FiraTarrega 2017
Nit de musicals 2017

Barcelona dijous,   20 de juliol de 2017   Actualitzat a les   14:21 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Galileu

Galileu

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor:

Bertolt Brecht

Nacido en Augsburgo (Babiera) el 10 de febrero de 1898, hijo de un director de una pequeña fábrica de papel. En 1916 estudia Medicina en la Universidad de Munich tras finalizar la escuela secundaria, dos años más tarde es movilizado al iniciarse la I Guerra Mundial. En 1919 se produce el Armisticio y Brecht regresa a Munich. Después de escribir su primera obra teatral, Baal, finaliza Trommenln in der Nacht (Tambores en la noche). Alemania vive momentos agitados. Asesinato de K. Liebknecht y Rosa Luxemburgo. Poco después es asesinado el Presidente de la República de Baviera (Kurt Eisner), fracasa el movimiento revolucionario y se inicia una durísima represión. En 1922 se representan las obras teatrales: Baal en Leipzig y Trommenln in der Nacht en Munich (Premio Kleist), escribe Im Dickicht der Städte (En la jungla de las ciudades). Entre 1922 y 1924 adapta y dirige en colaboración La vida de Eduardo II de Inglaterra, de Marlowe. Se instala en Berlín. Es una época crítica para la sociedad alemana, cada vez son más notorias las diferencias entre la clase dominante y la proletaria. Un año después, Brecht termina Mann ist Mann (Hombre por hombre). En 1928, se representan Die Dreigroschenoper y Mann ist Mann, trabaja con Piscator en El bravo soldado Schweyk. Presenta una serie de obras didácticas, como es Der Flug des Lindbergh (El vuelo de Lindbergh). Ha escrito una nueva ópera: Aufstieg und Fall der Stadt Mahogonny (Grandeza y decadencia de la ciudad de Mahagonny). La ópera de perra gorda obtiene gran éxito de público, sobrepasan las doscientas representaciones en Berlín. Se publican nuevas obras teatrales: Der Jasager und der Neinsager (El que dice que sí y el que dice que no), Die heilige Johanna der Schachthöfe (La Santa Juana de los Mataderos), a finales de 1929 se representa Happy End, siendo autor y director. En 1930 desarrolla la teoría del teatro épico, sigue con su producción dramática: Die Ausnahme und Regel (La excepción y la regla) y Die Massnahme (La decisión). Continúa la crisis económica en Alemania, las cifras de parados son alarmantes. Adapta para su representación Die Mutter, (La Madre de Gorki) colaborando con el compositor. Escribe Die drei Soldaten (Los tres soldados). Hitler es canciller, a partir de 1933 el Partido Comunista, los Sindicatos y demás partidos son puestos fuera de la ley. Triunfa el nazismo en Alemania y numerosos intelectuales se exilian, Bertolt Brecht no regresará a Alemania hasta 1948, durante todo este tiempo su obra estará absolutamente prohibida. Continua con su producción literaria y dramática: (1934) Libro de canciones y poemas (París), Die Rundköpfe und die Spitzköpfe (Cabezas redondas y cabezas puntiagudas) publicado en Moscú, Die Horatier und die Kuriatier y Arturo Ui, (obras criticas con la toma de poder de Hitler) y Cinco dificultades para escribir la verdad, (1936-37) Die Gewehre der Frau Carrar (Los fusiles de la madre Carrar) basada en la guerra civil española, se estrena en París por la compañía H. Weigel, Leben des Galilei (Galileo Galilei), Furcht und Elend des Dritten Reiches (Grandeza y miseria del III Reich), Das Verhör des Lukullus (El proceso de Lúculo). Continua la invasión de Hitler por Europa, Austria, Checoslovaquia, Polonia. Estalla la II Guera Mundial. (1938-40) Der gute Mensch von Sezuan (El alma buena de Sechuán), Muter Courage und ihre Kinder (Madre Coraje), Herr Puntilla und sein Knecht Matti (El señor Puntilla y su criado Matti). En 1941-43, La ópera de perra gorda es llevada al cine. Hitler invade la URSS, se representa Der aufhaltsame Aufstieg des Arturo Ui (La irresistible ascensión de Arturo Ui), Schweyk im zweiten Weltkrieg (El soldado Schweyk en la II Guerra Mundial). Entre 1944 y 1948 escribe: Die Gesichte der Simone Machard (Las visiones de Simone Machard), Der Kaukasische Kreidekreis (El círculo de tiza caucasiano), Die Tage der Kommune (Los días de la Comuna). Se representa Galileo Galilei en Estados Unidos. Comparece ante el Comité de Actividaes Antinoamericanas, después de finalizada la guerra no conseguirá regresar a Alemania hasta 1948. Los Aliados crean la República Federal Alemana, se funda la RDA. Finalmente publica en Berlín alguno de sus obras. En 1949 crea y dirige la compañía Berliner Ensemble con su esposa Helen Weigel y numerosos colaboradores llevaran a la práctica sus teorias como dramaturgo, teórico y director. Durante este año es nombra do miembro de la academia de Berlín. Hasta su muerte esta al frente del Berliner, se representan gran parte de su obra brechtiana, su teatro se traduce a todas lasl lenguas. Brecht muere el 14 de agosto de 1956.

