Fira Mediterrània 2018

Barcelona dimarts,   25 de setembre de 2018   Actualitzat a les   15:34 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Refugi

Refugi

Autor text: Jessica Goldberg
Direcció:

Oriol Broggi

Treballs com a director d’escena: L’Oncle Vània de Txèkhov. Producció La Perla 29 (Coproducció Festival Temporada Alta). Biblioteca de Catalunya. 2007; Passat el Riu de Joe DiPietro. Producció La Perla 29. Teatre Romea. 2007; Rosita, història d’una florista, adaptació de Rosa Gàmiz a partir de l’obra Pigmalió de Bernard Shaw. Biblioteca de Catalunya. Producció La Perla 29. 2007; Primera història d’Esther. de Salvador Espriu. TNC Sala Petita. 2007; El carter del Rei de R. Tagore. Producció del Teatre Municipal de Manacor. 2006; Arriba una cançó amb Jaume Sisa. Producció L’Alegria. Teatre Alegria. 2006; Antígona de Sófocles. Biblioteca de Catalunya. Producció La Perla 29. 2006. Premis Butaca 2006 al millor espectacle i millor direcció; Magnus de Jordi Teixidor. Sala Beckett. 2006; Rosencranz i Gildernstern són morts de Tom Stoppard. Festival Shakespeare de Santa Sussana Producció La Perla 29. 2005. Sala Beckett el 2006; La mort d’Ivan Ilitx de Lev Tolstoi. Sala Beckett. Producció La Perla 29. 2005; El Misantrop de Molière. Biblioteca de Catalunya. Producció La Perla 29. 2005; Per què te’n vas? Teatre del dir adéu amb Jaume Sisa. Idea i dramatúrgia d’Oriol Broggi. Producció del CDV. 2004; Els Fusells de la Senyora Carrà de Bertolt Brecht. La Perla 29 i CDV. 2004; Refugi de Jessica Goldberg. La Perla 29 i Sala Beckett. Grec 2003; Històries de Teatre de Rosa Gàmiz. Teatre Infantil. Producció de la Perla 29. 2003; Cyrano’s. Dramatúrgia de Rosa Gàmiz i Oriol Broggi. A partir de Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand. Teatre Principal de Palma i Municipal de Manacor. 2003; Els ulls de l’etern germà de Stephan Zweig. La Perla 29 i Sala Beckett. 2002; Enric IV de Luigi Pirandello. Coproducció Grec i Passadís Teatre. Grec 2001; Tartuf, o l'impostor de Molière. Grec, Passadís teatre, Versus Teatre. Grec 2000; Jordi Dandin de Molière. Festival Grec. Producció de Passadís Teatre. Grec 1999; Crit i Nit. Poesies i cançons. Diversos autors. Amb Mariona Sagarra, cantant i Marc Serra, guitarra. 1999; Els Fusells de la Mare Carrà de Bertolt Brecht. 1998 Treballs com a actor: Ronda de Mort a Sinera de Salvador Espriu i Ricard Salvat. Dir. Ricard Salvat. Teatre Lliure. 2001; La Dona Incompleta de David Plana. Dir. Sergi Belbel. Coproducció Sala Beckett, Cia Mala Sang i Passadís Teatre. 2001; Fragments d 'una carta de comiat llegits per geòlegs de Normand Chaurette. Dir. de Sergi Belbel. Sala Beckett. 2000; Ària del Diumenge. Sobre textos de Joan Oliver. Dramatúrgia i direcció de Carlota Subirós. TNC Sala Petita. 1999; El Vuitè Sentit. Dramatúrgia i direcció de Carlota Subirós. Direcció musical: Ernest Martínez Izquierdo. Música: György Ligeti. Coproducció de Grec, Barcelona 216 i La Sonora. 1998; Maria Rosa d'Àngel Guimerà. Dir. Rosa Novell. Focus. 1997; El Malaguanyat de Thomas Bernhard. Dir. Carlota Subirós. Grec 1997; L'Avar de Molière. Dir. Sergi Belbel. Focus. Grec 1996; La Lliçó de Ionesco. Dir. Carlota Subirós. Producció de Èxic Teatre. 1996 Ajudanties de direcció: Amb Sergi Belbel: Primera Plana. TNC 2003; Dissabte, diumenge i dilluns d’E. de Filippo. TNC 2002; El Alcalde de Zalamea de Calderón de la Barca. TNC 2000; L’Estiueig de Carlo Goldoni. TNC 1999; El Criptograma de David Mamet. TNC 1999 Amb Rosa Novell: Una nit amb Lu Xun. Lectura de poemes. Teatre del Sol de Sabadell. 1997; Greus Questions d’Eduardo Mendoza. Sala Muntaner. 2005

