Nit del circ Zirkolika 2017
Grec Nadal

Barcelona divendres,   15 de desembre de 2017   Actualitzat a les   7:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Les noies de Mossbank Road

Les noies de Mossbank Road

Autor: Amelia Bullmore
Direcció:

Sílvia Munt

Titulada en Ballet Clàssic per la Royal Ballet de Londres, de 1973 a 1978 es dedica plenament a la dansa com a ballarina i coreògrafa, formant part, entre d’altres, de les companyies de Gelu Barbu (primer ballarí del Ballet Nacional de Romania) i del Ballet Contemporani de Barcelona. Posteriorment s’ha dedicat a la interpretació i la direcció i escriptura cinematogràfica i s’estrena com a directora teatral amb Surabaya, de Marc Rosich. El seus propers projectes inclouen, com a actriu, les pel•lícules My sweet stranger, de la directora Maria de Kanon, amb Ed Harris i Àngela Molina, i Remake, de Roger Gual. Com a guionista, actriu i directora, el telefilm Cosas que pasan. Com a actriu dramàtica ha treballat als següents espectacles: Àngels a América, de Tony Kushner, direcció de Josep M. Flotats, TNC; La muerte y la doncella, de Ariel Dorfman, direcció de Boris Rotenstein; Cartas de amor, de A. R. Gurney, direcció de Josep Costa; Las tres hermanas, de A. Chejov, direcció de Pierre Romans, Companyia de J. M. Flotats; Trío en Mi bemol, de Eric Rohmer, direcció de Fernando Trueba; La Filla del Carmesí , de J. Ma. de Sagarra, direcció de Jordi Mesalles; Romeo y Julieta, de W. Shakespeare. Dir. Esteve Polls; Antígona, de Salvador Espriu, direcció de Joan Ollé; Cyrano de Bergerac, d’ E. Ronstand, direcció de Damià Barbany; La Blancarrosa, sirena de la mar blava, de Damià Barbany; Sueño de una noche de verano, de W. Shakespeare; Canigó, de J. Verdaguer, direcció d’Esteve Polls. Ha creat la seva companyia de teatre amb la qual produeix dos espectacles Ondina , de J. Giraudoux, direcció de Santiago Sans, i La nieta del sol, d’ Ever M. Blanchet , direcció col•lectiva. Pel cinema, ha treballat com a actriu a les pel•lícules Aunque tú no lo sepas, de Juan Vicente Córdoba; El viaje de Arián, d’Eduard Bosch; Subjudice, de Josep Maria Forn; El faro, de Manuel Balaguer; El dominio de los sentidos, episodi de Judith Collell; Una piraña en el bidé, de Carlos Pastor; Secretos del corazón, de Montxo Armendáriz (Pel•lícula nominada al Oscar a la Millor Pel•lícula de Parla No Anglesa); Todo está oscuro, de Ana Díez; Asunto interno, de Carles Balagué; Éxtasis, de Mariano Barroso; Razones sentimentales, de Antonio A. Farré; La Pasión Turca, de Vicente Aranda; El rey del río, de Manuel Gutiérrez Aragón; El porqué de las cosas, de Ventura Pons; Nexo, de Jordi Cadena; Los baúles del retorno, de María Miró; Bloodline ("Lazos de sangre"), de Pal Erdöss; Cucarachas, de Toni Mora; El cazador furtivo, de Carles Benpar; Alas de mariposa, de Juanma Bajo Ulloa; Los papeles de Aspern, de Jordi Cadena; Quimera, de Carlos Pérez Ferré; Golfo de Vizcaya, de Javier Rebollo; Bajo en nicotina, de Raúl Artigot; Le grand voyage, de Richard Dindó (v.o. en francès); Soldados de plomo, de José Sacristán; Sal gorda, de Fernando Trueba; Akelarre, de Pedro Olea; Pares y nones, de José Luis Cuerda; La plaza del Diamante, de Francesc Betriu. Per la seva tasca com a actriu cinematogràfica ha rebut el Premi Goya (millor protagonista femenina) per Alas de mariposa (1992) i ha estat candidata al Premi Goya (millor actriu de repartiment) per La Pasión Turca (1994). És membre de la European Fim Academy i de la Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de España. Ha dirigit les pel•lícules Las hijas de Mohamed (telefilm), Elena Dimitrievna Diakonova. Gala (documental), Quia (telefilm per a TV3) i els curtmetratges Lalia i Déjeme que le cuente. El curt Lalia, del qual també és guionista i directora, va obtenir el Premi Goya al Millor Curtmetratge Documental (1999). Aquest curt, rodat als campaments sahrauís al desert d’Argèlia, ha estat seleccionat per a nombrosos festivals d’arreu del món i ha obtingut molts altres premis com ara el Premi United Nations World Forum on Children’s Television del V Festival Internacional de Televisió de Barcelona 2001. Els seus treballs per a televisió (exclosos dramàtics i treballs com a coreògrafa) inclouen els telefilms The Crown, de Peter de Vamm (Holanda), Palabras mágicas, d’ Octavi Masiá (Trivisión), Le meilleur commerce du monde, de Bruno Gantillon (França), Fragmentos, de Judith Collell; Maxima´s Miracle, de Paul Ruven (Holanda), L´aîné des Ferchaux, de Bernard Stora, (França); i les sèries Tío Willy (Pablo Ibáñez, TVE); Dones i homes, (Antoni Verdaguer, TV3), Arnau, (Lluís Ma. Güell,TV3), El obispo leproso (José Ma. Gutiérrez, TVE), Teresa de Jesús (Josefina Molina, TVE) i La plaza del Diamante (Francesc Betriu, TVE). Ha rebut també els següents guardons: l’any 1982, el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya (Millor professional de l’any), Concha Festival de San Sebastián (Millor promesa cinematogràfica), Premi Guía del Ocio (Millor intèrpret revelació) i Premi Icaro de Diario 16 a la Creació. El 1983 Premi Interpretació Festival de Praga. L’any 1984, Premi Diez de Cine (València) i Popular de Bocaccio. El 1985, Premi Imagen de Radio 4. L’any 1989, Premi Millor Actriu Festival d’ Évora, Premi d’interpretació de l’Asociación Independiente de Espectadores de Teatro (Alicante), Premi Escritores Cinematográficos, i Millor actriu, Festival d’Arcachon (França) per Los papeles de Aspern. El 1995, Premi Sant Jordi de Cinematografia per La Pasión Turca. El 1997, Premi Millor Actriu al Cinespaña / Festival de Cine Espanyol de Toulouse (França) per Asunto interno. El 2003, Premi Especial del Jurat al festival Opera Prima de Tudela per Gala.

