Campanya Circ Cric
butlleti_banner

Barcelona dimecres,   25 d'abril de 2018   Actualitzat a les   11:45 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

L’ànec salvatge

L'ànec salvatge

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor:

Henrik Ibsen

Henrik Ibsen (Skien, 20 de març de 1828 - Oslo, 23 de maig de 1906) està reconegut com a creador del drama modern per les seves obres realistes que aborden problemes psicològics i socials. Primogènit d'un ric comerciant d'origen danès, qui a pesar d'això als quinze anys es col·locava com a aprenent en una farmàcia de Grimstad, on va començar estudis de medicina abans de dedicar-se per complet al teatre. Poc després d'arribar a Oslo va començar a col·laborar en la pàgina poètica dels periòdics, amb versos satírics dirigits contra la burgesia. En canvi, el seu primer drama CATILINA, fou rebutjat per tots els teatres que el llegiren. Un any després fou nomenat director d'escena del Teatre Nacional de Bergen, càrrec en què es va mantenir per sis anys (1851-1857) i després seria nomenat director del Teatre Noruec de Cristiania (actual Oslo) entre 1857 i 1862. A causa de les dificultats que se li oposaven per a triomfar com a dramaturg en el seu propi país, cap a 1863 se’n va anar definitivament a Itàlia i Alemanya, sent a Roma i Münich on realment es va fer famós. Ibsen, que havia començat com a romàntic i folklorista (a imitació dels autors danesos contemporanis, especialment d'Ehlenschläger), va acabar cultivant el realisme cru i el simbolisme; sense oblidar una tendència molt acusada al drama filosòfic i a la polèmica social. Reconeguts els seus mèrits a Europa, en 1892 va tornar a la seva pàtria amb motiu d'inaugurar-se una estàtua seva davant el Teatre Nacional de Cristiania, que anys abans ell dirigia. El seu drama PEER GYNT (1867) es va convertir en l'obra més representativa del nacionalisme noruec, després que en 1875 Edvard Grieg la musicalitzara. En ella es narra en termes al·legòrics les aventures d'un oportunista encantador; en ella els elements del mal estan representats pels trolls, els genis malèvols de la mitologia escandinava. Amb ELS PILARS DE LA SOCIETAT (1877), un atac a la hipocresia i un elogi a l'individualisme en la història d'un home de negocis sense escrúpols, Ibsen iniciaria una sèrie d'obres que li reportarien fama mundial: CASA DE NINES (1879), ELS ESPECTRES (1881) i HEDDA GABLER (1890) són potser les seves obres més representades. La primera, que va provocar una important controvèrsia literària, conta el rebuig d'una dona a seguir sent una fútil nina sense autonomia per al seu marit; la segona tracta de la bogeria hereditària i el conflicte generacional; la tercera retrata les relacions d'una dona voluntariosa amb els que la rodegen i les conseqüències que segueixen a la seva renúncia del desig de viure. També va escriure UN ENEMIC DEL POBLE (1882), L’ÀNEC SALVATGE (1884), ROSMERSHOLM (1886), LA DAMA DEL MAR (1888), EL MESTRE CONTRACTISTA (1892), AL DESPERTAR DE LA NOSTRA MORT (1900). En quasi totes, l'acció dramàtica gira al voltant d'un personatge en conflicte amb la societat i esclata conforme van coneixent-se els esdeveniments del passat. Altres obres: EL LLIT DEL GEGANT; LA SENYORA D’OESTROT; LA FESTA DE SOLHAUG; OLAVO LILIEKRANS; ELS HEROIS D’HELIGOLAND; LA COMÈDIA DE L’AMOR; ELS PRETENENTS DE LA CORONA; L’EMPERADOR I ELS GALILEUS. El teatre d' Ibsen ha sigut plenament acceptat a Europa i és un clàssic que segueix representant-se amb assiduïtat. L'obra d' Ibsen fou defesa per crítics tan prestigiosos com George Bernard Shaw a Anglaterra, i Georg Brandes a Dinamarca. Com assenyalen els crítics, el públic s'identifica amb els personatges d'Ibsen i els reconeix com autèntics i pròxims. Les seves obres assenyalen el final del melodrama excessivament romàntic i artificial, tan popular en el segle XIX. La seva influència en el drama del segle XX és immensa.