Oriol Broggi

Una mirada ràpida a un estil de vida molt contemporani

Sinopsi de Refugi


Repartiment

Clara Segura

Neix el 1974. Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona el 1996. A més a més obté el títol de solfeig i cant coral, i el de sisè de piano al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Al llarg de la seva carrera realitza cursos de dansa (Amb Ramon Ollé, Mercè Boronat, Carles Salas, DV8 Physical Teatre...), de cant (Helen Rovson i Viv Manning, Salvador Casadevall, Dolors Aldea...) i de teatre, entre els que destaquen els de Julia Varley (Odin Teatre), Teodor Terzopoulus, Catalina Buzoianu, Jaume Melendres, el Seminari amb la Guildhall School of Music and drama, l’escola Silvio d’Amicco Roma,... La seva experiència professional al teatre comença el 1996 i es va consolidant fins avui dia: Antígona, de Sòfocles, dirigida per Oriol Broggi, i No et moguis, de Bruno Oro, dirigida per ella mateixa i Bruno Oro, al Club Capitol el 2006. Amor fe esperança, d'Odön von Horváth, dirigida per Carlota Subirós Ets aquí?, de Javier Daulte, al Teatre Romea el 2005. Maca, per favor, les postres, al Club Capitol el 2004. Refugi, de J. Goldberg, dirigida per Oriol Broggi a la Sala Beckett el 2003. El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare, dirigida per Àngel Llàcer al Teatre Borràs i al Principal el 2002. La filla del mar, d’Àngel Guimerà, dirigida per Josep Maria Mestres al Teatre Nacional de Catalunya el 2002. Nena, maca, per favor, les postres, de Pichot i Segura, al Teatre Malic el 2001. El alcalde de Zalamea, de Calderón, dirigida per Sergi Belbel al Teatre Nacional de Catalunya el 2000. Violació de límits, de Pedrolo, dirigida per Joan Castells el 1999. Jordi Dandin, de Molière, dirigida per Oriol Broggi, el 1999. Quédate con la copla, dirigida per Àngel Llàcer el 1999. Perversions, de J. Prévert, dirigida per Joan Castells el 1999. Set portes, de B. Strauss, dirigida per Moisès Maicas el 1999. Petita mort, escrita i dirigida per David Plana el 1998. Un cop més una mica de música, dirigida per Daniel Anglès i Manu Guix. El somni de Mozart, de Kujit, dirigida per Àngel Llàcer, Daniel Anglès i Manu Guix. Parracs, de Bertolt Brecht, dirigida per Joan Castells el 1997. El Pas, d’Azama, dirigida per Núria Inglada el 1997. El amor de Don Perlimplín y Belisa en su jardín, de Lorca, dirigida per Genoveva Pellicer. La bona gent, de Santiago Russiñol, dirigida per Pep Cruz al Centre Dramàtic de la Generalitat el 1996. Dossier de premsa La Felicitat 12 Destaquen també les seves interpretacions per televisió (Porca Misèria, AMF) i diversos curtmetratges (Càmping, Glòria, Ànimes Bessones, Opción C), així com a la gran pantalla: Excuses (Jordi Sànchez, Joel Joan, Pep Anton Gómez), dirigida per Joel Joan Mar Adentro (Mateo Gil i Alejandro Amenábar), dirigida per Amenábar. Sin ti (P. Garsaball, Alicia Lunas), dirigida per Raimon Masllorens.