Sílvia Munt
Producció:

Bitó Produccions

Bitó Produccions

Data inici: 05/12/2017 Data final: 14/01/2018

L’obra ens parla amb humor de l’amistat, l’amor, la solitud i la inevitabilitat de la vida

Sinopsi de Les noies de Mossbank Road

Les noies de Mossbank Road és una història que ens parla d’amistat, de l’amistat que sorgeix en un espai de llibertat com és un pis d’estudiants, lluny del pes de la família.
I és en aquesta casa d’estudiants, entre els 18 i els 19 anys, que les tres protagonistes faran “l’estirada” juntes, i juntes tastaran la llibertat de poder descobrir qui són més enllà del que els pares o l’entorn han projectat damunt de cadascuna d’elles.
Seran només un parell d’anys, però el que compartiran serà tan pur, tan de veritat, que aquests anys les marcaran per tota la vida.
La Di, la Viv i la Rose comparteixen casa d’estudiants durant dos anys de la seva vida. Totes tres són molt diferents entre elles, però acabaran fent d’aquesta casa una nova llar i les unes de les altres una nova família.
Aquesta casa serà un refugi que construiran a base de desitjos, de pors i de projeccions de futur. Sembla que res dolent els pot passar quan són al refugi (Mossbank) les tres juntes.
ROSE: “Diuen que es pot sobreviure al desert només amb dàtils. Vosaltres sou els meus dàtils.”
Però el costat més fosc de la vida irromprà dins el refugi interromprà aquest flux de vida que és Mossbank. Aquest fet les afectarà profundament, fins al punt que a partir de llavors les decisions de les protagonistes estaran d’alguna forma marcades per aquest succés i, malgrat la seva joventut, determinaran les seves vides.
Inevitablement, el pis d’estudiants té un temps determinat de vida i arriba un punt en què Mossbank deixarà de ser un lloc físic per convertir-se en un espai interior que les acompanyarà sempre.
L’obra ens parla amb humor de l’amistat, l’amor, la solitud i la inevitabilitat de la vida. Serem espectadors d’aquest moment tan especial com és el naixement de Mossbank, i anirem seguint les protagonistes al llarg de les seves vides.
El pas del temps serà implacable, però a elles sempre els quedarà Mossbank.