Bertolt Brecht
Direcció:

Carme Portaceli

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i Professora de Direcció i d’interpretació a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Des de l’any 2004 és la Directora artística de la FEI – Factoria Escènica Internacional. Treballs més destacats com a directora d’escena: •Ante la jubilación de Thomas Bernhard. Teatro Valle Inclán de Madrid. Centro Dramático Nacional. 2008 •Josep i Maria de Peter Turrini. Nau Ivanov. 2007 •Fairy de Toni Martin i Carme Portaceli. Festival Grec 07. Nau Ivanow. Juny 2007 •Un lloc conegut de Daniela Feixas. Sala Escorxador. Lleida. Sala Muntaner. 2007 •La suïcida d’Ivana Sajko. Auditori de Paiporta. València. Desembre 2006 •L’agressor de Thomas Jonigk. Nau Ivanow. FEI (Factoria Escènica Internacional). Juliol 2006 •Codirecció de J’arrive...! de Marta Carrasco. TNC Sala Petita. Juny 2006 •La finestra tancada d’Agustí Vila. Espai Lliure. Teatre Lliure. Febrer 2006 •Aguantando la vela de Fabrice Melquiot. Círculo de Bellas Artes. Festival de Otoño. Madrid. 2005 •La casa de Bernarda Alba de Garcia Lorca. Teatro Gayarre de Pamplona. 2005 •La pell en flames de Guillem Clua. Villarroel Teatre. Grec 2005 •Raccord de Rodolf Sirera. TNC Sala Tallers. 2005 •Sopa de pollastre amb ordi d'Arnold Wesker. Teatres de la Generalitat Valenciana. Sala Rialto. Novembre 2004. Teatro Español de Madrid. Març 2005. Premi ADE 2005 a la millor direcció. Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat de València (direcció, actriu, escenografia i il•luminació). •The rape of Lucretia de Benjamin Britten. Festival Shakespeare de Santa Susanna. Agost 2004 •Genova 01 de Fausto Paravidino. Teatre Grec. Forum 2004 •Cançons dedicades de F.X. Kroetz. Festival de Sitges. Sala Muntaner. Juliol. 2004 •Hamlet màquina de Heiner Müller. Festival Shakespeare. Santa Susanna. Agost 2003 •Lear d’Edward Bond. Festival Grec de Barcelona 2003. Teatre Lliure 2003 •Un enemic del poble de H. Ibsen. Teatres de la Generalitat Valenciana. Febrer 2003. Teatre Romea. Novembre 2003 Premi a la millor direcció de Teatres de la Generalitat de València. Premi a la millor direcció de la Universitat del País Valencià. •El retorn al desert de B.M. Koltês. Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure. Gener 2003 •Sallinger de B.M. Koltès. Mercat de les flors. Maig 2002 •Cara de foc de Marius von Mayemburg. Festival Internacional de Sitges. Juny 2001. Teatre Lliure de Gràcia. Barcelona. Febrer 2002 Premi Butaca a la Millor direcció. •Ball trampa de X. Durringer. Teatre Nou Tantarantana. Barcelona. Grec 2001 •Jubileum de G. Tabori. Teatre Micalet. València. Abril 2001 •Solness, el constructor de Henrik Ibsen. Dir. Carme Portaceli. TNC Sala Petita. 2000. Premis ADE 2001 a la millor direcció i a la millor escenografia. •Por menjar-se ànima de R.W. Fassbinder. Teatre Nou Tantarantana. Grec 2000 •Contra l’oblit. Diversos autors. Teatre Nou Tantarantana. Maig 2000 •El banquete de Chema Cardeña. Cia. Arden Producciones. València. 