé

Participó durante los años 1990-1993 en los Seminarios de dramaturgia textual impartidos por José Sanchis Sinisterra en la Sala Beckett de Barcelona. En el año 1995 fundó con Paco Zarzoso y Lola López la Companyia Hongaresa de Teatre. Obras de teatro estrenadas: RODEO. Estrenada en el Mercat de les Flors de Barcelona en el año 1992 por El Teatro Fronterizo. MOLT NOVEMBRE. Estrenada en el Institut del Teatre de Barcelona en el año 1993. LA FESTA. Estrenada en el Teatre Romea de Barcelona en el año 1994. LIBRACIÓN. Estrenada en la Sala Beckett de Barcelona en el año 1994 por la Compañía Cae La Sombra. JÒQUER. Estrenada en la Sala Artenbrut de Barcelona en el año 1994. AIGUA, FOC, TERRA I AIRE. Estrenada en la Sala Maria Plans de Terrassa en el año 1995 por la compañía Línia Dèbil. INTEMPERIE. Escrita con Paco Zarzoso y estrenada en la Sala Moma de Valencia por la Compañía Hongaresa de Teatre en el año 1995. ACCIDENT. Estrenada en el Mercat de les Flors de Barcelona en el año 1996. VACANTES. Estrenada en la Sala Palmireno de Valencia por la Compañía Hongaresa de Teatre en el año 1996. DEDINS, DEFORA. Monólogo con música compuesta por Albert Llanas y estrenado en el Mercat de les Flors de Barcelona por la Orquesta Barcelona 216, dentro del Festival Grec 1997. LA VENDA. Estrenada en la sala Adrià Gual de Barcelona por la compañía Com tu dentro del Festival Grec 1997. PRIVADO. Estrenada en la Sala Beckett de Barcelona por la compañía Cae La Sombra en el año 1998. DOTZE TREBALLS. Estrenada por la Compañía TeatredeText dentro del Festival de Sitges 1998. APOCALIPSI. Estrenada en el Teatre Nacional de Catalunya en el año 1998. L´AFER. Estrenada en el Festival de Alcoi 1999 por la Compañía Hongaresa de Teatre. SOPA DE RÀDIO. Escrita con otros autores. Estrenada en el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona en el año 1999. LA TESTIMONE. Texto para danza. Estrenada en Pisa por la compañía de Caterina y Carlotta Sagna en el año 1999. LA CITA. Estrenada en el Mercat de les Flors de Barcelona dentro del Festival Grec 1999, y en inglés en el Traverse Theatre dentro del Festival de Edimburgo del mismo año. PASSATGE GUTENBERG. Estrenada en el Teatre Nou Tantarantana de Barcelona por la Compañía TeatredeText en el año 2000. HOMENAJE A CONXITA BADIA I ANNA RICCI. Dramaturgia y selección de textos. Estrenada en el Foyer del Gran Teatre del Liceu en el año 2000. VIAJERAS. Escrita con Paco Zarzoso y estrenada en la Sala Palmireno de Valencia por la Compañía Hongaresa de Teatre en el año 2001. EL GAT NEGRE. Estrenada en la Sala Malic de Barcelona por la compañía Bulevard en el año 2001. MÁS EXTRAÑO QUE EL PARAÍSO. Dramaturgia sobra la obra y la vida de Jaime Gil de Biedma. Estrenada en el Convent dels Àngels dentro del Festival Grec 2001. HÚNGAROS. Escrita con Paco Zarzoso y estrenada en la Sala Palmireno de Valencia por la Compañía Hongaresa de Teatre en el año 2002. TROILUS I CRESSIDA. Versión libre sobre la obra de W. Shakespeare. Estrenada en el Teatre Lliure de Barcelona dentro del Festival Grec 2002. EL ANIVERSARIO. Estrenada en la Sala Galileo de Madrid por la compañía Teatro de la Ribera en el año 2002. ET DIRÉ SEMPRE LA VERITAT. Estrenada en el Teatre de Salt de Girona por la Compañía Homart en el año 2002. AQUEL AIRE INFINITO. Estrenada en la Casa de la Cultura del Puerto de Sagunto por la Compañía Hongaresa de Teatre en el año 2003. ILUSIONISTAS. Estrenada en la Sala Matilde Salvador de Valencia por la Compañía Hongaresa de Teatre en el año 2004 dentro el Festiva