A Vore/Escenes/ L

Barcelona dimecres,   17 de gener de 2018   Actualitzat a les   12:59 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

El padre

El padre

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

El gran Héctor Alterio torna als escenaris catalans amb un muntatge colpidor

Sinopsi d´ El padre

El pare arriba al Teatre Romea amb un muntatge colpidor i aplaudit per la crítica. 

El pare és qualificat pel propi autor Florian Zeller de farsa tràgica. I aquí rau la seva grandesa i la seva dificultat. Tracta un tema tan espinós com la pèrdua de la realitat deguda a la vellesa. Ens col·loca en la perspectiva d'una ment confusa o, potser, confosa pels interessos dels que l'envolten, mai ho sabrem.

Sense ridiculitzar mai el caràcter principal, Andrés ens fa riure. Les situacions ambigües, moltes vegades contradictòries, les rèpliques mordaces, els personatges duplicats, canviants, i per sobre de tot el dubte de si el que realment passa és el que diu la família o és el que sent el pare, produeixen una de les obres més divertides, apassionants i profundes del teatre contemporani.

Moltes vegades s'acosta al drama, moltes a la comèdia i la majoria de les vegades a un inquietant "thriller" a l'estil Hitchcock. Mai no decau i quan creiem estar en una certesa, un revés inesperat, una imatge nova ens desconcerta i ens torna a atrapar. Gran i divertit teatre. Naturalment és una obra escrita per a un actor. Comptar amb Héctor Alterio per al paper principal converteix aquest projecte en un somni per a qualsevol equip ja que el rigor, la intel·ligència, el dramatisme i el sentit de l'humor estan garantits.


Repartiment

Ana Labordeta /

Héctor Alterio

Héctor Alterio /

Luis Rallo

Luis Rallo / María González / Miguel Hermoso / Zaira Montes

Fitxa tècnica

/ Coproducció: Pentación Espectáculos / Teatre Romea / Disseny de vestuari: Juan Sebastián Domínguez / Dramatúrgia: Florian Zeller / Escenografia:

Francisco Leal

Nacido en Murcia, comienza su carrera profesional, como Coordinador técnico del Teatro Matadero de su ciudad natal y de la Compañía Julián Romea. A partir de 1983 ocupa idéntico puesto en el Teatro Bellas Artes de Madrid, al que vuelve en 1985 tras realizar una gira por América con la Compañía de Pavlosky, bajo la dirección de José Tamayo. Éste, le encomienda en 1988 la Dirección técnica del Teatro Nuevo Apolo de Madrid y al año siguiente pasa al Centro Dramático Nacional, en el que colabora asiduamente con su director, José Carlos Plaza. En 1995 vuelve al Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro. Como diseñador de iluminación ha trabajado en óperas como: La Dueña, Woizzeck, Carmen, La vida breve, Selene, Los diablos de Loudún, Tosca, Il barbiere di Siviglia, Goyescas, La finta giardiniera y Le nozze di Fígaro. Aunque su dedicación principal, ha sido el teatro, colaborando en montajes de obras como: Los últimos días de Emmanuel Kant, La Orestiada, Divinas palabras, El zoo de cristal, El mercader de Venecia, Cuento de invierno, Marat-Sade, La bella Helena, El anzuelo de Fenisa, La venganza de Tamar, La rosa tatuada, Crimen y castigo, Diatriba de amor, Yo Claudio, etc. En el Teatro Real ha trabajado en: Divinas palabras, Las golondrinas y Ernani. En la temporada 2003 creó el espacio escénico y la iluminación de: Yerma, para el Ballet Flamenco de Andalucía balo la dirección de José Carlos Plaza y coreografía de Cristina Hoyos.

Francisco Leal / Il·luminació: Toño M. Camacho / Música original:

Mariano Díaz

Mariano Díaz

Crítiques Express

+
«El padre» té un repte afegit: només pot ser interpretada per un actor que tingui l'edat suficientment avançada per fer creïble el seu personatge. I que sigui un mestre de l'escena, esclar.
+
un gran actor (Alterio) que omple l'escenari, però el text el vaig trobar un xic irregular.
+
Les complexitats de la notable obra de Zeller es perden una mica en el qüestionable muntatge de Plaza, amb excessos d'humor, i massa pendent de l'eficaç interpretació d'Alterio

Crítiques

  • El padre

    Què és l'estupor? Com explicar aquesta mirada final d'Héctor Alterio? Sorpresa, desemparament, desconcert, auxili, desesperació. I en el fons, solitud. Ulls que demanen auxili amb un crit sord davant l'avenç obstinat d'un monstre blanc que després de prendre-li tot el que té, coneix i reconeix que e...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Castellà
Durada: 100 min.