Grec 2018 Festival de Barcelona
Teatre Lliure Abonaments 18-19

Barcelona dijous,   19 de juliol de 2018   Actualitzat a les   9:20 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

La importància de ser Frank

La importància de ser Frank

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor: Oscar Wilde
Direcció:

David Selvas

DAVID SELVAS (Barcelona 1971) Com a director “Who is P ?”. Pier Paolo Passolini. Teatre Lliure. “El virus” de Richard Strand. Sala Muntaner. Com a actor Teatre “Los veraneantes”de Maximo Gorka. Dir.C. Subirós. Teatre Lliure. “La Celestina” de F. De Rojas.Dir. Robert Lepage “Julio Cesar” de W. Shakespeare. Dir. Alex Rigola “El polígrafo” de Robert Lepage y Marie Brassard. Dir. R.Lepage “Mesura per mesura” de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito “La verdadera naturaleza del amor” de B. Frasser. Dir. M. Dueso “La serva amorosa” de Moliere. Dir. Ariel Garcia Valdés “Testamento” de Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel “Amfitrion” de Moliere. Dir. Calixto Bieito Cinema “Atlas de Geografía Humana” Dir. Azucena Rodríguez. “Nubes de Verano” Dir. Felipe Vega “Valentin” Dir. J. Luis Iborra “Pau y su hermano” Dir. Marc Recha “Amic/Amat” Dir. Ventura Pons “Carícies” Dir. Ventura Pons

David Selvas
Direcció musical:

Pere Jou

Pere Jou
Producció:

La Brutal

La Brutal
/ Teatre Nacional de Catalunya

Data inici: 05/07/2018 Data final: 05/08/2018

Un dels retrats més àcids i divertits que s'han fet mai sobre la hipocresia social

Sinopsi de La importància de ser Frank

La gloriosa trajectòria d’Oscar Wilde va quedar arruïnada sobtadament amb la condemna a dos anys de presó que l’acusava d’indecència per la seva vida privada, només tres mesos després d’haver estrenat aquesta comèdia.

L’escriptor, que no es refaria d’un cop tan dur, ja havia denunciat sovint la hipocresia d’una societat cada cop més conservadora i controladora sobre la intimitat dels seus ciutadans. Una hipocresia que, de manera premonitòria, esdevindria la protagonista d’aquesta deliciosa obra mestra sobre els embolics amorosos de dos joves britànics i les seves secretes dobles vides, la qual anticipa algunes de les principals avantguardes del segle xx.


Repartiment

Paula Malia

Paula Malia /

David Verdaguer

Inicia la seva carrera l’any 1995 a l’escola de teatre Artur Iscla de Pineda de Mar i amb diferents cursos al Col•legi de teatre de Barcelona. L’any 2001 es trasllada a Barcelona. Diplomat al col•legi del teatre de Barcelona (2001-2004), treballa amb directors com Jordi Mesalles, Ferran Audí o Xicu Masó. Cofundador de la companyia elnacionalNOensvol l’any 2001, participa en tots els seus muntatges: Estercolàcies I i II de Txema Stamfford, al Cafè teatre llantiol i gira per Catalunya i Espanya, Com a casa-sses de Txema Stamfford (a partir de poemes d’Enric Casasses), Minim•mal Show de Sergi Belbel i Miquel Gorriz, direcció de Mercè Lleixà al Jove Teatre Regina i Selaginel•les o la tragèdia d’una cabra de Txema Stamfford, sota la direcció del mateix autor i de Peter Gadish al Versus Teatre. Paral•lelament a la companyia elnacionalNoensvol treballa en muntatges com Baal de Bertolt Brech,dirigit per Abel Coll al Teatre Tantarantana, Després. Una peça curta innecessària text i direcció de Llàtzer Garcia al Teatre Llantiol, Treball d’amor perdut de William Shakespeare amb la companyia projecte Atrium, Bartleby, de Herman Melville al Versus Teatre sota la direcció de Ever Blanchet i Quotidiana delirant, historietes de Miguelanxo Prado amb el director Eles Alavedra al Versus Teatre. SAM a la Sala Beckett, sota la dirección de Llatzer Gareia i Abel Coll. Aquest 2008 ha protagonitzat l’obra Sexe, Amor i Literatura de Joan Gallart al Versus Teatre. A televisió treballa en diferents series de TV3 com Plats Bruts, El cor de la Ciutat, Ventdelplà i actualment és el Reporter amb Bigoti al programa d’humor Alguna pregunta més?. Actualment és a Quatro, al programa d’humor “Estas no son las noticias”