Repartiment

Clara Segura

Neix el 1974. Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona el 1996. A més a més obté el títol de solfeig i cant coral, i el de sisè de piano al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Al llarg de la seva carrera realitza cursos de dansa (Amb Ramon Ollé, Mercè Boronat, Carles Salas, DV8 Physical Teatre...), de cant (Helen Rovson i Viv Manning, Salvador Casadevall, Dolors Aldea...) i de teatre, entre els que destaquen els de Julia Varley (Odin Teatre), Teodor Terzopoulus, Catalina Buzoianu, Jaume Melendres, el Seminari amb la Guildhall School of Music and drama, l’escola Silvio d’Amicco Roma,... La seva experiència professional al teatre comença el 1996 i es va consolidant fins avui dia: Antígona, de Sòfocles, dirigida per Oriol Broggi, i No et moguis, de Bruno Oro, dirigida per ella mateixa i Bruno Oro, al Club Capitol el 2006. Amor fe esperança, d'Odön von Horváth, dirigida per Carlota Subirós Ets aquí?, de Javier Daulte, al Teatre Romea el 2005. Maca, per favor, les postres, al Club Capitol el 2004. Refugi, de J. Goldberg, dirigida per Oriol Broggi a la Sala Beckett el 2003. El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare, dirigida per Àngel Llàcer al Teatre Borràs i al Principal el 2002. La filla del mar, d’Àngel Guimerà, dirigida per Josep Maria Mestres al Teatre Nacional de Catalunya el 2002. Nena, maca, per favor, les postres, de Pichot i Segura, al Teatre Malic el 2001. El alcalde de Zalamea, de Calderón, dirigida per Sergi Belbel al Teatre Nacional de Catalunya el 2000. Violació de límits, de Pedrolo, dirigida per Joan Castells el 1999. Jordi Dandin, de Molière, dirigida per Oriol Broggi, el 1999. Quédate con la copla, dirigida per Àngel Llàcer el 1999. Perversions, de J. Prévert, dirigida per Joan Castells el 1999. Set portes, de B. Strauss, dirigida per Moisès Maicas el 1999. Petita mort, escrita i dirigida per David Plana el 1998. Un cop més una mica de música, dirigida per Daniel Anglès i Manu Guix. El somni de Mozart, de Kujit, dirigida per Àngel Llàcer, Daniel Anglès i Manu Guix. Parracs, de Bertolt Brecht, dirigida per Joan Castells el 1997. El Pas, d’Azama, dirigida per Núria Inglada el 1997. El amor de Don Perlimplín y Belisa en su jardín, de Lorca, dirigida per Genoveva Pellicer. La bona gent, de Santiago Russiñol, dirigida per Pep Cruz al Centre Dramàtic de la Generalitat el 1996. Dossier de premsa La Felicitat 12 Destaquen també les seves interpretacions per televisió (Porca Misèria, AMF) i diversos curtmetratges (Càmping, Glòria, Ànimes Bessones, Opción C), així com a la gran pantalla: Excuses (Jordi Sànchez, Joel Joan, Pep Anton Gómez), dirigida per Joel Joan Mar Adentro (Mateo Gil i Alejandro Amenábar), dirigida per Amenábar. Sin ti (P. Garsaball, Alicia Lunas), dirigida per Raimon Masllorens.

Clara Segura /

Cristina Genebat

Ha treballat amb directors com Magda Puyo (Ricard G, a partir de Ricard III de W. Shakespeare, i Excés, de Neil Labute); Toni Casares (Salamandra, de Josep Maria Benet i Jornet, i Suite, de Carles Batlle); Ariel García-Valdés (Don Juan, de Molière); Ramon Simó (Escenes d’una execució, de Howard Barker) o Àlex Rigola (Juli Cèsar, de Shakespeare) i Marta Angelat (Tape, d’Stephen Belber), entre d’altres. En televisió ha participat a la sèrie i a la pel·lícula Majoria absoluta, dir. Joaquim Oristrell. També ha traduït fins ara dues peces de teatre: L’illa dels esclaus, de Marivaux, dirigida per Pep Plà a l’Artenbrut i El virus, de Richard Strand, dirigida per David Selvas a la Sala Muntaner.

