La Mercè 2018
Fira Mediterrània 2018

Barcelona dilluns,   24 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Les bruixes de Salem

Les bruixes de Salem

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor:

Arthur Miller

Arthur Miller va néixer a Nova York, el 1915, fill d'un fabricant d'abrics que es va arruïnar durant la Gran Depressió. El seu major èxit, Mort d'un viatjant (1949), tràgica història d'un home corrent molt semblant al seu pare, va obtenir els premis Pulitzer de Teatre i del Cercle de Crítics de Teatre de Nova York. Tots eren fills meus va ser escollida millor obra teatral de 1947 pel cercle de Crítics de Teatre de Nova York. La publicació de Les bruixes de Salem (1953), que descriu els judicis per bruixeria, però que era en realitat una denúncia contra la investigació del Congrés d'Estats Units sobre les activitats subversives portada a terme pel senador Joseph McCarthy, va dur Miller el 1956 davant el Comitè d'Activitats Antiamericanes, que el va condemnar per desacatament. La sentència va ser apel·lada i finalment Miller va ser absolt. L'any 2002, va ser guardonat amb el premi Príncep d'Astúries.

Arthur Miller
Direcció:

Andrés Lima

Andrés Lima
Producció executiva:

Marina Vilardell

Marina Vilardell

un dels episodis més foscos de la història dels EEUU esdevé un drama teatral.

Sinopsi de Les bruixes de Salem

L'any passat va fer un segle del naixement d'Arthur Miller, un dramaturg l'obra del qual es caracteritza per una forta càrrega social i política, amb un esperit crític que, a Les Bruixes de Salem, al·ludeix a un episodi d'histèria col·lectiva registrat a Salem (Massachusetts) el 1692. Una petita comunitat rural amb unes normes religioses i de conducta especialment estrictes es veu sacsejada per un rumor: una de les noies del poble és víctima d'un malefici. La sospita que hi ha bruixes a la comunitat i els enfrontaments entre colons per la possessió de terres acabaran provocant la cruel condemna a mort de prop de vint-i-cinc persones, la major part de les quals eren dones. L'atmosfera opressiva i irracional que es viu al Salem de l'obra va ser creada, però, com a reflex de l'ambient que es vivia als EUA dels anys cinquanta, durant un maccarthisme del qual Miller mateix va ser víctima. De fet, l'any 1957 va ser acusat de desacatament al Congrés per no haver volgut revelar noms de suposats comunistes americans, una sentència que finalment va ser anul·lada. El Grec Festival de Barcelona torna a portar a escena la peça en una traducció d'Eduardo Mendoza que dirigeix el conegut director, actor i dramaturg Andrés Lima. Lluís Homar, Borja Espinosa, Nora Navas, Nausicaa Bonnín, Albert Prat, Carles Canut, Carles Martínez, Míriam Alemany, Carme Sansa, Miquel Gelabert, Anna Moliner, Marta Closas, Joana Vilapuig, Núria González i Yolanda Sey són els quinze actors i actrius que formen el repartiment d'aquesta peça, el retrat escènic d'un fet històric particularment estrany i sinistre.


Repartiment

Albert Prat

Boris Godunov, de David Plana. 2008. Direcció d’Àlex Ollé i David Plana. Cia La Fura dels Baus. TNC i CDN. Quotidiania Delirant, de Miguelanxo Prado. 2006. Direcció d’Eles Alavedra. Versus Teatre. SAM, peces curtes de Samuel Beckett. 2006. Direcció de Llàtzer García i Abel Coll. Sala Beckett. Nit de Poetes. 2005. direcció de recitals. Cia. Teatre de Reserva. Cafè Teatre Llantiol. Bartleby, de Herman Melville. 2005. Direcció d’Ever Blanchet. Versus Teatre. Baal, de Bertolt Brecht. 2004. Direcció d’Abel Coll. Teatre Tantarantana. Minim·mal Show, de Sergi Belbel i Miquel Górriz. 2004. Direcció de Mercè Lleixà. Teatre Regina de Barcelona. Selaginel·les (o la tragèdia d’una cabra), de Txema Stamfford. 2004. Cia. elnacionalnoensvol. Direcció de Peter Gadish i Txema Stamfford. Versus Teatre. Com a Casa-ssas, basat en poemes d’Enric Casassas. 2004. Cia. elnacionalNOensvol. Cafè Teatre Llantiol. Estercolàcies I i II, de Txema Stamfford. 2001/2003. Cia. elnacionalNOensvol. Cafè Teatre Llantiol.

