La Mercè 2018
Fira Mediterrània 2018

Barcelona divendres,   21 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

El filósofo declara

El filósofo declara

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor: Juan Villoro
Direcció: Antonio Castro
Producció: Fondo Nacional para la Cultura y las Artes
/ Instituto Nacional de Bellas Artes
/ Secretaria de Cultura
/

Teatre Romea

Teatre Romea

Dos filòsofs s'enfronten en una confrontació final.

Sinopsi d´ El filósofo declara

Mario Gas torna als escenaris catalans actuant mab aquest text de Juan Villoro.

 

Un tòpic és una idea cansada, emntre que un disbarat és una idea anticipada. 

 

En aquesta obra es posa al descobert el duel entre dos filòsofs que han estat companys d'estudis, desafiaments i fatigues. Es tracta d'una trobada final, on la seva intensa amistat és també una forma d'enemistat. L'esposa del protagonista coneix a tots dos i pot influir en l'acarament final. La neboda apareix inesperadament i es converteix en un testimoni presencial dels fets.

Un d'ells s'ha apartat de la realitat per filosofar, l'altre ha sacrificat la vida de la ment per lliurar-se a les banalitats del món. Malgrat això, estan més units del que sembla. És possible trencar el vincle que els determina? Fins a quin punt la intel·ligència pot dependre de l'afecte?


Repartiment

Jordi Andújar

· TELEVISIÓ (2001) EL COR DE LA CIUTAT, produïda per TVC. (1998-2000) LABERINT D’OMBRES, produïda per TVC. (1998) LA MEMÒRIA DELS CARGOLS, produïda per TVC i Dagoll Dagom. (1998) AL SALIR DE CLASE, produïda per Tele5 y BOCA BOCA Producciones S.A. (1997-1998) DONES D’AIGUA, produïda per TVC i HAMLET Producciones S.L. (1997) EL JOC DE VIURE, produïda per TVC. (1996) SITGES, produïda per TVC. (1996) OH ESPANYA, produïda per TVC i Dagoll Dagom. (1994-1995) SECRETS DE FAMÍLIA, produïda per TVC. · CINEMA LLARGMETRATGES (2001) UN DIA, UNA NIT d’Enric Alberich. Telemovie en 16mm. co-produïda per TVC i ELS FILMS DE L’ORIENT S.L. (1999) LA CAVERNA d’Eduard Cortés (2º papel Jordi). Telemovie en 16 mm. co-produïda per TVC i CANAL+. (1998) AMIC/AMAT de Ventura Pons. Película en 35 mm. produïda per ELS FILMS DE LA RAMBLA, S.A. · TEATRE TEATRE INFANTIL (2001-2002) AIXÒ ÉS MEU de Jaume Grau, produïda per PRODUCCIONS CALIBAN S.L.. (2000-2002) LA CLARA I ELS SEUS AMICS de Jaume Grau, produïda per PRODUCCIONS CALIBAN S.L.. TEATRE AMATEUR (1990-2002) Membre del grup SOTACABINA TEATRE dels Lluïsos de Gràcia.