1999/2000 •Els vells temps de Harold Pinter. Cia. Artenbrut. Teatre Artenbrut. Desembre 1999 •Mein Kampf de George Tabori. Teatre Nou Tantarantana. Grec 1999 Premis Butaca: millor espectacle, direcció, actor, actriu de repartiment i actor de repartiment. •El idiota en Versalles de Chema Cardeña. Cia. Arden Producciones. València. 1998/99 •La bohèmia d’Enric Arredondo. Luz de gas. Setembre 1998 •Les presidentes de Werner Schwab. Teatre Lliure. Grec 1998 •Pat’s room de Núria Amat. Sala Beckett. Grec 1997 •El triunfo del amor de Marivaux. Mercat de les Flors. Novembre 1995 •Queridos míos: es preciso contaros ciertas cosas d’Agustín Gómez-Arcos. Centro Dramático Nacional. Teatro María Guerrero de Madrid. Desembre 1994 •Les alegres casades de Windsor de William Shakespeare. Grec 1994 •Muelle Oeste de Bernard-Marie Koltès. Coproducció del Ministerio de Cultura i el Festival de Otoño de Madrid. Teatro Albéniz. Novembre 1993 •Los gatos d’Agustín Gómez-Arcos. Coproducció del Ministerio de Cultura i el Festival de Otoño de Madrid. Teatro María Guerrero. Novembre 1992. Gira per l’estat espanyol desembre-juny. Temporada a Buenos Aires (juliol-agost). •El parc de Botho Strauss. Teatre Lliure. Gener 1992 •La Missió de Heiner Müller. Mercat de les Flors. Març 1990 Premi Serra d’Or al millor espectacle de 1990 •El retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla. Orquestra de Cambra del Teatre Lliure. Juny 1989 •Combat de negre i de gossos de Bernard-Marie Koltès. Traducció al català de Sergi Belbel. Mercat de les Flors. Setembre 1988 •El muntaplats de Harold Pinter. Tetre Lliure. Maig 1987 Els fills del sol de M. Gorki. Teatre Lliure. Febrer 1984 •Món, dimoni i carn de Maria Aurèlia Capmany. Producció de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de València i el Centre Dramàtic de la Generalitat. Teatre Lliure. Octubre 1982 Entre 1981 i 1985 fa d’ajudant de direcció en diversos muntatges del Teatre Lliure dirigits per Fabià Puigserver i Lluís Pasqual (Fulgor i mort de Joaquim Murieta, El Misantrop, L’Héroe, Al vostre gust, La flauta màgica, Un dels últims vespres de carnaval).

Carme Portaceli
Producció: FEI-Factoria Escènica Internacional

Versió poètica i amb música de Love of Lesbian del descobriment del científic Galileo Galilei

Sinopsi de Galileu

El descobriment científic de Galileu Galilei va ser cabdal per la vida de les persones de la seva època, per l'art, per la filosofia, per la percepció del món i de l'ésser humà i el seu lloc dintre l'univers.
Galileu es una versió per tots els públics però també pels adolescents, una versió essencial per explicar què va descobrir aquest important científic.
Una obra interpretada per gent jove i dinàmica, amb la música poètica de Love of Lesbian, interpretada en directe pels propis actors.


Crítiques Express

+
Perillós, dramàticament parlant, l'últim minimonòleg de Galileu que fa un punt i a part del ritme desinhibit de la resta de l'espectacle i que demana un moment d'atenció.

Crítiques

  • No hi ha Critiques d'aquest espectacle

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Català