Grec 2018 Festival de Barcelona
Teatre Lliure Abonaments 18-19

Barcelona dissabte,   21 de juliol de 2018   Actualitzat a les   12:08 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

El preu

El preu

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor:

Arthur Miller

Arthur Miller va néixer a Nova York, el 1915, fill d'un fabricant d'abrics que es va arruïnar durant la Gran Depressió. El seu major èxit, Mort d'un viatjant (1949), tràgica història d'un home corrent molt semblant al seu pare, va obtenir els premis Pulitzer de Teatre i del Cercle de Crítics de Teatre de Nova York. Tots eren fills meus va ser escollida millor obra teatral de 1947 pel cercle de Crítics de Teatre de Nova York. La publicació de Les bruixes de Salem (1953), que descriu els judicis per bruixeria, però que era en realitat una denúncia contra la investigació del Congrés d'Estats Units sobre les activitats subversives portada a terme pel senador Joseph McCarthy, va dur Miller el 1956 davant el Comitè d'Activitats Antiamericanes, que el va condemnar per desacatament. La sentència va ser apel·lada i finalment Miller va ser absolt. L'any 2002, va ser guardonat amb el premi Príncep d'Astúries.

Arthur Miller
Direcció:

Sílvia Munt

Titulada en Ballet Clàssic per la Royal Ballet de Londres, de 1973 a 1978 es dedica plenament a la dansa com a ballarina i coreògrafa, formant part, entre d’altres, de les companyies de Gelu Barbu (primer ballarí del Ballet Nacional de Romania) i del Ballet Contemporani de Barcelona. Posteriorment s’ha dedicat a la interpretació i la direcció i escriptura cinematogràfica i s’estrena com a directora teatral amb Surabaya, de Marc Rosich. El seus propers projectes inclouen, com a actriu, les pel•lícules My sweet stranger, de la directora Maria de Kanon, amb Ed Harris i Àngela Molina, i Remake, de Roger Gual. Com a guionista, actriu i directora, el telefilm Cosas que pasan. Com a actriu dramàtica ha treballat als següents espectacles: Àngels a América, de Tony Kushner, direcció de Josep M. Flotats, TNC; La muerte y la doncella, de Ariel Dorfman, direcció de Boris Rotenstein; Cartas de amor, de A. R. Gurney, direcció de Josep Costa; Las tres hermanas, de A. Chejov, direcció de Pierre Romans, Companyia de J. M. Flotats; Trío en Mi bemol, de Eric Rohmer, direcció de Fernando Trueba; La Filla del Carmesí , de J. Ma. de Sagarra, direcció de Jordi Mesalles; Romeo y Julieta, de W. Shakespeare. Dir. Esteve Polls; Antígona, de Salvador Espriu, direcció de Joan Ollé; Cyrano de Bergerac, d’ E. Ronstand, direcció de Damià Barbany; La Blancarrosa, sirena de la mar blava, de Damià Barbany; Sueño de una noche de verano, de W. Shakespeare; Canigó, de J. Verdaguer, direcció d’Esteve Polls. Ha creat la seva companyia de teatre amb la qual produeix dos espectacles Ondina , de J. Giraudoux, direcció de Santiago Sans, i La nieta del sol, d’ Ever M. Blanchet , direcció col•lectiva. Pel cinema, ha treballat com a actriu a les pel•lícules Aunque tú no lo sepas, de Juan Vicente Córdoba; El viaje de Arián, d’Eduard Bosch; Subjudice, de Josep Maria Forn; El faro, de Manuel Balaguer; El dominio de los sentidos, episodi de Judith Collell; Una piraña en el bidé, de Carlos Pastor; Secretos del corazón, de Montxo Armendáriz (Pel•lícula nominada al Oscar a la Millor Pel•lícula de Parla No Anglesa); Todo está oscuro, de Ana Díez; Asunto interno, de Carles Balagué; Éxtasis, de