VEO . VIANANTS. Escrita con Paco Zarzoso y estrenada en la Sala Beckett de Barcelona por la compañía Bulevard en el año 2004. BARCELONA, MAPA D´OMBRES. Estrenada en la Sala Beckett de Barcelona en el año 2004. EL PES DE LA PALLA. Dramaturgia sobre las novelas de Terenci Moix “El cine de los sábados” y “El beso de Peter Pan”. Estrenada en el Teatre Romea de Barcelona en el año 2004. OCCISIÓ. Estrenada en el Teatre Lliure de Barcelona en el año 2005. CONOZCA USTED EL MUNDO. Estrenada en La Sala Cuarta Pared de Madrid en el año 2005 por la Compañía Hongaresa de Teatre. PPP Dramaturgia escrita con Xavier Albertí sobre la vida y la obra de Pier Paolo Pasolini. Estrenada en el Teatre Lliure de Barcelona en el año 2005. LA CANTANT CALBA AL McDONALD´S. Estrenada en el Teatre Lliure de Barcelona en el año 2006. EL DÚO DE LA AFRICANA. Dramaturgia a partir de la zarzuela de Miguel Echegaray y Manuel Fernández Caballero. Estrenada en el Teatre Lliure de Barcelona en el año 2007. ASSAJANT PITARRA Dramaturgia a partir de la obra de Serafí Pitarra. Estrenada en el Teatre Lliure de Barcelona en el año 2007. SALÓ PRIMAVERA. Escrita con Paco Zarzoso. Estrenada en la Sala La Planeta de Girona en el año 2007 dentro del Festival Temporada Alta. APRÈS MOI, LE DÉLUGE. Estrenada en el Tetare Lliure de Barcelona en el año 2007. Premios: RODEO. Premio Calderón de la Barca 1991. BERNA. Accésit del Premio Ignasi Iglesias 1991. LIBRACIÓN. Premio de la Crítica de Barcelona en el año 1994. ACCIDENT. Premio de la Institució de les Lletres Catalanes 1997. EL INSTANTE. Accésit del Premio Mª Teresa león 1997. DOTZE TREBALLS. Premi de la Mostra de Teatre Ciutat de Lleida en el año 1997. L´AFER. Premio Ciutat d´Alcoi 1998. L´ANIVERSARI. Premio Born de Teatre 1999. PASSATGE GUTENBERG. Premio de la Crítica de Barcelona en el año 2000. BARCELONA, MAPA D´OMBRES. Premio “Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques 2004.” Premio Butaca 2004. Premio Max 2006. Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya 2007. Obras publicadas. RODEO. Publicada por la Sociedad General de Autores y Editores de España (S.G.A.E) BERNA. Publicada por el Institut del Teatre de Barcelona. ACCIDENT. Publicada por el Institut del Teatre de barcelona. LIBRACIÓN. Publicada por el S.G.A.E. LA FESTA. Publicada por la Editorial Lumen y el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. EL INSTANTE. Publicada por la Asociación de Directores de Escena. (A.D.E) EL EMPLEO. Publicada por la Editorial Castalia. LA CITA. Publicada por novalibro.com. PRIVADO. Publicada por novalibro.com. DOTZE TREBALLS. Publicada por Pagès Editors. EL GAT NEGRE. Publicada por Pagès Editors. PASSATGE GUTENBERG. Publicada por Pagès Editors y en castellano por novalibro. com LA VENDA. Publicada por Arola Editors. L´ANIVERSARI. Publicada por Arola Editors y en castellano por la revista Primer acto. L´AFER. Publicada por Edicions 62. BARCELONA, MAPA D´OMBRES. Publicada por la Col.leció En Cartell y en castellano por la revista Primer Acto. VIANANTS. Publicada por la Editorial 3i4. UNA TARDE. (Obra corta) Publicada por la revista Art Teatral. LA CANTANT CALBA AL McDONALD´S. Publicada por la Fundació Teatre Lliure. EL DÚO DE LA AFRICANA. Fundació Teatre Lliure. ASSAJANT PITARRA. Fundació Teatre Lliure. APRÈS MOI, LE DÉLUGE. Fundació Teatre Lliure. Guiones Cinematográficos: FEBRERO Dirigida por Sílvia Quer en el año 2004. Estrenada en el Festival de Sitges del mismo año. VACÍOS. Cortometraje dirigido por Ignasi López-Serra en el año 2004.

