A Vore/Escenes/ L

Barcelona dijous,   18 de gener de 2018   Actualitzat a les   12:59 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Las personas del verbo / contra Jaime Gil de Biedma

Las personas del verbo / contra Jaime Gil de Biedma

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Direcció:

Joan Ollé

Professor de l’Institut del Teatre, director del STI (Sitges Teatre Internacional) del 1992 al 2001. Ha estat membre de l’Equip de Direcció Artística del Teatre Lliure el 2003 i el 2004. Es va iniciar com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos (1974) i Nocturn per acordió (1975), espectacles a partir de textos de Joan Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll- Dagom. Els anys 1977 i 1978 va dirigir dos èxits seguits que van consolidar la seva carrera: No hablaré en clase, de Josep Parramon i el mateix Joan Ollé i Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Mª Benet i Jornet i Terenci Moix. Entre els muntatges que va dirigir als anys vuitanta cal esmentar Els Pledejaires, de Jean Racine (1983); Baal de Bertolt Brecht al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya; Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre, de J. Sanchis Sinistierra amb el Teatro Fronterizo i Teatropolitán (1986); Antígona, de Salvador Espriu al Festival de Teatro Clásico de Mérida (1987) i Un any sense estiu, de Catherine Anne, a la Gàbia Teatre (1988). Als noranta va dirigir, entre d’altres, Rossiniana, de Gioacchino Rossini, Franco Di Francescantonio i Joan Ollé, una producció del Teatre Grec i del Gran Teatre del Liceu (1990); L’hora dels adéus, de Narcís Comadira, Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1995); De poble en poble, de Peter Handke, Festival Grec-96 (Premi Ciutat de Barcelona 1996); Accident, de Lluïsa Cunillé, Mercat de les Flors (Premi de les Lletres Catalanes 1997) i Así que pasen cinco años, de Federico García Lorca, Festival Grec de Barcelona, Festival de Otoño de Madrid (1998). El 2002 dirigeix Víctor o els nens al poder de Roger Vitrac, Sala Fabià Puigserver, i Fedra de Jean Racine, una producció de Festival Temporada Alta-2002, Festival Grec de Barcelona i Les Estivales de Perpinyà. El 2003 va estrenar L’hora en què res no sabíem els uns dels altres, de Peter Handke, al Mercat de les Flors, una producció del Festival Grec de Barcelona i Cròniques Catalonia Splendens al XVII Festival Castell de Peralada, amb direcció musical de Jordi Savall. El 2004 va estrenar Sis personatges en busca d’autor de Luigi Pirandello, i L’oncle Vània, d’Anton Txèkhov, a la Sala Fabià Puigserver, i La plaça del diamant al Festival Castell de Peralada, un espectacle basat en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda que ha arribat a les 150 representacions. El 2006 va presentar L’illa del tresor (cabaret de paraules), una versió teatral del programa que va fer des del 1996 en col·laboració amb l’escriptor Joan Barril per a TVC (Premi Nacional de Televisió 2005) i La verdad de las mentiras, una lectura amb Mario Vargas Llosa i Aitana Sánchez-Gijón. A la Sala Fabià Puigserver ha estrenat també El malentès, d’Albert Camus. I al Festival de Teatro Clásico de Mérida, Odiseo y Penélope, de M. Vargas Llosa. El 2007 va estrenar una versió teatral de la novel·la Soldados de Salamina, de Javier Cercas, també va dirigir l’espectacle inaugural de la presència de la literatura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt. La tardor del 2007 dirigeix Coral Romput, de Vicent Andrés Estellés, espectacle amb el qual s’inaugurava EL CANAL Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona. El 2008 estrena al Festival de Barcelona Grec El Ángel exterminador, de Luis Buñuel i Luis Alcoriza i Yvonne, princesa de Borgonya, de W. Gombrowicz al Teatre Lliure. Al 2009 ha presentat al Festival Catalan Days a Nova York una lectura dramatitzada de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda amb l’actriu Jessica Lange. També al 2009 ha estrenat El quadern gris, de Josep Pla, una coproducció de EL CANAL i el Grec ’09 Festival de Barcelona i El jardí dels cinc arbres a partir de textos de Salvador Espriu, un espectacle produït pel Canal, el CAER, el CAET i el Teatre Principal de Palma.

