Grec Nadal

Barcelona dilluns,   11 de desembre de 2017   Actualitzat a les   13:48 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

De Damasc a Idomeni/ El Lliure amb els refugiats

De Damasc a Idomeni/ El Lliure amb els refugiats

Direcció:

Àlex Rigola

Barcelona, 1969 Director d’escena. És director del Teatre Lliure des del 2003. Direccions d’escena i adaptacions 2007 L’holandès errant, de R. Wagner. Gran Teatre del Liceu. 2006 La nit just abans dels boscos, de B-M. Koltès. Temporada Alta. Arbusht, de Paco Zarzoso. Teatre Lliure- Barcelona Grec Festival 06. Largo viaje hacia la noche, d’Eugene O’Neill. Teatro de La Abadía 2005-06. Premio Notodo 2006 al Mejor Espectáculo de Artes Escénicas. 2005 European House (pròleg d’un Hamlet sense paraules). Festival Temporada Alta. Ricard 3r, de William Shakespeare. Festival de Teatro Clásico de Almagro i Teatre Lliure 2005-06. 2004 Santa Joana dels Escorxadors, de Bertolt Brecht. Festival Grec 2004 i Teatre Lliure 2004-05 2003 Glengarry Glen Ross, de David Mamet. Teatre Lliure. Cançons d’amor i droga (Pla es fa el Sales). Teatre Lliure. Cancionero de palacio, XVII Festival Castell de Peralada. Direcció musical Carles Magraner. 2002 Juli Cèsar de W. Shakespeare. Teatre Lliure. Ubú d’Alfred Jarry. Teatre de la Abadía de Madrid. 2001 Woyzeck de G. Büchner. Festival Grec i Teatre Romea. Titus Andrònic de W.Shakespeare. Festival Grec 2000 i Temporada Teatre Lliure 2000-2001. Premi José Luis Alonso per a joves directors de l’ADE (Asociación de Directores de Escena) 2000 i Premi Butaca 2001 al millor director de teatre i al millor muntatge teatral. Premi de la Crítica a la Millor Direcció. Suzuki I i II d’Alexei Xipenko. Teatre Lliure. Les variacions Goldberg de George Tabori. Teatre Nacional de Catalunya (Sala Tallers). 2000 Un cop baix de Richard Dresser. Sitges Teatre Internacional (STI) i Sala Beckett. Premi de la Crítica a la Millor Direcció. 1999 La màquina d’aigua de David Mamet. STI i Sala Beckett. Premi de la Crítica a la Millor Direcció. 1998 Troianes d’Eurípides. STI. 1997 Kafka: El Procés de Franz Kafka. STI i Teatre Adrià Gual. 1996 Camí de Wolokolamsk (I) de Heiner Müller a l'homenatge a Heiner Müller fet al Teatre Artenbrut.

Àlex Rigola
/

Alícia Gorina

Alícia Gorina
/

Carlota Subirós

Carlota Subirós Bosch va néixer a Barcelona el 1974. És llicenciada en Direcció Escènica i Dramatúrgia, amb el Premi Extraordinari de l'Institut del Teatre 1997. És també llicenciada en Filologia Italiana per la Universitat de Barcelona (2001). Així mateix, ha rebut formació en dansa, piano i harmonia. La seva activitat com a directora escènica inclou: 2001 I mai no ens separarem, de Jon Fosse Producció Teatre Malic Estrenat el 21 de desembre de 2001 1999 Dramatúrgia i direcció escènica d’Ària del diumenge, basat en l’obra dramàtica, poètica i d’assaig de Joan Oliver. Producció del Teatre Nacional de Catalunya. 1999 Dramatúrgia i direcció escènica de Dies de Festa presentat en tres fases: Dies i dies, Sitges Teatre Internacional; Estiu, Festival Grec 99; Un dia d'aquests..., Sala Beckett. Coproducció de La Sonora i Bulevard Espectacles amb la col.laboració de Sitges Teatre Internacional, Grec 99, Sala Beckett, Ajuntament de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 1998 Dramatúrgia i direcció escènica de El vuitè sentit, espectacle basat en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti. Coproducció del Festival Grec 98 i Barcelona 216 Direcció musical d'Ernest Martínez Izquierdo. 1997 Dramatúrgia i direcció escènica de El malaguanyat, una recreació escènica de la novel.la de Thomas Bernhard. Producció del Festival Grec 97 presentada al Teatre Lliure. Premi de la Crítica per la Creació de l'Espai Sonor. 1996 La lliçó, d'Eugène Ionesco, a càrrec d'Èxic-teatre, muntatge presentat a la Capella de Se7 i Se7. Traduccions: 2002. Traducció de Bash. Latterday plays (Excés. Escenes dels darrers dies), de Neil LaBute. Es presentarà a la Sala Tallers del TNC amb direcció de Magda Puyo. 2001. Traducció de Enrico IV (Enric IV), de Pirandello. Presentada a la Sala Villarroel amb direcció d’Oriol Broggi. Producció Grec 2001. 2001. Traducció de A life in the theatre (Una vida al teatre), de David Mamet. Presentada al Teatre Malic amb direcció de Rafel Duran. Producció Grec 2001. 2000. Traducció de Knives in hens (Ganivets en les gallines), de David Harrower. Presentada al Sitges Teatre Internacional, en una lectura dramatitzada dirigida per Carlota Subirós. 1999. Traducció de The criptogram (El criptograma), de David Mamet. Presentada l'abril de 1999 al Teatre Nacional amb direcció de Sergi Belbel i publicada per TNC-Proa. 1998. Traducció de Capire il teatro (Entendre el teatre), de Marco de Marinis, publicat per l'Institut del Teatre, desembre 1998. 1996. Traducció de Moonlight (Llum de lluna), de Harold Pinter, presentada a la Sala Beckett en una lectura dirigida per Xavier Albertí en el marc de la Tardor Pinter. 1995. Traducció de La Lena, de Ludovico Ariosto, inèdita. Formació internacional: 2001. Participació en el Forum Jünger Theaterangehöriger del Theatertreffen, Berlin, juntament amb altres dirextors, autors, actors i escenògrafs europeus. 2000. Beca del Goethe Institut i de la Generalitat de Catalunya per una estada de quatre mesos a Berlin. 1999. Participació en la Royal Court International Residency (Londres), amb una beca del British Council. Carlota Subirós també ha treballat com a ajudant de direcció amb Joan Ollé (Mass, de Leonard Bernstein, Otel.lo Espectacles, 2000; Apocalipsi, de Lluïsa Cunillé, TNC 1998); amb Ariel Garcia Valdés (Lear o el somni d'una actriu, Teatre Lliure 1997); amb Franco di Francescantonio (Món Brossa, TNC 2001); i amb Lluís Homar (Els bandits, de Schiller, Teatre Lliure, presentat al Mercat de les Flors.) També havia estat ajudant de poducció i traductora en les representacions al Gran Teatre del Liceu de Barcelona del Dance Theater of Harlem i de Le nozze di Figaro, dirigides per Peter Sellars, el 1991, i ajudant de producció i traductora al Festival dei Due Mondi de Spoleto, Itàlia, els anys 1990 i 1991.

Carlota Subirós
/

Carme Portaceli

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i Professora de Direcció i d’interpretació a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Des de l’any 2004 és la Directora artística de la FEI – Factoria Escènica Internacional. Treballs més destacats com a directora d’escena: •Ante la jubilación de Thomas Bernhard. Teatro Valle Inclán de Madrid. Centro Dramático Nacional. 2008 •Josep i Maria de Peter Turrini. Nau Ivanov. 2007 •Fairy de Toni Martin i Carme Portaceli. Festival Grec 07. Nau Ivanow. Juny 2007 •Un lloc conegut de Daniela Feixas. Sala Escorxador. Lleida. Sala Muntaner. 2007 •La suïcida d’Ivana Sajko. Auditori de Paiporta. València. Desembre 2006 •L’agressor de Thomas Jonigk. Nau Ivanow. FEI (Factoria Escènica Internacional). Juliol 2006 •Codirecció de J’arrive...! de Marta Carrasco. TNC Sala Petita. Juny 2006 •La finestra tancada d’Agustí Vila. Espai Lliure. Teatre Lliure. Febrer 2006 •Aguantando la vela de Fabrice Melquiot. Círculo de Bellas Artes. Festival de Otoño. Madrid. 2005 •La casa de Bernarda Alba de Garcia Lorca. Teatro Gayarre de Pamplona. 2005 •La pell en flames de Guillem Clua. Villarroel Teatre. Grec 2005 •Raccord de Rodolf Sirera. TNC Sala Tallers. 2005 •Sopa de pollastre amb ordi d'Arnold Wesker. Teatres de la Generalitat Valenciana. Sala Rialto. Novembre 2004. Teatro Español de Madrid. Març 2005. Premi ADE 2005 a la millor direcció. Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat de València (direcció, actriu, escenografia i il•luminació). •The rape of Lucretia de Benjamin Britten. Festival Shakespeare de Santa Susanna. Agost 2004 •Genova 01 de Fausto Paravidino. Teatre Grec. Forum 2004 •Cançons dedicades de F.X. Kroetz. Festival de Sitges. Sala Muntaner. Juliol. 2004 •Hamlet màquina de Heiner Müller. Festival Shakespeare. Santa Susanna. Agost 2003 •Lear d’Edward Bond. Festival Grec de Barcelona 2003. Teatre Lliure 2003 •Un enemic del poble de H. Ibsen. Teatres de la Generalitat Valenciana. Febrer 2003. Teatre Romea. Novembre 2003 Premi a la millor direcció de Teatres de la Generalitat de València. Premi a la millor direcció de la Universitat del País Valencià. •El retorn al desert de B.M. Koltês. Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure. Gener 2003 •Sallinger de B.M. Koltès. Mercat de les flors. Maig 2002 •Cara de foc de Marius von Mayemburg. Festival Internacional de Sitges. Juny 2001. Teatre Lliure de Gràcia. Barcelona. Febrer 2002 Premi Butaca a la Millor direcció. •Ball trampa de X. Durringer. Teatre Nou Tantarantana. Barcelona. Grec 2001 •Jubileum de G. Tabori. Teatre Micalet. València. Abril 2001 •Solness, el constructor de Henrik Ibsen. Dir. Carme Portaceli. TNC Sala Petita. 2000. Premis ADE 2001 a la millor direcció i a la millor escenografia. •Por menjar-se ànima de R.W. Fassbinder. Teatre Nou Tantarantana. Grec 2000 •Contra l’oblit. Diversos autors. Teatre Nou Tantarantana. Maig 2000 •El banquete de Chema Cardeña. Cia. Arden Producciones. València. 1999/2000 •Els vells temps de Harold Pinter. Cia. Artenbrut. Teatre Artenbrut. Desembre 1999 •Mein Kampf de George Tabori. Teatre Nou Tantarantana. Grec 1999 Premis Butaca: millor espectacle, direcció, actor, actriu de repartiment i actor de repartiment. •El idiota en Versalles de Chema Cardeña. Cia. Arden Producciones. València. 1998/99 •La bohèmia d’Enric Arredondo. Luz de gas. Setembre 1998 •Les presidentes de Werner Schwab. Teatre Lliure. Grec 1998 •Pat’s room de Núria Amat. Sala Beckett. Grec 1997 •El triunfo del amor de Marivaux. Mercat de les Flors. Novembre 1995 •Queridos míos: es preciso contaros ciertas cosas d’Agustín Gómez-Arcos. Centro Dramático Nacional. Teatro María Guerrero de Madrid. Desembre 1994 •Les alegres casades de Windsor de William Shakespeare. Grec 1994 •Muelle Oeste de Bernard-Marie Koltès. Coproducció del Ministerio de Cultura i el Festival de Otoño de Madrid. Teatro Albéniz. Novembre 1993 •Los gatos d’Agustín Gómez-Arcos. Coproducció del Ministerio de Cultura i el Festival de Otoño de Madrid. Teatro María Guerrero. Novembre 1992. Gira per l’estat espanyol desembre-juny. Temporada a Buenos Aires (juliol-agost). •El parc de Botho Strauss. Teatre Lliure. Gener 1992 •La Missió de Heiner Müller. Mercat de les Flors. Març 1990 Premi Serra d’Or al millor espectacle de 1990 •El retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla. Orquestra de Cambra del Teatre Lliure. Juny 1989 •Combat de negre i de gossos de Bernard-Marie Koltès. Traducció al català de Sergi Belbel. Mercat de les Flors. Setembre 1988 •El muntaplats de Harold Pinter. Tetre Lliure. Maig 1987 Els fills del sol de M. Gorki. Teatre Lliure. Febrer 1984 •Món, dimoni i carn de Maria Aurèlia Capmany. Producció de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de València i el Centre Dramàtic de la Generalitat. Teatre Lliure. Octubre 1982 Entre 1981 i 1985 fa d’ajudant de direcció en diversos muntatges del Teatre Lliure dirigits per Fabià Puigserver i Lluís Pasqual (Fulgor i mort de Joaquim Murieta, El Misantrop, L’Héroe, Al vostre gust, La flauta màgica, Un dels últims vespres de carnaval).

Carme Portaceli
/ Carol López
/ Ferran Utzet
/ Iban Beltran
/

Imma Colomer

És actriu de teatre, cinema i televisió. Diplomada en interpretació per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona el 1973. Becada a Nova York, va ampliar estudis del mètode Uta Hagen, Ernie Martin i a l’Actors Studio. Durant 3 anys va formar part de Comediants. El 1976 entra a formar part del Teatre Lliure, on durant 10 anys participa en la major part dels muntatges dirigits per Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Pere Planella o Albert Boadella. El 1987 comença a participar en muntatges del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de Jerôme Savary, Ramon Simó, Sergi Belbel, Domènech Reixach i Xavier Albertí. Des del 1997 ha treballat també al Teatre Nacional de Catalunya amb Adolfo Marsillach, Georges Lavaudant, Mario Gas o Carles Alfaro, entre d’altres. Els seus últims espectacles al Lliure han estat Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu, direcció de Ricard Salvat i El pati, d´Emili Vilanova, direcció de Pep Antón Gómez (2002). Darrerament ha participat en Amor matern, d’A. Strindberg, direcció de Judith Colell i Yerma, de Federico García Lorca, direcció de Rafel Duran.

Imma Colomer
/

Jordi Prat i Coll

Girona, 1975 Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i en Direcció Escènica i Dramatúrgia per L’institut del Teatre de Barcelona (Premi Extraordinari). Teatre 2003 Traducció i direcció de l’espectacle Lluny de Caryl Churchill estrenat al SIT (Sitges Teatre Internacional) i representat en temporada a la Sala Beckett de Barcelona. 2002 Ajudant de direcció de Lluís Pasqual en els espectacles Edipo XXI i Mariana Pineda de Sara Baras. 2002 Direcció de El Público de Federico García Lorca com a treball final de carrera de L’Institut del Teatre de Barcelona. 2001 Escriptura de l’espectacle Nyac-Nyam! estrenat per la Companyia Tres i la Lluna a la Sala La Planeta de Girona. 2001 Dramatúrgia i direcció de l’espectacle de titelles per a adults MELODAMA, per a la Fanfarra. Espectacle estrenat pel SIT (Festival Internacional de Teatre de Sitges). Actualment de bolos arreu del món. 2001 Ajudantia de direcció de l’espectacle musical de Cole Porter Kiss me, Kate. Direcció Sílvia Sanfeliu (taller de l’Institut del Teatre de Barcelona). 2001 Direcció de la lectura dramatitzada de l’obra C/Hospital amb St. Jeroni per al SIT. 2000 Guanyador del premi RECULL 2000 de Teatre (Josep Ametller) amb l’obra C/Hospital amb St. Jeroni. Publicada dins la col·lecció El Galliner d’Edicions 62. 1999-2000 Assistència de direcció d’en Lluís Pasqual en l’obra L’hort dels cirerers d’A. P. Txèkhov. Estrenada al Teatre Lliure de Barcelona. Audiovisuals 1998-2004 Actualment està treballant de guionista al programa Saber y Ganar de Televisió Española (La 2) realitzat per la productora Quart i dirigit per en Sergi Schaaff. 1997-1998 Codirector i guionista del curtmetratge en 16mm Brossa a l’ull. Curt que ha participat en diversos festivals. 1997 Tres mesos de pràctiques com a auxiliar de realització i guionatge al programa de TV3 El show de la Diana realitzat per en Jordi Roura i conduït per la Lloll Beltran. 1997 Gravació i editatge (en Betacam) per al Teatre Lliure de Barcelona de l’obra La Serventa Amorosa de Carlo Goldoni.