David Verdaguer / Jaume Madaula /

Laura Conejero

Nascuda a Barcelona el 8 de setembre de 1966. Teatre · Moll Oest de Bernard- Marie Koltés. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. Grec 2002 · La Dona Incompleta de David Plana. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2001 · Fragments d'una carta de comiat llegits per Geòlegs de Normand Chaurette. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2000 · La Plaça dels Herois de T. Bernhard. Dir. A. García Valdés. TNC Sala Petita. 2000 · Mesura per Mesura de Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. TNC Sala Gran. 1999 · L’estiueig de C. Goldoni (versió de J. Galceran) Dir. S. Belbel. TNC Sala Gran. 1999 · Fuita de Jordi Galcerán. Dir. Eduard Cortés. Vania Produccions. 1998 · Morir de Sergi Belbel. Dir. S. Belbel. CDGC. Teatre Romea. 1998 · Soc lletja de Jordi Sánchez i Sergi Belbel. Dir. S. Belbel. Cia. Kràmpack. 1997 · L’Hostalera de Carlo Goldoni. Dir. Sergi Belbel. Focus. 1995 · Colometa la Gitana i Qui...compra maduixes? d’Emili Vilanova. Dir. Sergi Belbel. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Romea. 1994 · El Mercader de Venècia de William Shakespeare. Dir. Sergi Belbel. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Poliorama. 1994 · Després de la pluja de S. Belbel. Dir. S. Belbel. C. Cultural Sant Cugat. 1993 · Carícies de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. CDGC Teatre Romea. 1992 · La Filla del Mar d’Àngel Guimerà. Dir. S. Belbel. CDGC Teatre Romea. 1992 · Les tres germanes de Txèkhov. Dir.: Pierre Roman. Cia. Flotats. 1990 · El Caballero de Olmedo de Lope de Vega. Dir. Miguel Narros. Compañía Nacional de Teatro Clásico. 1990 · Elsa Schneider de Sergi Belbel. Dir. Ramon Simó. 1989 · Duros a quatre pessetes de Santiago Rusiñol. Dir. Joan Anguera. CDGC. 1989 · L’Augment de Georges Perec. Dir. Sergi Belbel. Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona. 1988 Televisió Sèries a TV3: Poblenou (1994-95); Sitges (1996-97); Psicoexpress (2001); Des del Balcó (2000). TV-movies: Gossos. Dir. Romà Guardiet (2001); Sara. Dir. Silvia Quer (2000). Col·laboracions en altres sèries: Periodistas (Telecinco), Estació d'Enllaç i Crims (TV3). Cinema La vida de nadie. Dir.Eduard Cortés. 2002; Dones. Dir. Judith Colell. 2000; Atilano Presidente. Dir. La Cuadrilla. 1998; Carícies. Dir. Ventura Pons. 1997; El Amor perjudica seriamente la salud. Dir. Manuel Gómez Pereira. 1996 Premis · Premi Revelació de la Crítica Teatral per Elsa Schneider. Temporada: 1988/89 · Premi de l’Ajuntament de Tarragona a la millor interpretació teatral femenina per L’Hostalera. 1996 · Premi d’interpretació de la crítica teatral de Barcelona per Soc lletja. 1996/97. · Premi Memorial Margarita Xirgu. 2001 · Premi Butaca a la millor actriu de teatre de repartiment. 2001