Joan Ollé
Producció: Teatre Lliure

Homenatge de Joan Ollé a Jaime Gil de Biedma

Sinopsi de Las personas del verbo / contra Jaime Gil de Biedma

Jaime Gil de Biedma en un escenari? O al seu despatx d’alt executiu, o a la barra d’un bar, a les tantes; l’important és la conversa, allò que es diu i com s’explica, produint plaer a qui escolta.
Aquesta és la intenció: invitar-vos a escoltar com Jaime Gil ens explica totes les seves vides a través de poemes, diaris, correspondència, entrevistes... El jove poeta va aprendre del seu mestre Eliot que un poema pot ser un monòleg dramàtic.
Tres Jaimes a escena –el jove, l’adult i el pòstum? O potser el jo, el tu i el nosaltres: les persones del Verb. I ella, elles, que també són en les seves paraules. I les paraules dels seus amics Estapé, Barral, Ferrater, Marsé...
 

Joan Ollé ret homenatge a un dels seus sants particulars, Jaime Gil de Biedma. Una semblança de l’autor barceloní a partir dels seus textos i de textos d’altres. Literària, dramàtica i poètica.

Avui, al Lliure, poesia catalana en llengua castellana.


Repartiment

Ivan Benet

Nascut a Vic, és llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona amb el Premi Extraordinari de la promoció 1994-1998. Ha estat becat pel Teatre Lliure per participar a dos “work in progress” a l’International Theater Akademy Ruhr a Bochum (Alemanya), i per l’Institut del Teatre per participar a un espectacle de creació a la Hoges School voor de Kunsten d'Amsterdam (Països Baixos). Com a actor, destaquen els seus treballs als següents muntatges: European House, amb direcció i dramatúrgia d’Àlex Rigola (Festival de Temporada Alta de Girona 2005-2006); Ricard 3r de W. Shakespeare, amb direcció d’Àlex Rigola; Santa Joana dels escorxadors de Bertolt Brecht, amb direcció d’Àlex Rigola; El miedo y la música, escrit i dirigit per Julio Manrique; Juli Cèsar de W. Shakespeare amb direcció d’Àlex Rigola; Do’m d’Enric Casasses, amb direcció d’Albert Mestres; El somni d’una nit d’estiu de W. Shakespeare, amb direcció d’Àngel Llàcer; Escenes d’una execució de Howard Barker, amb direcció de Ramón Simó; La mare coratge i els seus fills de Bertolt Brecht, amb direcció de Mario Gas; Titus Andrònic de W. Shakespeare, amb direcció d’Àlex Rigola; Violació de límits de Manuel de Pedrolo, amb direcció de Joan Castells; Jordi Dandin de Molière, amb direcció d’Oriol Broggi; Els tres mosqueters versió i direcció de Pep Anton Gómez; Cantonada Brossa de Joan Brossa, amb direcció de Rafel Duran, Josep Maria Mestres, Josep Montanyès, Lluis Pasqual, David Plana, Pere Sagristà i Rosa Maria Sardà; Amadeus de Peter Shaffer, amb direcció d’Àngel Alonso, i L’alfabet de l'aigua, escrit i dirigit per Rafel Duran. A més, a televisió ha treballat a les sèries de Televisió de Catalunya “Porca misèria”, “Temps de silenci” i “Laberint d'ombres”, i a la telemovie “Valèria”, dirigida per Sílvia Quer, també per a TV3.