Albert Prat /

Anna Moliner

Teatre: comença fent teatre amateur a Badalona, la seva ciutat natal, on també hi estudia piano, cant i solfeig. Més tard comença a estudiar interpretació a l’escola Timbal, amb professors com Roser Batalla. El 2007 s’inicia en la tècnica Meisner amb Javier Galitó-Cava. Realitza també diversos cursos de dansa clàssica, jazz, contemporani i claqué a les escoles Timbal i Area. El seu debut professional és el 2004 amb Mar i Cel de Dagoll Dagom al TNC, interpretant el personatge de Maria. Posteriorment, encara amb Dagoll Dagom, participa en tres espectacles més: Mar y cielo a Madrid, pel qual va ser guardonada amb el premi Gran Vía com a Millor Actriu Revelació 2006 pel personatge d’Idriss; Boscos Endins en el paper de Caputxeta, amb què ha obtingut el premi Butaca com a Millor Actriu de Musical 2008; i, recentment, el 2008, Aloma al TNC. El 2008 funda la companyia Zerega, juntament amb David Pintó, Xavi Álvarez i Ota Vallès. El primer espectacle de la companyia és Danny i Roberta de John Patrick Shanley. M de Mortal de Carles Mallol, dins del Projecte T6 del TNC. Televisió: actualment, interpretació del personatge de Tru al Club Súper 3, i la temporada 2009/2010 ha estrenat la sèrie Sagrada Família de Dagoll Dagom a TV3.

Anna Moliner / Borja Espinosa /

Carles Canut

Recibe el Premio Els millors de 2000 en el Teatre Metropol de Tarragona, por la Mejor Interpretación Teatral Masculina por Tots eren fills meus de Ferran Madico. En 1991 recibe el Premio de la Asociación de espectadores de Alicante. Ha recibido el premio Critven , Críticos Teatrales de Venezuela y el Municipal de la Ciudad de Caracas, en los años 1975 y 1979. Debuta en 1963. De 1973 a 1982 vive y trabaja en Venezuela. En 1982 vuelve a España. Ha sido subdirector del Grupo de Teatro Rajatabla, del Taller del Teatro del Ateneo de Caracas y co-fundador de GOGO Teatro Experimental Independiente. Ha trabajado también como productor ejecutivo de espacios dramáticos para Canal 2 y 8 de la televisión venezolana. Entre otros, destacan los siguientes montajes en los cuales ha intervenido como actor: Galileo Galilei, de B. Brecht. Dirección Calixto Bieito. Trampa para pájaros, de Alonso de Santos. Dirección Gerardo Malla. L’òpera de tres rals, de Bertol Brecht. Dirección Mario Gas. La Tempesta, de William Shakespeare. Dirección Jorge Lavelli. La verbena de la paloma. Dirección Calixto Bieito. Divinas palabras, de Valle-Inclán. Dirección Carlos Giménez. Águila de Blasón, de Valle-Inclán. Dirección Adolfo Masillach. Tots eren Fills meus, de Arthur Miller. Dir. Ferran Madico. Teatre Romea Terra Baixa, de Àngel Guimerà. Dir. Ferran Madico. TNC. Sala ran Woyzeck, de Georg Büchner. Dir. Àlex Rigola. Teatre Romea Un sopar amb els clàssics. Dir. Joan Anton Rechi. T. Joventut de Hospitalet Macbeth, de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. Teatre Romea. Actualmente en gira por España y Cataluña. En cuanto a cine, ha trabajado en películas dirigidas por los siguientes directores: Quevedo, Guerrero Zamora, Rosellini, Chalbaud, Wallerstein, Oropeza, Mármol, Bolívar, Bellmunt, Forqué, Isasi Isasmendi, Massó, Reguant y Verdaguer, Quer.

