La Mercè 2018
Fira Mediterrània 2018

Barcelona dilluns,   24 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Ombra (parla Eurídice)

Ombra (parla Eurídice)

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor:

Elfriede Jelinek

Què va passar quan Nora va deixar el seu home és la primera obra de teatre que va escriure Elfriede Jelinek, coneguda per la seva novel•la La pianista, d’una cruesa inusual, adaptada al cinema l’any 2001 i gran triomfadora en el Festival de Cannes d’aquell any. El desembre de 2004, l’autora austríaca no va anar a Estocolm a recollir el premi Nobel de Literatura posant l’excusa que sentia pànic social. El seu discurs d’acceptació del premi va ser projectat en uns monitors instal•lats per a l’ocasió. Aquesta anècdota, ben coneguda, és una mostra evident de la dualitat que s’amaga darrere d’aquesta dona de faccions poderoses. D’una banda, Jelinek, filla d’una família benestant vienesa, s’acostuma a l’èxit des de petita; escriu novel•les que han estat èxits de vendes i és elogiada pel públic i per la crítica. D’altra banda, però, som davant d’un personatge fràgil i inestable, que des de la mort del pare, l’any 1969, necessita assistència psiquiàtrica i pateix crisis nervioses. Èxit i fracàs conviuen a la vida d’Elfriede Jelinek, un personatge apassionant que trasllada part de les seves vivències a les seves creacions literàries. Què va passar quan Nora va deixar el seu home destaca per l’ús audaç del llenguatge. De fet, és en els textos teatrals on Jelinek aconsegueix arribar més lluny en els experiments lingüístics, un tret que, d’altra banda, és ben característic de la seva producció literària. L’autora trenca amb els convencionalismes del gènere i juga amb els diàlegs amb una habilitat prodigiosa. El resultat és un text elèctric i fascinant, que ens permet de descobrir una de les veus més trencadores de la literatura contemporània.

Elfriede Jelinek
Direcció: Katie Mitchell

I si Eurídice es comencés a fer preguntes en clau feminista?

Sinopsi d´ Ombra (parla Eurídice)

L’any 2004, el jurat del premi Nobel de literatura va anunciar la concessió del premi a Elfriede Jelinek, una personalitat que, al seu país, Àustria, és especialment estimada però també criticada. I és que les seves novel·les i obres teatrals ja feia molt de temps que denunciaven la cara fosca d’un país que, segons diu l'autora, és una societat petitburgesa que encara no ha passat comptes amb el seu passat recent. Els enemics de Jelinek la qualifiquen de feminista radical, una etiqueta que a ella no la molesta en absolut. No és estrany que d’aquesta ment hagin nascut relectures feministes d’històries clàssiques com per exemple aquesta versió diferent del mite d’Orfeu i Eurídice que ara arriba al Grec Festival de Barcelona. Orfeu és, aquí, un cantant masclista i possessiu que ha anat als inferns a buscar la seva estimada Eurídice. Tots dos travessen llargs passadissos, pous foscos i carrers subterranis en un llarg trajecte recreat amb l’ajuda d’un vibrant vídeo en directe i un vívid espai sonor. I és que els espectadors podran seguir el trajecte que segueix la protagonista mitjançant els plans successius d'un film realitzat en directe, les imatges del qual es projecten en una gran pantalla. Durant el viatge, Eurídice s’adona que, tot i ser una autora destacada, tota la seva existència ha transcorregut a l’ombra d’aquest Orfeu que l’ha vinguda a salvar. Perquè, realment l’està salvant? I és que ella es preguntarà si no és més plena i autèntica una no vida pròpia als inferns que una existència subjugada en el món dels vius. Una posada en escena especialment imaginativa integra els paisatges visuals i sonors amb un text punyent i corrosiu.

Signa la posada en escena Katie Mitchell, directora que ha treballat amb la Royal Shakespeare Company, el Royal National Theatre, el National Theatre de Londres o el Royal Court Theatre, que ha passat per nombrosos teatres estrangers que van del Piccolo Teatro de Milà al Teatre Reial d’Estocolm i que ha signat també la posada en escena d’un grapat d’òperes.

Una producció de Schaubühne Berlin.


Crítiques Express

+
El text de Jelinek em va semblar pretenciós, però la proposta en conjunt es molt estimulant amb la gran utilització de mitjans audiovisuals. Fins ara lo millor vist al Grec,

Crítiques

  • No hi ha Critiques d'aquest espectacle

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • No hi ha noticies d'aquest espectacle

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Alemany
Subtítols: Català
Durada: 75 min.