Barcelona dilluns,   26 de juny de 2017   Actualitzat a les   09:12 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Filla del seu pare

Filla del seu pare

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor:

Henrik Ibsen

Henrik Ibsen (Skien, 20 de març de 1828 - Oslo, 23 de maig de 1906) està reconegut com a creador del drama modern per les seves obres realistes que aborden problemes psicològics i socials. Primogènit d'un ric comerciant d'origen danès, qui a pesar d'això als quinze anys es col·locava com a aprenent en una farmàcia de Grimstad, on va començar estudis de medicina abans de dedicar-se per complet al teatre. Poc després d'arribar a Oslo va començar a col·laborar en la pàgina poètica dels periòdics, amb versos satírics dirigits contra la burgesia. En canvi, el seu primer drama CATILINA, fou rebutjat per tots els teatres que el llegiren. Un any després fou nomenat director d'escena del Teatre Nacional de Bergen, càrrec en què es va mantenir per sis anys (1851-1857) i després seria nomenat director del Teatre Noruec de Cristiania (actual Oslo) entre 1857 i 1862. A causa de les dificultats que se li oposaven per a triomfar com a dramaturg en el seu propi país, cap a 1863 se’n va anar definitivament a Itàlia i Alemanya, sent a Roma i Münich on realment es va fer famós. Ibsen, que havia començat com a romàntic i folklorista (a imitació dels autors danesos contemporanis, especialment d'Ehlenschläger), va acabar cultivant el realisme cru i el simbolisme; sense oblidar una tendència molt acusada al drama filosòfic i a la polèmica social. Reconeguts els seus mèrits a Europa, en 1892 va tornar a la seva pàtria amb motiu d'inaugurar-se una estàtua seva davant el Teatre Nacional de Cristiania, que anys abans ell dirigia. El seu drama PEER GYNT (1867) es va convertir en l'obra més representativa del nacionalisme noruec, després que en 1875 Edvard Grieg la musicalitzara. En ella es narra en termes al·legòrics les aventures d'un oportunista encantador; en ella els elements del mal estan representats pels trolls, els genis malèvols de la mitologia escandinava. Amb ELS PILARS DE LA SOCIETAT (1877), un atac a la hipocresia i un elogi a l'individualisme en la història d'un home de negocis sense escrúpols, Ibsen iniciaria una sèrie d'obres que li reportarien fama mundial: CASA DE NINES (1879), ELS ESPECTRES (1881) i HEDDA GABLER (1890) són potser les seves obres més representades. La primera, que va provocar una important controvèrsia literària, conta el rebuig d'una dona a seguir sent una fútil nina sense autonomia per al seu marit; la segona tracta de la bogeria hereditària i el conflicte generacional; la tercera retrata les relacions d'una dona voluntariosa amb els que la rodegen i les conseqüències que segueixen a la seva renúncia del desig de viure. També va escriure UN ENEMIC DEL POBLE (1882), L’ÀNEC SALVATGE (1884), ROSMERSHOLM (1886), LA DAMA DEL MAR (1888), EL MESTRE CONTRACTISTA (1892), AL DESPERTAR DE LA NOSTRA MORT (1900). En quasi totes, l'acció dramàtica gira al voltant d'un personatge en conflicte amb la societat i esclata conforme van coneixent-se els esdeveniments del passat. Altres obres: EL LLIT DEL GEGANT; LA SENYORA D’OESTROT; LA FESTA DE SOLHAUG; OLAVO LILIEKRANS; ELS HEROIS D’HELIGOLAND; LA COMÈDIA DE L’AMOR; ELS PRETENENTS DE LA CORONA; L’EMPERADOR I ELS GALILEUS. El teatre d' Ibsen ha sigut plenament acceptat a Europa i és un clàssic que segueix representant-se amb assiduïtat. L'obra d' Ibsen fou defesa per crítics tan prestigiosos com George Bernard Shaw a Anglaterra, i Georg Brandes a Dinamarca. Com assenyalen els crítics, el públic s'identifica amb els personatges d'Ibsen i els reconeix com autèntics i pròxims. Les seves obres assenyalen el final del melodrama excessivament romàntic i artificial, tan popular en el segle XIX. La seva influència en el drama del segle XX és immensa.

