Barcelona dilluns,   18 de juny de 2018   Actualitzat a les   10:55 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

A mi no me escribió Tennessee Williams

A mi no me escribió Tennessee Williams

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor:

Marc Rosich

Nascut a Barcelona, el 1973, és llicenciat en Periodisme (UAB) i Traducció i Interpretació en les especialitats d’anglès i àrab (UAB). Dramaturg, director, actor i traductor literari per a diverses editorials, s’ha format en l’escriptura dramàtica en els seminaris de l’Obrador de la Sala Beckett, on ha tingut com a professors a José Sanchis Sinisterra, Xavier Albertí, Paco Zarzoso i David Plana, entre altres. Actualment està cursant el Doctorat en Arts Escèniques que coordinen conjuntament el Departament de Filologia Catalana de la UAB i l’Institut del Teatre. Com a dramaturg, ha estrenat Surabaya, (Teatre Romea 2005, direcció de Sílvia Munt), obra finalista al Premi Fundació Romea 2004, guardó consistent en una beca del British Council per fer una estada a la companyia teatral anglesa Paines Plough (abril 2005); Copi i Ocaña, al purgatori (Teatre Tantarantana 2004, direcció de Julio Álvarez), obra publicada a En Cartell 10; Autisme, (Mercat de les Flors, 3a Marató de Monòlegs 2003) publicat a la col•lecció de textos dramàtics de l’AADPC dins Monòlegs (Vint monòlegs d’autors catalans contemporanis); Viatge d’hivern, (Festival Chopin de Valdemossa 2003, sota la direcció Xavier Albertí) dramatúrgia a partir de textos de Georges Sand, Frederic Chopin i Rubén Darío; Tarda, (Sala Beckett 2003, sota la direcció d’Oriol Broggi) monòleg interpretat pel mateix autor dins de l’espectacle La primera vegada; Unhappy Meals, (Teatre Malic 2002, direcció del mateix autor), publicació del text íntegre a la Revista Escena de març de 2002. En el camp de la direcció escènica musical, és membre fundador de la companyia d’òpera de butxaca La Trattoria Lirica, (Il Geloso Schernito de Pergolesi, (Teatre Malic 2002, VIII Festival Òpera de Butxaca / Fira de Teatre de Tàrrega 2003), i ha dirigit els espectacles 4 Stagioni (Palau Robert 2004, per a Artscambra) i la versió de Don Giovanni del titellaire Pepe Otal (Reial Acadèmia de Medicina 2004, IX Festival Òpera de Butxaca). És membre fundador de Teatre Obligatori, empresa dedicada a produir tant espectacles infantils (Blatman, premi Xarxa 2004), com teatre per a adults (Vista Oral, Mostra de Teatre de Barcelona 2003). A més, col•labora amb Produccions Caliban, en l’escriptura d’espectacles adreçats al públic infantil. Des de fa més de dotze anys, és membre del grup amateur Sotacabina Teatre, dels Lluïsos de Gràcia, formació amb la qual es va iniciar en el món de les arts escèniques.

Marc Rosich
Direcció:

Marc Rosich

Nascut a Barcelona, el 1973, és llicenciat en Periodisme (UAB) i Traducció i Interpretació en les especialitats d’anglès i àrab (UAB). Dramaturg, director, actor i traductor literari per a diverses editorials, s’ha format en l’escriptura dramàtica en els seminaris de l’Obrador de la Sala Beckett, on ha tingut com a professors a José Sanchis Sinisterra, Xavier Albertí, Paco Zarzoso i David Plana, entre altres. Actualment està cursant el Doctorat en Arts Escèniques que coordinen conjuntament el Departament de Filologia Catalana de la UAB i l’Institut del Teatre. Com a dramaturg, ha estrenat Surabaya, (Teatre Romea 2005, direcció de Sílvia Munt), obra finalista al Premi Fundació Romea 2004, guardó consistent en una beca del British Council per fer una estada a la companyia teatral anglesa Paines Plough (abril 2005); Copi i Ocaña, al purgatori (Teatre Tantarantana 2004, direcció de Julio Álvarez), obra publicada a En Cartell 10; Autisme, (Mercat de les Flors, 3a Marató de Monòlegs 2003) publicat a la col•lecció de textos dramàtics de l’AADPC dins Monòlegs (Vint monòlegs d’autors catalans contemporanis); Viatge d’hivern, (Festival Chopin de Valdemossa 2003, sota la direcció Xavier Albertí) dramatúrgia a partir de textos de Georges Sand, Frederic Chopin i Rubén Darío; Tarda, (Sala Beckett 2003, sota la direcció d’Oriol Broggi) monòleg interpretat pel mateix autor dins de l’espectacle La primera vegada; Unhappy Meals, (Teatre Malic 2002, direcció del mateix autor), publicació del text íntegre a la Revista Escena de març de 2002. En el camp de la direcció escènica musical, és membre fundador de la companyia d’òpera de butxaca La Trattoria Lirica, (Il Geloso Schernito de Pergolesi, (Teatre Malic 2002, VIII Festival Òpera de Butxaca / Fira de Teatre de Tàrrega 2003), i ha dirigit els espectacles 4 Stagioni (Palau Robert 2004, per a Artscambra) i la versió de Don Giovanni del titellaire Pepe Otal (Reial Acadèmia de Medicina 2004, IX Festival Òpera de Butxaca). És membre fundador de Teatre Obligatori, empresa dedicada a produir tant espectacles infantils (Blatman, premi Xarxa 2004), com teatre per a adults (Vista Oral, Mostra de Teatre de Barcelona 2003). A més, col•labora amb Produccions Caliban, en l’escriptura d’espectacles adreçats al públic infantil. Des de fa més de dotze anys, és membre del grup amateur Sotacabina Teatre, dels Lluïsos de Gràcia, formació amb la qual es va iniciar en el món de les arts escèniques.

Marc Rosich

Autobiografia en forma de monòleg d’una dona que viu arruïnada i sola sota un pont

Sinopsi d´ A mi no me escribió Tennessee Williams

La nostra protagonista deixa entrar el públic a seva actual residència, a la intempèrie, sota un pont. Fins allà s'ha traslladat després d'haver estat desnonada de casa pel banc. Només s'ha endut alguns dels vestits del seu fornit armari, que al seu dia va arrossegar fins al pont amb el carret de la compra que va prendre prestat l'última vegada que va visitar un supermercat. No ens relata la seva història de manera directa, sinó que utilitza els subterfugis de la ficció, canvi de vestuari rere canvi de vestuari, per explicar-nos la persona en què s'ha convertit.


Crítiques Express

+
La protagonista d'una història personal que està amarada de tristesa treu forces del pou on està enfonsada per sobreviure amb humor i superar els fantasmes que la voldrien abatuda.
+
Alonso i Rosich es posen a buscar màgia entre la sordidesa seguint l'exemple de la Blanche Dubois, i creen un espectacle farcit d'humor desesperat i tendra patetisme

Crítiques

  • Sota el pont

    El coreògraf Robert G. Alonso ha convertit la sala gran de La Seca Espai Brossa, en una volta de pont imaginari que supleix la volta del pont real de la Fira de Tàrrega on va estrenar, ja fa dues temporades, aquest espectacle que, malgrat que sigui un recurs tòpic, cal definir d'«inclassificable» pe...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Monòleg,Teatre
Estil: Tragicomèdia
Idioma: Castellà
Durada: 60 min.