Tàrrega 2018
butlleti_banner

Barcelona divendres,   17 d'agost de 2018   Actualitzat a les   8:16 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Històries d’Istanbul, a contrapeu

Històries d'Istanbul, a contrapeu

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

12 personatges explioquen Istanbul acompanyats per música otomana

Sinopsi de Històries d'Istanbul, a contrapeu

El muntatge porta a escena l'obra de Yesim Özsoy, actriu, directora i dramaturga turca que és fundadora i directora artística del Galata Perform d'Istanbul. Partint dels meddahlik, una forma d'art dramàtic turc que interpretava un únic actor i prenent com a estructura un ritme de la música clàssica otomana, el ritme aksak, el muntatge mostra un mosaic de personatges que ens parlen d'ells mateixos, del lloc on viuen i el que això comporta. Aquest lloc és Istanbul, una ciutat on es barregen i s'enfronten maneres diverses d'entendre la política, la religió, la tradició, l’amor, el patriotisme i en definitiva la vida. Avui més que mai és una ciutat on s'agrupen milions d'anhels en trànsit, molts dels quals, com els dels nostres personatges, són retinguts per raons diverses. Una ciutat decisiva per obrir o tancar les portes d’Europa tant per als qui n’entren com per als qui en surten. Istanbul esdevé així un territori en ebullició dins d’un estat en perpètua agitació. Una agitació i una sensibilitat que queda reflectida i es fa palesa a través del testimoni d’aquests dotze personatges. L'espai sonor va a càrrec del Grup de Música Nuu, dedicat a donar un aire personal i electrònic a tota la música de l’espectacle, tant la de caràcter tradicional com la de caràcter més contemporani. 


Repartiment

Aida Oset /

Carles Gilabert

Aquest manresà de 36 anys no ha parat mai de formar-se en el món de les arts escèniques i de la interpretació. Va iniciar-se a finals dels vuitanta de la mà de Jordi Purtí i Enric Llort. Filòleg de formació, els estudis més continuats en el camp actoral els va portar a terme a l’acadèmia Nancy Tuñón durant 4 cursos. Paral·lelament, també ha aprofundit en altres disciplines com la veu amb Baltasar Fonts i Cacu Prat, el clown, els balls de saló, la consciència i expressió corporals o la doma de cavalls i l’equitació. Darrerament, s’ha introduït en el mètode de Javier Daulte a les ordres de Carme Poll. Ha participat en sèries televisives com El Cor de la Ciutat i Laberint d’ombres a TV3 i a La vida es Bella (TVE) i en campanyes publicitàries de renom com la de 11811 de Telefónica. En el camp teatral ha participat en l’espectacle de carrer Filmmms, de la Cia. En Conserva. Blasted de Sarah Kane, Lobby Hero de Kenneth Lonergan, amb la Cia. Sispasses o el musical Canta tu de Capella Sixt’n, al Llantiol. Amb la Cia. Per Poc ha cultivat el gènere infantil: Joaquim el drapaire, Les tres bessones i l’enigmàtic Sr. Gaudí o El Trencanous (amb orquestra i projeccions en directe). També va aparèixer a 4 bailes d'Albert Espinosa, a Cercles concèntrics de Jordi Portals o a La cambra de Verònica amb la Cia. de l'Art al teatre Artenbrut. En els seus inicis l’any 1989, va fer actuacions per tot Catalunya amb la desapareguda companyia manresana Teiatru. Al marge d’alguns curtmetratges, també va participar en el repartiment de Mala uva de Javier Domingo i Lo mejor que le puede pasar a un cruasán de Paco Mir.