Ivan Benet / Judit Farrés /

Mario Gas

MARIO GAS CABRÉ. ACTOR Actor i director. Neix a Montevideo (Uruguai) el 5 de febrer de 1947, durant una gira per Sud-Amèrica, on el seu pare (Manuel Gas, baix cantant) va estrenar el repertori de Zarzuela del mestre Pablo Sorozábal. Pertany a una família amb una llarga tradició escènica: Manuel Gas, Mario Cabré, Ana Cabré, etc. Estudis inacabat de Dret i Filosofia. Iniciat i format en els grups independents i universitaris de mitjans dels 60, desenvolupa la seva tasca fonamentalment com a director teatral, encara que també la barrej amb altres activitats: actor de cinema, teatre i televisió (La boda de los pequeños burgueses, Recuerdo de dos lunes, Doña Rosita la soltera, La Ronda, Chatarra, Blanco Madison, Amic-Amat), gestor cultural i artístic (GoGo, Teatro Experimental independiente, “Teatre Universitari” Facultat de Dret, Grec 76, Saló Diana, Teatre Condal, Festivals de Tardor de Barcelona, Festival Olímpic de les Arts). Ha dirigit dos curtmetratges i una pel·lícula, El Pianista, basada en la novel·la homònima de Manuel Vázquez Montalbán. Esporàdicament ha exercit de crític de Teatre a la publicació Muchas Gracias y de professor d’interpretación. Director Teatral 2002 El sueño de un hombre lúcido de F. Dostoiewski. Scaramush 2001 Mare Coratge de B. Brecht. TNC Lulú de F. Wedekind. TNC. 2000 A Little Night Music de S. Sondheim. Bitò Produccions & Scaramush Olors, de J.M Benet i Jornet. TNC El criat, de R. Maugham. Llobal Produccions i el Mercat de les Flors. 1999 La reina de bellesa de Leenane, de M. McDonagh. Bitò Produccions & La Perla Lila. Top Dogs, d’U. Widmer. Palangana Teatre i Teatro de la Generalitat Valenciana. La habitación azul, de D. Hare. Larrañaga, Coronado & Gas. 1998 Master Class, de T. McNally. Cia. Núria Espert Guys & Dolls, de Loesser. Swerling & Burrows 1996 Frankie y Johnny en el Clai de Lune, de T. McNally. El rapto del Serrallo (òpera). Festival de Peralada. 1995 Sweeney Todd, de Sondheim & Wheller. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Martes de Carnaval, de R. Mª Valle Inclán. Centro Dramático Nacional. La gata sobre el tejado de zinc caliente, de T. Williams. 1994 Othel·lo, de W. Shakespeare. El zoo de cristal, de T. Williams. 1993 Golfus de Roma, de Sondheim & Shevelove. La cacatúa verde, d’A. Schatzler. La Sra. Florentina i el seu amor Homer, de M. Rodoreda. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. 1992 El Temps i els Conway, de J.B. Prietsley. 1991 Il matrimonio segreto (òpera). Gran Teatre del Liceu. 1990 Jenufa, de Janaceck (òpera). Teatro de la Zarzuela. Un ballo in maschera, de G. Verdi (òpera). Gran Teatre del Liceu. 1989 Frank V, de F. Dürrenmatt. Centro Dramático Nacional. 1988 O moço que xegou da lonxe, de J.M. Synge. 1987 What de Buttler Saw, de J. Orton. 1986 La Ronda, de A. Shnitzler. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. 1985 Salomé, de O. Wilde. Cia. Núria Espert. 1984 L’Òpera de tres rals, de B. Brecht. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Il turco in Italia, de G. Rossini (òpera). Teatre Grec de Barcelona. 1983 L’elissir d’amore, de G. Donnizetti (òpera). Teatre Grec de Barcelona. 1982 Madame Butterfly, de G. Puccini. Premis Ha obtingut diversos premis com a director, entre els quals cal destacar, per importància i proximitat en el temps, el Premi de la Crítica de Barcelona, el Premi de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya, el Premio Max (SGAE) i el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya per la posada en escena de Sweeney Todd. Ha rebut, també, el Premi Ciutat de Barcelona 1998 d’arts escèniques per Guys and Dolls i La reina de bellesa de Leenane. Premi Butaca 1999 al millor director per La reina de bellesa de Leenane.

