Temporada Alta 2017
Festival TNT 2017

Barcelona dilluns,   25 de setembre de 2017   Actualitzat a les   18:16 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

La autora de Las meninas

La autora de Las meninas

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Una sàtira distòpica que aborda quin lloc ha d'ocupar l'art dins la societat.

Sinopsi de La autora de Las meninas

En un futur no molt llunyà la crisi financera que sacseja Europa obliga l'Estat espanyol a desprendre del seu patrimoni artístic. Davant la possibilitat de la venda de Las Meninas, una famosa monja copista rep l'encàrrec de fer una rèplica exacta de l'original de Velázquez. A partir d'aquest moment, la religiosa es va a veure atrapada en una cruïlla d'interessos de diversa índole, alhora que patirà una sobtada transformació de la seva personalitat quan la humil artesana del pinzell inopinadament es converteixi en una reconeguda figura de les arts plàstiques i en una estrella mediàtica.

L'autora de Las Meninas és una sàtira distòpica en la qual s'aborda el lloc que ha d'ocupar l'art en la societat, així com el controvertible concepte de benestar social. L'obra, igualment, desplega una mirada irònica sobre l'abstracció egòlatra de bona part de la creació més avantguardista i compromesa dels últims anys, així com sobre la banalització de l'experiència artística convertida en multitudinari esdeveniment mediàtic en sintonia amb els grans parcs temàtics de entreteniment de masses.

L'autor vol compartir l'interès amb que contempla les sorprenents realitats que està generant la democratització indiscriminada en tots els àmbits del quefer cultural; l'ensorrament de l'autoritas referida a l'art i al saber, l'adveniment, en fi, d'un nou paradigma que situa i equipara en el mateix cànon una arrelada tonada local amb, posem per cas, el Rèquiem de Mozart.


Repartiment

Carmen Machi / Francisco Reyes /

Mireia Aixalà

Debuta com a actriu de teatre el 1997 amb Mala Sang, de David Plana, i des de llavors ha treballat sota la direcció de Toni Cafiero, Ferran Madico, Gabor Tompa, Pascale Henry, Toni Casares, Carme Portaceli i Paco Mir, entre d’altres. Destaca la seva participació en els espectacles Woyzeck i Juli Cèsar, dir. Àlex Rigola; Victor o els nens al poder de Roger Vitrac, dir. Joan Ollé; L’estiueig de Carlo Goldoni, dir. Sergi Belbel i El Cafè de la Marina i Temptació, dir. Rafel Duran. Ha treballat també a les sèries de televisió La Rosa, La memòria dels Cargols, Des del balcó, Psico-express, Temps de silenci i Lo Cartanyà, i a les pel·lícules Laia, regal d’aniversari, de Jordi Frades; L’orquestra de les estrelles, d’Eduard Cortès i Pressumptes Implicats, d’Enric Folch, entre d’altres. Darrerament ha treballat sota les ordres d’Arbert Tola en Who is P?, un Assaig Obert dirigit per David Selvas a parir de textos de Pasolini al Teatre Lliure.

Mireia Aixalà

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció: Ramon Paso / Ajudant d'escenografia:

Isabel Sáiz

Isabel Sáiz / Ajudant d'Il·luminació: Pedro Chamizo / Assessorament de dramatúrgia: Ramon Paso / Coproducció: Centro Dramático Nacional / Focus / Escenografia:

Paco Azorín

1992-1996: Estudis de escenografia i il•luminació escènica a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Premi de la Crítica Serra d’Or 2004. Treballs recents: •MozartNu de Iago Pericot. Mercat de les Flors. 2008 •Josep i Maria de Peter Turrini. Dir. Carme Portaceli. Nau Ivanov. 2007 •Fairy de Toni Martin i Carme Portaceli. Dir. Carme Portaceli. Festival Grec 07. Nau Ivanow. 2007 •La Gran Via de Federico Chueca. Dir. H. Pimenta. Plaza Mayor de Madrid. 2006 •Grease. Dir. Ricard Reguant. Teatre Victoria. 2006 •El amor del Ruiseñor de Timbberlake Wertenbaket. Dir. de Jorge Picó. Teatres de la Generalitat Valenciana. 2006 •Samsara. Coreografia i Direcció de Víctor Ullate. Ballet de Victor Ullate. 2006 •La buena persona de Se-Zuan de Bertolt Brecht. Dir. Luís Blat. Centro Dramático Nacional. 2006 •La finestra tancada de Agustí Vila. Dir. Carme Portaceli. Teatre Lliure. 2006 •Hamlet i La Tempestad de William Shakespeare. Dir. Lluís Pasqual. Teatro Arriaga. Teatro Español. Teatre Lliure. 2006 •Aguantando la vela de Fabrice Melquiot. Dir. Carme Portaceli. Festival de Otoño de 2005 •La casa de Bernarda Alba de F. García Lorca. Dir. Carme Portaceli. Teatre de Gayarre de Pamplona. 2005 •La pell en flames de Guillem Clua. Dir. C. Portaceli. Villarroel Teatre. Grec 2005 •Romance de lobos de Valle Inclán. Dir. Angel Facio. Teatro Español. 2005 •Sopa de Pollastre amb ordi d’Arnold Wesker. Dir. Carme Portaceli. Teatres de la Generalitat Valenciana. 2004. Premi de la Generalitat Valenciana a la millor escenografia i il•luminació (Premi Joseph Solbes). •La violació de Lucrecia de Benjamín Britten. Dir. Carme Portaceli. Festival Shakespeare. 2004 •Gènova ‘01 de Fausto Paradivino. Direcció de C. Portaceli. Grec 2004–Fòrum 2004 •Paella Mixta de la Companyia de Sol Picó. Teatre Nacional de Catalunya. 2004 •Un ram de mar. L’univers de Joaquim Ruyra a escena. Dir. Joan Castells. TNC Sala Petita. 2004 •Juliol del 36 Barcelona de Claude Mercadié. Dir. Boris Rotenstein. Teatre Tantarantana. 2003 •Lear d’Eduard Bond. Dir. Carme Portaceli. Teatre Grec. Teatre lliure. 2003. Premi Butaca a la millor escenografia. •Electra versió de José Sanchis Sinisterra. Di. Antonio Simon. Teatre Grec. Festival Teatro Clásico de Mérida. 2003 •Vides de tants d’Albert Mestres. Dir. Joan Castells. Sitges Teatre Internacional 2003 •El mètode Grönholm de Jordi Galceran. Dir. Sergi Belbel. TNC. 2003. Teatre Poliorama. 2004 •Oh, les beaux jours de Beckett. Dir. Boris Rotenstein. Tantarantana. 2003 •Mots de ritual per a Electra de Josep Palau i Fabre. Dir. Hermann Bonnin. Espai escènic Joan Brossa. 2003 •L’enemic del poble d’Henrik Ibsen. Dir. Carme Portaceli. Teatres de la Generalitat Valenciana. Teatre Romea. Barcelona. 2003 •Cendres a les cendres de Harold Pinter. Dir. Antonio Simón. Teatre Lliure. 2003 •El retorn al desert de Bernard-Marie Koltès. Dir. Carme Portaceli. Teatre Lliure. Teatre Fabià Puigserver. 2003 •El clavicèmbal de Dani Salgado. Dir. Lurdes Barba. TNC. 2002 •Que formidabile bordello de Ionesco. Dir. B. Mazzone. T. Libero. Palermo. 2002 •El paradís oblidat de David Plana. Dir. Carlota Subirós. TNC. 2002 •El somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare. Dir. Àngel Llàcer. Companyia Parracs. Teatre Borràs. Teatre Principal. 