Jordi Andújar /

Mario Gas

MARIO GAS CABRÉ. ACTOR Actor i director. Neix a Montevideo (Uruguai) el 5 de febrer de 1947, durant una gira per Sud-Amèrica, on el seu pare (Manuel Gas, baix cantant) va estrenar el repertori de Zarzuela del mestre Pablo Sorozábal. Pertany a una família amb una llarga tradició escènica: Manuel Gas, Mario Cabré, Ana Cabré, etc. Estudis inacabat de Dret i Filosofia. Iniciat i format en els grups independents i universitaris de mitjans dels 60, desenvolupa la seva tasca fonamentalment com a director teatral, encara que també la barrej amb altres activitats: actor de cinema, teatre i televisió (La boda de los pequeños burgueses, Recuerdo de dos lunes, Doña Rosita la soltera, La Ronda, Chatarra, Blanco Madison, Amic-Amat), gestor cultural i artístic (GoGo, Teatro Experimental independiente, “Teatre Universitari” Facultat de Dret, Grec 76, Saló Diana, Teatre Condal, Festivals de Tardor de Barcelona, Festival Olímpic de les Arts). Ha dirigit dos curtmetratges i una pel·lícula, El Pianista, basada en la novel·la homònima de Manuel Vázquez Montalbán. Esporàdicament ha exercit de crític de Teatre a la publicació Muchas Gracias y de professor d’interpretación. Director Teatral 2002 El sueño de un hombre lúcido de F. Dostoiewski. Scaramush 2001 Mare Coratge de B. Brecht. TNC Lulú de F. Wedekind. TNC. 2000 A Little Night Music de S. Sondheim. Bitò Produccions & Scaramush Olors, de J.M Benet i Jornet. TNC El criat, de R. Maugham. Llobal Produccions i el Mercat de les Flors. 1999 La reina de bellesa de Leenane, de M. McDonagh. Bitò Produccions & La Perla Lila. Top Dogs, d’U. Widmer. Palangana Teatre i Teatro de la Generalitat Valenciana. La habitación azul, de D. Hare. Larrañaga, Coronado & Gas. 1998 Master Class, de T. McNally. Cia. Núria Espert Guys & Dolls, de Loesser. Swerling & Burrows 1996 Frankie y Johnny en el Clai de Lune, de T. McNally. El rapto del Serrallo (òpera). Festival de Peralada. 1995 Sweeney Todd, de Sondheim & Wheller. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Martes de Carnaval, de R. Mª Valle Inclán. Centro Dramático Nacional. La gata sobre el tejado de zinc caliente, de T. Williams. 1994 Othel·lo, de W. Shakespeare. El zoo de cristal, de T. Williams. 1993 Golfus de Roma, de Sondheim & Shevelove. La cacatúa verde, d’A. Schatzler. La Sra. Florentina i el seu amor Homer, de M. Rodoreda. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. 1992 El Temps i els Conway, de J.B. Prietsley. 1991 Il matrimonio segreto (òpera). Gran Teatre del Liceu. 1990 Jenufa, de Janaceck (òpera). Teatro de la Zarzuela. Un ballo in maschera, de G. Verdi (òpera). Gran Teatre del Liceu. 1989 Frank V, de F. Dürrenmatt. Centro Dramático Nacional. 1988 O moço que xegou da lonxe, de J.M. Synge. 1987 What de Buttler Saw, de J. Orton. 1986 La Ronda, de A. Shnitzler. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. 1985 Salomé, de O. Wilde. Cia. Núria Espert. 1984 L’Òpera de tres rals, de B. Brecht. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Il turco in Italia, de G. Rossini (òpera). Teatre Grec de Barcelona. 1983 L’elissir d’amore, de G. Donnizetti (òpera). Teatre Grec de Barcelona. 1982 Madame Butterfly, de G. Puccini. Premis Ha obtingut diversos premis com a director, entre els quals cal destacar, per importància i proximitat en el temps, el Premi de la Crítica de Barcelona, el Premi de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya, el Premio Max (SGAE) i el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya per la posada en escena de Sweeney Todd. Ha rebut, també, el Premi Ciutat de Barcelona 1998 d’arts escèniques per Guys and Dolls i La reina de bellesa de Leenane. Premi Butaca 1999 al millor director per La reina de bellesa de Leenane.