Jordi Prat i Coll
/

Josep Maria Mestres

Llicenciat en Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i Diplomat en interpretació per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Ha estat membre de la companyia Zitzània Teatre (1990-98), membre fundador de la companyia Kràmpack (1994-97) i director-fundador de l’Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra (1995-99). Ha dirigit els següents espectacles: 2002 No es tan facil de Paco Mir. Teatro Isabel la Católica de Granada. (En gira per Espanya) 2002 Sueños & folias. Raices y Memoria de la Hesperia Perdida. Dirección musical de Jordi Savall. Teatro Liceo. Salamanca 2002. 2002 La filla del mar d’Àngel Guimerà. Teatre Nacional de Catalunya. 2002 23 centimetros de Carles Alberola i Roberto Garcia. Pentación. Teatro Reina Victoria. Madrid. (En gira per Espanya) 2001 Unes polaroids explícites de Mark Ravenhill. Cia. Teatre Lliure. Lliure de Gràcia. 2001 Tot Lloll de Lloll Bertran, Guillem-Jordi Graells i Josep Maria Mestres. Cia. Lloll Bertran. Teatre Poliorama. 2001 La bella Helena d’Offenbach, Meilhac i Halévy. 3xtres. Teatre Victòria. 2000 23 centímetres de Carles Alberola i Roberto Garcia. Bitó Produccions / Albena. Teatre Poliorama. 1999 No és tan fàcil de Paco Mir. El Tricicle / Vània Produccions. Teatre Capitol. 1999 Fashion, feeling, music de Lluís Hansen, Josep Maria Mestres i Carles Puértolas. Cia. Teatre Lliure. Teatre Lliure. 1999 Cantonada brossa de Joan Brossa. (Co-dirigida amb d’altres directors) Cia. Teatre Lliure. Teatre Lliure. 1998 Salvats d’Edward Bond. Cia. Zitzània Teatre. Teatre Lliure. 1997 Hola Brecht sobre textos de Bertold Brecht. Cia. Zitzània Teatre. Artenbrut. 1997 Fum, fum, fum de Jordi Sànchez. Centre Dramàtic de la Generalitat de catalunya. Teatre Romea. 1997 Klowns de Joan Montanyès i Josep Maria Mestres. Monti & Cia. Teatre Lliure. (Premi Especial de la Crítica de Barcelona) 1996 Dakota de Jordi Galzeran. 3xtres. Teatre Poliorama. (Premi Butaca a la Millor Direcció) 1995 A l’est de qualsevol lloc d’Edward Thomas. Zitzània Teatre. Mercat de les Flors. 1994 Kràmpack de Jordi Sànchez. Cia. L’Idiota. Festival de Sitges 1994. Villarroel Teatre. (Premi Especial de la Crítica de Barcelona) 1994 Enemic de classe de Nigel Williams. Zitzània Teatre. SAT. Teatre Liure. 1993 Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Cia. Rebeca de Winter. (Premi Especial de la Crítica de Barcelona) 1993 La Lloll, un xou ben viu. Cia. Lloll Bertran. Teatre Condal. (Premi FAD) 1992 La infanticida de Víctor Català. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Romea i Teatre Lliure. 1992 Feminista de Santiago Rusiñol. CDGC. Teatre Romea. 1991 Negroni de Ginebra de Maria Antònia Oliver. Cia. Zitzània Teatre. Teatre Alegria. 1991 Reivindicació de la senyora Clito Mestres de Montserrat Roig. CDGC. Teatre Romea. 1990 Gran imprecació davant la muralla de la ciutat de Tankred Dorst. Cia. Zitzània Teatre. Teatre Adrià Gual. (Premi Especial de la Crítica Serra d’ Or.) 1988 Fantasio d’Alfred de Musset. Teatre Adrià Gual. (Premi Adrià Gual 1985) Com a actor ha treballat en els espectacles: 2001 L’adéu de lucrècia borja de Carles Santos i Joan Francesc Mira. Cia. Teatre Lliure. Teatre Fabià Puigserver. Dir.: Carles Santos. 1997 Hola Brecht, espectacle musical sobre textos de Bertold Brecht i músiques de Weill, Eisler, Dessau i Puértolas. Dir.: Josep Maria Mestres. 1994 Les alegres casades de windsor de William Shakespeare. Dir.: Carme Portacelli. 1995 Estrés d’amor. Cia. La Canyí. Dir. Helena Ramada. Teatre Lliure. 1988 Pels pèls / Por los pelos de Paul Pörtner. Cia. El Tricicle/Anexa. Dir.: Pere Planella. Teatre Victòria. Teatro Fígaro. 1986 El bon doctor de Neil Simon / Anton P. Txèkhov. Dir.: Pere Planella. Teatre Regina. Teatre Condal.

Josep Maria Mestres
/

Juan Carlos Martel

Formació: - Cursant l’últim curs en l’especialitat d’Interpretació en l’Escola Superior d’Art Dramàtic Institut del teatre de Barcelona. Experiència: Meritori de direcció de El somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare. Dir. Àngel Llàcer. Teatre Borras – Teatre Principal. Hamlet Machine de Heiner Müller. Dir. Jordi Duran. Ateneu Barcelonès. Food of love dir. Ventura Pons (doble de llums). Fins que l’amor ens separi de Cia Pànnik. Dir. Oriol Bosch i Koldo Ochotodena. Café Teatre Llantiol. Tallers de teatre: Moll Oest de B.M. Koltès. Dir. Joan Ollé. Institut del Teatre. El rei Lear de W. Shakespeare. Dir. Peter Clough. La nit de les tribades de Pet Olov Enquist. Dir. Joan Castells. Institut del Teatre. La Ronda d’Arthur Schnitzler. Dir. Antonio Simon. Institut del Teatre. Piezas de juventud de Federico García Lorca. Dir. Herman Bonnin. Institut del Teatre. Divertimento. Commedia dell’arte. Dir. Gemma Beltran. Institut del Teatre.

Juan Carlos Martel
/

Lluís Pasqual

Nacido en Reus (Tarragona) en 1951.Es licenciado en Filosofía y Letras, en la especialidad de Filología Catalana, por la Universitat Autónoma de Barcelona y licenciado en Arte Dramático por el Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Es fundador del Teatre Lliure en 1976. A los 32 años, en 1983, es nombrado director del Centro Dramático Nacional - Teatro María Guerrero de Madrid. En 1990 se va a París para dirigir, durante seis años, el Teatro de Europa - Théatre de l’Odeón. Mientras, dirige la Biennal de Teatro de Venecia (1995/96). De 1997 a 1999 fue comisionado por el Ayuntamiento de Barcelona para el Proyecto Ciutat del Teatre, y codirector del Teatre Lliure de Barcelona desde 1998 hasta el 31 de diciembre del 2000. Dirige el primer espectáculo en 1968, “Roots" d’Arnold Wesker. En 1976, inaugura el Teatre Lliure con “Camí de nit”, dirección a la que le siguen algunos de los títulos más importantes de este teatro, como “Leonci i Lena”, “La vida del Rei Eduard II d’Anglaterra” (Premio Óscar Viva, Long Play, 1983; Premio del Espectador y la Crítica, 1984), “Les tres gremanes” (con Rosa Maria Sardà; Premio de la crítica Serra d'Or, 1975), “El balcó” (Premio Adrià Gual, 1980; Premio Josep Maria de Sagarra de la Diputació de Barcelona, 1982), “Primera història d’Esther”, “Al vostre gust” (Premio Nacional de Teatro y Danza, 1984), “Un del últims vespres de Carnaval” (Premio de la Sociedad General de Autores de España, 1984; Premio Ciutat de Barcelona, 1985; Premio Serra d'Or, 1986), “Roberto Zucco” (Premio ADE, 1994), “Cómo canta una ciudad de Noviembre a Noviembre”. Entre los años 1997 y 2001, dirige en el Teatre Lliure de Barcelona, “Tot esperant Godot”, de S. Beckett y la obra de un único acto “Diumenge”, de Joan Brossa, para el espectáculo “Cantonada Brossa”; la reposición de “Cómo Canta una ciudad de noviembre a noviembre” (estrenada en el Lliure la temporada 1997 / 1998) después de una gira por todo el estado español; la reposición de “La nit de les tríbades” (según el montaje de Fabià Puigserver de 1978) y el estreno de “L’hort dels cirerers”, de A. Txèkhov, que despide la etapa del Lliure en la sala de Gràcia. Durante la temporada 2000/2001 estrena “La Tempestad”, de W. Shakespeare, en el Teatro San Martín Buenos Aires con Alfredo Alcón, y la versión castellana de “Esperando a Godot”, una co-producción del Teatre Lliure con Concha Busto Producción y Distribución. Compagina estos trabajos con numerosas direcciones en otros teatros y compañías. Con el Centro Dramático Nacional, “La hija del aire” (1981), la versión castellana de “La vida del Rey Eduardo II de Inglaterra” (1983), “Madre Coraje y sus hijos” (Premio Long Play, 1986) y “El público” (1986) (Premio de la Crítica Europea), “Comedia sin título” (1989), “Haciendo Lorca” (1996, Premio Internacional "El Cairo", que otorga el Ministerio de Cultura de Egipto; Premio de la Cámara de Comercio de Paris), entre otros. Con Odéon-Théâtre de l’Europe dirige “Luces de Bohemia” (1984), “Tirano Banderas” y “Le chevalier d’Olmedo” (1992), “Les estivants” (1993) y “Le livre de Spencer” (1995). De sus colaboraciones con la compañía de Nuria Espert destacan “Una altra Fedra, si us plau” (1978) y “Medea” (1981). Con Rosa Maria Sardà ha dirigido “Duet for one”. Monta su primera ópera, “Samson et Dalila” (1981), en el Teatro de la Zarzuela de Madrid, y después siguen “Falstaff” en Madrid (1983), en Bruselas (1987), en Italia (1987) y en Amsterdam (1994); “Don Carlo” (1985) en Madrid, “La Vera Storia” en París (1985) y en Florencia (1986), “Il Trittico” en Madrid (1987) y en Bolonia (1993), “Il Turco in Italia” en Madrid (1990-1992) y en Sicilia (1995), “L’Enlèvement au Serial” en París (1991) y en Bilbao (1992), “La Traviata” en Salzburg (1995) y en Génova (1995 y 1997), “Gianni Schicchi” (1996) en Milán y “Boris Godunov “(1996) en Frankfurt. A lo largo de su carrera artística ha recibido distintos premios y distinciones honoríficas: Premio Nacional de Teatro y Danza (1984), título de Caballero de las artes y las Letras otorgado por la República francesa (1984), Premi Ciutat de Barcelona (1985), Premi de la Generalitat de Catalunya (1988), Premio Nacional de Teatro del Ministerio de Cultura (1991), Premio de la Cámara de Comercio de Paris, Premio Honorífico de la CIFET del Ministerio de la Cultura de Egipto (1995). La república francesa le da el Título de Oficial de las Artes y Letras (1991) y lo nombra por decreto Caballero de la Legión de Honor (1996). Acaba de recibir el Premio de la Comunidad de Madrid, 2002. En este último año ha estrenado “EDIPO XX”I, del que ha sido coproductor junto con Concha Busto, y del que ha realizado la dirección, la versión del texto y la iluminación. El espectáculo, que se estrenó en Barcelona durante el Festival Grec 2002, está nominado como finalista de los Premios Max de Teatro (España) en la categoría de Mejor Traducción o Adaptación de la Obra Teatral. Así mismo ha dirigido e iluminado el último espectáculo de Sara Baras, “Mariana Pineda”, coproducido por Sara Baras y MarianaGialyui, que se estrenó en Sevilla en el Festival de Flamenco durante el mes de Septiembre de 2002.

Lluís Pasqual
/

Magda Puyo

Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona. Realitza estudis d’ Interpretació Actoral, Dramatúrgia, Direcció Escènica, Tècnica Vocal i Dansa Contemporània. Ha estat membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya (Temporades 1998-1999, 1999-2000 i 200-2001). Directora del Sitges Teatre Internacional entre 2001 i 2004. Desenvolupa la seva activitat com a directora d’escena, dramaturga, i professora de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Trajectòria pedagògica Professora d’Interpretació a diferents escoles de teatre: Escola Memory, Aula de Teatre de l’Ajuntament de Mataró, Associació El Magatzem de Tarragona. Actualment és Cap de l'Especialitat de Direcció i Dramatúrgia i professora d'Interpretació i Direcció a l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Trajectòria teatral • Actriu en diversos espectacles a l'Institut d'Experimentació Teatral de la UB, dirigit per Ricard Salvat i en dos espectacles dirigits per Milan D. Vukotic presentats en festivals nacionals i internacionals. 1982/85 • Actriu a l'obra Abel i Bela de R. Pinget. Companyia Josep Ixart de Tarragona, estrenat al Teatre Bartrina de Reus. 1986/87 • Ajudant de Direcció de El Teatre dels Orígens i La Festa del Corpus a València. Dirigit per Ramon Simó i F. Massip. 1988/89 • Ajudant de Direcció de Quatre Dones i el Sol, de J.P. Cerdà. Dirigit per R. Simó i estrenat al Teatre Romea (CDGC) 1989/90 • Ajudant de Direcció de Perdida en los Apalaches, de José Sanchis Sinisterra. Direcció de Ramon Simó i producció del Teatro Fronterizo. 1990/91 • Ajudant de Direcció de Brossiana de Joan Brossa. Direcció de R. Simó, estrenat al Mercat de les Flors i al Festival de Otoño de Madrid. 1990/91 • Producció d’El Gran Teatro Natural d'Oklahoma, dramatúrgia de J. Sanchis Sinisterra a partir de textos de F. Kafka. Estrenat a la Sala Beckett. 1991/92 • Producció de Rodeo de Lluïsa Cunillé representat pel Teatro Fronterizo i estrenat al Mercat de les Flors. 1992/93 • Ajudant de Direcció de La Gorgona Sentimental, de Manel Barceló. Direcció de R. Simó. Estrenada al Teatreneu i al Festival Internacional de Caracas. 1993/94 • Cofundadora del col•lectiu teatral METADONES. Direcció i co-dramatúrgia de l'espectacle La Bernarda es Calva amb Metadones, representat al Teatre Malic, al Festival Grec 1994, a la Fira de Teatre de Tàrrega i de gira per tot l'Estat Espanyol, França i Itàlia. • Ajudant de Direcció de Germans de Sang de Willy Russell. Estrenada al Teatre Condal. 1994/95 • Directora de l'espectacle Trinoceria, amb la Companyia La Fanfarra, Grec 1996 i Festival Internacional de Titelles de Barcelona. 1994/95 • Directora d'escena de l'òpera Giravolt de Maig, amb la Companyia Anna Ricci, estrenada al Teatre Joventut de l'Hospitalet. 1994/95 • Co-dramaturga i Directora de Medea Mix amb la Companyia Metadones. Temporada a la Sala Beckett i a la sala Artenbrut. Gira per Catalunya i Estat Espanyol. 1995/96 • Direcció del musical infantil La Comèdia del Gall i El Flautista de Hamelin, amb la Companyia E1 Magatzem de Tarragona. Temporada al Teatre Regina. 1996/97 • Direcció de l'espectacle d'ombres Caramante, amb La Fanfarra, Teatre Malic, Grec 1998 i Festival Internacional de Titelles de Barcelona. 1996/97 • Direcció i Dramatúrgia de l'espectacle Pesombra, estrenat al Teatre Romea (CDGC). Premi de la Crítica a la millor Direcció 1996/97. • Co-dramatúrgia i Co-direcció de Faust versió 3.0, amb La Fura dels Baus, estrenat al Teatre Nacional de Catalunya. 1997/98 • Direcció de l'espectacle Happy End? de Bertol Brecht, estrenat al Festival Internacional de Sitges. 1997/98 • Direcció i Dramatúrgia de l'espectacle Cares a la Finestra, estrenat al Grec 1998. • Co-dramatúrgia de l'espectacle Mort-Home, dirigit per R. Simó i estrenat al Festival Internacional de Titelles. 1998/99 • Direcció de l'espectacle El Suïcida de N. Erdman, estrenat al Festival Grec 1999 • Dramatúrgia i direcció del recital Zentral Cafè`, amb R. Simó i El Quintet, que s'estrena al Festival Internacional de Sitges 1999. • Direcció i dramatúrgia de l’espectacle Bernadeta xoc. TNC Sala Tallers. 1999 • Dramatúrgia i direcció de l’espectacle Ricard G. – Peces d’amor i de guerra, sobre Ricard III de Shakespeare. Sala Beckett. 2000 • Direcció de Tractat de blanques d’Enric Nolla. Sala Beckett. 2001 • Direcció de Cabaret Faustroll. Mercat de les Flors. 2002 • Direcció i dramatúrgia de l’espectacle Fedra + Hipòlit. Teatre Lliure. 2002 • Direcció de l’espectacle Excés de Neil LaBute. TNC Sala Tallers. Projecte T6. 2003 • Direcció de T’estimaré infinittt de Gemma Rodríguez dins del Projecte T6 del TNC. Sala Tallers. 2004