Mariano Barroso; Razones sentimentales, de Antonio A. Farré; La Pasión Turca, de Vicente Aranda; El rey del río, de Manuel Gutiérrez Aragón; El porqué de las cosas, de Ventura Pons; Nexo, de Jordi Cadena; Los baúles del retorno, de María Miró; Bloodline ("Lazos de sangre"), de Pal Erdöss; Cucarachas, de Toni Mora; El cazador furtivo, de Carles Benpar; Alas de mariposa, de Juanma Bajo Ulloa; Los papeles de Aspern, de Jordi Cadena; Quimera, de Carlos Pérez Ferré; Golfo de Vizcaya, de Javier Rebollo; Bajo en nicotina, de Raúl Artigot; Le grand voyage, de Richard Dindó (v.o. en francès); Soldados de plomo, de José Sacristán; Sal gorda, de Fernando Trueba; Akelarre, de Pedro Olea; Pares y nones, de José Luis Cuerda; La plaza del Diamante, de Francesc Betriu. Per la seva tasca com a actriu cinematogràfica ha rebut el Premi Goya (millor protagonista femenina) per Alas de mariposa (1992) i ha estat candidata al Premi Goya (millor actriu de repartiment) per La Pasión Turca (1994). És membre de la European Fim Academy i de la Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de España. Ha dirigit les pel•lícules Las hijas de Mohamed (telefilm), Elena Dimitrievna Diakonova. Gala (documental), Quia (telefilm per a TV3) i els curtmetratges Lalia i Déjeme que le cuente. El curt Lalia, del qual també és guionista i directora, va obtenir el Premi Goya al Millor Curtmetratge Documental (1999). Aquest curt, rodat als campaments sahrauís al desert d’Argèlia, ha estat seleccionat per a nombrosos festivals d’arreu del món i ha obtingut molts altres premis com ara el Premi United Nations World Forum on Children’s Television del V Festival Internacional de Televisió de Barcelona 2001. Els seus treballs per a televisió (exclosos dramàtics i treballs com a coreògrafa) inclouen els telefilms The Crown, de Peter de Vamm (Holanda), Palabras mágicas, d’ Octavi Masiá (Trivisión), Le meilleur commerce du monde, de Bruno Gantillon (França), Fragmentos, de Judith Collell; Maxima´s Miracle, de Paul Ruven (Holanda), L´aîné des Ferchaux, de Bernard Stora, (França); i les sèries Tío Willy (Pablo Ibáñez, TVE); Dones i homes, (Antoni Verdaguer, TV3), Arnau, (Lluís Ma. Güell,TV3), El obispo leproso (José Ma. Gutiérrez, TVE), Teresa de Jesús (Josefina Molina, TVE) i La plaza del Diamante (Francesc Betriu, TVE). Ha rebut també els següents guardons: l’any 1982, el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya (Millor professional de l’any), Concha Festival de San Sebastián (Millor promesa cinematogràfica), Premi Guía del Ocio (Millor intèrpret revelació) i Premi Icaro de Diario 16 a la Creació. El 1983 Premi Interpretació Festival de Praga. L’any 1984, Premi Diez de Cine (València) i Popular de Bocaccio. El 1985, Premi Imagen de Radio 4. L’any 1989, Premi Millor Actriu Festival d’ Évora, Premi d’interpretació de l’Asociación Independiente de Espectadores de Teatro (Alicante), Premi Escritores Cinematográficos, i Millor actriu, Festival d’Arcachon (França) per Los papeles de Aspern. El 1995, Premi Sant Jordi de Cinematografia per La Pasión Turca. El 1997, Premi Millor Actriu al Cinespaña / Festival de Cine Espanyol de Toulouse (França) per Asunto interno. El 2003, Premi Especial del Jurat al festival Opera Prima de Tudela per Gala.

Sílvia Munt
Producció executiva: Macarena Garcia

La directora Sílvia Munt porta a escena una peça apassionant per retre homenatge a Arthur Milller.

