La Mercè 2018
Fira Mediterrània 2018

Barcelona dilluns,   24 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Conte d’Hivern

Conte d'Hivern

Autor música: Pep Sala
Autor text: William Shakespeare
Direcció:

Anna Estrada

ANNA ESTRADA (Direcció) TEATRE , INTERPRETACIÓ: Febrer 2003. Elecktra de Glòria Balañá. Teatre Estudi. Institut del Teatre de Barcelona. Febrer 2002. M. Bobary de Glòria Balañá. Teatre Artenbrut. Barcelona. Maig 2000. M. Bobary de Glòria Balañá. Teatre Artenbrut. Barcelona. Juliol 1999. Las Bizarrías de Belisa de Lope de Vega. Festival del Grec de Barcelona. Maig 1997. Lectures de Pla i la comarca d'Osona. Teatre Atlàntida de Vic. Maig 1995. Tant per tant Shakespeare.( Escenes i monòlegs de diferents obres de W. Shakespeare). Festival del Grec de Barcelona. Març 1994.Un dia de Mercè Rodoreda. Mercat de les Flors. Barcelona. Gener 1994. L'Hostal de l'amor de Carles Soldevila. Centre Dramàtic d'Osona. Juliol 1993. Un dia de Mercè Rodoreda. Festival del Grec de Barcelona. Abril 1993. La guàrdia blanca de Mihail Bugàkov. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Romea. Director: Pavel Khomsky. Juliol 1992. Medea d'Eurípides. Festival Olímpic de les Arts. Directora: Núria Espert Medea: Irene Papas. Abril 1992. El dol escau a Electra d'Eugene O'Neil. Teatre Lliure. Novembre 1991. Sota un vel d'estrelles de Manuel Puig. Festival de Tardor de Barcelona. Setembre 1991. El bon doctor de Neil Simon. Centre Dramàtic d'Osona. TEATRE, DIRECCIÓ: Octubre 2000. Com Germanes de Cristina Estrada. Institut del Teatre Centre d’Osona i IMAC. (Direcció). Juliol 1994. La Dama Enamorada de Puig i Ferrater. Centre Dramàtic d'Osona.(Ajudant de direcció). COMPANYIA TANT PER TANT TEATRE, S.L : Gener 1995. Fundadora de la companyia. El primer espectacle Tant per tant¡ Shakespeare va ser representat a Vic, Sant Cugat, Sitges i al Mercat de les Flors en el Festival del Grec 95. COL.LABORACIONS AMB L’INSTITUT DEL TEATRE: Novembre - Desembre 1991. Traductora i col.laboradora en un curs d’interpretació del teatre de Shakespeare. Centre de Barcelona. Març - Abril 1994. Treball de recerca a les escoles angleses sobre la formació dels actors en teatre musical. Juliols del 1994/95/96/97/98/99. Directora i professora. Curs d’iniciació al teatre. Centre d’Osona. Octubre 1994 - Febrer 1995. Professora de veu dels cursos no reglats. Centre de Barcelona. Cursos 1994-95,95/96,96/97,98/99,99/00,01/02. Actriu per a les classes de direcció d’actors dels alumnes de Direcció. Centre de Barcelona. Cursos 1995/96, 98/99, 99/2000, 2002/03. Professora de veu dels cursos no reglats. Centre de Barcelona. Abril-Maig 1999. Substitució en les classes de veu de 1r Curs d’Interpretació i de 1r Curs de Direcció. Centre de Barcelona. Curs 2001/2002 Classes de veu als cursos d’iniciació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Febrer-Abril 2003. Professora de Tècniques d’Interpretació. 2n Curs d’Interpretació. Institut del Teatre de Barcelona. Octubre 2002-Febrer 2003. Professora de Dicció. 3er Curs d’Interpretació. Institut del Teatre de Barcelona. Curs 2002-2003. Professora de Tècnica i Expressió de la veu. 2n Curs d’Interpretació. Institut del Teatre de Barcelona.

Anna Estrada

Shakespeare exposa les ambicions i misèries de l'ésser humà.