Carles Canut /

Carles Martínez

(Terrassa 1966) Llicenciat en Art Dramàtic a l’Institut de Teatre de Terrassa. TEATRE Líliom de Ferenc Molnar. Dir. Carlota Subirós. 2004. Primera plana de B. Hecht i C. MacArthur. Dir. S. Belbel. TNC. 2003 El mestre i margarida de J. C. Carrière. Dir. Xicu Masó. 2003 Començaments sense fi de Kafka. Dir. G. Lavaudant. TNC. 2003. La filla del mar d’Àngel Guimerà. Dir. J. M. Mestres. TNC. 2002 Víctor o els nens al poder de Roger Vitrac. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2002 Mort accidental d’un anarquista de Dario Fo. Dir. Pere Planella. 2001 Pluja seca de Jaume Cabré. Dir. Joan Castells. TNC. 2001 La comèdia dels errors de W. Shakespeare. Dir. Helena Pimenta. TNC. 2000 L’estiueig de C. Goldoni. Dir. S. Belbel. TNC. 1999 Hamlet de W. Shakespeare. Dir. Lluís Homar. 1999 Els gegants de la muntanya de Pirandello. Dir. G. Lavaudant. TNC. 1999 El sopar dels idiotes de F. Vewer. Dir. Paco Mir. 1998 Fum, fum, fum de J. Sànchez. Dir. J.M. Mestres. 1997 A trenc d’alba d’Ignasi Garcia. Dir. Pere Anglas. 1997 La bona gent de S. Rusiñol. Dir. Pep Cruz. 1997 El temps i l’habitació B. Strauss. Dir. Ll. Homar. 1996 Macbeth de W. Shakespeare. Dir. T. Townsend. Grec 96 De poble en poble de P. Handke. Dir. Joan Ollé. Grec 96 Càndid. Dir. Carles Alfaro. 1995 Treball d’amor perdut de W. Shakespeare. Dir.Ferran Madico. Grec 95. L’hora dels adèus de N. Comadira. Dir. Joan Ollé. 1995 CINEMA I TELEVISIÓ La ciudad de los prodigios. 1999 La memòria dels cargols (TV3) 1998-1999 Dies de guerra. 1994 Accident. 1992 Veronica L. 1991

Carles Martínez /

Carme Sansa

Destacamos entre otros los siguientes premios: “Premio Sebastià Gasch” por su dedicación al music-hall catalán (1978), “Premio Joanot” por Inqusición (1980), “Premio Ass. Espectadores de Reus” (1988) y “Premio TP” por Joc de dos (1988-89), “Premio Margarita Xirgu” por su interpretación en Un dia qualsevol (1991), “Premio de la Crítica de Barcelona” por Gust de mel, (1994), Tres mujeres altas y por L’amant anglesa (1996), Farsa y licencia de la reina castiza(1998), “Premio Butaca” a la mejor actriz teatral por Company (1997), “Premio Crítica Serra d’or”. Se inicia en el teatro en la Escuela de Arte Dramático Adrià Gual, dirigida por Ricard Salvat, promoción- curso 1963-64. De su extensa trayectoria como actriz, destacamos: 2002 Ronda d’amor a Sinera, de Salvador Espriu. Dir. Ricard Salvat. Teatre Fabiè Puigcerver. Teatre Lliure. Dramàtic, de Albert Mestres. Dir. Joan Castells. Espai Dramàtic Joan Brosa. 2001 Suite, de Carles Batlle. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 1999-2000 Hamlet, de W. Shakespeare. Dir. Lluís Homar. Festival Grec. Cia Lluís Homar. Mesura per mesura, W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. Teatre Nacional de Catalunya. 1998 Farsa licencia de la reina castiza, Valle-Inclán. Dir. E. Flores. Cia CAT. Homenatge a Federico García Lorca con A. Ricci. 1997 Company, de Stephen Sondheim i George Furth. Dir. Calixto Bieito i Lluís Vidal. Cia Teatre Lliure. 1996 L’amant anglesa, de M. Duras. Dir. Alfons Flores. Tres mujeres altas, de Edward Albee. Dir Jaime Chavarri Ha participado entre otros en los siguientes montajes teatrales: La cabeza del dragó, El diari d’Anna Frank, Gust a mel, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret advocat dels obres de Catalunya, Un dia qualsevol, la missió, Jc de dos, La filla del Carmesí, Terra baixa, Un enemigo del pueblo, primera Història d’Esther, Cabaret Literari. Ha interpretado entre otras, las siguientes obras de Bertolt Brech: L’òpera de tres rals, Brecht i Weill. Traducción J. Oliver y F. Formosa. Dir. Mario Gas. Dir. Musical Joan Albert Amargós(1984) La bona persona de Sexuan, Dir. Ricart Salvat (1966), El señor Puntilla y su criado Matti, Dir. Francesc Nel.lo (1973) y por Antoni Chie (1979), A los hombre futuros, Yo Bertolt Brech, Dir. Jesús García De Dueñas (1979), Els pecats capitals dels petits burguesos, Dir. Carme Sansa (1986).

