La Mercè 2018
Fira Mediterrània 2018

Barcelona dilluns,   24 de setembre de 2018   Actualitzat a les   16:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

El monstre al laberint

El monstre al laberint

Proposta participativa que duu a escena la història de Teseu i el Minotaure, convertida en una òpera

Sinopsi d´ El monstre al laberint

Cantants i músics professionals, però també amateurs de totes les edats intervenen en una proposta participativa que porta a escena la història de Teseu i el Minotaure, convertida en una òpera.
El projecte va ser un encàrrec de la London Symphony Orchestra (LSO), la Berliner Philharmoniker i el Festival d’Ais de Provença, que van demanar al compositor Jonathan Dove una creació contemporània que pogués ser representada per un repartiment mixt, amb cantants professionals i aficionats, i que deixés espai també a joves intèrprets dels diferents països on es representés. Perquè el muntatge va néixer amb la intenció que pogués tenir diferents posades en escena en idiomes diversos, amb característiques pròpies en cada ocasió. Reprenen el projecte a Barcelona els músics de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i els Cors de l’Orfeó Català, acompanyats de tres solistes i, és clar, de tot de cantaires aficionats que en les setmanes anteriors a la representació han rebut una preparació prèvia. A més, intèrprets joves i un artista de circ (Quim Giron, en el paper de Minotaure) s'afegiran a la representació al costat dels músics professionals.

Tots plegats expliquen una història senzilla: el mite de Teseu i el Minotaure. Minos, el rei de Creta, té al seu palau un laberint a l'interior del qual viu un monstre terrible, meitat home, meitat brau, que s'alimenta de carn humana. I com que Minos ha vençut Atenes en una batalla, reclama que cada any la ciutat li enviï un grup de joves per alimentar el seu monstre. Per posar fi a les sanguinàries exigències de Minos, el jove Teseu, un atenenc més, s'afegeix al grup de nois i noies destinats a ser víctimes del monstre. I en endinsar-se al laberint trobarà la manera d'acabar amb la criatura i salvar la vida dels seus companys d'aventura.

Una creació d'òpera col·lectiva i participativa que posa en contacte el món professional i l'amateur i els fa participar en un muntatge escènic que té tant d'experiència artística com d'aventura humana.

Una producció del Grec 2018 Festival de Barcelona i la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana.

Amb la col·laboració del Gran Teatre del Liceu.

Espectacle per a tots els públics.


Fitxa tècnica

/ Cantants: Orfeó Català / Composició musical: Jonathan Dove / Llibret: Alasdair Middleton / Traducció:

Marc Rosich

Nascut a Barcelona, el 1973, és llicenciat en Periodisme (UAB) i Traducció i Interpretació en les especialitats d’anglès i àrab (UAB). Dramaturg, director, actor i traductor literari per a diverses editorials, s’ha format en l’escriptura dramàtica en els seminaris de l’Obrador de la Sala Beckett, on ha tingut com a professors a José Sanchis Sinisterra, Xavier Albertí, Paco Zarzoso i David Plana, entre altres. Actualment està cursant el Doctorat en Arts Escèniques que coordinen conjuntament el Departament de Filologia Catalana de la UAB i l’Institut del Teatre. Com a dramaturg, ha estrenat Surabaya, (Teatre Romea 2005, direcció de Sílvia Munt), obra finalista al Premi Fundació Romea 2004, guardó consistent en una beca del British Council per fer una estada a la companyia teatral anglesa Paines Plough (abril 2005); Copi i Ocaña, al purgatori (Teatre Tantarantana 2004, direcció de Julio Álvarez), obra publicada a En Cartell 10; Autisme, (Mercat de les Flors, 3a Marató de Monòlegs 2003) publicat a la col•lecció de textos dramàtics de l’AADPC dins Monòlegs (Vint monòlegs d’autors catalans contemporanis); Viatge d’hivern, (Festival Chopin de Valdemossa 2003, sota la direcció Xavier Albertí) dramatúrgia a partir de textos de Georges Sand, Frederic Chopin i Rubén Darío; Tarda, (Sala Beckett 2003, sota la direcció d’Oriol Broggi) monòleg interpretat pel mateix autor dins de l’espectacle La primera vegada; Unhappy Meals, (Teatre Malic 2002, direcció del mateix autor), publicació del text íntegre a la Revista Escena de març de 2002. En el camp de la direcció escènica musical, és membre fundador de la companyia d’òpera de butxaca La Trattoria Lirica, (Il Geloso Schernito de Pergolesi, (Teatre Malic 2002, VIII Festival Òpera de Butxaca / Fira de Teatre de Tàrrega 2003), i ha dirigit els espectacles 4 Stagioni (Palau Robert 2004, per a Artscambra) i la versió de Don Giovanni del titellaire Pepe Otal (Reial Acadèmia de Medicina 2004, IX Festival Òpera de Butxaca). És membre fundador de Teatre Obligatori, empresa dedicada a produir tant espectacles infantils (Blatman, premi Xarxa 2004), com teatre per a adults (Vista Oral, Mostra de Teatre de Barcelona 2003). A més, col•labora amb Produccions Caliban, en l’escriptura d’espectacles adreçats al públic infantil. Des de fa més de dotze anys, és membre del grup amateur Sotacabina Teatre, dels Lluïsos de Gràcia, formació amb la qual es va iniciar en el món de les arts escèniques.