Sinopsi de Conte d'Hivern


Repartiment

Aleix Albareda

Teatre (EROGENOUS ZONES). F.Vickery. Teatre Villaroel. 2005. Dir. Àngel Llàcer QUARTET. H. Muller. IT Teatre. 2004-05. Dir. Carles Fernàndez SIS PERSONATGES EN CERCA D'AUTOR. L. Pirandello.(Galánt Jove). Teatre Lliure. Sala Fabià Puigserver. 2004. Dir. Joan Ollé. CONTE D'HIVERN. W. Shakespeare. (Políxenes/Floricel). Sala Beckett. 2003. Dir. Anna Estrada. NITS A BESORA. Carles Batlle. (albert bardal/periodista). Teatre Municipal d'Olot. 2003. Dir.Pere Planella. TREBALLS D'AMOR PERDUT. William Shakespeare. (Biron). Teatre Estudi. Mercat de les Flors. Barcelona. 2003. Dir. Pere Planella. MOLL OEST. BM Koltés. (Koch). Teatre Ovidi Montllor. Mercat de les Flors. Barcelona. 2003. Dir. Joan Ollé. ADVERTÈNCIA per embarcacions petites. Tennessee Williams. (Bill). Institut del Teatre. Barcelona 2002. Dir. Frederic Roda. MARIA ESTUARD. F. Schieller. (Leicester). Institut del Teatre. Barcelona 2002. Dir. Ramon Vila. LORCA Piezas Breves de Juventud. Espai Brossa. Barcelona 2001-03. Dir. Hernann Bonin. DANSA D'AGOST. Brian Frield. (Dirección). GT Lacetània. Solsona 2003 BLACK COMEDY. Peter Shaffer. (Dirección). GT Lacetània. Solsona 2004 MOLL OEST. BM Koltés. (Dirección). GT Lacetània. Solsona 2005 Televisió AN EM B. Programa-concurs. BTV. 2005-... (Presentador) EL COR DE LA CIUTAT. Telesérie catalana. TV3. 2004-05 (Sergi Frias) MIRALL TRENCAT. Telesérie. Mercè Rodoreda. TV3. Antena3. (Milicià 1er). 2001 EL COR DE LA CIUTAT. TV3. 2002 MAJORIA ABSOLUTA. Telesérie catalana. TV3. 2003 Cinema COGED A ESOS TRES. ICC. Juny 2003 UN TOC DE GRIS. Curtmetratje. Jan Baca. (protag.) 2002 Radio La Petita Flauta Màgica. Catalunya Cultura. Catalunya Ràdio. 2005 Solitud. Catalunya Ràdio. 2005 Contes Sonors. Com Ràdio. 2005