Mario Gas /

Meritxell Calvo

Meritxell Calvo /

Ricardo Moya

Nascut a Santander el 17 de setembre de 1954. Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona el 1976. La seva trajectòria escènica professional abasta els camps de la interpretació, la direcció i la pedagogia. Ha estat ajudant de direcció de Mario Gas en una desena d’òperes i obres dramàtiques. El 1989 va fundar a Santander la companyia Variedades del Cantábrico, amb la qual va dirigir i interpretar l’obra de Tennesse Williams Háblame como la lluvia y otras piezas, i el 1991 va dirigir La Pasión de Potes. De la seva activitat docent cal destacar que va formar part de l’equip fundador de la Escuela de Arte Dramático de Cantabria, on ha sigut professor d’interpretació entre 1988 i 1993. El 1993 obté, amb Obdulia Peredo i Eduardo Gruber, el premi d’escenografia Ciudad de Oviedo pel projecte per a l’òpera de Carl Maria Von Weber El cazador furtivo, dirigida per Pilar Miró. Ha intervingut en diverses produccions televisives i cinematogràfiques, la més recent, la pel·lícula de Xavier Ribera A +. Com a actor de teatre ha treballat en més d’una trentena d’obres, de les quals destaquen: · El sueño de un hombre ridículo de Dostoievsky. Dir. Mario Gas. Grec 2002 · El perro del hortelano de Lope de Vega. Dir. Magüi Mira. Teatre Condal. 2002 · La Mare Coratge de Brecht. Dir. Mario Gas. TNC Sala Gran. 2001 · Lulu de Frank Wedekind. Dir. Mario Gas. TNC Sala Gran. 2001 · Top dogs d’Urs Widmer. Dir. Mario Gas. 2000 · La venganza de don Mendo. Dir. Paco Mir-El Tricicle. Teatre Arnau. · El hombre elefante de Bernard Pomerance. Dir. Mariano Barroso. · San Juan de Max Aub. Dir. Juan Carlos Pérez de la Fuente. Centro Dramático Nacional · El florido pensil d’Andrés Sopeña. Dir. Fernando Bernués i Mireia Gabilondo. Tanttaka Teatroa. · Atlántida de La Fura dels Baus. · Martes de Carnaval de Valle Inclán. Dir. Mario Gas. Centro Dramático Nacional. · Golfus de Roma de Stephen Sondheim. Dir. Mario Gas. Festival de Mérida. 1993 · No hay burlas con Calderón. Dir. Ángel Facio. Centro Dramático Nacional. 1985 · Salomé d’Oscar Wilde. Dir. Mario Gas. Cia. Núria Espert. 1985 · Luces de Bohemia de Valle Inclán. Dir. Lluís Pasqual. Centro Dramático Nacional. 1984 · El gran teatro natural de Oklahoma F. Kafka. Dir. José Sanchis Sinisterra. Teatro Fronterizo. 1982 · Doña Rosita la soltera de García Lorca. Dir. Jorge Lavelli. Cia. Núria Espert. 1981 · Un hombre es un hombre de Brecht. Dir. Friedo Solter. Teatro Alcalá Palace. Madrid. 1981

Ricardo Moya /

Rosa Renom

Teatre El mentider, de Jean Cocteau. Direcció de Damià Barbany. Espai Brossa. La cantant calba, de Ionesco La cantant calba al McDonald´s, de Lluïsa Cunillé. Dir. de Joan Ollé. T. Lliure Vells temps (Old Times), de Harold Pinter. Dir. de Rosa Novell.Grec2006 Armengol, de Miguel Murillo. Dir. d´Esteve Ferrer. T. Español de Madrid Casa i jardi, d’Alan Aykbourn. Dir. de Ferran Madico. CAER de Reus La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda. Dir. de Joan Ollé. Víctor o els nens al poder, de Roger Vitrac. Direcció de Joan Ollé.T. Lliure Sopar d'amics, de Donald Margulies. Direcció d'Esteve Ferrer. T Apolo/ Borràs Little Night Music, de Sondheim. Direcció de Mario Gas . Grec Maria Rosa, d’Àngel Guimerà. Direcció de Rosa Novell. T.Principal Cinema i Televisió Azaña, de Santiago San Miguel. Llargmetratge. Valentífilms. Delta, de Pedro Molina Temboury, tele-movie dirigida per Oriol Ferrer. Bausan Films, TV3, ARTE, Canal Sur. Joc de mentides, de Lluís Zayas. Tele-movie per a TV3. Oberon Cinematográfica. Freetown, de Javier Arazola, tele-movie per a TV3. La Productora El cor de la ciutat, de Lluís Arcarazo. "Culebrot" per a TV3. Pleure pas germaine, sobre una novel-la de Claude Jasmin. Guió de Eric Van Beuren i Alain de Halleux. Dirigida per Alain de Halleux per a Oberon Cinematográfica.