Henrik Ibsen
Direcció:

Julio Manrique

Llicenciat en dret per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, cursa els tres cursos oficials d’Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona, després de quatre anys de formació a l’Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra i el Col·legi del Teatre de Barcelona. Fa un curs de treball sobre l’obra de William Shakespeare organitzat per la Unió de Teatres d’Europa, a càrrec de Bruce Mayers. S’estrena professionalment el 1994 sota la direcció de Josep Maria Mestres (Enemic de classe), amb qui ha treballat en diversos muntatges (Klowns, Salvats!, Fashion Feeling Music, Romeo i Julieta). Des d’aleshores Ha treballat també amb Rafel Duran (L’alfabet de l‘aigua, Perifèria Koltès), Tamzin Towsend (Macbeth), Pep Anton Sánchez (Bunyols de quaresma), Joan Ollé (Así que pasen cinco años) i Calixto Bieito (Mesura per mesura). Entre els seus muntatges es compten Terra Baixa, dir. Ferran Madico; Ànsia (Premi de la Crítica de Barcelona) i El pes de la palla, dir. Xavier Albertí; Far Away, dir. Peter Brook; The bug (el virus), dir. David Selvas, Salamandra, dir. Toni Casares, i Titus Andrònic (Premi de la Crítica de Barcelona) i Juli Cèsar, dir. Àlex Rigola. El 2004 va estrenar una peça seva, El miedo y la música, al STI-CC. També ha participat en les sèries televisives Nissaga: l´herència, Temps de silenci i Porca Misèria, i a les telemovies Valèria i L´estratègia del cucut, de Sílvia Quer; Delta, d’Oriol Ferrer i Coses que passen, de Sílvia Munt. En cinema destaca la seva participació a Soldados de Salamina, de David Trueba i a Febrero, de Sílvia Quer. Ha participat també a En Pólvora, d’Àngel Guimerà, dir. Sergi Belbel i, com a director, Els boscos, de David Mamet. Pel Festival Barcelona Grec de 2006 va participar a Arbusht un text de Paco Zarzoso dirigit per Àlex Rigola i el 2007 entra a formar part de la companyia Teatre Lliure on ha participat en l’explotació en gira d’Otel·lo, European House, ha format part també del repartiment d’El dúo de la Africana, de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé, de La torre de la Défense de Copi, dir. Marcial di Fonzo Bo i de 2666 de Roberto Bolaño. dir. Àlex Rigola. Aquesta temporada s’ha estrenat com a director al Teatre Lliure amb La forma de les coses.

Julio Manrique
Producció: Teatre Lliure

Un dels textos menys coneguts d'Ibsen, posat en escena sota la perspectiva de Julio Manrique

Sinopsi de L'ànec salvatge

Un ànec ferit conviu amb altres animals a les atrotinades golfes d’una casa humil, en una petita ciutat d’un petit país del nord d’Europa on sempre fa fred. Com si els ocupants de la casa, els pobres però raonablement feliços (això és, evidentment, només una opinió) membres de la família Ekdal, haguessin arrencat un tros de bosc o n’haguessin inventat un per donar sortida a les seves fantasies, o als seus deliris, segons com es miri. Però, com adverteix en un moment donat l’avi Ekdal, tard o d’hora “el bosc es venja”.
Moltes ficcions, o almenys moltes de les ficcions que m’agraden (i això inclou, evidentment, les ficcions dramàtiques), consisteixen en això: una comunitat, un determinat grup humà, subsisteix obeint unes determinades regles. Bones o dolentes, han acabat configurant-se com el mecanisme que garanteix la subsistència del grup. La història comença, o almenys la història que dramàticament ens interessa, quan algú, l’altre, l’estrany, truca a la porta, observa el funcionament del grup en qüestió i, en un moment donat (sigui per malícia, sigui per ganes d’ajudar, o bé per una inquietant barreja de les dues coses) posa en qüestió aquestes regles.

A L’ànec salvatge (un Ibsen meravellós i, sorprenentment, poc conegut i encara menys representat a casa nostra), hi passa una cosa així. Algú truca a la porta i els pobres però raonablement feliços membres de la família Ekdal decideixen obrir…