Carme Sansa / Joana Vilapuig /

Lluís Homar

Lluís Homar Barcelona, 1957 Estudia Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1974, participa al muntatge d’Otel•lo, dirigit per Àngel Carmona. El 1975, entra a formar part del Teatre de l’Escorpí, participant en dos muntatges: Terra Baixa, dirigit per Josep Montanyès, i Quiriquibú, dirigit per Fabià Puigserver i Guillem-Jordi Graells. El 1976, és un dels fundadors de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on treballa ininterrompudament des d’aquest moment, combinant-ho amb el cinema i la televisió. Ha participat en més de 30 espectacles del Lliure, entre els que destaquen: - Leonci i Lena de Büchner (Leonci) - Hedda Gabler d’Ibsen (Lòvborg) - Eduard II de Marlowe-Brecht (Gaveston) - Les tres germanes de Txèkhov (Tusenbach)l - Jordi Dandin de Molière (Dandin) - El balcó de Genet (Cap de policia) - El misàntrop de Molière (Alceste) - L’Héroe de Rusiñol (Héroe) - Al vostre gust de Shakespeare (Roland) - La flauta màgica de Schikaneder-Mozart (Papagueno) - Un dels últims vespres de carnaval de Goldoni (Anzoletto) - La Senyoreta Júlia d’Strindberg (Jean) - Lorenzaccio de Musset (Cardenal Cibo) - La bona persona de Sezuan de Brecht (Wang) - Les noces de Fígaro de Beaumarchais (Fígaro) - Terra Baixa de Guimerà (Manelic) - Timon d’Atenes de Shakespeare (Timon) - Quartet de Müller (Valmont) - Lear o el somni d’una actriu, a partir de l’obra de Shakespeare (Kent) - Company de Georges Furth i Stephen Sondheim (Peter) - Lear d’Edward Bond (Lear) També ha treballat a: - El viatge de Vázquez Montalbán (Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya) - Tirano Banderas de Valle-Inclán, amb l’Odeon Thèatre de l’Europe - Diàleg en Re major de Javier Tomeo (CDGC) - El señor Puntilla y su criado Mati de Brecht (Puntilla), al Teatro de la Abadía de Madrid - Els gegants de la muntanya de Pirandello, dirigit per Georges Lavaudant (TNC, 1999) - Taurons de David Mamet, dirigit per Ferran Madico i estrenat al Villarroel Teatre al Grec 2000 - Solness, el constructor de Henrik Ibsen, dirigit per Carme Portaceli (TNC, 2000) - Don Juan de Molière, dirigit per Ariel García Valdés (Grec 2001) - Coriolà de Shakespeare, dirigit per Georges Lavaudant (TNC, 2002) - Fedra de Jean Racine, dirigit per Joan Ollé (Estivales de Perpignan, Almada, Almagro, Grec i Sagunto a Escena 2002) - L’escola de les dones, de Molière, dirigit per Carles Alfaro (TNC, 2003) Des de la seva intervenció a La plaça del Diamant, ha participat en pel·lícules de diversos directors, com ara Pilar Miró, Vicente Aranda i Mario Camus, amb qui ha rodat La ciudad de los prodigios. Amb Ventura Pons ha participat a El perquè de tot plegat i Morir o no. Amb Pedro Almodóvar ha rodat La mala educación (pendent d’estrena).També ha treballat a molts dramàtics de televisió. Ha dirigit els següents muntatges: - Bastià i Bastiana de Mozart. - Història del soldat de Ramüz-Stravinsky - La reposició de Las bodas de Fígaro de Beaumarchais (en castellà) - Els bandits de Schiller - El Barret de Cascavells de Pirandello - El tiempo y la habitación de Botho Strauss (i la seva versió en català) - Zowie de Sergi Pompermayer - Pepita Jiménez; òpera d’Albéniz - Hamlet de William Shakespeare, que també protagonitza i estrena al Grec 1999 Entre els diversos premis que ha rebut, destaca el Premi Nacional d’Interpretació de 1986. Després de la mort de Fabià Puigserver, es converteix en director adjunt del Teatre Lliure. Ha estat director d’aquesta entitat de 1992 a juny de 1998. Premi Fotogramas de Plata de Teatre 2000. Des de setembre de 1998 és membre, a títol personal, de la Unió de Teatres d’Europa (UTE).