Cristina Genebat /

Marta Marco

Barcelona, 1976. Llicenciada en interpretació per l'Institut del Teatre de Barcelona. Cursos amb Jordi Mesalles i Berty Tovías. Ha estudiat dansa clàssica durant sis anys, solfeig, violoncel i periodisme. Teatre: Carta d’una desconeguda de Stefan Zweig. Dir. Fernando Bernués. Teatre Borrás. 2007; Móbil de Sergi Belbel. Dir. Lluís Pasqual. Teatre Lliure. 2007; El malentès d’Albert Camus. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2006; Un matrimoni de Boston de David Mamet. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Lliure. 2005 i 2006; El censor d’Anthony Neilson. Dir. Magüi Mira. Villarroel Teatre. 2004; Teatre sense animals de Jean-Michel Ribes. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. 2004; Sis personatges en busca d’autor de Pirandello. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2004; La Perritxola de Jacques Offenbach. Dir. Joan Lluís Bozzo. Dagoll Dagom. Grec 2003; La filla del mar d’Àngel Guimerà. Dir. Josep Maria Mestres. TNC Sala Gran. 2002; Unes polaroids explícites de Mark Ravenhill. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Lliure. Grec 2001. Lectura dramatitzada d’aquesta obra al Sitges Teatre Internacional 2000; Terra baixa d’Àngel Guimerà. Dir. Ferran Madico. TNC. 2001; Millor actriu als Premis de l’Espectador de la revista Teatre BCN; 23 centímetres de Carles Alberola i Roberto García. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Poliorama. 2000; Els tristos camps d’Asfòdels de Patrick Kermann. Dir. Pascal Henry. Lectura dramatitzada al Sitges Teatre Internacional 2000; Lectura de poemes “Veus de dones” al Teatre Artenbrut. 2000; Cul sec de François Rochambault. Lectura dramatitzada al TNC. 2000; Fashion feeling music. Espectacle de creació. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Lliure. 1999; La venganza de Don Mendo, de P. Muñoz Seca. Dir. El tricicle, Teatre Arnau. 1999; Els dos bessons venecians i Arlequí, servidor de dos amos, dos espectacles enmarcats en l'Operació Goldoni, dir. Toni Cafiero, duta a terme al Mercat de les Flors l'any 1998 i amb els que ha fet gira per França i Italia; Curial e Güelfa i El fantasma que no feia por (a partir del conte El fantasma de Canterville, d'O Wilde), ambdues amb la companyia Maremagno; La filla del mar d’Àngel Guimerà. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. 1992. Figuració. Televisió: Ha treballat en nombroses sèries com Vostè jutja (TV3), Para qué sirve un marido (TVE), dirigida per Rosa Vergés, Nissaga: l'herència (TV3), Laura (TV3), Des del balcó (TV3), Psico-express (TV3), Ventdelplà (TV3). Cinema: Soldados de Salamina de David Trueba. 2002; Somni. Curt de Francesc Prat Dutrén. 2001; Ciutadella. Curt de Juancho Grallufa. 2001

Marta Marco

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció:

Daniela Feixas

Llicenciada en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona (curs 98-99). Dansa contemporànea amb Toni Mira, Avelina Argüelles, Alvaro de la Peña i Toni Jodar. Teatre · Titus Andrònic de William Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. Gira 2002 · Suzuki I i II d’Alexei Xÿipenko. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2001 · Woyzeck de George Buchner. Dir. Àlex Rigola. Teatre Romea. Grec 2001 · Un tramvia anomenat desig de T. Williams. Dir. Manel Dueso. T. Romea. 2000 · Titus Andrònic de William Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. Grec 2000 · La màquina d'aigua de David Mamet. Dir. Àlex Rigola. STI 1999 · Peep Show Verona. Adaptació de Romeo i Julieta de Shakespeare de Rafel Duran. Dir. Rafel Duran. Grec 1999 · Sussie de Carol López. Premio Mª Teresa de León. Dir. Carol López. 1998 · Así que pasen cinco años de Federico García Lorca. Dir. Joan Ollé. Grec 1998. Festival de Otoño 1998. Mercat de les Flors. 1999 · Ricard III de Carmelo Benne. Dir. Ramon Simó. 1997 · A la Meta de Thomas Bernhard. Dir. Xavier Albertí. 1997 Televisió: Pagats per riure. Dir. Agustí Vila. TV3. 2001; Plats bruts. Dir. Joel Joan. TV3. 2001 Cinema: El mensaje de Acacio d’Albert Planell i Eduardo Laplaza. Curt. Festival de Sitges 1996; Spleen de Rafa Ruiz. Curt