Lluïsa Cunillé / Ajudant de direcció:

Albert Arribas

Albert Arribas / Ajudant d'escenografia: Marc Salicrú / Escenografia:

Jose Novoa

Jose Novoa /

Lluc Castells

Lluc Castells / Il·luminació:

Ignasi Camprodon

Ignasi Camprodon / So:

Jordi Bonet

Neix a Barcelona el desembre de 1959. Enginier de So, creació i producció de Bandes Sonores. Actualment alterna la direcció de l’Estudi de So OIDO amb el disseny acústic i de bandes sonores per a espectacles (teatre, pavellons temàtics, spots publicitaris...). Destaquem alguns dels esdeveniments creats i dirigits:  Direcció de So de les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 92.  Cerimònia inaugural del Mundial de Fútbol 82.  Visita del Papa Joan Pau II a Montserrat (1982).  Concert Alfredo Kraus amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1988).  Festival de Jazz de San Sebastià (1981)  Festival de Flamenc amb Camarón de la Isla (1987)  Concert de Raimon “20 anys al vent” al Palau Sant Jordi (1993)  Espectacle “Pepsiclope” de La Fura dels Baus (1996)  Concert Joan Manel Serrat “D’un temps i d’un país” (1996)  Piromusical Boda Infanta Cristina amb Iñaki Urdangarín (1997)  Acte centenari del F.C.Barcelona al Camp Nou (1998)  Cerimònia Premis ONDAS (1999)  Cerimònia Premis GOYA (2000)  Creació Banda Sonora dels Piromusicals de La Mercè 2000, 2001 i 2002  Espectacle inaugural America’s Cup 2007  Espectacle 50è aniversari del Camp Nou (2007)  Cerimònia cloenda de la Barcelona World Race 2007 (En preparació)  Diversos concerts d’artistes nacionals i internacionals com ara: Luís Eduardo Aute, Mª del Mar Bonet, Lluís Llach, Víctor Manuel y Ana Belén, Gato Pérez, Caetano Veloso, Paco de Lucía, Radio Futura, Michael Nyman, Kevin Ayers, Wim Mertens, Ichiro Suzuki, Viena String Quartet... Com a dissenyador de So per a muntatges teatrals i arts escèniques destaquem obres com Antaviana, Nit de Sant Joan, Glups!, Mikado, Mar i Cel, Flor de Nit i Poe de Dagoll Dagom. El despertar de la primavera, Infantillatges, Lorenzaccio, El Misàntrop, Les Tres Germanes, Ara que els ametllers estàn batuts, Autèntic Oest, Un passeig pel bosc, A la Glorieta, Arte, París 1940, La Cena i Stalin amb la Companyia Flotats. Entretres i SIT de Tricicle. La Venganza de Don Mendo, T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré, No és tan fàcil, Vides Privades, Amants i Dinamita teatral amb Paco Mir. El Sopar dels Idiotes, 23 centímetres, La Bella Helena, La Lloll, La Filla del Mar i El Tinent Inshmore amb Josep Maria Mestres. Mentiders, Pels Pèls i Òscar, una maleta, dos maletes, tres maletes amb Abel Folk. També ha realitzat el So directe, la postproducció i el muntatge musical de diverses sèries de televisió i pel·lícules de cinema entre les que destaquem: No passa res (TV3), Tariro-Tariro (TVE), Espacial Fin de Año 1991 (TVE) amb La Trinca. Oh Espanya (TV3), La memòria dels cargols (TV3), Psicoexpress (TV3) amb Dagoll Dagom. Smoking Room amb Julio Walovich, Gala amb Sílvia Munt, Fragments de Judith Colell, Lo mejor que le puede pasar a un cruasán de Paco Mir, Cosas que pasan amb Sílvia Munt, Remake amb Roger Gual, 53 días de invierno de Judith Colell. Diverses produccions publicitàries d’audio per a diferents marques: Freixenet, Seat, Wolkswagen, Nissan, Taurus, BMW, Port Aventura, Nestle, La Caixa, Renault, Caixa Catalunya, Ford, Evax, Coca-Cola, Daewoo, Fujifilm, Ikea, Audi... Ha realitzat les sonoritzacions de les gires de diferents autors i grups musicals: Sisa i Melodrama, Don McLean, José Feliciano, Roberta Flack, Miles Davis, Miguel Ríos, Mecano, La Trinca, Bobby McFerrin, Keith Jarret Trio, Carles Benavent...

Jordi Bonet / Traducció: Feliu Formosa / Vestuari: Maria Araujo

Crítiques Express

+
Una obra que es podria qualificar dramatúrgicament feta de «duets». En cadascun d'aquests «duets» es va configurant la personalitat de Bernhardi, la seva dignitat, el seu rigor i el seu orgull.
+
Un tema apasionant, amb moltes ramificacions. Duels dialéctics genials. Grans interpretacions. Un muntatge excepcional.
+
Albertí l'encerta per partida doble: programant al TNC un text magnífic i desconegut entre nosaltres, i oferint amb ell un muntatge memorable ple d'extraordàries interpretacions

Crítiques

  • No hi ha Critiques d'aquest espectacle

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • Albertí porta ‘El professor Bernhardi’ de Schnitzler al TNC

    Lluís Homar serà a partir d’aquest dimecres ‘El professor Bernhardi’, un home disposat a defensar la veritat i la justícia fins a les darreres conseqüències, encara que això li comporti enfrontar-se amb tots els estaments que té al voltant. L’obra, una de les darreres peces en la carrera com a dram...
    Ángeles Castuera - 10/02/2016Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Català