Henrik Ibsen
Direcció:

Pau Miró

Barcelona, 1974. Llicenciat en interpretació a l’Institut del teatre (1999). Com a dramaturg, seminaris a la Sala Beckett impartits per Carles Batlle, Sergi Belbel, Xavier Albertí, Sanchis Sinisterra, Martin Crimp, Juan Mayorga i Javier Daulte. Fundador de la companyia Menudos, formada per ex-alumnes de l’Institut del Teatre. Dramatúrgia i direcció: 2009: Búfals. Autor i director. Text estrenat a Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya. Girona. Temporada al Versus Teatre (2009) 2008: Enfermo imaginario. Co-autor. Dir. Antonio Calvo. Teatre Condal. 2007: Singapur. Autor i director. Projecte T6 TNC. Teatre de Ponent de Granollers. Sala Beckett. Text publicat a Proa. Nominat al Premi Max al millor espectacle revelació en representació de Catalunya. 2007: Los persas: Réquiem por un soldado. Dramatúrgia conjunta amb Calixto Bieito. Teatre Romea. 2006: Banal sessions of Fedra. Autor i director. Versus teatre. Espectacle guanyador del premi al millor muntatge en la 11 mostra de teatre de Barcelona. 2006: Somriure d’elefant. Autor i direcctor. Nominació als Premis Butaca en la categoria de millor text. Grec. Biblioteca de Catalunya. Text traduït al castellà i a l’Italià i a l’eslovac. Text publicat a la revista de difusió teatral Pausa. 2005: Bales i Ombres (un western contemporani). Autor i director. Teatre Lliure. Espai Lliure. Nominació als premis butaca en la categoria de millor text. 2005: Happy Hour. Dramatúrgia i direcció. Dins del projecte d’assajos oberts del Teatre Lliure i posterior estrena al Teatre Borràs. Nominació als premis Butaca en la categoria de millor text. 2004: Plou a Barcelona. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. Text publicat a En cartell, volum 8. 5 nominacions als Premis Butaca, entre las que destaquen, millor text i millor espectacle de petit format. Traduït al castellà, italià, francès, portuguès, polonès i anglès. Estrenat el 12 d’octubre 2007 a Nàpols, Teatro Nuovo. Estrenat al juny del 2008 al Teatre Picolo de Milà, premi nacional de la crítica a Itàlia. Versió radiofònica a la Rai i també versió cinematogràfica a Itàlia. Editat per la editorial italiana Guida, sota el títol de Chiove. Participa en la setmana de cultura Catalana a Xile, 2005. Publicat per la Universitat de Richmond, New York. Participa en la setmana cultural catalana a Sao Paulo, Brasil. Estrenat en la seva versió castellana al Festival de Otoño de Madrid 2006, sota el títol Lluvia en el Raval a càrrec de la companyia Segundo Viento, a la sala Cuarta Pared. Estrenat a Buenos Aires, Venezuela, Córdoba. Versió radiofònica per a Ràdio Barcelona. Convertit en guió cinematogràfic amb adaptació de Carles Mallol, Pau Miró i sota la direcció de Carles Torrens.