Sinopsi d´ El preu

Un repartiment amb alguns dels millors actors i actrius de l'escena catalana interpreta una peça sobre el preu que paguem per les nostres eleccions. La signa un dels grans dramaturgs del segle XX, del naixement del qual ha fet un segle.

En Víctor i l'Esther, la seva dona, convoquen el germà del primer, en Walter, a la casa on van viure amb els seus pares durant la infantesa. En Víctor és un policia que està a punt de retirar-se i, l'altre, un cirurgià d'èxit. S'han trobat perquè l'edifici ha de ser enderrocat i esperen un taxador que els ha de dir el preu dels mobles de la família que encara omplen les habitacions. Són a les golfes, examinant els objectes dipositats sota una capa de pols, però aquestes velles andròmines no són l'única cosa que hi ha a la casa: també hi ha una pila de records, fantasmes que faran pensar els protagonistes en com podrien haver estat les coses si, en cert moment, haguessin pres unes altres decisions. La directora de teatre i cinema i també actriu Sílvia Munt porta a escena una peça apassionant plena d'il·lusions i rancúnies, de remordiments i malenconia. S'encarrega de donar vida als personatges principals un repartiment esplèndid format per tres actors (Pere Arquillué, Ramon Madaula i Lluís Marco) i una actriu  (Rosa Renom) que reten així homenatge al dramaturg en el centenario de su nacimiento.


Repartiment

Enric Planas

Enric Planas /

Lluís Marco

Lluís Marco Ulisses Ha treballat com a actor als següents espectacles teatrals: Després de l'assaig, d'Ingmar Bergman. Dir. Jordi Mesalles (2003-02). Popcorn, de Ben Elton. Dir. Angel Alonso. Villarroel Teatre (2001-00). Històries d'amor, de Toni Cabré. Dir. Toni Casares. TNC (2000). El sopar dels idiotes, de Francis Veber. Dir. Paco Mir. Teatre Condal (2000-98). Pigmalió, de George Bernard Shaw. Dir. Joan Lluís Bozzo. Teatre Poliorama (1998-97). Tres actos desafiantes, de David Mamet, Elaine May, Woody Allen. Dir. José Pascual. Teatro Lara (1997-96). Kvetch, de Steven Berkoff. Dir. José Pascual. Gira per l'Estat espanyol (1996-95). A l'est de qualsevol lloc, d'Edward Thomas. Dir. Josep M. Mestres. Mercat de les flors (1995). La corona d'espines, de Josep M. de Sagarra. Dir. Ariel García Valdés. Centre Dramàtic Teatre Romea (1994-93). Paraula de poeta-17 Joan Margarit. Dir. Anna Lizaran. Teatre Lliure (1994-93). Colometa la gitana o el regrés dels confinats. Qui... compra maduixes?, d'Emili Vilanova. Dir. Sergi Belbel. Centre Dramàtic Teatre Romea (1994-93). La festa, de Lluïsa Cunillé. Dir. Nuria Furió. Centre Dramàtic Teatre Romea (1994-93). Roberto Zucco, de Bernard Marie Koltés. Dir. Lluís Pascual. Teatre Lliure (1994-93). La filla del mar, d'Àngel Guimerà. Dir. Sergi Belbel. Centre Dramàtic Teatre Romea (1993-92). El parc, de Botho Strauss, Dir. Carme Portaceli. Teatre Lliure (1993-91). Timon d'Atenes, de William Shakespeare. Dir. Ariel García Valdés. Teatre Lliure (1991-90). Trucades a mitjanit, d'Eric Bogosian. Dir. Pere Planella (1991-90). El castell dels tres dragons, de Serafí Soler Pitarra. Dir. Damià Barbany. Teatre S.A.T. (1991-90). Ondina, de Jean Giraudoux. Dir. Santi Sans (1988-87). Anònim Venecià, de Giuseppe Berto. Dir. Francesc Cruzate. Teatre Municipal de Badalona (1987-86). Romeo y Julieta, de William Shakespeare. Dir. Esteban Polls. Teatre Victòria (1985-84). Batalla de reines, de Serafí Soler Pitarra. Dir. Antoni Chic. Centre Dramàtic Teatre Romea (1984-83). Pel que fa al cinema, ha treballat als llargmetratges: Ilegal, de Ignacio Vilar (2001); Mi casa es tu casa, de Miguel Álvarez (2001); Nosotras, de Judith Collell (2001); A tiro limpio, dirigit per l'SCAC (2000); No es pot tenir tot, de Jesús Garay (1997); A tiro limpio, de Jesús Mora (1996); Asunto interno, de Carles Balagué (1995); Gimlet de José Luis Acosta (1995); Transeúntes de Luis Aller (1994); Mal de amores, de Carles Balagué (1993); El cazador furtivo, de Carles Benpar (1992). També ha protagonitzat les TV movies següents: Iris TV, de Xavier Manich (2002); L'orquestra de les estrelles, d'Eduard Cortés (2002); Temps Afegit, de Jesús Font (2002); Última jugada, de Lluís M. Güell (1997); Laia, de Jordi Frades (1995) i els curtmetratges Angavu, de Marta Creus (2000); La ciudad sin puentes, de Manel Polls (1991); Palomas en la carretera, de Manel Polls (1991) i Salida del estadio (1990). Pel que fa a la televisió ha treballat, entre altres sèries i espais dramàtics, a Para qué sirve un marido i Cuando las nubes cambian de nariz, per a TVE; Hospital Central, El comisario, Carvallo, per a Tele 5; La saga de los Clark, per a Canal Plus i Jet Lag, Temps de silenci, Psico-Express, El mirall trencat, Casting, Dinamita, Nissaga de poder, La Rosa, La Lloll, Estació d'enllaç, Poble Nou, Vostè mateix, Quico el progre, El parc, Timó d'Atenes, Bala perduda, Terranova, Crònica negre per a TV3. També ha treballat a programes de ràdio i com a actor de doblatge.