Laura Conejero /

Mia Esteve

2004 La serrana de la vera. Dir. María Ruiz. Teatro Clásico. Madrid 2003 Las troyanas, d’Eurípides. La Fura dels Baus i Irene Papas. Roma Bones intencions. Cia. Roger Bernat. Teatre Lliure 2002 11 de setembre. Les troianes. Dir. Ramon Simó. TNC 2001 La mare coratge i els seus fills. B. Brecht. Dir. Mario Gas. TNC Trilogia 70. Dir. Roger Bernat. Mercat de les Flors. Grec Lulú. F. Wedekind. Dir. Mario Gas. TNC 2000 Solness, el constructor. H. Visen. Dir. Carme Portaceli. TNC. Taurons. D. Mamet. Dir. Ferran Madico.Villarroel Teatre. Grec. El criat. R. Maugham. Dir. Mario Gas. Mercat de les Flors. 1999 Bernadeta xoc. A. Platel i A. Sierens. Dir. Magda Puyo. TNC Una joventut europea. Dir. Roger Bernat. Grec 99. Mercat de les Flors. 1998 Mesura per mesura. W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. TNC. Álbum. Dir. Roger Bernat. Teatre Lliure. Grec 98. Interior d’una rentadora. Dir. Roger Bernat. Festival STI 98.

Mia Esteve /

Norbert Martínez

Graduat en interpretació a l’escola Eòlia. També ha realitzat diversos cursos en diferents matèries; Monogràfic de Shakespeare amb Pep Planas, , mètode de veu Linklater amb Christine Adaire (master teacher del mètode creat per Kristin Linklater), curs de La naturalesa de l’espai teatral amb Comediants, clown amb Marcel Gros, dicció amb Ramon Puig. En l’especialitat de dansa ha rebut classes de Montse Colomé (dansa-jazz), Cristina Mendez (claqué) i Aixa Guerra (dansa contemporània). Ha treballat com a actor en companyies com la companyia del Teatre Lliure, Comediants, Gog i Magog, Teatre del Sud, Sexualística d’espectacles, Fil-i-canya teatre, cia. Deparranda, cia. Foc Follet, Gralla manufactures teatrals, Nets-i-Polits. Ha actuat en festivals com Juste Pour Rire de Montreal, Arts and Ideas de New Haven o el Ottawa Festival. Ha intervingut en la sèrie de televisió de Catalunya Setze dobles, i en la Tv-movie Falsa culpable per Antena 3 tv i Televisió de Catalunya i ha participat en lectures dramatitzades amb directors com, Ricard Salvat, Enric Majo i Pep Planas. Ha dirigit obres com, Penes d’amor perdudes de William Shakespeare, ER de Benet i Jornet o Galvana Borinor de la qual n’és també autor.

Norbert Martínez / Paula Jornet

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció:

Sandra Monclús

Sandra Monclús / Ajudant de vestuari: Raquel Ibort / Cap tècnic:

Arnau Planchart

Arnau Planchart / Caracterització:

Paula Ayuso

Paula Ayuso / Escenografia:

Jose Novoa

Jose Novoa / Il·luminació:

Mingo Albir

Mingo Albir / Moviment: Pere Faura / So:

Lucas Ariel Vallejos

Lucas Ariel Vallejos és enginyer electrònic i enginyer tècnic de telecomunicacions especialitzat en So, i músic (estudis de piano, baix elèctric, i actualment està centrat en l’estudi de la batería). Desenvolupa espais sonors i músiques per audiovisuals i teatre, on cal destacar les obres teatrals La Màquina de Parlar (Victoria Szpunberg, 2007) i Singapur (Pau Miró, 2008). Paral.lelament, participa en formacions musicals diverses.