Rosa Renom

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció:

Montse Tixé

Montse Tixé / Escenografia:

Sebastià Brosa

Estudis de disseny d’interiors a l’escola EINA, i d’escenografia a l’Institut del Teatre. Espectacles destacats: • M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 • El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana. Dir. Joan Castells. TNC Sala Petita. 2009 • El jardí dels cinc arbres. A partir de textos de Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta. TNC. 2009 • Present vulnerable. Cia. Raravis. Andrés Corchero-Rosa Muñoz. TNC Sala Petita. 2009 • Trueta d’Àngels Aymar. Dir. Àngels Aymar. TNC Sala Tallers. 2009 • Dublín Carol de Conor Mcpherson. Dir. Manel Dueso. Sala Beckett. 2008 • Entremès de dos estudiants . Dir. Iban Beltran. Auditori Sant Francesc.11a fira de la Mediterrània. Manresa. 2008 • El Ángel exterminador de Luis Buñuel. Dir. Joan Ollé. Teatre Grec / Palacio de Congresos Expo Zaragoza. 2008 • N&N. Una parella jove busca pis a Barcelona de Marc Rosich. Dir. Antonio Calvo. Sala Beckett. 2008 • Un fill, un llibre, un arbre de Jordi Silva. Dir. Antonio Calvo. TNC Sala Tallers. 2008 • Una mujer en transparencia d’Eva Hibernia. Dir. Eva Hibernia. TNC Sala Tallers. 2008 • Garrick d’El Tricicle. 2007 • Party line de Marc Rosich. Dir. Andrea Segura. Sala Beckett. 2007 • Molta Aigua de Carles Mallol. Dir. Víctor Muñoz i Calafell. Sala Beckett. 2007 • Soldados de Salamina. Dir. Joan Ollé. Teatre Romea. 2007 • Escenografia a l’obra En defensa dels mosquits albins de Mercè Sàrrias. Dir. Carol López. TNC Projecte T6. 2007 • Escenografia a l’obra El jardí abandonat de Santiago Rusiñol. Dir. Francesc Nel•lo. Espai Escènic Joan Brossa. Gener 2007 • Escenografia a l’obra Party line de Marc Rossich. Dir. Andrea Segura. El Teatret. Festival LOLA d’Esparraguera. Novembre 2006 • Escenografia de l’obra Vells temps de Harold Pinter. Dir. Rosa Novell. Sala Beckett. Festival Grec 06. Juliol 2006 • Escenografia de l’obra Last chance (última oportunitat). Direcció i dramatúrgia de Carol López. Teatre Bartrina Reus. Espai Lliure. Abril 2006 • Escenografia de l’obra L´home coixí de Martin MacDonagh. Dir. Victor Muñoz. Teatre Estudi. Març 2006 • Escenografia conjuntament amb Bibiana Puigdefàbregas a l’obra European House. Pròleg d´un Hamlet sense paraules. Dir. Àlex Rigola. Cia Teatre Lliure. Al teatre de Salt. Girona. Temporada Alta. Desembre 2005. Premi Butaca 2007

Sebastià Brosa / Espai sonor:

Àlex Polls

Àlex Polls / Figurinisme: Miriam Compte / Il·luminació:

Mingo Albir

Mingo Albir

Crítiques Express

+
Mario Gas domina gran part del discurs en la pell d'un personatge que està de tornada d'on els altres encara no han arribat, amb un to entre cínic, còmic i rebentaire de tot el seu entorn.
+
Té alguns diàlegs brillants i lùcids,i una mirada irónica cap a alguns intel·lectuals, però també peca d'una certa artificiositat formal.
+
Juan Villoro ens presenta una comèdia tocada d'una ironia intel·lectual de vegades brillant i de vegades una mica pretensiosa, dins d'un muntatge també un xic irregular

Crítiques

  • Res no és el que sembla

    A {El filósofo declara} ningú no és el que aparenta ser. Fins a l'extrem que la parella protagonista, el professor i la seva dona, s'han creat un món irreal domèstic per fugir de la banalitat de l'exterior. L'autor Juan Villoro (Mèxic, 1956) qüestiona la veritat absoluta i posa contra les cordes la ...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Castellà
Durada: 110 min.