La Mercè 2018
Fira Mediterrània 2018

Barcelona diumenge,   23 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Sik Sik y otros

Sik Sik y otros

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor:

Eduardo de Filippo

Cronologia 1900 Neix el 24 de maig al carrer Giovanni Bausan, a Nàpols. És fill d’Eduardo Scarpetta i de Luisa De Filippo. 1904 Primera aparició a l’escenari del Teatro Valle di Roma en la paròdia d’Eduardo Scarpetta de l’opereta La Geisha. Mentre és petit, fa de figurant i obté petits papers, primer a la companyia del pare i després a la de Vincenzo Scarpetta, fill d’Eduardo Scarpetta. 1911 Després d’haver anat a l’escola Romanelli de Nàpols, és intern, a causa del seu caràcter inquiet, a l’Istituto Chierchia de la mateixa ciutat. 1912 Durant l’estiu actua a la revista de Rocco Galdieri. 1913 Interromp els estudis sense acabar l’ensenyament mitjà. Segueix la seva pròpia educació amb moltes lectures, sobretot d’obres teatrals que ja havia après a conèixer amb l’ajut del seu pare. Eduardo Scarpetta l’obligava a llegir i a copiar cada dia, durant dues hores, comèdies d’autors italians i dialectals. Entra a la companyia d’Enrico Altieri, que actua a Nàpols al Teatro San Ferdinando, a l’Orfeo i al Trianon, durant l’estiu. Hi torna fins i tot l’estiu següent. A les farses interpreta papers bastant importants i difícils, mentre que als drames interpreta papers secundaris. Continua d’aquesta manera la seva formació com a actor. 1914 El fan fix a la companyia de Vincenzo Scarpetta on s’estarà fins el 1922. Aprèn l’artesania abans que l’art: transporta el material del magatzem a l’escenari, fa d’attrezzista i també d’apuntador. 1918 Després de la Primera Guerra Mundial, quan la companyia es troba a Roma, interpreta amb gran èxit el paper de graciós i altres personatges còmics importants. 1920 Comença el servei militar a Roma, a la Caserma del II Reggimento Bersaglieri del barri de Trastevere, on s’estarà fins el 1922. Gràcies al renom que ha adquirit, continua actuant dins i fora la caserna. Organitza la companyia de prosa del regiment, per a la qual escriu actes únics i esquetxos que passen a formar part del repertori dels soldats actors. A més, escriu Farmacia di turno, el seu primer acte únic publicat. Les representacions es fan cada dissabte a les cinc de la tarda sobre un escenari volant erigit al pati de la caserna. Gràcies a aquesta activitat de diletant pot sortir cada nit de la caserna per recuperar el seu lloc al Teatro Valle amb la companyia de Vincenzo Scarpetta. 1922 Un cop acabat el servei militar, deixa la companyia de Vincenzo Scarpetta per entrar a la de Francesco Corbicini. Debuta al teatro partenopeo de Nàpols amb Surriento gentile d’Enzo Lucio Murolo. És la primera comèdia que dirigeix oficialment després de la que va dirigir com a diletant a la Caserma dei Bersaglieri. Aquest mateix any el contracta Vincenzo di Napoli. A la companyia de revista fa el paper de còmic principal i col·labora en la redacció dels guions amb escenes inspirades en fets de la vida quotidiana. Escriu la seva primera comèdia publicada: Uomo e galantuomo. 1923 Content, però no satisfet de l’èxit fàcilment obtingut al teatre de revista, torna a la companyia de Vincenzo Scarpetta on roman fins el 1927. 1925 Quan la companyia actua al Teatro Fossati de Milà, Renato Simoni, el crític italià més important de l’època, es fixa en ell i li dedica cinc línies al Corriere della Sera. Aquest mateix any mor el seu pare a Nàpols. 1927 Havent deixat la companyia de V. Scarpetta forma una companyia amb Michele Galdieri durant l’estiu. Representen La rivista… che non piacerà al Teatro Fiorentini de Nàpols, obra que aniran representant per tota la província i amb la qual obtindran un gran èxit arreu. Durant la temporada teatral de 1927-28, havent obtingut una certa experiència pel que fa al teatre dialectal i al teatre de revista, vol enriquir la seva pròpia formació artística amb actuacions en obres del repertori nacional. L’empresari Sebastiano Bufi el contracta per a la companyia Carini-Falconi. Actua en drames de Dario Nicodemi i Giovacchino Forzano. A causa de la falta de fons, la companyia es dissol tot i l’èxit artístic obtingut. Eduardo torna a la companyia de Vincenzo Scarpetta i hi representa papers de protagonista fins el 1930. Coneix Dorothy Pennington, una jove americana que passa les seves vacances a Itàlia amb la mare i la germana. Se n’enamora. 