Tàrrega 2018
butlleti_banner

Barcelona divendres,   17 d'agost de 2018   Actualitzat a les   8:16 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Temps salvatge

Temps salvatge

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor:

Josep Maria Miró

Josep Maria Miró Coromina (Vic –Barcelona– 1977) Llicenciat en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona, doctorant en literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i llicenciat en Periodisme per la UAB. És autor Quan encara no sabíem res –XXX Premi 50è aniversari crèdit andorrà 2007–, 360” –accèssit XX Premi Marqués de Bradomín 2006 d’autors joves d’Espanya que organitza l’Instituto Espanyol de la Juventud–, Les dones de Caín –IV Premi Ramon Vinyes 2005–, Per molts anys, fill –Premi de Teatre breu dels XVIII premis literaris penedesencs 2006–, L’esvoranc –IX Premi Boira 2006–, 11/7: L’escorxador –Millor text i muntatge del concurs de monòlegs basats en fets reals “La realitat supera la ficció” 2005 organitzat per la Universitat de Girona i la Fundació Joan Lluís Vives– i de la peça breu La petita princesa Divina, que no era divina, ni petita, ni volia ser princesa aplegat en un recull de textos de varis autors publicat dins la col•lecció de l’Associació d’actors i directors professionals de Catalunya (AADPC). Ha dirigit el monòleg Els assassinats al carrer de la morgue (a partir del conte d’Edgar Alan Poe amb traducció de Carles Riba a la sala La cuina de la Biblioteca Bonnemaison en motiu de la trobada de novel•la negra a Barcelona “Bcnegra” 2008), i els textos propis Quan encara no sabíem res (Teatre Estudi de l’Institut del teatre, 2008) i la lectura dramatitzada de 360” a l’obrador de la Sala Beckett dins el cicle de dramatúrgia catalana 2007-2008. És ajudant de direcció de Xavier Albertí amb qui prepara per aquest 2008 els muntatges Pinsans i caderneres de Narcís Comadira i Soterrani de Josep Maria Benet i Jornet. Amb Albertí ha treballat als muntatges La caiguda d’Amlet (o La caiguda de l’hac) de Jordi Oriol Canals (Festival Temporada alta, 2007), Assajant Pitarra de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé (Teatre Lliure de Barcelona, 2007), Crónica sentimental de España (Festival Temporada Alta de Girona 2006) i a Tennessee sobre textos de Tennesse Williams (Teatre Romea de Barcelona, 2006). També ha estat ajudant de direcció de Toni Casares als muntatges La nit àrab (Die arabische yacht) de Roland Schimmelpfennig (Sala Beckett de Barcelona, 2006) i Salamandra de Josep Maria Benet i Jornet (Teatre Nacional de Catalunya, 2005). També ha estat assistent dramatúrgic en el projecte de creació T6 dansa Sis coreografies a partir d’El viatge a la felicitat, d’Eduard Punset coordinat per Sol Picó (Teatre Nacional de Catalunya, 2007). Actualment treballa a l’equip de guionistes de la sèrie Zoo de Josep Maria benet i Jornet per TV3 i també ha participat a la sèrie Mar de fons de TV3. En l’àmbit periodístic és col•laborador del magazine de cultura de RNE-R4 Nautilus, que presenta Pilar Sampietro i ha treballat en diversos mitjans, entre ells, COM ràdio, Radio Nacional d’Espanya, Ràdio Sant Cugat, El 9 Nou, Diari de Sant Cugat, en el web www.bcn.cat i La revista de la UNESCO a Catalunya. També és coautor del llibre AFAMCA, vint anys treballant per als nostres sobre l’Associació de Familiars de malalts mentals de Catalunya. En el camp de la docència ha estat responsable de les classes d’historiografia en el postgrau “Independent Reporter – Welcome Sarajevo” organitzat per l’agència de comunicació Kvlar Fotoperiodistes a la Universitat Autònoma de Barcelona -UAB-

Josep Maria Miró
Direcció:

Xavier Albertí

Músic, compositor i director d’escena, ha obtingut els següents guardons: el Premi Extraordinari d’Art Dramàtic 1991 de l’Institut del Teatre de Barcelona, Premi Nacional Adrià Gual atorgat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona en dues ocasions, 1992 i 1994, el Premi especial de la crítica temporada 94-95, el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona com a millor director de la temporada 1993-1994, el Premi Serra d’Or de Teatre temporada 1994-95 i el Premi Butaca 2004 a la millor direcció teatral per Vianants, el Premi d’Arts Escèniques 2005 de la Generalitat Valenciana al millor espectacle no valencià per Mestres antics. També va obtenir el Premi a la Jove Creativitat atorgat per la Generalitat de Catalunya per l’òpera Schneider, amb llibret de Sergi Belbel. Durant els anys de formació, realitza estudis de piano i de composició musical a Barcelona, Madrid, Granada, Florència, Siena, Stuttgart i Viena amb Luis de Pablo, Cristobal Halffter, Tomás Marco, Helmuth Lachenmann, Luciano Berio, Armando Gentilucci i Karl -Heinz Stockhausen. Té composicions estrenades als Festivals de Música Contemporània d’Assís, Florència, Siena, Basilea, Múnic, Viena, Madrid i Barcelona, entre altres. Titulat superior en Direcció Escènica per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 1996 i fins 1999 va dirigir el Festival d’Estiu de Barcelona Grec, i des del 2004 i fins el 2006 va dirigir l’àrea de creació de l’Institut Ramon Llull. Entre els seus treballs com a director escènic destaquen: Made in Catalunya recital de Poesía catalana amb Lou Reed, Laurie Anderson i Pati Smith, Mostra de cultura catalana a Nova York, Baryshnikow Ars Center. El Duo de la Africana de Xavier Albertí y Lluïsa Cunillé, Teatre Lliure, Crónica Sentimental de España un espectacle mucsical amb textos de Manuel Vázquez Montalbán, Tennessee basat en textos de Tennessee Williams, Sangre lunar, de José Sanchis Sinisterra (estrenat al Centro Dramático Nacional María Guerrero); PPP, sobre l’obra de Pier Paolo Pasolini; De Manolo a Escobar, de Marc Rosich; L’home de teatre, de Thomas Bernhard; Boris Vian, constructor d’imperis, sobre l’obra de Boris Vian; Mestres antics, de Thomas Bernhard (producció del Teatre Romea i versió en castellà estrenada al Centro Dramático Nacional); Hamlet, o les conseqüències de l’amor filial, de Jules Laforgue, dins el cicle Solos al Festival Grec 03; Traïció, de Harold Pinter; Et diré sempre la veritat, de Lluïsa Cunillé, Lluis Homar i Xavier Albertí (espectacle estrenat al Festival Temporada Alta de Girona 2002); Carmen, de Georges Bizet (producció del Teatro Verdi de Pisa); Marina, òpera d’Emilio Arrieta i Francesc Camprodon, al Festival de Peralada 2002 i al Teatro de la Maestranza de Sevilla; Troilus i Cressida, de W. Shakespeare, versió de Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 2002; Homenatge a Conxita Badia i Anna Ricci, producció del Gran Teatre del Liceu; Orgía, de Pier Paolo Pasolini; Más extraño que el Paraíso, espectacle de Xavier Albertí amb textos de Jaime Gil de Biedma i Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 2001; Pèndols d’aigua, de Francesc Messeguer; El gat negre, de Lluïsa Cunillé; I la llum no es veu. Pels carrers de Basquiat, de la companyia Lanònima Imperial; Tórtola Valencia, cabaret coreogràfic original de Xavier Albertí; Ànsia, de Sarah Kane; Mirador de Paco Zarzoso; Passatge Gutenberg, de Lluïsa Cunillé; Simon Bocanegra, òpera de Giuseppe Verdi; The Meeting, de Lluïsa Cunillé al Festival d’Edimburg 1999; La Cita, de Lluïsa Cunillé, al Festival Grec 1999; Vals Ex Machina, una partitura escènica per a trio amb text del mateix director; Privado, de Lluïsa Cunillé; El llibre dels canvis, espectacle concert amb el grup Vol ad libitum; El dia dels morts, de Narcís Comadira; Macbeth o Macbetto, de Xavier Albertí, espectacle estrenat al Festival Internacional de Teatre de Sitges 1997; La llavor dels somnis, sobre l’obra poètica de Narcís Comadira; Les paraules de l’ànima, sobre la obra poètica de Ramon Llull; Una geografia estilogràfica, sobre la obra literària de Josep Maria de Sagarra; Libración, de Lluïsa Cunillé; Hedda Gablerde Henrik Ibsen, al Festival Internacional de Teatre al Carrer de Tàrrega 1993; Un Otel•lo per a Carmelo Bene, obra estrenada al Festival Internacional de Teatre de Sitges 1993 i que va inaugurar l’Artenbrut; Colatures per a cinta magnètica o Chomsky Show, entre molts d’altres. Entre els seus treballs com a intèrpret cal esmentar: Tennessee, Sis personatges en cerca d’autor; Boris Vian, constructor d'imperis; El mestre i Margarita; El Gat Negre; Más extraño que el Paraíso; Okupes al Museu del Prado (en el paper de Federico García Lorca) i Troilus i Cressida (en el paper de Tersites/ Menelau).