Magda Puyo
/

Oriol Tarrasón

Llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha realitzat stages amb Jack Garfein, fundador de l'Actor’s Studio de Los Angeles, Victor Viala i Pierre Debauche. Ha treballat com a actor als següents muntatges teatrals: Romeu i Julieta, de William Shakespeare. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Lliure (2003). Separacions, dramatúrgia i direcció d’ Ever Blanchet. Versus Teatre (2002). La chatte sur le toit..., de Tennessee Williams. Dir. Jack Garfein. Théâtre Main d’Or (2002). Ran del camí, d’Anton Txèkhov. Dir. Joan Castells, Teatre Nacional (2002). Pluja seca, de Jaume Cabré. Dir. Joan Castells. Teatre Nacional (2001). El joc de l’amor i de l’atzar, de Pierre Marivaux. Dir. Pep Anton Gómez (Gira, 2000). Crim perfecte de Frederic Knott. Dir. Carles Canut. Teatre Joventut (2000). L’estiueig de Carlo Goldoni. Dir. Sergi Belbel. Teatre Nacional (1999). Els tres mosqueters, d'Alexandre Dumas. Dir. Pep Anton Gómez. Teatre Romea (1999). La bella i la bèstia, dramatúrgia i direcció d'A. Kurich. Teatre Regina (1998). A la jungla de la ciutat, de Bertolt Brecht. Dir. Ricard Salvat. Mercat de les flors (1997). El camí de Wolokolamsk, d'Heiner Müller. Dir. Àlex Rigola. Teatre Artenbrut (1996). El cor menjat, de R. Portet. Dir. Joan Anguera (Perpinyà, França, 1995). La nit de les tribades, de Per Olov Enquist. Dir. Joan Anguera. Teatre Alegria (1995). Eduard II, de Christopher Marlowe. Dir. O. Molina. SAT Teatre (1995). Le capitaine fracasse, de Theóphile Gaultier, Dir. Victor Viala (Ferrières, França, 1995). Dansa de mort, d'August Strindberg. Direcció Feliu Formosa. La Cuina (1994). Per al cinema ha treballat als llargmetratges Les germanes, de J. Baca (2003); Refugiats i fugitius, de Herman Bonnin (1994) i Morirás en Chafarinas, de Pedro Olea (1994), i als curtmetratges Nunca volveremos a casa, Veredicto, Noches en blanco i Moriré ho sé. Per a televisió a treballat a Homenots, dirigit per Sergi Schaff (2000) i Dalí être dieu, també dirigit per Sergi Schaff (2002). Ha dirigit els espectacles Whitmaniana, de Walth Whitman (CCCB; Kosmopolis, 2002) i El punxó siamès del qual també és autor (Teatre Tantarantana, 2001) i és autor del text Sota l’escorça (2001).

Oriol Tarrasón
/

Ramon Simó

Professor de les especialitats d’Interpretació i Direcció Escènica de l’Institut del Teatre de Barcelona, en el qual va desenvolupar durant tres anys el càrrec de Cap del Centre d’Investigació, Documentació i Difusió. Director Artístic de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega en les edicions de 1996, 1997 i 1998. Membre del Consell Assessor del TNC. Com a director i escenògraf, ha desenvolupat la seva activitat artística tant en el teatre públic - diversos muntatges produïts pel Centre Dramàtic de la Generalitat, el TNC i coproduccions amb d’altres institucions - com en el privat -fonamentalment en espectacles vinculats a El Teatro Fronterizo-Sala Beckett, sota la direcció de José Sanchis Sinisterra, entre molts d’altres. Ha publicat assajos sobre teatre (La Retòrica de l’emoció; Stanislavski. La tècnica de l’actor), versions d’obres (Lo canonge Ester Convidafestes; Jordi Pere Cerdà: Quatre dones i el sol) i ha prologat i editat diverses obres (Teatre Complet de Samuel Beckett). Ha fet, amb Magda Puyo, la dramatúrgia de l’espectacle Fedra + Hipòlit basat en Eurípides (dir. Magda Puyo, Teatre Lliure, 2002). Treballs de direcció: • Fuente Ovejuna de Lope de Vega. TNC Sala Gran. 2005 • Cara de plata de Valle Inclán. CDN Teatro María Guerrero. Madrid. 2005 • Calígula d’Albert Camus. TNC Sala Petita. 2004 • 11 setembre 2001/Les troianes de Michel Vinaver. TNC Sala Petita. 2002 • Escenes d’una execució de Howard Barker. Dir. Ramon Simó. TNC Sala Petita. 2002. Gira per Catalunya i Espanya i reposició al TNC el 2003. • Co-direcció de Ricard G. Peces d’Amor i de Guerra 1. Sala Beckett. 2000 • Col•labora amb Joan Grau en la direcció de ¿Bailamos? de Sèmola Teatre. Festival de Poznan i Mercat de les Flors-Grec 2000 • Dulce Mal, òpera electroacústica d’Eduardo Polonio. Producció: Acteon. Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant. 1999 • Mort-Home, sobre textos i poemes de H.Müller. Teatre Lliure. Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona. 1998 • Combat de Carles Batlle. Estrenada a la Sala Beckett de Barcelona. 1998 • Camino de Nueva York. Producció d’Artenbrut i Grec 97. Sala Muntaner • Happy End de Bertolt Brecht i Kurt Weill. Producció de Canteatre i El Magatzem (Tarragona). Estrenada al teatre Metropol. 1997 • Esperanto de Joan Grau. Sèmola Teatre. Col•laboració en la versió estrenada a la Fira de Tàrrega. 1997, i codirecció en la presentada al TNC el 1998 • Zigurat de Zotal teatre. Col.labora en la direcció amb Helena Castelar. 1997 • Les Escorxadores de S. Daniels. Cia Les Escorxadores-Mercat de les Flors. 1995 • Harry´s Christmas-El Nadal de Harry de Steven Berkoff. Sala Beckett. 1994 • Nus de Joan Casas. Centre Dramàtic de la Generalitat. T. Poliorama. 1993 • Homanatge a Joan Miró de J. Brossa i Mestres-Quadreny. F. Miró. 1993 • El Vagabund d’Enzo Cormann. Sala Beckett. 1993 • Restauració d’Eduardo Mendoza. Teatre Mossoviet, Moscou. 1992 • Brossiana de Brossa. Mercat de les Flors-Festival de Otoño de Madrid. 1991 • Infimitats de Francesc Pereira. CDGC. Teatre Romea. 1991 • Quatre dones i el sol de Jordi Pere Cerdà. CDGC. Teatre Romea. 1990 Premi Serra d’Or al millor espectacle. 1990 • Perdida en los Apalaches de José Sanchis Sinisterra. Coproducció del Teatro Fronterizo i Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana. 1990 • Elsa Schneider de Sergi Belbel. CDGC. Teatre Romea. 1989

Ramon Simó
/

Sergi Belbel

Terrassa, 1963. Autor, director i traductor teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa per la Universitat Autònoma de Barcelona, 1986. Membre fundador de l'Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor de Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona, fins 2006. Director Artístic del Teatre Nacional de Catalunya, a partir de la temporada 2006-2007. Obres: Calidoscopis i fars d'avui, 1985. La nit del Cigne, 1986. Dins la seva memòria, 1986 (no estrenada). Minim.mal Show (amb Miquel Górriz), 1987. Elsa Schneider, 1987. Òpera, 1988. En companyia d'abisme, 1988. L'ajudant i Tercet, 1988. Tàlem, 1989. Carícies, 1991. Després de la pluja, 1993. Morir, 1994. Ramon (dins Homes!), 1994. La boca cerrada (dins Por mis muertos), 1996. Al mateix lloc, 1996 (inèdita). Sóc Lletja (amb Jordi Sánchez), 1997. La sang, 1998. El temps de Planck, 1999. Això no és vida (amb Albert Espinosa i David Plana, per a T de Teatre), 2003. Forasters, 2003. Mòbil, 2005. Direccions de textos propis: Minim.mal Show, 1987. Òpera, 1989. En companyia d'abisme, 1989. Tàlem, 1990. Carícies, 1992. Després de la pluja, 1993. Homes! 1994. Después de la lluvia, 1996. Sóc Lletja, 1997. Morir, 1998. El temps de Planck, 2000. Forasters, 2004. Direccions d'altres autors: L'augment, de Georges Perec, 1986 i 1994. Pervertimento, de J. Sanchis Sinisterra, 1987. Passos, de Samuel Beckett, 1987. La fageda, de Josep M. Benet i Jornet, 1989. Desig, de Josep M. Benet i Jornet, 1991. La filla del mar, d'Àngel Guimerà, 1992. Colometa la gitana i Qui... compra maduixes, d'Emili Vilanova, 1993. El mercader de Venècia, de William Shakespeare, 1994. L'hostalera, de Goldoni, 1995. L'avar, de Molière, 1996. Testament, de Josep M. Benet i Jornet, 1997. Rumors, de Neil Simon, 1999. El Criptograma, de David Mamet, 1999. L’estiueig (Trilogia della Villegiatura), de Goldoni, 1999. Fragments d’una carta de comiat llegits per geòlegs, de Normand Chaurette, 2000. El alcalde de Zalamea, de Calderón de la Barca, 2000. La dona Incompleta, de David Plana, 2001. Madre (el drama padre), de Jardiel Poncela. Muelle Oeste / Moll Oest, de Bernard-Marie Koltès, 2002. Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo De Filippo, 2002. L’habitació del nen, de Josep M. Benet i Jornet (2003). El mètode Grönholm, de Jordi Galceran (2003). Primera Plana, de Hecht i MacArthur (2003). Teatre sense animals, de Jean-Michel Ribes (2004). Les falses confidències de Marivaux (2005) i 15 de T de Teatre (2006). Traduccions i estrenes a l'estranger: Elsa Schneider: estrenada a França. En companyia d'abisme: estrenada a Alemanya, traducció a l'anglès. Carícies: estrenada a Argentina, Colòmbia, Uruguay, Portugal, França, Itàlia, Alemanya (3 produccions), Eslovènia, Dinamarca, Bèlgica (flamenc), Canadà (anglès), Brasil, New York (International Fringe Festival), Polònia, Cuba, Veneçuela; traduccions sense estrenar: rus, suec. Tàlem: estrenada a França, Portugal, Bèlgica, Alemanya, Holanda, Àustria, Regne Unit (Londres), Uruguay, Polònia, Noruega. Després de la pluja: estrenada a Portugal, Regne Unit (Londres), Alemanya (més de 15 produccions), Àustria, Suïssa, Noruega, Argentina, Suècia, França (2 produccions: Montpellier, París), Dinamarca, Bèlgica (2 produccions: francès i flamenc), Holanda, Mèxic, Itàlia, Estats Units (New York), Eslovènia, Grècia, Polònia, Luxemburg, Canadà, Brasil, Islàndia, Croàcia, Xipre, Hongria, Romania. Morir: estrenada a Finlàndia, Suècia, Alemanya, Japó, Dinamarca, Grècia, Uruguai. Traduccions sense estrenar: italià, francès. Sóc lletja, estrenada a Portugal, Dinamarca, Suècia i Noruega. La sang, Estrenada a Bèlgica (flamenc), Àustria, Colòmbia, França, Suècia, Alemanya, Polònia, Uruguay, Chile, Txèquia. Traduccions sense estrenar, a l’anglès, al suec. El temps de Planck, estrenada a Alemanya (Frankfurt, maig 2002), a Àustria (Burgtheater de Viena, abril 2003) i a Mèxic (2005) Forasters, estrenada a Alemanya (Schauspiel Leipzig, 2006). Mòbil, estrena absoluta a Dinamarca (Copenhagen, Plan-B, gener 2006). Traduccions: Fedra, de Racine. L'augment, de Georges Perec. Combat de negre i de gossos, Combate de negro y de perros, En la soledad de los campos de algodón, En la solitud dels camps de cotó, La nit just abans dels boscos, Tabataba i altres textos, Moll Oest i Muelle Oeste, de Bernard-Marie Koltès. L'hostalera, de Goldoni (amb Núria Furió). L'avar, de Molière. Rumors, de Neil Simon. Fragments d’una carta de comiat llegits per geòlegs, de Normand Chaurette. Vindrà algú, de Jon Fosse (amb Anne-Lise Cloetta). Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo de Filippo. Teatre sense animals, de Jean-Michel Ribes. Les falses confidències, de Marivaux. Òpera (Direcció escènica): Il Viaggio a Reims, de G. Rossini. Direcció musical: Jesús López Cobos. Gran Teatre del Liceu, març 2003. Televisió: Adaptació dramàtica i guió de la telenovel.la Secrets de Família (argument de Ma. Mercè Roca), Televisió de Catalunya,1995. Argument i guió de la sèrie Ivern, per a Televisió de Catalunya, 1996-2001. (Publicat a l’editorial Empúries, col. Narrativa, Barcelona 2002). Guió de Nissaga: l’herència, per a Televisió de Catalunya, 1999. Autor de Después de la lluvia, Estudio 1 de TVE, 2000. Cinema: Carícies, de Ventura Pons. Col.laboració en el guió, basat en la seva pròpia obra, 1997. Morir (o no), amb guió i direcció de Ventura Pons, basat en la seva obra Morir, 1999. Premis: Premio Marqués de Bradomín 1986, per Calidoscopis. Premi Ciutat de Granollers 1987, per Dins la seva memòria. Premi Nacional Ignasi Iglésias 1987, per Elsa Schneider. Premi de la Crítica 1991 a la millor direcció, per Desig. Premio Ojo Crítico de RNE, 1992. Premi Nacional de Literatura Dramàtica de la Generalitat de Catalunya 1993-95, per Després de la pluja. Premi Serra d'Or 1994, per Després de la pluja. Premi Born de Teatre, 1995, per Morir. Premio Ercilla de Teatro a la "mejor labor teatral", 1996. Premi Butaca 1996 a la millor direcció per L'hostalera. Premi "Els millors de 1997" de Tarragona, a la millor direcció per L'avar. Premio Meliá Parque 1997 al millor autor per Después de la lluvia. Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura 1996, per Morir. Premi “Els millors de 1997” de Tarragona a la millor direcció teatral per L’avar, de Molière. Premi “Molière 1999” a la millor obra còmica de la temporada per Après la pluie (Després de la pluja) en la producció del Théâtre de Poche Montparnasse de París (1998-99). Premi Nacional de Teatre 2000 de la Generalitat de Catalunya per la direcció de L’estiueig de Goldoni (TNC, 1999) Premi de la Crítica “Serra d’Or” 2002 al millor muntatge teatral per La dona incompleta. Premi Max de les Arts Escèniques 2002 a la projecció Internacional per Després de la pluja. Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques 2003 per la dramatúrgia i direcció de Dissabte, diumenge i dilluns de De Filippo (TNC, 2002) Premi Butaca 2003 a la millor direcció i al millor muntatge teatral per Dissabte, diumenge i dilluns (TNC, 2003) Premi “Teatre BCN” 2003 a la millor direcció de la temporada per Primera Plana (TNC, 2003). Premi “Els millors de 2003” de Tarragona a la millor direcció teatral per L’habitació del nen, de Benet i Jornet. Premi “Teatre BCN” a la millor direcció de la temporada 2004-2005 per “El mètode Grönholm”. Premi Butaca 2005 al millor text i al millor espectacle teatral per “Forasters”.