1928 Es casa amb Dorothy a Roma, a l’església evangèlica de Via Nazionale, tot i l’oposició de la família d’ella, que no vol tenir actors a la família. 1929 Un cop finalitzada la temporada teatral, el conviden a participar a Nàpols, durant l’estiu, a la revista Pulcinella principe in sogno, no només com a actor sinó també com a autor de la segona part de l’obra. Firma la revista amb el pseudònim Tricot juntament amb Mario Mangini, que utilitza el pseudònim Kokasse. La seva contribució és Sik-Sik, l’artefice magico, escrita al tren durant el viatge de Roma a Nàpols que l’havia de portar a trobar-se amb la companyia. 1930 A l’estiu repeteix la mateixa experiència amb la Compagnia Molinari, i aconsegueix de formar un grup a part amb la formació “Ribalta gaia” de la qual esdevé el cap. Juntament amb els seus dos germans, Peppino i Titina, presenta treballs escrits per ells. Animat per l’èxit, i un cop deslliurat dels compromisos amb la Compagnia Molinari, prova de representar un espectacle de varietats amb “Ribalta gaia” –que passa a dir-se Teatro Umoristico– a Palerm, Roma, Civitavecchia i Milà. Aquesta vegada l’èxit no li somriu. A l’octubre torna a formar part de la Compagnia Molinari. Continua actuant i també escrivint els guions. Escriu la revista È arrivato ‘o trentuno!, que quaranta anys després publica amb el títol Ogni anno punto e da capo, en què reconstrueix de memòria els diferents esquetxos que la componien. 1931 Durant l’estiu reforma el Teatro Umoristico, i la companyia dels De Filippo representa el propi repertori al Teatro Palazzo de Montecatini, però no n’obté cap gran èxit. A la tardor torna a la Compagnia Molinari per restar-hi fins al desembre. Torna a formar, amb els seus germans, la companyia Teatro Umoristico i el 25 de desembre debuta al cinema-teatre Kursaal portant a l’escenari la seva primera obra mestra: Natale in casa Cupiello, que constava en aquell moment d’un acte únic. Aquesta data representa el naixement definitiu de l’afortunada companyia que Eduardo dirigeix fins al desembre de 1944. Havia programat una setmana d’actuacions però, en canvi, a causa de l’èxit que obté, roman amb la seva companyia fins al final de la temporada. Porta a l’escenari actes únics, la majoria escrits per ell i pels seus germans. 1932 Abans de la nova temporada teatral rep, de mans de Peppino Amato, el seu primer contracte cinematogràfic. És protagonista, juntament amb Tito Schipa, de Tre uomini in frac, una comèdia musical. Amb els guanys aconsegueix de finançar la seva companyia, de la qual esdevé el cap i el director artístic, i actua en un teatre de veritat: el Sannazzaro de Nàpols. L’èxit de la temporada 1932-33 li obre les portes de tots els teatres d’Itàlia. El seu repertori inclou, a més de les comèdies dels tres germans, les obres de Pirandello, Scarpetta, Paola Riccora, Emesto Grassi, Lucio D’Ambra, Athos Setti, Luigi Antonelli, Gino Rocca, Armando Curcio, Ugo Betti. Els textos són interpretats en dialecte napolità. 1933 Pirandello va al Teatro Politeama de Nàpols per conèixer-lo. Aquesta trobada implica la representació de Liolà, el 1935, i de Berretto a sonagli, el 1936, i la redacció, juntament amb Pirandello, de la comèdia Abito nuovo, inspirada en una narració de l’escriptor sicilià. 1936 El seu comportament antifeixista és denunciat a la Direcció General de la Seguretat Pública, a la Divisió de la Policia Política, del Ministeri de l’Interior. A més s’escriu: «la benevolència dels majors exponents del Departament d’Inspecció del Teatre, la simpatia de la premsa, els èxits financers, no impedeixen a De Filippo de parlar del feixisme amb acritud i escarni, ni de contribuir de manera activa a la difusió de ruqueries que haurien de ser i voldrien ser gra