Repartiment

Andreu Benito

Actor de teatre, cinema i televisió. La seva carrera abraça més d’una vintena de produccions. Durant els últims anys ha treballat amb Joan Ollé (Apocalipsi, 1998; L’oncle Vània, 2004), Sergi Belbel (El criptograma,1999), Manel Dueso (La presa, 2000), Mario Gas (La Mare Coratge i els seus fills, 2001), Antonio Simón (Vindrà algú, 2002), Lluís Pasqual (Edipo XXI, 2002), Magda Puyo (Excès, 2003), Georges Lavaudant (Començaments sense fi, 2003), Àlex Rigola (Glengarry Glen Ross, 2003), Ramon Simó (Calígula, 2004), Xicu Masó (El fantàstic Francis Hardy, 2005) i Rafel Duran (Casa de nines, 2004; Panorama des del pont, 2006). En cinema destaca la seva participació a El Pont de Varsòvia (dir. Pere Portabella, 1990). En televisió, ha participat a les sèries Quin curs el meu tercer! (dir. Ignasi P. Ferrer, 1994) i Valèria (dir. Sílvia Quer, 2000). La temporada passada va estrenar Els estiuejants, de Maksim Gorki, dir. Carlota Subirós, a la Sala Fabià Puigserver, i aquest any ha presentat també La cantant calba & La cantant calba al Mc Donald’s, dir. Joan Ollé, a l’Espai Lliure. Aquesta temporada també ha format part dels repartiments d’Una còpia, de Caryl Churchill, dir. Jordi Prat i Coll, i de La cantant calba & la cantant calba al Mc Donald’s, d’Eugène Ionesco i Lluïsa Cunillé, dir. Joan Ollé.

Andreu Benito / Carles Pedragosa / Elena Tarrats /

Ivan Benet

Nascut a Vic, és llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona amb el Premi Extraordinari de la promoció 1994-1998. Ha estat becat pel Teatre Lliure per participar a dos “work in progress” a l’International Theater Akademy Ruhr a Bochum (Alemanya), i per l’Institut del Teatre per participar a un espectacle de creació a la Hoges School voor de Kunsten d'Amsterdam (Països Baixos). Com a actor, destaquen els seus treballs als següents muntatges: European House, amb direcció i dramatúrgia d’Àlex Rigola (Festival de Temporada Alta de Girona 2005-2006); Ricard 3r de W. Shakespeare, amb direcció d’Àlex Rigola; Santa Joana dels escorxadors de Bertolt Brecht, amb direcció d’Àlex Rigola; El miedo y la música, escrit i dirigit per Julio Manrique; Juli Cèsar de W. Shakespeare amb direcció d’Àlex Rigola; Do’m d’Enric Casasses, amb direcció d’Albert Mestres; El somni d’una nit d’estiu de W. Shakespeare, amb direcció d’Àngel Llàcer; Escenes d’una execució de Howard Barker, amb direcció de Ramón Simó; La mare coratge i els seus fills de Bertolt Brecht, amb direcció de Mario Gas; Titus Andrònic de W. Shakespeare, amb direcció d’Àlex Rigola; Violació de límits de Manuel de Pedrolo, amb direcció de Joan Castells; Jordi Dandin de Molière, amb direcció d’Oriol Broggi; Els tres mosqueters versió i direcció de Pep Anton Gómez; Cantonada Brossa de Joan Brossa, amb direcció de Rafel Duran, Josep Maria Mestres, Josep Montanyès, Lluis Pasqual, David Plana, Pere Sagristà i Rosa Maria Sardà; Amadeus de Peter Shaffer, amb direcció d’Àngel Alonso, i L’alfabet de l'aigua, escrit i dirigit per Rafel Duran. A més, a televisió ha treballat a les sèries de Televisió de Catalunya “Porca misèria”, “Temps de silenci” i “Laberint d'ombres”, i a la telemovie “Valèria”, dirigida per Sílvia Quer, també per a TV3.