Sergi Belbel
/

Sílvia Munt

Titulada en Ballet Clàssic per la Royal Ballet de Londres, de 1973 a 1978 es dedica plenament a la dansa com a ballarina i coreògrafa, formant part, entre d’altres, de les companyies de Gelu Barbu (primer ballarí del Ballet Nacional de Romania) i del Ballet Contemporani de Barcelona. Posteriorment s’ha dedicat a la interpretació i la direcció i escriptura cinematogràfica i s’estrena com a directora teatral amb Surabaya, de Marc Rosich. El seus propers projectes inclouen, com a actriu, les pel•lícules My sweet stranger, de la directora Maria de Kanon, amb Ed Harris i Àngela Molina, i Remake, de Roger Gual. Com a guionista, actriu i directora, el telefilm Cosas que pasan. Com a actriu dramàtica ha treballat als següents espectacles: Àngels a América, de Tony Kushner, direcció de Josep M. Flotats, TNC; La muerte y la doncella, de Ariel Dorfman, direcció de Boris Rotenstein; Cartas de amor, de A. R. Gurney, direcció de Josep Costa; Las tres hermanas, de A. Chejov, direcció de Pierre Romans, Companyia de J. M. Flotats; Trío en Mi bemol, de Eric Rohmer, direcció de Fernando Trueba; La Filla del Carmesí , de J. Ma. de Sagarra, direcció de Jordi Mesalles; Romeo y Julieta, de W. Shakespeare. Dir. Esteve Polls; Antígona, de Salvador Espriu, direcció de Joan Ollé; Cyrano de Bergerac, d’ E. Ronstand, direcció de Damià Barbany; La Blancarrosa, sirena de la mar blava, de Damià Barbany; Sueño de una noche de verano, de W. Shakespeare; Canigó, de J. Verdaguer, direcció d’Esteve Polls. Ha creat la seva companyia de teatre amb la qual produeix dos espectacles Ondina , de J. Giraudoux, direcció de Santiago Sans, i La nieta del sol, d’ Ever M. Blanchet , direcció col•lectiva. Pel cinema, ha treballat com a actriu a les pel•lícules Aunque tú no lo sepas, de Juan Vicente Córdoba; El viaje de Arián, d’Eduard Bosch; Subjudice, de Josep Maria Forn; El faro, de Manuel Balaguer; El dominio de los sentidos, episodi de Judith Collell; Una piraña en el bidé, de Carlos Pastor; Secretos del corazón, de Montxo Armendáriz (Pel•lícula nominada al Oscar a la Millor Pel•lícula de Parla No Anglesa); Todo está oscuro, de Ana Díez; Asunto interno, de Carles Balagué; Éxtasis, de Mariano Barroso; Razones sentimentales, de Antonio A. Farré; La Pasión Turca, de Vicente Aranda; El rey del río, de Manuel Gutiérrez Aragón; El porqué de las cosas, de Ventura Pons; Nexo, de Jordi Cadena; Los baúles del retorno, de María Miró; Bloodline ("Lazos de sangre"), de Pal Erdöss; Cucarachas, de Toni Mora; El cazador furtivo, de Carles Benpar; Alas de mariposa, de Juanma Bajo Ulloa; Los papeles de Aspern, de Jordi Cadena; Quimera, de Carlos Pérez Ferré; Golfo de Vizcaya, de Javier Rebollo; Bajo en nicotina, de Raúl Artigot; Le grand voyage, de Richard Dindó (v.o. en francès); Soldados de plomo, de José Sacristán; Sal gorda, de Fernando Trueba; Akelarre, de Pedro Olea; Pares y nones, de José Luis Cuerda; La plaza del Diamante, de Francesc Betriu. Per la seva tasca com a actriu cinematogràfica ha rebut el Premi Goya (millor protagonista femenina) per Alas de mariposa (1992) i ha estat candidata al Premi Goya (millor actriu de repartiment) per La Pasión Turca (1994). És membre de la European Fim Academy i de la Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de España. Ha dirigit les pel•lícules Las hijas de Mohamed (telefilm), Elena Dimitrievna Diakonova. Gala (documental), Quia (telefilm per a TV3) i els curtmetratges Lalia i Déjeme que le cuente. El curt Lalia, del qual també és guionista i directora, va obtenir el Premi Goya al Millor Curtmetratge Documental (1999). Aquest curt, rodat als campaments sahrauís al desert d’Argèlia, ha estat seleccionat per a nombrosos festivals d’arreu del món i ha obtingut molts altres premis com ara el Premi United Nations World Forum on Children’s Television del V Festival Internacional de Televisió de Barcelona 2001. Els seus treballs per a televisió (exclosos dramàtics i treballs com a coreògrafa) inclouen els telefilms The Crown, de Peter de Vamm (Holanda), Palabras mágicas, d’ Octavi Masiá (Trivisión), Le meilleur commerce du monde, de Bruno Gantillon (França), Fragmentos, de Judith Collell; Maxima´s Miracle, de Paul Ruven (Holanda), L´aîné des Ferchaux, de Bernard Stora, (França); i les sèries Tío Willy (Pablo Ibáñez, TVE); Dones i homes, (Antoni Verdaguer, TV3), Arnau, (Lluís Ma. Güell,TV3), El obispo leproso (José Ma. Gutiérrez, TVE), Teresa de Jesús (Josefina Molina, TVE) i La plaza del Diamante (Francesc Betriu, TVE). Ha rebut també els següents guardons: l’any 1982, el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya (Millor professional de l’any), Concha Festival de San Sebastián (Millor promesa cinematogràfica), Premi Guía del Ocio (Millor intèrpret revelació) i Premi Icaro de Diario 16 a la Creació. El 1983 Premi Interpretació Festival de Praga. L’any 1984, Premi Diez de Cine (València) i Popular de Bocaccio. El 1985, Premi Imagen de Radio 4. L’any 1989, Premi Millor Actriu Festival d’ Évora, Premi d’interpretació de l’Asociación Independiente de Espectadores de Teatro (Alicante), Premi Escritores Cinematográficos, i Millor actriu, Festival d’Arcachon (França) per Los papeles de Aspern. El 1995, Premi Sant Jordi de Cinematografia per La Pasión Turca. El 1997, Premi Millor Actriu al Cinespaña / Festival de Cine Espanyol de Toulouse (França) per Asunto interno. El 2003, Premi Especial del Jurat al festival Opera Prima de Tudela per Gala.

Sílvia Munt
/

Xavier Albertí

Músic, compositor i director d’escena, ha obtingut els següents guardons: el Premi Extraordinari d’Art Dramàtic 1991 de l’Institut del Teatre de Barcelona, Premi Nacional Adrià Gual atorgat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona en dues ocasions, 1992 i 1994, el Premi especial de la crítica temporada 94-95, el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona com a millor director de la temporada 1993-1994, el Premi Serra d’Or de Teatre temporada 1994-95 i el Premi Butaca 2004 a la millor direcció teatral per Vianants, el Premi d’Arts Escèniques 2005 de la Generalitat Valenciana al millor espectacle no valencià per Mestres antics. També va obtenir el Premi a la Jove Creativitat atorgat per la Generalitat de Catalunya per l’òpera Schneider, amb llibret de Sergi Belbel. Durant els anys de formació, realitza estudis de piano i de composició musical a Barcelona, Madrid, Granada, Florència, Siena, Stuttgart i Viena amb Luis de Pablo, Cristobal Halffter, Tomás Marco, Helmuth Lachenmann, Luciano Berio, Armando Gentilucci i Karl -Heinz Stockhausen. Té composicions estrenades als Festivals de Música Contemporània d’Assís, Florència, Siena, Basilea, Múnic, Viena, Madrid i Barcelona, entre altres. Titulat superior en Direcció Escènica per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 1996 i fins 1999 va dirigir el Festival d’Estiu de Barcelona Grec, i des del 2004 i fins el 2006 va dirigir l’àrea de creació de l’Institut Ramon Llull. Entre els seus treballs com a director escènic destaquen: Made in Catalunya recital de Poesía catalana amb Lou Reed, Laurie Anderson i Pati Smith, Mostra de cultura catalana a Nova York, Baryshnikow Ars Center. El Duo de la Africana de Xavier Albertí y Lluïsa Cunillé, Teatre Lliure, Crónica Sentimental de España un espectacle mucsical amb textos de Manuel Vázquez Montalbán, Tennessee basat en textos de Tennessee Williams, Sangre lunar, de José Sanchis Sinisterra (estrenat al Centro Dramático Nacional María Guerrero); PPP, sobre l’obra de Pier Paolo Pasolini; De Manolo a Escobar, de Marc Rosich; L’home de teatre, de Thomas Bernhard; Boris Vian, constructor d’imperis, sobre l’obra de Boris Vian; Mestres antics, de Thomas Bernhard (producció del Teatre Romea i versió en castellà estrenada al Centro Dramático Nacional); Hamlet, o les conseqüències de l’amor filial, de Jules Laforgue, dins el cicle Solos al Festival Grec 03; Traïció, de Harold Pinter; Et diré sempre la veritat, de Lluïsa Cunillé, Lluis Homar i Xavier Albertí (espectacle estrenat al Festival Temporada Alta de Girona 2002); Carmen, de Georges Bizet (producció del Teatro Verdi de Pisa); Marina, òpera d’Emilio Arrieta i Francesc Camprodon, al Festival de Peralada 2002 i al Teatro de la Maestranza de Sevilla; Troilus i Cressida, de W. Shakespeare, versió de Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 2002; Homenatge a Conxita Badia i Anna Ricci, producció del Gran Teatre del Liceu; Orgía, de Pier Paolo Pasolini; Más extraño que el Paraíso, espectacle de Xavier Albertí amb textos de Jaime Gil de Biedma i Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 2001; Pèndols d’aigua, de Francesc Messeguer; El gat negre, de Lluïsa Cunillé; I la llum no es veu. Pels carrers de Basquiat, de la companyia Lanònima Imperial; Tórtola Valencia, cabaret coreogràfic original de Xavier Albertí; Ànsia, de Sarah Kane; Mirador de Paco Zarzoso; Passatge Gutenberg, de Lluïsa Cunillé; Simon Bocanegra, òpera de Giuseppe Verdi; The Meeting, de Lluïsa Cunillé al Festival d’Edimburg 1999; La Cita, de Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 1999; Vals Ex Machina, una partitura escènica per a trio amb text del mateix director; Privado, de Lluïsa Cunillé; El llibre dels canvis, espectacle concert amb el grup Vol ad libitum; El dia dels morts, de Narcís Comadira; Macbeth o Macbetto, de Xavier Albertí, espectacle estrenat al Festival Internacional de Teatre de Sitges 1997; La llavor dels somnis, sobre l’obra poètica de Narcís Comadira; Les paraules de l’ànima, sobre la obra poètica de Ramon Llull; Una geografia estilogràfica, sobre la obra literària de Josep Maria de Sagarra; Libración, de Lluïsa Cunillé; Hedda Gablerde Henrik Ibsen, al Festival Internacional de Teatre al Carrer de Tàrrega 1993; Un Otel•lo per a Carmelo Bene, obra estrenada al Festival Internacional de Teatre de Sitges 1993 i que va inaugurar l’Artenbrut; Colatures per a cinta magnètica o Chomsky Show, entre molts d’altres. Entre els seus treballs com a intèrpret cal esmentar: Tennessee, Sis personatges en cerca d’autor; Boris Vian, constructor d'imperis; El mestre i Margarita; El Gat Negre; Más extraño que el Paraíso; Okupes al Museu del Prado (en el paper de Federico García Lorca) i Troilus i Cressida (en el paper de Tersites/ Menelau).

Xavier Albertí
/

Xicu Masó

Com a director Des de fa 28 anys forma part de la companyia El Talleret de Salt, de la que és membre fundador i a la que ha treballat com a director i actor. Tot esperant l’esquerrà, de Clifford Odetts, L’Escapí de Molière, Jacques i el seu amo, de Milan Kundera i El Príncep de Dinamarca, una adaptació de Hamlet de T. Letger, es compten entre les obres que ha dirigit amb ells. Ha exercit durant cinc anys com a ajudant de direcció de Lluís Pasqual i Fabià Puigserver al Teatre Lliure. Allà hi ha dirigit L’última copa, de Harold Pinter, i Els Gegants de la Muntanya, de Pirandello. També ha treballat com a ajudant de direcció de Lluís Pasqual al Centro Dramático Nacional María Guerrero en obres com Historia de una muñeca abandonada, de Sastre, Brecht i Strelher. L’any 1993 funda juntament amb Pep Tosar i Lluís Massanet la companyia Teatre de Ciutat, amb la qual dirigeix Sa història des senyor Sömmer, de Patrick Süskind; Rèquiem i Revés, d’Antonio Tabucchi, i El Mestre i Margarita, de Mijail Bulghakov. Amb la companyia Teatre de l’Estació ha dirigit Strictu Sensu, obra d’ell mateix i Jordi Arbonés, i Woyzeck, de G. Büchner. Amb la companyia del Teatre Municipal de Banyoles ha dirigit Al vostre gust, de Shakespeare; Ivonne, princesa de Borgonya, de Gombrowickz; Leonci i Lena, de G.Büchner, i Pervertimento, de José Sanchís Sinistierra. Al Centre Dramàtic del Vallés dirigeix Absolutamet lluny, de D. Julien, i Sota el til•ler, de Connor Mcpherson.