Daniela Feixas / Audiovisuals: Daniel Lacasa / Raquel Cors / Coproducció:

La Villarroel

La Villarroel / Escenografia:

Enric Planas

Enric Planas / Espai sonor:

Jordi Bonet

Neix a Barcelona el desembre de 1959. Enginier de So, creació i producció de Bandes Sonores. Actualment alterna la direcció de l’Estudi de So OIDO amb el disseny acústic i de bandes sonores per a espectacles (teatre, pavellons temàtics, spots publicitaris...). Destaquem alguns dels esdeveniments creats i dirigits:  Direcció de So de les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 92.  Cerimònia inaugural del Mundial de Fútbol 82.  Visita del Papa Joan Pau II a Montserrat (1982).  Concert Alfredo Kraus amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1988).  Festival de Jazz de San Sebastià (1981)  Festival de Flamenc amb Camarón de la Isla (1987)  Concert de Raimon “20 anys al vent” al Palau Sant Jordi (1993)  Espectacle “Pepsiclope” de La Fura dels Baus (1996)  Concert Joan Manel Serrat “D’un temps i d’un país” (1996)  Piromusical Boda Infanta Cristina amb Iñaki Urdangarín (1997)  Acte centenari del F.C.Barcelona al Camp Nou (1998)  Cerimònia Premis ONDAS (1999)  Cerimònia Premis GOYA (2000)  Creació Banda Sonora dels Piromusicals de La Mercè 2000, 2001 i 2002  Espectacle inaugural America’s Cup 2007  Espectacle 50è aniversari del Camp Nou (2007)  Cerimònia cloenda de la Barcelona World Race 2007 (En preparació)  Diversos concerts d’artistes nacionals i internacionals com ara: Luís Eduardo Aute, Mª del Mar Bonet, Lluís Llach, Víctor Manuel y Ana Belén, Gato Pérez, Caetano Veloso, Paco de Lucía, Radio Futura, Michael Nyman, Kevin Ayers, Wim Mertens, Ichiro Suzuki, Viena String Quartet... Com a dissenyador de So per a muntatges teatrals i arts escèniques destaquem obres com Antaviana, Nit de Sant Joan, Glups!, Mikado, Mar i Cel, Flor de Nit i Poe de Dagoll Dagom. El despertar de la primavera, Infantillatges, Lorenzaccio, El Misàntrop, Les Tres Germanes, Ara que els ametllers estàn batuts, Autèntic Oest, Un passeig pel bosc, A la Glorieta, Arte, París 1940, La Cena i Stalin amb la Companyia Flotats. Entretres i SIT de Tricicle. La Venganza de Don Mendo, T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré, No és tan fàcil, Vides Privades, Amants i Dinamita teatral amb Paco Mir. El Sopar dels Idiotes, 23 centímetres, La Bella Helena, La Lloll, La Filla del Mar i El Tinent Inshmore amb Josep Maria Mestres. Mentiders, Pels Pèls i Òscar, una maleta, dos maletes, tres maletes amb Abel Folk. També ha realitzat el So directe, la postproducció i el muntatge musical de diverses sèries de televisió i pel·lícules de cinema entre les que destaquem: No passa res (TV3), Tariro-Tariro (TVE), Espacial Fin de Año 1991 (TVE) amb La Trinca. Oh Espanya (TV3), La memòria dels cargols (TV3), Psicoexpress (TV3) amb Dagoll Dagom. Smoking Room amb Julio Walovich, Gala amb Sílvia Munt, Fragments de Judith Colell, Lo mejor que le puede pasar a un cruasán de Paco Mir, Cosas que pasan amb Sílvia Munt, Remake amb Roger Gual, 53 días de invierno de Judith Colell. Diverses produccions publicitàries d’audio per a diferents marques: Freixenet, Seat, Wolkswagen, Nissan, Taurus, BMW, Port Aventura, Nestle, La Caixa, Renault, Caixa Catalunya, Ford, Evax, Coca-Cola, Daewoo, Fujifilm, Ikea, Audi... Ha realitzat les sonoritzacions de les gires de diferents autors i grups musicals: Sisa i Melodrama, Don McLean, José Feliciano, Roberta Flack, Miles Davis, Miguel Ríos, Mecano, La Trinca, Bobby McFerrin, Keith Jarret Trio, Carles Benavent...