Ivan Benet /

Jordi Bosch

Neix a Mataró el 18 de desembre de 1956. A partir del 1983 treballa bàsicament al Teatre Lliure: Advertència per a embarcacions petites de T. Williams. Dir. Carlos Gandolfo. 1983; L’Héroe de Santiago Rusiñol. Dir. F. Puigserver. 1983; Al vostre gust de Shakespeare. Dir. L. Pasqual. 1983; La flauta màgica de Mozart. Dir. F. Puigserver. 1984; Un dels últims vespres de carnaval de Goldoni. Dir. L. Pasqual. 1985; Fulgor i mort de Joaquín Murrieta de P. Neruda. Dir. F. Puigserver. 1986; El 30 d’abril de Joan Oliver. Dir. Pere Planella. 1987; El muntaplats de Harold Pinter. Dir. C. Portacelli. 1987; Lorenzaccio, Lorenzaccio d’A. De Muset. Dir. L. Pasqual. 1987; La bona persona del Sezuan de Brecht. Dir. F. Puigserver. 1988; Titànic 92 de Guillem-Jordi Graells. Dir. Pere Planella. 1988; Les noces de Fígaro de Beaumarchais. Dir. F. Puigserver. 1989; Els gegants de la muntanya de Pirandello. Dir. X. Masó. 1990; Capvespre al jardí de R. Gomis. Dir. L. Pasqual. 1990; Història d’un soldat d’Stravinsky. Dir. L. Homar. 1991; Timon d’Atenes de Shakespeare. Dir. Ariel G. Valdés. 1991; El parc de B. Strauss. Dir. C. Portacelli. 1992; Roberto Zucco de Koltés. Dir. L. Pasqual. 1993; El barret de cascavells de Pirandello. Dir. L. Homar. 1994. Premi Nacional de Teatre. Premi de la Crítica de Barcelona; Arsènic i puntes de coixí de Kesselring. Dir. Anna Lizaran. 1995; Els bandits de Schiller. Dir. L. Homar. 1995; Lear o el somni d’una actriu, sobre textos de Shakespeare. Dir. Ariel G. Valdés. 1996; El temps i l’habitació de B. Strauss. Dir. L. Homar. 1996; Zowie de Sergi Pompermayer. Dir. L. Homar. 1997; Cantonada Brossa. Dir. R.M. Sardà, J.M. Mestres, J. Montanyès i L. Pasqual. 1999. Premi de la Crítica de Barcelona; L’hort dels cirerers de Txèkhov. Dir. L. Pasqual. 2000; L’adeu de Lucrècia Borja de F. Mira. Dir. Carles Santos. 2001. Treballs al Centre Dramàtic de la Generalitat-Teatre Romea: El tango de dom Joan de J.Savary i Q. Monzó. Dir. J. Savary. 1986; El viatge de M. Vázquez Montalbán. Dir. Ariel G. Valdés. 1989; Restauració d’E. Mendoza. Dir. Ariel G. Valdés. 1990. Premi de la Crítica de Barcelona. Premi de l’Associació d’Actors i Directors; El desengany de F. Fontanella. Dir. D. Reixach. 1992; La guàrdia blanca de Bulgàkov. Dir. P. Chomsky. 1993; Morir de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. 1998. Treballs amb altres companyies: Muntatge poètic sobre M. Martí i Pol. Centre Cultural Sant Cugat. 1997; Fuita de Jordi Galceran. Dir. Eduard Cortés. Vània Produccions. 1998; Espai pel somni. Muntatge poètic sobre M. Martí i Pol. Centre Cultural Sant Cugat. 1999; Novecento. El pianista de l’Oceà d’Alessandro Baricco. Dir. Fernando Bernués. Teatre Poliorama. 2001. Televisió. Ha participat a les següents sèries de TV3: Crònica negra; Qui?; L’avi Bernat; Quico el progre; Agència de viatges; Arnau. Els dies secrets; La Lloll; Estació d’enllaç; Pedralbes centre; Nissaga de poder; La memòria dels Cargol; Nissaga. L’herència; Crims; Jet lag; Majoria absoluta. També ha intervingut al dramàtic de TVE Tots els que cauen de Jesús Garay, a la TV-movie de TV3 Junts de M. Ros, i a la sèrie de Tele 5 El comisario. Cinema: El niño de la luna d’A. Villaronga; Capità Escalaborns de C. Benpar; Un día volveré de F. Betriu; La febre d’or de G. Herralde; Monturiol de F. Bellmunt; El perquè de tot plegat de Ventura Pons. Premi de l’Associació d’Actors i Directors. Premi Butaca; Boca a boca de M. Gómez Pereira; La buena vida de D. Trueba; De qué se ríen las mujeres de J. Oristrell; Carretera y manta d’A. Arandia; Silencio roto de M. Armendáriz; Deseo de Gerardo Vera.

