Temporada Alta 2017

Barcelona dimarts,   17 d'octubre de 2017   Actualitzat a les   17:10 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Glengarry Glen Ross

Glengarry Glen Ross

Autor text: David Mamet
Direcció:

Àlex Rigola

Barcelona, 1969 Director d’escena. És director del Teatre Lliure des del 2003. Direccions d’escena i adaptacions 2007 L’holandès errant, de R. Wagner. Gran Teatre del Liceu. 2006 La nit just abans dels boscos, de B-M. Koltès. Temporada Alta. Arbusht, de Paco Zarzoso. Teatre Lliure- Barcelona Grec Festival 06. Largo viaje hacia la noche, d’Eugene O’Neill. Teatro de La Abadía 2005-06. Premio Notodo 2006 al Mejor Espectáculo de Artes Escénicas. 2005 European House (pròleg d’un Hamlet sense paraules). Festival Temporada Alta. Ricard 3r, de William Shakespeare. Festival de Teatro Clásico de Almagro i Teatre Lliure 2005-06. 2004 Santa Joana dels Escorxadors, de Bertolt Brecht. Festival Grec 2004 i Teatre Lliure 2004-05 2003 Glengarry Glen Ross, de David Mamet. Teatre Lliure. Cançons d’amor i droga (Pla es fa el Sales). Teatre Lliure. Cancionero de palacio, XVII Festival Castell de Peralada. Direcció musical Carles Magraner. 2002 Juli Cèsar de W. Shakespeare. Teatre Lliure. Ubú d’Alfred Jarry. Teatre de la Abadía de Madrid. 2001 Woyzeck de G. Büchner. Festival Grec i Teatre Romea. Titus Andrònic de W.Shakespeare. Festival Grec 2000 i Temporada Teatre Lliure 2000-2001. Premi José Luis Alonso per a joves directors de l’ADE (Asociación de Directores de Escena) 2000 i Premi Butaca 2001 al millor director de teatre i al millor muntatge teatral. Premi de la Crítica a la Millor Direcció. Suzuki I i II d’Alexei Xipenko. Teatre Lliure. Les variacions Goldberg de George Tabori. Teatre Nacional de Catalunya (Sala Tallers). 2000 Un cop baix de Richard Dresser. Sitges Teatre Internacional (STI) i Sala Beckett. Premi de la Crítica a la Millor Direcció. 1999 La màquina d’aigua de David Mamet. STI i Sala Beckett. Premi de la Crítica a la Millor Direcció. 1998 Troianes d’Eurípides. STI. 1997 Kafka: El Procés de Franz Kafka. STI i Teatre Adrià Gual. 1996 Camí de Wolokolamsk (I) de Heiner Müller a l'homenatge a Heiner Müller fet al Teatre Artenbrut.

Àlex Rigola

La direcció d’una empresa proposa una competició als seus treballadors.

Sinopsi de Glengarry Glen Ross


Repartiment

Andreu Benito

Actor de teatre, cinema i televisió. La seva carrera abraça més d’una vintena de produccions. Durant els últims anys ha treballat amb Joan Ollé (Apocalipsi, 1998; L’oncle Vània, 2004), Sergi Belbel (El criptograma,1999), Manel Dueso (La presa, 2000), Mario Gas (La Mare Coratge i els seus fills, 2001), Antonio Simón (Vindrà algú, 2002), Lluís Pasqual (Edipo XXI, 2002), Magda Puyo (Excès, 2003), Georges Lavaudant (Començaments sense fi, 2003), Àlex Rigola (Glengarry Glen Ross, 2003), Ramon Simó (Calígula, 2004), Xicu Masó (El fantàstic Francis Hardy, 2005) i Rafel Duran (Casa de nines, 2004; Panorama des del pont, 2006). En cinema destaca la seva participació a El Pont de Varsòvia (dir. Pere Portabella, 1990). En televisió, ha participat a les sèries Quin curs el meu tercer! (dir. Ignasi P. Ferrer, 1994) i Valèria (dir. Sílvia Quer, 2000). La temporada passada va estrenar Els estiuejants, de Maksim Gorki, dir. Carlota Subirós, a la Sala Fabià Puigserver, i aquest any ha presentat també La cantant calba & La cantant calba al Mc Donald’s, dir. Joan Ollé, a l’Espai Lliure. Aquesta temporada també ha format part dels repartiments d’Una còpia, de Caryl Churchill, dir. Jordi Prat i Coll, i de La cantant calba & la cantant calba al Mc Donald’s, d’Eugène Ionesco i Lluïsa Cunillé, dir. Joan Ollé.