Aleix Albareda /

Francesc Pujol

TEATRE 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 Víctor o els nens al poder, de Roger Vitrac - Direcció: JOAN OLLÉ -Teatre Adrià Gual. El Titot, de Georges Feydeau - Direcció: PERE SACRISTÀ -Companyia Artenbrut. Teatre Artenbrut. Ubú, Rei, d´Alfred Jarry - Direcció: GYULA URBAN Cia Àlvic 2. Teatre Tantarantana. Yvonne, princesa de Borgonya, de Witold Gombrowicz - Direcció: JOSEP Mª MESTRES. Companyia Rebeca de Winter Ha vingut un inspector, de John B. Priestley. Direcció: JAUME MELENDRES. Companyia La Dolce Vita. Teatre Artenbrut. Uno no es el cubo, òpera electroacústica de Eduardo Polonio - Direcció: IAGO PERICOT. Festival Internacional de música contemporánea de Alicante. Nabí de Josep Carner - Direcció: Víctor Obiols. Teatre Adrià Gual. Més enllà de l´oceà, de Horovitz, Simpatico i Anderson - Direcció: THOMAS DAVISON. Cia Cross Cultural.Tantarantana. Marató de Nova York, d´Edoardo Erba. - Cia Inventari Teatral. Fira de teatre de Tàrrega i Artenbrut. Eros d’encesa fletxa, de Jaume Creus i poetes grecs. - Direcció: Jaume Creus. Festival de teatre gai de Barcelona. Versus teatre. Cançons d’Alabama, de Gerard Vázquez, B.Brecht i K.Weill. - Direcció: Robert Torres. Cia. Magma teatre. Versus Teatre. L’inspector, de N.Gogol. - Direcció: Joan Raja. Cia. Artenbrut. Teatre Artenbrut. Chicago, F.Ebb, B.Fosse i J.Kander. - Direcció: Marc Montserrat. Coco Comin Creacions Teatrals, S.L. Teatre Principal. L’univers perdut, d’Enric Rufas. - Direcció: Francesc Pujol. Cia. Inventari Teatral. Teatre Artenbrut. Turning point, d’Ernesto Collado i Alfonso Vilallonga. - Direcció: E.Collado i A.Vilallonga. Cia. Alba Añil. Villarroel Teatre. Grec 99. Els tres mosqueters, d’A. Dumas. - Direcció: Pep Anton Gómez. Cia. Matinals al Romea. Teatre Romea. Mein Kampf, de George Tabori. - Direcció: Carme Portacelli. Cia. Tantarantana.Teatre Nou Tantarantana i gira. Els tristos camps d’asfòdels, de Patrick Karmann. Direcció: Pascale Henry. Sitges Teatre Internacional. La millor marihuana la fa la mama, de D.Fo. - Direcció: Emilià Carilla. Cia. Jove Teatre Regina. Teatre Regina Por menjar-se ànima, de R.W.Fassbinder. - Direcció: Carme Portacelli. Cia. NouTantarantana. Numbert, de Gerard Vázquez. - Direcció: Robert Torres. Teatre Nacional de Catalunya i Magma Teatre. Sitges teatre Internacional. Follia d’amor, de Sam Shepard. - Direcció: Antonio Simón. Cia Tantarantana. Teatre Nou Tantarantana. Estimada Helena Serguèievna, de Liudmila RazuMóvskaia. - Direcció: E.Blanchet. Versus Teatre. 2004 2006 2007 Conte d’hivern, de William Shakespeare. - Direcció: Anna Estrada. Sala Beckett. Calígula, d’Albert Camus. - Direcció: Ramon Simó. Teatre Nacional de Catalunya La Fam, de Joan Oliver. -Direcció: Pep Pla. Teatre Nacional de Catalunya Stalin, de Marc Dugain. –Direcció i adaptació: Josep Maria Flotats. Cia. Flotats. Teatre Tívoli. TELEVISIÓ Cinc i Acció (tv3) 1988, El joc del segle (tv3) 1991, Ya semos europeos (tve), Nit de misteri (tv3), Tres estrelles (tv3), Pedralbes Centre (tv3), Estació d´enllaç (tv3), Laberint d’ombres (tv3), Jet lag (tv3) 2004, L’un per l’altre (tv3) 2004-05, Àngels i Sants (tv3) 2005, El cor de la ciutat (tv3) 2005, Ventdelplà (tv3) 2006, Mar de fons (tv3) 2006, El cor de la ciutat (tv3) 2007-2008 CINEMA Blanc o Cru, Curtmetratge d´Ignasi P.Ferré (1991) Un Plaer Indescriptible, Llargmetratge d´Ignasi P.Ferré. (1992) Atlas de geografía humana, Llargmetratge d’ Azucena Rodríguez (2006) DOBLATGE I RÀDIO (1993-2007) - Participa en el doblatge de diferents sèries i pel.lícules per a televisió i cinema - Veu en off per a documentals dels Serveis Informatius de TV3. - Actor en diferents espais dramàtics a COM Ràdio i Catalunya Ràdio.

Francesc Pujol / Maria Solà /

Mercè Estrada

MERCÈ ESTRADA 2003- A BASORA”, Carles Batlle. Dir. Pere Planella. Teatre Principal d’Olot 2003-TREBALL D’AMOR PERDUT” de W. Shakespeare. Dir. Pere Planella (Institut del Teatre de Barcelona) 2003-“MOLL OEST”, de B.M.Koltès. Dir. Joan Ollé. Insittut del Teatre de BCN 2002-“ALL’S WELL THAT ENDS WELL”, de W. Shakespeare. Dir. Stuart Wood. (Rose Bruford College, Londres) 2002-“PIEZAS BREVES DE JUVENTUD”, de F.G. Lorca. Dir. Hermann Bonnin (Institut del Teatre) 2001-“ELLES MATEN”, autors varis. Dir. Marc Riera. Cia. L’Anfiteatre. 1998-1999-“EL MÈTODE”, de Gay Foissy. Cia. L’Anfiteatre. Dir: Marc Riera 1998-1999-“EMBARASSADISSÍMES”- de Martine Tartour, Dir. Pere Sagristà. 1997- “ESPERANTO”, Sèmola Teatre. Dir. Joan Grau