Xicu Masó
Producció: Teatre Lliure

El Lliure amb els refugiats/Espectacle solidari

Sinopsi de De Damasc a Idomeni/ El Lliure amb els refugiats

El Teatre Lliure organitza un espectacle solidari amb els refugiats. 

L'ONG. Fundada per socorristes voluntaris el 2015 per actuar en la crisi dels refugiats a les costes gregues, l'organització va establir el campament base a Lesbos, i actualment treballa en les noves rutes marítimes obertes cap a Europa des de l'acord entre la UE i Turquia per al tancament de fronteres terrestres el març passat. Per dur a terme aquesta activitat, els ha estat cedida una embarcació, l'Astral, que han convertit en vaixell medicalitzat de salvament i vigilància, i han ampliat els equips per tal de fer disminuir els naufragis en aigües internacionals del Mediterrani.

El projecte. Hem volgut unir 20 autors, 20 directors i 20 intèrprets en el compromís de fer visible aquesta crisi humanitària de primera magnitud, la més gran viscuda per Europa des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Amb la col·laboració de representants de diverses entitats que han seguit estretament el conflicte, s'ha fet un treball previ amb voluntat de conèixer la realitat més enllà del que ens n'arriba a través dels mitjans i les xarxes. Així mateix, hem volgut reduir al mínim la distància entre aquesta realitat i nosaltres, un criteri que també ha conformat l'espectacle.

L'espectacle. Es representarà a la Sala Fabià Puigserver. El pati de butaques es convertirà en una gran sala amb 20 taules independents disposades per acollir 8 espectadors cada una. A cada taula, simultàniament, un intèrpret explicarà un monòleg vinculat amb l'experiència de la guerra i l'exili. Els monòlegs seran d'un màxim de 5 minuts cada un, i els intèrprets aniran canviant de taula. Es calcula que durant els tres quarts d'hora que durarà la funció els espectadors de cada taula en podran presenciar entre 5 i 6, sense haver de moure's del seient, i en la més curta distància.

L'objectiu. El cost per mantenir el vaixell de Proactiva Open Arms en actiu durant 15 dies és de 22.400€. Si aconseguim omplir les dues funcions amb una aportació mitjana de 70€ per persona, repte assolit!

Per fer un donatiu. No es cobrarà entrada al moment de fer la reserva ni abans d'entrar a la funció, sinó que els donatius es realitzaran a la sortida, directament a l'ONG, en efectiu o amb tarjeta. S'ha establert un import mínim de 50€ per persona.

Per venir a la funció. L'aforament de cada funció és només de 160 localitats. Per assistir-hi heu de reservar entrada a través dels canals habituals:

pel servei de venda d'entrades per internet
per email info@teatrelliure.com
per telèfon al  902 106 369


Repartiment

Aina Clotet /

Àlex Casanovas

TEATRE 1986 EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA Di rec c ió J.M. Flotats 1987 ANTÍGONA Di rec ció Joan Ol lé LORENZÀCCIO, LORENZÀCCIO Di recc ió Lluï s Pasqual 1988 LORENZÀCCIO Di recc ió J. M. Flotat s 1989 EL MISANTROP Di recc ió J. M. Flotat s 1990 EL BANQUET Di recc ió Iago Per icot MARIA ESTUARDO Di rec ció Josep Montanyès 1992 EL TIEMPO Y LOS CONWAY Di rec ció Mar io Gas 1994 EL ZOO DE CRISTAL Di recc ió Mar io Gas OTELO Di rec ció Mar io Gas 1996 DOS EN UN BALANCÍN Di rec ció Bor is Rotens tein 1997 PRECISAMENT AVUI Di recc ió Fer ran Madico UN ESPÍRITU BURLÓN Di recc ió Manuel Angel Egea 1998 LA REINA DE BELLA DE LEENANE Di rec ció Mar io Gas 2001 AMB PEDRES A LES BUTXAQUES Di recc ió Roger Peña 2002 PEL DAVANT I PEL DARRERA Di rec ció Alexander Herold 2003 ACOSTA’T (CLOSER) Di recc ió Tamz ing Thoused 2005 SURABAYA Di recc ió Si l via Munt YERMA Di recc ió Rafel Durán SÓC EL DEFECTE Di rec ció Joan Mar ia Gual 2006 MISTERIÓS ASSASSINAT A MANHATAN Di rec ció El isenda Roca PELS PÈLS Di rec ció Abel Fol k 2007 VIATGE A CALIFÒRNIA Di rec ció Moisés Maicas 2008 MÍTING Di rec ció Pere Planel la 2009 BOEING-BOEING Di recc ió Alexander Herold TELEVISIÓ TVE 1987 UNA HISTÒRIA PARTICULAR Di recc ió J. M. Benet i Jornet 1989 LA CLAROR DAURADA Di recc ió Antoni Chi c GLASNOST Di recc ió Lulú Mar torel l 1996 LOCO DE ATAR Di recc ió Lluís Mar ia Güel l TV3 1988 VOSTÈ JUTJA Di rec ció Esteve Durán 1990 LA VIDA EN UN XIP Di rec ció Lluí s Mar ia Güel l QUÍ? Di rec ció Pere Planel la 1992 JO SERÉ EL SEU GENDRE Di rec ció Jordi Frades 1996 ESTACIÓ D’ENLLAÇ Di rec ció Sí lv ia Quer NISSAGA DE PODER Di rec ció Sí lv ia Quer 1998 PIRATA Di rec ció Lluïs Mar ia Quer 2001 TEMPS DE SILENCI Di rec ció Xavier Bor rel l 2003 MAJORIA ABSOLUTA Di rec ció Sí lv ia Quer 2003 COSES QUE PASSEN (TV-Mov ie) Di recc ió Si l v ia Munt 2005-2009 EL COR DE LA CIUTAT Di rec ció Es teve Durán PEL·LÍCULES 1990 MANILA Di recc ió Antonio Chavar r ías 1991 CHATARRA Di recc ió Fél ix Rotaeta EL LARGO INVIERNO Di recc ió Jaime Camino LA FIEBRE DEL ORO Di recc ió Gonzalo Her ralde 1992 TODO FALSO Di recc ió Raimond Mas l lorens 1993 KIKA Di rec ció Pedro Almodóvar MUJERES A FLOR DE PIEL Di recc ió Pat r i c k Ales sandr in EL HUNDIMIENTO DEL TITÁNIC Di recc ió Antonio Chavar r ías 1995 ASUNTO INTERNO Di rec ció Car les Balaguer SUSANA Di recc ió Antonio Chavar r ías 1996 CONFIDÉNCIAS Di recc ió Josep Gui rau 2000 EL OTRO BARRIO Di rec ció Salvador Garc ía 2001 EN LA CIUDAD SIN LÍMITES Di rec ció Antonio Hernández 2004 VOLANDO VOY Di recc ió Miguel Albaladejo 2005 LAS VIDAS DE CÉLIA Di rec ció Antonio Chavar r ías

Àlex Casanovas / Àurea Márquez / David Bagés /

David Selvas

DAVID SELVAS (Barcelona 1971) Com a director “Who is P ?”. Pier Paolo Passolini. Teatre Lliure. “El virus” de Richard Strand. Sala Muntaner. Com a actor Teatre “Los veraneantes”de Maximo Gorka. Dir.C. Subirós. Teatre Lliure. “La Celestina” de F. De Rojas.Dir. Robert Lepage “Julio Cesar” de W. Shakespeare. Dir. Alex Rigola “El polígrafo” de Robert Lepage y Marie Brassard. Dir. R.Lepage “Mesura per mesura” de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito “La verdadera naturaleza del amor” de B. Frasser. Dir. M. Dueso “La serva amorosa” de Moliere. Dir. Ariel Garcia Valdés “Testamento” de Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel “Amfitrion” de Moliere. Dir. Calixto Bieito Cinema “Atlas de Geografía Humana” Dir. Azucena Rodríguez. “Nubes de Verano” Dir. Felipe Vega “Valentin” Dir. J. Luis Iborra “Pau y su hermano” Dir. Marc Recha “Amic/Amat” Dir. Ventura Pons “Carícies” Dir. Ventura Pons

David Selvas / Eduard Farelo /

Emma Vilarasau

Emma Vilarasau /

Fina Rius

Formació: -Interpretació a l'Institut del teatre de la Diputació de Barcelona. Treballs artístics La mare sempre em deia: No de Charlotte Keatley .Dir .Lurdes Barba. Dones meves de Oacia Maraini. Dir . Anna Güell. Las Bizzarras de Belisa de Lope de Vega. Dir. Antonio Simón Rodríguez. Patates de F .Pereíra. Dir .Antonio Simón Rodriguez. Leonci i Lena de G. Büchner. Dir. Sven-Eric Bechtolf. La senyoreta Júlia de A. Strindberg. Dir. Antonio Simón Rodriguez. Hotel de mala mort/Boig per si de cas de Andreu Martín. Dir .Pere Sagristà. Homes i no de M. De Pedrolo. Dir. Pere Dausà. Els Comediants de J .Ma de Sagarra. Dir .Pere Dausà. Mentre Hitler i Mussolini prenien el té de R. D. McDonald. Dír .A. Rodríguez. Duros a quatre pessetes de S. Rusinyol. Dir. J. Anguera. Naftalina per a carroçes de Damià Barbany .Dir.Damià Barbany Pel davant i pel darrera de M. Frain. El bon doctor de N. Simon. Dir. P. Planella. Les nits blanques (producció) de Dostoyewsky. Dír. T. Vilardell i M. Casamayor. Glups de Dagoll Dagom .Dir .Dagoll Dagom. La cabeza del dragón de Valle-lnclán. Dir. Enric Flores. Moby Dyck de H. Melville. Dir .Enric Flores i Jose Sanchís L'impromptu de Versalles de Moliere. Dir .Lluís Pasqual. El gran Teatro natural de Oklahoma de F. Kafka. Dir. José Sanchís Sinisterra. Els Beatles contra els Rolling Stones. Dir J. Mesalles i M. Casamayor. La viuda trapella de C. Goldoni. Dir. Antoni Chic. Yes peut etre de M. Duras. Dir. T. Vilardell i M. Casamayor. Lulu de F. Wedekind. Dir. Rafael Santamaría. Televisió: Mano de santo. Santoral humorístic diari , Canal Todo Humor (Via Digital). Laura. Serie TV3. Estació d'enllaç. Sèríe TV3. Màgic Andreu. Programa TV3. Plàstic. Magazine infantil i juvenil TVE. Glups! .Programa especial Dir .Dagol1 Dagom TVE Filiprim. Programa de TV3. La cabeza del dragón de Valle-lnclán. Prog. Fila 7 TVE Voste jutja. Programa TV3. Dir. J. Ma Puyal. El planeta imaginari. Programa TVE. El xou de La família Pera. Serie TV3.

Fina Rius /

Ivan Benet

Nascut a Vic, és llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona amb el Premi Extraordinari de la promoció 1994-1998. Ha estat becat pel Teatre Lliure per participar a dos “work in progress” a l’International Theater Akademy Ruhr a Bochum (Alemanya), i per l’Institut del Teatre per participar a un espectacle de creació a la Hoges School voor de Kunsten d'Amsterdam (Països Baixos). Com a actor, destaquen els seus treballs als següents muntatges: European House, amb direcció i dramatúrgia d’Àlex Rigola (Festival de Temporada Alta de Girona 2005-2006); Ricard 3r de W. Shakespeare, amb direcció d’Àlex Rigola; Santa Joana dels escorxadors de Bertolt Brecht, amb direcció d’Àlex Rigola; El miedo y la música, escrit i dirigit per Julio Manrique; Juli Cèsar de W. Shakespeare amb direcció d’Àlex Rigola; Do’m d’Enric Casasses, amb direcció d’Albert Mestres; El somni d’una nit d’estiu de W. Shakespeare, amb direcció d’Àngel Llàcer; Escenes d’una execució de Howard Barker, amb direcció de Ramón Simó; La mare coratge i els seus fills de Bertolt Brecht, amb direcció de Mario Gas; Titus Andrònic de W. Shakespeare, amb direcció d’Àlex Rigola; Violació de límits de Manuel de Pedrolo, amb direcció de Joan Castells; Jordi Dandin de Molière, amb direcció d’Oriol Broggi; Els tres mosqueters versió i direcció de Pep Anton Gómez; Cantonada Brossa de Joan Brossa, amb direcció de Rafel Duran, Josep Maria Mestres, Josep Montanyès, Lluis Pasqual, David Plana, Pere Sagristà i Rosa Maria Sardà; Amadeus de Peter Shaffer, amb direcció d’Àngel Alonso, i L’alfabet de l'aigua, escrit i dirigit per Rafel Duran. A més, a televisió ha treballat a les sèries de Televisió de Catalunya “Porca misèria”, “Temps de silenci” i “Laberint d'ombres”, i a la telemovie “Valèria”, dirigida per Sílvia Quer, també per a TV3.

Ivan Benet /

Jordi Bosch

Neix a Mataró el 18 de desembre de 1956. A partir del 1983 treballa bàsicament al Teatre Lliure: Advertència per a embarcacions petites de T. Williams. Dir. Carlos Gandolfo. 1983; L’Héroe de Santiago Rusiñol. Dir. F. Puigserver. 1983; Al vostre gust de Shakespeare. Dir. L. Pasqual. 1983; La flauta màgica de Mozart. Dir. F. Puigserver. 1984; Un dels últims vespres de carnaval de Goldoni. Dir. L. Pasqual. 1985; Fulgor i mort de Joaquín Murrieta de P. Neruda. Dir. F. Puigserver. 1986; El 30 d’abril de Joan Oliver. Dir. Pere Planella. 1987; El muntaplats de Harold Pinter. Dir. C. Portacelli. 1987; Lorenzaccio, Lorenzaccio d’A. De Muset. Dir. L. Pasqual. 1987; La bona persona del Sezuan de Brecht. Dir. F. Puigserver. 1988; Titànic 92 de Guillem-Jordi Graells. Dir. Pere Planella. 1988; Les noces de Fígaro de Beaumarchais. Dir. F. Puigserver. 1989; Els gegants de la muntanya de Pirandello. Dir. X. Masó. 1990; Capvespre al jardí de R. Gomis. Dir. L. Pasqual. 1990; Història d’un soldat d’Stravinsky. Dir. L. Homar. 1991; Timon d’Atenes de Shakespeare. Dir. Ariel G. Valdés. 1991; El parc de B. Strauss. Dir. C. Portacelli. 1992; Roberto Zucco de Koltés. Dir. L. Pasqual. 1993; El barret de cascavells de Pirandello. Dir. L. Homar. 1994. Premi Nacional de Teatre. Premi de la Crítica de Barcelona; Arsènic i puntes de coixí de Kesselring. Dir. Anna Lizaran. 1995; Els bandits de Schiller. Dir. L. Homar. 1995; Lear o el somni d’una actriu, sobre textos de Shakespeare. Dir. Ariel G. Valdés. 1996; El temps i l’habitació de B. Strauss. Dir. L. Homar. 1996; Zowie de Sergi Pompermayer. Dir. L. Homar. 1997; Cantonada Brossa. Dir. R.M. Sardà, J.M. Mestres, J. Montanyès i L. Pasqual. 1999. Premi de la Crítica de Barcelona; L’hort dels cirerers de Txèkhov. Dir. L. Pasqual. 2000; L’adeu de Lucrècia Borja de F. Mira. Dir. Carles Santos. 2001. Treballs al Centre Dramàtic de la Generalitat-Teatre Romea: El tango de dom Joan de J.Savary i Q. Monzó. Dir. J. Savary. 1986; El viatge de M. Vázquez Montalbán. Dir. Ariel G. Valdés. 1989; Restauració d’E. Mendoza. Dir. Ariel G. Valdés. 1990. Premi de la Crítica de Barcelona. Premi de l’Associació d’Actors i Directors; El desengany de F. Fontanella. Dir. D. Reixach. 1992; La guàrdia blanca de Bulgàkov. Dir. P. Chomsky. 1993; Morir de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. 1998. Treballs amb altres companyies: Muntatge poètic sobre M. Martí i Pol. Centre Cultural Sant Cugat. 1997; Fuita de Jordi Galceran. Dir. Eduard Cortés. Vània Produccions. 1998; Espai pel somni. Muntatge poètic sobre M. Martí i Pol. Centre Cultural Sant Cugat. 1999; Novecento. El pianista de l’Oceà d’Alessandro Baricco. Dir. Fernando Bernués. Teatre Poliorama. 2001. Televisió. Ha participat a les següents sèries de TV3: Crònica negra; Qui?; L’avi Bernat; Quico el progre; Agència de viatges; Arnau. Els dies secrets; La Lloll; Estació d’enllaç; Pedralbes centre; Nissaga de poder; La memòria dels Cargol; Nissaga. L’herència; Crims; Jet lag; Majoria absoluta. També ha intervingut al dramàtic de TVE Tots els que cauen de Jesús Garay, a la TV-movie de TV3 Junts de M. Ros, i a la sèrie de Tele 5 El comisario. Cinema: El niño de la luna d’A. Villaronga; Capità Escalaborns de C. Benpar; Un día volveré de F. Betriu; La febre d’or de G. Herralde; Monturiol de F. Bellmunt; El perquè de tot plegat de Ventura Pons. Premi de l’Associació d’Actors i Directors. Premi Butaca; Boca a boca de M. Gómez Pereira; La buena vida de D. Trueba; De qué se ríen las mujeres de J. Oristrell; Carretera y manta d’A. Arandia; Silencio roto de M. Armendáriz; Deseo de Gerardo Vera.