Lluís Marco /

Pere Arquillué

Debuta als escenaris professionals el 1990 amb Tàlem, de Sergi Belbel. Des de llavors ha participat en nombrosos muntatges del mateix Belbel (Qui compra maduixes?, La filla del mar – amb què obté el premi de l’Associació d’actors i Directors al Millor Actor Protagonista -, Colometa la gitana, Morir i L’habitació del nen). Ha treballat també amb Calixto Bieito (El somni d’una nit d’estiu), Domènech Reixach (Lo desengany), Rafel Duran (El mercat de les delícies), Lluís Homar (Els bandits), Penny Cherns (Tant x tant Shakespeare), Georges Lavaudant (Els gegants de la muntanya), Rosa M. Sardà (El visitant) i Xavier Albertí (Orgia). Destaca especialment la seva participació en diversos muntatges de J.M. Flotats (Àngels a Amèrica – amb què obté el premi de la Crítica de Barcelona 1997 a la Millor Interpretació - i La Gavina), Ariel García Valdés (La corona d’espines i Galatea) i Joan Ollé (Así que pasen cinco años, De poble en poble i Fedra). Des del 2003 ha treballat amb Àlex Rigola a Juli César, Santa Joana dels escorxadors, Ricard 3r, Arbusht i La nit just abans dels boscos, i aquesta temporada ha protagonitzat Otel•lo, dir. Carlota Subirós. En cinema, ha rodat una desena de pel•lícules amb directors com Ventura Pons, Carlos Saura, Cesc Gay, Fernando León de Aranoa o Manuel Martín Cuenca. En televisió ha participat en sèries (Secrets de família, Estació d’enllaç, Jet Lag o Mar de Fons) i també en telefilms (L’estratègia del cucut, Mónica o El concursazo).