Xavier Albertí
Producció: Teatre Nacional de Catalunya

La cara fosca d'una comunitat s'enfronta a les seves pitjors pors

Sinopsi de Temps salvatge

Una tranquil·la urbanització fronterera es disposa a organitzar una celebració que tindrà lloc al pavelló municipal, el qual es troba situat a la sortida de la localitat, a prop d’una zona boscosa per on es comenta que transiten persones estrangeres de manera irregular.

Amb l’aparició de diverses pintades amb missatges amenaçadors, s’apoderarà de la població una espiral de por, suposicions i violència que no només trasbalsarà la vida rutinària dels seus habitants, sinó que acabarà pertorbant greument les seves normes de convivència.


Repartiment

Alicia González Laá

Formació: Institut del Teatre de Barcelona, Estudi Nancy Tuñon, Col.legi del Teatre de Barcelona i Estudi de Manuel Lillo i Txiqui Berraondo. Teatre. Entre d’altres: Valentina de Carles Soldevila. Dir. Toni Casares. TNC Sala Petita. 2006; Ñi Juhrí-Muhrí-no és fàcil de dir de Eva Hibernia, a partir de La Gavina de Txèkhov. Dir: Marta Gil. Teatre Nacional d’Strasbourg, Festival “Nouvelles createurs europees” 2006 i Antic Teatre de Barcelona; Entre meses variados, a partir d’entremeses de Miguel de Cervantes. Dir: Antonio Calvo. Teatre Lliure; Las Señoritas de Siam d’Ever Blanchet. Premi SGAE’93. Versus Teatre. Dir: Ever Blanchet; Las Furias de Bernarda d’Antonia’s company. A partir de La Casa de Bernarda Alba de Lorca. 1er Premi a La Mostra de Teatre de Barcelona 2003. Artenbrut i gira per Cataluña. Dir. Sarah Dahan; Estimada Helena Sergueievna de Ludmila Razumovskaia. Versus Teatre. Dir: Ever Blanchet; Separaciones d’Ever Blanchet. Versus Teatre. Dir: Ever Blanchet; La Casa en Obras a partir de la obra del poeta Blai Bonet. Grec 1998. Dramatúrgia i direcció de Pep Tosar. Cinema i televisió. Entre d’altres: 13 anys i un dia, Ventdelplà, De Moda, Lady Kaña, Sclub7 in Barcelona, Psycho-Express, Temps de silenci, Nissaga de poder, Ambiciones, Passi-ho bé, Sota el signe de Taure: la rossa del revolt, El domini dels sentits, L’Escala de Diamants, Cabell d’àngel, Tránfuga.