Lluís Homar / Marta Closas /

Miquel Gelabert

Miquel Gelabert /

Míriam Alamany

Al teatre ha actuat en obres tan conegudes com El mestre i Margarita de Bulgàkov; Mort accidental d’un anarquista, de Dario Fo; El tiet Vania, de Txèkhov; La comèdia dels errors, de Shakespeare, o Las galas del difunto, de Valle-Inclán. També ha treballat com a assistent de direcció a la posada en escena de Casa de nines de Ibsen i a Anuncis classificats d’Olivier Dutaillis. Ha participat en diverses sèries i programes de televisió i en diversos curts i llargmetratges.

Míriam Alamany /

Nausicaa Bonnín

Nausicaa Bonnín / Nora Navas / Núria Golla / Yolanda Sey

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció:

Ester Nadal

Actriu- Directora- Professora al Col·legi de Teatre de Barcelona Experiència: ¨lhome de teatre¨de thomas Berhard . Direcció Xavier Albertí. Teetre Lliure( 2005) Ajudant de direcció “L’oncle Vania” d’Anton Txehov. Direcció Joan Ollé. Teatre Lliure. (2004) Ajudant de direcció “Frontera/Frontière” varis autors. L’estive-scène nationale de foix et de l’ariège- Ministeri de cultura del govern d’Andorra. (2004) Direcció “La plaça del diamant” de Mercè Rodoreda. Direcció Joan Ollé. Festival de Peralada-Bitó Produccions (2004) Ajudant de direcció “Sis personatges en busca d’un autor” de Luigi Pirandelo. Direcció: Joan Ollé. Teatre Lliure. (2004)Ajudant de direcció · “L’hora en que res no sabíem els uns dels altres” de Peter Handke Direcció Joan Ollé. Mercat de les flors-Bitó produccions (2003) Ajudant de direcció · “Començaments sense fi ” a partir de Kafka. Direcció: Georges Lavaudant. T.N.C. (2003)Ajudant de direcció. · “Expressamientos” cabaret poètic. Cafè-teatre Tinta Roja Barcelona. (2003) Direcció · “Fedra” de Racine. Direcció: Joan Ollé. Teatre Grec-Bitó produccions. (2002)Ajudant de direcció · “Lo cor de l’home es una mar” a partir de Verdaguer. Direcció Teresa Vilardell. T.N.C-Vania produccions. (2001) Ajudant de direcció · “Coriolà” de Shakespeare Direcció: Georges Lavaudant. T.N.C. (2001)Ajudant de direcció · “Diner negre” de Ray Cooney Direcció Pep Pla. Vania produccions(2000-2001) Ajudant de direcció “Ubú rei” d’Alfred Jarry. 6è Taller teatre del Centre Cultural i de Congressos lauredià. Andorra (2000) Direcció. “Andorra màgica en 8 dies” de Miquel Desclot. Amb l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra Andorra/Barcelona.(1999-2000) Actriu/Direcció “Recordant Rafael Alberti” recital de poesia. Andorra (2000). Actriu. “Els pastorets” de J.M. Folch i Torres. Direcció. Andorra. (Desembre 1999-1998-1997-1996) “Mediebalades” espectacle de creació. Taller de l’aula de teatre d’Andorra la Vella. Andorra (1999)Direcció. “L’Univers perdut” de Enric Rufas 5è Taller de teatre del Centre Cultural i de Congressos lauredià. Andorra(1999)Direcció. “Escoltant poesia” recital de poesia. Andorra (1999) Actriu .Direcció ”Camí d’Andorra”. diversos autors. Andorra/Barcelona (Desembre 