Mario Gas /

Pep Munné

Pep Munné

Fitxa tècnica

/ Adaptació:

Joan Ollé

Professor de l’Institut del Teatre, director del STI (Sitges Teatre Internacional) del 1992 al 2001. Ha estat membre de l’Equip de Direcció Artística del Teatre Lliure el 2003 i el 2004. Es va iniciar com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos (1974) i Nocturn per acordió (1975), espectacles a partir de textos de Joan Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll- Dagom. Els anys 1977 i 1978 va dirigir dos èxits seguits que van consolidar la seva carrera: No hablaré en clase, de Josep Parramon i el mateix Joan Ollé i Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Mª Benet i Jornet i Terenci Moix. Entre els muntatges que va dirigir als anys vuitanta cal esmentar Els Pledejaires, de Jean Racine (1983); Baal de Bertolt Brecht al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya; Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre, de J. Sanchis Sinistierra amb el Teatro Fronterizo i Teatropolitán (1986); Antígona, de Salvador Espriu al Festival de Teatro Clásico de Mérida (1987) i Un any sense estiu, de Catherine Anne, a la Gàbia Teatre (1988). Als noranta va dirigir, entre d’altres, Rossiniana, de Gioacchino Rossini, Franco Di Francescantonio i Joan Ollé, una producció del Teatre Grec i del Gran Teatre del Liceu (1990); L’hora dels adéus, de Narcís Comadira, Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1995); De poble en poble, de Peter Handke, Festival Grec-96 (Premi Ciutat de Barcelona 1996); Accident, de Lluïsa Cunillé, Mercat de les Flors (Premi de les Lletres Catalanes 1997) i Así que pasen cinco años, de Federico García Lorca, Festival Grec de Barcelona, Festival de Otoño de Madrid (1998). El 2002 dirigeix Víctor o els nens al poder de Roger Vitrac, Sala Fabià Puigserver, i Fedra de Jean Racine, una producció de Festival Temporada Alta-2002, Festival Grec de Barcelona i Les Estivales de Perpinyà. El 2003 va estrenar L’hora en què res no sabíem els uns dels altres, de Peter Handke, al Mercat de les Flors, una producció del Festival Grec de Barcelona i Cròniques Catalonia Splendens al XVII Festival Castell de Peralada, amb direcció musical de Jordi Savall. El 2004 va estrenar Sis personatges en busca d’autor de Luigi Pirandello, i L’oncle Vània, d’Anton Txèkhov, a la Sala Fabià Puigserver, i La plaça del diamant al Festival Castell de Peralada, un espectacle basat en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda que ha arribat a les 150 representacions. El 2006 va presentar L’illa del tresor (cabaret de paraules), una versió teatral del programa que va fer des del 1996 en col·laboració amb l’escriptor Joan Barril per a TVC (Premi Nacional de Televisió 2005) i La verdad de las mentiras, una lectura amb Mario Vargas Llosa i Aitana Sánchez-Gijón. A la Sala Fabià Puigserver ha estrenat també El malentès, d’Albert Camus. I al Festival de Teatro Clásico de Mérida, Odiseo y Penélope, de M. Vargas Llosa. El 2007 va estrenar una versió teatral de la novel·la Soldados de Salamina, de Javier Cercas, també va dirigir l’espectacle inaugural de la presència de la literatura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt. La tardor del 2007 dirigeix Coral Romput, de Vicent Andrés Estellés, espectacle amb el qual s’inaugurava EL CANAL Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona. El 2008 estrena al Festival de Barcelona Grec El Ángel exterminador, de Luis Buñuel i Luis Alcoriza i Yvonne, princesa de Borgonya, de W. Gombrowicz al Teatre Lliure. Al 2009 ha presentat al Festival Catalan Days a Nova York una lectura dramatitzada de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda amb l’actriu Jessica Lange. També al 2009 ha estrenat El quadern gris, de Josep Pla, una coproducció de EL CANAL i el Grec ’09 Festival de Barcelona i El jardí dels cinc arbres a partir de textos de Salvador Espriu, un espectacle produït pel Canal, el CAER, el CAET i el Teatre Principal de Palma.