Jordi Bosch /

Jordi Llovet

Jordi Llovet /

Laura Conejero

Nascuda a Barcelona el 8 de setembre de 1966. Teatre · Moll Oest de Bernard- Marie Koltés. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. Grec 2002 · La Dona Incompleta de David Plana. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2001 · Fragments d'una carta de comiat llegits per Geòlegs de Normand Chaurette. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2000 · La Plaça dels Herois de T. Bernhard. Dir. A. García Valdés. TNC Sala Petita. 2000 · Mesura per Mesura de Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. TNC Sala Gran. 1999 · L’estiueig de C. Goldoni (versió de J. Galceran) Dir. S. Belbel. TNC Sala Gran. 1999 · Fuita de Jordi Galcerán. Dir. Eduard Cortés. Vania Produccions. 1998 · Morir de Sergi Belbel. Dir. S. Belbel. CDGC. Teatre Romea. 1998 · Soc lletja de Jordi Sánchez i Sergi Belbel. Dir. S. Belbel. Cia. Kràmpack. 1997 · L’Hostalera de Carlo Goldoni. Dir. Sergi Belbel. Focus. 1995 · Colometa la Gitana i Qui...compra maduixes? d’Emili Vilanova. Dir. Sergi Belbel. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Romea. 1994 · El Mercader de Venècia de William Shakespeare. Dir. Sergi Belbel. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Poliorama. 1994 · Després de la pluja de S. Belbel. Dir. S. Belbel. C. Cultural Sant Cugat. 1993 · Carícies de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. CDGC Teatre Romea. 1992 · La Filla del Mar d’Àngel Guimerà. Dir. S. Belbel. CDGC Teatre Romea. 1992 · Les tres germanes de Txèkhov. Dir.: Pierre Roman. Cia. Flotats. 1990 · El Caballero de Olmedo de Lope de Vega. Dir. Miguel Narros. Compañía Nacional de Teatro Clásico. 1990 · Elsa Schneider de Sergi Belbel. Dir. Ramon Simó. 1989 · Duros a quatre pessetes de Santiago Rusiñol. Dir. Joan Anguera. CDGC. 1989 · L’Augment de Georges Perec. Dir. Sergi Belbel. Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona. 1988 Televisió Sèries a TV3: Poblenou (1994-95); Sitges (1996-97); Psicoexpress (2001); Des del Balcó (2000). TV-movies: Gossos. Dir. Romà Guardiet (2001); Sara. Dir. Silvia Quer (2000). Col·laboracions en altres sèries: Periodistas (Telecinco), Estació d'Enllaç i Crims (TV3). Cinema La vida de nadie. Dir.Eduard Cortés. 2002; Dones. Dir. Judith Colell. 2000; Atilano Presidente. Dir. La Cuadrilla. 1998; Carícies. Dir. Ventura Pons. 1997; El Amor perjudica seriamente la salud. Dir. Manuel Gómez Pereira. 1996 Premis · Premi Revelació de la Crítica Teatral per Elsa Schneider. Temporada: 1988/89 · Premi de l’Ajuntament de Tarragona a la millor interpretació teatral femenina per L’Hostalera. 1996 · Premi d’interpretació de la crítica teatral de Barcelona per Soc lletja. 1996/97. · Premi Memorial Margarita Xirgu. 2001 · Premi Butaca a la millor actriu de teatre de repartiment. 2001

Laura Conejero /

Lluís Marco

Lluís Marco Ulisses Ha treballat com a actor als següents espectacles teatrals: Després de l'assaig, d'Ingmar Bergman. Dir. Jordi Mesalles (2003-02). Popcorn, de Ben Elton. Dir. Angel Alonso. Villarroel Teatre (2001-00). Històries d'amor, de Toni Cabré. Dir. Toni Casares. TNC (2000). El sopar dels idiotes, de Francis Veber. Dir. Paco Mir. Teatre Condal (2000-98). Pigmalió, de George Bernard Shaw. Dir. Joan Lluís Bozzo. Teatre Poliorama (1998-97). Tres actos desafiantes, de David Mamet, Elaine May, Woody Allen. Dir. José Pascual. Teatro Lara (1997-96). Kvetch, de Steven Berkoff. Dir. José Pascual. Gira per l'Estat espanyol (1996-95). A l'est de qualsevol lloc, d'Edward Thomas. Dir. Josep M. Mestres. Mercat de les flors (1995). La corona d'espines, de Josep M. de Sagarra. Dir. Ariel García Valdés. Centre Dramàtic Teatre Romea (1994-93). Paraula de poeta-17 Joan Margarit. Dir. Anna Lizaran. Teatre Lliure (1994-93). Colometa la gitana o el regrés dels confinats. Qui... compra maduixes?, d'Emili Vilanova. Dir. Sergi Belbel. Centre Dramàtic Teatre Romea (1994-93). La festa, de Lluïsa Cunillé. Dir. Nuria Furió. Centre Dramàtic Teatre Romea (1994-93). Roberto Zucco, de Bernard Marie Koltés. Dir. Lluís Pascual. Teatre Lliure (1994-93). La filla del mar, d'Àngel Guimerà. Dir. Sergi Belbel. Centre Dramàtic Teatre Romea (1993-92). El parc, de Botho Strauss, Dir. Carme Portaceli. Teatre Lliure (1993-91). Timon d'Atenes, de William Shakespeare. Dir. Ariel García Valdés. Teatre Lliure (1991-90). Trucades a mitjanit, d'Eric Bogosian. Dir. Pere Planella (1991-90). El castell dels tres dragons, de Serafí Soler Pitarra. Dir. Damià Barbany. Teatre S.A.T. (1991-90). Ondina, de Jean Giraudoux. Dir. Santi Sans (1988-87). Anònim Venecià, de Giuseppe Berto. Dir. Francesc Cruzate. Teatre Municipal de Badalona (1987-86). Romeo y Julieta, de William Shakespeare. Dir. Esteban Polls. Teatre Victòria (1985-84). Batalla de reines, de Serafí Soler Pitarra. Dir. Antoni Chic. Centre Dramàtic Teatre Romea (1984-83). Pel que fa al cinema, ha treballat als llargmetratges: Ilegal, de Ignacio Vilar (2001); Mi casa es tu casa, de Miguel Álvarez (2001); Nosotras, de Judith Collell (2001); A tiro limpio, dirigit per l'SCAC (2000); No es pot tenir tot, de Jesús Garay (1997); A tiro limpio, de Jesús Mora (1996); Asunto interno, de Carles Balagué (1995); Gimlet de José Luis Acosta (1995); Transeúntes de Luis Aller (1994); Mal de amores, de Carles Balagué (1993); El cazador furtivo, de Carles Benpar (1992). També ha protagonitzat les TV movies següents: Iris TV, de Xavier Manich (2002); L'orquestra de les estrelles, d'Eduard Cortés (2002); Temps Afegit, de Jesús Font (2002); Última jugada, de Lluís M. Güell (1997); Laia, de Jordi Frades (1995) i els curtmetratges Angavu, de Marta Creus (2000); La ciudad sin puentes, de Manel Polls (1991); Palomas en la carretera, de Manel Polls (1991) i Salida del estadio (1990). Pel que fa a la televisió ha treballat, entre altres sèries i espais dramàtics, a Para qué sirve un marido i Cuando las nubes cambian de nariz, per a TVE; Hospital Central, El comisario, Carvallo, per a Tele 5; La saga de los Clark, per a Canal Plus i Jet Lag, Temps de silenci, Psico-Express, El mirall trencat, Casting, Dinamita, Nissaga de poder, La Rosa, La Lloll, Estació d'enllaç, Poble Nou, Vostè mateix, Quico el progre, El parc, Timó d'Atenes, Bala perduda, Terranova, Crònica negre per a TV3. També ha treballat a programes de ràdio i com a actor de doblatge.