Clara Segura /

Mar Ulldemolins

És graduada pel Col·legi del Teatre de Barcelona i ha seguit un curs d’interpretació amb Javier Daulte a la Sala Beckett. Té estudis musicals i actualment cursa també el darrer curs de piano de grau mitjà, equivalent a l’antic 8è. El 2001 s’inicia en la interpretació professional fent d’actriu en diversos curtmetratges. Després d’una breu incursió en el circ, el 2003 inicia la seva activitat teatral amb Poques-vergonyes, direcció de Fermí Fernández, i la televisiva, participant a la sèrie Majoria absoluta, de TV3. Des de llavors, ha participat en diversos muntatges, d’entre els quals destaquen Les amargues llàgrimes de Petra von Kant, direcció de Manuel Dueso (2003); Esthetic Paradise, de Victòria Szpunberg i Teatre sense animals, direcció de Sergi Belbel (2004). El 2005 ha treballat a Raccord, de Rodolf Sirera, direcció de Carme Portaceli; Casa i jardí, d’Alan Aykbourn, direcció de Ferran Madico i Jocs de paciència, d’Alba Farhoud, direcció de Pep Pla. És també paper protagonista de la sèrie Vent del pla, de TV3, direcció de Lluís M. Güell, Jesús Segura i Enric Banquer.

Mar Ulldemolins /

Pau Miró

Barcelona, 1974. Llicenciat en interpretació a l’Institut del teatre (1999). Com a dramaturg, seminaris a la Sala Beckett impartits per Carles Batlle, Sergi Belbel, Xavier Albertí, Sanchis Sinisterra, Martin Crimp, Juan Mayorga i Javier Daulte. Fundador de la companyia Menudos, formada per ex-alumnes de l’Institut del Teatre. Dramatúrgia i direcció: 2009: Búfals. Autor i director. Text estrenat a Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya. Girona. Temporada al Versus Teatre (2009) 2008: Enfermo imaginario. Co-autor. Dir. Antonio Calvo. Teatre Condal. 2007: Singapur. Autor i director. Projecte T6 TNC. Teatre de Ponent de Granollers. Sala Beckett. Text publicat a Proa. Nominat al Premi Max al millor espectacle revelació en representació de Catalunya. 2007: Los persas: Réquiem por un soldado. Dramatúrgia conjunta amb Calixto Bieito. Teatre Romea. 2006: Banal sessions of Fedra. Autor i director. Versus teatre. Espectacle guanyador del premi al millor muntatge en la 11 mostra de teatre de Barcelona. 2006: Somriure d’elefant. Autor i direcctor. Nominació als Premis Butaca en la categoria de millor text. Grec. Biblioteca de Catalunya. Text traduït al castellà i a l’Italià i a l’eslovac. Text publicat a la revista de difusió teatral Pausa. 2005: Bales i Ombres (un western contemporani). Autor i director. Teatre Lliure. Espai Lliure. Nominació als premis butaca en la categoria de millor text. 2005: Happy Hour. Dramatúrgia i direcció. Dins del projecte d’assajos oberts del Teatre Lliure i posterior estrena al Teatre Borràs. Nominació als premis Butaca en la categoria de millor text. 2004: Plou a Barcelona. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. Text publicat a En cartell, volum 8. 5 nominacions als Premis Butaca, entre las que destaquen, millor text i millor espectacle de petit format. Traduït al castellà, italià, francès, portuguès, polonès i anglès. Estrenat el 12 d’octubre 2007 a Nàpols, Teatro Nuovo. Estrenat al juny del 2008 al Teatre Picolo de Milà, premi nacional de la crítica a Itàlia. Versió radiofònica a la Rai i també versió cinematogràfica a Itàlia. Editat per la editorial italiana Guida, sota el títol de Chiove. Participa en la setmana de cultura Catalana a Xile, 2005. Publicat per la Universitat de Richmond, New York. Participa en la setmana cultural catalana a Sao Paulo, Brasil. Estrenat en la seva versió castellana al Festival de Otoño de Madrid 2006, sota el títol Lluvia en el Raval a càrrec de la companyia Segundo Viento, a la sala Cuarta Pared. Estrenat a Buenos Aires, Venezuela, Córdoba. Versió radiofònica per a Ràdio Barcelona. Convertit en guió cinematogràfic amb adaptació de Carles Mallol, Pau Miró i sota la direcció de Carles Torrens.