Pere Arquillué /

Ramon Madaula

Titulat en interpretació per l'Institut del Teatre de Barcelona el 1984. Teatre ·Acosta’t (Closer) de Patrick Marber. Dir. Tamzin Townsend. Villarroel Teatre. 2003 ·Escenes d’una execució de Howard Barker. Dir. Ramon Simó. TNC Sala Petita. 2002. Gira per Catalunya i Espanya i reposició al TNC el 2003. ·El paradís oblidat de David Plana. Dir. Carlota Subirós. TNC Sala Tallers. 2002 ·Terra baixa d’Àngel Guimerà. TNC Sala Gran. Dir. Ferran Madico. 2000 ·La Gavina de Txekhov. TNC Sala Gran. Dir. Josep Maria Flotats. 1997 ·Àngels a Amèrica de Tony Kushner. Tallers TNC. Dir. Josep Maria Flotats. 1996 ·Els bandits de F. Schiller. Teatre Lliure. Dir. Lluís Homar. 1995 ·Cartes d'amor d' A. R. Gumey. Gira. Dir. Josep Costa. 1995 ·La mort i la Donzella d' A. Dorfman. Teatreneu. 1994 ·Dansa d'agost de B. Priel. Teatre Lliure. Dir. Pere Planella. 1993 ·Cabaret de C. Isherwood. Teatre Novedades. Dir. Jerome Savary. 1992 ·Viaje de un largo día hacia la noche d'O'Neill. Cia. Julieta Serrano. Dir. John Strasberg. 1991 ·Història del soldat d'I. Stravinsky. Teatre Lliure. Dir. Lluís Homar. 1991 ·Restauració d'E. Mendoza. Centre Dramàtic. Dir. Ariel García Valdés. 1990 ·Capvespre al jardí de R. Gomis. Teatre Lliure. Dir. Lluís Pasqual. 1990 ·El viatge de M. Vázquez Montalbán. Centre Dramàtic. Dir. Ariel García Valdés. 1989 ·Comedia sin título de F. García Lorca. Teatro María Guerrero. Dir. Lluís Pasqual. 1989 ·El hombre deshabitado de R. Alberti. Cia. José Maria Rodero. Dir. Emilio Hernández. 1988 ·La Ronda d'A. Schnitzler. Teatre Condal. Dir. Mario Gas. 1986 ·Cyrano de Bergerac d'E. Rostand. Cia. Josep Maria Flotats. Dir. Maurizio Scaparro. 1985 ·L'auca del senyor Esteve de S. Rusiñol. Teatre Grec. Dir. Pere Planella. 1984 Cinema ·Cuernos de mujer d'Enrique Urbizu. 1994 ·La pasión turca de Vicente Aranda. 1994 ·La niña de tus sueños de Jesús Delgado. 1994 ·El perquè de tot plegat de Ventura Pons. 1994 ·Cómo ser infeliz y disfrutarlo d'Enrique Urbizu. 1993 ·La teranyina d'Antoni Verdaguer. 1990 Televisió ·Des del balcó. Sèrie de TV3. Dir. Jesús Garay. 2001 ·Laia (telefilm) Dir.: Jordi Frades. TV3. 1995 ·Estació d'enllaç. Diversos realitzadors. Sèrie TV3. 1994/95 ·La dama enamorada. Real.: Xavier Berraondo. Dramàtic TV3. 1993 ·Un día volveré. Dir.: P. Betriu. TVE. 1990 ·Pedro I, el cruel. Real.: F. Abad. Sèrie TVE. 1989 Premis ·Nominat als Premis Teatre BCN 2001 al millor actor per Terra baixa. ·Premi de l'Associació d'actors professionals. Millor actor de cine per La teranyina. 1991 ·Premi de l'Associació d'actors professionals. Millor actor secundari en teatre per El viatge. 1990