Lluís Marco / Miranda Gas /

Pablo Derqui

Nascut el 1976 i llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona, ha participat en muntatges teatrals com Persona, de Ingmar Bergman; El darrer brindis, de Anton Txèjov; La Tempesta, de William Shakespeare; i Porno, al Teatre Lliure. En televisió, se l’ha vist en sèries com Majoria absoluta, de TVC.

Pablo Derqui

Fitxa tècnica

/ Adaptació:

Cristina Genebat

Ha treballat amb directors com Magda Puyo (Ricard G, a partir de Ricard III de W. Shakespeare, i Excés, de Neil Labute); Toni Casares (Salamandra, de Josep Maria Benet i Jornet, i Suite, de Carles Batlle); Ariel García-Valdés (Don Juan, de Molière); Ramon Simó (Escenes d’una execució, de Howard Barker) o Àlex Rigola (Juli Cèsar, de Shakespeare) i Marta Angelat (Tape, d’Stephen Belber), entre d’altres. En televisió ha participat a la sèrie i a la pel·lícula Majoria absoluta, dir. Joaquim Oristrell. També ha traduït fins ara dues peces de teatre: L’illa dels esclaus, de Marivaux, dirigida per Pep Plà a l’Artenbrut i El virus, de Richard Strand, dirigida per David Selvas a la Sala Muntaner.

Cristina Genebat /

Julio Manrique

Llicenciat en dret per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, cursa els tres cursos oficials d’Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona, després de quatre anys de formació a l’Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra i el Col·legi del Teatre de Barcelona. Fa un curs de treball sobre l’obra de William Shakespeare organitzat per la Unió de Teatres d’Europa, a càrrec de Bruce Mayers. S’estrena professionalment el 1994 sota la direcció de Josep Maria Mestres (Enemic de classe), amb qui ha treballat en diversos muntatges (Klowns, Salvats!, Fashion Feeling Music, Romeo i Julieta). Des d’aleshores Ha treballat també amb Rafel Duran (L’alfabet de l‘aigua, Perifèria Koltès), Tamzin Towsend (Macbeth), Pep Anton Sánchez (Bunyols de quaresma), Joan Ollé (Así que pasen cinco años) i Calixto Bieito (Mesura per mesura). Entre els seus muntatges es compten Terra Baixa, dir. Ferran Madico; Ànsia (Premi de la Crítica de Barcelona) i El pes de la palla, dir. Xavier Albertí; Far Away, dir. Peter Brook; The bug (el virus), dir. David Selvas, Salamandra, dir. Toni Casares, i Titus Andrònic (Premi de la Crítica de Barcelona) i Juli Cèsar, dir. Àlex Rigola. El 2004 va estrenar una peça seva, El miedo y la música, al STI-CC. També ha participat en les sèries televisives Nissaga: l´herència, Temps de silenci i Porca Misèria, i a les telemovies Valèria i L´estratègia del cucut, de Sílvia Quer; Delta, d’Oriol Ferrer i Coses que passen, de Sílvia Munt. En cinema destaca la seva participació a Soldados de Salamina, de David Trueba i a Febrero, de Sílvia Quer. Ha participat també a En Pólvora, d’Àngel Guimerà, dir. Sergi Belbel i, com a director, Els boscos, de David Mamet. Pel Festival Barcelona Grec de 2006 va participar a Arbusht un text de Paco Zarzoso dirigit per Àlex Rigola i el 2007 entra a formar part de la companyia Teatre Lliure on ha participat en l’explotació en gira d’Otel·lo, European House, ha format part també del repartiment d’El dúo de la Africana, de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé, de La torre de la Défense de Copi, dir. Marcial di Fonzo Bo i de 2666 de Roberto Bolaño. dir. Àlex Rigola. Aquesta temporada s’ha estrenat com a director al Teatre Lliure amb La forma de les coses.