Pau Miró /

Rafa Cruz

Ha treballat com a actor de teatre, cinema i TV a Veneçuela i Espanya. A Veneçuela va començar a la companyia nacional i després va venir cap a Espanya a treballar amb UR Teatro durant dos anys amb l’espectacle Romeo y Julieta. A Catalunya ha treballat entre d’altres amb: Oriol Broggi, Manel Dueso, Ferran Madico, Antonio Simon i Ricart Salvat a diferents teatres. En cinema ha rodat Catherine i le sue Figlie film italià dirigit per Luigi Parigi, Vivancos el sucio III dirigit per Albert Saguer a Espanya i Sucre dirigit per Alida Avila a Veneçuela. A Catalunya ha participat a diferents sèries i TVmovies amb papers episòdics i secundaris. A ETB a Euskadi va estar rodant la sèrie Maite. És llicenciat en Arts Escèniques (interpretació i dramatúrgia) per la Universitat Central de Veneçuela. Teatre: 2001-02 BODAS DE SANGRE de Federico García Lorca. Dir Ferran Madico 2001 RESTES HUMANES SENSE IDENTIFICAR I LA... de Brad Frasser. Dir Manel Dueso. 2000 9mm de Lionel Spycher. Dir Lionel Spycher. DON JUAN TENORIO de José Zorrila. Dir Jose Luis matran 1999 LAS BIZARRIAS DE BELISA de Lope de Vega. Dir. Antonio Simón. ROMEU I JULIETA de W. Shakespeare. Dir. Maurice Durozier. 1998 LIBERTAD EN BREMA de Rainer Fassbinder. Dir. Orlando Arocha. 1995-96 ROMEO Y JULIETA de W. Shakespeare. Dir. Helena Pimenta. TARTUFOMOLIÈREGOLDONI de Molière-Goldoni. Dir. Orlando Arocha. ROMEO Y JULIETA de W. Shakespeare. Dir. Orlando Arocha. LA PLUMA DEL ARCANGEL de Arturo Uslar Pietri. Dir. Juan Carlos Gené Televisió: 2001 EL COR DE LA CIUTAT. TV3 2000 VALE. Dir. Silvia Qer. Alea T.V. 1998 MAITÉ. Prod. Igueldo Telebista, S.L. ETB. ESTACIÓ DE ENLLAÇ. TV3 . Cinema: 2001 VIVANCOS EL SUCIO III. Dir. Albert Saguer. 1996 SUCRE. Dir. Alida Avila.

Rafa Cruz

Fitxa tècnica

/ Traducció:

Carlota Subirós

Carlota Subirós Bosch va néixer a Barcelona el 1974. És llicenciada en Direcció Escènica i Dramatúrgia, amb el Premi Extraordinari de l'Institut del Teatre 1997. És també llicenciada en Filologia Italiana per la Universitat de Barcelona (2001). Així mateix, ha rebut formació en dansa, piano i harmonia. La seva activitat com a directora escènica inclou: 2001 I mai no ens separarem, de Jon Fosse Producció Teatre Malic Estrenat el 21 de desembre de 2001 1999 Dramatúrgia i direcció escènica d’Ària del diumenge, basat en l’obra dramàtica, poètica i d’assaig de Joan Oliver. Producció del Teatre Nacional de Catalunya. 1999 Dramatúrgia i direcció escènica de Dies de Festa presentat en tres fases: Dies i dies, Sitges Teatre Internacional; Estiu, Festival Grec 99; Un dia d'aquests..., Sala Beckett. Coproducció de La Sonora i Bulevard Espectacles amb la col.laboració de Sitges Teatre Internacional, Grec 99, Sala Beckett, Ajuntament de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 1998 Dramatúrgia i direcció escènica de El vuitè sentit, espectacle basat en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti. Coproducció del Festival Grec 98 i Barcelona 216 Direcció musical d'Ernest Martínez Izquierdo. 1997 Dramatúrgia i direcció escènica de El malaguanyat, una recreació escènica de la novel.la de Thomas Bernhard. Producció del Festival Grec 97 presentada al Teatre Lliure. Premi de la Crítica per la Creació de l'Espai Sonor. 1996 La lliçó, d'Eugène Ionesco, a càrrec d'Èxic-teatre, muntatge presentat a la Capella de Se7 i Se7. Traduccions: 2002. Traducció de Bash. Latterday plays (Excés. Escenes dels darrers dies), de Neil LaBute. Es presentarà a la Sala Tallers del TNC amb direcció de Magda Puyo. 2001. Traducció de Enrico IV (Enric IV), de Pirandello. Presentada a la Sala Villarroel amb direcció d’Oriol Broggi. Producció Grec 2001. 2001. Traducció de A life in the theatre (Una vida al teatre), de David Mamet. Presentada al Teatre Malic amb direcció de Rafel Duran. Producció Grec 2001. 2000. Traducció de Knives in hens (Ganivets en les gallines), de David Harrower. Presentada al Sitges Teatre Internacional, en una lectura dramatitzada dirigida per Carlota Subirós. 1999. Traducció de The criptogram (El criptograma), de David Mamet. Presentada l'abril de 1999 al Teatre Nacional amb direcció de Sergi Belbel i publicada per TNC-Proa. 1998. Traducció de Capire il teatro (Entendre el teatre), de Marco de Marinis, publicat per l'Institut del Teatre, desembre 1998. 1996. Traducció de Moonlight (Llum de lluna), de Harold Pinter, presentada a la Sala Beckett en una lectura dirigida per Xavier Albertí en el marc de la Tardor Pinter. 1995. Traducció de La Lena, de Ludovico Ariosto, inèdita. Formació internacional: 2001. Participació en el Forum Jünger Theaterangehöriger del Theatertreffen, Berlin, juntament amb altres dirextors, autors, actors i escenògrafs europeus. 2000. Beca del Goethe Institut i de la Generalitat de Catalunya per una estada de quatre mesos a Berlin. 1999. Participació en la Royal Court International Residency (Londres), amb una beca del British Council. Carlota Subirós també ha treballat com a ajudant de direcció amb Joan Ollé (Mass, de Leonard Bernstein, Otel.lo Espectacles, 2000; Apocalipsi, de Lluïsa Cunillé, TNC 1998); amb Ariel Garcia Valdés (Lear o el somni d'una actriu, Teatre Lliure 1997); amb Franco di Francescantonio (Món Brossa, TNC 2001); i amb Lluís Homar (Els bandits, de Schiller, Teatre Lliure, presentat al Mercat de les Flors.) També havia estat ajudant de poducció i traductora en les representacions al Gran Teatre del Liceu de Barcelona del Dance Theater of Harlem i de Le nozze di Figaro, dirigides per Peter Sellars, el 1991, i ajudant de producció i traductora al Festival dei Due Mondi de Spoleto, Itàlia, els anys 1990 i 1991.

Carlota Subirós

Crítiques

  • Orfes del somni americà

    Un matrimoni s'acomiada dels seus tres fills, agafa el cotxe i fuig al País de Mai Més de l'Inserso nord-americà. Sortida Florida de la gran autopista. El públic s'incorpora quan l'abandó ha esdevingut difícil rutina. Aquest segon tall umbilical és la metxa inventada per Jessica Goldberg per fer exp...
  • una grata troballa servida de forma impecable

    Descobrir Jessica Goldberg ha estat una grata sorpresa i la seva obra, una feliç troballa. Refugi és un text dramàticament sòlid, precís i crític que analitza un determinat i autodestructiu concepte de la unitat familiar basat en l'obligació moral i en el que és socialment correcte. A través del ...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Català