Ramon Madaula /

Rosa Renom

Teatre El mentider, de Jean Cocteau. Direcció de Damià Barbany. Espai Brossa. La cantant calba, de Ionesco La cantant calba al McDonald´s, de Lluïsa Cunillé. Dir. de Joan Ollé. T. Lliure Vells temps (Old Times), de Harold Pinter. Dir. de Rosa Novell.Grec2006 Armengol, de Miguel Murillo. Dir. d´Esteve Ferrer. T. Español de Madrid Casa i jardi, d’Alan Aykbourn. Dir. de Ferran Madico. CAER de Reus La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda. Dir. de Joan Ollé. Víctor o els nens al poder, de Roger Vitrac. Direcció de Joan Ollé.T. Lliure Sopar d'amics, de Donald Margulies. Direcció d'Esteve Ferrer. T Apolo/ Borràs Little Night Music, de Sondheim. Direcció de Mario Gas . Grec Maria Rosa, d’Àngel Guimerà. Direcció de Rosa Novell. T.Principal Cinema i Televisió Azaña, de Santiago San Miguel. Llargmetratge. Valentífilms. Delta, de Pedro Molina Temboury, tele-movie dirigida per Oriol Ferrer. Bausan Films, TV3, ARTE, Canal Sur. Joc de mentides, de Lluís Zayas. Tele-movie per a TV3. Oberon Cinematográfica. Freetown, de Javier Arazola, tele-movie per a TV3. La Productora El cor de la ciutat, de Lluís Arcarazo. "Culebrot" per a TV3. Pleure pas germaine, sobre una novel-la de Claude Jasmin. Guió de Eric Van Beuren i Alain de Halleux. Dirigida per Alain de Halleux per a Oberon Cinematográfica.

Rosa Renom

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció:

Daniela Feixas

Llicenciada en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona (curs 98-99). Dansa contemporànea amb Toni Mira, Avelina Argüelles, Alvaro de la Peña i Toni Jodar. Teatre · Titus Andrònic de William Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. Gira 2002 · Suzuki I i II d’Alexei Xÿipenko. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2001 · Woyzeck de George Buchner. Dir. Àlex Rigola. Teatre Romea. Grec 2001 · Un tramvia anomenat desig de T. Williams. Dir. Manel Dueso. T. Romea. 2000 · Titus Andrònic de William Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. Grec 2000 · La màquina d'aigua de David Mamet. Dir. Àlex Rigola. STI 1999 · Peep Show Verona. Adaptació de Romeo i Julieta de Shakespeare de Rafel Duran. Dir. Rafel Duran. Grec 1999 · Sussie de Carol López. Premio Mª Teresa de León. Dir. Carol López. 1998 · Así que pasen cinco años de Federico García Lorca. Dir. Joan Ollé. Grec 1998. Festival de Otoño 1998. Mercat de les Flors. 1999 · Ricard III de Carmelo Benne. Dir. Ramon Simó. 1997 · A la Meta de Thomas Bernhard. Dir. Xavier Albertí. 1997 Televisió: Pagats per riure. Dir. Agustí Vila. TV3. 2001; Plats bruts. Dir. Joel Joan. TV3. 2001 Cinema: El mensaje de Acacio d’Albert Planell i Eduardo Laplaza. Curt. Festival de Sitges 1996; Spleen de Rafa Ruiz. Curt

Daniela Feixas / Direcció de producció: Nati Sarrià / Disseny de llums:

Kiko Planas

Kiko Planas / Espai sonor:

Jordi Bonet

Neix a Barcelona el desembre de 1959. Enginier de So, creació i producció de Bandes Sonores. Actualment alterna la direcció de l’Estudi de So OIDO amb el disseny acústic i de bandes sonores per a espectacles (teatre, pavellons temàtics, spots publicitaris...). Destaquem alguns dels esdeveniments creats i dirigits:  Direcció de So de les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 92.  Cerimònia inaugural del Mundial de Fútbol 82.  Visita del Papa Joan Pau II a Montserrat (1982).  Concert Alfredo Kraus amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1988).  Festival de Jazz de San Sebastià (1981)  Festival de Flamenc amb Camarón de la Isla (1987)  Concert de Raimon “20 anys al vent” al Palau Sant Jordi (1993)  Espectacle “Pepsiclope” de La Fura dels Baus (1996)  Concert Joan Manel Serrat “D’un temps i d’un país” (1996)  Piromusical Boda Infanta Cristina amb Iñaki Urdangarín (1997)  Acte centenari del F.C.Barcelona al Camp Nou (1998)  Cerimònia Premis ONDAS (1999)  Cerimònia Premis GOYA (2000)  Creació Banda Sonora dels Piromusicals de La Mercè 2000, 2001 i 2002  Espectacle inaugural America’s Cup 2007  Espectacle 50è aniversari del Camp Nou (2007)  Cerimònia cloenda de la Barcelona World Race 2007 (En preparació)  Diversos concerts d’artistes nacionals i internacionals com ara: Luís Eduardo Aute, Mª del Mar Bonet, Lluís Llach, Víctor Manuel y Ana Belén, Gato Pérez, Caetano Veloso, Paco de Lucía, Radio Futura, Michael Nyman, Kevin Ayers, Wim Mertens, Ichiro Suzuki, Viena String Quartet... Com a dissenyador de So per a muntatges teatrals i arts escèniques destaquem obres com Antaviana, Nit de Sant Joan, Glups!, Mikado, Mar i Cel, Flor de Nit i Poe de Dagoll Dagom. El despertar de la primavera, Infantillatges, Lorenzaccio, El Misàntrop, Les Tres Germanes, Ara que els ametllers estàn batuts, Autèntic Oest, Un passeig pel bosc, A la Glorieta, Arte, París 1940, La Cena i Stalin amb la Companyia Flotats. Entretres i SIT de Tricicle. La Venganza de Don Mendo, T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré, No és tan fàcil, Vides Privades, Amants i Dinamita teatral amb Paco Mir. El Sopar dels Idiotes, 23 centímetres, La Bella Helena, La Lloll, La Filla del Mar i El Tinent Inshmore amb Josep Maria Mestres. Mentiders, Pels Pèls i Òscar, una maleta, dos maletes, tres maletes amb Abel Folk. També ha realitzat el So directe, la postproducció i el muntatge musical de diverses sèries de televisió i pel·lícules de cinema entre les que destaquem: No passa res (TV3), Tariro-Tariro (TVE), Espacial Fin de Año 1991 (TVE) amb La Trinca. Oh Espanya (TV3), La memòria dels cargols (TV3), Psicoexpress (TV3) amb Dagoll Dagom. Smoking Room amb Julio Walovich, Gala amb Sílvia Munt, Fragments de Judith Colell, Lo mejor que le puede pasar a un cruasán de Paco Mir, Cosas que pasan amb Sílvia Munt, Remake amb Roger Gual, 53 días de invierno de Judith Colell. Diverses produccions publicitàries d’audio per a diferents marques: Freixenet, Seat, Wolkswagen, Nissan, Taurus, BMW, Port Aventura, Nestle, La Caixa, Renault, Caixa Catalunya, Ford, Evax, Coca-Cola, Daewoo, Fujifilm, Ikea, Audi... Ha realitzat les sonoritzacions de les gires de diferents autors i grups musicals: Sisa i Melodrama, Don McLean, José Feliciano, Roberta Flack, Miles Davis, Miguel Ríos, Mecano, La Trinca, Bobby McFerrin, Keith Jarret Trio, Carles Benavent...

Jordi Bonet / Regidoria: Maria Miralda / Traducció:

Carme Camacho

Carme Camacho / Neus Bonilla / Vestuari: Antonio Belart / Vídeo: Daniel Lacasa / Raquel Cors

Crítiques Express

+
Arthur Miller a la catalana. Som a Nova York, però la història penetra de seguida en la pell i l'ànima de la tribu familiar de cada espectador, sigui d'on sigui.
+
Un gran text de Miller, d'insospitada vigència amb un quartet d'intèrprets realment fantàstics.