Andreu Benito / Eduard Farelo / Joan Anguera /

Joan Carreras

Format a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Ha treballat amb diversos directors, com Moisès Maicas (Quan serà pintada una escena de fons sense fi, de J. Brossa), Ferran Madico (Molt soroll per no res, de W. Shakespeare), Rosa Novell (Les dones sàvies, de Molière), Magda Puyo (L’excés, de Neil Labute), Ariel García Valdés (Galatea, de J.M. de Sagarra), Toni Caffiero (Els dos bessons venecians, de C. Goldoni), David Plana (Mala Sang) o Víctor Conde (La tienda de los horrores, d’Alan Menken i Howard Ashman). Ha participat també a La filla del mar, dir. Josep Maria Mestres, El coronel ocell, dir. Rafel Duran, El somni d'una nit d'estiu, dir. Àngel Llàcer, L'escola de dones, dir. Carles Alfaro, Electra, dir. P. A. Angelopoulos, Nits blanques, dir. Carlota Subirós. Amb Àlex Rigola ha treballat a Titus Andrònic, Suzuki I i II, Woyzeck, Glengarry Glen Ross, Santa Joana dels escorxadors, Ricard 3r. i Arbusht, i a la segona temporada de Juli Cèsar. El 2006-07 va participar en Otel·lo, dir. Carlota Subirós, i a El dúo de la Africana, de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé. En televisió ha treballat en sèries com Porca Misèria i també en diverses telemovies. Aquest any ha format part del repartiment de La torre de La Défense, de Copi, dir. Marcial di Fonzo Bo i a 2666 de Roberto Bolaño, dir. Àlex Rigola.

Joan Carreras /

Joel Joan

Joel Joan / Keith Morino / Oriol Rosell /

Òscar Rabadán

Va estudiar al’Institut del Teatre, i va realitzar cursos d’interpretació, dansa i cant al Col·legi del Teatre de Barcelona. A més, va realitzar el treball final de carrera de l’Escola de Cinema de Catalunya ESCAC sota la direcció de Rosa Vergés i Sergi Casamitjana amb el migmetratge “A tiro limpio”. Com a actor de teatre, ha participat en multitud de muntatges, entre els que destaquen: Panorama des del pont, d’Arthur Miller, amb direcció de Rafel Duran (TNC); Fuenteovejuna, de Lope de Vega, amb direcció de Ramon Simó; Cara de plata de Ramon Valle Inclán, sota la direcció de Ramon Simó; Glengarry Glenross de David Mamet, amb direcció d’Àlex Rigola (Teatre Lliure); Evitant qudar-nos immòbils, un espectacle de diversos autors amb direcció de Jordi Fondevila; Fortuna accidental amb text i direcció de Manel Dueso; El cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra, amb direcció de Rafel Duran; Corolià de William Shakespeare, amb direcció de Georges Lavaudant, El alcalde de Zalamea, de Calderón de La Barca, amb direcció de Sergi Belbel; Titus Andrónicus, de Shakespeare, amb direcció d’Àlex Rigola; Todos eran mis hijos d’Arthur Miller, amb direcció de Ferran Madico; Mucho ruido y pocas nueces, de Shakespeare, també sota la direcció de Ferran Madico; Ombra, amb textos de Federico García Lorca, amb La Fura del Baus i direcció de Hansel Cereza; Pesombra, espectacle de dansa-teatre sobre textos de J. Salvat Papasseit, sota la direcció de Magda Puyo; Un actor se repara de Sabina Bergman amb direcció d’Isabel Rodríguez; Suburbia d’Eric Bogossian amb direcció de Pep Plà; La festa del blat d’Àngel Guimerà, amb direcció de Joan Castells; El mercader de Venècia de William Shakespeare, amb direcció de Sergi Belbel; Anatol d’Snichler amb direcció de Jordi Mesalles i Yvonne, princesa de Borgoña, de Witold Gombrowicz, sota la direcció de Josep Maria Mestres. De la seva feina en cinema i televisió cal esmentar les pel·lícules “Anita no pierde el tren”, amb direcció de Ventura Pons, i “Tres días de libertad”, amb direcció de José Antonio de la Loma, així com diversos capítols de les sèries “El cor de la ciutat”, “16 dobles” i “I ara què, Xènia?” de TV3, “Hospital Central” de Tele5, i dues temporades de “Quico el progre” a TV3.