Carles Gilabert /

Elena Fortuny

(Barcelona, 1973) Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona (2001) on rep beques per estudiar al Rose Bruford College de Londres (2002) i a la Scuola Europea per l’Arte dell’Attore a Pisa (2001). Premi extraordinari de l'Institut del Teatre de Barcelona, el 2002. Com a actriu: Els últims muntatges en què ha participat són: 2007 - No dormim de Katrin Rögla. Dir.: Cristina Smutz. Teatre de Ponent de Granollers. 2006 - Jo sóc un altre d’Esteve Soler. Direcció: Tamzin Townsend. Teatre Nacional de Catalunya. 2005/06 - V.O.S. (versió original subtitulada) amb direcció i dramatúrgia original de Carol Lòpez. Teatre Lliure de Barcelona. 2004 - Porno. Creació col•lectiva. Direcció i dramatúrgia: Dani Salgado. Estrenada al teatre Lliure. Gira posterior. 2004 - Setsuko. Espectacle de dansa-teatre. Direcció: Taro Nakamura (Théâtre de Complicité) a partir d'una idea d'Albert Serra. 2003 - La tempesta de William Shakespeare. Direcció: Sílvia Ferrando. Festival Temporada Alta de Girona 02. 2003 - Els justos d'Albert Camus. Direcció: Sílvia Ferrando. Estrena al Teatre Lliure. 2002 - La filla del mar d'Àngel Guimerà. Direcció: Josep Maria Mestres. Teatre Nacional de Catalunya. 2002 - Don Juan, o el festí de pedra de Molière. Direcció: Ariel Garcia-Valdés. Grec 02. 1999/2000 - Fashion, Feeling Music. Espectacle de creació dirigit per Josep Maria Mestres. Teatre Lliure. 1998/1999 - Salvats d'Eduard Bond. Direcció: Josep Maria Mestres. Estrenada al Teatre Lliure.

Elena Fortuny /

Francesc Ferrer

Francesc Ferrer /

Jordi Figueras

Jordi Figueras és llicenciat en Interpretació l’any 1985-1986 i ha participat en nombrosos muntatges teatrals com són Home per home, de Bertolt Brecha. Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver, Per què t’en vas? Direcció d’Oriol Broogi, Colometa la citana i qui compra maduixes? D’Emili Vilanova, La Filla del Mar, d’Angel Guimerà, Un dia, de Mercé Rodoreda, Molt soroll per no res, de W. Shakespeare, Ombra, de Federico Garcia Lorca, L’Estrada, de Federico Fellini, Un tramvia anomenat desig, de Tennesee Wiliams, Woycek, de Georg Büchner… Són molts els directors amb els quals ha tingut l'oportunitat de treballar. Entre ells destaquen Frederic Roda, Sergi Belbel, Calixto Bieito, J.P. Peyró, Jordi Girabal, Miquel Gorriz, Ferran Madico, Manuel Dueso, Hansel Cereza, Jordi Basora, Helena Pimenta, Pep Pla, Antonio Simó, Tomas Sauerteig i Jordi Vilà També ha intervingut en la sèrie catalana Poblenou i Lo Cartanyà de TV3 i en les pel·lícules Solitud, de Víctor Català, dir. Romà Guardiet i La Tierra Yerma, d’Alfredo Vera, dir. Alfredo Ve