Mercè Estrada /

Mercè Mariné

MERCÈ MARINÉ “VINDRÀ ALGÚ” de John Fosse Dir: Antonio Simón S.Becket 2002 “DINER NEGRE” de Ray Cooney Dir.: Pep Pla 2000 “HURRACAN” d’Enric Nolla Dir.: Rafel Duran S. Becket 2000 “BRAINSTORM” Dir.: Àngels Aymar Artenbrut 2000 “EL MALENTÉS” de A. Camús Dir.: Antonio Simon T. Tantarantana “LES HISTÒRIES DE BLANCHE” de N. Renaud Dir.: Ana Silvestre Artenbrut “LES SET PORTES” de Botto Strauss Dir.: Moisès Maicias Artenbrut “L’UNIVERS PERDUT” de Enric Rufes Dir.: Joan riera Artenbrut “DON PERLIMPLIN CON BELISA EN SU JARDIN” de F. Garcia Lorca Dir.: G. Pellicer Sala A. Gual. “SARA Y SIMÖN” Dir. i dram. Manuel Dueso Mercat de les Flors.

Mercè Mariné /

Òscar Intente

OSCAR INTENTE 2002 ELS ULLS DE L`ETERN GERMÀ, d`Stefan Sweig. Direcció d`Oriol Broggi. Sala Beckett, Projecte Alcover 2002- EL CAS GASPARD MEYER, de Jean-Yves Piqc. Dir. de Toni Casares. Sala Beckett, Barcelona. 2002-REFUGIATS, de Sergi Pompermayer. Dir. de David Plana. Teatre Nacional de Catalunya. 2002 -L`ENFONSAMENT DEL TITANIC, De H. M. Enzensberger. Dir. de Rafel Duran. STI; Govern Balear; GREC-2002. 2001 -CAOS DEMPEUS, de Verònique Olmi. Dir. d`Esteve Polls. Versus Teatre, Barcelona 2001 -OKUPES AL MUSEU DEL PRADO, d`Alberto Miralles. Dir. de Ricard Salvat. Sala Muntaner, Barcelona. 2000 - HISTÒRIES D`AMOR, de Toni Cabré. Dir. de Toni Casares. Teatre Nacional de Catalunya. 2002 - PLAÇA DELS HEROIS, de Thomas Bernhard. Dir. d'Ariel García Valdés.Teatre Nacional de Catalunya. 2002 - LA MÀQUINA D`AIGUA, de David Mamet. Dir. Àlex Rigola. Sala Beckett, Barcelona. 1999 - LA BARCA NOVA, d'Ignasi Iglesias. Dir. Joan Castells. Teatre Nacional de Catalunya.

Òscar Intente

Fitxa tècnica

/ Coreografia: Cristina Lügstenmann / Dramatúrgia:

Anna Estrada

ANNA ESTRADA (Direcció) TEATRE , INTERPRETACIÓ: Febrer 2003. Elecktra de Glòria Balañá. Teatre Estudi. Institut del Teatre de Barcelona. Febrer 2002. M. Bobary de Glòria Balañá. Teatre Artenbrut. Barcelona. Maig 2000. M. Bobary de Glòria Balañá. Teatre Artenbrut. Barcelona. Juliol 1999. Las Bizarrías de Belisa de Lope de Vega. Festival del Grec de Barcelona. Maig 1997. Lectures de Pla i la comarca d'Osona. Teatre Atlàntida de Vic. Maig 1995. Tant per tant Shakespeare.( Escenes i monòlegs de diferents obres de W. Shakespeare). Festival del Grec de Barcelona. Març 1994.Un dia de Mercè Rodoreda. Mercat de les Flors. Barcelona. Gener 1994. L'Hostal de l'amor de Carles Soldevila. Centre Dramàtic d'Osona. Juliol 1993. Un dia de Mercè Rodoreda. Festival del Grec de Barcelona. Abril 1993. La guàrdia blanca de Mihail Bugàkov. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Romea. Director: Pavel Khomsky. Juliol 1992. Medea d'Eurípides. Festival Olímpic de les Arts. Directora: Núria Espert Medea: Irene Papas. Abril 1992. El dol escau a Electra d'Eugene O'Neil. Teatre Lliure. Novembre 1991. Sota un vel d'estrelles de Manuel Puig. Festival de Tardor de Barcelona. Setembre 1991. El bon doctor de Neil Simon. Centre Dramàtic d'Osona. TEATRE, DIRECCIÓ: Octubre 2000. Com Germanes de Cristina Estrada. Institut del Teatre Centre d’Osona i IMAC. (Direcció). Juliol 1994. La Dama Enamorada de Puig i Ferrater. Centre Dramàtic d'Osona.(Ajudant de direcció). COMPANYIA TANT PER TANT TEATRE, S.L : Gener 1995. Fundadora de la companyia. El primer espectacle Tant per tant¡ Shakespeare va ser representat a Vic, Sant Cugat, Sitges i al Mercat de les Flors en el Festival del Grec 95. COL.LABORACIONS AMB L’INSTITUT DEL TEATRE: Novembre - Desembre 1991. Traductora i col.laboradora en un curs d’interpretació del teatre de Shakespeare. Centre de Barcelona. Març - Abril 1994. Treball de recerca a les escoles angleses sobre la formació dels actors en teatre musical. Juliols del 1994/95/96/97/98/99. Directora i professora. Curs d’iniciació al teatre. Centre d’Osona. Octubre 1994 - Febrer 1995. Professora de veu dels cursos no reglats. Centre de Barcelona. Cursos 1994-95,95/96,96/97,98/99,99/00,01/02. Actriu per a les classes de direcció d’actors dels alumnes de Direcció. Centre de Barcelona. Cursos 1995/96, 98/99, 99/2000, 2002/03. Professora de veu dels cursos no reglats. Centre de Barcelona. Abril-Maig 1999. Substitució en les classes de veu de 1r Curs d’Interpretació i de 1r Curs de Direcció. Centre de Barcelona. Curs 2001/2002 Classes de veu als cursos d’iniciació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Febrer-Abril 2003. Professora de Tècniques d’Interpretació. 2n Curs d’Interpretació. Institut del Teatre de Barcelona. Octubre 2002-Febrer 2003. Professora de Dicció. 3er Curs d’Interpretació. Institut del Teatre de Barcelona. Curs 2002-2003. Professora de Tècnica i Expressió de la veu. 2n Curs d’Interpretació. Institut del Teatre de Barcelona.

Anna Estrada / Traducció:

Josep Maria de Sagarra

Josep Maria de Sagarra va néixer a Barcelona L'any 1894, i hi va morir l'any 1961. Escriptor destacat en nombrosos gèneres literaris, excel.lí especialment en la poesia ("Cançons de rem i de vela", "Cançons d'abril i novembre"...) i en el teatre, on obtingué clamorosos èxits populars (L'hostal de la glòria", "El cafè de la Marina", "La ferida lluminosa"...) Un altre camp que cultivà amb encert fou el de les traduccions, on ens deixa una meravellosa versió de la "Divina comèdia" i de les obres de Shakespeare. Va obtenir grans èxits en la novel.la "Vida privada" i per les seves memòries.Fou menbre de l'IEC i col.laborà assíduament a la premsa. El lliurament total al públic a través de les seves nombroses obres teatrals i el fet que les més ambicioses obtinguessin una feble acollida, l'empenyé a escriure sobre temes populars. Fet que provocà un cert menysteniment de la seva obra entre la classe intel.lectual, bé que la majoria de crítics han reconegut que Sagarra ha estat un dels talents literaris més importants d'aquest segle. Viure la intensitat de la vida De l'aspecte humà crida l'atenció el seu interès per la vida, la seva curiositat per paledejar-ho tot, la seva curiositat enorme i vital. Malgrat haver estat capaç de llegar-nos una obra literària inusualment vasta, un Sagarra que morí jove -67 anys- sabé trobar el temps necessari per viure la vida amb una intensitat infreqüent al nostre país. Això s'explica. en part, per la professionalitat com a escriptor i també per haver tingut el plaer de gastar els molts diners que guanyava a fi de no escatimar-se cap plaer ni cap desig. Un exemple: es va gastar en un viatge de noces a Tahití els diners que un amic seu li havia enviat com a regal de noces malgrat que es trobava a París com a refugiat polític i que acabava de casar-se. L'atreia tant la natura com la ciutat. Era un infant i ja va sentir davant l'espectacle inexhaurible i riquíssim del camp i de la muntanya la força d'un encís irresistible. Va poder gaudir de la natura gràcies a les finques que la família posseïa. Aquell noi llest, vital, encuriosit, va entrar en contacte físic amb els arbres, muntanyes, rius, els ocells, les papallones, etc. S 'impregna del coneixement d'aquesta natura a través de la vitaliat, però també sota el signe de la cultura; és a dir que a més de sentir unes emocions sensuals, aprèn el nom de cada cosa, i destil.larà tot aquest coneixement en forma d'obra escrita: "El mal caçador", "El comte Arnau", "Els ocells amics". Totes aquestes obres palesen l'alt grau de contacte que fou capaç d'establir amb la natura. Un Sagarra jove, corresponsal a Berlín, té el gust de conèixer Josep Pla i amb ell el tresor mig amagat i encara verge de la Costa Brava. Ell dirà: " Des d'aleshores jo no vaig abandonar mai més la Costa Brava. Han d'anar molt malament les coses perquè una hora o altra no vagi a provar una olla de peix, a Calella, a l 'Escala o en un d'aquells solitaris refugis del Cap de Creus, que per mi són i seran les poques i diminutes àrees de felicitat dins d'aquest món de misèries." Tot el món fascinant de la marina devia d'inspirar-li les pàgines inoblidables de llibres de poemes com: "Cançons de rem i de vela", "Àncores i estrelles". Novel.les com: "All i salobre". Comèdies com: "El cafè de la Marina". El contrapunt ens ve donat per l'home de ciutat. Si bé, com hem vist, no fou mai un escriptor de pis , podem dir que a la ciutat s'hi movia amb naturalitat absoluta. Ell sabia que la ciutat havia estat decisiva en la creació de la cultura i la civilització, i això l'atreia; però també sabia que la ciutat no era només cultura. Ell gaudia del Barri Xinès, dels cabarets, de les cases de putes, els restaurants, els teatres i els cinemes, els carrers i les terrasses, els cafès, el Liceu però també L'Arnau, les converses de les mastresses d'una casa de barrets o el parlar d'un torero. No en tenia prou que fos gran o important, sinó que li calia que fos cosmopolita i plena d'història i sobretot trufada de malícia. La Barcelona dels anys vint i trenta li oferí amb escreix el que ell exigia: una ciutat temptadora en tots els aspectes, que no fos mediocre ni avorrida. Bona prova del que diem és que fou capaç de viure en aquesta ciutat que bessava temptacions d'una manera un xic particular: llevar-se a les vuit de la tarda i no tornar a casa fins a les vuit del matí. Segons les seves pòpies paraules " aquella vida de tomàquet " va durar poc temps. Aquelles experiències les transformà i les elevà a la categoria d'art narratiu en la magnífica " Vida privada" . El Sagarra humà era senzill, divertit, i un gran conversador. L 'apassionava xerrar i posseïa una cultura vasta i sòlida, però el més important era que les imatges vives, les comparacions agosarades, les sortides inesperades que trobem en comèdies i novel.les li brollaven a dojo a l'hora de conversar. El Sagarra escriptor fou capaç de transmetre la seva vitalitat als llibres. És per aquest motiu que " Memòries" hagin estat considerades com una de les millors proses de tota la història de la cultura catalana.

Josep Maria de Sagarra

Crítiques

  • Ejemplarmente modesto

    Es arriesgado vaticinar el futuro de una compañía como esta que lleva el sugerente nombre de Serendipity. Y este mismo riesgo denota una de las debilidades de nuestro sector teatral. En París, Londres, Berlín... a un grupo capaz de pensar y fabricar el “Conte d'hivern” de Shakespeare con la frescura...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Sense determinar
Idioma: Català