Jordi Bosch /

Lluís Homar

Lluís Homar Barcelona, 1957 Estudia Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1974, participa al muntatge d’Otel•lo, dirigit per Àngel Carmona. El 1975, entra a formar part del Teatre de l’Escorpí, participant en dos muntatges: Terra Baixa, dirigit per Josep Montanyès, i Quiriquibú, dirigit per Fabià Puigserver i Guillem-Jordi Graells. El 1976, és un dels fundadors de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on treballa ininterrompudament des d’aquest moment, combinant-ho amb el cinema i la televisió. Ha participat en més de 30 espectacles del Lliure, entre els que destaquen: - Leonci i Lena de Büchner (Leonci) - Hedda Gabler d’Ibsen (Lòvborg) - Eduard II de Marlowe-Brecht (Gaveston) - Les tres germanes de Txèkhov (Tusenbach)l - Jordi Dandin de Molière (Dandin) - El balcó de Genet (Cap de policia) - El misàntrop de Molière (Alceste) - L’Héroe de Rusiñol (Héroe) - Al vostre gust de Shakespeare (Roland) - La flauta màgica de Schikaneder-Mozart (Papagueno) - Un dels últims vespres de carnaval de Goldoni (Anzoletto) - La Senyoreta Júlia d’Strindberg (Jean) - Lorenzaccio de Musset (Cardenal Cibo) - La bona persona de Sezuan de Brecht (Wang) - Les noces de Fígaro de Beaumarchais (Fígaro) - Terra Baixa de Guimerà (Manelic) - Timon d’Atenes de Shakespeare (Timon) - Quartet de Müller (Valmont) - Lear o el somni d’una actriu, a partir de l’obra de Shakespeare (Kent) - Company de Georges Furth i Stephen Sondheim (Peter) - Lear d’Edward Bond (Lear) També ha treballat a: - El viatge de Vázquez Montalbán (Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya) - Tirano Banderas de Valle-Inclán, amb l’Odeon Thèatre de l’Europe - Diàleg en Re major de Javier Tomeo (CDGC) - El señor Puntilla y su criado Mati de Brecht (Puntilla), al Teatro de la Abadía de Madrid - Els gegants de la muntanya de Pirandello, dirigit per Georges Lavaudant (TNC, 1999) - Taurons de David Mamet, dirigit per Ferran Madico i estrenat al Villarroel Teatre al Grec 2000 - Solness, el constructor de Henrik Ibsen, dirigit per Carme Portaceli (TNC, 2000) - Don Juan de Molière, dirigit per Ariel García Valdés (Grec 2001) - Coriolà de Shakespeare, dirigit per Georges Lavaudant (TNC, 2002) - Fedra de Jean Racine, dirigit per Joan Ollé (Estivales de Perpignan, Almada, Almagro, Grec i Sagunto a Escena 2002) - L’escola de les dones, de Molière, dirigit per Carles Alfaro (TNC, 2003) Des de la seva intervenció a La plaça del Diamant, ha participat en pel·lícules de diversos directors, com ara Pilar Miró, Vicente Aranda i Mario Camus, amb qui ha rodat La ciudad de los prodigios. Amb Ventura Pons ha participat a El perquè de tot plegat i Morir o no. Amb Pedro Almodóvar ha rodat La mala educación (pendent d’estrena).També ha treballat a molts dramàtics de televisió. Ha dirigit els següents muntatges: - Bastià i Bastiana de Mozart. - Història del soldat de Ramüz-Stravinsky - La reposició de Las bodas de Fígaro de Beaumarchais (en castellà) - Els bandits de Schiller - El Barret de Cascavells de Pirandello - El tiempo y la habitación de Botho Strauss (i la seva versió en català) - Zowie de Sergi Pompermayer - Pepita Jiménez; òpera d’Albéniz - Hamlet de William Shakespeare, que també protagonitza i estrena al Grec 1999 Entre els diversos premis que ha rebut, destaca el Premi Nacional d’Interpretació de 1986. Després de la mort de Fabià Puigserver, es converteix en director adjunt del Teatre Lliure. Ha estat director d’aquesta entitat de 1992 a juny de 1998. Premi Fotogramas de Plata de Teatre 2000. Des de setembre de 1998 és membre, a títol personal, de la Unió de Teatres d’Europa (UTE).

Lluís Homar /

Marta Marco

Barcelona, 1976. Llicenciada en interpretació per l'Institut del Teatre de Barcelona. Cursos amb Jordi Mesalles i Berty Tovías. Ha estudiat dansa clàssica durant sis anys, solfeig, violoncel i periodisme. Teatre: Carta d’una desconeguda de Stefan Zweig. Dir. Fernando Bernués. Teatre Borrás. 2007; Móbil de Sergi Belbel. Dir. Lluís Pasqual. Teatre Lliure. 2007; El malentès d’Albert Camus. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2006; Un matrimoni de Boston de David Mamet. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Lliure. 2005 i 2006; El censor d’Anthony Neilson. Dir. Magüi Mira. Villarroel Teatre. 2004; Teatre sense animals de Jean-Michel Ribes. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. 2004; Sis personatges en busca d’autor de Pirandello. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2004; La Perritxola de Jacques Offenbach. Dir. Joan Lluís Bozzo. Dagoll Dagom. Grec 2003; La filla del mar d’Àngel Guimerà. Dir. Josep Maria Mestres. TNC Sala Gran. 2002; Unes polaroids explícites de Mark Ravenhill. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Lliure. Grec 2001. Lectura dramatitzada d’aquesta obra al Sitges Teatre Internacional 2000; Terra baixa d’Àngel Guimerà. Dir. Ferran Madico. TNC. 2001; Millor actriu als Premis de l’Espectador de la revista Teatre BCN; 23 centímetres de Carles Alberola i Roberto García. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Poliorama. 2000; Els tristos camps d’Asfòdels de Patrick Kermann. Dir. Pascal Henry. Lectura dramatitzada al Sitges Teatre Internacional 2000; Lectura de poemes “Veus de dones” al Teatre Artenbrut. 2000; Cul sec de François Rochambault. Lectura dramatitzada al TNC. 2000; Fashion feeling music. Espectacle de creació. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Lliure. 1999; La venganza de Don Mendo, de P. Muñoz Seca. Dir. El tricicle, Teatre Arnau. 1999; Els dos bessons venecians i Arlequí, servidor de dos amos, dos espectacles enmarcats en l'Operació Goldoni, dir. Toni Cafiero, duta a terme al Mercat de les Flors l'any 1998 i amb els que ha fet gira per França i Italia; Curial e Güelfa i El fantasma que no feia por (a partir del conte El fantasma de Canterville, d'O Wilde), ambdues amb la companyia Maremagno; La filla del mar d’Àngel Guimerà. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. 1992. Figuració. Televisió: Ha treballat en nombroses sèries com Vostè jutja (TV3), Para qué sirve un marido (TVE), dirigida per Rosa Vergés, Nissaga: l'herència (TV3), Laura (TV3), Des del balcó (TV3), Psico-express (TV3), Ventdelplà (TV3). Cinema: Soldados de Salamina de David Trueba. 2002; Somni. Curt de Francesc Prat Dutrén. 2001; Ciutadella. Curt de Juancho Grallufa. 2001

Marta Marco /

Míriam Iscla

Teatre: co-fundadora de la Companyia T de Teatre. Ha participat en tots els seus espectacles: Petits contes misògins de Patricia Highsmith. Dir. Pere Sagristà. 1991-1993; Homes! Dir. Sergi Belbel. Co-autora del text “Ai, Homes!”. 1994-1997; Criatures. Dir. David Plana i T de Teatre. Autora del text: “Vida de mare”. 1998-2001; Això no és vida. Dir. David Plana. 2003-2004; 15. Dir. Sergi Belbel i T de Teatre. Co-autora de diversos textos. 2006; Com pot ser que t’estimi tant. Dir. Javier Daulte. 2007-2008. Altres espectacles: M de Mortal de Carles Mallol. Projecte T6. 2010; El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana. Dir. Joan Castells. TNC Sala Petita. 2009; Leonci i Lena de Georg Büchner. Dir. Pep Pla. Sala Muntaner. Grec 2007; Les falses confidències de Marivaux. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2005; Desprès ve la nit de David Plana. Dir. David Plana. Sala Beckett. 2001; El desengany de F. Fontanella. Dir. Domènec Reixach. Teatre Romea. 1992; Teatre Natural d'Oklahoma de Kafka. Dir. Luis Miguel Climent. Sala Beckett. 1991; Línia roja. Teatre de l'Ocàs. Dir. T. Vilardell i M. Casamayor. Teatre Condal. 1990; Paraula de poeta. Muntatge de poemes de Maria Mercè Marçal. Dir. Jordi Mesalles. 1989. Televisió: a TV3: Tres pics i repicó; El joc del segle; Dones d'aigua; Efectes secundaris; Laura; Jet Lag, una sèrie de T de Teatre amb 6 temporades (d’aquesta sèrie també n’és coordinadora de guions, guionista i directora de 10 capítols). Altres sèries: Los ladrones van a la oficina; El Comisario; Calle 13. Guió i interpretació de la secció “Les tietes” dins el programa Dies de ràdio d'Elisenda Roca, a COM Ràdio.

Míriam Iscla / Mònica López / Nora Navas / Pol López / Rosa Maria Sardà /

Rosa Renom

Teatre El mentider, de Jean Cocteau. Direcció de Damià Barbany. Espai Brossa. La cantant calba, de Ionesco La cantant calba al McDonald´s, de Lluïsa Cunillé. Dir. de Joan Ollé. T. Lliure Vells temps (Old Times), de Harold Pinter. Dir. de Rosa Novell.Grec2006 Armengol, de Miguel Murillo. Dir. d´Esteve Ferrer. T. Español de Madrid Casa i jardi, d’Alan Aykbourn. Dir. de Ferran Madico. CAER de Reus La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda. Dir. de Joan Ollé. Víctor o els nens al poder, de Roger Vitrac. Direcció de Joan Ollé.T. Lliure Sopar d'amics, de Donald Margulies. Direcció d'Esteve Ferrer. T Apolo/ Borràs Little Night Music, de Sondheim. Direcció de Mario Gas . Grec Maria Rosa, d’Àngel Guimerà. Direcció de Rosa Novell. T.Principal Cinema i Televisió Azaña, de Santiago San Miguel. Llargmetratge. Valentífilms. Delta, de Pedro Molina Temboury, tele-movie dirigida per Oriol Ferrer. Bausan Films, TV3, ARTE, Canal Sur. Joc de mentides, de Lluís Zayas. Tele-movie per a TV3. Oberon Cinematográfica. Freetown, de Javier Arazola, tele-movie per a TV3. La Productora El cor de la ciutat, de Lluís Arcarazo. "Culebrot" per a TV3. Pleure pas germaine, sobre una novel-la de Claude Jasmin. Guió de Eric Van Beuren i Alain de Halleux. Dirigida per Alain de Halleux per a Oberon Cinematográfica.

Rosa Renom / Sílvia Bel / Toni Sevilla /

Vicky Peña

Va néixer a Barcelona en una família d'actors i la seva experiència professional s'inicia l'any 1974 amb El criat de dos amos, de Carlo Goldoni, amb direcció d'Esteve Polls. La seva dilatada carrera comprèn tots els àmbits de la interpretació: teatre de text i musical, cinema, televisió i doblatge. En el camp del teatre ha treballat a les ordres de directors com l'esmentat Esteve Polls, Mario Gas, Jorge Lavelli, Josep Antón Codina, Ricard Salvat, Lluís Pasqual, Antonio Simón, Helder Costa, Pierre Romans o Konrad Zschiedrich, interpretant papers protagonistes a Las bodas del hojalatero, de John M. Synge; Enrique IV, de Luigi Pirandello; Doña Rosita la soltera, de Federico García-Lorca; Urfaust, de Johann W. Goethe; L’òpera de tres rals i Madre Coraje y sus hijos, de Bertolt Brecht; La balada de Calamity Jane, de Maria do Ceu Guerra i Helder Costa; Dancing!, a partir de la pel·lícula Le Bal; Les tres germanes i L’hort dels cirerers d’Anton P. Txèkhov; El temps i els Conway, de J. B. Priestley; Golfos de Roma, de Stephen Sondheim & Sheve Love; Othello, de William Shakespeare; Sweeney Todd, de Stephen Sondheim i Hugh Wheeler; Guys and Dolls, de Frank Loessser, Joe Swerling i Abe Burrows; La reina de bellesa de Leenane, de Martin Mc Donagh; A Little Night Music, de Stephen Sondheim i Hugh Wheeler; Mare Coratge i els seus fills, de Bertolt Brecht; Edipo XXI, sobre els textos de Sòfocles, Eurípides, Èsquil i Jean Genet; Electra, de José Sanchis Sinisterra sobre el text de Sòfocles, i Orestiada, d’Èsquil. En cinema, ha intervingut entre d'altres a les pel·lícules L’orgia, de Francesc Bellmunt; Dragon Rapide, de Jaime Camino; Werther, de Pilar Miró; La casa de Bernarda Alba, de Mario Camus; El placer de matar, de Félix Rotaeta; Diario de invierno, de Francisco Regueiro; Luces y sombras, de Jaime Camino; El largo invierno, de Jaime Camino; Entre rojas, d’Azucena Hernández; La buena vida, de David Trueba; Secretos del corazón, de Montxo Armendáriz; El pianista, de Mario Gas; Smoking Room, de Roger Gual i Julio Wallowitz; Piedras, de Ramón Salazar o Las voces de la noche, de Salvador García Ruiz. Ha obtingut nombrosos premis per les seves interpretacions en cinema i en teatre, entre els quals cal destacar els premis María Guerrero, Margarida Xirgu, Maria Vila, Premi de la Crítica de Barcelona, Premi de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya, Premio de la Unión de Actores, i dos premis MAX.