Jordi Figueras /

Magda Puig

Magda Puig /

Mercè Arànega

Llicenciada en Art Dramàtic per l' Institut del Teatre de Barcelona (1980) Estudis de Pantomima amb Pawel Rouba (1979) Estudis de Commedia dell´Arte amb Carlo Boso, seleccionada per a la Trobada Internacional d'Avinyó. Becada per la Generalitat de Catalunya (1981-82) Estudis Mètode Stanislavsky amb Carlos Gandolfo (1981 i 83) TEATRE: 2003 Àrea privada de caça, d'Enric Nolla. Dir. Rafel Duran. TNC. 2002/03 Geloses, d' Esther Vilar. Dir. Teresa Devant. 2001/02 Bodas de sangre, de F. García Lorca . Dir. Ferran Madico. Les variacions Goldberg, de George Tabori. Dir. Àlex Rigola. 2000 Hurracán, d'Enric Nolla. Dir. Rafael Durán. Cartas de amor a Stalin, de Juan Mayorga. Dir. José Sanchís Sinisterra. 1999 El suicida, de Nikolai Erdman. Dir. Magda Puyo. Bernadetta xoc. Dir. Magda Puyo. 1998/99 Las Presidentas, de Werner Schwab. Dir. Carme Portaceli. 1998 Periferia Koltès, textos de Bernard-Marie Koltès. Dir. Rafael Durán. 1997 Ivanov, de Chejov. Dir. Gennadi Korotkov. 1996 L´amant, de Harold Pinter. Dir. Pere Sagristà. 1994 E.R., de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Josep Montanyès. 1993 Viatge a la felicitat. Dir. Pere Planella. 1992 La luna de Valencia, de Jaime Salom. Dir. Ricard Reguant. 1991 Indian Summer, de Rodolf Sirera. Dir. Guillermo Heras. 1990 Terra Baixa, d' Àngel Guimerá. Dir. Fabià Puigserver. 1989 Por los pelos, de Paul Pörtner. Compañía Salvador Collado. 1988 La primera de la classe, de Rodolf Sirera. Dir. Lurdes Barba. Teatre d'Horta (Barcelona) 1987 Pels pèls, de Paul Pörtner. Dir. Pere Planella. 1985/86 Pel davant i pel darrera, de Michael Frayn. Dir. Alexander Herold. 1983/85 Glups, de Dagoll Dagom. 1983 El cafè de la marina, de Josep M. de Sagarra. Dir. Juan-German Schroeder. 1982 Els Beatles contra els Rolling Stones, de J. Mesalles y M. Casamayor. Dir. Jordi Mesalles. Peer Gynt, de Henrik Ibsen. Dir. Francesc Nel.lo. 1981 L´impromptu de Versalles, de Molière. Dir. Lluís Pasqual. El gran teatro natural de Oklahoma, de Sanchis Sinisterra/Kafka. Dir. José Sanchís Sinisterra. 1980 Un lloc entre els morts, de Maria Aurèlia Capmany Dir. Josep Montanyès. El mal de la juventud, de F. Bückner. Dir. Jordi Mesalles. CINEMA: 2004 “Beatriz/Barcelona”, de Claudio Zulián. 2001 “Anita no pierde el tren” Dir. Ventura Pons. 1997 “El pianista” Dir. Mario Gas. 1994“El porqué de las cosas” Dir. Ventura Pons. 1993 “Rosita, please” Dir: Ventura Pons. 1992 “Cucarachas” Dir: Toni Mora. TV: (principals treballs) 2000/04.-El cor de la ciutat Sèrie per a TV3. 2000.- Valèria TV movie para TV3 Dir. Sílvia Quer. 1999.- Junts TV movie para TV3 Dir. Mireia Ros. 1995.- La sucursal TV movie para TV3 Dir. Jesús Font. 1994.- Dones i homes TV movie para TV3. Dir. Antoni Verdaguer. 1994/98.- Estació d´enllaç Sèrie para TV3. 1989.- La prueba curtmetratge. Dir. Enric Galcerán PREMIS: 2001.- Premi FIPA d´Or a la millor interpretació femenina en el Festival Internacional de Productes Audiovisuals de Biarritz per Valèria TV movie per a TV3 (Dir. Sílvia Quer) 1994.- Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat a la millor interpretació femenina per “Rosita, please” (Dir. Ventura Pons) 1989.- Accèsit de interpretació femenina en el Festival Internacional de Cinema de Barcelona per el curt La prueba Premio Margarita Xirgu per El amante de Harold Pinter.

Mercè Arànega

Crítiques Express

+
El plantejament escènic es una mica confús i les intepretacions son desiguals.
+
Interessant proposta de Yesim Özsoy, que presenta un mosaic de personatges i de realitats, en ocasions oposades, a l'Istambul actual.

Crítiques

  • No hi ha Critiques d'aquest espectacle

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • No hi ha noticies d'aquest espectacle

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Català
Durada: 80 min.