Julio Manrique /

Marc Artigau

Marc Artigau / Caracterització:

Ignasi Ruiz

Ignasi Ruiz / Escenografia: Lluc Castells / Il·luminació: Jaume Ventura / So:

Damien Bazin

Caen, França, 1977. Treballs com a dissenyador de so: • • M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 • Boulevard de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2009 • El jardí dels cinc arbres. A partir de textos del Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta Girona. 2009 • JULIA SMELLS like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Grec 2009 • Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martinez. Teatre Borràs. Grec 2009 • El quadern gris de Josep Pla. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. Grec 2009 • L'enigma. Coreògrafs: Montse Colomé, Santi Sempere i Tomeu Vergés. TNC Sala Tallers. 2009 • La nit més freda (Veus a l’exili). Dir. Teresa Vilardell. TNC Sala Tallers. 2009 • Germana Pau de Víctor Català. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Romea. 2009 • La pimera cançó. Dir. Anna Llopart. Foyer del Liceu. 2009 • Una comedia espanyola de Yasmina Reza. Dir. Sílvia Munt. Teatro Valle-Inclán de Madrid. TNC Sala Gran. 2009 • Germanes de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2008 • Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008 • Brossalobrossotdebrossat de Carles Santos. Teatre de Salt i Teatre Lliure. 2008 • Su seguro servidor, Orson Welles de Richard France. Dir. Esteve Riambaud. Teatre Romea. 2008 • El ángel exterminador de Luis Buñuel i Luis Alcoriza. Dir. Joan Ollé. Grec 2008 • Rodoreda. Retrat imaginari de Carlota Subirós. Mercat de les Flors. 2008 • Vides Privades de Noel Coward. Dir. Jordi Prat. Sala La Planeta, Girona. Temporada Alta. 2008 • El Vestit Nou de l'Emperador de H.C. Andersen. Adaptació i dir. Anna Llopart. Música d'Ignasi Terraza. Teatre de Salt (Temporada Alta) i Sala Gran del TNC. 2008 • Somnis i pregàries d'Isaac el Cec, Ensemble Athenea. Dir. Jordi Prat i Coll. Auditori de Girona. 2008 • Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat. CAER i Teatre Lliure. 2007 • En defensa dels mosquits albins de Mercè Sàrries. Dir. Carol López. TNC Sala Tallers. 2007 • Soldados de Salamina de Javier Cercas. Dir. Joan Ollé. Teatre Romea. 2007 • Pensaments escrits al caure de les fulles d’Ayub Khan-Din. Dir. Jordi Prat. Temporada Alta. 2007 • Inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt (Cultura catalana singular i • universal). Dir. Joan Ollé. 2007 • El fervor de la perseverança de Carles Santos. Teatre Lliure. 2006 • La mujerfranquícia. Direcció i text Raquel Tomàs. Sala Planeta. Temporada Alta. 2006 • Nausicaa de Joan Maragall. Dir. Hermann Bonnín. Grec 2006 • Bales i ombres de Pau Miró. Dir. Pau Miró. Teatre Lliure. Espai Lliure. 2006 • Ofegades de Jordi Prat i Coll. Teatre de Ponent Granollers. 2006 • La meua filla sóc jo de Carles Santos. Teatre Lliure. 2005 • Obra vista de Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2005 • Amnèsia de fuga de Roger Bernat. Mercat de les Flors. Grec 2004 • El compositor, el cuiner, la cantant i la pecadora de Carles Santos. TNC Sala Tallers. 2003