Eduardo de Filippo
Direcció: Guido Torlonia

Estrena absoluta a l'Estat Espanyol de tres peces curtes de l'italià Eduardo De Filippo.

Sinopsi de Sik Sik y otros

L'obra recrea l'atmosfera d'una companyia de teatre que sembla descendir directament de la Commedia dell'Arte, una companyia d'actors ambulants, acostumats a donar voltes per les places amb el seu bagul de les meravelles.

Les tres peces breus que componen Sik Sik y otros són:
- Amistad, situació entre dos vells amics de la infància que es retroben a la casa de camp on un d'ells viu amb la seva germana. La visita donarà l’oportunitat de desemmascarar la veritable naturalesa de la seva amistat.
- Peligrosamente, inspirada en les farses napolitanes del 800 i amb Pulcinella com a protagonista. L´autor presenta, amb ironia, el mètode ideat per un marit per a temperar el caràcter impetuós de la seva muller, davant la presència d’un espectador privilegiat.
- Sik Sik, el artífice mágico, explica l'hilarant història d’un il·lusionista de fira, Sik Sik, acostumat a actuar acompanyat de la seva dona i el seu assistent. Però, una nit, l'ajudant serà substituït per un altre còmplice, maldestre i barroer. Una aventura que va situar aquesta peça a l’alçada de les millors comèdies de De Filippo.


Repartiment

Annabel Totusaus /

Javier López

Javier López /

Pep Molina

PEP MOLINA. ACTOR Estudis Diplomat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Cursos d’esgrima amb Ricard Pou. Teatre El Tenorio al Born. Faixes, turbants i barretines. Direcció: Barbany-Sants-F. Roda. Glups. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Dagoll-Dagom. Mikado. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Dagoll-Dagom. L’home, la bèstia i la virtut. Direcció: John Strasberg. Producció: Centre Dramàtic de València. Una nit qualsevol. Direcció: Konrad Zschiedrich. Producció: Centre Dramàtic de València. La Senyoreta de Trevélez. Direcció: John Strasberg. Producció: Centre Dramàtic de València. Tartuf. Direcció: Konrad Zschiedrich. Talleret de Salt. Isabel, 3 carabel·les i una embolicador, de Dario Fo. Direcció: Dario Fo. Noche de Reyes. Direcció: Konrad Zschiedrich. Talleret de Salt. Golfus de Roma. Direcció: Mario Gas. Sweeney Todd. Direcció: Mario Gas. La serventa amorosa. Direcció: Ariel García Valdés. Guys & Dolls. Direcció: Mario Gas. Top Dogs. Direcció: Mario Gas ¡Ay Carmela!, de Sanchis Sinisterra. Direcció: Mario Gas. Cinema Un negre amb un saxo. Direcció: Francesc Bellmunt Tierra y libertad. Direcció: Ken Loach. Atolladero. Direcció: Oscar Aibar. Un cos al bosc. Direcció: Joaquim Jordà. Primates. Direcció: Carles Jover. El crimen del Cine Oriente. Direcció: Pedro Costa. El viaje de Arián. Direcció: Eduard Bosch. Tardes con Gaudí. Direcció: Susan Seidelman. Fausto 5.0. Direcció: La Fura dels Baus Smoking Roomk. Direcció: J. Wallovitg i R. Gual.

Pep Molina /

Xavier Capdet

Estudis 1987 / 86 École Philippe Gaulier et Monika Pagneux (París). Como alumno en los siguientes cursos: Bouffons, Mélodrame, Les jeux du masque, Clowns, Jeux, Tragédie i Misè en scène texte. Como asistente de Philippe Gaulier en los siguientes cursos: Masque neutre, Tragédie, Bouffons, Mèlodrame, Les jeux du masque, Clowns. 1984 Curso de interpretación con John Strasberg. Curso de máscara neutra con Philippe Gaulier i Monika Pagneus (París). Curso de Commedia dell Arte amb Carlo Bozzo. 1976 / 75 / 74 Escola de Teatre de l’Orfeo de Sants. Teatre 2005 ROMULO EL GRAN de Friedrich Dürrenmatt, dirección Carles Alfaro. TNC. 2002 – 2003 EL PATI de Emili Vilanova, dirigido por Pep Anton. Teatre Lliure. 2002 ESCENES D’UNA EXECUCIÓ de Howard Barker, dirigido por Ramón Simó. TNC. 2001 LA MARE CORATGE I ELS SEUS FILLS de Bertolt Brecht, dirigido por Mario Gas. TNC. 1999 LA PRESA de Conor McPherson, dirigido por Manel Dueso. Teatre Romea. 1995 – 1994 ESCAPÍ de Moliere dirigido por Marta Montblant. Teatre Adrià Gual. ÈDIP TIRÀ de Heiner Müller dirigido por Matias Langhoff. Teatre Poliorama. 1989 INFORME PER A UNA ACADÈMIA de Franz Kafka dirigido por Boris Ruiz. Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. DANCING dirigido por Helder Costa. Teatre Condal.

Xavier Capdet

Crítiques Express

+
El teatre popular de De Filippo sempre es agradable de recuperar i aqui resulta entranyable en molts moments.

Crítiques

  • No hi ha Critiques d'aquest espectacle

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Comèdia
Idioma: Castellà