Òscar Rabadán /

Víctor Pi

TEATRE “Lleons” de Pau Mi ró. Di recc ió Pau Mi ró. TNC Sala Tal lers . 2008. “El vental l de Lady Windermere” de Oscar Wi lde. Di rec ció Josep Mar ia Mes t res. TNC Sala Gran. 2007. “La cantant calva” de Iones co & “La cantant calva al McDonalds” de Lluïsa Cuni l lé. Di recc ió Joan Ol lé. Teat re Ll iure. 2006. “Aigües encantades” de Joan Puig i Fer rater . Di rec ció Ramon Simó. TNC Sala Gran. 2006. “Vel ls temps” de Harold Pinter . Di rec ció Rosa Novel l . Sala Bec ket t . 2006. “Al vost re gust” de Wi l l iam Shakespeare. Di recc ió Xi cu Masó. Grec . 2005. “L’escola de dones” de Mol ière. Di rec ció Car les Al faro. TNC Sala Gran. 2003. “Glengar ry Glen Ross” de Dav id Mamet . Di recc ió Àlex Rigola. Teat re l l iure. 2003. “A Li t t le Night Music” de S. Sondheim. Di rec ció Mar io Gas. Grec. 2001. “La Mare Coratge i els seus f i l ls” de B. Brecht . Di recc ió Mar io Gas. TNC Sala Gran. 2001. “The bug” (el v i rus) de R. St rand. Di rec c ió David Selvas. 2001. “La xarxa de” Joan Brossa. Di rec ció Josep Mar ia Mest res. Brossa Espai Es cènic . 2001. TELEVISIÓ “Ventdelplà” “Nissaga de poder” “Nissaga l ’herència” “Jet Lag” PEL.LÍCULES i TV MOVIES “La Mar i ” “L’ i l la de l ’holandès” “Ani ta no perd el t ren” “El viaje de Ar ian” “La febre d’or ” “Pont de Varsòvia”

Víctor Pi

Fitxa tècnica

/ Traducció:

Carlota Subirós

Carlota Subirós Bosch va néixer a Barcelona el 1974. És llicenciada en Direcció Escènica i Dramatúrgia, amb el Premi Extraordinari de l'Institut del Teatre 1997. És també llicenciada en Filologia Italiana per la Universitat de Barcelona (2001). Així mateix, ha rebut formació en dansa, piano i harmonia. La seva activitat com a directora escènica inclou: 2001 I mai no ens separarem, de Jon Fosse Producció Teatre Malic Estrenat el 21 de desembre de 2001 1999 Dramatúrgia i direcció escènica d’Ària del diumenge, basat en l’obra dramàtica, poètica i d’assaig de Joan Oliver. Producció del Teatre Nacional de Catalunya. 1999 Dramatúrgia i direcció escènica de Dies de Festa presentat en tres fases: Dies i dies, Sitges Teatre Internacional; Estiu, Festival Grec 99; Un dia d'aquests..., Sala Beckett. Coproducció de La Sonora i Bulevard Espectacles amb la col.laboració de Sitges Teatre Internacional, Grec 99, Sala Beckett, Ajuntament de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 1998 Dramatúrgia i direcció escènica de El vuitè sentit, espectacle basat en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti. Coproducció del Festival Grec 98 i Barcelona 216 Direcció musical d'Ernest Martínez Izquierdo. 1997 Dramatúrgia i direcció escènica de El malaguanyat, una recreació escènica de la novel.la de Thomas Bernhard. Producció del Festival Grec 97 presentada al Teatre Lliure. Premi de la Crítica per la Creació de l'Espai Sonor. 1996 La lliçó, d'Eugène Ionesco, a càrrec d'Èxic-teatre, muntatge presentat a la Capella de Se7 i Se7. Traduccions: 2002. Traducció de Bash. Latterday plays (Excés. Escenes dels darrers dies), de Neil LaBute. Es presentarà a la Sala Tallers del TNC amb direcció de Magda Puyo. 2001. Traducció de Enrico IV (Enric IV), de Pirandello. Presentada a la Sala Villarroel amb direcció d’Oriol Broggi. Producció Grec 2001. 2001. Traducció de A life in the theatre (Una vida al teatre), de David Mamet. Presentada al Teatre Malic amb direcció de Rafel Duran. Producció Grec 2001. 2000. Traducció de Knives in hens (Ganivets en les gallines), de David Harrower. Presentada al Sitges Teatre Internacional, en una lectura dramatitzada dirigida per Carlota Subirós. 1999. Traducció de The criptogram (El criptograma), de David Mamet. Presentada l'abril de 1999 al Teatre Nacional amb direcció de Sergi Belbel i publicada per TNC-Proa. 1998. Traducció de Capire il teatro (Entendre el teatre), de Marco de Marinis, publicat per l'Institut del Teatre, desembre 1998. 1996. Traducció de Moonlight (Llum de lluna), de Harold Pinter, presentada a la Sala Beckett en una lectura dirigida per Xavier Albertí en el marc de la Tardor Pinter. 1995. Traducció de La Lena, de Ludovico Ariosto, inèdita. Formació internacional: 2001. Participació en el Forum Jünger Theaterangehöriger del Theatertreffen, Berlin, juntament amb altres dirextors, autors, actors i escenògrafs europeus. 2000. Beca del Goethe Institut i de la Generalitat de Catalunya per una estada de quatre mesos a Berlin. 1999. Participació en la Royal Court International Residency (Londres), amb una beca del British Council. Carlota Subirós també ha treballat com a ajudant de direcció amb Joan Ollé (Mass, de Leonard Bernstein, Otel.lo Espectacles, 2000; Apocalipsi, de Lluïsa Cunillé, TNC 1998); amb Ariel Garcia Valdés (Lear o el somni d'una actriu, Teatre Lliure 1997); amb Franco di Francescantonio (Món Brossa, TNC 2001); i amb Lluís Homar (Els bandits, de Schiller, Teatre Lliure, presentat al Mercat de les Flors.) També havia estat ajudant de poducció i traductora en les representacions al Gran Teatre del Liceu de Barcelona del Dance Theater of Harlem i de Le nozze di Figaro, dirigides per Peter Sellars, el 1991, i ajudant de producció i traductora al Festival dei Due Mondi de Spoleto, Itàlia, els anys 1990 i 1991.

Carlota Subirós

Crítiques

  • Irònica reflexió de Mamet

    Torna Mamet, un dels autors actuals nord-americans més representats aquí, i s'instal.la en el Teatre Lliure de Montjuïc. Glengarry Glen Ross és una peça que retrata, a partir d'una experiència personal de l'autor, el neoliberalisme capitalista practicat des d'un salvatgisme a ultrança en la societat...
  • Tanto vendes, tanto vales

    ¿Realmente queremos seguir los pasos hacia un tipo de sociedad norteamericana?, se pregunta Àlex Rigola en el programa de mano. Y esa sociedad es la que retrata David Mamet en “Glengarry Glen Ross”, drama o tragicomedia ambientada en el mundo inmobiliario que redunda en esta idea: “Tanto tienes, tan...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • Glengarry Glen Ross arriba a la sala Puigserver del Lliure

    El Teatre Lliure ha presentat aquest plujós migdia de divendres a Barcelona el nou espectacle de la sala Fabià Puigserver: Glengarry Glen Ross, en paraules de Rigola, una metàfora dels temps que vivim on el plantejament que es farà l’espectador serà [si cal realment tenir un tipus de societat com ...
    Redacció - 31/10/2003Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Català