2002 •Sallinger de Bernard-Marie Koltès. Dir. Carme Portaceli. Co-producció del Mercat de les flors i Kombat produkcions S.L. 2002 •Vindrà algú de Jon Fosse. Dir. Antonio Simon. Sala Beckett. 2002 •Romeu i Ofèlia de Víctor Àlvaro. Dir. Víctor Âlvaro. Producció de l’Academia de Patafísica. Estrena al Tantarantana Teatre. 2002 •Refugiats de Sergi Pompermayer. Dir. David Plana. Cia. Mala sang. TNC. 2002 •Aller-retour de Ramón Oller. Teatro Albéniz (Madrid). 2002 •Follia d’amor de Sam Shepard. Dir. Antonio Simon. Tantarantana. 2002 •Ran del camí d’Anton Txèkhov. Dir. Joan Castells. TNC. 2002 •Dramàtic d’Albert Mestres. Dir. Joan Castells. Espai escènic Joan Brossa. 2001 •Ganivets a les gallines de David Harrower. Dir. Antonio Simon. TNC. 2001 •La confessione o l’esca del peccato de Palau i Fabre. Dir. H. Bonnin. Teatro Libero. Palermo. 2001 •Jump start and jazz de Wynton Marsalis. ITDansa. Orquestra de cambra del Teatre Lliure. Coreografia de Toni Mira. Direcció musical de Lluís Vidal. Estrena al Mercat de les Flors. Grec’2001. Il•luminació i escenografia •Ball–trampa de Xavier Durringer. Direcció de Carme Portaceli. Producció de Komba Produccions, S.L. Estrena al Grec’2001. Escenografia •Cara de foc de Marius Von Mayenburg. Direcció de Carme Portaceli. Teatre Lliure. Estrena al Sitges Teatre Internacional 2001. Escenografia •Antigona de Jean Anouilh. Direcció de Roberto Romei. Companyia Parracs. Teatre Tantarantana. Il•luminació i escenografia. 2001 •El far del maleït de Paul Autier y Paul Cloquemin. Direcció de Hermann Bonnin. Espai escènic Joan Brossa. Escenografia. 2001 •Casta diva de El musical més petit. Direcció de Víctor Alvaro. Teatreneu. Barcelona. Producció de De Gira S.L. Il•luminació i escenografia. 2000 •¡Ay, Carmela! de José Sanchis Sinisterra. Direcció de Antonio Simon. Tantarantana Teatre. Estrena al festival El Quijote (París). Il•luminació. 2000 •La confessió de Josep Palau i Fabre. Direcció de Hermann Bonnin. Espai Escènic Joan Brossa. Barcelona. Escenografia. 2000 •Cómicos y maleantes. Dramaturgia sobre entremeses de Cervantes. Producciones Viridiana. Huesca. Dramaturgia i Direcció: Jesús Arbués. Estrena a la Feria de Teatro de Huesca. Il•luminació i escenografia. 2000 •Por menjar-se ànima de Rainer W. Fassbinder. Companyia Tantarantana. Direcció: Carme Portaceli. Festival GREC’2000. Escenografia. 2000 •Contra l’oblit de diversos autors francesos. Companyia Tantarantana. Dir. Carme Portaceli, Antonio Simón i Konrad Zschiedrich. Escenografia. 2000

Paco Azorín / Espai sonor: Luis Miguel Cobo / Música original: Luis Miguel Cobo / Vestuari: Ikerne Giménez / Vídeo: Pedro Chamizo

Crítiques Express

+
Malgrat la seriositat de la reflexió de fons de l'obra, el to que li ha donat l'autor i director i que també ha adoptat Carmen Machi és el d'un humor subtil carregat d'ironia.
+
Un text ambiciós, entre la distopia i l'esperpent, que no acaba trobar el seu to. La Machi també requereix una mica mes d'autocontrol.

Crítiques

  • No hi ha Critiques d'aquest espectacle

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Castellà
Durada: 80 min.