Jordi Bonet / Il·luminació:

Sam Lee

Sam Lee / Traducció:

Roser Batalla

Nascuda a Barcelona el 21 de maig de 1965. És llicenciada en interpretació a l’Institut del Teatre. Debuta professionalment l’any 1987 amb Dagoll Dagom en el paper de Yum-Yum a Mikado. Teatre: · The Full Monty de T. McNally i D. YazBek. Dir. Mario Gas. 2001 · La dona incompleta de David Plana. Dir. Sergi Belbel. 2001 · El temps de Planck de Sergi Belbel i Oriol Roig. Dir. Sergi Belbel. 2000 · L’augment de G. Perec. Dir. Jesús Díez. 2000 · Sota el bosc lacti de D. Thomas. Dir. Jesús Díez. 1999 · Fuita d’en Jordi Galceran. Dir. Eduard Cortés. 1999 · Company de Sondheim i Furth. Dir. Calixte Bieito. 1997 · Pel davant i pel darrera de M. Frayn. Dir. Alexander Herold. 1996 · Historietes de diversos autors. Dagoll Dagom. 1993 · Un ratolí, un gat, un canari i una boa a l’armari de Rena Llucot (monòleg). Dir. Raúl Contel. 1993 · Flor de nit d’en M. Vázquez Montalbán i A. Guinovart. Dagoll Dagom. 1992 · Snoopy!, el musical de Schulz i Grossman. Dir. Ricard Reguant. 1991 · Mar i cel d’Àngel Guimerà i A. Guinovart. Dagoll Dagom. 1988 · Fantasio de Musset. Dir. Josep M. Mestres. 1988 · La disputa de Miravaux. Dir. Pau Monterde. 1988 · El Mikado de Gilbert & Sullivan. Dagoll Dagom. 1987 Televisió: · Psicoexpress. TV3. 2001 · Nissaga de poder. TV3. 1996-98 · Estació d’enllaç. TV3. 1995; Arnau. TV3. 1993 · La Mirandolina. TV3. 1990; Plàstic. Programa infantil, TV2. 1986 · BotóFluix. Programa infantil, TV3. 1986 · El poema de Nadal. TV2. 1985 · Tripijocs. Programa infantil, TV2. 1984 · La Rambla de les Floristes. TV2. 1984 Ha traduït i adaptat al català i al castellà vàries obres, entre les que destaquen: The Full Monty. 2001; T’estimo, ets perfecte… ja et canviaré. 2000; A little night music. Grec 2000; Sweeney Todd (per la que va obtenir el premi Especial de la Crítica i el Premi FAD) l’any 1994 i 1995; Chicago. 1995.

Roser Batalla / Vestuari: Antonio Belart

Crítiques

  • No hi ha Critiques d'aquest espectacle

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • 'Les noies de Mossbank Road', un cant a l'amistat

    El proper 5 de setembre comencen les funcions de [Les noies de Mossbank Road] d’Amelia Bullmore, que arriba a La Villarroel dirigida per Sílvia Munt. L’onbra proposa una reflexió sobre la fortalesa de l’amistat i la seva evolució al llarg de la vida, des d’un punt de vista càlid i alhora punyent. El...
    Albert Martí - 01/12/2017Continuar llegint
  • 'Les noies de Mossbank Road', un cant a l'amistat

    El proper 5 de setembre comencen les funcions de [Les noies de Mossbank Road] d’Amelia Bullmore, que arriba a La Villarroel dirigida per Sílvia Munt. L’onbra proposa una reflexió sobre la fortalesa de l’amistat i la seva evolució al llarg de la vida, des d’un punt de vista càlid i alhora punyent. El...
    Albert Martí - 01/12/2017Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Català

On pots veure'l

La Villarroel

Villarroel, 87
Barcelona

http://www.villarroelteatre.com

Ver mapa más grande

Próximes actuacions

divendres 15 a les 21:00h per 14€ / 25,8€

dissabte 16 a les 18:00h per 14€ / 25€

dissabte 16 a les 21:00h per 14€ / 25,8€

diumenge 17 a les 18:30h per 14€ / 25€

dimarts 19 a les 20:30h per 14€ / 25,8€

dimecres 20 a les 20:30h per 14€ / 25,8€

dijous 21 a les 20:30h per 14€ / 25,8€

Comprar Entrada