Damien Bazin / Vestuari: Maria Armengol / Vídeo:

Damien Bazin

Caen, França, 1977. Treballs com a dissenyador de so: • • M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 • Boulevard de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2009 • El jardí dels cinc arbres. A partir de textos del Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta Girona. 2009 • JULIA SMELLS like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Grec 2009 • Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martinez. Teatre Borràs. Grec 2009 • El quadern gris de Josep Pla. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. Grec 2009 • L'enigma. Coreògrafs: Montse Colomé, Santi Sempere i Tomeu Vergés. TNC Sala Tallers. 2009 • La nit més freda (Veus a l’exili). Dir. Teresa Vilardell. TNC Sala Tallers. 2009 • Germana Pau de Víctor Català. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Romea. 2009 • La pimera cançó. Dir. Anna Llopart. Foyer del Liceu. 2009 • Una comedia espanyola de Yasmina Reza. Dir. Sílvia Munt. Teatro Valle-Inclán de Madrid. TNC Sala Gran. 2009 • Germanes de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2008 • Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008 • Brossalobrossotdebrossat de Carles Santos. Teatre de Salt i Teatre Lliure. 2008 • Su seguro servidor, Orson Welles de Richard France. Dir. Esteve Riambaud. Teatre Romea. 2008 • El ángel exterminador de Luis Buñuel i Luis Alcoriza. Dir. Joan Ollé. Grec 2008 • Rodoreda. Retrat imaginari de Carlota Subirós. Mercat de les Flors. 2008 • Vides Privades de Noel Coward. Dir. Jordi Prat. Sala La Planeta, Girona. Temporada Alta. 2008 • El Vestit Nou de l'Emperador de H.C. Andersen. Adaptació i dir. Anna Llopart. Música d'Ignasi Terraza. Teatre de Salt (Temporada Alta) i Sala Gran del TNC. 2008 • Somnis i pregàries d'Isaac el Cec, Ensemble Athenea. Dir. Jordi Prat i Coll. Auditori de Girona. 2008 • Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat. CAER i Teatre Lliure. 2007 • En defensa dels mosquits albins de Mercè Sàrries. Dir. Carol López. TNC Sala Tallers. 2007 • Soldados de Salamina de Javier Cercas. Dir. Joan Ollé. Teatre Romea. 2007 • Pensaments escrits al caure de les fulles d’Ayub Khan-Din. Dir. Jordi Prat. Temporada Alta. 2007 • Inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt (Cultura catalana singular i • universal). Dir. Joan Ollé. 2007 • El fervor de la perseverança de Carles Santos. Teatre Lliure. 2006 • La mujerfranquícia. Direcció i text Raquel Tomàs. Sala Planeta. Temporada Alta. 2006 • Nausicaa de Joan Maragall. Dir. Hermann Bonnín. Grec 2006 • Bales i ombres de Pau Miró. Dir. Pau Miró. Teatre Lliure. Espai Lliure. 2006 • Ofegades de Jordi Prat i Coll. Teatre de Ponent Granollers. 2006 • La meua filla sóc jo de Carles Santos. Teatre Lliure. 2005 • Obra vista de Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2005 • Amnèsia de fuga de Roger Bernat. Mercat de les Flors. Grec 2004 • El compositor, el cuiner, la cantant i la pecadora de Carles Santos. TNC Sala Tallers. 2003

Damien Bazin

Crítiques Express

+
Manrique ho ha tornat a fer. Sense ser un gran text, munta un dispositiu mil·limètric on tots els actors estan de 10. Atents a la gran interpretació de l'Elena Tarrats.
+
El director Julio Manrique ha conduït amb pols ferm el pas del planteig de la primera part —una hora trenta, entreacte i una hora final— cap a la tragèdia de la segona part.
+
Interessant dilema ètic:idealisme, gairebé fanàtic o la ignorància? Benvingut un text poc conegut, excel·lenment muntat i interpretat.
+
Un primera part un pèl lenta, deixa pas a una segona meitat molt intensa i amb dilema inclòs. Molt recomanable tant pels actors com per la posada en escena.
+
Vigileu els idealistes integristes que volen imposar-vos la seva ètica a cops! I mentre tant, no us perdeu l'esplèndid muntatge de Julio Manrique

Crítiques

  • Hi havia una vegada un ànec...

    Hi ha un ànec i hi ha un gos. El gos ha ferit l'ànec. Hi ha idealisme i febre de justícia i hi ha escepticisme i supervivència. Hi ha dignitat i hi ha venjança. Hi ha poder absolut i hi ha submissió impotent. Tot això és el que hi ha en aquesta obra que barreja el simbolisme amb el realisme modern d...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Català
Durada: 165 min.