Marc Rosich / Veu en off:

Lluís Homar

Lluís Homar Barcelona, 1957 Estudia Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1974, participa al muntatge d’Otel•lo, dirigit per Àngel Carmona. El 1975, entra a formar part del Teatre de l’Escorpí, participant en dos muntatges: Terra Baixa, dirigit per Josep Montanyès, i Quiriquibú, dirigit per Fabià Puigserver i Guillem-Jordi Graells. El 1976, és un dels fundadors de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on treballa ininterrompudament des d’aquest moment, combinant-ho amb el cinema i la televisió. Ha participat en més de 30 espectacles del Lliure, entre els que destaquen: - Leonci i Lena de Büchner (Leonci) - Hedda Gabler d’Ibsen (Lòvborg) - Eduard II de Marlowe-Brecht (Gaveston) - Les tres germanes de Txèkhov (Tusenbach)l - Jordi Dandin de Molière (Dandin) - El balcó de Genet (Cap de policia) - El misàntrop de Molière (Alceste) - L’Héroe de Rusiñol (Héroe) - Al vostre gust de Shakespeare (Roland) - La flauta màgica de Schikaneder-Mozart (Papagueno) - Un dels últims vespres de carnaval de Goldoni (Anzoletto) - La Senyoreta Júlia d’Strindberg (Jean) - Lorenzaccio de Musset (Cardenal Cibo) - La bona persona de Sezuan de Brecht (Wang) - Les noces de Fígaro de Beaumarchais (Fígaro) - Terra Baixa de Guimerà (Manelic) - Timon d’Atenes de Shakespeare (Timon) - Quartet de Müller (Valmont) - Lear o el somni d’una actriu, a partir de l’obra de Shakespeare (Kent) - Company de Georges Furth i Stephen Sondheim (Peter) - Lear d’Edward Bond (Lear) També ha treballat a: - El viatge de Vázquez Montalbán (Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya) - Tirano Banderas de Valle-Inclán, amb l’Odeon Thèatre de l’Europe - Diàleg en Re major de Javier Tomeo (CDGC) - El señor Puntilla y su criado Mati de Brecht (Puntilla), al Teatro de la Abadía de Madrid - Els gegants de la muntanya de Pirandello, dirigit per Georges Lavaudant (TNC, 1999) - Taurons de David Mamet, dirigit per Ferran Madico i estrenat al Villarroel Teatre al Grec 2000 - Solness, el constructor de Henrik Ibsen, dirigit per Carme Portaceli (TNC, 2000) - Don Juan de Molière, dirigit per Ariel García Valdés (Grec 2001) - Coriolà de Shakespeare, dirigit per Georges Lavaudant (TNC, 2002) - Fedra de Jean Racine, dirigit per Joan Ollé (Estivales de Perpignan, Almada, Almagro, Grec i Sagunto a Escena 2002) - L’escola de les dones, de Molière, dirigit per Carles Alfaro (TNC, 2003) Des de la seva intervenció a La plaça del Diamant, ha participat en pel·lícules de diversos directors, com ara Pilar Miró, Vicente Aranda i Mario Camus, amb qui ha rodat La ciudad de los prodigios. Amb Ventura Pons ha participat a El perquè de tot plegat i Morir o no. Amb Pedro Almodóvar ha rodat La mala educación (pendent d’estrena).També ha treballat a molts dramàtics de televisió. Ha dirigit els següents muntatges: - Bastià i Bastiana de Mozart. - Història del soldat de Ramüz-Stravinsky - La reposició de Las bodas de Fígaro de Beaumarchais (en castellà) - Els bandits de Schiller - El Barret de Cascavells de Pirandello - El tiempo y la habitación de Botho Strauss (i la seva versió en català) - Zowie de Sergi Pompermayer - Pepita Jiménez; òpera d’Albéniz - Hamlet de William Shakespeare, que també protagonitza i estrena al Grec 1999 Entre els diversos premis que ha rebut, destaca el Premi Nacional d’Interpretació de 1986. Després de la mort de Fabià Puigserver, es converteix en director adjunt del Teatre Lliure. Ha estat director d’aquesta entitat de 1992 a juny de 1998. Premi Fotogramas de Plata de Teatre 2000. Des de setembre de 1998 és membre, a títol personal, de la Unió de Teatres d’Europa (UTE).

Lluís Homar

Crítiques

  • No hi ha Critiques d'aquest espectacle

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • El Minotaure puja al Grec amb ‘El Monstre al Laberint’

    Aquest diumenge que ve 15 de juliol hi haurà al Teatre Grec, a Montjuïc (22 h), una única representació d’un espectacle excepcional, concebut per a representarse a l’Amfiteatre amb tota la seva bellesa i solemnitat. El títol és [El Monstre del Laberint] i ens ve a parlar del mite deTeseu i el Mino...
    Teresa Bruna - 12/07/2018Continuar llegint

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Òpera
Idioma: Català
Durada: 60 min.