Lucas Ariel Vallejos / Traducció:

Cristina Genebat

Ha treballat amb directors com Magda Puyo (Ricard G, a partir de Ricard III de W. Shakespeare, i Excés, de Neil Labute); Toni Casares (Salamandra, de Josep Maria Benet i Jornet, i Suite, de Carles Batlle); Ariel García-Valdés (Don Juan, de Molière); Ramon Simó (Escenes d’una execució, de Howard Barker) o Àlex Rigola (Juli Cèsar, de Shakespeare) i Marta Angelat (Tape, d’Stephen Belber), entre d’altres. En televisió ha participat a la sèrie i a la pel·lícula Majoria absoluta, dir. Joaquim Oristrell. També ha traduït fins ara dues peces de teatre: L’illa dels esclaus, de Marivaux, dirigida per Pep Plà a l’Artenbrut i El virus, de Richard Strand, dirigida per David Selvas a la Sala Muntaner.

Cristina Genebat / Versió:

Cristina Genebat

Ha treballat amb directors com Magda Puyo (Ricard G, a partir de Ricard III de W. Shakespeare, i Excés, de Neil Labute); Toni Casares (Salamandra, de Josep Maria Benet i Jornet, i Suite, de Carles Batlle); Ariel García-Valdés (Don Juan, de Molière); Ramon Simó (Escenes d’una execució, de Howard Barker) o Àlex Rigola (Juli Cèsar, de Shakespeare) i Marta Angelat (Tape, d’Stephen Belber), entre d’altres. En televisió ha participat a la sèrie i a la pel·lícula Majoria absoluta, dir. Joaquim Oristrell. També ha traduït fins ara dues peces de teatre: L’illa dels esclaus, de Marivaux, dirigida per Pep Plà a l’Artenbrut i El virus, de Richard Strand, dirigida per David Selvas a la Sala Muntaner.

Cristina Genebat /

David Selvas

DAVID SELVAS (Barcelona 1971) Com a director “Who is P ?”. Pier Paolo Passolini. Teatre Lliure. “El virus” de Richard Strand. Sala Muntaner. Com a actor Teatre “Los veraneantes”de Maximo Gorka. Dir.C. Subirós. Teatre Lliure. “La Celestina” de F. De Rojas.Dir. Robert Lepage “Julio Cesar” de W. Shakespeare. Dir. Alex Rigola “El polígrafo” de Robert Lepage y Marie Brassard. Dir. R.Lepage “Mesura per mesura” de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito “La verdadera naturaleza del amor” de B. Frasser. Dir. M. Dueso “La serva amorosa” de Moliere. Dir. Ariel Garcia Valdés “Testamento” de Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel “Amfitrion” de Moliere. Dir. Calixto Bieito Cinema “Atlas de Geografía Humana” Dir. Azucena Rodríguez. “Nubes de Verano” Dir. Felipe Vega “Valentin” Dir. J. Luis Iborra “Pau y su hermano” Dir. Marc Recha “Amic/Amat” Dir. Ventura Pons “Carícies” Dir. Ventura Pons

David Selvas / Vestuari: Maria Armengol

Crítiques Express

+
L'esporgada i raspallada textual de La Brutal ha guanyat per la banda del surrealisme cantat —i això que no havien advertit que el muntatge fos un musical!— i el perill de caure en el tòpic romàntic.
+
Una actualització del text de Wilde, en clau musical, que resulta molt grata i agradable. Gran Conejero, entre tots,que també estan fantàstics.
+
La "festa" que inscriu David Selvas dins la nòmina dels millors directors teatrals d'avui.

Crítiques

  • Doncs La, la, la!

    {La, la, la... i més la, la la...} I una picada d'ullet a {La La Land}, aquella comèdia cinematogràfica del guionista i cineasta Damien Chazelle que, a la vegada, amaga una altra picada d'ullet sota el títol mirant a una expressió angloamericana, {lalaland}, que diuen que es refereix aproximadament ...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Català
Durada: 115 min.

On pots veure'l

Teatre Poliorama

La Rambla, 115
Barcelona

http://www.teatrepoliorama.com

Ver mapa más grande