Alicia González Laá / Borja Espinosa /

Carme Elias

En teatre ha participat entre altres als següents espectacles: El ventall de Lady Windermere (Dir. Josep Maria Mestres); 84 Charing Cross Road (Dir. Isabel Coixet); La gaviota (Dir. Amelia Ochandiano); Calígula (Dir. Ramon Simó); La dama enamorada (Dir. Rafel Duran); Els gegants de la montanya (Dir. Georges Lavandaunt); Las últimas lunas (Dir. José Luis García Sánchez); Acreedores (Dir. Juan Carlos Coraza); La doble inconstancia (Dir. Miguel Narros); Casi una diosa (Dir. Miguel Narros); La quinta columna (Dir. Ariel García Valdés); El hombre del destino (Dir. María Ruiz); El misantrop (Dir. Josep Maria Flotats); Lorenzaccio (Dir. Josep Maria Flotats); El dret d'escollir (Dir. Josep Maria Flotats); Madame de Sade, de Yukio Mishima (Dir. Josep Maria Flotats); La gata sobre el tejado de zinc (Dir. Carlos Gandolfo); Absalón (Dir. José Luis Gómez); Terra baixa (Dir. Josep Montanyes); La gaviota (Dir. Herman Bonnin). En cinema ha intervingut a pel•lícules com: Los aires difíciles (Dir. Gerardo Herrero); Cien maneras de acabar con el amor (Dir. Vicente Pérez Herrero); Bestiario (Dir. Vicente Pérez Herrero); Manos de seda (Dir. César Martínez); No se lo digas a nadie (Dir. Francisco Lombardi); Pesadilla para un rico (Dir. Fernando Femán Gómez); En brazos de la mujer madura (Dir. Manuel Lombardero); Menos que cero (Dir. Ernesto Tellería); El hombre de arena (Dir. Vicente Pérez Herrero); La flor de mi secreto (Dir. Pedro Almodóvar); Los peores años de nuestra vida (Dir. Emilio Martínez Lázaro); Els de davant (Dir. Jesús Garay); Pont de Varsòvia (Dir. Pere Portabella); Puzzle (Dir. Luis José Comerón); Stico (Dir. Jaime de Armiñán); Entre paréntesis (Dir. Simón Fábregas); Victòria (dir. Antoni Ribas). En televisió ha participat a: Mar de fons (TV3); 7 vidas (Telecinco); Mirall trencat; Antivicio (Antena 3); Dones d'aigua (Dir. Jesús Segura); Turno de oficio II (Dir. Manolo Matji); Turno de oficio.

Carme Elias / Eduard Farelo /

Laia Manzanares

Laia Manzanares /

Malcolm McCarthy

Malcolm McCarthy /

Manel Barceló

Actor Nascut a Barcelona el 19 de gener de 1953 Inicia la seva trajectòria professional l’any 1978, fundant junt amb en Pep Bou el grup Pa de Ral. El 1979 s’incorpora a la companyia Els Joglars amb l’espectacle “l’Odissea”. Actor, director, autor dramàtic, guionista de programes de televisió i d’historieta -forma equip amb la dibuixant Mariel i col·laboren a la revista “El Jueves” amb la sèrie Mamen. AUTOR D’ESPECTACLES Quatre i repicó (1981) All talking, all singing, all dancing, all Gershwin La gorgona sentimental Cabaret per la guerra de Bòsnia Un astronauta udola la lluna. TEATRE Hedda Gabler (2004) d’Henrik Ibsen, direcció Rafa Calatayud Un enemic del poble (2003) d’Henrik Ibsen, direcció de Carme Portaceli Antígona (2003) de Jordi Coca, dirigit per Ramón Simó Shylock (2.000) de Gareth Armstrong dirigit per Luca Valentino. La cita (1998) de Lluïsa Cunillé dirigit per Xavier Albertí. Els pirates (1997) de Gibert & Sullivan dirigit per Joan Lluís Bozzo. Dagoll Dagom. One for the road (1996) d’Harold Pinter, dirigit per Lluís Miguel Climent. Les alegres casades de Windsor (1994), de William Shakespeare, dirigit per Carme Portaceli. La tigressa i altres històries (1983) de Dario Fo dirigit per José Antonio Ortega. TELEVISIÓ Sara, (2003). Realització: Sílvia Quer Mònica. Realització: Eduard Cortés Des del balcó, (2001). Realitzador: Jesús Garay. Carles, príncep de Viana. Realització: Sílvia Quer. Laberint d’ombres (1999) Sitges (1997) Realitzador: Eduard Cortés. Quico (1993) Realitzador: Eduard Cortés Qui? (1990) Sèrie dramàtica realitzada en directe. Director: Pere Planella. Realitzador: Jordi Roure. Aquelarre (1987) de la sèrie Crònica negra. Realitzador: Ricard Reguant CINEMA Des del balcó (2000) Director: Jesús Garay La quinta del porro (1980) Director: Francesc Bellmunt PREMIS El 2003, Premi Honra do Festival de Almada (Lisboa) per Shylock. Premi Ciutat de Barcelona a les Arts Escèniques de l’any 2000 “ per Shylock Ha rebut en dues ocasions el premi “Aplaudiments Sebastià Gasch” que concedeix el FAD, el 1981 per Quatre i repicó i el 1996 per Cabaret per la guerra de Bòsnia.