Joan Ollé / Ajudant de direcció: Iban Beltran / Ajudant de vestuari: Nídia Tusal / Ajudant d'escenografia:

Sergi Corbera

Sergi Corbera / Alumne de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona en pràctiques: Albert Ventura / Caracterització: Núria Llunell / Espai sonor:

Damien Bazin

Caen, França, 1977. Treballs com a dissenyador de so: • • M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 • Boulevard de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2009 • El jardí dels cinc arbres. A partir de textos del Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta Girona. 2009 • JULIA SMELLS like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Grec 2009 • Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martinez. Teatre Borràs. Grec 2009 • El quadern gris de Josep Pla. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. Grec 2009 • L'enigma. Coreògrafs: Montse Colomé, Santi Sempere i Tomeu Vergés. TNC Sala Tallers. 2009 • La nit més freda (Veus a l’exili). Dir. Teresa Vilardell. TNC Sala Tallers. 2009 • Germana Pau de Víctor Català. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Romea. 2009 • La pimera cançó. Dir. Anna Llopart. Foyer del Liceu. 2009 • Una comedia espanyola de Yasmina Reza. Dir. Sílvia Munt. Teatro Valle-Inclán de Madrid. TNC Sala Gran. 2009 • Germanes de Carol López. Dir. Carol López. La Villaroel. 2008 • Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008 • Brossalobrossotdebrossat de Carles Santos. Teatre de Salt i Teatre Lliure. 2008 • Su seguro servidor, Orson Welles de Richard France. Dir. Esteve Riambaud. Teatre Romea. 2008 • El ángel exterminador de Luis Buñuel i Luis Alcoriza. Dir. Joan Ollé. Grec 2008 • Rodoreda. Retrat imaginari de Carlota Subirós. Mercat de les Flors. 2008 • Vides Privades de Noel Coward. Dir. Jordi Prat. Sala La Planeta, Girona. Temporada Alta. 2008 • El Vestit Nou de l'Emperador de H.C. Andersen. Adaptació i dir. Anna Llopart. Música d'Ignasi Terraza. Teatre de Salt (Temporada Alta) i Sala Gran del TNC. 2008 • Somnis i pregàries d'Isaac el Cec, Ensemble Athenea. Dir. Jordi Prat i Coll. Auditori de Girona. 2008 • Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat. CAER i Teatre Lliure. 2007 • En defensa dels mosquits albins de Mercè Sàrries. Dir. Carol López. TNC Sala Tallers. 2007 • Soldados de Salamina de Javier Cercas. Dir. Joan Ollé. Teatre Romea. 2007 • Pensaments escrits al caure de les fulles d’Ayub Khan-Din. Dir. Jordi Prat. Temporada Alta. 2007 • Inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt (Cultura catalana singular i • universal). Dir. Joan Ollé. 2007 • El fervor de la perseverança de Carles Santos. Teatre Lliure. 2006 • La mujerfranquícia. Direcció i text Raquel Tomàs. Sala Planeta. Temporada Alta. 2006 • Nausicaa de Joan Maragall. Dir. Hermann Bonnín. Grec 2006 • Bales i ombres de Pau Miró. Dir. Pau Miró. Teatre Lliure. Espai Lliure. 2006 • Ofegades de Jordi Prat i Coll. Teatre de Ponent Granollers. 2006 • La meua filla sóc jo de Carles Santos. Teatre Lliure. 2005 • Obra vista de Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2005 • Amnèsia de fuga de Roger Bernat. Mercat de les Flors. Grec 2004 • El compositor, el cuiner, la cantant i la pecadora de Carles Santos. TNC Sala Tallers. 2003

Damien Bazin / Il·luminació: Lyonel Spycher / Moviment: Andrés Corchero / Vestuari: Míriam Compte

Crítiques Express

+
La millor virtut d'aquesta peça es que quan acaba vols devorar les obres del poeta.

Crítiques

  • Las personas del verbo

    La biografia de Jaime de Gil de Biedma és essencial per resseguir la història del franquisme a Barcelona, el d'aquella gent que va aprendre a viure, com deia ell, com si el dictador no existís, sense oblidar-se mai dels que patien, dels que no podien obviar-lo. I Joan Ollé ha fet 'Las personas del v...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • No hi ha noticies d'aquest espectacle

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Poesia,Teatre
Idioma: Castellà