1998). Actriu. Direcció. Espectacle en motiu del lliurament del Premi Carlemany. Ordino. Actriu. Direcció. (1998). “Ritmes de faules” IV taller de teatre del Centre cultural i de congressos lauredià. Direcció. Sant Julià de Lòria (Juny 1998). Responsable de la gira per Catalunya i Espanya de "L'amfitrió" de Molière, de la companyia Teatre Lliure (1996). "Diàlegs" de Roland Dubillard II taller de teatre del Centre cultural i de congressos lauredià. Direcció. Sant Julià de Lòria (1996). "Els pastorets" de Josep Maria Folch i Torres. Direcció Frederic Roda. Ajudant de direcció. Sant Julià de Lòria (1995). "L'Amfitrió" de Molière amb la companyia Teatre Lliure. Direcció Calixto Bieito. Ajudant de direcció. Barcelona (1995). "En la solitud dels camps de cotó". Direcció Jordi Mesalles. Ajudant de direcció. Barcelona (1995). "Kasimir i Karolina" Direcció Calixto Bieto (1994). Actriu. "Invents a dues veus" de Roland Dubillard amb la companyia La Gàbia Teatre. Direcció Yvette Vigatà. (1991). Actriu. "Residuals-Alfons IV". Direcció. Jordi Mesalles amb el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1989). Actriu. Ràdio i Televisió: “Cim de passions” ATV. Casting. Direcció d’actors.(1999) “Parlem com cal” Andorra Televisió. Actriu protagonista. (1998). Pel·lícula "Confidències". Direcció Gaspar Saludes i Josep Guirao. Actriu protagonista. Andorra (1996). "La Lloll" T.V.3 (1995). Actriu. Col·laboracions amb Ràdio País, emissora de parla catalana a París (1993). Responsable i guionista d'un programa infantil de 20 capítols per Antena 7 TV. Andorra (1990). Presentadora de continuïtat a Antena 7 TV a Andorra (1987-1990). Publicitat: Spot "Lecturas". Barcelona (1996). Spot "Ho estem fent bé". Ministeri de turisme del Govern d'Andorra (1996).

Ester Nadal / Cap de producció:

Maite Pijuan

Maite Pijuan / Caracterització:

Toni Santos

Toni Santos / Coproducció: Centro Dramático Nacional / Grec Festival de Barcelona 2016 / Direcció de producció:

Amparo Martínez

Amparo Martínez / Direcció tècnica: Carles Capdet / Escenografia:

Beatriz San Juan

Beatriz San Juan / Espai sonor:

Jaume Manresa

Jaume Manresa / Il·luminació:

Valentín Álvarez

Valentín Álvarez / Música original:

Jaume Manresa

Jaume Manresa / Traducció: Eduardo Mendoza / Vestuari:

Beatriz San Juan

Beatriz San Juan

Crítiques Express

+
Els punts forts de 'Les bruixes...' són interpretacions com les d'Homar, Navas, Espinosa o Moliner. Per contra, posada en escena irregular i poc actualitzada.
+
Un gran text de Miller, massa ple d'acotacions, amb un nivell irregular d'interpretació(excel·lents Homar, Navas i Espinosa). Escenografia incómoda per un espai com el Grec.
+
Més atent a remarcar el "didactisme" de la proposta que a controlar els seus evidents desnivells intepretatius,Lima ofereix una versió mancada de nervi d'aquesta estupenda obra

Crítiques

  • No hi ha Critiques d'aquest espectacle

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Català
Durada: 150 min.