Manel Barceló /

Marina Gatell

Marina Gatell /

Míriam Iscla

Teatre: co-fundadora de la Companyia T de Teatre. Ha participat en tots els seus espectacles: Petits contes misògins de Patricia Highsmith. Dir. Pere Sagristà. 1991-1993; Homes! Dir. Sergi Belbel. Co-autora del text “Ai, Homes!”. 1994-1997; Criatures. Dir. David Plana i T de Teatre. Autora del text: “Vida de mare”. 1998-2001; Això no és vida. Dir. David Plana. 2003-2004; 15. Dir. Sergi Belbel i T de Teatre. Co-autora de diversos textos. 2006; Com pot ser que t’estimi tant. Dir. Javier Daulte. 2007-2008. Altres espectacles: M de Mortal de Carles Mallol. Projecte T6. 2010; El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana. Dir. Joan Castells. TNC Sala Petita. 2009; Leonci i Lena de Georg Büchner. Dir. Pep Pla. Sala Muntaner. Grec 2007; Les falses confidències de Marivaux. Dir. Sergi Belbel. TNC Sala Gran. 2005; Desprès ve la nit de David Plana. Dir. David Plana. Sala Beckett. 2001; El desengany de F. Fontanella. Dir. Domènec Reixach. Teatre Romea. 1992; Teatre Natural d'Oklahoma de Kafka. Dir. Luis Miguel Climent. Sala Beckett. 1991; Línia roja. Teatre de l'Ocàs. Dir. T. Vilardell i M. Casamayor. Teatre Condal. 1990; Paraula de poeta. Muntatge de poemes de Maria Mercè Marçal. Dir. Jordi Mesalles. 1989. Televisió: a TV3: Tres pics i repicó; El joc del segle; Dones d'aigua; Efectes secundaris; Laura; Jet Lag, una sèrie de T de Teatre amb 6 temporades (d’aquesta sèrie també n’és coordinadora de guions, guionista i directora de 10 capítols). Altres sèries: Los ladrones van a la oficina; El Comisario; Calle 13. Guió i interpretació de la secció “Les tietes” dins el programa Dies de ràdio d'Elisenda Roca, a COM Ràdio.

Míriam Iscla /

Sara Espígul

Sara Espígul

Crítiques Express

+
No és un trencaclosques, però sí que exigeix que els espectadors vagin completant imaginàriament un mosaic posant i traient peces de cub que tenen sis cares diverses.
+
Un text inquietant, potser un tant reiteratiu en la primera part, però impactant, de molta actualitat. Gran repartiment.

Crítiques

  • Un lloc bonic... per viure?

    ¿Què li deu passar a aquesta adolescent, Ivana, uns 17 anys, que es presenta amb l'àvia en aquesta urbanització fantasmagòrica i a la comunitat del bloc d'estil pseudoiracionalista que ha construït Lluc Castells a partir del retrat paisatgístic i literari del dramaturg Josep Maria Miró (Vic, Osona, ...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Català