Vicky Peña

Fitxa tècnica

/ Disseny gràfic:

Frederic Amat

Frederic Amat / Dramatúrgia: Anna Maria Ricart / Clàudia Cedó / Cristina Clemente /

Daniela Feixas

Llicenciada en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona (curs 98-99). Dansa contemporànea amb Toni Mira, Avelina Argüelles, Alvaro de la Peña i Toni Jodar. Teatre · Titus Andrònic de William Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. Gira 2002 · Suzuki I i II d’Alexei Xÿipenko. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2001 · Woyzeck de George Buchner. Dir. Àlex Rigola. Teatre Romea. Grec 2001 · Un tramvia anomenat desig de T. Williams. Dir. Manel Dueso. T. Romea. 2000 · Titus Andrònic de William Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. Grec 2000 · La màquina d'aigua de David Mamet. Dir. Àlex Rigola. STI 1999 · Peep Show Verona. Adaptació de Romeo i Julieta de Shakespeare de Rafel Duran. Dir. Rafel Duran. Grec 1999 · Sussie de Carol López. Premio Mª Teresa de León. Dir. Carol López. 1998 · Así que pasen cinco años de Federico García Lorca. Dir. Joan Ollé. Grec 1998. Festival de Otoño 1998. Mercat de les Flors. 1999 · Ricard III de Carmelo Benne. Dir. Ramon Simó. 1997 · A la Meta de Thomas Bernhard. Dir. Xavier Albertí. 1997 Televisió: Pagats per riure. Dir. Agustí Vila. TV3. 2001; Plats bruts. Dir. Joel Joan. TV3. 2001 Cinema: El mensaje de Acacio d’Albert Planell i Eduardo Laplaza. Curt. Festival de Sitges 1996; Spleen de Rafa Ruiz. Curt

Daniela Feixas /

Gemma Brió

Formació: - Llicenciada en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona Treballs artístics Molt novembre de Lluïsa Cunillé, dirigida per José Sanchís Sinisterra. L'impromptus de Versalles de Molière, dirigida per Francisco Ortega. Germans de sang musical de Willy Russell, dirigit per Ricard Reguant. El retaule del flautista de Jordi Teixidor, dirigida per Joan Lluís Bozzo. Chao Rodríguez de Julio Manrique i Armand Villén, producció de La Troca, dirigida per Xavier Ricart i Ivan Benet. Sota les faldilles de Franklin Rodriguez, dirigida per Òscar Molina. Polvòdrom basada en “La Ronda” de Schnitzler, dirigida per Pep Tosar. Televisió: Protagonista a la sèrie Poblenou, produïda per Televisió de Catalunya. Protagonista a la sèrie La Rosa, produïda per Televisió de Catalunya. Presentadora del programa de balls de saló Bojos pel Ball, produït per televisió de Catalunya. Mirall Trencat, sèrie basada en la novel•la de Mercè Rodoreda, produïda per Diagonal TV i emesa per Televisió de Catalunya. Psico Express, sèrie produïda per Dagoll Dagom i emesa per Televisió de Catalunya Cinema: La febre d’or en el paper de Delfina. Pel•lícula i sèrie basades en la novel•la de Narcís Oller i dirigides per Gonzalo Herralde. Se me olvidó decirte curtmetratge dirigit per Cristina Berzosa. La sombra de Peter Pan curtmetratge dirigit per Jorge Barrio. Noche curtmetratge dirigit per Germán Garcia. Transeúntes llargmetratge dirigit per Luís Aller. La dona de gel telemovie per a Televisió de Catalunya dirigida per Lídia Zimmerman.

Gemma Brió /

Guillem Clua

TEATRE Invisibles (2001). XXX Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2002. Publicada a la col·lecció El Galliner/Teatre d’Edicions 62. Mort a Venècia (2001-02). Co-autor de la dramatúrgia de l’adaptació de la novel·la de Thomas Mann en dansa-teatre, posada en escena a la Sala Muntaner de Barcelona els mesos de maig i juny de 2002 a càrrec de la Companyia Vincles (Director: Mingo Ràfols / Coreografia: Víctor Rodrigo). Infidels (2002). Autor del text presentat a l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona en lectura dramatitzada el gener de 2003. Mare miratge (2002). Inèdita. Historietes sincròniques III (2003). Autor de la peça curta L’evocatriu, presentada amb quatre textos més de joves autors al Teatre Bartrina de Reus l’abril de 2003 i a la Sala Beckett de Barcelona el maig de 2003. La pell en flames (2003). XXXII Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2004. TELEVISIÓ El cor de la ciutat. Guionista de la sèrie produïda per Televisió de Catalunya des de gener de 2003. Feina en curs. RÀDIO La políglota (2002). Monòleg radiofònic emès al programa El visitant d’Ona Catalana l’estiu de 2002. FORMACIÓ 1991-95. Llicenciatura en Periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 1994-95. Estudia a la London Guildhall University (Londres, Gran Bretanya) 2001-02. Seminaris d’escriptura dramàtica a l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona a càrrec de David Plana, Sergi Pompermayer, Jordi Galceran i Enric Nolla. ALTRES ACTIVITATS EN L’ÀMBIT TEATRAL 1999-2003. Col·laborador fix especialitzat en arts escèniques per a El Periódico de Catalunya. Responsable de les pàgines de teatre del suplement setmanal Viernes. Feina en curs. 1998-2003. Cap de premsa de la Companyia Vincles. En curs. 1999-2002. Redactor a les revistes especialitzades en arts escèniques TeatreBCN i TeatroMADRID. 1998-2000. Redactor de teatre i dansa a la revista de difusió gratuïta Punto H. Col·labora, a més, amb publicacions de Grupo Zeta, sempre en temes centrats en les arts escèniques. 1998-99. Col·labora amb l’Ateneu Popular Nou Barris, donant difusió als espectacles de teatre, dansa, circ i música programats en aquest espai com a coordinador de premsa. A més del ja mencionat anteriorment, entre 1990 i 1998 ha publicat amb assiduïtat als diaris La Vanguardia, Avui, El Periódico de Catalunya i La Razón i a les revistes DDD, CNR, Primera Línea, Búho 43, Jota!, Integral, Punto H i De Estreno. En televisió, ha treballat als informatius de Barcelona Televisió (BTV), a les sèries de documentals Vides privades i Generació D de Joan Úbeda i Francesc Escribano (TV3) i al programa L’Informatiu migdia de TVE-Catalunya.

Guillem Clua / Joan Yago / Jordi Casanovas /

Jordi Oriol

Nascut a Barcelona l’any 1979. Llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre (Premi Extraordinari, 2007). Ha rebut formació com a actor a l’estudi Nancy Tuñón i al Col·legi de Teatre de Barcelona, i com a músic a l’Arc, a l’Aula de Música Moderna i al Taller de Músics de Barcelona. Ha escrit i dirigit diversos espectacles teatrals amb la seva companyia Indi Gest, entre els quals destaquen: Home-Natja. Temporada Alta 2010 i Teatre Lliure. 2011; Prometeu No Res. Temporada Alta 2009; Un tal ímpetu vital. Teatre Lliure. 2009; El títol no mata. Grec 2008, Ara estem d’acord estem d’acord. Teatre Lliure. 2008; OB-sessions. Círculo de Bellas Artes, Madrid. 2007. Sala Beckett. 2008. Premi INjuve 2007 a la millor proposta escènica i nominació als Premis Butaca; Concert per a sis oficinistes i un lloro. Teatre Romea. 2006; Digestions mentals. AREAtangent. 2006. També ha dirigit espectacles d’altres autors com: Three More Sleepless Nights de Caryl Churchill. The Barn Theatre, London. 2005; Lleons al jardí d’Albert Roig. Festival Internacional Entrecultures, Tortosa. 2004; I pelava la taronja amb les dents / E pelava a laranja com os dentes, conjuntament amb Silvia Delagneau. AREAtangent. 2004. Ha fet la direcció artística de L’Ocell de Foc amb la Banda Municipal de Barcelona (L’Auditori, 2009), l’assessorament escènic de l’espectacle La Belbel Underground (BarriBrossa, Mercat de les Flors, 2006), i d’ajudant de direcció de Stefan Metz a Are You Talking To Me? (La Manufacture, Lausanne, i Teatre Estudi, Barcelona. 2006). Com a actor, en teatre l’hem pogut veure a la seves obres: Prometeu No Res. 2009; Ara estem d’acord estem d’acord. 2008; La Caiguda d’Amlet. Dir. Xavier Albertí. Temporada Alta 2007. També a Alícia. Un viatge al país de les Meravelles de Lewis Carroll (Teatre Lliure. 2009) i L’home de la flor a la boca de Luigi Pirandello (Biblioteca de Catalunya, 2008) dirigides per Carlota Subirós, o Mil Tristos Tigres dirigida per Álex Serrano (Festival Neo 2006), entre d’altres. En cinema, ha participat a Forasters de Ventura Pons o La Mari de Jesús Garay. En televisió, ha treballat a les sèries Zoo, De moda, Majoria Absoluta o Setze Dobles, entre d’altres. També ha escrit textos radiofònics per a COM Ràdio (La flor del cul o la clau del paradís o Estúpida història d’un estúpid, 2007). Com a músic ha format part de quartets de jazz, Big Bands (Alois Hába Big Band, amb Ramon Cuadrada i la Big Band de Terrassa, amb John Dubuclet), bandes de funky i música Disco com INO (Inspector No), i formacions pròpies com UNISO (amb Sergi Sirvent), entre d’altres. Fa sis anys que treballa com a professor d’interpretació poètica al CaixaForum de Barcelona. Membre fundador de les associacions Heliogàbal i AREAtangent, i ara ho és de l’associació artística Indi Gest.

Jordi Oriol /

Josep Maria Miró

Josep Maria Miró Coromina (Vic –Barcelona– 1977) Llicenciat en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona, doctorant en literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i llicenciat en Periodisme per la UAB. És autor Quan encara no sabíem res –XXX Premi 50è aniversari crèdit andorrà 2007–, 360” –accèssit XX Premi Marqués de Bradomín 2006 d’autors joves d’Espanya que organitza l’Instituto Espanyol de la Juventud–, Les dones de Caín –IV Premi Ramon Vinyes 2005–, Per molts anys, fill –Premi de Teatre breu dels XVIII premis literaris penedesencs 2006–, L’esvoranc –IX Premi Boira 2006–, 11/7: L’escorxador –Millor text i muntatge del concurs de monòlegs basats en fets reals “La realitat supera la ficció” 2005 organitzat per la Universitat de Girona i la Fundació Joan Lluís Vives– i de la peça breu La petita princesa Divina, que no era divina, ni petita, ni volia ser princesa aplegat en un recull de textos de varis autors publicat dins la col•lecció de l’Associació d’actors i directors professionals de Catalunya (AADPC). Ha dirigit el monòleg Els assassinats al carrer de la morgue (a partir del conte d’Edgar Alan Poe amb traducció de Carles Riba a la sala La cuina de la Biblioteca Bonnemaison en motiu de la trobada de novel•la negra a Barcelona “Bcnegra” 2008), i els textos propis Quan encara no sabíem res (Teatre Estudi de l’Institut del teatre, 2008) i la lectura dramatitzada de 360” a l’obrador de la Sala Beckett dins el cicle de dramatúrgia catalana 2007-2008. És ajudant de direcció de Xavier Albertí amb qui prepara per aquest 2008 els muntatges Pinsans i caderneres de Narcís Comadira i Soterrani de Josep Maria Benet i Jornet. Amb Albertí ha treballat als muntatges La caiguda d’Amlet (o La caiguda de l’hac) de Jordi Oriol Canals (Festival Temporada alta, 2007), Assajant Pitarra de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé (Teatre Lliure de Barcelona, 2007), Crónica sentimental de España (Festival Temporada Alta de Girona 2006) i a Tennessee sobre textos de Tennesse Williams (Teatre Romea de Barcelona, 2006). També ha estat ajudant de direcció de Toni Casares als muntatges La nit àrab (Die arabische yacht) de Roland Schimmelpfennig (Sala Beckett de Barcelona, 2006) i Salamandra de Josep Maria Benet i Jornet (Teatre Nacional de Catalunya, 2005). També ha estat assistent dramatúrgic en el projecte de creació T6 dansa Sis coreografies a partir d’El viatge a la felicitat, d’Eduard Punset coordinat per Sol Picó (Teatre Nacional de Catalunya, 2007). Actualment treballa a l’equip de guionistes de la sèrie Zoo de Josep Maria benet i Jornet per TV3 i també ha participat a la sèrie Mar de fons de TV3. En l’àmbit periodístic és col•laborador del magazine de cultura de RNE-R4 Nautilus, que presenta Pilar Sampietro i ha treballat en diversos mitjans, entre ells, COM ràdio, Radio Nacional d’Espanya, Ràdio Sant Cugat, El 9 Nou, Diari de Sant Cugat, en el web www.bcn.cat i La revista de la UNESCO a Catalunya. També és coautor del llibre AFAMCA, vint anys treballant per als nostres sobre l’Associació de Familiars de malalts mentals de Catalunya. En el camp de la docència ha estat responsable de les classes d’historiografia en el postgrau “Independent Reporter – Welcome Sarajevo” organitzat per l’agència de comunicació Kvlar Fotoperiodistes a la Universitat Autònoma de Barcelona -UAB-

Josep Maria Miró / Llàtzer Garcia /

Marc Angelet

Estudis de DIRECCIÓ I DRAMATÚRGIA a l’Institut del Teatre; curs d’NTERPRETACIÓ amb Ferran Madico; de VERS DRAMÀTIC amb Emilio Gutíerrez Cava; workshop d’INTERPRETACIÓ a Berlín a càrrec del director Milhau Nosone; curs de VEU I COS amb Joan Buti i Àngels Molné i de DANSA/MOVIMENT a càrrec de la General Elèctrica d’Espectacles. Estudis d’INTERPRETACIÓ a l’escola de teatre i dansa El Timbal i de CINEMATOGRAFIA a l’ESCAC. Treballa com a director, dramaturg i intèrpret als espectacles: THE BRIDGE’S BLUES (estrena al Teatre Zorrilla de Badalona), de dramatúrgia conjunta amb Artur Rodríguez (Menció honorífica en el Premi Ignasi Iglesias 1997); TOTES LES BIGUES VAN AL CEL (estrenada a la Sala Artenbrut), de dramatúrgia conjunta amb Artur Rodríguez (Premi Especial del Jurat en la V Mostra de Teatre de Barcelona); G8 PORTA TANCADA (espectacle que fa temporada a la Sala Artenbrut i que obre el Festival la Alternativa de Madrid) de dramatúrgia conjunta amb Artur Rodríguez i Pau Carrió (2n Premi San Miguel al Millor Espectacle en el Festival de Teatre de Tàrrega); S.O.A. (ESCOLA DE DICTADORS) (estrenada al Festival FITA de Brusel.les), totes elles amb la companyia Estrip Trist Teatre. És el responsable de la dramatúrgia d’EL DIA D (SAT Teatre) dirigida per Esteve Rovira i de NITS DE SERRALLONGA, NITS DE MISTERI, i F.U.M. (SISTEMA DEFINITIU PER DEIXAR DE FUMAR), de les quals també és director amb la companyia Agraïts d’Aguantar-nos. Escriu i dirigeix MCBETH CON QUESO (temporada al Versus Teatre). Escriu CALL CENTER (Accèssit al Premi Marqués de Bradomín 2007). Participa a LA TORNA DE LA TORNA d’Els Joglars, com a ajudant de direcció; PETITES GRANS HISTÒRIES, del Teatre d’Ombres, com a director i dramaturg; TOT ÉS POSSIBLE, de la Cia. Sgrata, en codirecció amb Lluís Elías. Ha estat guionista del CLUB SUPER TRES de TV3 i de les sèries de televisió CO&CO i CASTING de XTVL. Com a intèrpret, ha participat a AMICS, d’Àlex Sisteré, dirigida per Àlex Rigola, a ELEMENTARY MY DEAR WATSON i a EDGAR ALLAN POE, de la companyia de teatre infantil Veus-Veus. També ha participat a EL COR DE LA CIUTAT de TV3, com a actor secundari, interpretant el personatge de Miquel Castells. Ha col•laborat als programes de ràdio DIETA MEDITERRÀNIA d’Ona Sants, LA DRECERA de Ràdio Castellar del Vallès, LA BRÚIXOLA de Ràdio Nacional d’Andorra, i DIRECCIÓ ASSISTIDA de COM Ràdio. Pel que fa a la docència, ha impartit classes de teatre a diferents escoles de Barcelona, ha estat professor d’interpretació a MEMORY i coordina l’empresa d’activitats extraescolars LA TROUPE. És membre de l’equip de professors de l’escola AULES.