Crítiques

  • Secrets de família

    Arthur Miller a la catalana. Som a Nova York, però la història penetra de seguida en la pell i l'ànima de la tribu familiar de cada espectador, sigui d'on sigui. ¿Qui no ha viscut de prop o no en sap alguna cosa d'algun conflicte d'herència que ha esqueixat o malferit una família? I dic Arthur Mille...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • Torna 'El preu', l'èxit indiscutible del Grec 2016, al Teatre Goya

    Després de l'èxit aconseguit durant la seva estada al Teatre Goya durant la temporada 2015-2016, El preu d'Arthur Miller torna al teatre Goya a partir de 8 de juny i durant sis úniques setmanes. Amb més de 17.000 espectadors, l'obra dirigida per Sílvia Munt va ser l'espectacle teatral més vist de l'...
    Redacció - 04/06/2017Continuar llegint
  • L'èxit del Grec 'El Preu', tornarà al Goya el mes de juny

    Un cop acabin les representacions de l'exitosa Art, en Pere Arquillué no deixarà el Teatre Goya (decididament, algun dia haurem de fer un Verkami per convidar-lo a un Balneari!) Després de l'èxit aconseguit durant la seva estada al Teatre durant la temporada 2015-2016, El preu torna a la sala a ...
    Redacció - 21/01/2017Continuar llegint
  • Grec'16. Arthur Miller demostra la seva vigència absoluta a ‘El Preu’

    En podríem dir premonitori, imaginatiu, futuròleg... Però Arthur Miller ens demostra a El Preu, el seu segon Grec d’aquest any, que és un dels millors autors americans de tots els temps. [“És un argument de vigència absoluta, no cal actualitzar res de res, dibuixa els personatges d’una manera ma...
    T. Bruna - 30/06/2016Continuar llegint
  • ‘Tria el preu' esgota entrades a Bescanó

    El Teatre de Bescanó ha exhaurit les 2.100 entrades que havia posat a la venda dins la campanya ‘Tria el preu' i ha decidit ampliar l'oferta amb un miler d'entrades més dins la promoció. Amb aquesta iniciativa, el Teatre de Bescanó es proposava incentivar la compra anticipada d'entrades durant l'est...
    Redacció - 03/09/2013Continuar llegint
  • Bescanó ven el 67% de les entrades del 'Tria el Preu'

    La promoció Tria el Preu del Teatre de Bescanó, destinada a públic adult i familiar, ha venut un total de 1.474 entrades, de les 2.200 que estaven a la venda. El Teatre ofereix un preu de quasi el 65% de l'entrada a 15 dels 21 espectacles programats per als mesos de setembre a desembre. Aquesta bo...
    Redacció - 06/08/2013Continuar llegint
  • El Teatre de Bescanó obre la campanya ‘Tria el preu'

    Després de la famosa campanya de les pastanagues contra el 21% d'IVA i “per la salut de la cultura”, el Teatre de Bescanó continua apostant per solucions imaginatives perquè, a pesar de tot, la gent continuï anant al teatre i “pugui gaudir de la programació sense que el cost de l'entrada sigui una e...
    Redacció - 17/07/2013Continuar llegint
  • A 'Xerraires' el preu el posa l'espectador

    El Teatre del Raval, amb motiu del Dia Mundial del Teatre, el proper dimecres 24 de març a les 21h obrirà les seves portes a tothom qui vulgui venir a gaudir de l'espectacle
  • El preu de la gelosia

    Òpera? Oratori? Què és Hercules, estrenat per Händel al King's Theatre, Haymarket, el 1745? La tria d'un tema mitològic, derivat de les Metamorfosis d'Ovidi i Les dones de Traquis de Sòfocles apunta cap a la primera direcció, tot i que l'ús de la llengua anglesa i l'ampli i cabdal paper del cor desv...
    Xavier Cester - 25/07/2004Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Català
Durada: 105 min.


©Teatralnet Digital Media S.L. 1997-2018

comodo secure

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra "política de Cookies". X Tancar