Pau Miró
Producció executiva: Júlia Molins

Un espectacle a partir de 'Hedda Gabler' d'Henrik Ibsen

Sinopsi de Filla del seu pare

Hedda Gabler és una dona brillant que intenta encaixar en un clixé ben mediocre. Aquest esforç és devastador per a ella i per a tothom que l’envolta. De fet, ja coneixem la seva història, però Filla del seu pare és una altra cosa. Si bé l’essència del conflicte i gran part de la trama ens remeten a l’original d’Ibsen, Filla del seu pare és una reescriptura total del clàssic. Un exercici absolutament desacomplexat que ha fet l’Aleix Aguilà. Que no us distreguin els anacronismes. La seva mirada particular i actual permet apropar-nos d’una manera descarnada a un dels motors que defineixen la nostra contemporaneïtat: aquesta obsessió malaltissa per aparentar i realitzar-nos en els espais virtuals. Evidentment, aquest esforç és en va, la frustració i el buit existencial no desapareixen per molt que cliquem aquí i allà. Això es tradueix en solitud i en una perillosa voluntat autodestructiva en el cas de la Hedda. Voluntat que topa amb una mínima escletxa d’esperança: la llibertat individual (que no l’individualisme) com a únic antídot contra la grisor. I de tot això, l’Aleix n’ha fet un vodevil. Un vodevil que avança cap a l’abisme. Un vestit a mida per a la Júlia, en Pau i en Pol, la Companyia Solitària, per la qual sento una devoció especial. Per la seva singularitat, pel que arrisquen en cada muntatge i, sobretot, per la intel·ligència i el sentit de l’humor que destil·len els seus treballs.

La companyia d’Aleix Aguilà, Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals presenta una versió actual de Hedda Gabler, que es va poder veure al Temporada Alta 2015. El primer Ibsen de Pau Miró.

"És tan difícil saber el que volem i en canvi ho volem tot..."


Fitxa tècnica

/ Coproducció: Companyia Solitària / Festival Temporada Alta / Escenografia: Judit Colomer / Il·luminació: Lluís Robirola / Versió:

Aleix Aguilà

Aleix Aguilà Llicenciat en Comunicació Audiovisual. Actualment cursa els estudis de Dramatúrgia i Direccio Escènica a l’Institut del Teatre. Cursos d’escriptura dramàtica amb Victoria Spunzberg i Javier Daulte. 2007 Una mesa con vistas./ 2006 Ira. Premi Crèdit Andorrà. Publicada per Arola Editors.

Aleix Aguilà / Vestuari: Judit Colomer

Crítiques Express

+
Directa com un tret, destaca la versatilitat de la Júlia Barceló i una direcció d'actors molt equilibrada.
+
L'actriu Júlia Barceló teixeix artesanalment el personatge de Hedda Gabler amb tots els registres que aquest mite femení permet fer a cadascuna de les actrius que s'hi enfronten.
+
Una mes que correcta aproximació i modernització de Hedda Gabler, interpretada amb contundència per Júlia Barceló.

Crítiques

  • Ha començat a nevar...

    ["Ha deixat de nevar"], tanca l'obra {L'ànec salvatge}, de Henrik Ibsen, que s'està representant a la sala gran de Montjuïc. I a la sala petita, una altra adaptació del mateix Ibsen diu: ["Ha començat a nevar"]. Les dues obres es toquen, doncs. La neu, element gèlid de l'ambient entre els personatge...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • 'La filla del seu pare' un Ibsen sacsejat per Companyia Solitària

    Avui s'ha presentat al Teatre Lliure de Montjuïc Filla del seu pare, una altra proposta (i ja van 7!) de la interessantíssima Companyia Solidària, formada per quatre grans de l'escena que no estan més junts perquè tenen molts bolos externs. Parlem de Pau Vinyals, Aleix Aguilà, Júlia Barceló i Po...
    Teresa Bruna - 09/03/2017Continuar llegint
  • Pau Miró dirigeix La Companyia Solitària a 'Filla del seu pare'

    Dilluns que ve 7 de desembre, la Sala La Planeta acull Filla del seu pare una adaptació del clàssic Hedda Gabler de Henrik Ibsen, escrita per Aleix Aguilà, de la Companyia Solitària de Teatre. El muntatge, que s’estrena a Temporada Alta, es pregunta qui és Hedda Gabler i, per extensió, quin és e...
    Redacció - 04/12/2015Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Català