Marc Angelet /

Marc Rosich

Nascut a Barcelona, el 1973, és llicenciat en Periodisme (UAB) i Traducció i Interpretació en les especialitats d’anglès i àrab (UAB). Dramaturg, director, actor i traductor literari per a diverses editorials, s’ha format en l’escriptura dramàtica en els seminaris de l’Obrador de la Sala Beckett, on ha tingut com a professors a José Sanchis Sinisterra, Xavier Albertí, Paco Zarzoso i David Plana, entre altres. Actualment està cursant el Doctorat en Arts Escèniques que coordinen conjuntament el Departament de Filologia Catalana de la UAB i l’Institut del Teatre. Com a dramaturg, ha estrenat Surabaya, (Teatre Romea 2005, direcció de Sílvia Munt), obra finalista al Premi Fundació Romea 2004, guardó consistent en una beca del British Council per fer una estada a la companyia teatral anglesa Paines Plough (abril 2005); Copi i Ocaña, al purgatori (Teatre Tantarantana 2004, direcció de Julio Álvarez), obra publicada a En Cartell 10; Autisme, (Mercat de les Flors, 3a Marató de Monòlegs 2003) publicat a la col•lecció de textos dramàtics de l’AADPC dins Monòlegs (Vint monòlegs d’autors catalans contemporanis); Viatge d’hivern, (Festival Chopin de Valdemossa 2003, sota la direcció Xavier Albertí) dramatúrgia a partir de textos de Georges Sand, Frederic Chopin i Rubén Darío; Tarda, (Sala Beckett 2003, sota la direcció d’Oriol Broggi) monòleg interpretat pel mateix autor dins de l’espectacle La primera vegada; Unhappy Meals, (Teatre Malic 2002, direcció del mateix autor), publicació del text íntegre a la Revista Escena de març de 2002. En el camp de la direcció escènica musical, és membre fundador de la companyia d’òpera de butxaca La Trattoria Lirica, (Il Geloso Schernito de Pergolesi, (Teatre Malic 2002, VIII Festival Òpera de Butxaca / Fira de Teatre de Tàrrega 2003), i ha dirigit els espectacles 4 Stagioni (Palau Robert 2004, per a Artscambra) i la versió de Don Giovanni del titellaire Pepe Otal (Reial Acadèmia de Medicina 2004, IX Festival Òpera de Butxaca). És membre fundador de Teatre Obligatori, empresa dedicada a produir tant espectacles infantils (Blatman, premi Xarxa 2004), com teatre per a adults (Vista Oral, Mostra de Teatre de Barcelona 2003). A més, col•labora amb Produccions Caliban, en l’escriptura d’espectacles adreçats al públic infantil. Des de fa més de dotze anys, és membre del grup amateur Sotacabina Teatre, dels Lluïsos de Gràcia, formació amb la qual es va iniciar en el món de les arts escèniques.

Marc Rosich /

Marilia Samper

Marilia Samper /

Marta Buchaca

Barcelona, 1979 Formació: Llicenciada en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a dramaturga s’ha format al Centre d’Études Théatrales de Louvain-la-Neuve a Bèlgica, on cursa seminaris amb Georges Banu i Jean-Louis Besson, entre d’altres. També ha participat als seminaris de l’Obrador de la Sala Beckett amb José Sanchis Sinisterra, Sergi Belbel, Carles Batlle, Sergi Pompermayer, David Plana, Martin Crimp, Juan Mayorga, Roland Shimmelpfennig i Rafael Spregelburd entre d’altres. Actualment està estudiant Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Textos: la seva primera obra, L’Olor sota la pell, rep el V Premi Joaquim Bartrina de Reus 2005 i es publica a Arola Editors, i el 2007 s’estrena a la Sala Beckett dirigida per Juan Carlos Martel. La següent obra, Emergència, és finalista del III Premi Fundació Romea de textos teatrals 2006 i se’n fa una lectura el mes de juny al teatre Romea que dirigeix Carles Canut. Escriu i dirigeix En conserva, que es presenta a l’Institut del Teatre i a l’Obrador de la Sala Beckett el gener de 2007. Plastilina, que guanya el XXXV Premi de teatre Ciutat d’Alcoi i és accèssit del Premio Marqués de Bradomín 2007, es publica en castellà en una edició del Premio Marqués de Bradomín i en català a Edicions 62. El mes de maig del 2007 se’n fa una lectura dramatitzada dirigida per Marta Buchaca a la Sala Trono de Tarragona i a la Sala Beckett, i s’estrena el mes d’abril de 2009 a la Sala Beckett dirigida per Marta Angelat. Nominada als Premis Max 2010 al millor text en català. Representada a Guatemala i El Salvador sota la direcció Patricia Orantes. El 2010 se’n faran lectures dramatitzades a Nova York. Les nenes no haurien de jugar a futbol, 2009. Representada a la Cuina de la Biblioteca Bonnemaison en el marc del Grec 2009. El 2010 se’n farn lectures dramatitzades al Canadà. Guions: ha treballat com a guionista a Barcelona TV (Videomaton Show i No tenim Criteri) i a Com ràdio, on ha presentat La Gandula i Fora de sèries, i on ha fet diferents col•laboracions. Guionista a les sèrie El cor de la ciutat i La Riera (TV3). Ajudanties de direcció: en teatre ha fet d’assistent de direcció d’Àngel Llàcer a les obres Tenim un problema i La màgia dels Ki-kids, i ha estat alumna de l’Institut del Teatre en pràctiques a les produccions del TNC En defensa dels mosquits albins de Mercè Sarrias, dirigida per Carol López, i A la Toscana de Sergi Belbel.

Marta Buchaca / Marta Galán /

Mercè Sarrias

Neix l’1 d’agost de 1966 a Barcelona. És llicenciada en Ciències de la Informació, especialitat Periodisme, per la Universitat Autònoma de Barcelona (1989). Teatre: •La dona i el detectiu. 2000. Lectura dramatitzada al Festival de Teatre de Sitges 2001. Estrenada el desembre del 2001 a la Sala Beckett de Barcelona. •Un aire absent. Escrita amb un ajut del Centre Dramàtic de la Generalitat, el 1997. Traduïda a l’anglès per John London sota el patrocini del Royal Court Theater de Londres i al francès per Christine Gagnieux. Lectures dramatitzades al Teatre Romea de Barcelona (1998) i al Echange Theatre de Manchester (1999). •África 30. Premi Ignasi Iglésias i Accèssit del Premio Maria Teresa de León para autoras dramáticas 1996. Estrenada a la Sala Beckett de Barcelona l’abril de 1998. •Al Tren. Estrenada a la Sala Beckett de Barcelona en 1995. Televisió: •Porca Misèria. TV3. 2002-2005 •Plats Bruts (sitcom), per a El Terrat/Krampack. TV3. 1998-2001 Jet lag (sitcom), per a Missògines SL . TV3. 1999-2000 •Laura (comèdia sentimental). TV3. 1997-1998 •Calle Nueva (culebrot), per Zeppelin TV. TVE1. 1997 •El Joc de Viure (serie diària juvenil). TV3. 1996 •La Revista de l’Espectacle (magazine), per a BeNeCé. Canal 33. 1993-1994 •Quico (sitcom), per a MAD TV. TV3. 1991-1994 •Col•laboracions al programa Amor a primera vista i Lluna de mel, de la productora Gestmusic, pel Canal 9 i TV3. 1994 •L’Apuntador (agenda cultural), per a BeNeCé. TV2. 1990 Curtmetratge: Júlia, rodat el setembre de 1996 a Barcelona. Contes: Forma part del col•lectiu “Germanes Miranda” amb el qual ha participat en els llibres Zel (1999), Por (2000) i Família (2001) amb Columna Edicions. Ha treballat també com a periodista, formant part de diversos gabinets de premsa de festivals de teatre i com a col•laboradora dels diaris Avui i El Observador, realitzant en aquest últim les tasques de corresponsal de l’any 1992 a l’Exposició de Sevilla.

Mercè Sarrias /

Pau Miró

Barcelona, 1974. Llicenciat en interpretació a l’Institut del teatre (1999). Com a dramaturg, seminaris a la Sala Beckett impartits per Carles Batlle, Sergi Belbel, Xavier Albertí, Sanchis Sinisterra, Martin Crimp, Juan Mayorga i Javier Daulte. Fundador de la companyia Menudos, formada per ex-alumnes de l’Institut del Teatre. Dramatúrgia i direcció: 2009: Búfals. Autor i director. Text estrenat a Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya. Girona. Temporada al Versus Teatre (2009) 2008: Enfermo imaginario. Co-autor. Dir. Antonio Calvo. Teatre Condal. 2007: Singapur. Autor i director. Projecte T6 TNC. Teatre de Ponent de Granollers. Sala Beckett. Text publicat a Proa. Nominat al Premi Max al millor espectacle revelació en representació de Catalunya. 2007: Los persas: Réquiem por un soldado. Dramatúrgia conjunta amb Calixto Bieito. Teatre Romea. 2006: Banal sessions of Fedra. Autor i director. Versus teatre. Espectacle guanyador del premi al millor muntatge en la 11 mostra de teatre de Barcelona. 2006: Somriure d’elefant. Autor i direcctor. Nominació als Premis Butaca en la categoria de millor text. Grec. Biblioteca de Catalunya. Text traduït al castellà i a l’Italià i a l’eslovac. Text publicat a la revista de difusió teatral Pausa. 2005: Bales i Ombres (un western contemporani). Autor i director. Teatre Lliure. Espai Lliure. Nominació als premis butaca en la categoria de millor text. 2005: Happy Hour. Dramatúrgia i direcció. Dins del projecte d’assajos oberts del Teatre Lliure i posterior estrena al Teatre Borràs. Nominació als premis Butaca en la categoria de millor text. 2004: Plou a Barcelona. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. Text publicat a En cartell, volum 8. 5 nominacions als Premis Butaca, entre las que destaquen, millor text i millor espectacle de petit format. Traduït al castellà, italià, francès, portuguès, polonès i anglès. Estrenat el 12 d’octubre 2007 a Nàpols, Teatro Nuovo. Estrenat al juny del 2008 al Teatre Picolo de Milà, premi nacional de la crítica a Itàlia. Versió radiofònica a la Rai i també versió cinematogràfica a Itàlia. Editat per la editorial italiana Guida, sota el títol de Chiove. Participa en la setmana de cultura Catalana a Xile, 2005. Publicat per la Universitat de Richmond, New York. Participa en la setmana cultural catalana a Sao Paulo, Brasil. Estrenat en la seva versió castellana al Festival de Otoño de Madrid 2006, sota el títol Lluvia en el Raval a càrrec de la companyia Segundo Viento, a la sala Cuarta Pared. Estrenat a Buenos Aires, Venezuela, Córdoba. Versió radiofònica per a Ràdio Barcelona. Convertit en guió cinematogràfic amb adaptació de Carles Mallol, Pau Miró i sota la direcció de Carles Torrens.

Pau Miró /

Pere Riera

Pere Riera /

Victòria Szpunberg

Formació. Primer cicle de Filosofia a la Universitat de Barcelona. Títol Superior d’Art Dramàtic a l’Institut del Teatre. Curs becat de teatre a l’Escola de Ricardo Bartis (Buenos Aires, 1992). Dos anys d’interpretació al Col·legi del Teatre de Barcelona, amb Boris Rotenstein, Berty Tobias i Peter Gadish. Cinc anys de dansa clàssica i contemporània a l’escola AREA de Barcelona, Marianna Giustina, Anne Morin i Sònia Klamburg. Dos anys de composició coreogràfica al taller de Bequi Siegel (Barcelona). Dos anys de tango amb el professor i ballarí Arnulfo Vallejos. Participa als seminaris de Dramatúrgia i Escriptura Dramàtica “Il motore dramatico”, impartits per Michel Azama al Festival de Teatre internacional de San Miniato (1998 i 1999, Itàlia). Forma part com a dramaturga de la Residència Internacional del Royal Court Theatre amb una beca del British Councill (juliol-agost 2000). Experiència professional. Coreògrafa de l’obra Diari d’una cambrera. Dir. Antonio Simón (Teatre Adrià Gual, 1994). Participa com actriu al Festival de teatre del Centro cultural Babilonia de Buenos Aires, a l’espectacle Media naranja. Dir. Claudio Hochman (1992). Membre de l’equip de redacció de MANIA, revista de pensament de la Facultat de Filosofia de la UB, on publica un recull de poemes (1995-97). Professora de teatre al Col·legi Universitari Penyafort (1995-1997), on ha dirigit una creació col·lectiva a partir de textos propis (1996), i La lliçó de Ionesco. (1997). Col·labora aportant textos propis al taller Efecte Browning, dirigit per Joan Baixas i interpretat pels alumnes de 4rt curs de l’Institut del Teatre de Barcelona (1997). Ajudant de direcció de Sergi Belbel als espectacles Morir (Teatre Romea, 1998) i Rumors de Neil Simon (Teatre Condal, 1999). Guanyadora de l’Accèsit del premi Maria Teresa León 1998 amb l’obra Entre Aquí y Allá (lo que dura un paseo). Aquesta obra forma part del cicle de Nous Autors de la Sala Beckett (1998) i s’estrena l’11 de maig del 2000 al Teatre de la RESAD, dirigida per Julián Quintanilla (Madrid). Es torna a representar al Teatre Cervantes d’Alcalà l’octubre de 2000, i també s’estrena a New York (Here Festival, American Living Room, Agost 2001). Fa la dramatúrgia i direcció de l’espectacle-homenatge a Julio Cortázar 123 Cielo, amb música en directe del grup Vox Populi. (Sitges Teatre Internacional, 1999). Fa la dramatúrgia i direcció de Manuelita ¿Adónde vas?, solo de dansa interpretat per Constanza Brncic (Sitges Teatre Internacional, 2001, Endansa i l'Espai, 2002). Escriu l’obra Escudella de contes per a la Cia. de teatre infantil del Poble Espanyol (2001). Escriu el monòleg La mujer cansada per l’espectacle Èxodes. Dir. Núria Inglada (2001). Borsa d’ajut a la Creació de Textos Teatrals en Llengua Catalana del TNC el 2001 per al projecte Esthetic Paradise.

Victòria Szpunberg

Crítiques

  • No hi ha Critiques d'aquest espectacle

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • No hi ha noticies d'aquest espectacle

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Performance,Teatre
Idioma: Català
Durada: 45 min.